la carta - Ingràvid

IDEOLOGÍAS OSCILATORIAS
Carta a l'Ajuntament de Figueres en motiu de la censura de l'obra de Núria Güell i Levi Orta realitzada en
el marc del Festival Ingràvid 2015.
Quan preníeu la decisió de censurar el projecte artístic Ideologías Oscilatorias, just feia 40 anys que van
ser afusellats després d'un Consell de Guerra, José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón
García Sanz, Juan Paredes Manot "Txiki" i Ángel Otaegui. Cinc militants antifeixistes, l´'últim crim comés
durant la Dictadura de Francisco Franco. José Antonio Sáenz de Santamaría va ser el general de la
Guardia Civil que va dirigir els preparatius de les execucions. Assassí franquista que del 1986 fins al
1996, paradoxalment, va ser assessor contra el terrorisme del "democràtic" Ministeri de l'Interior
socialista. Ell va morir impune, igual d'impune que els jutges que els van condemnar, els ministres que
ho van convalidar, les mans executores, així com tots els responsables dels centenars de milers
d'assassinats, de desaparicions forçoses, tortures i de tants altres delictes comesos durant la dictadura
franquista. No només no s'han reconegut a les víctimes, moltes de les quals segueixen enterrades a les
cunetes juntament amb la memòria de qualsevol país que es vulgui democràtic, sinó que molts dels
responsables franquistes van ser premiats amb càrrecs institucionals dins l'etapa democràcia sorgida de
la falsa Transició.
El projecte Ideologías Oscilatorias pretén repensar la presència actual de la ideologia franquista i
actituds feixistes, que com un fantasma recorren constantment aquest país sense memòria. Considerem
oportú i necessari reflexionar sobre el feixisme creixent que s'expressa de diferents formes -des de les
polítiques institucionals que segreguen i maten, als múltiples atacs de grups neonazis- tant a l' Europa
Fortalesa com a casa nostra. No es tracta d'obrir ferides que mai han estat tancades, el que no ens
podem permetre és tancar els ulls. Continuem amb un govern que manté una apassionada defensa dels
valors de la dictadura, com posa de manifest la recentment aprovada llei mordassa. Només una
dictadura pot negar al poble el seu dret a manifestar-se. I suposadament només en dictadura es
censuraven les obres d'art amb voluntat crítica.
Partint del benefici del dubte, volem creure que aquesta censura és a causa del vostre desconeixement
en matèria artística. El que no és justificable és repetir les mateixes maneres de les que ens volem
alliberar: decisions autoritàries sense espai pel diàleg, emmarcades en una concepció utilitària de l'art
com a eina per a fer política des de l' institució, en comptes d'entendre l'art com un mitjà per repensar
críticament la política i a nosaltres mateixos com a societat.
Núria Güell i Levi Orta
Beirut, 4 d'octubre del 2015