1. No category

Colección Poesía
Consejo Asesor:
Sergio Gaspar
Vicente Gallego
© 2015, Manuel Asensi Pérez
© 2015, UNO Y CERO EDICIONES
ISBN: 978-84-943590-8-8
Diseño gráfico y cubierta: Vicente Fenoll
UNO Y CERO EDICIONES
C/ Vicente Gaos, 3, A2
46021 - Valencia
www.unoyceroediciones.com
[email protected]
Todos los derechos reservados. No está permitida la reproducción total o parcial
de esta obra, incluido el diseño de la cubierta, ni su tratamiento informático, ni
la transmisión de ninguna otra forma o por cualquier medio, ya sea electrónico,
mecánico, por fotocopia, por registro u otros medios, conocido o por conocer, sin
el permiso previo, expreso y escrito, de los titulares del Copyright.
A mi hija Carla Asensi Richart
3
Índice
Manuel Asensi
6
I L’olor de gessamí
Els pares 1958
Mirant-vos
El gessamí a poqueta nit
Si ben entrada la nit,
M’aclame a tu
Tot eren ruïnes al voltant,
Vesprada de sol tranquil,
Records antics
Alfabet desconegut
Amb la teva tristesa
Et somie amb roses sense olor
8
9
10
11
12
14
15
16
17
18
20
21
II Cendra i desamor
Cambra d’infern
L’herència
Ella parla a la manera de Faulkner
Titella buida
L’habitació de clausura
Qué no veus que caminem ferits
No arribaries a mi
Tristesa de mur blanc quan l’ocell
Per què aquest erm i llunyania,
Jo no ho comprenc, amor meu,
Blau de fam de tu vaig cercant-te
23
24
25
27
28
30
31
32
33
34
35
36
III L’avenir i dos poemes a Jesucrist
Qué faràs quan la teva vida
Deconstrucció del desfequerat
Les sabates
El bosc té una llum sòlida
Del cos amb serietat
Variació sobre Carpe Diem
Sobreviure per al no res de la cendra,
M’agradaria alguna tarda
Els matins naixen silenciosos
La filla en Setmana Santa
Saps que el dia que Jesucrist
Quin coragre i amargor et pujaren
37
38
39
41
43
44
45
46
48
49
50
51
52
Manuel Asensi es teórico de la literatura, filósofo, crítico de arte
y especialista en Jacques Lacan y Jacques Derrida. Catedrático en
la Universidad de Valencia.
6
I L’olor de gessamí
8
Els pares 1958
Totes eixes fotos envellides,
groges i amb pelats blancs,
que mires en els temps morts
quan la buidor del teu interior s’obri pas,
absència d’ordre i fonament,
instant de llegir o fer una trucada de mòbil,
o també de masturbar-te (defensa contra l’angoixa).
Veus els seus rostres contents,
el somriure joiós als llavis i als ulls,
prims, els teus dos pares, més joves
del que tu ets ara, bressol de l’esperança
cadascú en una cadira, amb els braços entrellaçats,
les cames fregant-se, era cap a 1958.
Darrere d’ells els tarongers en flor.
Miren a l’objectiu?
El ben cert és que són
ignorants de la tragèdia
que aguaitava a la vora del camí
i els llançaria una arpada seca.
Ella moriria poc després
a l’edat de 26 anys
(alacrà negre, m’han dit tantes voltes).
9