6 Associació de Veïns de Pedralbes Pedralbes se ilumina Sumari Editorial SALUTACIONS Salutació Regidora Les Corts............................................ 3 Salutació Regidor de Sarrià............................................... 4 Rafael Campillo President de l’AVP VEÏNS El Palacio de Pedralbes...................................................... 5 PATRIMONI Can Ponsic, música, Capuchinos y vecinos ...................... 7 NATURALESA Crònica d’una excursió al Matarranya ............................... 9 300 voltors lleonats a 200 km de Barcelona? .................. 12 ACTIVITATS Monestir de Santa Maria de Pedralbes ............................ 14 ENTREVISTA D. Albert Agustí, presidente del RCT Barcelona 1899 ..... 16 SOLIDARITAT La Fundació Banc dels Aliments ...................................... 21 L’AVP visita el Banc dels Aliments ................................... 23 ENTREVISTA Singular 2 Properties ........................................................ 25 NOTÍCIES DE L’AVP Actividades desarrolladas por la AVP .............................. 27 MECENATGE AVP Retaule del Roser ............................................................. 36 TECNOLOGIA Un centro de I+D+i en el barrio de Pedralbes .................. 39 CONTE DE NADAL El Bou i la Somera ............................................................ 42 ENTITATS DEL BARRI St Paul’s School Education with an eye to the future ...... 45 GUIA DE CARRERS Una vida dedicada a Pedralbes ....................................... 47 www.avpedralbes.com [email protected] Tel.: 93 280 21 89 6 Associació de Veïns de Pedralbes Pedralbes se ilumina Desembre 2015 Fotos portada: Bruno Ballesté Edita: Associació de Veïns de Pedralbes www.avpedralbes.com Producció: Impresión Offset Derra Dipòsit Legal: B-32.358-2012 Queridos amigos, Esta Navidad os invito a profundizar en el servicio a los demás, en la gratuidad de nuestras acciones y en la participación comunitaria. Como alguno de vosotros sabe llevamos ya unos años compartiendo con los miembros de la AVP esta misión con alegría. Nosotros dentro de nuestra condición de meros ciudadanos hemos pasado a la acción alejándonos de posiciones de confort y trabajando para tener un lugar mejor donde podamos convivir. ¡Ese debería ser el deseo de todos! Debemos intentar que esta conciencia colectiva entre también en nuestras familias y tratar de que seamos conscientes de las necesidades del mundo que nos rodea. En esta sociedad moderna en que vivimos hemos pasado del Yo a la generación del nosotros. Toca ocuparnos más que nunca de los problemas de nuestro entorno. La AVP ha participado en muchos frentes sociales y nunca ha dado una causa por perdida. Hoy nuestra percepción es que en la dinámica de nuestra ciudad, Pedralbes hoy tiene su espacio, se le escucha, siente y participa. Ese es nuestro mayor logro. Conscientes de lo que nos toca vivir en nuestro mundo todos debemos tratar de impulsar una convivencia sana en este nuevo escenario y eso deberían registrarlo bien aquellas personas que tienen más responsabilidades. Agradecemos a los dos representantes de nuestros distritos de Les Corts y Sarrià-Sant Gervasi darnos su bienvenida mostrándonos sus mejores intenciones y compromiso. Estamos en una ciudad donde los problemas del ciudadano se acogen, las soluciones incluso se aplican a la medida y donde si te implicas puedes ver cambios y reconstrucción. Es conmovedor pensar que nuestra ciudad tiene capacidad y un comportamiento de acogida en estos momentos para los inmigrantes, la gente se moviliza y es consciente asumiendo que el problema es parte de nosotros y ciertamente debemos ejercer esta actitud que a fin de cuentas nos dignifica a todos. Deberían ser buenas noticias, deberían ser un gesto de humildad, deberían ser la voz y la música de nuestra Navidad. Rafael Campillo SALUTACIONS Salutació Regidora Les Corts Benvolgudes veïnes i veïns de Pedralbes, É s un plaer i em fa molta il·lusió parlar amb vosaltres a través d’aquesta revista, i tenir, gràcies al vostre suggeriment, l’oportunitat de parlar una mica sobre la meva trajectòria i la meva motivació pel servei públic. Vaig néixer a Barcelona, al 1982, i vaig escollir estudis de periodisme i cooperació Internacional al Desenvolupament, que és el camp professional al que, fins ara, he dedicat la major part de la meva vida. Sóc mare de la Makeba, una petita catalana d’orígens diversos com jo i com moltes de nosaltres. La meva vida professional, com deia, va girar en torn a projectes de desenvolupament a diversos països d’Amèrica Llatina. Aquestes experiències m’han fet comprendre a la pràctica la importància de garantir els drets i les llibertats de les dones i també de sectors socials vulnerables. Com veieu, el meu recorregut vital i professional es centra principalment al tercer sector, que ha estat una gran escola d’aprenentatge tècnic i polític, i on he après la importància del treball en equip i la importància de fomentar la proximitat i el diàleg amb tots els sectors implicats del territori, així com la importància de centrar els esforços en la reducció de les desigualtats socials, especialment, les desigualtats de gènere. Sóc una dona feminista convençuda de que la igualtat d’oportunitats ens farà més felices, i crec que és fonamental aplicar la mirada feminista a les ciutats, per fer del nostre entorn un lloc de convivència i de benestar. Aquesta necessitat, en tant que regidora de Les Corts, la tinc sempre molt present. Aquests valors de lluita contra les desigualtats i per les llibertats són els que m’han impulsat a par- ticipar en aquest projecte polític comú que darrerament ens ha portat a moltes ciutadanes corrents com jo, que mai havíem participat de la política institucional, a responsabilitzar-nos de la gestió pública, i a posar en pràctica tots els nostres coneixements, bagatges i experiències per portar a terme aquesta tasca a l’alçada de les demandes exigents de la ciutadania. La lluita pels valors feministes com la igualtat, la llibertat, i la cura per les persones al si d’una societat justa i integradora, necessita de gent compromesa des de tots els fronts: a les associacions de veïns i veïnes, a les AMPES, a les associacions de comerciants, als casals de barris, als centres socials, a les mateixes famílies... i també a la política institucional. Per aquesta raó, quan vaig tornar d’Amèrica Llatina, vaig decidir implicar-me a espais polítics que tinguessin com a objectiu transformar la societat des de dintre de les estructures institucionals. I és per això, que avui, tinc l’honor i el privilegi de ser Regidora del Districte de Les Corts i Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGBTI a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta experiència nova i enriquidora la visc com una gran oportunitat per contribuir a millorar la nostra ciutat, i en concret, el nostre districte, posant en pràctica i participant de mecanismes de comunicació amb el veïnat, perquè en aquesta tasca siguem totes. I un d’aquests canals és la revista que edita l’Associació de veïnes i veïns de Pedralbes que ara teniu a les mans, i per això agraeixo molt la vostra invitació per acostar-me a aquesta finestra. Fins molt aviat. Laura Pérez Castaño Regidora del Districte de Les Corts Pedres Albes - 3 SALUTACIONS Salutació Regidor de Sarrià Gerardo Pisarello 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i Regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Benvolguts veïns i veïnes de Pedralbes A graeixo l’oportunitat de poder contribuir en aquesta edició de desembre de la revista Pedres Albes que edita l’Associació de Veïns de Pedralbes. És sempre un plaer poder participar, encara que sigui sols amb una salutació, a una revista de barri produïda per la mateixa associació de veïns. Aquest tipus d’iniciatives, i més quan tenen èxit, com aquesta, resulten fonamentals per a contribuir al teixit comunitari d’un barri. Sempre he concebut els barris no únicament com a un conjunt urbanístic, amb serveis i equipaments, sinó com un espai de llaços històrics, afectius i comunitaris fruit del dia a dia de la seva gent, de la gent comuna. És gràcies a ells, a tots vosaltres, que els barris infereixen un caràcter i una història a cada racó de la nostra ciutat. Aquest barri està a cavall del Districte de les Corts i del de Sarrià Sant Gervasi. Aquesta localització fa que la vida del territori es desenvolupi, en part, 4 - Pedres Albes al districte del qual sóc regidor. I és aquest, precisament, un dels reptes que tinc com a regidor del districte: transformar l’imaginari per a vincular els barris i els districtes en un sol projecte de ciutat, sent capaços de potenciar les particularitats i fortaleses de cadascun d’ells. Per exemple, la situació dels barris com Pedralbes o Sarrià a les faldes de Collserola i la presència de preciosos jardins públics a l’abast de la ciutadania els converteixen en un territori clau alhora de treballar per acostar la muntanya a tot el veïnat. Barcelona ha estat sempre oberta al mar, i ja és hora que aprenguem a preservar, gaudir i compartir també les muntanyes que veiem a l’horitzó. Espero que fem de la cura de la nostra ciutat i dels nostres barris una bandera comuna i puguem seguir treballant plegats. VEÏNS El Palacio de Pedralbes P ara mí y para todos los barceloneses nacidos en los años de la postguerra, no creo necesario especificar a qué postguerra me estoy refiriendo; el Palacio de Pedralbes (situado oficialmente en el distrito de Les Corts), era algo poco familiar y bastante desconocido. Los muchachos que íbamos los domingos por la mañana a pasear por la Diagonal, alquilábamos a un «bicicletero» allí instalado una bicicleta de piñón fijo y neumáticos macizos, patinábamos o jugábamos con nuestros barquitos en el estanque situado frente a la entrada principal del edificio. Sabíamos poco del palacio, pero ciertamente una aureola de grandiosidad y misterio lo envolvían. Sus visitas estaban muy controladas, no era un lugar de acceso fácil para los barceloneses. Era el lugar donde se hospedaba el Jefe del Estado durante sus visitas a la ciudad condal. Y eso durante aquellos años le confería un carácter ciertamente singular. El prócer barcelonés Eusebio Güell había adquirido la finca a príncipios del siglo XIX y encargado su construcción al arquitecto Juan Martorell. El palacio fue reformado años más tarde por Gaudí, que puso especial dedicación al diseño de unos jardines de mil quinientos metros cuadrados, posiblemente lo más interesante del conjunto. En el año de 1918, Eusebio Güell, agradecido al Rey por su reciente nombramiento de conde, remodeló el palacio y lo ofreció a la Corona. Varias fuentes del genial Buïgas enriquecieron los jardines, además de esculturas de los más afamados artistas de la época, Villamitjana, Fàbregas, Casanovas, Llimona y Arnau. Es sorprendente la monumental estatua de la reina Isabel II mostrando al pueblo a su hijo y futuro rey de España, Alfonso XII, la escultura, obra de Vallmitjana preside solemnemente la entrada al edificio. Actualmente el palacio alberga la sede de la Unión para el Mediterráneo, un ente que pocos conocen a qué se dedica. También da cobijo a una serie de muestras-museo de diferentes géneros, todos ellos relacionados con el conocido «Disseny» de la ciudad. A mí particularmente me entristece que un Palacio Real dé cobijo a menesteres de ese tipo. El palacio ha pasado sucesivamente de una mano a otra, ha pertenecido al Ayuntamiento, a la Casa Real, al Gobierno, de nuevo al Ayuntamiento, al Gobierno, al Ayuntamiento y últimamente, a la Generalitat. No se sabe bien si tantos cambios obedecían a su disputa o más bien al deseo de quitárselo de encima. Los monarcas lo frecuentaban en sus visitas a Barcelona durante los años 1919 a 1931. ActualPedres Albes - 5 VEÏNS Palacio Real de Pedralbes. mente cuando los Reyes visitan nuestra ciudad residen en el Palacete Albéniz. El palacio que nos es tan vecino, fue utilizado por Franco en sus visitas a Barcelona. Esos días eran los únicos en los que el edificio parecía recobrar vida. En la puerta principal dos guardias moros montados a caballo, custodiaban la entrada. En las esquinas del monumental recinto también se apostaban centinelas de la guardia personal de Franco. Durante esos días aquellos hombres de tez morena, armados con lanza, con capas azules y montados a caballo, daban un toque exótico al Palacio de Pedralbes. La Guardia Mora, marroquí para ser más exactos, fue disuelta el año 1956 coincidiendo con la independencia de Marruecos. Franco se sentía muy orgulloso de su guardia personal, en una ocasión, cierto ganadero de reses bravas regaló al Caudillo un formidable ejemplar equino, un caballo extraordinario. 6 - Pedres Albes Franco que entonces ya no estaba para trotes y menos a caballo, cedió el valioso caballo al jefe de la Guardia Mora. En los años 1946 a 1954, el Palacio de Pedralbes presidió orgulloso la carrera de la Peña Rhin en el entonces circuito urbano de Pedralbes. los míticos Ascari y Villoresi fueron ganadores en Barcelona, Paco Godia, vecino de nuestro barrio participó en dichas carreras, un hecho que gustaba a todos los barceloneses y especialmente a sus convecinos. Hoy en día, poca gente visita el Palacio, no es una visita especialmente importante, ni para los barceloneses ni para los turistas que nos visitan. Es una pena, porque sus jardines en especial merecen la pena, son una maravilla, con un poco de interés por parte de todos podríamos presumir de algo digno de ser visitado. Salvando las distancias le ocurre algo parecido al Palacio de Versailles, los jardines cobran una importancia y fama en ocasiones más importantes que el edificio. PATRIMONI Can Ponsic, música, Capuchinos y vecinos Victor Solé Ferioli Miembro de la Junta Directiva D esde hace prácticamente un año la Asociación de Vecinos de Pedralbes (AVP) puede gozar de una nueva sede: gracias a las gestiones del distrito de Sarrià-Sant Gervasi, la AVP puede utilizar la torre de Can Ponsic. Esta se alza vigilante detrás de la gran casa neogótica que acoge la Guardia Urbana de Sarrià y la Escola de Música Can Ponsic. Aunque todos nos preguntamos... ¿qué historia tiene esta casa? La familia Ponsich compró la finca Ca n’Alós de Sant Vincenç de Sarrià (actual barrio de Sarrià), que estaba encima de un pequeño promontorio al lado de la riera Blanca (que pasa por debajo de la actual avenida Foix) en el siglo XIX y construyó en ella un caserón de estilo neogótico en el que fueron a vivir en 1849 (año de finalización de la obra). El arquitecto fue Agustí Font Carreras, y también lo fue de su restauración en 1892. Desde entonces se sucedieron algunas transformaciones. La primera y más importante es de 1887, cuando los Ponsich cedieron parte de sus terrenos a la orden de los Capuchinos, los cuales tuvieron desde el siglo XVI hasta la desamortización de Mendizábal un convento en lo que se conoce como Desert de Sarrià (en la parte más alta de la calle Major de Sarrià, un poco por encima de la ronda de Dalt): en 1887 los Capuchinos de Sarrià se instalaron en su actual sede y desde entonces han estado ahí. Unos años más tarde, en 1892, los Ponsich hicieron una remodelación de su caserón, arreglando la torre que queda detrás del mismo. El último propietario de la finca, Josep Maria Ponsich, fue vendiendo los terrenos de la misma a constructoras que fueron levantando los actuales bloques de las calles Enrique Giménez, Farreras Valentí y Doctor Francisco Darder, y al morir (¿años ‘80?) legó el caserón, la torre y los terrenos que rodeaban este perímetro al Ayuntamiento de Barcelona con la condición que ahí se hiciese una escuela de música. Hasta que los Ponsich no legaran el caserón al Ayuntamiento de Barcelona, esta finca fue su propiedad. Desde la década de 1980 es la comisaría de la Guardia Urbana del distrito de SarriàSant Gervasi y la Escola de Música Can Ponsic. La torre que queda detrás del caserón, sin embargo, ha ido cambiando de inquilino: durante muchos años estuvo ocupada por el Centro Euroárabe de Barcelona, aunque desde principios de 2015 la ocupan la Asociación de Vecinos de Pedralbes (AVP) y, en su sótano, la Escola Orlandai y los Diables de Sarrià, ya que el propietario es el Ayuntamiento. Pedres Albes - 7 PATRIMONI Can Ponsic es un pequeño lugar de disfrute, sobre todo su parte posterior, la ocupada por el pequeño parque que lleva a la Escola de Música y a la torre de la AVP. La parte anterior está ocupada en su práctica totalidad por la comisaría de la Guardia Urbana. Cabe señalar que los Ponsich, al legar su caserón, deseaban que en él se hiciese una escuela de música pero, como hemos apuntado anteriormente, al no especificar el espacio que esta tenía que ocupar, el Ayuntamiento encontró en esta gran casa el lugar idóneo para colocar a la nueva comisaría de la GU. Para la AVP, la torre de Can Ponsic es la sede de la asociación desde enero de 2015, y esperemos que ahí quede durante muchos años. La AVP nació en 1978 y desde entonces utilizó los servicios de otras instituciones privadas de Pedralbes, como ESADE o el Real Club de Tenis Barcelona-1899, como lugares en los que reunirse (cabe destacar que ambas son socias de la AVP), sin olvidar el Centro Cívico de Sarrià, en el que tuvo su dirección desde los años 1990. La junta, encabezada por el presidente Rafael Campillo y el vicepresidente Luis Sanglas desde 2010, pidió formalmente una nueva sede a los distritos de Sarrià y Les Corts, hasta que finalmente el distrito de Sarrià le propuso la torre de Can Ponsic en 2014. Dicha torre es de propiedad municipal y la AVP es su inquilina, y en ella posee su despacho administrativo, su sala de reuniones, y está abierta para todos aquellos vecinos que, de forma comprometida y generosa, quieran hacer el bien común para con sus convecinos. La torre de la AVP es el centro neurálgico de la asociación. Bisbe Català, 8 Pedralbes 08034 BCN 93 203 30 65 / 93 203 77 93 www.farmaciapedralbes.com [email protected] www.facebook.com/farmaciapedralbes -RUGL*LURQD 3HGUDOEHV%&1 ZZZIDUPDFLDWRXVFRP 7UHEDOOHPSHUDODYRVWUDVDOXW +RUDULGLOOXQVDGLYHQGUHV GLVVDEWH 8 - Pedres Albes 6HUYHL )RUPDFLy ,QIRUPDFLy 6HJXLPHQW &RPSURPtV 3UHYHQFLy El servei de salut del barri des de fa més de 60 anys. Perquè el més important és vostè Horari: Dlls-Dvs: 8:30h - 13:30h i 16:30 - 20:00h Dissabtes: 9:30h - 14:00h NATURALESA La màgia de viatjar Crònica d’una excursió al Matarranya Josep M. Bril Una comarca per descobrir i gaudir de la història i de la natura. Cruz, Gloria, Mariona, Mª Lluïsa i Mª Àngels són mares —i ara àvies— que es coneixen de portar cada dia els fills a l’escola Betania-Patmos durant més de 12 anys. De compartir celebracions, aniversaris i altres, va néixer una amistat que avui continua. El cercle d’amistat s’ha ampliat també a les parelles i ja des de fa anys anem fent sortides un cop l’any. Per no perdre ni un moment de contacte entre nosaltres, acostumem a llogar un monovolum que ens permet posar en comú tantes coses que ens han passat al llarg de l’any i sobretot, riure molt. Al mes de maig 2015 vam passar tres dies a la comarca del Matarranya que no coneixíem. Aquesta comarca és a l’Aragó i queda situada a la part oc- cidental dels Ports de Beseit i també limita amb la Terra Alta, Baix Ebre i el Montsià. Arreu es parla el català de la Franja. Quan vam tornar, teníem la sensació que se’ns havia fet curt i sobretot ens va sorprendre la història de la comarca que ens apareix a cada racó dels seus pobles de soca-rel, la geografia tan variada, rius, valls estretes, penya-segats, barrancs i rieres i la seva fauna. També la gastronomia amb plats elaborats i autèntics. Descobrir el Mas Bunyol —centre d’alimentació de voltors— que només per això ja valia la pena tota l’excursió. Altres activitats que no vam poder fer com seguir la Via Verda amb bicicleta o a peu —per a tots els públics— ens va quedar una sensació de coses pendents per properes sortides. Una mica d’història. Pobles amb noms d’origen àrab com Beceite: beit-Zeid (casa d’en Zeid), Calaceite: Qal´atZayd (castell dels Zayd), Ráfales: ra’hal (casa de camp), població vinguda del nord Pedres Albes - 9 NATURALESA d’Àfrica que van introduir el sistema de regadiu i canalitzacions fomentant una agricultura moderna. Són pobles fortificats i ubicats dalt els turons que ens semblava estar en plena Edat Mitjana. Les guerres contra els àrabs ha estat una constant fins la seva expulsió. Els monjos-guerrers com els Templers i l’Ordre de Calatrava, i la reialesa controlaven el territori incorporant pobles com Vall de Roures, La Freixneda, La Vall del Tormo. Aquesta simbiosi entre la reialesa i l’Església es fa palesa arreu al trobar com exemple el castell Vall de Roures adossat a l’església on el Bisbe de Saragossa n’era el posseïdor. Amb l’expulsió dels musulmans es produeix la despoblació que empobreix el territori. La Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió (1711), la Guerra de la Independència (1800), les guerres carlistes (restes dels Fortins del general Cabrera a les afores de Beseit), són temps de destrucció, pillatges, incendis i saquejos fins a finals del s. XIX. De nou la destrucció continua amb els enfrontaments de la Guerra Civil al ser terra fronterera entre l’Aragó i Catalunya, escenaris de grans batalles. Les penúries de la postguerra afavoreixen l’emigració. L’activitat econòmica actual és més diversificada amb la producció d’oli de gran qualitat, producció de vi, engreix d’animals (porcs), escorxadors i altres productes agrícoles. El turisme i les segones residències li han donat molta activitat a la comarca. Passejar pels pobles i anar descobrint els detalls dels edificis, els escuts i símbols nobiliaris i símbols religiosos és una recreació que cal pair a poc a poc. És bo portar una guia per no passar per alt detalls que a cops no es veuen. Agafar una visita guiada per gaudir millor de la història és una bona opció. La plaça major de Vall de Roures té la seva reproducció en la Plaza Mayor del Poble espanyol de Montjuïc. Nosaltres vam visitar Vall de Roures, Beseit, Calaceit, Cretes (o Queretes) i estàvem hostatjats a la Freixneda, un poble gairebé misteriós. Una passejada imprescindible. El Parrissal: és el congost per on passa el riu Matarranya que 10 - Pedres Albes neix als Ports de Beseit. És una passejada per a tota la família que comença al final d’una pista asfaltada de 6 kms a la sortida de Beseit. El camí va vorejant tota l’estona el riu on trobem basses d’aigua, petites platges on aturar-se i remullar-se els peus, petites cascades tot envoltat de muntanyes escarpades dels Ports de Beseit. Un espai natural, popular i molt agradable. Es pot caminar el que vingui de gust, ja que el camí continua cap a l’interior de la vall sense dificultats. Val la pena dedicar-hi un matí o una tarda. Una gastronomia sorprenent. Sorprèn la varietat de verdures de l’hort de producció local. Molt popular és el xai al forn, el cabrit, perdiu, conill i derivats de la matança del porc i el pernil «de Teruel» prou reconegut. També el bacallà de quaresma, bunyols de bacallà, coques de pa i sardines. Coques de pebrots. Truites de patata en suquet. Varietats de bolets i formatges. L’oli és de reconeguda qualitat. NATURALESA Com a rebosteria són molt coneguts els «cocs» (pans de pessic), «casquetes» (unes crestes amb confitura, de carbassa), «rotllets de paella» (rosquilles). Les ametlles i la mel estan presents en moltes varietats de la rebosteria. El Forn Llerda a Cretas és un forn de llenya reconegut en tot el Matarranya que mereix una visita, una autèntica exposició de postres tradicionals. sempre les corrents dels vents que els hi facilita el vol. Cap dels que hi anàvem havíem vist una cosa semblant. Abans de marxar vam estar conversant amb la Loli i en José Ramón de com i quan van començar i el que han aconseguit amb aquests 26 anys de dedicació apassionada. Visita al Mas Bunyol (Beseit): centre d’alimentació de voltors. Aquesta experiència ja mereix tota l’excursió al Matarranya. Aquesta és una visita familiar, d’amics, grups de joves, col·legis i en definitiva per a qualsevol persona que estimi els animals. El Mas es troba a les afores de Beseit i cal fer reserva prèvia. Loli i José Ramón ens guien fins al centre que disposa d’un mirador cobert «camuflat» per tal de no destorbar les aus amb la nostra presència. El dia de la nostra visita es van concentrar uns 300 voltors que a poc a poc van anar arribant des de lluny, un radi de 150 km i a poc a poc van aterrant a l’esplanada on, com cada dia i des de fa 26 anys, en José Ramón Moragrega distribueix el menjar. Al cap d’una bona estona (entre mitja hora i una hora) els voltors van abandonant el lloc aixecant el vol de forma majestuosa seguint VOLS PARTICIPAR O COL·LABORAR A PEDRES ALBES? 6 Associació de Veïns de Pedralbes Pedralbes se ilumina Si vols publicar algun article que penses que és interessant per als teus veïns, envia’l a [email protected] 4 Si en canvi desitges incloure publicitat del teu comerç, negoci o establiment, truca’ns al telèfon 932 802 189 i t’informarem amb més detall 4 www.avpedralbes.com Pedres Albes - 11 NATURALESA 300 voltors lleonats a 200 km de Barcelona? N o és una reserva, no és un zoològic, no és una granja d’aus, són senzillament centenars de voltors descendint majestuosament… L’observatori Mas de Bunyol, allà on el voltor és una au respectada. BUFET LLIURE PER A AUS EN TERRES DE TEROL Per sobre de l’edifici vivenda, s’ha construït l’Observatori que serveix de mirador per poder observar els voltors des del moment en què es reuneixen per menjar. La seva situació, limitant els termes de Valderrobres i Beceite, el fa privilegiat. La història de Mas de Bunyol. «Buitreman» pels amics, José Ramón Moragrega, natural de Beceite, va decidir tornar al seu poble natal després de molts anys fent voltes pel món com a marí mercant. Gran emprenedor i propietari de la finca «Mas de Bunyol», una antiga masia rústica restaurada en plena natura a la comarca del Matarraña, amb una original característica que la fa úni12 - Pedres Albes ca en el món: està construïda dins d’una reserva de voltors salvatges. En José Ramón va començar criant conills en una granja dins de la masia. I un dia va deixar dos o tres animals morts al terra d’una era que tenia, per veure si els voltors que vivien en nius instal·lats en una muntanya propera, es decidien a baixar a menjar. Després d’observar durant tres anys el ritual d’en José Ramón, els voltors varen posar-se al terra a prop d’ell. Van perdre la por que tenen als humans i també es van anar acostumant a la seva presència. En una primera etapa va construir un femer per posar-hi les despulles i una gran bassa perquè les aus beguessin i es banyessin. Actualment Mas de Bunyol consta de més de 3.000 metres quadrats dedicats a alimentar els voltors amb la supervisió del Departament de medi ambient del Govern d’Aragó. S’ha convertit també en una casa rural amb sis habitacions on es pot pernoctar i un mirador on es poden observar els voltors lleonats en el moment en què baixen a menjar, oferint un espectacle fantàstic de la nostra fauna ibèrica. NATURALESA L’espectacle. Cada dia, i prèvia reserva perquè l’aforament és limitat, es pot accedir al mirador. A mig matí els voltors lleonats comencen a sobrevolar la menjadora i de mica en mica es van posant en el terra. Vénen d’una distància de 150 km, tot i que alguns vénen de Portugal o del massís central francès. Depenent de les altes pressions es poden comptar fins a 350 o més voltors. També apareix algun voltor negre que des de fa un temps s’intenta reintroduir a la zona. Després de menjar el que els subministra en José Ramón (despulles d’animals procedents d’escorxadors propers) i al cap de més o menys una hora van pujant un rera l’altre a troncs i massissos i batent les ales prenen el vol aprofitant les corrents tèrmiques. El futur. En José Ramón i la seva dona Loly han creat la Fundación Matarraña Nature amb l’objectiu de conservar, estudiar i reintroduir les espècies de la zona i el seu patrimoni medioambiental. Volen orientar les visites a escoles i grups de nens amb el suport de les institucions, en un projecte de conscienciació de les noves generacions. Com diu aquest «pastor de voltors»: El més important és demostrar que, amb respecte i paciència, l’home pot conviure perfectament amb aquestes espècies. Aquesta menjadora reb visitants de tot el món, alguns d’ells són fotògrafs professionals. Un equip de reporters de National Geografic, hi ha estat recentment per preparar un ampli reportatge de Mas de Bunyol, el qual consideren com un glop d’oxígen per aquestes aus. Pedres Albes - 13 ACTIVITATS Monestir de Santa Maria de Pedralbes Activitats desembre VISITES I TALLERS Els tresors del monestir La remodelació del dormidor recupera la perspectiva de l’estructura arquitectònica, alhora que estableix un nou diàleg entre l’espai i els objectes del tresor del monestir. Es tracta d’una col·lecció heterogènia de béns mobles, propietat de la comunitat de monges clarisses, amb peces d’art religiós i d’ús quotidià d’una àmplia cronologia i procedència que arribaren a Santa Maria de Pedralbes com a fruit de les donacions de les mateixes religioses i de persones vinculades amb el monestir. La visita als tresors construeix la història de la comunitat a través dels seus objectes: els personatges destacats dins la trajectòria històrica del monestir, les relacions amb l’exterior, el seu món devocional, la vida quotidiana dins del cenobi i fins i tot els gustos personals. Dates: diumenges 13 de desembre i 10 de gener Horari: d’11.30 a 12.30 h Preu: 5 € El monestir de Pedralbes. Història i art La vida en un monestir no és impermeable al pas dels anys. El recorregut per diferents estances que han emparat el dia a dia de les monges des de l’edat mitjana ens acostarà a una manera de 14 - Pedres Albes viure que ha desafiat el pas del temps. La visita al monestir ofereix l’oportunitat de contemplar l’arquitectura i les obres d’art que formen part del seu ric patrimoni i de comprendre com era la vida en clausura en un monestir medieval. Visita accessible En dates concretes i per a grups concertats, la visita compta amb suports per a l’accessibilitat. Dates: diumenges 6 i 20 de desembre, i 3 i 17 de gener Horari: d’11.30 a 12.30 h (castellà) i de 12.30 a 13.30 h (català) Preu: 5 €. El primer diumenge de cada mes s’aplicarà una reducció del 40% al preu de la visita. Herbarius. Plantes i remeis a l’edat mitjana Seguint la tradició mèdica grega i romana, transmesa a l’occident medieval a través dels àrabs, la medicina medieval entenia que el cos humà estava compost pels quatre elements en equilibri (aire, aigua, terra i foc), identificats amb els quatre humors (sang, bilis groga, bilis negra i flegma). A l’edat mitjana la malaltia s’entenia com un desequilibri d’aquests elements que calia restablir en primer lloc a través de la dieta, en segon lloc amb la farmacologia i únicament com a darrera opció recorrent a la cirurgia. Us proposem una visita i un taller conduït per Joan Solé, biòleg i educador ambiental, per conèixer els principis bàsics de les pràctiques mèdiques medievals i alguns dels remeis que s’empraven a l’edat mitjana per corregir els desequilibris del cos més característics de les baixes temperatures hivernals. Data: diumenge 13 de desembre Horari: d’11.30 a 13.30 h Preu: 9,20 €. Imprescindible reserva prèvia. NADAL AL MONESTIR Pessebre del monestir En col·laboració amb el Museu Etnològic i l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Des de mitjan desembre fins al 2 de febrer, el monestir exposa un pessebre popular. Conservant així una tradició que les religioses han preservat al llarg del temps i que gaudeix d’un important arrelament popular. L’origen del costum de representar el naixement de Jesús s’atribueix a sant Francesc d’Assís, fundador de l’orde franciscà, que el Nadal de 1223 representà un pessebre vivent al bosc de Greccio (Úmbria). Posteriorment, franciscans i dominics escamparen arreu el costum del pessebre. A Catalunya trobem els primers pessebres en entorns eclesiàstics a partir del segle XIV i en àmbits domèstics a partir del XVI. El segon diorama d’enguany, «La fugida a Egipte», vol fer reflexionar a partir d’aquest episodi bíblic sobre el drama ben ACTIVITATS actual dels desplaçats forçosos de les seves llars. Data: del 13 de desembre al 2 de febrer Preu: 12 €. Imprescindible reserva prèvia. CONCERT DE NADAL Les figures del pessebre Vox cosmica, cants espirituals en temps de Nadal Intèrprets: Hirundo Maris (Arianna Savall, veu, arpa medieval, arpa triple, lira, bol tibetà; Peter Udland Johansen, veu, hardingfele, lira, violí, monocordi; Miquel Àngel Cordero, contrabaix, colascione; Dani Espasa, orgue) Interpreten músiques d’Hildegarda de Bingen (10981179), Pere Abelard (1079-1142), Arianna Savall, Peter Udland Johansen i cançons tradicionals de Nadal. Vox cosmica proposa un viatge musical a través dels temps en què els cants espirituals de l’abadessa Hildegarda de Bingen, mística medieval, escriptora i compositora, mostren l’harmonia i l’amor del Creador a través del so. Les composicions del filòsof Pere Abelard fan de contrapunt a la veu femenina d’Hildegarda, amb el seu Lament de David, marcat pel dolor de l’amor impossible. Els cants medievals s’entreteixeixen amb les composicions contemporànies de Peter Udland Johansen, autèntiques meditacions musicals que flueixen a partir dels sons medievals que emeten els instruments històrics. Aquest viatge sonor a través del temps s’embolcalla de músiques hivernals amb la interpretació de nadales tradicionals europees i composicions d’Arianna Savall i Peter Udland Johansen. Direcció artística del cicle de concerts: Dani Espasa. Data: dimarts 22 de desembre Lloc: església del Monestir de Pedralbes. Recollida d’entrades a la taquilla del monestir. Hora: 20.30 h Edat recomanada: de 8 a 12 anys. Nens d’entre 5 i 8 anys acompanyats d’un adult. TALLER PER A INFANTS Activitat organitzada per l’Associació d’Amics del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i l’Associació de Pessebristes de Barcelona. El costum de fer pessebres està molt arrelat a casa nostra. Però sabem què hi fan totes aquelles figures damunt la molsa? Per què hi ha dos àngels, un estel de cinc puntes o un gall? Què hi fa el caganer? Cercarem els personatges del pessebre en les obres del tresor de Pedralbes i en el pessebre del monestir per descobrir quin paper hi tenen. Edat: de 6 a 12 anys Data: dissabte 19 de desembre Horari: de 10.30 h a 12.30 h Preu: gratuït. Imprescindible reserva prèvia. TALLER DE CUINA PER A INFANTS Dolços de Nadal al monestir de Pedralbes Neules i torrons formen part de la gastronomia festiva catalana, sobretot vinculada al Nadal, des del segle XIII. A Pedralbes s’elaboraven torrons des dels primers temps, tal com certifica el fet que en un inventari del monestir del 1376 es recollís que a la cuina del monestir hi havia un perol per fer-hi torrons per als frares. D’altra banda, també es conserven neulers de fusta més moderns que confirmen la tradició d’elaborar neules al monestir. Us proposem un taller perquè els menuts de la casa preparin les postres de Nadal i pugueu gaudir en família de sabors i olors ben medievals. Data: diumenge 20 de desembre Horari: d’11 a 13.30 h Preu: 6,75 €. Imprescindible reserva prèvia. ESPECTACLE FAMILIAR D’OMBRES XINESES La Clara tenia un drac En col·laboració amb el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Un espectacle d’ombres xineses i cançons amb música en directe de Contes Savis. Amb la col·laboració de la llum i la foscor, la màgia de les ombres ens explicarà la història d’una nena anomenada Clara i del seu drac, una bestiola petita i bufona que sempre va amb ella. De sobte, un dia, el drac es transforma en un monstre gros que la Clara no pot controlar de cap de les maneres i que l’obliga a fer coses que potser no estan gaire bé. Una narració sobre les emocions que treballa com les forces negatives a vegades esdevenen creatives i ens ajuden a créixer i a evolucionar com a persones. Edat: a partir de 6 anys Data: diumenge 27 de desembre Horari: de 12 a 13 h Preu: gratuït. Es recomana reserva prèvia VISITA TALLER PER INFANTS Bèsties i plantes. La natura en les pintures de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes En col·laboració amb el MUHBA Plantes i bèsties proliferen en aquestes pintures i tenen molt a veure amb les històries que s’hi expliquen. A través de l’observació d’elements quotidians de la vida dels infants, s’entrarà en el món simbòlic de les pintures medievals. Edat: de 8 a 12 anys Data: dimecres 30 de desembre Horari: de 10.30 h a 13.30 h Preu: 6,75 €. Imprescindible reserva prèvia Pedres Albes - 15 ENTREVISTA D. Albert Agustí, presidente del RCT Barcelona 1899 «Las relaciones con los vecinos son muy buenas» INTRODUCCIÓN Elegancia, familiaridad, tradición, y deporte son algunas de las características que mejor describen a uno de los clubes más históricos y prestigiosos de todo el mundo. El Real Club de Tenis Barcelona-1899, situado en el corazón de Pedralbes, es el lugar ideal para los vecinos del barrio y de muchas otras partes de la ciudad, para desconectar, hacer un poco de deporte y socializar con sus amistades del club. ENTREVISTA —Presidente, ¿podría hacernos una breve descripción de su formación académica, trayectoria profesional y vinculación con el Club? Cuna de los mejores tenistas de la historia de nuestro país, el Club alberga una de las pocas masías que se conservan en nuestra ciudad: Can Canet de la Riera que data de la Edad Media. Mis padres me hicieron socio del RCTB-1899 por 5.000 pesetas en el año 1963, tenía 4 años, por lo que llevo más de 50 años como socio del Club. Una de las misiones de la AVP es la defensa del patrimonio del barrio. En este sentido el RCTB1899 ha sabido evolucionar sin romper la armonía histórica de la entidad y manteniendo la línea arquitectónica de la masía. No cabe duda de que el legado de Can Canet está en buenas manos. El RCTB-1899 colabora con la Associació de Veïns de Pedralbes desde hace años y muchos socios del club lo son también de la AVP. Para la AVP, es un honor entrevistar al presidente de la entidad, D. Albert Agustí. 16 - Pedres Albes Estudié en el «Barrio» – ESADE. Desde 1988 que empecé en el COB’92, Comité Organizador de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, como Director de Marketing Internacional, siempre he estado vinculado a la gestión del deporte. —Para que nuestros lectores se hagan una idea de la dimensión de la entidad, ¿podría ENTREVISTA darnos algunos datos del Club? Año de fundación, sedes, traslado a Pedralbes, nº de socios y de empleados, superficie, instalaciones, presupuesto, etc. En 1899, un grupo de familias extranjeras se instalaron en Barcelona e introdujeron algunos deportes que practicaban en sus países, como el fútbol o el tenis. Así, paralelamente a la fundación del FC Barcelona por el suizo Hans Gamper, ese mismo año se fundó el Barcelona Lawn Tennis Club por varias familias inglesas como los Witty, Parsons, Leask, Park, Shields o Bartows y bajo la presidencia del Sr. Witty. La sede originaria del Club estaba en lo que hoy es la calle Pau Claris, esquina con calle Valencia. De allí, se trasladó a la calle Alfonso XII, y posteriormente a la calle Ganduxer (Sarrià-Sant Gervasi). Al arrancar la segunda mitad del siglo XX, el RCTB-1899 dio por fin el paso que llevaba más de una década planteándose. El constante crecimiento de la masa social obligó definitivamente a abandonar la sede de la calle Ganduxer para trasladarse, en 1953, a las actuales instalaciones de Pedralbes (Les Corts) en los terrenos de la masía de Can Canet. En aquella época, esta zona se consideraba las afueras de Barcelona y muchos socios no acep- taron bien el cambio. Esto ocasionó que la mitad de esos socios se dieran de baja del Club. El presidente de la época, Carlos Godó Valls, ideó entonces un torneo para dotar de prestigio y popularidad a las nuevas instalaciones, el Trofeo Conde de Godó. Este torneo fue creciendo y trajo a Barcelona las principales figuras del tenis mundial, ayudando así a popularizar aún más este deporte en la ciudad. Hoy en día, el Trofeo Conde de Godó es uno de los eventos más importantes que se organizan anualmente en Barcelona y la clave del éxito recae en los excelentes profesionales que conforman la organización, la ayuda que prestan los socios y, sobre todo, la colaboración que nos brindan los vecinos del barrio de Pedralbes. Sabemos que el torneo ocasiona algunos ‘dolores de cabeza’ a los vecinos y por eso valoramos enormemente toda la comprensión y ayuda que nos dan. Las instalaciones siguen creciendo año tras año. Desde la dirección del Club queremos dar los mejores servicios posibles a los socios y por eso invertimos constantemente en modernizar todos los espacios del recinto. Este año, por ejemplo, hemos inaugurado un pabellón polideportivo y estamos ultimando la reforma de la zona de pádel con la construcción de nuevas pistas. Todo ello se lleva a cabo conservando el valor arqui- Pedres Albes - 17 ENTREVISTA tectónico e histórico del Club, y combinando la modernidad con la antigüedad. Una tarea que, en ocasiones, no es nada fácil pero que nos esforzamos por cumplir. —¿Por qué decidió en su día presentarse a la Presidencia del Tenis? ¿Cuál fue el «leif motif» de su campaña? El RCTB-1899 siempre ha formado parte de mi vida y de la de mi familia. Tener la oportunidad de ser Presidente era un reto muy bonito y de mucha responsabilidad. Cuando nos decidimos presentar, lo hicimos porque teníamos claro que con nuestro proyecto podíamos ayudar a mejorar el Club y a hacerlo más grande. Esta es nuestra principal premisa y todo nuestro esfuerzo y dedicación van enfocados en esta dirección. —¿Qué conlleva la gestión y presidencia del Club? La gestión y presidencia del Club conlleva mucho tiempo y dedicación que yo y mis compañeros de Junta estamos encantados de brindar. Todos los directivos tenemos que compaginar nuestra atareada vida laboral y personal con las necesidades del Club. —Desde el punto de vista social, ¿cuál es el perfil del socio del Club? ¿De Pedralbes/otros barrios? ¿Nacionales/Extranjeros? ¿Socio Individual/Familiar? Antigüedad media de los socios. Como he explicado anteriormente, el Club tiene su origen en ciudadanos extranjeros que se trasladaron a vivir a Barcelona y, por lo tanto, somos una entidad muy abierta y cosmopolita. ¡Lo llevamos en nuestro ‘ADN’! Entre nuestros socios hay personas de todas las edades y condiciones. Procuramos ser un club muy familiar y por eso organizamos constantemente actividades que unan a toda la familia. Para ser socio del RCTB-1899 hay que comprar una acción y ello implica cierto esfuerzo econó18 - Pedres Albes mico. Nuestros socios son gente que ama el Club y que está dispuesta a comprometerse para formar parte de él. —Uno de los pilares de esta Junta es la importancia de los jóvenes. ¿Qué actividades se están realizando para que la juventud coja fuerza en el Club? Los jóvenes son una de nuestras prioridades porque son el futuro del Club. Son los futuros usuarios de la instalación y los que lo van a gestionar y hacer perdurar en el tiempo. Es muy importante que estos chicos sientan que el Club también les pertenece y que son vitales para que la entidad siga teniendo éxito. Actualmente tenemos un grupo de jóvenes muy comprometidos con el RCTB-1899 que participan en muchas actividades dedicadas a ellos: fiestas sociales, torneos deportivos de tenis, fútbol o pádel, etc. —¿Además del tenis, qué otras actividades se pueden practicar en el Club? Fundamentalmente somos un club de tenis y este es nuestro deporte principal. Paralelamente, nuestros socios pueden practicar el pádel, un deporte que cada vez tiene más adeptos y que para nosotros también es importante. Además, pueden disfrutar de muchas otras actividades deportivas en el Sports Center donde tenemos las máquinas de gimnasio más modernas del mercado y donde se organizan muchas actividades dirigidas a lo largo del día. Disponemos de una piscina al aire libre, que está climatizada en invierno. En el nuevo pabellón polideportivo también se pueden practicar otros deportes como el fútbol sala, una actividad que está teniendo mucho éxito con la organización de una liga con muchos participantes. —¿Realmente ve necesaria la inversión y el nuevo proyecto del pádel? Porque en muchos momentos del día, pese a sólo contar con dos pistas, estaban vacías… El pádel es un deporte que tiene mucho éxito en el Club y que está en claro auge. El nuevo pro- ENTREVISTA yecto ayudará a satisfacer la alta demanda que ya hay y nos ayudará mucho también durante la época del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó para dar servicio a las necesidades del torneo. Sin duda, i será todo un éxito! —La obra del polideportivo ha resultado todo un éxito y ha sido muy bien aceptada por los socios ¿verdad? El polideportivo está resultando un éxito y desde el primer día tuvo muy buena acogida entre los socios. Se utiliza mucho y siempre hay gente haciendo deporte. La instalación va muy bien para fomentar actividades para la gente que no practique tenis o quiera decantarse por otros deportes como el fútbol. —¿Ha habido quejas por parte de los vecinos del barrio en las diferentes obras importantes que realiza el Club? Con los vecinos del barrio tenemos muy buena relación. Sabemos que la actividad del Club, a veces, rompe con la tranquilidad de la zona, pero intentamos mantenerles informados en todo momento de las actividades que llevamos a cabo. Igualmente, una de las principales preocupaciones del Club es causar las menores molestias posibles a los vecinos de Pedralbes y, en consecuencia, trabajamos duro para conseguirlo. —Con el montaje y desmontaje del Godó, se altera la vida del barrio y de sus vecinos y entidades durante algunas semanas… Sabemos de los inconvenientes que ocasionamos durante el montaje del torneo, e intentamos minimizar las molestas al máximo. —¿Y con el Liceo Francés? … Con el Liceo Francés hay plena colaboración, no sólo durante el torneo sino el resto del año. Cada semana utilizamos las pistas que tiene el colegio para impartir clases de nuestra Escuela de Tenis. Los años que el Torneo coincide con Semana Santa y no hay actividad escolar, siempre nos ceden las instalaciones para poder aparcar coches o dejar material. Estamos muy agradecidos al Liceo Francés de Barcelona por su colaboración constante con el Club. —Realmente el Godó es un evento clave para la economía y la infraestructura del Club, ¿no? El Torneo es una pieza fundamental para el Club, igual que el Torneo no sería lo mismo sin el RCTB1899 detrás. Traer cada año a los mejores tenistas del mundo a Barcelona no es tarea fácil, y lo conseguimos. Organizar un evento de estas características requiere mucho esfuerzo y dedicación. Afortunadamente tenemos grandes profesionales que dedican muchas horas a tener todos los detalles del torneo bien controlados. El éxito del Torneo es un éxito para el Club y para toda la ciudad de Barcelona. —¿Podría seguir creciendo al alto ritmo que crece el RCTB-1899 sin un evento como el Godó? El Club tiene muy buena estructura y por sí solo se podría valer. Lo que hace el Torneo es multiplicar el crecimiento y aumentar las mejoras. —Me imagino que es un evento que supone aspectos positivos en todos los sentidos (económico, social…). El Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó es un éxito en todos los aspectos y se mire por donde se mire. Económicamente, cada año es viable y sostenible gracias al apoyo de los patrocinadores e instituciones. Socialmente, es un evento que despierta mucho interés no sólo a nivel local y nacional, sino a nivel internacional. Para poner un ejemplo, el año pasado, la ATP celebró, aprovechando nuestro torneo, su reunión anual de Directores de todos los torneos del circuito. ¡A todo el mundo le gusta visitar Barcelona y cualquier excusa es buena! —Sabemos que el Club colabora con fundaciones y organiza eventos para recaudar fonPedres Albes - 19 ENTREVISTA dos. Explíquenos brevemente las acciones solidarias que desempeña la entidad. Cada año el Club organiza en el mes de julio una cena y velada musical, con la participación de unas 1.000 personas, entre socios y acompañantes, y la recaudación de este evento va íntegramente a distintas Fundaciones y ONGs. Además, tenemos un convenio con Caritas, y también realizamos un «Mercadillo solidario» en el mes de diciembre con la participación de 4 asociaciones, que venden sus productos para recaudar fondos para distintos proyectos solidarios. —¿Cuáles son los valores que quiere transmitir el Club? El RCTB-1899 es uno de los clubes de tenis más prestigiosos de España y del mundo. En sus pistas se han formado tenistas como Arantxa Sánchez Vicario, Conchita Martínez, Carlos Moyá, Albert Costa y Rafael Nadal, pero año tras año también tenemos en la Escuela de Tenis cientos de niños y niñas que practican el tenis como deporte amateur. Por ello, sin duda el Club tiene como objetivo el fomentar la práctica del deporte, quiere ofrecer a sus socios la posibilidad de llevar una vida saludable, realizar actividades en familia, pero además, el Club es empresa responsable y comprometida con las causas sociales. —¿Cuáles con los principales retos que el Club debe afrontar en el futuro? ¿Y los proyectos de futuro? El objetivo es seguir siendo un Club referente en el mundo del tenis y que los socios se encuentren a gusto en él. —¿Qué opinión le merece Pedralbes como barrio? ¿Cree que se ha deteriorado en los últimos años? ¿Qué cree que se podría mejorar? Pedralbes es un gran barrio para vivir y para practicar deporte. El entorno es idílico ya que no tiene el ruido y tráfico del centro de la ciudad, pero está prácticamente integrado en ella. Además, al estar en la zona alta y cerca de la montaña, el aire que se respira es más sano que en el centro. 20 - Pedres Albes En los últimos años, han mejorado el transporte público y las comunicaciones con la ciudad y, el hecho de tener la universidad cerca, ha contribuido a ello. Sin duda, es un buen entorno para la práctica de cualquier deporte, concretamente, es un placer jugar al tenis en este barrio. —¿Cómo calificaría las relaciones del Club con el barrio? Por nuestra parte, las relaciones son muy buenas. Siempre procuramos causar las menores molestias posibles y también sabemos que el propio Club es un activo que suma en el barrio. —¿Cómo colabora la AVP con el Club? Como comentaba anteriormente, las relaciones son muy buenas en ambos sentidos, y hay un canal de diálogo fluido entre las dos partes. Cuando la asociación organiza sus reuniones anuales, cedemos un espacio en el Club para celebrarlas. —Para finalizar. Se acercan las fiestas de Navidad. ¿Cómo celebra el Club la Navidad? ¿Cuáles son las diferentes actividades que se producen? Para celebrar la Navidad, el Club se viste para la ocasión y se decoran diferentes espacios. Se pone un árbol de Navidad en la entrada y se monta un Belén con las aportaciones de los niños de la Escuela Base del Club. A finales del mes de noviembre, se organiza una campaña de recogida de juguetes entre los socios del Club, que después en diciembre se entregan a la Fundación Sant Joan de Déu. Organizamos también el «Mercat Solidari» a finales de noviembre, y además, se organiza una jornada festiva familiar el último sábado antes de Navidad, con diferentes actividades deportivas y sociales, que se realizan durante todo el día. Finalizamos la entrevista deseando lo mejor al RCTB, y emplazando a sus socios a visitar nuestro Mercat de Nadal del 29 de noviembre en el Monasterio de Pedralbes. SOLIDARITAT La Fundació Banc dels Aliments Què és el Banc dels Aliments de Barcelona? L a Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una fundació benèfica independent, apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre que lluita contra el malbaratament alimentari i contra la fam d’aquí. La nostra missió és rebre productes alimentaris donats per les empreses o particulars i repartir-los entre les entitats receptores que els fan arribar a les persones necessitades de l’àrea més propera, tot evitant el malbaratament d’excedents de les empreses agroalimentàries. Història El concepte de «Banc dels Aliments» neix a Phoenix, Arizona (EEUU) al 1966 de la mà de John Van Engel. Quasi vint anys després, al 1984, el projecte s’introdueix a Europa a través del Banc dels Aliments de París. I al cap de tres anys, al 1987, es funda el primer Banc dels Aliments a Espanya amb seu a Barcelona, sota el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments. El Banc dels Aliments representa doncs una institució pionera en l’àmbit estatal. Actualment a Espanya existeixen 55 bancs d’aliments, un a cada província, agrupats en la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL). A nivell europeu es compten 240 bancs d’aliments a 21 països diferents que s’apleguen en la Federació Europea de Bancs d’Aliments (FEBA). I a nivell mundial existeix la Xarxa Global de Bancs dels Aliments que comprèn tots els Bancs d’Aliments situats als diversos continents. Cal destacar, no obstant, que aquesta estructura en xarxa no limita l’autonomia en la que opera cada Banc en la seva àrea local. Missió i valors La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre les entitats benèfiques actives perquè els facin arribar a les persones que passen fam al nostre entorn més proper. El nostre esforç apunta en fer acomplir un dels drets humans més fonamentals: el d’una alimentació suficient i saludable per tothom. L’activitat del Banc dels Aliments es basa sempre en els següents principis ètics: 1) La lluita contra la fam i contra el malbaratament alimentari. 2) La primacia de la gratuïtat: Els aliments es reben i es distribueixen gratuïtament. 3) La seguretat d’una distribució justa: La distribució dels aliments es fa a través d’entitats benèfiques homologades, que per la seva relació directa amb les persones necessitades poden assegurar que els aliments arribin al seu destí final. Pedres Albes - 21 SOLIDARITAT 4) La gestió gràcies a la participació de voluntaris. Actualment comptem amb la valuosa col·laboració de més de 219 voluntaris. • Assegurar una justa redistribució dels aliments recaptats als que més ho necessiten ARA i AQUÍ. Però l’actuació del Banc dels Aliments va més enllà de la pura recepció i distribució d’aliments. Des de la nostra fundació volem: • Ajudar a pal·liar la pobresa i l’exclusió social. • Promoure un desenvolupament més sostenible i eficient dels recursos convertint aliments no comercialitzables en recursos solidaris, fomentant la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat mediambiental. • Mantenir la cadena de solidaritat alimentària (establint un pont entre els excedents d’aliments de les indústries productores i les necessitats més properes). L’any 2014 els Banc dels Aliments de Barcelona ha distribuït més de 16 mil tones d’aliments que han arribat a 152.489 persones a través d’una xarxa de 359 entitats d’ajuda social. 22 - Pedres Albes SOLIDARITAT L’AVP visita el Banc dels Aliments Pedres Albes - 23 OBERTES PORTES er 23 de gen Dissabte, les 10h de 2016 a Av. Mare de Déu de Lorda, 2-16 Barcelona 08034 Tel. 932 521 900 [email protected] www.betania-patmos.org ENTREVISTA Singular 2 Properties ¿Qué es Singular2 Properties? na inmobiliaria con un ambiente joven que pretende profesionalizar el sector de la intermediación inmobiliaria a través de un equipo de profesionales cualificados que tengan un trato agradable y formal con nuestros clientes. Alex Picas. Socio U ¿Cómo está actualmente el mercado inmobiliario? Estamos ante un sector que ha sufrido mucho y que poco a poco se está estabilizando gracias a una mejora en la economía y a que el sistema bancario empieza a volver a dar hipotecas. Consideramos que no debemos volver al mismo error y mantener un nivel de precios estable y acorde al tipo de inmueble y la zona en el que se ubica. Alex Picas ¿Cómo es el día a día en Singular 2 Properties? En la oficina no paramos de recibir llamadas de compradores y entradas de clientes que depositan su confianza en nosotros para que les gestionemos la venta y alquiler de sus viviendas. Hacemos mucho hincapié en que nuestros clientes se sientan cómodos en nuestras oficinas y tengan un único interlocutor para que sepan cómo avanza la gestión de la venta de su inmueble o la búsqueda de su vivienda ideal. Carolina Mora. Secretaria Comercial ¿En qué se diferencia S2P de las demás inmobiliarias? Singular 2 Properties es una inmobiliaria joven con mucha ilusión y energía. Nuestros clientes encuentran una empresa de gran creatividad y muy ágil en la búsqueda de soluciones, altamente preparada tecnológicamente para ofrecer un servicio de calidad. María Luisa Lanau. Directora Comercial ¿Los clientes de S2P están satisfechos? Yo delegué la venta de cuatro viviendas que tenía en una misma finca. Primero me tasaron las viviendas y confié en ellos. Las vendieron en 5 meses al precio que estipulamos y tuve una atención extraordinaria en todo momento. Como detalle en la última venta recibí un obsequio por parte del equipo comercial que me hizo mucha ilusión. Sr. Carrás. Propietario ¿Cómo gestiona S2P la venta de una propiedad? La verdad es que ni lo consulté, simplemente me basé en los resultados, que fueron una gran cantidad de visitas, hasta el punto en el que decidí entregarles las llaves para que pudieran realizar las visitas necesarias cuando fuese oportuno, incluyendo fines de semana y festivos. Sr. Carrás. Propietario ¿Por qué dar tu piso a la venta a S2P? «No es lo que hacemos, sino cómo lo hacemos», esta frase engloba perfectamente nuestra forma de trabajar y nuestra filosofía. Creemos en un trato personalizado para cada propietario con una estrategia específica de comercialización de cada vivienda, buscando en todo momento el cliente perfecto para cada inmueble. Creemos que cada vivienda tiene su comprador y trabajamos de manera profesional y personalizada para encontrar esa persona. Sabemos que Barcelona es una marca mundial y Pedres Albes - 25 ENTREVISTA como tal las viviendas de esta ciudad deben ser conocidas por los clientes internacionales. Jordi Arriezu. Socio ¿Cómo S2P aporta valor al sector inmobiliario? En Singular 2 Properties creemos en un modelo inmobiliario que analice las necesidades de cada cliente y encuentre la vivienda ideal para cada comprador. La compra de una propiedad es una decisión importante y buscar la mejor inversión para cada cliente es básico para conseguir una satisfacción del cliente. El mercado inmobiliario ha sido muy tradicional durante años, las nuevas tecnologías ayudan a actualizar este sector y en Singular 2 Properties utilizamos las nuevas tecnologías para dar a conocer nuestras propiedades y encontrar compradores a nivel nacional e internacional. El proceso de venta de una vivienda es complejo y por tanto es necesario estar rodeado de un grupo de profesionales para evitar problemas. Jordi Arriezu ¿Cómo hacéis el seguimiento a los clientes? En Singular 2 Properties atendemos a los clientes de manera muy cercana para conocerlos y entender sus necesidades. Cada cliente tiene unas características que los diferencia de los demás y en Singular 2 Properties intentamos llegar a ellas para poder ofrecer el producto adecuado. Incluimos en nuestros servicios el de Personal Shopper para los clientes que no disponen de tiempo para encontrar su vivienda ideal. María Luisa Lanau ¿Qué trato tenéis con los propietarios? Basamos nuestra relación con los clientes en la 26 - Pedres Albes confianza, la honradez y una gran profesionalidad, ofreciendo un servicio personalizado y exclusivo adaptado a cada caso y situación. Cuidar al cliente, escuchar sus necesidades y ofrecer los servicios que necesitan, eso es primordial. La satisfacción del cliente es nuestro principal objetivo. Karina Tigranovna. Age. inmob. mercado ruso ¿Qué sistemas de venta utilizáis para comercializar vuestras propiedades? Realizamos acciones de promoción de la cartera de inmuebles, utilizando técnicas de promoción online y offline a fin de garantizar su difusión acorde al plan de venta de marketing establecido. Recurrimos a múltiples canales de comercialización difundiendo y promocionando los inmuebles a través de medios inmobiliarios nacionales e internacionales. Karina Tigranovna ¿Por qué confiar a S2P la venta de mi propiedad? Porque Singular 2 Properties tiene un trato muy cordial y profesional con los propietarios y les ayuda a comercializar su vivienda de una forma distinta en cada caso y canalizando su venta a través de varios medios publicitarios. Carolina Mora ¡VISITA NUESTRA PÁGINA WEB! www.singular2.com Teléfono: 93 611 11 80 Calle Beethoven 15 / Bori i Fontesta 08021 Barcelona Email: [email protected] NOTÍCIES DE L’AVP Actividades desarrolladas por la AVP Luis Sanglas Vicepresidente de la Junta Directiva E l nuevo equipo municipal surgido tras el vuelco electoral en las elecciones municipales del 25 de mayo y los consiguientes cambios en los distritos han comportado una renovación casi total de los interlocutores de la AVP en las diferentes instancias ciudadanas. Deseamos lo mejor a los nuevos gestores, a la vez que agradecemos al equipo saliente el apoyo y la colaboración que siempre nos dispensaron. Además, los plazos requeridos para la creación de los Consells de Distrito, y el tiempo consumido para que los nuevos gestores tomaran contacto con los problemas del barrio han retrasado la resolución de una serie de planes y proyectos en marcha impulsados por la AVP. Al igual que en otras elecciones municipales, la AVP mantuvo reuniones previas con los principales partidos políticos para hacerles llegar un documento con los problemas y proyectos del barrio. Reunión junta AVP. Pedres Albes - 27 NOTÍCIES DE L’AVP Proyecto esquina Bisbe Catala - Bosch i Gimpera. La mayoría de las acciones realizadas por la AVP requieren la participación de sus miembros en los diferentes órganos participativos y de gobierno en los distritos de Sarrià-Sant Gervasi y Les Corts a los que pertenece Pedralbes. La asistencia a los Consells, Plenaris, Audiencias Públicas, Comisiones, etc. exige un esfuerzo humano considerable pero que es imprescindible para sacar adelante nuestros proyectos. í í í La movilidad y seguridad vial continúa siendo el problema que más preocupa a los vecinos y en ello hemos centrado buena parte de nuestros esfuerzos. Desde hace tiempo la AVP está reclamando un plan de movilidad para Pedralbes. Lo hemos reclamado sin éxito en las Audiencias Públicas, Consells de Barri, Plenaris, etc. También hemos presentado propuestas y anteproyectos que no han sido atendidos. Pedralbes es una zona especialmente sensible a los problemas de movilidad por la elevada densidad de centros docentes. Nos preocupa la seguridad de los estudiantes que circulan por los caminos escolares de la zona. Diariamente atraviesan el barrio más de 50.000 vehículos. No se dispone de áreas verdes de aparcamiento para los vecinos y los residentes en otras partes de la ciudad dejan sus vehículos en el barrio durante largos períodos aprovechando que es zona libre de pago. Según informaciones de la guardia urbana, más del 80% de los vehículos aparcados en el barrio no corresponden a vecinos. Las promesas municipales, incluso por escrito, de implantar algunas plazas de área verde han sido sistemáticamente incumplidas. Otra de las grandes preocupaciones del barrio es la seguridad ciudadana. Pedralbes es un barrio Coche patrulla Securitas. relativamente aislado, mal iluminado y sin comercios, que queda prácticamente desierto por la noche. Para mejorar la seguridad del barrio y a petición de los vecinos la AVP articula un servicio de vigilancia a través de una empresa de seguridad privada. La nueva Ley de Seguridad aparecida el pasado año nos obligó a rescindir el contrato con la empresa que venía prestando el servicio y no pudimos restablecerlo hasta el mes de julio. Agradecemos el soporte legal de los Mossos d’Esquadra, a través de su asesoría jurídica, para la contratación de una nueva empresa de seguridad. Proposta Bisbe Català. 28 - Pedres Albes Después de contemplar varias opciones la empresa contratada fue SECURITAS que es una compañía de referencia en el sector. NOTÍCIES DE L’AVP El servicio consiste en rondas de vigilancia por las zonas en las que residen los abonados, efectuando marcajes en las comunidades de los clientes. Durante el servicio se controlan personas y coches sospechosos, y si procede se comunica a los mossos o a la guardia urbana. Se interviene en los casos de alborotos, peleas, y se comprueba que las puertas estén bien cerradas. También existe la posibilidad, previa llamada telefónica, de que el coche patrulla se desplace hasta el domicilio del abonado, acompañándolo en su entrada al parking o la portería. y la Guardia Urbana para intercambiar información sobre todos los temas de seguridad que puedan afectar al barrio y de los que después se informa a los vecinos a través de la web. í í í La solicitud de una licencia para la implantación de una gasolinera muy próxima a un centro escolar y a unos jardines públicos ha causado alarma social en el barrio habiéndose recogido varios miles de firmas contra su autorización. La AVP ha trasladado a las diferentes instancias municipales la gran preocupación vecinal y los temores de que afecte gravemente al tráfico de la zona, así Diariamente se emite un reporte de las rutas efectuadas, los tiempos de estancia, los marcajes efectuados y las incidencias detectadas. Aunque el coste del servicio se reparte entre los abonados, es evidente que todo el barrio se beneficia. Por ello, instamos a todos los vecinos a contratarlo. De esta forma se podrá abaratar la tarifa individual y mejorar las prestaciones. Además de la contratación y el control de este servicio privado, la AVP ha seguido manteniendo reuniones periódicas con los Mossos d’Esquadra Radar de control de velocidad instalado en la Avda. Esplugas a petición de la AVP. Manifestiación en contra de la implantación de la gasolinera. Pedres Albes - 29 NOTÍCIES DE L’AVP como también, a la seguridad de los numerosos escolares que circulan por la zona. í í í En lo que se refiere a cuestiones de defensa del patrimonio, estamos colaborando en la restauración de las pinturas de la iglesia de San Vicens de Sarrià mediante una aportación de la AVP a la campaña de micromecenazgo. Se trata de una obra de gran valor artístico que será restaurada por especialistas de primer nivel. Finalizaron en el plazo previsto las obras de asentamiento de la Casa Hurtado. Se trata del primer paso para la restauración de un edificio catalogado que es uno de los últimos vestigios de la arquitectura de una época. Esperamos que el Ayuntamiento y la propiedad encuentren el uso que el edificio merece. Una buena noticia para el barrio es el inicio de las obras para la sustitución del muro que rodea el conjunto de la Torre Girona por una verja metálica que permitará ver los jardines desde el exterior, culminando así un viejo anhelo de la AVP que pronto será una realidad. í í í Continúan los esfuerzos de la AVP para la mejora de la cohesión social en el barrio. Seguimos trabajando en la organización de eventos para los vecinos. La tercera Fira Vintage que tuvo lugar el 22 de mayo en Casa Cantabria estuvo muy con- Obras derribo muro Torre Girona. Vista edificio Torre Girona. currida y se afianza como la fiesta de primavera del barrio. En esta edición destacó la nutrida participación de jóvenes con puestos de venta de ropa y es deseo de los organizadores ir cediéndoles protagonismo para que sean ellos los que la organicen en el futuro. El domingo 29 de noviembre se celebró el quinto Mercat de Nadal. Los vecinos se volcaron con el evento que nuevamente resulto exitoso. Asentamiento Casa Hurtado. 30 - Pedres Albes Este año, tendremos la novedad de tener un gran árbol de Navidad iluminado en el cruce de Cavallers con Bosch i Gimpera. Desde hace tiempo pensábamos que hacía falta un símbolo navideño de envergadura en el barrio. Agradecemos la colaboración del Distrito de Les Corts y la aportación económica de Banco Santader que nos han NOTÍCIES DE L’AVP Consell de barri. ayudado a sufragar los gastos de instalación, sin ellos no hubiera sido posible. La inauguración de la iluminación está prevista para la tarde del 27 de noviembre, dos días antes del Mercat de Nadal, con una cantada de villancicos. í í í Seguimos colaborando con el Real Club de Tenis Barcelona para armonizar los intereses de los vecinos con los del Club, para ello se mantienen contactos con regularidad en los que la AVP es informada de las actividades y proyectos del tenis. Especialmente importante es la colaboración en el Trofeo Conde de Godó para el que se han establecido unos acuerdos para que los vecinos más próximos reciban entradas para asistir al torneo, se faciliten pases para al acceso a Marqués de Mulhacén y Cavallers a los residentes en esas calles, se respeten los horarios de montaje y des- montaje de los andamios y tribunas, se controle el nivel de ruidos, y se provea del personal necesario para que vigile continuamente la limpieza del entorno y cualquier anomalía que pudiera producirse. í í í En la AVP somos conscientes de las dificultades de muchos conciudadanos en estos tiempos de crisis. El aumento de las desigualdades es un fenómeno mundial que también afecta a nuestra ciudad. Las economías con menor productividad y desarrollo tecnológico como la nuestra han sido más vulnerables. La precariedad laboral, el desempleo y la reducción salarial han sido las causas determinantes. El «Informe de renta familiar disponible» de 2013 dice que en Barcelona, desde que empezó la crisis Gran árbol de Navidad iluminado en el cruce de Cavallers con Bosch i Gimpera. Pedres Albes - 31 NOTÍCIES DE L’AVP de renta familiar muy por encima de la media. Si los ingresos medios de la ciudad fueran 100, en Sarrià-Sant Gervasi serían 187, en Les Corts 140 y en la cola Sant Andreu 74,4 y Nou Barris 56,2. Es preciso intensificar las políticas públicas en la lucha contra la pobreza y la exclusión social pero también se trata de gastar mejor. La lucha contra la desigualdad no es simplemente un tema humanitario, es una cuestión de derechos humanos y que de no resolverse puede poner en peligro la convivencia y la seguridad del conjunto de la sociedad. La AVP colabora con el comedor social Pa de Sant Oleguer y el Banc dels Aliments, así como, facilitando la participación de ONG y fundaciones solidarias en los eventos que organizamos, con todo, creemos que podemos y debemos hacer más y en ello estamos. Sabemos que son pequeñas acciones pero como revela el informe de Cáritas «investigaciones realizadas nos cuentan también la importancia de las pequeñas ayudas puntuales, que resuelven necesidades inmediatas en los sectores más desfavorecidos. Cartel iluminación del árbol de Navidad. en 2007, las rentas más altas han pasado de constituir el 7,5% de la población al 10,7%, mientras que las muy bajas han pasado del 4,1% al 17,8%. De los 10 distritos de Barcelona, dos de ellos, Sarrià-Sant Gervasi y Les Corts registran un índice Esto es algo que permite la participación de múltiples agentes en esta estrategia colectiva de recuperar lo que hemos perdido y es algo que nos recuerda que construir una sociedad cohesionada es cosa de todos». Mercat de Nadal. 32 - Pedres Albes NOTÍCIES DE L’AVP Mercat de Nadal 2015 Pedres Albes - 33 Pedralbes es un barrio relativamente aislado, mal iluminado y sin comercios que queda prácticamente desierto por la noche con la consiguiente sensación de inseguridad entre los vecinos. Las medidas adoptadas por las comunidades no resuelven el problema. Se puede garantizar la seguridad en el interior de una vivienda o comunidad pero no en la calle. Por este motivo la AVP organiza un servicio de vigilancia privada en Pedralbes para sus asociados. La empresa encargada del servicio es SECURITAS, que es la líder mundial en soluciones de seguridad, con más de 280.000 profesionales. Se trata de un servicio de calidad a un precio asequible porque el coste del servicio se reparte entre los vecinos abonados. Aunque el coste del servicio se reparte entre todos los abonados, es evidente que todo el barrio se beneficia. Por ello instamos a todos los vecinos a contratarlo. De esta forma se podrá abaratar la tarifa individual y mejorar las prestacions. 34 - Pedres Albes La seguridad al alcance de todos Servicio de vigilancia en Pedralbes x El servicio se presta todos los días del año en el horario comprendido entre las 21,30 h y las 5,30 h x El servicio consiste en la realización de cinco rondas, de entre 45 minutos y una hora cada una, por unas rutas previamente preestablecidas en función de la ubicación de los vecinos abonados. x Adicionalmente se realizan rondas aleatorias, una o dos por noche, utilizando los vehículos que se encuentran próximos a la zona que están prestando servicios para otros clientes ajenos a la AVP. x En las rondas se efectúan marcajes en las comunidades abonadas. Se verifica que las puertas estén bien cerradas, las luces encendidas, las alarmas conectadas, etc. x Durante las rondas, se realizará una visualización de posibles transeúntes y coches sospechosos, procediendo a notificarlo, si procede, a los Cuerpos y Fuerzas del Seguridad del Estado, así como, otras incidencias que se puedan producir: altercados en la vía pública, “botellón”, conatos de incendio, asistencia en caso de accidente, etc. x Se realizarán servicios de apoyo a los abonados que lo soliciten, previa llamada telefónica, para su acompañamiento en la entrada o salida de su parking o portería. x Diariamente se emite un reporte de las rutas efectuadas, los tiempos de estancia, los marcajes efectuados y las incidencias detectadas Pedres Albes - 35 MECENATGE AVP Conservació-Restauració Retaule del Roser Agustí Pujol, 1619 - Sant Vicenç de Sarrià Recentment s’ha iniciat una campanya de mecenatge en la que hi col·labora l’AVP Gisela Bosom i Diumenjó R ecentment s’ha iniciat una campanya de mecenatge per cobrir les despeses de la pròxima intervenció en conservaciórestauració del Retaule del Roser. Triadó fa especialment esment en el llibre «L’època del barroc. Segles XVII-XVIII dins la Història de l’art Català» de l’obra del Retaule del Roser de Sarrià en relació amb el de la catedral de Barcelona: Des d’un inici, el Departament d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona ha avalat la restauració tractant-se d’un dels retaules més importants de l’artífex Agustí Pujol, un dels representants destacats dels inicis del barroc català. «On l’anàlisi estilística pot ser més acurada és en els retaules del Roser, de Sarrià i de la catedral. Ambdós són dels anomenats de capella, de petites dimensions i estructura d’un sol pla. Segons Joan Ramon Triadó, Catedràtic d’Història de l’Art de la UB, un dels escultors més importants de Catalunya i introductor del nou llenguatge barroc fou Agustí Pujol que esdevingué l’artista més important i alhora més innovador del nou llenguatge barroc i iniciador d’una manera escultòrica que va tenir continuïtat en artistes manresans com ara Joan Grau i el seu fill Francesc Grau. 36 - Pedres Albes En primer lloc realitzà el projecte de Sarrià (1617) on col·laborà el fuster Sebastià Carbonell i la policromia fou de Joan Basi (...) és per a nosaltres una de les millors obres en talla de relleu. Totes les escenes traspuen una gran serenitat clàssica (...) Cal destacar com apuntem en la nostra anàlisi la presència del millor fuster i del millor policromador del moment el que dóna encara més relleu al Retaule de Sarrià i el diferencia del de la MECENATGE AVP crida al conjunt de sarrianencs, Ajuntament i entitats del barri, perquè col·laborin en l’adequada conservació d’aquest bé cultural. Fotografia: Jaime Salguero. catedral molt més matusser i on nosaltres creiem que part de la feina de talla és d’un col·laborador d’agustí Pujol, l’escultor Antoni Comes.» Segons la descripció de l’historiador Josep Maria Martí Bonet «Agustí Pujol posseeix tant l’equilibri renaixentista com la dinàmica pròpia de l’estètica barroca.» Seguint la tradició, la Festa Major de Sarrià s’inicia amb una ofrena floral al Retaule del Roser que és ja un Bé Cultural no només dins l’àmbit de la parròquia sinó també dins la cultura patrimonial del barri de Sarrià. Per aquest motiu es fa una El seu estat de conservació actual: El que més preocupa és l’atac d’insectes xilòfags que afecta la seva estabilitat. A més a més, s’observen diverses fissures i esquerdes amb risc de despreniment i conseqüents pèrdues. De forma generalitzada la capa superficial presenta una acumulació de pols, cera, sutge i un vernís molt oxidat que desvirtua els colors originals del retaule i la qualitat de la seva policromia. Detall de pèrdues de policromia i atac de xilòfags en el suport de fusta. La gestió del micromecenatge i conservació-restauració estan dirigides pel taller ProArtis. Pedres Albes - 37 MECENATGE AVP Detall del relleu de l’Epifania al primer pis. Fotografia: Gisela Bosom. Número de compte que recull els diners de la campanya. La Caixa: 2100 – 0808 – 18 – 0200824173 Aportacions amb desgravacions fiscals del 25% (pel certificat cal facilitar nom complert, adreça, telèfon i DNI). Per qualsevol consulta podeu trucar a la Parròquia de St. Vicenç de Sarrià (93 203 07 09) o al taller ProArtis (669 74 88 03). 38 - Pedres Albes Clos de St. Francesc, 12 bxs. 2a 08034 Barcelona ( Sarrià) 93 204 2289 / 669 74 88 03 TECNOLOGIA Un centro de I+D+i en el barrio de Pedralbes Eugenio Oñate Director del Centro Internacional de Métodos Numéricos en Ingeniería (CIMNE) Catedrático de la Escuela T.S. de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la UPC E l Centro Internacional de Métodos Numéricos en Ingeniería (CIMNE, www. cimne.com) es un centro de I+D+i especializado en el desarrollo y aplicación de los métodos numéricos en prácticamente todos los ámbitos de la ingeniería y las ciencias aplicadas. Los métodos numéricos son técnicas para resolver, con la ayuda de los ordenadores, las ecuaciones matemáticas que gobiernan los problemas de la física y la ingeniería. CIMNE se constituyó en 1987 por Consorcio entre la Generalitat de Cataluña y la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). En la actualidad CIMNE emplea 225 científicos de 30 países diferentes. Sus oficinas centrales están en uno de los edificios de la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos en el Campus Nord de la UPC en Pedralbes (Barcelona) y está establecido en diferentes ciudades de España, USA, Latinoamérica y Asia. Las aplicaciones de la investigación que se realiza en CIMNE está dirigida a resolver problemas tales como, entre otros, el proyecto de estructuras más resistentes con materiales avanzados en ingeniería civil y arquitectura, aviones, barcos y vehículos más seguros y adecuados desde el punto de vista medioambiental, máquinas, procesos de fabricación y productos industriales más eficientes y económicos y procesos y dispositivos innovadores en los sectores biomédico y de la gestión de la energía que integren las tecnologías de la información y comunicación más avanzadas. El éxito de CIMNE ha sido saber compatibilizar la investigación sobre nuevos métodos numéricos para resolver problemas de interés práctico, con la transferencia al sector industrial de los resultados de la investigación. También destaca la capacidad de CIMNE de implantarse en todo el mundo a través de delegaciones propias y alianzas con universidades y otros centros de I+D+i. Para CIMNE la internacionalización tiene un significado doble. Además de tener una plantilla de investigadores de todo el mundo, CIMNE sedes en Washington DC (US), Santa Fe (Argentina), Singapur y Pekín y cuenta con una red de 29 AuPedres Albes - 39 TECNOLOGIA un producto y a definir el plan para su comercialización. Una vez que un producto ha visto la luz en el mercado entraría en el cuarto cuadrante del ciclo. Allí el objetivo es el éxito comercial. El ciclo se cierra con el retorno de parte de los beneficios obtenidos en la comercialización del producto al organismo de partida (la Universidad y/o CIMNE). El Ciclo de las Ideas en el Centro Internacional de Métodos Numéricos en Ingeniería. (CIMNE, www.cimne.com). las CIMNE distribuidas por España y nueve países de Latinoamérica. EL CICLO DE LAS IDEAS EN CIMNE La política de I+D+i de CIMNE se puede explicar a través de lo que denominamos el Ciclo de las Ideas; es decir, observando el periplo de una idea desde que surge hasta que se transforma en un éxito industrial o comercial. La idea madura en su recorrido por el primer cuadrante del ciclo que representa la Universidad (por ejemplo la UPC) hasta que produce resultados tangibles (tesis, publicaciones científicas, programas de ordenador, máquinas o instrumentos, etc.). Estos resultados si no se catalogan y protegen, se pierden con suma facilidad. Ello conduce a repeticiones o duplicaciones indeseables. Lo óptimo es que dichos resultados evolucionen hasta un nivel de «prototipo»; es decir hasta convertirse en algo (un programa de ordenador, un dispositivo, una máquina, etc.) que funcione de manera contrastable. Pasar del resultado al prototipo no es trivial y exige una organización, un personal y unos recursos de los que generalmente no dispone un grupo universitario. La solución es que el recorrido de la idea hasta llegar a ser un prototipo continúe en organismos especializados adyacentes a la Universidad, como CIMNE. Sin embargo la distancia entre un prototipo y un producto es generalmente muy larga. Los productos se tienen que desarrollar en empresas por especialistas que dediquen su tiempo a obtener 40 - Pedres Albes Naturalmente «la velocidad de giro» de la idea en su ciclo puede aumentar con la ayuda de Organismos Gubernamentales u otros «patrocinadores», tal y como se indica simbólicamente con el engranaje situado en el centro del círculo en la Figura 1. LA CREACIÓN DE EMPRESAS DE BASE TECNOLÓGICA DESDE CIMNE Promover la creación de empresas para comercializar los productos resultantes de la investigación, ha sido un objetivo constante de CIMNE a lo largo de los años. Así, en el año 1996, por iniciativa de varios profesores de la UPC adscritos a CIMNE, se creó Quantech ATZ SA (www.quantech.es) con el objetivo de comercializar software para simulación de procesos de estampación de chapa y de fundición desarrollado en CIMNE. Después, en 2001, se impulsó desde CIMNE la creación de las empresas COMPASS Ingeniería y Sistemas SA (www.compassis.com) y BuildAir Ingeniería y Arquitectura SA (www.buildair.com). Compass se especializa en el desarrollo y la comercialización de software para uso fundamentalmente en ingeniería civil y naval, y BuildAir en el proyecto y construcción de estructuras hinchables, tales como hangares para aviones, pabellones para uso industrial y puentes con vigas hinchables, entre otras. En 2000 CIMNE y un grupo de empresas del ámbito de la construcción crearon Structuralia SA (www.structuralia.com). Structuralia se convirtió en pocos años en líder en el sector de la formación por internet en el sector de la construcción. En julio de 2011 Structuralia se vendió en su to- TECNOLOGIA talidad a la empresa americana Kaplan, perteneciente al grupo Washington Post. En septiembre de 2011 se constituyó la empresa CIMNE Tecnología SA (www.cimnetecnologia. com) con CIMNE como socio unipersonal. Esta empresa tiene como objetivo crear y participar en nuevas empresas de base tecnológica innovadoras que exploten los productos que surjan de la investigación de CIMNE. Este nuevo modelo ha dado ya sus frutos y en el periodo 2012-2015 CIM- NE Tecnología ha creado quince empresas que operan en diferentes ámbitos de la tecnología en los sectores de la gestión de la energía, la producción de agua dulce, la bio-ingeniería, el ocio y el internet de las cosas, por citar algunos ejemplos. El fin de la estrategia de I+D+i de CIMNE desde hace ya casi 30 años siempre ha sido el mismo: conseguir que una buena idea se transforme, a través de la investigación y el desarrollo tecnológico, en algo útil para la sociedad y rentable. ALGUNOS EJEMPLOS DE APLICACIONES DE LOS MÉTODOS NUMÉRICOS DESARROLLADOS EN CIMNE Fig. 1. Resultados del cálculo por el método de elementos finitos de la catedral de Tarazona. Fig. 2. Ejemplos de cálculo por el método de elementos finitos de diversas estructuras. Fig. 4. Resultados del cálculo hidro-aerodinámico de un velero y de cálculos aerodinámicos de un edificio de un telescopio, un avión, un coche de carreras y una moto. Figura 3. Cálculo aerodinámico de un pabellón inflable en la estación de Francia de Barcelona. Imágenes del pabellón construido. Fig. 5. Estudio numérico del efecto de las olas sobre espaldones de escollera en puertos. Fig. 6. Resultados de la simulación numérica de procesos industriales de fundición y de estampación de chapa. Pedres Albes - 41 CONTE DE NADAL El Bou i la Somera Antoni Vives T emps era temps, quan al Pla de Barcelona hi campaven els cérvols, i a les valls de Collserola s’hi caçava l’ós, el Bou, que feia anys regnava joiós però avorrit un ramat de vaques desesmades, es va fixar en una Somera jove, bruna i riallera. El Bou feia temps que veia passar la Somera per davant del camp on pasturava al costat de les vaques del seu ramat. La Somera passava per davant del muret de pedra sense parar esment ni en el Bou ni en les vaques. Amb el cap aixecat, brandant-lo a banda i banda del camí assolellat, la Somera feia passar la mirada per sobre de tot el que no fos l’horitzó que es perdia mar blau enllà. Cada cop que la Somera passava a prop de la tanca, o cada cop que ensopegaven camí amunt o avall, el Bou sentia una estrebada al cor, com mai no l’havia sentit. Ni quan s’havia enamorat d’una vedella suïssa, de taques blanques i negres escampades harmoniosament per tot el cos, però amb la conversa justeta de totes les vaques suïsses. Ni quan havia festejat amb una vaca normanda, de pèl ros i suau, que li feia totes les delícies, però amb qui no compartia res més que el tedi del pasturatge. El cop de batec provocat per la Somera era tan especial que el Bou no se’n podia estar, i no se’n sabia avenir. Era tan fort que els batecs del cor ressonaven com els timbals de la banda de música de la caserna, i patia per si les vaques del 42 - Pedres Albes seu ramat se n’adonaven. Era tan profund, que maldava per comprendre de quines pregoneses profundes sorgia aquell punxó que el fiblava dia i nit, i no aconseguia esbrinar-ne ni l’origen, ni el com, ni el per què. Quan l’amo li posava el jou per arrossegar el carro ple de fenc, o de blat, per dur la càrrega al mercat, pregava a Déu que, de camí cap a les portes de la muralla de la ciutat, ensopegués amb la pubilla de la casa de pagès del costat, que no sortia de la cleda de casa sense anar muntada damunt de la Somera. La pubilla de can Dolç, a qui tothom deia la Dolça, guarnia la Somera amb garlandes de flors de colors: violetes, margarides, roselles seques, flor de romaní, llessamí i flors de tarongina. Pubilla i Somera endolcien i enjogassaven el paisatge d’aquelles contrades, on la sequedat xafogosa de l’estiu esdevenia un racó frescal quan hi passaven, i la fredor brúfola de l’hivern s’amorosia només que na Dolça i la Somera es guarnien per anar a ciutat. El Bou patia. Sabia que allò era alguna cosa més que curiositat. Els efectes sobre el seu dia a dia eren evidents. No menjava, estava malenconiós, la vitalitat li mancava. Les vaques del ramat no van trigar a fer-ne safareig. Les especulacions eren molt variades. En el fons totes haurien volgut esdevenir les mestresses del cor del Bou, de qui, CONTE DE NADAL tot i haver-lo tingut davant tant de temps, no en coneixien, ni en sabien gairebé res. Cal dir que el Bou no havia passat desapercebut a la Somera de can Dolç. El trobava noble, sa, rialler. El Bou mai no perdia l’ocasió per fer un comentari, per deixar anar una frase ocurrent o per comentar el to del dia. La Somera, que es feia la desmenjada, va començar a sentir curiositat pel Bou. Una curiositat que de mica en mica es va anar convertint en necessitat, fins que, obertament, però sense dir-s’ho, es van anar buscant l’un a l’altre. Un vespre d’Advent, quan el dia s’ha escurçat tant que amb prou feines si el sol té temps de córrer la volta del cel, la Dolça va anar a sopar a ca l’amo del Bou. Quan la Somera va veure que el mosso la conduïa a l’estable, i la deixava a tocar del Bou, va pensar que la Providència havia actuat, i que era el moment de parlar. El Bou va pensar més o menys el mateix, tot i que embarbussant-se, entrebancant-se en els pensaments i en les paraules. La conversa va arrencar amb facilitat per part de la Somera, i amb moltes més dificultats per part del Bou. Això la va fer riure, i es pot dir que d’aleshores ençà no han parat de parlar i de riure, malgrat les maltempsades que van haver de passar. S’acostava l’any nou, i el Bou i la Somera es van anar veient. L’amo i la Dolça havien fet una bona relació comercial. Miraven per les seves propietats i pels seus negocis. El Bou i la Somera no podien amagar que s’estimaven. «Com ens podem estimar, si tu ets un bou, i jo una somera?» li preguntava, plorant, tot sovint. «Les meves companyes, i les teves, ens faran fora del seu món.» «Ens en sortirem, i el que ara sembla impossible, demà serà possible» li deia ell aferrat a la fe en la bondat del seu amor. Els temps es van anar complicant, i una relació tan especial com aquella va cridar l’atenció de bous, someres, vaques, vedells, ases i burros de tota la contrada. L’escàndol estava servit. «On s’és vist, una relació tan poc natural!» «Un bou i una somera, per l’amor de Déu! Se’ls hauria de tancar!» Les que més s’hi oposaven eren les vaques del ramat. La Somera patia com mai no s’hauria imaginat. Deixar el Bou? Per què? Per estimar-lo? Però és clar, deixar la pau i la tranquil·litat de can Dolç per començar una vida, com i on? Mentre tant el Bou, valent, decidit a tirar endavant, només tenia un aturador: fer-la patir, pensar que potser era ell qui la tibava. Tots aquests pensaments s’esvaïen quan estaven junts, quan podien parlar lluny de les mirades inquisitorials dels seus congèneres. Un d’aquells vespres de finals de desembre, quan l’hivern ja ha trucat la porta de la tardor i el vent escombra les nuvolades deixant veure el cel alt i puntejat d’estrelles, el Bou i la Somera sentiren la conversa de l’amo i la Dolça. —Ha arribat el moment de sacrificar el bou, Dolça. Ens en donaran un bon grapat de diners. La carn del bou és vella, però molt gustosa, i ara la paguen molt bé a plaça. —Fas molt ben fet. El dia que hi vagis t’hi acompanyaré. Guarniré la somera com mai no ho he fet, i amb part del que guanyis, farem un bon tec per celebrar-ho. El Bou va mirar la Somera amb els ulls irradiant foc. El final trucava a la porta. Viure havia valgut la pena per haver-la pogut viure, encara que en comptagotes, al costat d’ella. Moriria amb dignitat. La Somera tenia els ulls amarats de llàgrimes. «És el final» va dir ella. «Res no s’acaba si no s’acaba el nostre amor» va dir ell mentre li fregava el coll amb la galta. De sobte la Somera va aixecar el cap com quan el brandava passejant amunt i avall del camí, es va separar del Bou i li va etzibar una coça. «Sembles burro, Bou! Més burro que jo! És el moment que em proposis que marxem, que ens escapem; és el moment de no acceptar les convencions, de no acceptar la vida com la volen els altres per a nosaltres! No dius que m’estimes? Fem de l’amor el gran argument de la nostra vida! No dius que ho faries tot per a mi? Doncs és el moment de demostrar-ho!» El Bou, pres per una força que mai no havia sentit, es va desfermar de l’anella, va desfermar la Somera i van sortir corrents de l’estable, decidits a escapar per fer una vida nova junts. Van caminar mentre es feia fosc, al començament molt de pressa, molt decidits. Coneixien els caPedres Albes - 43 CONTE DE NADAL mins de les contrades, però n’havien de marxar de pressa per no ser descoberts. Es va anar fent de nit i de mica en mica la Somera va agafar fred i por. Els dubtes van renéixer. «I si ens hem equivocat? I si tot plegat no ens duu enlloc?» El Bou va aixecar la mirada al cel, buscant alguna resposta i de sobte es va adonar que un estel, més brillant que els altres, semblava dir-li alguna cosa. «Estel, va dir el Bou, em parles?» L’estel, cada vegada que el Bou s’hi adreçava, bategava amb més força. «Somera, segueix-me, perquè no sé què trobarem, però diria que al cel hi ha qui vetlla pel nostre amor.» La Somera va perdre la por i va seguir al trot el seu estimat, que semblava haver-se tret de sobre la feixuguesa habitual dels bous. L’estrella bategava i es movia al ritme del seu trot alegre. La nit era molt fosca. Al cap d’una estona de caminar, es van adonar que no feien el camí sols: esquirols i ratolins, caderneres i tallarols, cérvols i senglars, daines i cavalls, gats mesquers i guilles, tot de parelles que a primer cop d’ull no encaixen en el que la gent considera normal, el que ha de ser, unides només per l’amor, seguien aquell estel mis- teriós, que bategava al ritme dels seus cors. Al cap d’unes hores l’estel es va aturar davant d’una cova tota coberta d’heures, als afores d’una ciutat que tenia les portes tancades als forasters. De dins de la cova en va sortir un home de mirada tranquil·la que, en veure el Bou i la Somera, va somriure com si el cel li hagués enviat un regal. —Fa fred. No voleu entrar a sopar amb nosaltres? La meva dona acaba de tenir un fill i no tenim ningú amb qui celebrar-ho. —No hem vingut sols —va dir el Bou. —No us amoïneu, tots cabeu en el nostre banquet. D’aquell dia ençà, el Bou i la Somera són feliços i entomen la vida amb la força que només dóna l’amor. I és per això que al Pla de Barcelona, des d’aleshores, el Nadal fa olor de galzeran, romaní i ala d’àngel, que és la flor que, un dia, trobaràs en el fons del teu cor si li ets fidel, com el Bou i la Somera. RICHARD HAWLEY PACO IBÁÑEZ MICAH P. HINSON NICOLA DI BARI RAPHAEL JOAN DAUSÀ CARLOS NÚÑEZ NACHO VEGAS NIÑA PASTORI LOS SECRETOS JOAN MIQUEL OLIVER ORFEÓN DONOSTIARRA 44 - Pedres Albes MALDITA NEREA ANNI B SWEET ROGER HODGSON ADAMO MACEO PARKER SALIF KEITA MELODY GARDOT SUPERSUBMARINA SIEMPRE ASI ROGER MAS LILA DOWNS ENTITATS DEL BARRI St Paul’s School Education with an eye to the future ¿ Podemos imaginar un mundo futuro exento de tecnología, estático, estable y predecible? ¿Podemos ignorar los movimientos de población de una parte a otra del globo? ¿Omitiremos la necesidad de dominar el inglés, que se erige en la lengua común? ¿Qué habilidades de vida exigirá este nuevo mundo? ¿Qué competencias deberá desarrollar nuestra juventud para estar a la altura de los retos futuros? St Paul’s School ofrece un proyecto adecuado a las necesidades del siglo XXI. Desde las diferentes etapas y departamentos del centro nos hemos propuesto desarrollar en las aulas nuevos proyectos que nos permitan atender la diversidad, el talento y las habilidades personales de nuestros alumnos dentro y fuera de las aulas. Un proyecto que requiere actitud, esfuerzo y labor conjunta: profesores comprometidos con el trabajo docente, padres involucrados y unos alumnos motivados para responder a los retos que les planteamos. Casi cincuenta años más tarde, el Proyecto de St Paul’s School sigue vigente, crece y se adapta a los nuevos tiempos. ST PAUL’S Y LA TECNOLOGÍA Comprendimos que la introducción de la tecnología en el entorno escolar debía implicar una serie de reflexiones y cambios más profundos, modificando muy especialmente la metodología docente. Constatamos que St Paul’s School debía dar respuestas distintas ante alumnos con nuevas características, los nativos digitales. Esto nos llevó a diseñar un nuevo proyecto de Centro para mejorar el aprendizaje dentro y fuera de las aulas, convergiendo en el iPad los recursos académicos: libros, dossiers, Apps y contenidos ricos en media. Modificamos las metodologías para adaptarlas a una nueva era en las aulas, promoviendo el auto liderazgo en el aprendizaje, estimulando las diferentes inteligencias, ofreciendo competencias y contenidos a nuestros alumnos de forma creativa, vivencial y significativa. Potenciando las ganas de aprender. En los últimos años St Paul’s se ha colocado en una posición de liderazgo tecnológico, un referente para los demás centros. Hemos celebrado ya dos jornadas «Apple Lighthouse», en las que hemos recibido a profesionales del sector de la educación interesados en ver cómo aplicamos la tecnología a la pedagogía. http://www. blogstpauls.es/2015/06/18/st-pauls-schoollighthouse/ Seguiremos comprometidos en este proceso de incorporación constante de los cambios tecnológicos a nuestras aulas. ST PAUL’S Y SUS EJES DE ACCIÓN Creemos en la importancia de cubrir nuevas necesidades sin abandonar todo aquello que forma parte de la idiosincrasia de St Paul’s desde su fundación. Tenemos una renovada perspectiva de la situación que nos ayuda a enfocar nuevas iniciativas encaminadas a desarrollar nuestros tres pilares: el aprendizaje lingüístico, la excelencia académica y la formación de la persona. Pedres Albes - 45 ENTITATS DEL BARRI El proyecto St Paul’s aspira a preparar a sus alumnos para que en el futuro sean capaces de encontrar sus propias respuestas ante preguntas que hoy no podemos ni imaginar. Más aún, aspiramos a que sepan plantear las preguntas correctas y encontrar las respuestas adecuadas para resolver los retos que el futuro les va a deparar. EL BACHILLERATO EN ST PAUL’S. ¿POR QUÉ ES DIFERENTE? Siendo la excelencia académica nuestro objetivo principal, no es el único. En St Paul’s hemos querido que el bachillerato aportara algo más a nuestros alumnos: Investigación, Creatividad, Sentido social y Multiculturalidad. Tenemos varios proyectos en los que han de intervenir todos los alumnos: • WorkExperience durante la cual los estudiantes pasan una semana de trabajo en el mundo real. • Modelo Naciones Unidas para estudiantes en sus ediciones de Portugal y Barcelona. • Proyectos de mini-empresa para poner a prueba la creatividad y el espíritu emprendedor. • El voluntariado para despertar la responsabilidad social. En los últimos años, se ha intensificado el número de alumnos que se plantean iniciar su carrera universitaria en el extranjero: Gran Bretaña y Estados Unidos son los destinos preferidos. Tenemos exalumnos de St Paul’s estudiando en el Massachusetts Institute of Technology, en Brown University, en Cambridge University, en University of St Andrew’s University, en Durham University, y en la University of the Arts in London, etc. Universidades, todas ellas, de primer nivel que valoran a nuestros alumnos por su nivel académico, talento y habilidades personales. Recientemente hemos incorporado los A-levels del sistema británico como una opción para complementar el currículum. Nuestro bachillerato brinda a nuestros alumnos oportunidades universitarias tanto a nivel nacional como internacional. Les pone a todos en situación de elegir su futuro. 46 - Pedres Albes GUIA DE CARRERS Història del carrer Sor Eulàlia d’Anzizu Una vida dedicada a Pedralbes Josep M. de Anzizu Furest F a uns anys i en ocasió de preparar una tesi doctoral sobre el poeta Verdaguer, la professora de la Universitat de Vic, Maria del Carme Bernal va quedar sorpresa en veure que el poeta havia destinat dos versos en diferents moments de la seva vida a una monja de Pedralbes, Sor Eulalia de Anzizu. I més enllà d’aquest fet va anar descobrint la vida de Mercè d’Anzizu i Vila, una dona excepcional que va morir jove però va deixar una petjada important com a poetessa, arxivera i mecenes. Gairebé cent anys després de la seva mort, quan els seus parents visitem el monestir les monges ens parlen de la importància que va tenir Sor Eulalia pel monestir i del record que ha deixat. sàries per a restaurar el temple. La contribució de Sor Eulalia, en paraules dels historiadors de Pedralbes, «fou l’origen d’una nova etapa de prosperitat que havia de fer ressorgir aquesta Casa truncant el camí de decadència en què es precipitava en quant a la seva part material, no pas en l’espiritual que es mantingué sempre inquebrantable a pesar de l’anguniosa situació per què es passava». Sor Eulalia (o Eulària) de Anzizu (1868-1916) és coneguda com la monja que amb la seva dot va donar un nou impuls al monestir de les Clarisses de Pedralbes en un moment en què la comunitat tenia serioses dificultats econòmiques i no podia tampoc fer front a les despeses que eren neces- Mercè d’Anzizu i Vila va néixer al costat de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el 18 de maig de 1868. Els seus pares (Ignasi d’Anzizu i Girona i Josepa Vila i Bacigalupi) eren gent culta i de prestigi i estaven emparentats amb els Girona per part dels Anzizu i amb els Güell (cosina Però més enllà d’aquest fet, Mercè Anzizu tenia una forta personalitat i unes qualitats humanes i artístiques que la varen fer destacar entre les dones de la Barcelona de finals del segle XIX. Pedres Albes - 47 GUIA DE CARRERS germana d’Eusebi Güell i Bacigalupi) per part Vila. L’oncle matern de la Mercè, Manuel Girona, va ésser un dels financers més importants de Catalunya en el segle XIX i els Güell-Bacigalupi destacaven sobretot per el seu mecenatge als escriptors i artistes catalans de la Renaixença, en especial Mossèn Cinto Verdaguer i l’arquitecte Gaudí. Mercè era la filla única i va perdre la seva mare als pocs mesos d’haver nascut. El seu pare va morir quan només tenia 10 anys i els avis materns es varen fer càrrec d’ella però van morir molt aviat. L’àvia Girona, ja vídua, la va acollir a casa seva però tampoc va viure gaires anys. Tot i que va demostrar ésser una persona valenta, alguns dels seus primers versos, que inicien un poema titulat «Fredor», reflecteixen la tristor d’aquells anys: «Ma llar es apagada, la meva dolça llar… Tan sols poguií ovirarlos son dolç caliu voltant, I ja m’han deixadeta los que la van alçar…» Mercè encara no tenia 15 anys i amb el permís dels seus tutors va decidir viure sola amb una senyora de companyia i una serventa tot i que visitava amb freqüència les tertúlies artístic-literàries organitzades pels Güell en el Palau de la Rambla i era íntima amiga de les germanes Maria Lluïsa i, sobretot, Isabel Güell Lopez. Amb la Isabel visitaven freqüentment el monestir de Pedralbes. Juntes van passar estius a Comillas, van viatjar per Europa i van desenvolupar els seus talents literaris i artístics. Però aquest tipus de vida no feia feliç a la Mercè i finalment va decidir, poc abans dels vint anys, fer-se monja de clausura. Va entrar al monestir de Pedralbes el 20 de juny de 1889 a l’edat de 21 anys i va celebrar la seva professió el 6 de novembre de 1890. Una de les seves poesies («Adéu a la pàtria») la va escriure als vint anys, poc abans d’entrar en el convent i va ser probablement influïda per 48 - Pedres Albes «L’Emigrant de Verdaguer. Una de les estrofes diu així: Ma terra, dolça terra, no reveuré. Mareta, no em cregues de cor de gel; a Aquell que amb ses mirades me l’ha tot pres, per tu, Mare (patria) volguda, demanaré: rossinyols a tos boscos, pels ruscos mel, per governar els pobles tes santes lleis… En el monestir de Pedralbes i durant vint-i-cinc anys, Sor Eulalia va desplegar una gran activitat, sobretot com arxivera i historiadora. A nivell religiós va ocupar tots els càrrecs de la comunitat excepte el d’abadessa i es va distingir per la seva constant activitat i a la vegada per la devoció i senzillesa d’esperit. Al mateix temps, va trobar forces i temps per dedicar-se a moltes altres activitats: aconsellada pel canonge Cullell va fer una ordenació dels arxius del monestir i a partir dels materials que havia trobat va escriure la història del mateix («Fulles històriques del real monestir de Santa Maria de Pedralbes», editat el 1897 i reeditat el 2007); va escriure un llibre sobre la vida de St Josep Oriol, un altre sobre Santa Clara d’Assís i encara un altre sobre Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Va posar lletra i música a diferents goigs i va escriure nombrosos articles i poesies. Va destacar també com organista i compositora. En la nota obituària de la Comunitat es diu, entre altres coses: «La mare Eulalia Anzizu ha sigut una verdadera joia pel monestir… observant i edificant sempre amb els grans exemples de virtut que ha donat…» Abans i després d’entrar en el convent, Sor Eulalia col·laborava amb diverses publicacions catalanes i donava la seva opinió —sovint original i controvertida— sobre esdeveniments importants de l’època. Un exemple és la seva opinió en contra del projecte de reforma de la façana de la catedral de Barcelona que es portava a terme amb la contribució econòmica del seu oncle Manuel GUIA DE CARRERS Girona. Unes de les estrofes del poema publicat l’any 1887 i titulat «A mon oncle» deia: Tots els fills de Barcelona pregunten sentint sa veu: toquen a mort les campanes del campanar de la Seu! També va adoptar una actitud patriòtica en defensa de Catalunya expressada en el seu poema «El Sometent». Diu un dels seus paràgrafs: La constant activitat de Sor Eulalia li va desencadenar un esgotament nerviós que, combinat amb una crisi cardiaca varen provocar la seva mort el dia 5 de març de 1916, quan només tenia 48 anys. Darrerament, la Maria del Carme Bernal, de la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic ha escrit el llibret «Eularia Anzizu. Poeta, arxivera, historiadora». Ed. Eumografic, 2013. Es pot trobar en el Museu del Monestir. Alcem-nos doncs germans, ja ha arribat l’hora Al crit de Patria! anem-hi tots Toqueu a sometent, toqueu campanes Després ja tindrem temps de tocar a morts! Pedres Albes - 49 Aquest Nadal comerç de proximitat a Pedralbes!!! SALUT & ESTÈTICA ALIMENTACIÓ & RESTAURACIÓ Estilista Lluís Mangrané Farmàcia Carlota Torres Farmàcia Marien Marín Kaizen Salud Pedralbes Dentista Dra.Ferrer Institut mèdic IMSA Carnisseria Santa Gemma Fruiteria Locos por la Fruta Pastisseria Santa Gemma Restaurant Tasti La Forneria DECORACIÓ & LLAR Barcelona Realty International Obsequis Santa Gemma Estudi d’Interiors Traç Drogueria Vázquez Marcs Rembrand Estel Regals VIP Pisos MODA & COMPLEMENTS CENTRES D’ OCI Centre Infantil Magic Mirror Estudi Pintura Pedralbes Pedralbes Gallery VÍA C NAS ARE GRAN TÁN RÁN FER API C/ C OR OCT é uny iiS st P ugu A Dr. LA ANI C/M ARLE S III jol i Pu ias . Tr Drs C/ D Joieria Patricia Cecilia Joieria Octavi Torner Moda infantil Ribbon Cabriolé Dansa Sasco Esports Eos Òptica Núria Roig G SEI PAS NA IRO EL G U MAN ALTRES SERVEIS Assessoria Estudi Ballaró Estanc Ferran “La Caixa” AL N AGO DI AV. MIRALL DE PEDRALBES C/Manuel Girona, C/Dr. Ferran, C/Capità Arenas, C/Manila www.miralldepedralbes.com TELÈFONS D'UTILITAT TELÈFONS D’UTILITAT Ajuntament de Barcelona – informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 010 Generalitat de Catalunya – informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 012 Mossos d’esquadra – urgències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Guàrdia Urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 092 Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 080 Urgències mèdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061 Policia Nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 091 Mossos d’Esquadra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 088 Guàrdia Urbana districte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .932 914 353 Normalització lingüística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .932 030 763 Ajuntament de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .934 027 000 Telèfon del civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .902 226 226 (avisos, incidències, suggeriments) SERVEIS MUNICIPALS DEL DISTRICTE LES CORTS Ajuntament de Barcelona i Districte de les Corts - centraleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 027 000 Districte de les Corts – Direcció de Llicències i Espai Públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 450 Districte de les Corts – Direcció de Serveis a les Persones i del Territori . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 460 Districte de les Corts – Arxiu Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 492 Guàrdia Urbana – Caserna de la Unitat Territorial de les Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 914 990 Centre de Normalització Lingüística Delegació de les Corts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 119 605 SERVEIS MUNICIPALS DEL DISTRICTE SARRIÀ Llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 590 Comunicació i Qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 535 Centre Serveis Socials Sarrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 545 Arxiu Històric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 562 722 Casal de Sarrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 562 720 Biblioteca Clarà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 801 547 Casal Can Fàbregas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 032 143 C. Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 069 053 Biblioteca Collserola Josep Miracle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 069 111 Espai Municipal d’Infància Petit Drac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 890 530 Direcció de Serveis a les Persones i al Territori . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 517 Regidoria Sarrià-Sant Gervasi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 515 BÚSTIA CIUTADANA http://w10.bcn.es/StpQueixesWEB/prepararFormularioBtoB.do?i=c&ambit=tescolta En funcionament des de l’any 2011, l’aplicació Bústia ciutadana, serveix per informar a l’Ajuntament de Barcelona d’incidències registrades en qualsevol punt de la ciutat. L’aplicació permet adjuntar la fotografia d’un banc que es troba brut, d’un contenidor que està ple, un fanal que està trencat, etcètera. A més, el programa geolocalitza cada imatge, enviant a l’Administració la seva ubicació exacta, el que facilita la necessària intervenció posterior. ESGLÉSIES Monestir Pedralbes: . . . . . . . . . . 932 563 434 San Ot: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 037 451 Caputxins: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 043 458 M. Reina:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 035 539 Amb la col·laboració de: Sigue toda la actualidad del barrio en: Associació veïns Pedralbes @ AVPedralbes www.avpedralbes.com C/ Domínguez Miralles, 11-19. 08034 Barcelona Tel.: 932 802 189 Horari: 17,00 a 20,00 hores tots els dilluns, dimecres i dijous [email protected]
© Copyright 2025