Descarga - Associació de Veïns de Pedralbes

6
Associació de Veïns de Pedralbes
Pedralbes se
ilumina
Sumari
Editorial
SALUTACIONS
Salutació Regidora Les Corts............................................ 3
Salutació Regidor de Sarrià............................................... 4
Rafael Campillo
President de l’AVP
VEÏNS
El Palacio de Pedralbes...................................................... 5
PATRIMONI
Can Ponsic, música, Capuchinos y vecinos ...................... 7
NATURALESA
Crònica d’una excursió al Matarranya ............................... 9
300 voltors lleonats a 200 km de Barcelona? .................. 12
ACTIVITATS
Monestir de Santa Maria de Pedralbes ............................ 14
ENTREVISTA
D. Albert Agustí, presidente del RCT Barcelona 1899 ..... 16
SOLIDARITAT
La Fundació Banc dels Aliments ...................................... 21
L’AVP visita el Banc dels Aliments ................................... 23
ENTREVISTA
Singular 2 Properties ........................................................ 25
NOTÍCIES DE L’AVP
Actividades desarrolladas por la AVP .............................. 27
MECENATGE AVP
Retaule del Roser ............................................................. 36
TECNOLOGIA
Un centro de I+D+i en el barrio de Pedralbes .................. 39
CONTE DE NADAL
El Bou i la Somera ............................................................ 42
ENTITATS DEL BARRI
St Paul’s School Education with an eye to the future ...... 45
GUIA DE CARRERS
Una vida dedicada a Pedralbes ....................................... 47
www.avpedralbes.com
[email protected]
Tel.: 93 280 21 89
6
Associació de Veïns de Pedralbes
Pedralbes se
ilumina
Desembre 2015
Fotos portada: Bruno Ballesté
Edita:
Associació de Veïns de Pedralbes
www.avpedralbes.com
Producció:
Impresión Offset Derra
Dipòsit Legal: B-32.358-2012
Queridos amigos,
Esta Navidad os invito a profundizar en el servicio a los
demás, en la gratuidad de nuestras acciones y en la
participación comunitaria. Como alguno de vosotros
sabe llevamos ya unos años compartiendo con los
miembros de la AVP esta misión con alegría.
Nosotros dentro de nuestra condición de meros ciudadanos hemos pasado a la acción alejándonos de
posiciones de confort y trabajando para tener un lugar
mejor donde podamos convivir. ¡Ese debería ser el deseo de todos!
Debemos intentar que esta conciencia colectiva entre
también en nuestras familias y tratar de que seamos
conscientes de las necesidades del mundo que nos
rodea.
En esta sociedad moderna en que vivimos hemos pasado del Yo a la generación del nosotros. Toca ocuparnos más que nunca de los problemas de nuestro
entorno.
La AVP ha participado en muchos frentes sociales y
nunca ha dado una causa por perdida. Hoy nuestra
percepción es que en la dinámica de nuestra ciudad,
Pedralbes hoy tiene su espacio, se le escucha, siente
y participa. Ese es nuestro mayor logro.
Conscientes de lo que nos toca vivir en nuestro mundo todos debemos tratar de impulsar una convivencia
sana en este nuevo escenario y eso deberían registrarlo bien aquellas personas que tienen más responsabilidades.
Agradecemos a los dos representantes de nuestros
distritos de Les Corts y Sarrià-Sant Gervasi darnos su
bienvenida mostrándonos sus mejores intenciones y
compromiso.
Estamos en una ciudad donde los problemas del ciudadano se acogen, las soluciones incluso se aplican a
la medida y donde si te implicas puedes ver cambios
y reconstrucción.
Es conmovedor pensar que nuestra ciudad tiene capacidad y un comportamiento de acogida en estos
momentos para los inmigrantes, la gente se moviliza y
es consciente asumiendo que el problema es parte de
nosotros y ciertamente debemos ejercer esta actitud
que a fin de cuentas nos dignifica a todos.
Deberían ser buenas noticias, deberían ser un gesto
de humildad, deberían ser la voz y la música de nuestra Navidad.
Rafael Campillo
SALUTACIONS
Salutació
Regidora Les Corts
Benvolgudes veïnes i veïns de Pedralbes,
É
s un plaer i em fa molta il·lusió parlar amb
vosaltres a través d’aquesta revista, i tenir, gràcies al vostre suggeriment, l’oportunitat de parlar una mica sobre la meva
trajectòria i la meva motivació pel servei públic.
Vaig néixer a Barcelona, al 1982, i vaig escollir estudis de periodisme i cooperació Internacional al Desenvolupament, que és el camp professional al que,
fins ara, he dedicat la major part de la meva vida.
Sóc mare de la Makeba, una petita catalana d’orígens diversos com jo i com moltes de nosaltres.
La meva vida professional, com deia, va girar en
torn a projectes de desenvolupament a diversos
països d’Amèrica Llatina. Aquestes experiències
m’han fet comprendre a la pràctica la importància
de garantir els drets i les llibertats de les dones i
també de sectors socials vulnerables.
Com veieu, el meu recorregut vital i professional
es centra principalment al tercer sector, que ha
estat una gran escola d’aprenentatge tècnic i polític, i on he après la importància del treball en
equip i la importància de fomentar la proximitat i
el diàleg amb tots els sectors implicats del territori, així com la importància de centrar els esforços
en la reducció de les desigualtats socials, especialment, les desigualtats de gènere.
Sóc una dona feminista convençuda de que la igualtat d’oportunitats ens farà més felices, i crec que és
fonamental aplicar la mirada feminista a les ciutats,
per fer del nostre entorn un lloc de convivència i de
benestar. Aquesta necessitat, en tant que regidora
de Les Corts, la tinc sempre molt present.
Aquests valors de lluita contra les desigualtats i
per les llibertats són els que m’han impulsat a par-
ticipar en aquest projecte polític comú que darrerament ens ha portat a moltes ciutadanes corrents
com jo, que mai havíem participat de la política
institucional, a responsabilitzar-nos de la gestió
pública, i a posar en pràctica tots els nostres coneixements, bagatges i experiències per portar a
terme aquesta tasca a l’alçada de les demandes
exigents de la ciutadania.
La lluita pels valors feministes com la igualtat,
la llibertat, i la cura per les persones al si d’una
societat justa i integradora, necessita de gent
compromesa des de tots els fronts: a les associacions de veïns i veïnes, a les AMPES, a les
associacions de comerciants, als casals de barris, als centres socials, a les mateixes famílies... i
també a la política institucional. Per aquesta raó,
quan vaig tornar d’Amèrica Llatina, vaig decidir
implicar-me a espais polítics que tinguessin com
a objectiu transformar la societat des de dintre de
les estructures institucionals. I és per això, que
avui, tinc l’honor i el privilegi de ser Regidora del
Districte de Les Corts i Regidora de Cicle de Vida,
Feminismes i LGBTI a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta experiència nova i enriquidora la visc
com una gran oportunitat per contribuir a millorar
la nostra ciutat, i en concret, el nostre districte,
posant en pràctica i participant de mecanismes
de comunicació amb el veïnat, perquè en aquesta
tasca siguem totes.
I un d’aquests canals és la revista que edita l’Associació de veïnes i veïns de Pedralbes que ara
teniu a les mans, i per això agraeixo molt la vostra
invitació per acostar-me a aquesta finestra.
Fins molt aviat.
Laura Pérez Castaño
Regidora del Districte de Les Corts
Pedres Albes - 3
SALUTACIONS
Salutació
Regidor de Sarrià
Gerardo Pisarello
1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament
de Barcelona i Regidor del Districte
de Sarrià-Sant Gervasi
Benvolguts veïns i veïnes de Pedralbes
A
graeixo l’oportunitat de poder contribuir en aquesta edició de desembre de la
revista Pedres Albes que edita l’Associació de Veïns de Pedralbes. És sempre un
plaer poder participar, encara que sigui sols amb
una salutació, a una revista de barri produïda per
la mateixa associació de veïns. Aquest tipus d’iniciatives, i més quan tenen èxit, com aquesta, resulten fonamentals per a contribuir al teixit comunitari
d’un barri. Sempre he concebut els barris no únicament com a un conjunt urbanístic, amb serveis
i equipaments, sinó com un espai de llaços històrics, afectius i comunitaris fruit del dia a dia de la
seva gent, de la gent comuna. És gràcies a ells, a
tots vosaltres, que els barris infereixen un caràcter
i una història a cada racó de la nostra ciutat.
Aquest barri està a cavall del Districte de les Corts
i del de Sarrià Sant Gervasi. Aquesta localització
fa que la vida del territori es desenvolupi, en part,
4 - Pedres Albes
al districte del qual sóc regidor. I és aquest, precisament, un dels reptes que tinc com a regidor
del districte: transformar l’imaginari per a vincular
els barris i els districtes en un sol projecte de ciutat, sent capaços de potenciar les particularitats
i fortaleses de cadascun d’ells. Per exemple, la
situació dels barris com Pedralbes o Sarrià a les
faldes de Collserola i la presència de preciosos
jardins públics a l’abast de la ciutadania els converteixen en un territori clau alhora de treballar
per acostar la muntanya a tot el veïnat. Barcelona
ha estat sempre oberta al mar, i ja és hora que
aprenguem a preservar, gaudir i compartir també
les muntanyes que veiem a l’horitzó. Espero que
fem de la cura de la nostra ciutat i dels nostres
barris una bandera comuna i puguem seguir treballant plegats.
VEÏNS
El Palacio
de Pedralbes
P
ara mí y para todos los barceloneses
nacidos en los años de la postguerra,
no creo necesario especificar a qué
postguerra me estoy refiriendo; el Palacio de Pedralbes (situado oficialmente en el
distrito de Les Corts), era algo poco familiar y
bastante desconocido. Los muchachos que
íbamos los domingos por la mañana a pasear
por la Diagonal, alquilábamos a un «bicicletero»
allí instalado una bicicleta de piñón fijo y neumáticos macizos, patinábamos o jugábamos
con nuestros barquitos en el estanque situado
frente a la entrada principal del edificio. Sabíamos poco del palacio, pero ciertamente una aureola de grandiosidad y misterio lo envolvían.
Sus visitas estaban muy controladas, no era un
lugar de acceso fácil para los barceloneses. Era
el lugar donde se hospedaba el Jefe del Estado
durante sus visitas a la ciudad condal. Y eso
durante aquellos años le confería un carácter
ciertamente singular.
El prócer barcelonés Eusebio Güell había adquirido la finca a príncipios del siglo XIX y encargado su construcción al arquitecto Juan Martorell. El palacio fue reformado años más tarde
por Gaudí, que puso especial dedicación al diseño de unos jardines de mil quinientos metros
cuadrados, posiblemente lo más interesante del
conjunto.
En el año de 1918, Eusebio Güell, agradecido al
Rey por su reciente nombramiento de conde, remodeló el palacio y lo ofreció a la Corona. Varias
fuentes del genial Buïgas enriquecieron los jardines, además de esculturas de los más afamados artistas de la época, Villamitjana, Fàbregas,
Casanovas, Llimona y Arnau. Es sorprendente
la monumental estatua de la reina Isabel II mostrando al pueblo a su hijo y futuro rey de España,
Alfonso XII, la escultura, obra de Vallmitjana preside solemnemente la entrada al edificio.
Actualmente el palacio alberga la sede de la
Unión para el Mediterráneo, un ente que pocos
conocen a qué se dedica. También da cobijo a
una serie de muestras-museo de diferentes géneros, todos ellos relacionados con el conocido
«Disseny» de la ciudad. A mí particularmente
me entristece que un Palacio Real dé cobijo a
menesteres de ese tipo.
El palacio ha pasado sucesivamente de una
mano a otra, ha pertenecido al Ayuntamiento,
a la Casa Real, al Gobierno, de nuevo al Ayuntamiento, al Gobierno, al Ayuntamiento y últimamente, a la Generalitat. No se sabe bien si
tantos cambios obedecían a su disputa o más
bien al deseo de quitárselo de encima.
Los monarcas lo frecuentaban en sus visitas a
Barcelona durante los años 1919 a 1931. ActualPedres Albes - 5
VEÏNS
Palacio Real de Pedralbes.
mente cuando los Reyes visitan nuestra ciudad
residen en el Palacete Albéniz.
El palacio que nos es tan vecino, fue utilizado
por Franco en sus visitas a Barcelona. Esos días
eran los únicos en los que el edificio parecía recobrar vida. En la puerta principal dos guardias
moros montados a caballo, custodiaban la entrada. En las esquinas del monumental recinto
también se apostaban centinelas de la guardia
personal de Franco. Durante esos días aquellos
hombres de tez morena, armados con lanza,
con capas azules y montados a caballo, daban
un toque exótico al Palacio de Pedralbes.
La Guardia Mora, marroquí para ser más exactos, fue disuelta el año 1956 coincidiendo con la
independencia de Marruecos.
Franco se sentía muy orgulloso de su guardia personal, en una ocasión, cierto ganadero
de reses bravas regaló al Caudillo un formidable ejemplar equino, un caballo extraordinario.
6 - Pedres Albes
Franco que entonces ya no estaba para trotes y
menos a caballo, cedió el valioso caballo al jefe
de la Guardia Mora.
En los años 1946 a 1954, el Palacio de Pedralbes presidió orgulloso la carrera de la Peña Rhin
en el entonces circuito urbano de Pedralbes. los
míticos Ascari y Villoresi fueron ganadores en
Barcelona, Paco Godia, vecino de nuestro barrio participó en dichas carreras, un hecho que
gustaba a todos los barceloneses y especialmente a sus convecinos.
Hoy en día, poca gente visita el Palacio, no es
una visita especialmente importante, ni para los
barceloneses ni para los turistas que nos visitan.
Es una pena, porque sus jardines en especial merecen la pena, son una maravilla, con un poco de
interés por parte de todos podríamos presumir de
algo digno de ser visitado. Salvando las distancias le ocurre algo parecido al Palacio de Versailles, los jardines cobran una importancia y fama
en ocasiones más importantes que el edificio.
PATRIMONI
Can Ponsic, música,
Capuchinos y
vecinos
Victor Solé Ferioli
Miembro de la Junta Directiva
D
esde hace prácticamente un año la Asociación de Vecinos de Pedralbes (AVP)
puede gozar de una nueva sede: gracias
a las gestiones del distrito de Sarrià-Sant
Gervasi, la AVP puede utilizar la torre de Can Ponsic. Esta se alza vigilante detrás de la gran casa
neogótica que acoge la Guardia Urbana de Sarrià
y la Escola de Música Can Ponsic. Aunque todos
nos preguntamos... ¿qué historia tiene esta casa?
La familia Ponsich compró la finca Ca n’Alós de
Sant Vincenç de Sarrià (actual barrio de Sarrià),
que estaba encima de un pequeño promontorio al
lado de la riera Blanca (que pasa por debajo de la
actual avenida Foix) en el siglo XIX y construyó en
ella un caserón de estilo neogótico en el que fueron
a vivir en 1849 (año de finalización de la obra). El
arquitecto fue Agustí Font Carreras, y también lo
fue de su restauración en 1892. Desde entonces
se sucedieron algunas transformaciones.
La primera y más importante es de 1887, cuando los Ponsich cedieron parte de sus terrenos a
la orden de los Capuchinos, los cuales tuvieron
desde el siglo XVI hasta la desamortización de
Mendizábal un convento en lo que se conoce
como Desert de Sarrià (en la parte más alta de la
calle Major de Sarrià, un poco por encima de la
ronda de Dalt): en 1887 los Capuchinos de Sarrià
se instalaron en su actual sede y desde entonces
han estado ahí. Unos años más tarde, en 1892,
los Ponsich hicieron una remodelación de su caserón, arreglando la torre que queda detrás del
mismo. El último propietario de la finca, Josep
Maria Ponsich, fue vendiendo los terrenos de la
misma a constructoras que fueron levantando los
actuales bloques de las calles Enrique Giménez,
Farreras Valentí y Doctor Francisco Darder, y al
morir (¿años ‘80?) legó el caserón, la torre y los
terrenos que rodeaban este perímetro al Ayuntamiento de Barcelona con la condición que ahí se
hiciese una escuela de música.
Hasta que los Ponsich no legaran el caserón al
Ayuntamiento de Barcelona, esta finca fue su
propiedad. Desde la década de 1980 es la comisaría de la Guardia Urbana del distrito de SarriàSant Gervasi y la Escola de Música Can Ponsic.
La torre que queda detrás del caserón, sin embargo, ha ido cambiando de inquilino: durante
muchos años estuvo ocupada por el Centro Euroárabe de Barcelona, aunque desde principios
de 2015 la ocupan la Asociación de Vecinos de
Pedralbes (AVP) y, en su sótano, la Escola Orlandai y los Diables de Sarrià, ya que el propietario
es el Ayuntamiento.
Pedres Albes - 7
PATRIMONI
Can Ponsic es un pequeño lugar de disfrute, sobre todo su parte posterior, la ocupada por el pequeño parque que lleva a la Escola de Música y
a la torre de la AVP. La parte anterior está ocupada en su práctica totalidad por la comisaría de la
Guardia Urbana. Cabe señalar que los Ponsich, al
legar su caserón, deseaban que en él se hiciese
una escuela de música pero, como hemos apuntado anteriormente, al no especificar el espacio
que esta tenía que ocupar, el Ayuntamiento encontró en esta gran casa el lugar idóneo para colocar a la nueva comisaría de la GU. Para la AVP,
la torre de Can Ponsic es la sede de la asociación
desde enero de 2015, y esperemos que ahí quede durante muchos años.
La AVP nació en 1978 y desde entonces utilizó
los servicios de otras instituciones privadas de
Pedralbes, como ESADE o el Real Club de Tenis
Barcelona-1899, como lugares en los que reunirse (cabe destacar que ambas son socias de la
AVP), sin olvidar el Centro Cívico de Sarrià, en el
que tuvo su dirección desde los años 1990. La
junta, encabezada por el presidente Rafael Campillo y el vicepresidente Luis Sanglas desde 2010,
pidió formalmente una nueva sede a los distritos
de Sarrià y Les Corts, hasta que finalmente el distrito de Sarrià le propuso la torre de Can Ponsic
en 2014. Dicha torre es de propiedad municipal y
la AVP es su inquilina, y en ella posee su despacho administrativo, su sala de reuniones, y está
abierta para todos aquellos vecinos que, de forma comprometida y generosa, quieran hacer el
bien común para con sus convecinos. La torre de
la AVP es el centro neurálgico de la asociación.
Bisbe Català, 8
Pedralbes 08034 BCN
93 203 30 65 / 93 203 77 93
www.farmaciapedralbes.com
[email protected]
www.facebook.com/farmaciapedralbes
-RUGL*LURQD
3HGUDOEHV%&1
ZZZIDUPDFLDWRXVFRP
7UHEDOOHPSHUDODYRVWUDVDOXW
+RUDULGLOOXQVDGLYHQGUHV
GLVVDEWH
8 - Pedres Albes
6HUYHL
)RUPDFLy
,QIRUPDFLy
6HJXLPHQW
&RPSURPtV
3UHYHQFLy
El servei de salut del barri des de fa més de 60 anys.
Perquè el més important és vostè
Horari:
Dlls-Dvs: 8:30h - 13:30h i 16:30 - 20:00h
Dissabtes: 9:30h - 14:00h
NATURALESA
La màgia de viatjar
Crònica d’una
excursió al
Matarranya
Josep M. Bril
Una comarca per descobrir i gaudir de la història i de la natura.
Cruz, Gloria, Mariona, Mª Lluïsa i Mª Àngels són
mares —i ara àvies— que es coneixen de portar
cada dia els fills a l’escola Betania-Patmos durant
més de 12 anys.
De compartir celebracions, aniversaris i altres,
va néixer una amistat que avui continua. El cercle d’amistat s’ha ampliat també a les parelles
i ja des de fa anys anem fent sortides un cop
l’any.
Per no perdre ni un moment de contacte entre
nosaltres, acostumem a llogar un monovolum
que ens permet posar en comú tantes coses que
ens han passat al llarg de l’any i sobretot, riure
molt.
Al mes de maig 2015 vam passar tres dies a la comarca del Matarranya que no coneixíem. Aquesta
comarca és a l’Aragó i queda situada a la part oc-
cidental dels Ports de Beseit i també limita amb
la Terra Alta, Baix Ebre i el Montsià. Arreu es parla
el català de la Franja.
Quan vam tornar, teníem la sensació que se’ns
havia fet curt i sobretot ens va sorprendre la
història de la comarca que ens apareix a cada
racó dels seus pobles de soca-rel, la geografia
tan variada, rius, valls estretes, penya-segats,
barrancs i rieres i la seva fauna. També la gastronomia amb plats elaborats i autèntics. Descobrir el Mas Bunyol —centre d’alimentació de
voltors— que només per això ja valia la pena
tota l’excursió. Altres activitats que no vam poder fer com seguir la Via Verda amb bicicleta o
a peu —per a tots els públics— ens va quedar
una sensació de coses pendents per properes
sortides.
Una mica d’història. Pobles amb noms d’origen
àrab com Beceite: beit-Zeid (casa d’en Zeid), Calaceite: Qal´atZayd (castell dels Zayd), Ráfales:
ra’hal (casa de camp), població vinguda del nord
Pedres Albes - 9
NATURALESA
d’Àfrica que van introduir el sistema de regadiu i
canalitzacions fomentant una agricultura moderna. Són pobles fortificats i ubicats dalt els turons
que ens semblava estar en plena Edat Mitjana.
Les guerres contra els àrabs ha estat una constant fins la seva expulsió. Els monjos-guerrers
com els Templers i l’Ordre de Calatrava, i la reialesa controlaven el territori incorporant pobles com
Vall de Roures, La Freixneda, La Vall del Tormo.
Aquesta simbiosi entre la reialesa i l’Església es
fa palesa arreu al trobar com exemple el castell
Vall de Roures adossat a l’església on el Bisbe de
Saragossa n’era el posseïdor.
Amb l’expulsió dels musulmans es produeix la
despoblació que empobreix el territori. La Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió (1711),
la Guerra de la Independència (1800), les guerres
carlistes (restes dels Fortins del general Cabrera
a les afores de Beseit), són temps de destrucció, pillatges, incendis i saquejos fins a finals del
s. XIX. De nou la destrucció continua amb els enfrontaments de la Guerra Civil al ser terra fronterera entre l’Aragó i Catalunya, escenaris de grans
batalles. Les penúries de la postguerra afavoreixen l’emigració.
L’activitat econòmica actual és més diversificada
amb la producció d’oli de gran qualitat, producció
de vi, engreix d’animals (porcs), escorxadors i
altres productes agrícoles. El turisme i les segones
residències li han donat molta activitat a la comarca.
Passejar pels pobles i anar descobrint els detalls
dels edificis, els escuts i símbols nobiliaris i símbols religiosos és una recreació que cal pair a poc
a poc. És bo portar una guia per no passar per
alt detalls que a cops no es veuen. Agafar una
visita guiada per gaudir millor de la història és una
bona opció. La plaça major de Vall de Roures té
la seva reproducció en la Plaza Mayor del Poble
espanyol de Montjuïc.
Nosaltres vam visitar Vall de Roures, Beseit, Calaceit, Cretes (o Queretes) i estàvem hostatjats a la
Freixneda, un poble gairebé misteriós.
Una passejada imprescindible. El Parrissal: és
el congost per on passa el riu Matarranya que
10 - Pedres Albes
neix als Ports de Beseit. És una passejada per
a tota la família que comença al final d’una pista
asfaltada de 6 kms a la sortida de Beseit. El camí
va vorejant tota l’estona el riu on trobem basses
d’aigua, petites platges on aturar-se i remullar-se
els peus, petites cascades tot envoltat de muntanyes escarpades dels Ports de Beseit. Un espai
natural, popular i molt agradable. Es pot caminar
el que vingui de gust, ja que el camí continua cap
a l’interior de la vall sense dificultats. Val la pena
dedicar-hi un matí o una tarda.
Una gastronomia sorprenent. Sorprèn la varietat de verdures de l’hort de producció local. Molt
popular és el xai al forn, el cabrit, perdiu, conill
i derivats de la matança del porc i el pernil «de
Teruel» prou reconegut. També el bacallà de quaresma, bunyols de bacallà, coques de pa i sardines. Coques de pebrots. Truites de patata en
suquet. Varietats de bolets i formatges. L’oli és de
reconeguda qualitat.
NATURALESA
Com a rebosteria són molt coneguts els «cocs»
(pans de pessic), «casquetes» (unes crestes amb
confitura, de carbassa), «rotllets de paella» (rosquilles). Les ametlles i la mel estan presents en
moltes varietats de la rebosteria. El Forn Llerda
a Cretas és un forn de llenya reconegut en tot el
Matarranya que mereix una visita, una autèntica
exposició de postres tradicionals.
sempre les corrents dels vents que els hi facilita el
vol. Cap dels que hi anàvem havíem vist una cosa
semblant. Abans de marxar vam estar conversant
amb la Loli i en José Ramón de com i quan van
començar i el que han aconseguit amb aquests
26 anys de dedicació apassionada.
Visita al Mas Bunyol (Beseit): centre d’alimentació de voltors. Aquesta experiència ja mereix
tota l’excursió al Matarranya. Aquesta és una visita familiar, d’amics, grups de joves, col·legis i en
definitiva per a qualsevol persona que estimi els
animals. El Mas es troba a les afores de Beseit i
cal fer reserva prèvia. Loli i José Ramón ens guien fins al centre que disposa d’un mirador cobert
«camuflat» per tal de no destorbar les aus amb la
nostra presència.
El dia de la nostra visita es van concentrar uns
300 voltors que a poc a poc van anar arribant des
de lluny, un radi de 150 km i a poc a poc van
aterrant a l’esplanada on, com cada dia i des de
fa 26 anys, en José Ramón Moragrega distribueix
el menjar. Al cap d’una bona estona (entre mitja hora i una hora) els voltors van abandonant el
lloc aixecant el vol de forma majestuosa seguint
VOLS PARTICIPAR O COL·LABORAR A PEDRES ALBES?
6
Associació de Veïns de Pedralbes
Pedralbes se
ilumina
Si vols publicar algun article
que penses que és interessant
per als teus veïns, envia’l a
[email protected] 4
Si en canvi desitges incloure publicitat
del teu comerç, negoci o establiment,
truca’ns al telèfon 932 802 189 i
t’informarem amb més detall 4
www.avpedralbes.com
Pedres Albes - 11
NATURALESA
300 voltors
lleonats a 200 km
de Barcelona?
N
o és una reserva, no és un zoològic, no
és una granja d’aus, són senzillament
centenars de voltors descendint majestuosament…
L’observatori Mas de Bunyol, allà on el voltor és
una au respectada.
BUFET LLIURE PER A AUS EN TERRES DE
TEROL
Per sobre de l’edifici vivenda, s’ha construït
l’Observatori que serveix de mirador per poder
observar els voltors des del moment en què es
reuneixen per menjar. La seva situació, limitant
els termes de Valderrobres i Beceite, el fa privilegiat.
La història de Mas de Bunyol. «Buitreman» pels
amics, José Ramón Moragrega, natural de Beceite, va decidir tornar al seu poble natal després
de molts anys fent voltes pel món com a marí
mercant. Gran emprenedor i propietari de la finca
«Mas de Bunyol», una antiga masia rústica restaurada en plena natura a la comarca del Matarraña, amb una original característica que la fa úni12 - Pedres Albes
ca en el món: està construïda dins d’una reserva
de voltors salvatges. En José Ramón va començar criant conills en una granja dins de la masia. I
un dia va deixar dos o tres animals morts al terra
d’una era que tenia, per veure si els voltors que
vivien en nius instal·lats en una muntanya propera, es decidien a baixar a menjar.
Després d’observar durant tres anys el ritual d’en
José Ramón, els voltors varen posar-se al terra
a prop d’ell. Van perdre la por que tenen als humans i també es van anar acostumant a la seva
presència. En una primera etapa va construir un
femer per posar-hi les despulles i una gran bassa
perquè les aus beguessin i es banyessin.
Actualment Mas de Bunyol consta de més de
3.000 metres quadrats dedicats a alimentar els
voltors amb la supervisió del Departament de
medi ambient del Govern d’Aragó. S’ha convertit
també en una casa rural amb sis habitacions on
es pot pernoctar i un mirador on es poden observar els voltors lleonats en el moment en què
baixen a menjar, oferint un espectacle fantàstic
de la nostra fauna ibèrica.
NATURALESA
L’espectacle. Cada dia, i prèvia reserva perquè
l’aforament és limitat, es pot accedir al mirador.
A mig matí els voltors lleonats comencen a sobrevolar la menjadora i de mica en mica es van
posant en el terra. Vénen d’una distància de 150
km, tot i que alguns vénen de Portugal o del massís central francès. Depenent de les altes pressions es poden comptar fins a 350 o més voltors.
També apareix algun voltor negre que des de fa
un temps s’intenta reintroduir a la zona. Després
de menjar el que els subministra en José Ramón
(despulles d’animals procedents d’escorxadors
propers) i al cap de més o menys una hora van
pujant un rera l’altre a troncs i massissos i batent
les ales prenen el vol aprofitant les corrents tèrmiques.
El futur. En José Ramón i la seva dona Loly han
creat la Fundación Matarraña Nature amb l’objectiu de conservar, estudiar i reintroduir les espècies de la zona i el seu patrimoni medioambiental.
Volen orientar les visites a escoles i grups de nens
amb el suport de les institucions, en un projecte
de conscienciació de les noves generacions.
Com diu aquest «pastor de voltors»: El més important és demostrar que, amb respecte i paciència, l’home pot conviure perfectament amb
aquestes espècies.
Aquesta menjadora reb visitants de tot el món, alguns d’ells són fotògrafs professionals. Un equip
de reporters de National Geografic, hi ha estat
recentment per preparar un ampli reportatge de
Mas de Bunyol, el qual consideren com un glop
d’oxígen per aquestes aus.
Pedres Albes - 13
ACTIVITATS
Monestir de Santa
Maria de Pedralbes
Activitats desembre
VISITES I TALLERS
Els tresors del monestir
La remodelació del dormidor
recupera la perspectiva de
l’estructura arquitectònica, alhora
que estableix un nou diàleg entre
l’espai i els objectes del tresor
del monestir. Es tracta d’una
col·lecció heterogènia de béns
mobles, propietat de la comunitat
de monges clarisses, amb peces
d’art religiós i d’ús quotidià d’una
àmplia cronologia i procedència
que arribaren a Santa Maria
de Pedralbes com a fruit de
les donacions de les mateixes
religioses i de persones vinculades
amb el monestir. La visita als
tresors construeix la història
de la comunitat a través dels
seus objectes: els personatges
destacats dins la trajectòria
històrica del monestir, les relacions
amb l’exterior, el seu món
devocional, la vida quotidiana dins
del cenobi i fins i tot els gustos
personals.
Dates: diumenges 13 de desembre
i 10 de gener
Horari: d’11.30 a 12.30 h
Preu: 5 €
El monestir de Pedralbes.
Història i art
La vida en un monestir no és
impermeable al pas dels anys. El
recorregut per diferents estances
que han emparat el dia a dia de
les monges des de l’edat mitjana
ens acostarà a una manera de
14 - Pedres Albes
viure que ha desafiat el pas del
temps. La visita al monestir
ofereix l’oportunitat de contemplar
l’arquitectura i les obres d’art que
formen part del seu ric patrimoni i
de comprendre com era la vida en
clausura en un monestir medieval.
Visita accessible
En dates concretes i per a grups
concertats, la visita compta amb
suports per a l’accessibilitat.
Dates: diumenges 6 i 20 de
desembre, i 3 i 17 de gener
Horari: d’11.30 a 12.30 h (castellà)
i de 12.30 a 13.30 h (català)
Preu: 5 €. El primer diumenge de
cada mes s’aplicarà una reducció
del 40% al preu de la visita.
Herbarius. Plantes i remeis a
l’edat mitjana
Seguint la tradició mèdica grega
i romana, transmesa a l’occident
medieval a través dels àrabs, la
medicina medieval entenia que el
cos humà estava compost pels
quatre elements en equilibri (aire,
aigua, terra i foc), identificats
amb els quatre humors (sang,
bilis groga, bilis negra i flegma).
A l’edat mitjana la malaltia
s’entenia com un desequilibri
d’aquests elements que calia
restablir en primer lloc a través
de la dieta, en segon lloc amb la
farmacologia i únicament com
a darrera opció recorrent a la
cirurgia. Us proposem una visita
i un taller conduït per Joan Solé,
biòleg i educador ambiental,
per conèixer els principis bàsics
de les pràctiques mèdiques
medievals i alguns dels remeis que
s’empraven a l’edat mitjana per
corregir els desequilibris del cos
més característics de les baixes
temperatures hivernals.
Data: diumenge 13 de desembre
Horari: d’11.30 a 13.30 h
Preu: 9,20 €. Imprescindible
reserva prèvia.
NADAL AL MONESTIR
Pessebre del monestir
En col·laboració amb el Museu
Etnològic i l’Associació de
Pessebristes de Barcelona.
Des de mitjan desembre fins al 2
de febrer, el monestir exposa un
pessebre popular. Conservant així
una tradició que les religioses han
preservat al llarg del temps i que
gaudeix d’un important arrelament
popular. L’origen del costum
de representar el naixement de
Jesús s’atribueix a sant Francesc
d’Assís, fundador de l’orde
franciscà, que el Nadal de 1223
representà un pessebre vivent
al bosc de Greccio (Úmbria).
Posteriorment, franciscans i
dominics escamparen arreu el
costum del pessebre. A Catalunya
trobem els primers pessebres en
entorns eclesiàstics a partir del
segle XIV i en àmbits domèstics
a partir del XVI. El segon diorama
d’enguany, «La fugida a Egipte»,
vol fer reflexionar a partir d’aquest
episodi bíblic sobre el drama ben
ACTIVITATS
actual dels desplaçats forçosos de
les seves llars.
Data: del 13 de desembre al 2 de
febrer
Preu: 12 €. Imprescindible reserva
prèvia.
CONCERT DE NADAL
Les figures del pessebre
Vox cosmica, cants
espirituals en temps de Nadal
Intèrprets: Hirundo Maris
(Arianna Savall, veu, arpa
medieval, arpa triple, lira, bol
tibetà; Peter Udland Johansen,
veu, hardingfele, lira, violí,
monocordi; Miquel Àngel
Cordero, contrabaix, colascione;
Dani Espasa, orgue)
Interpreten músiques
d’Hildegarda de Bingen (10981179), Pere Abelard (1079-1142),
Arianna Savall, Peter Udland
Johansen i cançons tradicionals
de Nadal.
Vox cosmica proposa un viatge
musical a través dels temps
en què els cants espirituals de
l’abadessa Hildegarda de Bingen,
mística medieval, escriptora i
compositora, mostren l’harmonia i
l’amor del Creador a través del so.
Les composicions del filòsof Pere
Abelard fan de contrapunt a la veu
femenina d’Hildegarda, amb el seu
Lament de David, marcat pel dolor
de l’amor impossible. Els cants
medievals s’entreteixeixen amb
les composicions contemporànies
de Peter Udland Johansen,
autèntiques meditacions musicals
que flueixen a partir dels sons
medievals que emeten els
instruments històrics. Aquest
viatge sonor a través del temps
s’embolcalla de músiques
hivernals amb la interpretació de
nadales tradicionals europees i
composicions d’Arianna Savall i
Peter Udland Johansen.
Direcció artística del cicle de
concerts: Dani Espasa.
Data: dimarts 22 de desembre
Lloc: església del Monestir de
Pedralbes. Recollida d’entrades a
la taquilla del monestir.
Hora: 20.30 h
Edat recomanada: de 8 a 12
anys. Nens d’entre 5 i 8 anys
acompanyats d’un adult.
TALLER PER A INFANTS
Activitat organitzada per
l’Associació d’Amics del Reial
Monestir de Santa Maria de
Pedralbes i l’Associació de
Pessebristes de Barcelona.
El costum de fer pessebres està
molt arrelat a casa nostra. Però
sabem què hi fan totes aquelles
figures damunt la molsa? Per
què hi ha dos àngels, un estel
de cinc puntes o un gall? Què
hi fa el caganer? Cercarem els
personatges del pessebre en les
obres del tresor de Pedralbes i
en el pessebre del monestir per
descobrir quin paper hi tenen.
Edat: de 6 a 12 anys
Data: dissabte 19 de desembre
Horari: de 10.30 h a 12.30 h
Preu: gratuït. Imprescindible
reserva prèvia.
TALLER DE CUINA PER A INFANTS
Dolços de Nadal al monestir
de Pedralbes
Neules i torrons formen part de
la gastronomia festiva catalana,
sobretot vinculada al Nadal,
des del segle XIII. A Pedralbes
s’elaboraven torrons des dels
primers temps, tal com certifica
el fet que en un inventari del
monestir del 1376 es recollís que
a la cuina del monestir hi havia
un perol per fer-hi torrons per als
frares. D’altra banda, també es
conserven neulers de fusta més
moderns que confirmen la tradició
d’elaborar neules al monestir. Us
proposem un taller perquè els
menuts de la casa preparin les
postres de Nadal i pugueu gaudir
en família de sabors i olors ben
medievals.
Data: diumenge 20 de desembre
Horari: d’11 a 13.30 h
Preu: 6,75 €. Imprescindible
reserva prèvia.
ESPECTACLE FAMILIAR
D’OMBRES XINESES
La Clara tenia un drac
En col·laboració amb el districte
de Sarrià-Sant Gervasi.
Un espectacle d’ombres xineses
i cançons amb música en
directe de Contes Savis. Amb
la col·laboració de la llum i la
foscor, la màgia de les ombres ens
explicarà la història d’una nena
anomenada Clara i del seu drac,
una bestiola petita i bufona que
sempre va amb ella. De sobte, un
dia, el drac es transforma en un
monstre gros que la Clara no pot
controlar de cap de les maneres
i que l’obliga a fer coses que
potser no estan gaire bé. Una
narració sobre les emocions que
treballa com les forces negatives a
vegades esdevenen creatives i ens
ajuden a créixer i a evolucionar
com a persones.
Edat: a partir de 6 anys
Data: diumenge 27 de desembre
Horari: de 12 a 13 h
Preu: gratuït. Es recomana reserva
prèvia
VISITA TALLER PER INFANTS
Bèsties i plantes. La natura
en les pintures de la capella
de Sant Miquel del monestir
de Pedralbes
En col·laboració amb el MUHBA
Plantes i bèsties proliferen
en aquestes pintures i tenen
molt a veure amb les històries
que s’hi expliquen. A través
de l’observació d’elements
quotidians de la vida dels infants,
s’entrarà en el món simbòlic de
les pintures medievals.
Edat: de 8 a 12 anys
Data: dimecres 30 de desembre
Horari: de 10.30 h a 13.30 h
Preu: 6,75 €. Imprescindible
reserva prèvia
Pedres Albes - 15
ENTREVISTA
D. Albert Agustí,
presidente del RCT
Barcelona 1899
«Las relaciones con los
vecinos son muy buenas»
INTRODUCCIÓN
Elegancia, familiaridad, tradición, y deporte son
algunas de las características que mejor describen a uno de los clubes más históricos y prestigiosos de todo el mundo. El Real Club de Tenis
Barcelona-1899, situado en el corazón de Pedralbes, es el lugar ideal para los vecinos del barrio y
de muchas otras partes de la ciudad, para desconectar, hacer un poco de deporte y socializar con
sus amistades del club.
ENTREVISTA
—Presidente, ¿podría hacernos una breve
descripción de su formación académica, trayectoria profesional y vinculación con el Club?
Cuna de los mejores tenistas de la historia de
nuestro país, el Club alberga una de las pocas
masías que se conservan en nuestra ciudad: Can
Canet de la Riera que data de la Edad Media.
Mis padres me hicieron socio del RCTB-1899 por
5.000 pesetas en el año 1963, tenía 4 años, por
lo que llevo más de 50 años como socio del Club.
Una de las misiones de la AVP es la defensa del
patrimonio del barrio. En este sentido el RCTB1899 ha sabido evolucionar sin romper la armonía histórica de la entidad y manteniendo la línea
arquitectónica de la masía. No cabe duda de que
el legado de Can Canet está en buenas manos.
El RCTB-1899 colabora con la Associació de
Veïns de Pedralbes desde hace años y muchos
socios del club lo son también de la AVP. Para la
AVP, es un honor entrevistar al presidente de la
entidad, D. Albert Agustí.
16 - Pedres Albes
Estudié en el «Barrio» – ESADE. Desde 1988 que
empecé en el COB’92, Comité Organizador de
los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, como
Director de Marketing Internacional, siempre he
estado vinculado a la gestión del deporte.
—Para que nuestros lectores se hagan una
idea de la dimensión de la entidad, ¿podría
ENTREVISTA
darnos algunos datos del Club? Año de fundación, sedes, traslado a Pedralbes, nº de socios
y de empleados, superficie, instalaciones, presupuesto, etc.
En 1899, un grupo de familias extranjeras se instalaron en Barcelona e introdujeron algunos deportes que practicaban en sus países, como el
fútbol o el tenis. Así, paralelamente a la fundación
del FC Barcelona por el suizo Hans Gamper, ese
mismo año se fundó el Barcelona Lawn Tennis
Club por varias familias inglesas como los Witty,
Parsons, Leask, Park, Shields o Bartows y bajo la
presidencia del Sr. Witty.
La sede originaria del Club estaba en lo que hoy
es la calle Pau Claris, esquina con calle Valencia. De allí, se trasladó a la calle Alfonso XII, y
posteriormente a la calle Ganduxer (Sarrià-Sant
Gervasi). Al arrancar la segunda mitad del siglo
XX, el RCTB-1899 dio por fin el paso que llevaba
más de una década planteándose. El constante
crecimiento de la masa social obligó definitivamente a abandonar la sede de la calle Ganduxer
para trasladarse, en 1953, a las actuales instalaciones de Pedralbes (Les Corts) en los terrenos
de la masía de Can Canet.
En aquella época, esta zona se consideraba las
afueras de Barcelona y muchos socios no acep-
taron bien el cambio. Esto ocasionó que la mitad
de esos socios se dieran de baja del Club. El presidente de la época, Carlos Godó Valls, ideó entonces un torneo para dotar de prestigio y popularidad a las nuevas instalaciones, el Trofeo Conde
de Godó. Este torneo fue creciendo y trajo a Barcelona las principales figuras del tenis mundial,
ayudando así a popularizar aún más este deporte
en la ciudad. Hoy en día, el Trofeo Conde de Godó
es uno de los eventos más importantes que se
organizan anualmente en Barcelona y la clave del
éxito recae en los excelentes profesionales que
conforman la organización, la ayuda que prestan
los socios y, sobre todo, la colaboración que nos
brindan los vecinos del barrio de Pedralbes.
Sabemos que el torneo ocasiona algunos ‘dolores de cabeza’ a los vecinos y por eso valoramos
enormemente toda la comprensión y ayuda que
nos dan.
Las instalaciones siguen creciendo año tras año.
Desde la dirección del Club queremos dar los
mejores servicios posibles a los socios y por eso
invertimos constantemente en modernizar todos
los espacios del recinto. Este año, por ejemplo,
hemos inaugurado un pabellón polideportivo y
estamos ultimando la reforma de la zona de pádel con la construcción de nuevas pistas. Todo
ello se lleva a cabo conservando el valor arqui-
Pedres Albes - 17
ENTREVISTA
tectónico e histórico del Club, y combinando la
modernidad con la antigüedad. Una tarea que, en
ocasiones, no es nada fácil pero que nos esforzamos por cumplir.
—¿Por qué decidió en su día presentarse a la
Presidencia del Tenis? ¿Cuál fue el «leif motif»
de su campaña?
El RCTB-1899 siempre ha formado parte de mi
vida y de la de mi familia. Tener la oportunidad de
ser Presidente era un reto muy bonito y de mucha
responsabilidad.
Cuando nos decidimos presentar, lo hicimos porque teníamos claro que con nuestro proyecto podíamos ayudar a mejorar el Club y a hacerlo más
grande. Esta es nuestra principal premisa y todo
nuestro esfuerzo y dedicación van enfocados en
esta dirección.
—¿Qué conlleva la gestión y presidencia del
Club?
La gestión y presidencia del Club conlleva mucho
tiempo y dedicación que yo y mis compañeros de
Junta estamos encantados de brindar. Todos los
directivos tenemos que compaginar nuestra atareada vida laboral y personal con las necesidades
del Club.
—Desde el punto de vista social, ¿cuál es el
perfil del socio del Club? ¿De Pedralbes/otros
barrios? ¿Nacionales/Extranjeros? ¿Socio Individual/Familiar? Antigüedad media de los
socios.
Como he explicado anteriormente, el Club tiene
su origen en ciudadanos extranjeros que se trasladaron a vivir a Barcelona y, por lo tanto, somos
una entidad muy abierta y cosmopolita. ¡Lo llevamos en nuestro ‘ADN’!
Entre nuestros socios hay personas de todas las
edades y condiciones. Procuramos ser un club
muy familiar y por eso organizamos constantemente actividades que unan a toda la familia.
Para ser socio del RCTB-1899 hay que comprar
una acción y ello implica cierto esfuerzo econó18 - Pedres Albes
mico. Nuestros socios son gente que ama el Club
y que está dispuesta a comprometerse para formar parte de él.
—Uno de los pilares de esta Junta es la importancia de los jóvenes. ¿Qué actividades
se están realizando para que la juventud coja
fuerza en el Club?
Los jóvenes son una de nuestras prioridades porque son el futuro del Club. Son los futuros usuarios de la instalación y los que lo van a gestionar
y hacer perdurar en el tiempo. Es muy importante
que estos chicos sientan que el Club también les
pertenece y que son vitales para que la entidad
siga teniendo éxito.
Actualmente tenemos un grupo de jóvenes muy
comprometidos con el RCTB-1899 que participan en muchas actividades dedicadas a ellos:
fiestas sociales, torneos deportivos de tenis, fútbol o pádel, etc.
—¿Además del tenis, qué otras actividades se
pueden practicar en el Club?
Fundamentalmente somos un club de tenis y
este es nuestro deporte principal. Paralelamente,
nuestros socios pueden practicar el pádel, un deporte que cada vez tiene más adeptos y que para
nosotros también es importante. Además, pueden
disfrutar de muchas otras actividades deportivas
en el Sports Center donde tenemos las máquinas
de gimnasio más modernas del mercado y donde se organizan muchas actividades dirigidas a lo
largo del día. Disponemos de una piscina al aire
libre, que está climatizada en invierno. En el nuevo
pabellón polideportivo también se pueden practicar otros deportes como el fútbol sala, una actividad que está teniendo mucho éxito con la organización de una liga con muchos participantes.
—¿Realmente ve necesaria la inversión y el
nuevo proyecto del pádel? Porque en muchos
momentos del día, pese a sólo contar con dos
pistas, estaban vacías…
El pádel es un deporte que tiene mucho éxito en
el Club y que está en claro auge. El nuevo pro-
ENTREVISTA
yecto ayudará a satisfacer la alta demanda que
ya hay y nos ayudará mucho también durante la
época del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó para dar servicio a las necesidades del torneo. Sin duda, i será todo un éxito!
—La obra del polideportivo ha resultado todo
un éxito y ha sido muy bien aceptada por los
socios ¿verdad?
El polideportivo está resultando un éxito y desde
el primer día tuvo muy buena acogida entre los
socios. Se utiliza mucho y siempre hay gente haciendo deporte.
La instalación va muy bien para fomentar actividades para la gente que no practique tenis o
quiera decantarse por otros deportes como el
fútbol.
—¿Ha habido quejas por parte de los vecinos
del barrio en las diferentes obras importantes
que realiza el Club?
Con los vecinos del barrio tenemos muy buena
relación. Sabemos que la actividad del Club, a
veces, rompe con la tranquilidad de la zona, pero
intentamos mantenerles informados en todo momento de las actividades que llevamos a cabo.
Igualmente, una de las principales preocupaciones del Club es causar las menores molestias
posibles a los vecinos de Pedralbes y, en consecuencia, trabajamos duro para conseguirlo.
—Con el montaje y desmontaje del Godó, se
altera la vida del barrio y de sus vecinos y entidades durante algunas semanas…
Sabemos de los inconvenientes que ocasionamos durante el montaje del torneo, e intentamos
minimizar las molestas al máximo.
—¿Y con el Liceo Francés? …
Con el Liceo Francés hay plena colaboración, no
sólo durante el torneo sino el resto del año. Cada
semana utilizamos las pistas que tiene el colegio
para impartir clases de nuestra Escuela de Tenis.
Los años que el Torneo coincide con Semana
Santa y no hay actividad escolar, siempre nos ceden las instalaciones para poder aparcar coches
o dejar material. Estamos muy agradecidos al
Liceo Francés de Barcelona por su colaboración
constante con el Club.
—Realmente el Godó es un evento clave para
la economía y la infraestructura del Club, ¿no?
El Torneo es una pieza fundamental para el Club,
igual que el Torneo no sería lo mismo sin el RCTB1899 detrás.
Traer cada año a los mejores tenistas del mundo a
Barcelona no es tarea fácil, y lo conseguimos. Organizar un evento de estas características requiere
mucho esfuerzo y dedicación. Afortunadamente
tenemos grandes profesionales que dedican muchas horas a tener todos los detalles del torneo
bien controlados. El éxito del Torneo es un éxito
para el Club y para toda la ciudad de Barcelona.
—¿Podría seguir creciendo al alto ritmo que crece el RCTB-1899 sin un evento como el Godó?
El Club tiene muy buena estructura y por sí solo
se podría valer. Lo que hace el Torneo es multiplicar el crecimiento y aumentar las mejoras.
—Me imagino que es un evento que supone
aspectos positivos en todos los sentidos (económico, social…).
El Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde
de Godó es un éxito en todos los aspectos y se
mire por donde se mire. Económicamente, cada
año es viable y sostenible gracias al apoyo de los
patrocinadores e instituciones. Socialmente, es
un evento que despierta mucho interés no sólo
a nivel local y nacional, sino a nivel internacional.
Para poner un ejemplo, el año pasado, la ATP celebró, aprovechando nuestro torneo, su reunión
anual de Directores de todos los torneos del circuito. ¡A todo el mundo le gusta visitar Barcelona
y cualquier excusa es buena!
—Sabemos que el Club colabora con fundaciones y organiza eventos para recaudar fonPedres Albes - 19
ENTREVISTA
dos. Explíquenos brevemente las acciones solidarias que desempeña la entidad.
Cada año el Club organiza en el mes de julio una
cena y velada musical, con la participación de
unas 1.000 personas, entre socios y acompañantes, y la recaudación de este evento va íntegramente a distintas Fundaciones y ONGs. Además,
tenemos un convenio con Caritas, y también realizamos un «Mercadillo solidario» en el mes de diciembre con la participación de 4 asociaciones,
que venden sus productos para recaudar fondos
para distintos proyectos solidarios.
—¿Cuáles son los valores que quiere transmitir el Club?
El RCTB-1899 es uno de los clubes de tenis más
prestigiosos de España y del mundo. En sus pistas se han formado tenistas como Arantxa Sánchez Vicario, Conchita Martínez, Carlos Moyá,
Albert Costa y Rafael Nadal, pero año tras año
también tenemos en la Escuela de Tenis cientos de niños y niñas que practican el tenis como
deporte amateur. Por ello, sin duda el Club tiene
como objetivo el fomentar la práctica del deporte,
quiere ofrecer a sus socios la posibilidad de llevar
una vida saludable, realizar actividades en familia, pero además, el Club es empresa responsable
y comprometida con las causas sociales.
—¿Cuáles con los principales retos que el
Club debe afrontar en el futuro? ¿Y los proyectos de futuro?
El objetivo es seguir siendo un Club referente en
el mundo del tenis y que los socios se encuentren
a gusto en él.
—¿Qué opinión le merece Pedralbes como barrio? ¿Cree que se ha deteriorado en los últimos años? ¿Qué cree que se podría mejorar?
Pedralbes es un gran barrio para vivir y para practicar deporte. El entorno es idílico ya que no tiene
el ruido y tráfico del centro de la ciudad, pero está
prácticamente integrado en ella. Además, al estar
en la zona alta y cerca de la montaña, el aire que
se respira es más sano que en el centro.
20 - Pedres Albes
En los últimos años, han mejorado el transporte
público y las comunicaciones con la ciudad y, el
hecho de tener la universidad cerca, ha contribuido a ello.
Sin duda, es un buen entorno para la práctica de
cualquier deporte, concretamente, es un placer
jugar al tenis en este barrio.
—¿Cómo calificaría las relaciones del Club
con el barrio?
Por nuestra parte, las relaciones son muy buenas.
Siempre procuramos causar las menores molestias posibles y también sabemos que el propio
Club es un activo que suma en el barrio.
—¿Cómo colabora la AVP con el Club?
Como comentaba anteriormente, las relaciones
son muy buenas en ambos sentidos, y hay un canal de diálogo fluido entre las dos partes. Cuando la asociación organiza sus reuniones anuales,
cedemos un espacio en el Club para celebrarlas.
—Para finalizar. Se acercan las fiestas de Navidad. ¿Cómo celebra el Club la Navidad? ¿Cuáles
son las diferentes actividades que se producen?
Para celebrar la Navidad, el Club se viste para
la ocasión y se decoran diferentes espacios. Se
pone un árbol de Navidad en la entrada y se monta un Belén con las aportaciones de los niños de
la Escuela Base del Club.
A finales del mes de noviembre, se organiza una
campaña de recogida de juguetes entre los socios
del Club, que después en diciembre se entregan
a la Fundación Sant Joan de Déu. Organizamos
también el «Mercat Solidari» a finales de noviembre, y además, se organiza una jornada festiva
familiar el último sábado antes de Navidad, con
diferentes actividades deportivas y sociales, que
se realizan durante todo el día.
Finalizamos la entrevista deseando lo mejor al
RCTB, y emplazando a sus socios a visitar nuestro Mercat de Nadal del 29 de noviembre en el
Monasterio de Pedralbes.
SOLIDARITAT
La Fundació Banc
dels Aliments
Què és el Banc dels Aliments de Barcelona?
L
a Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una fundació benèfica independent, apolítica, aconfessional i sense
ànim de lucre que lluita contra el malbaratament alimentari i contra la fam d’aquí. La nostra
missió és rebre productes alimentaris donats per
les empreses o particulars i repartir-los entre les
entitats receptores que els fan arribar a les persones necessitades de l’àrea més propera, tot
evitant el malbaratament d’excedents de les empreses agroalimentàries.
Història
El concepte de «Banc dels Aliments» neix a Phoenix, Arizona (EEUU) al 1966 de la mà de John
Van Engel. Quasi vint anys després, al 1984, el
projecte s’introdueix a Europa a través del Banc
dels Aliments de París. I al cap de tres anys, al
1987, es funda el primer Banc dels Aliments a
Espanya amb seu a Barcelona, sota el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments. El Banc dels
Aliments representa doncs una institució pionera
en l’àmbit estatal.
Actualment a Espanya existeixen 55 bancs d’aliments, un a cada província, agrupats en la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL). A
nivell europeu es compten 240 bancs d’aliments
a 21 països diferents que s’apleguen en la Federació Europea de Bancs d’Aliments (FEBA). I a
nivell mundial existeix la Xarxa Global de Bancs
dels Aliments que comprèn tots els Bancs d’Aliments situats als diversos continents. Cal destacar, no obstant, que aquesta estructura en xarxa
no limita l’autonomia en la que opera cada Banc
en la seva àrea local.
Missió i valors
La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre les entitats benèfiques actives perquè els facin arribar
a les persones que passen fam al nostre entorn més proper. El nostre esforç apunta en fer
acomplir un dels drets humans més fonamentals: el d’una alimentació suficient i saludable per tothom.
L’activitat del Banc dels Aliments es basa sempre
en els següents principis ètics:
1) La lluita contra la fam i contra el malbaratament alimentari.
2) La primacia de la gratuïtat: Els aliments es
reben i es distribueixen gratuïtament.
3) La seguretat d’una distribució justa: La
distribució dels aliments es fa a través d’entitats benèfiques homologades, que per la
seva relació directa amb les persones necessitades poden assegurar que els aliments arribin al seu destí final.
Pedres Albes - 21
SOLIDARITAT
4) La gestió gràcies a la participació de voluntaris. Actualment comptem amb la valuosa col·laboració de més de 219 voluntaris.
• Assegurar una justa redistribució dels aliments recaptats als que més ho necessiten
ARA i AQUÍ.
Però l’actuació del Banc dels Aliments va més
enllà de la pura recepció i distribució d’aliments.
Des de la nostra fundació volem:
• Ajudar a pal·liar la pobresa i l’exclusió social.
• Promoure un desenvolupament més sostenible i eficient dels recursos convertint
aliments no comercialitzables en recursos
solidaris, fomentant la lluita contra el canvi
climàtic i la sostenibilitat mediambiental.
• Mantenir la cadena de solidaritat alimentària (establint un pont entre els excedents
d’aliments de les indústries productores i les
necessitats més properes).
L’any 2014 els Banc dels Aliments de Barcelona
ha distribuït més de 16 mil tones d’aliments que
han arribat a 152.489 persones a través d’una
xarxa de 359 entitats d’ajuda social.
22 - Pedres Albes
SOLIDARITAT
L’AVP visita el
Banc dels Aliments
Pedres Albes - 23
OBERTES
PORTES
er
23 de gen
Dissabte,
les 10h
de 2016 a
Av. Mare de Déu de Lorda, 2-16
Barcelona 08034
Tel. 932 521 900
[email protected]
www.betania-patmos.org
ENTREVISTA
Singular 2 Properties
¿Qué es Singular2 Properties?
na inmobiliaria con un ambiente joven
que pretende profesionalizar el sector
de la intermediación inmobiliaria a través de un equipo de profesionales cualificados que tengan un trato agradable y formal
con nuestros clientes.
Alex Picas. Socio
U
¿Cómo está actualmente el mercado inmobiliario?
Estamos ante un sector que ha sufrido mucho y
que poco a poco se está estabilizando gracias
a una mejora en la economía y a que el sistema
bancario empieza a volver a dar hipotecas. Consideramos que no debemos volver al mismo error
y mantener un nivel de precios estable y acorde
al tipo de inmueble y la zona en el que se ubica.
Alex Picas
¿Cómo es el día a día en Singular 2 Properties?
En la oficina no paramos de recibir llamadas de
compradores y entradas de clientes que depositan su confianza en nosotros para que les gestionemos la venta y alquiler de sus viviendas.
Hacemos mucho hincapié en que nuestros clientes se sientan cómodos en nuestras oficinas
y tengan un único interlocutor para que sepan
cómo avanza la gestión de la venta de su inmueble o la búsqueda de su vivienda ideal.
Carolina Mora. Secretaria Comercial
¿En qué se diferencia S2P de las demás inmobiliarias?
Singular 2 Properties es una inmobiliaria joven
con mucha ilusión y energía. Nuestros clientes
encuentran una empresa de gran creatividad y
muy ágil en la búsqueda de soluciones, altamente preparada tecnológicamente para ofrecer un
servicio de calidad.
María Luisa Lanau. Directora Comercial
¿Los clientes de S2P están satisfechos?
Yo delegué la venta de cuatro viviendas que tenía
en una misma finca. Primero me tasaron las viviendas y confié en ellos. Las vendieron en 5 meses al precio que estipulamos y tuve una atención
extraordinaria en todo momento. Como detalle
en la última venta recibí un obsequio por parte
del equipo comercial que me hizo mucha ilusión.
Sr. Carrás. Propietario
¿Cómo gestiona S2P la venta de una propiedad?
La verdad es que ni lo consulté, simplemente me
basé en los resultados, que fueron una gran cantidad de visitas, hasta el punto en el que decidí
entregarles las llaves para que pudieran realizar
las visitas necesarias cuando fuese oportuno, incluyendo fines de semana y festivos.
Sr. Carrás. Propietario
¿Por qué dar tu piso a la venta a S2P?
«No es lo que hacemos, sino cómo lo hacemos»,
esta frase engloba perfectamente nuestra forma de
trabajar y nuestra filosofía. Creemos en un trato personalizado para cada propietario con una estrategia específica de comercialización de cada vivienda, buscando en todo momento el cliente perfecto
para cada inmueble. Creemos que cada vivienda
tiene su comprador y trabajamos de manera profesional y personalizada para encontrar esa persona.
Sabemos que Barcelona es una marca mundial y
Pedres Albes - 25
ENTREVISTA
como tal las viviendas de esta ciudad deben ser
conocidas por los clientes internacionales.
Jordi Arriezu. Socio
¿Cómo S2P aporta valor al sector inmobiliario?
En Singular 2 Properties creemos en un modelo
inmobiliario que analice las necesidades de cada
cliente y encuentre la vivienda ideal para cada comprador. La compra de una propiedad es una decisión importante y buscar la mejor inversión para
cada cliente es básico para conseguir una satisfacción del cliente. El mercado inmobiliario ha sido
muy tradicional durante años, las nuevas tecnologías ayudan a actualizar este sector y en Singular 2
Properties utilizamos las nuevas tecnologías para
dar a conocer nuestras propiedades y encontrar
compradores a nivel nacional e internacional. El
proceso de venta de una vivienda es complejo y
por tanto es necesario estar rodeado de un grupo
de profesionales para evitar problemas.
Jordi Arriezu
¿Cómo hacéis el seguimiento a los clientes?
En Singular 2 Properties atendemos a los clientes
de manera muy cercana para conocerlos y entender sus necesidades. Cada cliente tiene unas
características que los diferencia de los demás y
en Singular 2 Properties intentamos llegar a ellas
para poder ofrecer el producto adecuado. Incluimos en nuestros servicios el de Personal Shopper para los clientes que no disponen de tiempo
para encontrar su vivienda ideal.
María Luisa Lanau
¿Qué trato tenéis con los propietarios?
Basamos nuestra relación con los clientes en la
26 - Pedres Albes
confianza, la honradez y una gran profesionalidad,
ofreciendo un servicio personalizado y exclusivo adaptado a cada caso y situación. Cuidar al
cliente, escuchar sus necesidades y ofrecer los
servicios que necesitan, eso es primordial. La satisfacción del cliente es nuestro principal objetivo.
Karina Tigranovna. Age. inmob. mercado ruso
¿Qué sistemas de venta utilizáis para comercializar vuestras propiedades?
Realizamos acciones de promoción de la cartera de inmuebles, utilizando técnicas de promoción online y offline a fin de garantizar su difusión
acorde al plan de venta de marketing establecido.
Recurrimos a múltiples canales de comercialización difundiendo y promocionando los inmuebles
a través de medios inmobiliarios nacionales e internacionales.
Karina Tigranovna
¿Por qué confiar a S2P la venta de mi propiedad?
Porque Singular 2 Properties tiene un trato muy
cordial y profesional con los propietarios y les
ayuda a comercializar su vivienda de una forma
distinta en cada caso y canalizando su venta a
través de varios medios publicitarios.
Carolina Mora
¡VISITA NUESTRA PÁGINA WEB!
www.singular2.com
Teléfono: 93 611 11 80
Calle Beethoven 15 / Bori i Fontesta
08021 Barcelona
Email: [email protected]
NOTÍCIES DE L’AVP
Actividades
desarrolladas por
la AVP
Luis Sanglas
Vicepresidente de la Junta Directiva
E
l nuevo equipo municipal surgido tras el
vuelco electoral en las elecciones municipales del 25 de mayo y los consiguientes cambios en los distritos han comportado una renovación casi total de los interlocutores de la AVP en las diferentes instancias
ciudadanas.
Deseamos lo mejor a los nuevos gestores, a la
vez que agradecemos al equipo saliente el apoyo
y la colaboración que siempre nos dispensaron.
Además, los plazos requeridos para la creación
de los Consells de Distrito, y el tiempo consumido para que los nuevos gestores tomaran contacto con los problemas del barrio han retrasado
la resolución de una serie de planes y proyectos
en marcha impulsados por la AVP.
Al igual que en otras elecciones municipales, la
AVP mantuvo reuniones previas con los principales partidos políticos para hacerles llegar un documento con los problemas y proyectos del barrio.
Reunión junta AVP.
Pedres Albes - 27
NOTÍCIES DE L’AVP
Proyecto esquina Bisbe Catala - Bosch i Gimpera.
La mayoría de las acciones realizadas por la AVP
requieren la participación de sus miembros en
los diferentes órganos participativos y de gobierno en los distritos de Sarrià-Sant Gervasi y Les
Corts a los que pertenece Pedralbes. La asistencia a los Consells, Plenaris, Audiencias Públicas,
Comisiones, etc. exige un esfuerzo humano considerable pero que es imprescindible para sacar
adelante nuestros proyectos.
í
í
í
La movilidad y seguridad vial continúa siendo el
problema que más preocupa a los vecinos y en
ello hemos centrado buena parte de nuestros esfuerzos. Desde hace tiempo la AVP está reclamando un plan de movilidad para Pedralbes.
Lo hemos reclamado sin éxito en las Audiencias
Públicas, Consells de Barri, Plenaris, etc. También hemos presentado propuestas y anteproyectos que no han sido atendidos.
Pedralbes es una zona especialmente sensible a
los problemas de movilidad por la elevada densidad de centros docentes. Nos preocupa la seguridad de los estudiantes que circulan por los
caminos escolares de la zona. Diariamente atraviesan el barrio más de 50.000 vehículos. No se
dispone de áreas verdes de aparcamiento para
los vecinos y los residentes en otras partes de la
ciudad dejan sus vehículos en el barrio durante
largos períodos aprovechando que es zona libre
de pago. Según informaciones de la guardia urbana, más del 80% de los vehículos aparcados
en el barrio no corresponden a vecinos. Las promesas municipales, incluso por escrito, de implantar algunas plazas de área verde han sido
sistemáticamente incumplidas.
Otra de las grandes preocupaciones del barrio es
la seguridad ciudadana. Pedralbes es un barrio
Coche patrulla Securitas.
relativamente aislado, mal iluminado y sin comercios, que queda prácticamente desierto por
la noche. Para mejorar la seguridad del barrio
y a petición de los vecinos la AVP articula un
servicio de vigilancia a través de una empresa
de seguridad privada.
La nueva Ley de Seguridad aparecida el pasado
año nos obligó a rescindir el contrato con la empresa que venía prestando el servicio y no pudimos restablecerlo hasta el mes de julio. Agradecemos el soporte legal de los Mossos d’Esquadra,
a través de su asesoría jurídica, para la contratación de una nueva empresa de seguridad.
Proposta Bisbe Català.
28 - Pedres Albes
Después de contemplar varias opciones la empresa contratada fue SECURITAS que es una
compañía de referencia en el sector.
NOTÍCIES DE L’AVP
El servicio consiste en rondas de vigilancia por las
zonas en las que residen los abonados, efectuando marcajes en las comunidades de los clientes.
Durante el servicio se controlan personas y coches sospechosos, y si procede se comunica a
los mossos o a la guardia urbana. Se interviene
en los casos de alborotos, peleas, y se comprueba que las puertas estén bien cerradas.
También existe la posibilidad, previa llamada
telefónica, de que el coche patrulla se desplace
hasta el domicilio del abonado, acompañándolo
en su entrada al parking o la portería.
y la Guardia Urbana para intercambiar información sobre todos los temas de seguridad que
puedan afectar al barrio y de los que después se
informa a los vecinos a través de la web.
í
í
í
La solicitud de una licencia para la implantación
de una gasolinera muy próxima a un centro escolar y a unos jardines públicos ha causado alarma social en el barrio habiéndose recogido varios
miles de firmas contra su autorización. La AVP ha
trasladado a las diferentes instancias municipales la gran preocupación vecinal y los temores de
que afecte gravemente al tráfico de la zona, así
Diariamente se emite un reporte de las rutas
efectuadas, los tiempos de estancia, los marcajes
efectuados y las incidencias detectadas.
Aunque el coste del servicio se reparte entre
los abonados, es evidente que todo el barrio
se beneficia. Por ello, instamos a todos los
vecinos a contratarlo. De esta forma se podrá
abaratar la tarifa individual y mejorar las prestaciones.
Además de la contratación y el control de este
servicio privado, la AVP ha seguido manteniendo
reuniones periódicas con los Mossos d’Esquadra
Radar de control de velocidad instalado en la
Avda. Esplugas a petición de la AVP.
Manifestiación en contra de la implantación de la gasolinera.
Pedres Albes - 29
NOTÍCIES DE L’AVP
como también, a la seguridad de los numerosos
escolares que circulan por la zona.
í
í
í
En lo que se refiere a cuestiones de defensa del
patrimonio, estamos colaborando en la restauración de las pinturas de la iglesia de San Vicens
de Sarrià mediante una aportación de la AVP a la
campaña de micromecenazgo. Se trata de una
obra de gran valor artístico que será restaurada
por especialistas de primer nivel.
Finalizaron en el plazo previsto las obras de asentamiento de la Casa Hurtado. Se trata del primer
paso para la restauración de un edificio catalogado que es uno de los últimos vestigios de la
arquitectura de una época. Esperamos que el
Ayuntamiento y la propiedad encuentren el uso
que el edificio merece.
Una buena noticia para el barrio es el inicio de las
obras para la sustitución del muro que rodea el
conjunto de la Torre Girona por una verja metálica
que permitará ver los jardines desde el exterior,
culminando así un viejo anhelo de la AVP que
pronto será una realidad.
í
í
í
Continúan los esfuerzos de la AVP para la mejora
de la cohesión social en el barrio. Seguimos trabajando en la organización de eventos para los
vecinos. La tercera Fira Vintage que tuvo lugar el
22 de mayo en Casa Cantabria estuvo muy con-
Obras derribo muro Torre Girona.
Vista edificio Torre Girona.
currida y se afianza como la fiesta de primavera
del barrio. En esta edición destacó la nutrida participación de jóvenes con puestos de venta de
ropa y es deseo de los organizadores ir cediéndoles protagonismo para que sean ellos los que
la organicen en el futuro.
El domingo 29 de noviembre se celebró el quinto
Mercat de Nadal. Los vecinos se volcaron con el
evento que nuevamente resulto exitoso.
Asentamiento Casa Hurtado.
30 - Pedres Albes
Este año, tendremos la novedad de tener un gran
árbol de Navidad iluminado en el cruce de Cavallers con Bosch i Gimpera. Desde hace tiempo
pensábamos que hacía falta un símbolo navideño
de envergadura en el barrio. Agradecemos la colaboración del Distrito de Les Corts y la aportación económica de Banco Santader que nos han
NOTÍCIES DE L’AVP
Consell de barri.
ayudado a sufragar los gastos de instalación, sin
ellos no hubiera sido posible. La inauguración de
la iluminación está prevista para la tarde del 27 de
noviembre, dos días antes del Mercat de Nadal,
con una cantada de villancicos.
í
í
í
Seguimos colaborando con el Real Club de Tenis Barcelona para armonizar los intereses de los
vecinos con los del Club, para ello se mantienen
contactos con regularidad en los que la AVP es
informada de las actividades y proyectos del tenis. Especialmente importante es la colaboración
en el Trofeo Conde de Godó para el que se han
establecido unos acuerdos para que los vecinos
más próximos reciban entradas para asistir al torneo, se faciliten pases para al acceso a Marqués
de Mulhacén y Cavallers a los residentes en esas
calles, se respeten los horarios de montaje y des-
montaje de los andamios y tribunas, se controle
el nivel de ruidos, y se provea del personal necesario para que vigile continuamente la limpieza del entorno y cualquier anomalía que pudiera
producirse.
í
í
í
En la AVP somos conscientes de las dificultades
de muchos conciudadanos en estos tiempos de
crisis. El aumento de las desigualdades es un fenómeno mundial que también afecta a nuestra
ciudad. Las economías con menor productividad
y desarrollo tecnológico como la nuestra han sido
más vulnerables. La precariedad laboral, el desempleo y la reducción salarial han sido las causas
determinantes.
El «Informe de renta familiar disponible» de 2013
dice que en Barcelona, desde que empezó la crisis
Gran árbol de Navidad iluminado en el cruce de Cavallers con Bosch i Gimpera.
Pedres Albes - 31
NOTÍCIES DE L’AVP
de renta familiar muy por encima de la media. Si
los ingresos medios de la ciudad fueran 100, en
Sarrià-Sant Gervasi serían 187, en Les Corts 140
y en la cola Sant Andreu 74,4 y Nou Barris 56,2.
Es preciso intensificar las políticas públicas en la
lucha contra la pobreza y la exclusión social pero
también se trata de gastar mejor. La lucha contra la desigualdad no es simplemente un tema
humanitario, es una cuestión de derechos humanos y que de no resolverse puede poner en
peligro la convivencia y la seguridad del conjunto de la sociedad.
La AVP colabora con el comedor social Pa de
Sant Oleguer y el Banc dels Aliments, así como,
facilitando la participación de ONG y fundaciones
solidarias en los eventos que organizamos, con
todo, creemos que podemos y debemos hacer
más y en ello estamos.
Sabemos que son pequeñas acciones pero como
revela el informe de Cáritas «investigaciones realizadas nos cuentan también la importancia de
las pequeñas ayudas puntuales, que resuelven
necesidades inmediatas en los sectores más
desfavorecidos.
Cartel iluminación del árbol de Navidad.
en 2007, las rentas más altas han pasado de constituir el 7,5% de la población al 10,7%, mientras
que las muy bajas han pasado del 4,1% al 17,8%.
De los 10 distritos de Barcelona, dos de ellos, Sarrià-Sant Gervasi y Les Corts registran un índice
Esto es algo que permite la participación de múltiples agentes en esta estrategia colectiva de recuperar lo que hemos perdido y es algo que nos
recuerda que construir una sociedad cohesionada es cosa de todos».
Mercat de Nadal.
32 - Pedres Albes
NOTÍCIES DE L’AVP
Mercat de Nadal 2015
Pedres Albes - 33
Pedralbes es un barrio relativamente aislado, mal iluminado y sin
comercios que queda prácticamente desierto por la noche con
la consiguiente sensación de inseguridad entre los vecinos.
Las medidas adoptadas por las comunidades no resuelven el
problema. Se puede garantizar la seguridad en el interior de una
vivienda o comunidad pero no en la calle.
Por este motivo la AVP organiza un servicio de vigilancia privada
en Pedralbes para sus asociados.
La empresa encargada del servicio es SECURITAS, que es la
líder mundial en soluciones de seguridad, con más de 280.000
profesionales.
Se trata de un servicio de calidad a un precio asequible porque el
coste del servicio se reparte entre los vecinos abonados.
Aunque el coste del servicio se reparte entre todos los abonados,
es evidente que todo el barrio se beneficia. Por ello instamos a
todos los vecinos a contratarlo. De esta forma se podrá abaratar
la tarifa individual y mejorar las prestacions.
34 - Pedres Albes
La seguridad al alcance de todos
Servicio de vigilancia
en Pedralbes
x El
servicio se presta todos los días del año en el horario
comprendido entre las 21,30 h y las 5,30 h
x El
servicio consiste en la realización de cinco rondas, de
entre 45 minutos y una hora cada una, por unas rutas previamente preestablecidas en función de la ubicación de los
vecinos abonados.
x Adicionalmente
se realizan rondas aleatorias, una o dos
por noche, utilizando los vehículos que se encuentran próximos a la zona que están prestando servicios para otros
clientes ajenos a la AVP.
x En
las rondas se efectúan marcajes en las comunidades
abonadas. Se verifica que las puertas estén bien cerradas,
las luces encendidas, las alarmas conectadas, etc.
x Durante
las rondas, se realizará una visualización de posibles transeúntes y coches sospechosos, procediendo a
notificarlo, si procede, a los Cuerpos y Fuerzas del Seguridad del Estado, así como, otras incidencias que se puedan
producir: altercados en la vía pública, “botellón”, conatos
de incendio, asistencia en caso de accidente, etc.
x Se
realizarán servicios de apoyo a los abonados que lo soliciten, previa llamada telefónica, para su acompañamiento
en la entrada o salida de su parking o portería.
x Diariamente
se emite un reporte de las rutas efectuadas,
los tiempos de estancia, los marcajes efectuados y las incidencias detectadas
Pedres Albes - 35
MECENATGE AVP
Conservació-Restauració
Retaule del Roser
Agustí Pujol, 1619 - Sant Vicenç de Sarrià
Recentment s’ha iniciat
una campanya de mecenatge
en la que hi col·labora l’AVP
Gisela Bosom i Diumenjó
R
ecentment s’ha iniciat una campanya de
mecenatge per cobrir les despeses de
la pròxima intervenció en conservaciórestauració del Retaule del Roser.
Triadó fa especialment esment en el llibre «L’època
del barroc. Segles XVII-XVIII dins la Història de l’art
Català» de l’obra del Retaule del Roser de Sarrià
en relació amb el de la catedral de Barcelona:
Des d’un inici, el Departament d’Història de
l’art de la Universitat de Barcelona ha avalat la
restauració tractant-se d’un dels retaules més
importants de l’artífex Agustí Pujol, un dels
representants destacats dels inicis del barroc
català.
«On l’anàlisi estilística pot ser més acurada és en
els retaules del Roser, de Sarrià i de la catedral.
Ambdós són dels anomenats de capella, de petites dimensions i estructura d’un sol pla.
Segons Joan Ramon Triadó, Catedràtic d’Història de l’Art de la UB, un dels escultors més
importants de Catalunya i introductor del nou
llenguatge barroc fou Agustí Pujol que esdevingué l’artista més important i alhora més innovador del nou llenguatge barroc i iniciador
d’una manera escultòrica que va tenir continuïtat
en artistes manresans com ara Joan Grau i el seu
fill Francesc Grau.
36 - Pedres Albes
En primer lloc realitzà el projecte de Sarrià (1617)
on col·laborà el fuster Sebastià Carbonell i la
policromia fou de Joan Basi (...) és per a nosaltres
una de les millors obres en talla de relleu.
Totes les escenes traspuen una gran serenitat
clàssica (...)
Cal destacar com apuntem en la nostra anàlisi
la presència del millor fuster i del millor policromador del moment el que dóna encara més relleu al Retaule de Sarrià i el diferencia del de la
MECENATGE AVP
crida al conjunt de sarrianencs, Ajuntament i entitats del barri, perquè col·laborin en l’adequada
conservació d’aquest bé cultural.
Fotografia: Jaime Salguero.
catedral molt més matusser i on nosaltres creiem
que part de la feina de talla és d’un col·laborador
d’agustí Pujol, l’escultor Antoni Comes.»
Segons la descripció de l’historiador Josep Maria
Martí Bonet «Agustí Pujol posseeix tant l’equilibri renaixentista com la dinàmica pròpia de
l’estètica barroca.»
Seguint la tradició, la Festa Major de Sarrià s’inicia amb una ofrena floral al Retaule del Roser que
és ja un Bé Cultural no només dins l’àmbit de la
parròquia sinó també dins la cultura patrimonial
del barri de Sarrià. Per aquest motiu es fa una
El seu estat de conservació actual:
El que més preocupa és l’atac d’insectes xilòfags
que afecta la seva estabilitat. A més a més, s’observen diverses fissures i esquerdes amb risc de
despreniment i conseqüents pèrdues. De forma
generalitzada la capa superficial presenta una
acumulació de pols, cera, sutge i un vernís molt
oxidat que desvirtua els colors originals del retaule i la qualitat de la seva policromia.
Detall de pèrdues de policromia i atac de xilòfags
en el suport de fusta.
La gestió del micromecenatge i conservació-restauració estan dirigides pel taller ProArtis.
Pedres Albes - 37
MECENATGE AVP
Detall del relleu de l’Epifania al primer pis.
Fotografia: Gisela Bosom.
Número de compte que recull els diners de la
campanya.
La Caixa: 2100 – 0808 – 18 – 0200824173
Aportacions amb desgravacions fiscals del 25%
(pel certificat cal facilitar nom complert, adreça,
telèfon i DNI).
Per qualsevol consulta podeu trucar a la Parròquia
de St. Vicenç de Sarrià (93 203 07 09) o al taller
ProArtis (669 74 88 03).
38 - Pedres Albes
Clos de St. Francesc, 12 bxs. 2a
08034 Barcelona ( Sarrià)
93 204 2289 / 669 74 88 03
TECNOLOGIA
Un centro de
I+D+i en el barrio
de Pedralbes
Eugenio Oñate
Director del Centro Internacional de Métodos
Numéricos en Ingeniería (CIMNE)
Catedrático de la Escuela T.S. de Ingenieros
de Caminos, Canales y Puertos de la UPC
E
l Centro Internacional de Métodos Numéricos en Ingeniería (CIMNE, www.
cimne.com) es un centro de I+D+i especializado en el desarrollo y aplicación de
los métodos numéricos en prácticamente todos
los ámbitos de la ingeniería y las ciencias aplicadas. Los métodos numéricos son técnicas para
resolver, con la ayuda de los ordenadores, las
ecuaciones matemáticas que gobiernan los problemas de la física y la ingeniería.
CIMNE se constituyó en 1987 por Consorcio entre
la Generalitat de Cataluña y la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). En la actualidad CIMNE emplea 225 científicos de 30 países diferentes.
Sus oficinas centrales están en uno de los edificios
de la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales
y Puertos en el Campus Nord de la UPC en Pedralbes (Barcelona) y está establecido en diferentes
ciudades de España, USA, Latinoamérica y Asia.
Las aplicaciones de la investigación que se realiza
en CIMNE está dirigida a resolver problemas tales
como, entre otros, el proyecto de estructuras más
resistentes con materiales avanzados en ingeniería civil y arquitectura, aviones, barcos y vehículos más seguros y adecuados desde el punto de
vista medioambiental, máquinas, procesos de fabricación y productos industriales más eficientes
y económicos y procesos y dispositivos innovadores en los sectores biomédico y de la gestión
de la energía que integren las tecnologías de la
información y comunicación más avanzadas.
El éxito de CIMNE ha sido saber compatibilizar
la investigación sobre nuevos métodos numéricos para resolver problemas de interés práctico,
con la transferencia al sector industrial de los resultados de la investigación. También destaca la
capacidad de CIMNE de implantarse en todo el
mundo a través de delegaciones propias y alianzas con universidades y otros centros de I+D+i.
Para CIMNE la internacionalización tiene un significado doble. Además de tener una plantilla de
investigadores de todo el mundo, CIMNE sedes
en Washington DC (US), Santa Fe (Argentina),
Singapur y Pekín y cuenta con una red de 29 AuPedres Albes - 39
TECNOLOGIA
un producto y a definir el plan para su comercialización.
Una vez que un producto ha visto la luz en el mercado entraría en el cuarto cuadrante del ciclo. Allí
el objetivo es el éxito comercial. El ciclo se cierra
con el retorno de parte de los beneficios obtenidos en la comercialización del producto al organismo de partida (la Universidad y/o CIMNE).
El Ciclo de las Ideas en el Centro Internacional de Métodos
Numéricos en Ingeniería. (CIMNE, www.cimne.com).
las CIMNE distribuidas por España y nueve países de Latinoamérica.
EL CICLO DE LAS IDEAS EN CIMNE
La política de I+D+i de CIMNE se puede explicar
a través de lo que denominamos el Ciclo de las
Ideas; es decir, observando el periplo de una idea
desde que surge hasta que se transforma en un
éxito industrial o comercial.
La idea madura en su recorrido por el primer cuadrante del ciclo que representa la Universidad (por
ejemplo la UPC) hasta que produce resultados
tangibles (tesis, publicaciones científicas, programas de ordenador, máquinas o instrumentos,
etc.). Estos resultados si no se catalogan y protegen, se pierden con suma facilidad. Ello conduce
a repeticiones o duplicaciones indeseables.
Lo óptimo es que dichos resultados evolucionen
hasta un nivel de «prototipo»; es decir hasta convertirse en algo (un programa de ordenador, un
dispositivo, una máquina, etc.) que funcione de
manera contrastable. Pasar del resultado al prototipo no es trivial y exige una organización, un
personal y unos recursos de los que generalmente no dispone un grupo universitario. La solución
es que el recorrido de la idea hasta llegar a ser un
prototipo continúe en organismos especializados
adyacentes a la Universidad, como CIMNE.
Sin embargo la distancia entre un prototipo y un
producto es generalmente muy larga. Los productos se tienen que desarrollar en empresas por
especialistas que dediquen su tiempo a obtener
40 - Pedres Albes
Naturalmente «la velocidad de giro» de la idea en
su ciclo puede aumentar con la ayuda de Organismos Gubernamentales u otros «patrocinadores», tal y como se indica simbólicamente con el
engranaje situado en el centro del círculo en la
Figura 1.
LA CREACIÓN DE EMPRESAS DE BASE TECNOLÓGICA DESDE CIMNE
Promover la creación de empresas para comercializar los productos resultantes de la investigación, ha sido un objetivo constante de CIMNE a
lo largo de los años.
Así, en el año 1996, por iniciativa de varios profesores de la UPC adscritos a CIMNE, se creó
Quantech ATZ SA (www.quantech.es) con el
objetivo de comercializar software para simulación de procesos de estampación de chapa y de
fundición desarrollado en CIMNE. Después, en
2001, se impulsó desde CIMNE la creación de
las empresas COMPASS Ingeniería y Sistemas
SA (www.compassis.com) y BuildAir Ingeniería
y Arquitectura SA (www.buildair.com). Compass
se especializa en el desarrollo y la comercialización de software para uso fundamentalmente en
ingeniería civil y naval, y BuildAir en el proyecto
y construcción de estructuras hinchables, tales
como hangares para aviones, pabellones para
uso industrial y puentes con vigas hinchables,
entre otras.
En 2000 CIMNE y un grupo de empresas del ámbito de la construcción crearon Structuralia SA
(www.structuralia.com). Structuralia se convirtió
en pocos años en líder en el sector de la formación por internet en el sector de la construcción.
En julio de 2011 Structuralia se vendió en su to-
TECNOLOGIA
talidad a la empresa americana Kaplan, perteneciente al grupo Washington Post.
En septiembre de 2011 se constituyó la empresa CIMNE Tecnología SA (www.cimnetecnologia.
com) con CIMNE como socio unipersonal. Esta
empresa tiene como objetivo crear y participar en
nuevas empresas de base tecnológica innovadoras que exploten los productos que surjan de la
investigación de CIMNE. Este nuevo modelo ha
dado ya sus frutos y en el periodo 2012-2015 CIM-
NE Tecnología ha creado quince empresas que
operan en diferentes ámbitos de la tecnología en
los sectores de la gestión de la energía, la producción de agua dulce, la bio-ingeniería, el ocio y el
internet de las cosas, por citar algunos ejemplos.
El fin de la estrategia de I+D+i de CIMNE desde
hace ya casi 30 años siempre ha sido el mismo:
conseguir que una buena idea se transforme, a
través de la investigación y el desarrollo tecnológico, en algo útil para la sociedad y rentable.
ALGUNOS EJEMPLOS DE APLICACIONES DE LOS MÉTODOS
NUMÉRICOS DESARROLLADOS EN CIMNE
Fig. 1. Resultados del cálculo por el método de elementos finitos de la catedral
de Tarazona.
Fig. 2. Ejemplos de cálculo por el método
de elementos finitos de diversas estructuras.
Fig. 4. Resultados del cálculo hidro-aerodinámico de un velero y de cálculos aerodinámicos de un edificio de un telescopio, un avión, un coche de carreras y una moto.
Figura 3. Cálculo aerodinámico de un
pabellón inflable en la estación de Francia de Barcelona. Imágenes del pabellón
construido.
Fig. 5. Estudio numérico del efecto de
las olas sobre espaldones de escollera
en puertos.
Fig. 6. Resultados de la simulación numérica de procesos industriales de fundición y de estampación de chapa.
Pedres Albes - 41
CONTE DE NADAL
El Bou i
la Somera
Antoni Vives
T
emps era temps, quan al Pla de Barcelona hi campaven els cérvols, i a les valls
de Collserola s’hi caçava l’ós, el Bou, que
feia anys regnava joiós però avorrit un ramat de vaques desesmades, es va fixar en una
Somera jove, bruna i riallera. El Bou feia temps
que veia passar la Somera per davant del camp
on pasturava al costat de les vaques del seu ramat. La Somera passava per davant del muret de
pedra sense parar esment ni en el Bou ni en les
vaques. Amb el cap aixecat, brandant-lo a banda
i banda del camí assolellat, la Somera feia passar
la mirada per sobre de tot el que no fos l’horitzó
que es perdia mar blau enllà. Cada cop que la Somera passava a prop de la tanca, o cada cop que
ensopegaven camí amunt o avall, el Bou sentia
una estrebada al cor, com mai no l’havia sentit.
Ni quan s’havia enamorat d’una vedella suïssa,
de taques blanques i negres escampades harmoniosament per tot el cos, però amb la conversa
justeta de totes les vaques suïsses. Ni quan havia festejat amb una vaca normanda, de pèl ros i
suau, que li feia totes les delícies, però amb qui
no compartia res més que el tedi del pasturatge.
El cop de batec provocat per la Somera era tan
especial que el Bou no se’n podia estar, i no se’n
sabia avenir. Era tan fort que els batecs del cor
ressonaven com els timbals de la banda de música de la caserna, i patia per si les vaques del
42 - Pedres Albes
seu ramat se n’adonaven. Era tan profund, que
maldava per comprendre de quines pregoneses
profundes sorgia aquell punxó que el fiblava dia i
nit, i no aconseguia esbrinar-ne ni l’origen, ni el
com, ni el per què. Quan l’amo li posava el jou
per arrossegar el carro ple de fenc, o de blat, per
dur la càrrega al mercat, pregava a Déu que, de
camí cap a les portes de la muralla de la ciutat,
ensopegués amb la pubilla de la casa de pagès
del costat, que no sortia de la cleda de casa
sense anar muntada damunt de la Somera. La
pubilla de can Dolç, a qui tothom deia la Dolça,
guarnia la Somera amb garlandes de flors de colors: violetes, margarides, roselles seques, flor
de romaní, llessamí i flors de tarongina. Pubilla
i Somera endolcien i enjogassaven el paisatge
d’aquelles contrades, on la sequedat xafogosa
de l’estiu esdevenia un racó frescal quan hi passaven, i la fredor brúfola de l’hivern s’amorosia
només que na Dolça i la Somera es guarnien per
anar a ciutat.
El Bou patia. Sabia que allò era alguna cosa més
que curiositat. Els efectes sobre el seu dia a dia
eren evidents. No menjava, estava malenconiós,
la vitalitat li mancava. Les vaques del ramat no
van trigar a fer-ne safareig. Les especulacions
eren molt variades. En el fons totes haurien volgut
esdevenir les mestresses del cor del Bou, de qui,
CONTE DE NADAL
tot i haver-lo tingut davant tant de temps, no en
coneixien, ni en sabien gairebé res.
Cal dir que el Bou no havia passat desapercebut a
la Somera de can Dolç. El trobava noble, sa, rialler.
El Bou mai no perdia l’ocasió per fer un comentari,
per deixar anar una frase ocurrent o per comentar
el to del dia. La Somera, que es feia la desmenjada, va començar a sentir curiositat pel Bou. Una
curiositat que de mica en mica es va anar convertint en necessitat, fins que, obertament, però sense dir-s’ho, es van anar buscant l’un a l’altre.
Un vespre d’Advent, quan el dia s’ha escurçat tant
que amb prou feines si el sol té temps de córrer la
volta del cel, la Dolça va anar a sopar a ca l’amo
del Bou. Quan la Somera va veure que el mosso
la conduïa a l’estable, i la deixava a tocar del Bou,
va pensar que la Providència havia actuat, i que
era el moment de parlar. El Bou va pensar més o
menys el mateix, tot i que embarbussant-se, entrebancant-se en els pensaments i en les paraules.
La conversa va arrencar amb facilitat per part de la
Somera, i amb moltes més dificultats per part del
Bou. Això la va fer riure, i es pot dir que d’aleshores ençà no han parat de parlar i de riure, malgrat
les maltempsades que van haver de passar.
S’acostava l’any nou, i el Bou i la Somera es van
anar veient. L’amo i la Dolça havien fet una bona
relació comercial. Miraven per les seves propietats i pels seus negocis. El Bou i la Somera no
podien amagar que s’estimaven. «Com ens podem estimar, si tu ets un bou, i jo una somera?»
li preguntava, plorant, tot sovint. «Les meves
companyes, i les teves, ens faran fora del seu
món.» «Ens en sortirem, i el que ara sembla impossible, demà serà possible» li deia ell aferrat a
la fe en la bondat del seu amor. Els temps es van
anar complicant, i una relació tan especial com
aquella va cridar l’atenció de bous, someres, vaques, vedells, ases i burros de tota la contrada.
L’escàndol estava servit. «On s’és vist, una relació tan poc natural!» «Un bou i una somera, per
l’amor de Déu! Se’ls hauria de tancar!» Les que
més s’hi oposaven eren les vaques del ramat.
La Somera patia com mai no s’hauria imaginat.
Deixar el Bou? Per què? Per estimar-lo? Però és
clar, deixar la pau i la tranquil·litat de can Dolç
per començar una vida, com i on? Mentre tant el
Bou, valent, decidit a tirar endavant, només tenia
un aturador: fer-la patir, pensar que potser era ell
qui la tibava. Tots aquests pensaments s’esvaïen
quan estaven junts, quan podien parlar lluny de
les mirades inquisitorials dels seus congèneres.
Un d’aquells vespres de finals de desembre, quan
l’hivern ja ha trucat la porta de la tardor i el vent
escombra les nuvolades deixant veure el cel alt i
puntejat d’estrelles, el Bou i la Somera sentiren la
conversa de l’amo i la Dolça.
—Ha arribat el moment de sacrificar el bou, Dolça. Ens en donaran un bon grapat de diners. La
carn del bou és vella, però molt gustosa, i ara la
paguen molt bé a plaça.
—Fas molt ben fet. El dia que hi vagis t’hi acompanyaré. Guarniré la somera com mai no ho he
fet, i amb part del que guanyis, farem un bon tec
per celebrar-ho.
El Bou va mirar la Somera amb els ulls irradiant foc.
El final trucava a la porta. Viure havia valgut la pena
per haver-la pogut viure, encara que en comptagotes, al costat d’ella. Moriria amb dignitat. La Somera tenia els ulls amarats de llàgrimes. «És el final»
va dir ella. «Res no s’acaba si no s’acaba el nostre
amor» va dir ell mentre li fregava el coll amb la galta. De sobte la Somera va aixecar el cap com quan
el brandava passejant amunt i avall del camí, es va
separar del Bou i li va etzibar una coça. «Sembles
burro, Bou! Més burro que jo! És el moment que
em proposis que marxem, que ens escapem; és
el moment de no acceptar les convencions, de no
acceptar la vida com la volen els altres per a nosaltres! No dius que m’estimes? Fem de l’amor el
gran argument de la nostra vida! No dius que ho
faries tot per a mi? Doncs és el moment de demostrar-ho!» El Bou, pres per una força que mai no havia sentit, es va desfermar de l’anella, va desfermar
la Somera i van sortir corrents de l’estable, decidits
a escapar per fer una vida nova junts.
Van caminar mentre es feia fosc, al començament
molt de pressa, molt decidits. Coneixien els caPedres Albes - 43
CONTE DE NADAL
mins de les contrades, però n’havien de marxar de
pressa per no ser descoberts. Es va anar fent de
nit i de mica en mica la Somera va agafar fred i por.
Els dubtes van renéixer. «I si ens hem equivocat? I
si tot plegat no ens duu enlloc?» El Bou va aixecar
la mirada al cel, buscant alguna resposta i de sobte es va adonar que un estel, més brillant que els
altres, semblava dir-li alguna cosa. «Estel, va dir el
Bou, em parles?» L’estel, cada vegada que el Bou
s’hi adreçava, bategava amb més força. «Somera, segueix-me, perquè no sé què trobarem, però
diria que al cel hi ha qui vetlla pel nostre amor.»
La Somera va perdre la por i va seguir al trot el
seu estimat, que semblava haver-se tret de sobre
la feixuguesa habitual dels bous. L’estrella bategava i es movia al ritme del seu trot alegre. La nit
era molt fosca. Al cap d’una estona de caminar,
es van adonar que no feien el camí sols: esquirols i ratolins, caderneres i tallarols, cérvols i senglars, daines i cavalls, gats mesquers i guilles, tot
de parelles que a primer cop d’ull no encaixen en
el que la gent considera normal, el que ha de ser,
unides només per l’amor, seguien aquell estel mis-
teriós, que bategava al ritme dels seus cors. Al cap
d’unes hores l’estel es va aturar davant d’una cova
tota coberta d’heures, als afores d’una ciutat que
tenia les portes tancades als forasters. De dins de
la cova en va sortir un home de mirada tranquil·la
que, en veure el Bou i la Somera, va somriure com
si el cel li hagués enviat un regal.
—Fa fred. No voleu entrar a sopar amb nosaltres?
La meva dona acaba de tenir un fill i no tenim ningú amb qui celebrar-ho.
—No hem vingut sols —va dir el Bou.
—No us amoïneu, tots cabeu en el nostre banquet.
D’aquell dia ençà, el Bou i la Somera són feliços
i entomen la vida amb la força que només dóna
l’amor. I és per això que al Pla de Barcelona, des
d’aleshores, el Nadal fa olor de galzeran, romaní i
ala d’àngel, que és la flor que, un dia, trobaràs en el
fons del teu cor si li ets fidel, com el Bou i la Somera.
RICHARD HAWLEY
PACO IBÁÑEZ
MICAH P. HINSON
NICOLA DI BARI
RAPHAEL
JOAN DAUSÀ
CARLOS NÚÑEZ
NACHO VEGAS
NIÑA PASTORI
LOS SECRETOS
JOAN MIQUEL OLIVER
ORFEÓN DONOSTIARRA
44 - Pedres Albes
MALDITA NEREA
ANNI B SWEET
ROGER HODGSON
ADAMO
MACEO PARKER
SALIF KEITA
MELODY GARDOT
SUPERSUBMARINA
SIEMPRE ASI
ROGER MAS
LILA DOWNS
ENTITATS DEL BARRI
St Paul’s School
Education with an
eye to the future
¿
Podemos imaginar un mundo futuro exento
de tecnología, estático, estable y predecible? ¿Podemos ignorar los movimientos de
población de una parte a otra del globo?
¿Omitiremos la necesidad de dominar el inglés,
que se erige en la lengua común? ¿Qué habilidades de vida exigirá este nuevo mundo? ¿Qué
competencias deberá desarrollar nuestra juventud para estar a la altura de los retos futuros?
St Paul’s School ofrece un proyecto adecuado
a las necesidades del siglo XXI. Desde las diferentes etapas y departamentos del centro nos
hemos propuesto desarrollar en las aulas nuevos
proyectos que nos permitan atender la diversidad, el talento y las habilidades personales de
nuestros alumnos dentro y fuera de las aulas.
Un proyecto que requiere actitud, esfuerzo y labor conjunta: profesores comprometidos con
el trabajo docente, padres involucrados y unos
alumnos motivados para responder a los retos
que les planteamos.
Casi cincuenta años más tarde, el Proyecto de St
Paul’s School sigue vigente, crece y se adapta
a los nuevos tiempos.
ST PAUL’S Y LA TECNOLOGÍA
Comprendimos que la introducción de la tecnología en el entorno escolar debía implicar una
serie de reflexiones y cambios más profundos,
modificando muy especialmente la metodología
docente.
Constatamos que St Paul’s School debía dar respuestas distintas ante alumnos con nuevas características, los nativos digitales.
Esto nos llevó a diseñar un nuevo proyecto de
Centro para mejorar el aprendizaje dentro y fuera
de las aulas, convergiendo en el iPad los recursos
académicos: libros, dossiers, Apps y contenidos
ricos en media.
Modificamos las metodologías para adaptarlas a
una nueva era en las aulas, promoviendo el auto
liderazgo en el aprendizaje, estimulando las diferentes inteligencias, ofreciendo competencias y
contenidos a nuestros alumnos de forma creativa, vivencial y significativa. Potenciando las ganas de aprender.
En los últimos años St Paul’s se ha colocado en
una posición de liderazgo tecnológico, un referente para los demás centros. Hemos celebrado ya dos jornadas «Apple Lighthouse», en las
que hemos recibido a profesionales del sector
de la educación interesados en ver cómo aplicamos la tecnología a la pedagogía. http://www.
blogstpauls.es/2015/06/18/st-pauls-schoollighthouse/
Seguiremos comprometidos en este proceso
de incorporación constante de los cambios
tecnológicos a nuestras aulas.
ST PAUL’S Y SUS EJES DE ACCIÓN
Creemos en la importancia de cubrir nuevas necesidades sin abandonar todo aquello que forma
parte de la idiosincrasia de St Paul’s desde su
fundación. Tenemos una renovada perspectiva
de la situación que nos ayuda a enfocar nuevas
iniciativas encaminadas a desarrollar nuestros
tres pilares: el aprendizaje lingüístico, la excelencia académica y la formación de la persona.
Pedres Albes - 45
ENTITATS DEL BARRI
El proyecto St Paul’s aspira a preparar a sus
alumnos para que en el futuro sean capaces
de encontrar sus propias respuestas ante preguntas que hoy no podemos ni imaginar. Más
aún, aspiramos a que sepan plantear las preguntas correctas y encontrar las respuestas
adecuadas para resolver los retos que el futuro les va a deparar.
EL BACHILLERATO EN ST PAUL’S. ¿POR QUÉ
ES DIFERENTE?
Siendo la excelencia académica nuestro objetivo principal, no es el único. En St Paul’s hemos
querido que el bachillerato aportara algo más a
nuestros alumnos: Investigación, Creatividad,
Sentido social y Multiculturalidad.
Tenemos varios proyectos en los que han de intervenir todos los alumnos:
• WorkExperience durante la cual los estudiantes pasan una semana de trabajo en el
mundo real.
• Modelo Naciones Unidas para estudiantes
en sus ediciones de Portugal y Barcelona.
• Proyectos de mini-empresa para poner a
prueba la creatividad y el espíritu emprendedor.
• El voluntariado para despertar la responsabilidad social.
En los últimos años, se ha intensificado el número de alumnos que se plantean iniciar su carrera
universitaria en el extranjero: Gran Bretaña y Estados Unidos son los destinos preferidos.
Tenemos exalumnos de St Paul’s estudiando en el
Massachusetts Institute of Technology, en Brown
University, en Cambridge University, en University
of St Andrew’s University, en Durham University, y
en la University of the Arts in London, etc.
Universidades, todas ellas, de primer nivel que
valoran a nuestros alumnos por su nivel académico, talento y habilidades personales.
Recientemente hemos incorporado los A-levels
del sistema británico como una opción para complementar el currículum.
Nuestro bachillerato brinda a nuestros alumnos oportunidades universitarias tanto a nivel
nacional como internacional. Les pone a todos en situación de elegir su futuro.
46 - Pedres Albes
GUIA DE CARRERS
Història del carrer
Sor Eulàlia d’Anzizu
Una vida dedicada
a Pedralbes
Josep M. de Anzizu Furest
F
a uns anys i en ocasió de preparar una
tesi doctoral sobre el poeta Verdaguer, la
professora de la Universitat de Vic, Maria
del Carme Bernal va quedar sorpresa en
veure que el poeta havia destinat dos versos en
diferents moments de la seva vida a una monja
de Pedralbes, Sor Eulalia de Anzizu. I més enllà
d’aquest fet va anar descobrint la vida de Mercè
d’Anzizu i Vila, una dona excepcional que va morir
jove però va deixar una petjada important com a
poetessa, arxivera i mecenes. Gairebé cent anys
després de la seva mort, quan els seus parents
visitem el monestir les monges ens parlen de la
importància que va tenir Sor Eulalia pel monestir i
del record que ha deixat.
sàries per a restaurar el temple. La contribució de
Sor Eulalia, en paraules dels historiadors de Pedralbes, «fou l’origen d’una nova etapa de prosperitat que havia de fer ressorgir aquesta Casa
truncant el camí de decadència en què es precipitava en quant a la seva part material, no pas en
l’espiritual que es mantingué sempre inquebrantable a pesar de l’anguniosa situació per què es
passava».
Sor Eulalia (o Eulària) de Anzizu (1868-1916) és
coneguda com la monja que amb la seva dot va
donar un nou impuls al monestir de les Clarisses
de Pedralbes en un moment en què la comunitat
tenia serioses dificultats econòmiques i no podia
tampoc fer front a les despeses que eren neces-
Mercè d’Anzizu i Vila va néixer al costat de la
Plaça de Sant Jaume de Barcelona el 18 de
maig de 1868. Els seus pares (Ignasi d’Anzizu i
Girona i Josepa Vila i Bacigalupi) eren gent culta
i de prestigi i estaven emparentats amb els Girona per part dels Anzizu i amb els Güell (cosina
Però més enllà d’aquest fet, Mercè Anzizu tenia una forta personalitat i unes qualitats humanes i artístiques que la varen fer destacar
entre les dones de la Barcelona de finals del
segle XIX.
Pedres Albes - 47
GUIA DE CARRERS
germana d’Eusebi Güell i Bacigalupi) per part
Vila. L’oncle matern de la Mercè, Manuel Girona, va ésser un dels financers més importants de
Catalunya en el segle XIX i els Güell-Bacigalupi
destacaven sobretot per el seu mecenatge als
escriptors i artistes catalans de la Renaixença,
en especial Mossèn Cinto Verdaguer i l’arquitecte Gaudí.
Mercè era la filla única i va perdre la seva mare als
pocs mesos d’haver nascut. El seu pare va morir
quan només tenia 10 anys i els avis materns es
varen fer càrrec d’ella però van morir molt aviat.
L’àvia Girona, ja vídua, la va acollir a casa seva
però tampoc va viure gaires anys.
Tot i que va demostrar ésser una persona valenta, alguns dels seus primers versos, que inicien
un poema titulat «Fredor», reflecteixen la tristor
d’aquells anys:
«Ma llar es apagada, la meva dolça llar…
Tan sols poguií ovirarlos son dolç caliu voltant,
I ja m’han deixadeta los que la van alçar…»
Mercè encara no tenia 15 anys i amb el permís
dels seus tutors va decidir viure sola amb una senyora de companyia i una serventa tot i que visitava amb freqüència les tertúlies artístic-literàries
organitzades pels Güell en el Palau de la Rambla
i era íntima amiga de les germanes Maria Lluïsa i,
sobretot, Isabel Güell Lopez.
Amb la Isabel visitaven freqüentment el monestir
de Pedralbes. Juntes van passar estius a Comillas, van viatjar per Europa i van desenvolupar els
seus talents literaris i artístics. Però aquest tipus
de vida no feia feliç a la Mercè i finalment va decidir, poc abans dels vint anys, fer-se monja de
clausura.
Va entrar al monestir de Pedralbes el 20 de juny
de 1889 a l’edat de 21 anys i va celebrar la seva
professió el 6 de novembre de 1890.
Una de les seves poesies («Adéu a la pàtria»)
la va escriure als vint anys, poc abans d’entrar
en el convent i va ser probablement influïda per
48 - Pedres Albes
«L’Emigrant de Verdaguer. Una de les estrofes
diu així:
Ma terra, dolça terra,
no reveuré.
Mareta, no em cregues
de cor de gel;
a Aquell que amb ses mirades
me l’ha tot pres,
per tu, Mare (patria) volguda,
demanaré:
rossinyols a tos boscos,
pels ruscos mel,
per governar els pobles
tes santes lleis…
En el monestir de Pedralbes i durant vint-i-cinc
anys, Sor Eulalia va desplegar una gran activitat, sobretot com arxivera i historiadora. A nivell
religiós va ocupar tots els càrrecs de la comunitat excepte el d’abadessa i es va distingir per la
seva constant activitat i a la vegada per la devoció
i senzillesa d’esperit. Al mateix temps, va trobar
forces i temps per dedicar-se a moltes altres activitats: aconsellada pel canonge Cullell va fer una
ordenació dels arxius del monestir i a partir dels
materials que havia trobat va escriure la història
del mateix («Fulles històriques del real monestir de
Santa Maria de Pedralbes», editat el 1897 i reeditat el 2007); va escriure un llibre sobre la vida de
St Josep Oriol, un altre sobre Santa Clara d’Assís i
encara un altre sobre Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Va posar lletra i música a diferents goigs i
va escriure nombrosos articles i poesies. Va destacar també com organista i compositora. En la nota
obituària de la Comunitat es diu, entre altres coses:
«La mare Eulalia Anzizu ha sigut una verdadera joia
pel monestir… observant i edificant sempre amb els
grans exemples de virtut que ha donat…»
Abans i després d’entrar en el convent, Sor Eulalia col·laborava amb diverses publicacions catalanes i donava la seva opinió —sovint original i
controvertida— sobre esdeveniments importants
de l’època. Un exemple és la seva opinió en contra del projecte de reforma de la façana de la catedral de Barcelona que es portava a terme amb
la contribució econòmica del seu oncle Manuel
GUIA DE CARRERS
Girona. Unes de les estrofes del poema publicat
l’any 1887 i titulat «A mon oncle» deia:
Tots els fills de Barcelona
pregunten sentint sa veu:
toquen a mort les campanes
del campanar de la Seu!
També va adoptar una actitud patriòtica en defensa de Catalunya expressada en el seu poema
«El Sometent». Diu un dels seus paràgrafs:
La constant activitat de Sor Eulalia li va desencadenar un esgotament nerviós que, combinat amb
una crisi cardiaca varen provocar la seva mort
el dia 5 de març de 1916, quan només tenia 48
anys.
Darrerament, la Maria del Carme Bernal, de la
Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic ha escrit el llibret «Eularia Anzizu. Poeta, arxivera, historiadora». Ed. Eumografic, 2013.
Es pot trobar en el Museu del Monestir.
Alcem-nos doncs germans, ja ha arribat l’hora
Al crit de Patria! anem-hi tots
Toqueu a sometent, toqueu campanes
Després ja tindrem temps de tocar a morts!
Pedres Albes - 49
Aquest Nadal
comerç de proximitat
a Pedralbes!!!
SALUT &
ESTÈTICA
ALIMENTACIÓ
& RESTAURACIÓ
Estilista Lluís Mangrané
Farmàcia Carlota Torres
Farmàcia Marien Marín
Kaizen Salud Pedralbes
Dentista Dra.Ferrer
Institut mèdic IMSA
Carnisseria Santa Gemma
Fruiteria Locos por la Fruta
Pastisseria Santa Gemma
Restaurant Tasti
La Forneria
DECORACIÓ
& LLAR
Barcelona Realty International
Obsequis Santa Gemma
Estudi d’Interiors Traç
Drogueria Vázquez
Marcs Rembrand
Estel Regals
VIP Pisos
MODA &
COMPLEMENTS
CENTRES D’ OCI
Centre Infantil Magic Mirror
Estudi Pintura Pedralbes
Pedralbes Gallery
VÍA C
NAS
ARE
GRAN
TÁN
RÁN
FER
API
C/ C
OR
OCT
é
uny
iiS
st P
ugu
A
Dr.
LA
ANI
C/M
ARLE
S III
jol
i Pu
ias
. Tr
Drs
C/ D
Joieria Patricia Cecilia
Joieria Octavi Torner
Moda infantil Ribbon
Cabriolé Dansa
Sasco Esports
Eos Òptica
Núria Roig
G
SEI
PAS
NA
IRO
EL G
U
MAN
ALTRES SERVEIS
Assessoria Estudi Ballaró
Estanc Ferran
“La Caixa”
AL
N
AGO
DI
AV.
MIRALL DE PEDRALBES C/Manuel Girona, C/Dr. Ferran, C/Capità Arenas, C/Manila
www.miralldepedralbes.com
TELÈFONS D'UTILITAT
TELÈFONS D’UTILITAT
Ajuntament de Barcelona – informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 010
Generalitat de Catalunya – informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 012
Mossos d’esquadra – urgències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Guàrdia Urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 092
Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 080
Urgències mèdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061
Policia Nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 091
Mossos d’Esquadra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 088
Guàrdia Urbana districte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .932 914 353
Normalització lingüística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .932 030 763
Ajuntament de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .934 027 000
Telèfon del civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .902 226 226
(avisos, incidències, suggeriments)
SERVEIS MUNICIPALS DEL DISTRICTE LES CORTS
Ajuntament de Barcelona i Districte de les Corts - centraleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 027 000
Districte de les Corts – Direcció de Llicències i Espai Públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 450
Districte de les Corts – Direcció de Serveis a les Persones i del Territori . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 460
Districte de les Corts – Arxiu Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 492
Guàrdia Urbana – Caserna de la Unitat Territorial de les Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 914 990
Centre de Normalització Lingüística Delegació de les Corts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 119 605
SERVEIS MUNICIPALS DEL DISTRICTE SARRIÀ
Llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 590
Comunicació i Qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 535
Centre Serveis Socials Sarrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 545
Arxiu Històric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 562 722
Casal de Sarrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 562 720
Biblioteca Clarà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 801 547
Casal Can Fàbregas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 032 143
C. Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 069 053
Biblioteca Collserola Josep Miracle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 069 111
Espai Municipal d’Infància Petit Drac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 890 530
Direcció de Serveis a les Persones i al Territori . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 517
Regidoria Sarrià-Sant Gervasi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 515
BÚSTIA CIUTADANA
http://w10.bcn.es/StpQueixesWEB/prepararFormularioBtoB.do?i=c&ambit=tescolta
En funcionament des de l’any 2011, l’aplicació Bústia ciutadana, serveix per informar a l’Ajuntament de Barcelona
d’incidències registrades en qualsevol punt de la ciutat. L’aplicació permet adjuntar la fotografia d’un banc que es troba
brut, d’un contenidor que està ple, un fanal que està trencat, etcètera. A més, el programa geolocalitza cada imatge,
enviant a l’Administració la seva ubicació exacta, el que facilita la necessària intervenció posterior.
ESGLÉSIES
Monestir Pedralbes: . . . . . . . . . . 932 563 434
San Ot: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 037 451
Caputxins: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 043 458
M. Reina:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 035 539
Amb la col·laboració de:
Sigue toda la actualidad del barrio en:
Associació veïns Pedralbes
@ AVPedralbes
www.avpedralbes.com
C/ Domínguez Miralles, 11-19. 08034 Barcelona
Tel.: 932 802 189
Horari: 17,00 a 20,00 hores tots els dilluns, dimecres i dijous
[email protected]