1. No category

Segons el professor Francisco Javier
Pérez Rojas, és a partir de 1885, una
vegada instal·lat a València després del
retorn del seu segon viatge a Itàlia, quan
Ignaci Pinazo Camarlench, artista versàtil
i plural i figura decisiva en el procés de
modernització de la pintura espanyola,
es convertirà en el primer pintor, i sense
rival, de la ciutat. El que comportarà, en
uns moments d’enlairament de la urbs
cap a la seua modernitat i de consolidació de la burgesia local, que aquesta li
reclame i sol·licite abundants encàrrecs, i
entre ells els retrats, -tenir un retrat propi
decorant la seua casa era un signe de
distinció-. i més en concret els de nens,
dels fills de les famílies burgeses, gènere que va apassionar a l’artista, i en el
qual esdevindrà un dels grans especialistes europeus.
Protagonistes de nombrosos llenços;
de front, de perfil, recolzats, asseguts,
somrients, plorant…, etc, coneixem
abundants retrats de nens treballats pel
pintor i un d’ells, escassament divulgat
i conegut, és el que presentem com a
obra convidada del present trimestre.
És el d’Emilia Fontanals i Pujals, realitzat
en 1886, quan aquesta tenia 7 anys i a
la qual anys després, de nou Pinazo tornarà a pintar, en altres superbs retrats.
Precís és indicar la cordial relació d’amistat i mecenatge que el pintor va mantenir amb la família Fontanals (Joan
Fontanals i Nascio casat amb María de
l’Asunción Pujals i Parellada, propietaris
de l’antic Palau dels Borja, també conegut com Palau de Benicarló, actual seu
de les Corts Valencianes, dedicats al
comerç de sedes), sorgida arran del retrat d’Emilia i de les classes de pintura
que el mestre donava a la nena i que
perdurarà en el temps, ja que en 1900
durà a terme un dels seus treballs més
importants; la decoració del sostre del
saló principal de l’esmentat palau, amb
un programa iconogràfic amb pintures
decoratives al·legòriques a l’amor.
I fins i tot aquesta cordial relació portarà a Pinazo, segons diu González
Martí, a dissenyar i dirigir la construcció d’una carrossa de flors per a la
batalla, l’any que Emilia va ser reina
de les festes de juliol de 1894.
El retrat que ens ocupa, (oli sobre
llenç, 67 x 52 cm) realitzat en 1886,
en època de plenitud i maduresa de
l’artista, i que ens recorda per la postura i disposició de la protagonista el
“Bust de nena”, conservat en el Museu del Prado, ens presenta a Emilia
recolzada en el llit, d’esquena i amb
el cos una mica tornat cap a l’esquerra, recolzant l’avantbraç del mateix
costat en les toves teles. El camisó
de seda de la nena, una mica caigut,
deixa al descobert l’espatlla i l’esquena i d’entre els plecs de les teles
sobresurten, com a gammes d’una
qualitat excel·lent, el genoll dret i la
mà del mateix costat, que amb delicat gest dels dits agafa el llençol. El
cap, amb rostre de perfil, mirada absent i perduda, galtes rosades, llavis
d’un vermell intens i ulls negres com
la arrisada cabellera, contrasta amb
el blau del fons i els blancs i roses
que harmonitzen la composició.
Abundant de llum, de tonalitats clares, tènues, de violetes subtils i rosades transparències amb gracioses
veladures i reflexos d’un poemàtic
construir, és una obra delicada en la
qual l’artista aconsegueix transmetre certa innocència i puresa pròpies
d’aquesta edat. Dotat de senzillesa
i elegància, en ella es conjuga perfectament la línia, la forma i el color
i testimonia la subtil i extraordinària
habilitat de Pinazo com a retratista
Ignaci Pinazo Camarlench, (València
1849-Godella (València) 1916), format en l’Acadèmia de Sant Carles de
València, i pensionat a Roma per la
Diputació de València (1876-1881),
guardonat amb diverses medalles
en les exposicions Nacionals de Belles arts (1881, 1895, 1897, 1899,
1912) i distingit amb nombrós nomenaments (Comanador de l’Ordre d’Alfonso XII, membre de l’Acadèmia de
Sant Carles de València, corresponent
de la de San Fernando de Madrid,
soci d’honor dels Cercles de Belles
Arts de Madrid i València, membre
del Real Artístic de Barcelona i de la
Societat Econòmica d’Amics del País
d’Alacant, entre uns altres), és un
pintor fecundíssim, que va abordar
els més diversos gèneres, si ben be
conreà fonamentalment la pintura de
retrats i paisatges, decorant així mateix residències d’importants famílies
valencianes. Considerat un dels pintors més originals i creatius del panorama artístic de finals del segle XIX,
en la seua obra s’anticipen aspectes
de la pintura del segle XX, com certa
tensió cap a l’abstracció que el converteixen, en paraules de l’esmentat
Dr. Pérez Rojas, en “figura simbòlica
de la modernitat valenciana”.
Pel que fa a la retratada, Emilia Fontanals i Pujals (València 1879-1951),
es maridà en 2 de maig de 1898
amb Joan Pérez Sanmillán i Miquel
(Madrid 1869-1936), enginyer de
Camins, Canals i Ports; Gran Creu
d’Isabel La Catòlica; Diputat a Corts,
Senador per València i Gentilhome de
Càmera amb Exercici de S. M., a qui
el rei Alfonso XIII per reial decret de 7
de juliol de 1905 nomenarà Marqués
de Benicarló.
Según el profesor Francisco Javier Pérez Rojas, es a
partir de 1885, una vez instalado en Valencia tras el regreso de su segundo viaje a
Italia, cuando Ignacio Pinazo
Camarlench, artista versátil y
plural y figura decisiva en el
proceso de modernización
de la pintura española, se
convertirá en el primer pintor, y sin rival, de la ciudad.
Lo que conllevará, en unos
momentos de despegue
de la urbe hacia su modernidad y de consolidación de
la burguesía local, que esta
le reclame y solicite abundantes encargos, y entre
ellos los retratos, -tener un
retrato propio decorando su
casa era un signo de distinción- y más en concreto los
de niños, de los hijos de las
familias burguesas, género
que apasionó al artista, y en
el que devendrá uno de los grandes especialistas europeos.
Protagonistas de numerosos lienzos; de
frente, de perfil, recostados, sentados,
sonrientes, llorando…, etc, conocemos
abundantes retratos de niños trabajados por el pintor y uno de ellos, escasamente divulgado y conocido, es el que
presentamos como obra invitada del
presente trimestre.
Es el de Emilia Fontanals y Pujals, realizado en 1886, cuando esta tenía 7 años
y a la que años después, de nuevo Pinazo volverá a pintar, en otros soberbios retratos.
Preciso es indicar la cordial relación de
amistad y mecenazgo que el pintor
mantuvo con la familia Fontanals (Juan
Fontanals y Nascio casado con María de la Asunción Pujals y Parellada,
propietarios del antiguo Palacio de los
Borja, también conocido como Palacio
de Benicarló, actual sede de las Cortes
Valencianas, dedicados al comercio de
sedas), surgida a raíz del retrato de
Emilia y de las clases de pintura que el
maestro daba a la niña y que perdurará
en el tiempo, ya que en 1900 llevará
a cabo uno de sus trabajos más importantes; la decoración del techo del salón
principal del mencionado palacio, con un
programa iconográfico con pinturas decorativas alegóricas al amor.
E incluso esa cordial relación llevará a
Pinazo, según cuenta González Martí,
a diseñar y dirigir la construcción de
una carroza de flores para la batalla,
el año que Emilia fue reina de las justas de Patria, Fe y Amor, es decir en
31 de julio de 1894.
El retrato que nos ocupa, (óleo sobre
lienzo, 67 x 52 cm.) realizado en 1886,
en época de plenitud y madurez del
artista, y que nos recuerda, por la postura y disposición de la protagonista, el
“Busto de niña” conservado en el Museo
del Prado, nos presenta a Emilia recostada en la cama, de espaldas y con el
cuerpo un poco vuelto hacia la izquierda, apoyando el antebrazo del mismo
lado en las mullidas telas. El camisón de
seda de la niña, un poco caído, deja al
descubierto el hombro y la espalda y
de entre las dobleces de las telas sobresalen, como gamas de una calidad
excelente, la rodilla derecha y la mano
del mismo lado, que con delicado gesto
de los dedos ase la sabana. La cabeza, con rostro de perfil, mirada ausente
y perdida, pómulos sonrosados, labios
de un rojo intenso y ojos negros como
la ensortijada cabellera rizada, contrasta con el azul del fondo y los blancos y
rosas que armonizan la composición.
Abundante de luz, de tonalidades claras, tenues, de violetas sutiles y sonrosadas transparencias con graciosas
veladuras y reflejos de un poemático
construir, es una obra delicada en la que
el artista logra transmitir cierta inocencia
y pureza propias de esa edad. Dotado
de sencillez y elegancia, en ella se conjuga perfectamente la línea, la forma y el
color y testimonia la sutil y extraordinaria
habilidad de Pinazo como retratista.
Ignacio Pinazo Camarlench, (Valencia
1849-Godella (Valencia) 1916), for-
mado en la Academia de San Carlos
de Valencia, y pensionado en Roma
por la Diputación de Valencia (18761881), galardonado con diversas medallas en las exposiciones Nacionales
de Bellas Artes (1881, 1895, 1897,
1899, 1912) y distinguido con numeroso nombramientos (Comendador de
la Orden de Alfonso XII, miembro de la
Academia de San Carlos de Valencia,
correspondiente de la de San Fernando de Madrid, socio de honor de los
Círculos de Bellas Artes de Madrid y
Valencia, miembro del Real Artístico de
Barcelona y de la Sociedad Económica
de Amigos del País de Alicante, entre
otros.), es un pintor fecundísimo, que
abordó los más diversos géneros, si
bien cultivó fundamentalmente la pintura de retratos y paisajes, decorando
así mismo residencias de importantes
familias valencianas. Considerado uno
de los pintores más originales y creativos del panorama artístico de finales
del siglo XIX, en su obra se anticipan aspectos de la pintura del siglo XX, como
cierta tensión hacia la abstracción que lo
convierten, en palabras del mencionado
Dr. Pérez Rojas, en “figura simbólica de
la modernidad valenciana”.
Por lo que respecta a la retratada, Emilia Fontanals i Pujals (Valencia 18791951), casó en 2 de mayo de 1898 con
Juan Pérez Sanmillán y Miquel (Madrid
1869-1936), ingeniero de Caminos,
Canales y Puertos; Gran Cruz de Isabel
La Católica; Diputado a Cortes, Senador por Valencia y Gentilhombre de Cámara con Ejercicio de S. M., a quien el
rey Alfonso XIII por real decreto de 7
de julio de 1905 nombrará Marques de
Benicarló.
O BRA CO NVIDADA
Retrat d ’Em ilia F o ntanals i P u jals
d ’Ignaci P in az o Cam arlenc h
Octu br e- Des em br e 2016
O BRA I NVI TADA
Retrato de Em ilia F o ntanals i P u jals
d e Ignacio P inaz o Cam arlenc h
Octubr e- Di c i em br e 2016