1. No category

 Data:
Asumpte:
31 de Març de 2015
Novetats Llei de Societats
Capital (Govern corporatiu)
de
Circular nº
Dept.:
Segueix-nos a
003/2015
Mercantil / Jurídic
@AbacAssessors
Benvolguts Clients i Amics,
Mitjançant la present circular us volem informar breu i resumidament d’una sèrie de novetats
legislatives de gran importància i que creiem que us poden interessar.
Les modificacions son les introduïdes per la Llei 31/2014 de 3 de Desembre, que modifica la Llei
de Societats de Capital per a la millora del govern corporatiu de les empreses i que va entrar en
vigor el passat 24 de Desembre de 2014.
El “govern corporatiu” de les empreses, és bàsicament el dia a dia de la gestió de les mateixes,
per tant, les principals novetats recauen sobre:
 Les competències de la Junta de socis / accionistes
 L’administració de la societat
 La retribució dels Administradors / Consellers Delegats
Les novetats abasten pràcticament tots els àmbits de la gestió interna de les societats, ara bé,
una bona part de la reforma afecta a les societats cotitzades, tot i que hi ha modificacions que
també afecten a totes les societats mercantils, tant SL com SA.
El contingut de la reforma es centra en 4 aspectes principals:
1.
2.
3.
4.
Millora de les competències de la Junta de socis/accionistes i dels seus drets
Composició i règim de responsabilitat dels òrgans d’administració
Retribució dels consellers i administradors
Existència d’informació als comptes anuals del període mig de pagament als proveïdors
A continuació passem a analitzar les principals novetats que afecten a totes les societats als
apartats mencionats anteriorment:
1) Modificacions de les competències de la Junta General
Les modificacions pretenen reforçar el paper de la Junta General i fomentar la
participació dels socis de les empreses a la gestió d’aquestes. Les principals novetats
son:
o
Introducció de la possibilitat d’intervenció de la Junta en els assumptes de
gestió, mitjançant la possibilitat d’impartir instruccions de gestió als
administradors.
o
Es dona a la Junta la decisió sobre operacions essencials. Les operacions
essencials son aquelles en les que el volum supera el 25% del total dels actius
del balanç i altres assimilades que per la seva rellevància tenen efectes similars
a les modificacions estructurals (fusions, escissions, etc.) sense ser-ho.
1 o S’hauran de separar les votacions d’assumptes. Les votacions relatives a
assumptes substancialment diferents els uns dels altres, s’hauran de fer per
separat.
o Es reforma el tractament de casos de conflictes d’interès amb dues mesures
molt importants:
 L’extensió a totes les societats de la prohibició del dret de vot a aquell
soci que pugui resultar beneficiat en determinats assumptes.
 L’establiment d’una presumpció d’infracció del interès social en els
casos en els quals l’acord social que s’hagi adoptat amb el vot determinant
d’un soci o socis, els beneficiïn directament a ells.
o En relació a la convocatòria i adopció d’acords de la Junta General, s’aprofita la
reforma per:
 Clarificar la informació a publicar en relació a les propostes d’acords
socials a prendre.
 Establir de forma expressa que el criteri de còmput per a la vàlida adopció
d’acords per la Junta de les SA serà la majoria simple, desapareixent així
els dubtes interpretatius que hi havia fins ara.
 Regular el dret d’informació als accionistes (SA).
o Finalment, es modifica la impugnació d’acords socials que és l’apartat on
s’introdueixen més novetats:
 Desapareix la diferència entre acords nuls / anul·lables
 S’adopten cauteles en relació a vicis formals i poc rellevants, així com en
tema de legitimació, per evitar abusos.
 S’amplia el termini per a la impugnació judicial de 40 dies a 1 any.
 Es redueix la legitimació per impugnar al 1% del capital social (abans era
el 5%)
2) Modificacions de l’Administració de la societat
Les novetats recullen els principals criteris jurisprudencials dels darrers anys i afecten
molt especialment als Consells d’Administració:
o
Deures i Responsabilitats dels Administradors:
 Es concreten de forma més precisa els deures de diligència i de
lleialtat dels administradors, incorporant els criteris assentats
jurisprudencialment.
No obstant, en la nostra opinió, la redacció del deure de diligència continua
sent bastant poc precisa, i tot i que si que hi ha una notable modificació en
el deure de lleialtat, que actualment passa a estar regulat en 3 articles
(arts. 226, 227 i 228 LSC) incloent un “catàleg” d’actuacions
d’obligacions bàsiques dels administradors.
Recomanem la lectura dels articles modificats 226, 227 i 228 de la Llei de
Societats de Capital (Real Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual
s’aprova el Text Refós de la Llei de Societats de Capital).
 Es reforça el deure d’evitar conflictes d’interès mitjançant la
realització d’un catàleg de situacions de les quals l’administració s’ha
d’abstenir.
2  Es precisa el procediment a seguir en casos de conflicte d’interès dels
administradors amb l’empresa.
 S’estableix que el règim relatiu al deure de lleialtat i a la responsabilitat per
la seva responsabilitat per la seva infracció té caràcter imperatiu, de
manera que no seran vàlids aquells pactes estatutaris que el limitin o
contradiguin.
Serà possible que la Junta General dispensi als administradors en casos
singulars, autoritzant expressament per realitzar alguna actuació de les
previstes com a conflictes d’interès (p.e. es pot autoritzar a fer servir bens
de l’empresa, com un cotxe, etc.)
 Se amplia l’abast de la sanció pels danys causats pels administradors. Fins
ara es limitava a refer el dany causat per l’administrador per la seva mala
gestió, ara, addicionalment s’amplia a que també haurà de retornar
l’enriquiment injust obtingut.
Aquesta modificació és molt important donat que influeix directament en
les retribucions percebudes pels administradors, donat que si es considera
que les han rebut “il·legalment” hauran de procedir a la seva devolució a
l’empresa.
Aquest apartat el desenvolupem més extensament en la nostra circular
sobre la retribució dels administradors/consellers.
 Es facilita la interposició de les accions (demandes) socials de
responsabilitat contra l’administrador, i en determinats casos
especialment greus – infracció del deure de lleialtat – es podrà fer de
forma directa sense acord de Junta previ.
o
Competències del Consell d’Administració: s’inclou un nou catàleg de
facultats indelegables per reservar al Consell d’Administració les decisions
més importants relatives a la gestió i supervisió de l’empresa.
o
Correcte funcionament del Consell d’Administració: s’estableix la obligació de
dels consellers d’assistir personalment a les sessions del Consell, i es
limiten les formes per delegar el vot a favor d’un altre conseller.
També s’estableix que el Consell d’Administració haurà de reunir-se al menys,
una vegada al trimestre, amb la finalitat de mantenir la seva presencia
constant a la vida de la societat.
3) Modificacions de la Retribució d’Administradors / Consellers
Com a continuació de les darreres modificacions relatives al règim de la retribució dels
Administradors en l’àmbit fiscal (retenció de IRPF, despesa deduïble al ISS, operacions
vinculades, etc.) es modifica a nivell mercantil el règim de funcionament:
o
S’estableix un “catàleg” de formes de remuneració possibles. D’aquesta
manera s’està recollint el criteri de sentències i consultes de la DGT que
indicaven que s’havia de concretar als estatuts socials la forma de remuneració.
3 o
S’introdueix com a referència que la retribució sigui “raonable” atenent a
criteris d’adaptació a la situació econòmica de l’empresa i a les funcions i
responsabilitats efectivament atribuïdes al administrador.
o
La Junta General haurà d’acordar l’import màxim de retribució anual del
conjunt d’administradors per les tasques pròpies del seu càrrec i continuarà
vigent fins que es modifiqui.
o
Una vegada acordat per la Junta l’import màxim, la distribució de la
retribució anual conjunta entre els diferents administradors o consellers
s’acordarà internament.
En cas del Consell d’Administració, la distribució de la retribució entre els
Consellers s’haurà de fixar per acord del Consell. Per a fer la distribució, s’haurà
de tenir en compte les funcions i responsabilitats que té cada administrador /
conseller.
o
El sistema de retribució s’haurà d’orientar per promoure la rendibilitat i la
sostenibilitat de la empresa a llarg termini.
o
En quant al règim de retribució dels Consellers Delegats per les funcions
executives que aquests desenvolupin per l’empresa, s’haurà de signar un
contracte entre l’empresa i el conseller on s’incloguin tots els conceptes
retributius.
La retribució inclosa en el contracte s’haurà d’aprovar per majoria qualificada
del Consell i el conseller afectat s’ha d’abstenir de votar. El Conseller no podrà
rebre cap remuneració per les seves tasques executives si aquesta no està
prevista al Contracte.
o
La remuneració mitjançant la participació en els beneficis queda
condicionat que als estatuts s’ha de fixar un percentatge màxim de participació.
Posteriorment la Junta General ho podrà concretar, sense superar aquest
màxim fixat estatutàriament. Recordem que en el cas de les SL el percentatge
no pot superar el 10% dels beneficis repartibles als socis.
4) Altres modificacions
o
S’obliga a publicar a la memòria dels comptes anuals el període mig de
pagament als proveïdors.
o
Les societats no cotitzades i que no presentin els comptes anuals abreujats,
publicaran addicionalment aquest informació a la seva pàgina web (si la tenen).
Aquestes son les principals novetats que introdueix la modificació en relació a les SA i les SL no
cotitzades. No obstant, no son totes les modificacions de la Llei, la qual fa una modificació molt
important en relació a les empreses cotitzades.
4 Considerant que la reforma incideix de forma molt important al sistema de retribució dels
administradors i consellers, i que addicionalment també s’han publicat reformes fiscals en
quant al Impost sobre la Renda, l’Impost sobre societats i una nota de Hisenda, en breu els
farem arribar una circular informativa en relació a aquest tema, tractat de forma separada.
Per qualsevol dubte o més informació, no dubtin en posar-se en contacte amb el Departament
Mercantil/Fiscal en el telèfon 93.736.98.60 o al email [email protected].
Ester Hervas
Abogada
ABAC ASSESSORS, S.L.U.
[email protected]
5 Articles 226, 227, 228 i 229 del Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital Artículo 226 Protección de la discrecionalidad empresarial
1. En el ámbito de las decisiones estratégicas y de negocio, sujetas a la
discrecionalidad empresarial, el estándar de diligencia de un ordenado empresario se
entenderá cumplido cuando el administrador haya actuado de buena fe, sin interés
personal en el asunto objeto de decisión, con información suficiente y con arreglo a un
procedimiento de decisión adecuado.
2. No se entenderán incluidas dentro del ámbito de discrecionalidad empresarial
aquellas decisiones que afecten personalmente a otros administradores y personas
vinculadas y, en particular, aquellas que tengan por objeto autorizar las operaciones
previstas en el artículo 230.
Artículo 226 redactado por el apartado catorce del artículo único de la Ley 31/2014,
de 3 de diciembre, por la que se modifica la Ley de Sociedades de Capital para la
mejora del gobierno corporativo («B.O.E.» 4 diciembre).Vigencia: 24 diciembre 2014
Artículo 227 Deber de lealtad
1. Los administradores deberán desempeñar el cargo con la lealtad de un fiel
representante, obrando de buena fe y en el mejor interés de la sociedad.
2. La infracción del deber de lealtad determinará no solo la obligación de indemnizar el
daño causado al patrimonio social, sino también la de devolver a la sociedad el
enriquecimiento injusto obtenido por el administrador.
Artículo 227 redactado por el apartado quince del artículo único de la Ley 31/2014, de
3 de diciembre, por la que se modifica la Ley de Sociedades de Capital para la mejora
del gobierno corporativo («B.O.E.» 4 diciembre).Vigencia: 24 diciembre 2014
Artículo 228 Obligaciones básicas derivadas del deber de lealtad
En particular, el deber de lealtad obliga al administrador a:
a) No ejercitar sus facultades con fines distintos de aquéllos para los que le han sido
concedidas.
b) Guardar secreto sobre las informaciones, datos, informes o antecedentes a los que
haya tenido acceso en el desempeño de su cargo, incluso cuando haya cesado en
él, salvo en los casos en que la ley lo permita o requiera.
c) Abstenerse de participar en la deliberación y votación de acuerdos o decisiones en
las que él o una persona vinculada tenga un conflicto de intereses, directo o
indirecto. Se excluirán de la anterior obligación de abstención los acuerdos o
decisiones que le afecten en su condición de administrador, tales como su
designación o revocación para cargos en el órgano de administración u otros de
análogo significado.
d) Desempeñar sus funciones bajo el principio de responsabilidad personal con
libertad de criterio o juicio e independencia respecto de instrucciones y
vinculaciones de terceros.
6 e) Adoptar las medidas necesarias para evitar incurrir en situaciones en las que sus
intereses, sean por cuenta propia o ajena, puedan entrar en conflicto con el
interés social y con sus deberes para con la sociedad.
Artículo 228 redactado por el apartado dieciséis del artículo único de la Ley 31/2014,
de 3 de diciembre, por la que se modifica la Ley de Sociedades de Capital para la
mejora del gobierno corporativo («B.O.E.» 4 diciembre).Vigencia: 24 diciembre 2014
Artículo 229 Deber de evitar situaciones de conflicto de interés
1. En particular, el deber de evitar situaciones de conflicto de interés a que se refiere la
letra e) del artículo 228 anterior obliga al administrador a abstenerse de:
a) Realizar transacciones con la sociedad, excepto que se trate de operaciones
ordinarias, hechas en condiciones estándar para los clientes y de escasa
relevancia, entendiendo por tales aquéllas cuya información no sea necesaria para
expresar la imagen fiel del patrimonio, de la situación financiera y de los
resultados de la entidad.
b) Utilizar el nombre de la sociedad o invocar su condición de administrador para
influir indebidamente en la realización de operaciones privadas.
c) Hacer uso de los activos sociales, incluida la información confidencial de la
compañía, con fines privados.
d) Aprovecharse de las oportunidades de negocio de la sociedad.
e) Obtener ventajas o remuneraciones de terceros distintos de la sociedad y su grupo
asociadas al desempeño de su cargo, salvo que se trate de atenciones de mera
cortesía.
f) Desarrollar actividades por cuenta propia o cuenta ajena que entrañen una
competencia efectiva, sea actual o potencial, con la sociedad o que, de cualquier
otro modo, le sitúen en un conflicto permanente con los intereses de la sociedad.
2. Las previsiones anteriores serán de aplicación también en el caso de que el
beneficiario de los actos o de las actividades prohibidas sea una persona vinculada al
administrador.
3. En todo caso, los administradores deberán comunicar a los demás administradores
y, en su caso, al consejo de administración, o, tratándose de un administrador único, a
la junta general cualquier situación de conflicto, directo o indirecto, que ellos o
personas vinculadas a ellos pudieran tener con el interés de la sociedad.
Las situaciones de conflicto de interés en que incurran los administradores serán
objeto de información en la memoria a que se refiere el artículo 259.
Artículo 229 redactado por el apartado diecisiete del artículo único de la Ley 31/2014,
de 3 de diciembre, por la que se modifica la Ley de Sociedades de Capital para la
mejora del gobierno corporativo («B.O.E.» 4 diciembre).Vigencia: 24 diciembre 2014
7