SAK nº 14 - Escola Sadako

14
jocs florals:
1 LIT m Certamen literari que, com a
fruit del refinament cultural de la cort
de Provença, fou instituït a Tolosa per a
premiar les més altes virtuts poètiques.
#
14
la revista de l’escola sadako / maig 2012
Consell de redacció
Dolors Albós, Rosa Angurell, Cristina Casabona,
Regina Civil, Enric Codina, Mònica Font,
Nicolas Friedmann, Ramon Lozano,
Marga Minguell, Joan Miró, Jordi Musons,
Maria Sansalvadó, Mariona Sanz
Disseny, muntatge
i maquetació
Maria Sansalvadó
Supervisió lingüística
Dolors Albós i Aleix Llop
Impressió
Gráficas Jocar, S.L.
Baixada de la Plana, 31, int
Dipòsit legal: B - 20.443 - 2007
Sumari
4
L’Escola Avui
per Jordi Musons
5/12
Concurs literari
13/15
Concurs de cartells
16/17
L’entrevista: Matthew Tree
per la Comissió de la revista
18/19
El Poetuit de l’Escola Sadako
20/27
Visions Polièdriques:
Recomana’ns un llibre!
3
L’Escola Avui
4
Malauradament la situació de crisi i recessió econòmica actual està tenint conseqüències nefastes en
tots els àmbits econòmics i socials. Per descomptat,
el sistema educatiu no queda al marge d’aquesta situació, sinó tot el contrari. Però al meu entendre cal ser
molt prudents a l’hora de prendre decisions a l’entorn d’aquest material sensible que és l’educació dels
infants. De ben segur que hem arribat a una situació
d’insuficiència de recursos asfixiant, però també,
sense cap mena de dubte, cal ser molt conscients que
la inversió en educació avui té un fort impacte en la
construcció del que serà el nostre futur demà.
En aquest procés de constrenyiment econòmic general, els mestres de l’escola concertada també hem patit
retallades salarials molt significatives. Sobre el professorat s’han aplicat els mateixos barems que al funcionariat públic, perdent de vista que la mesura es prenia
sobre un col·lectiu que en cap cas gaudeix de la seguretat i estabilitat del sistema públic. Però el fet és que
en aquests moments els efectes de frenesí de reduccionisme econòmic ja no distingeix titularitats ni territoris
i afecta indiscriminadament tots els fronts educatius.
Això no obstant, un dels factors de major desànim en
l’àmbit educatiu és no poder comptar amb un projecte
de país estable i de continuïtat que permeti albirar un
horitzó sobre el qual es puguin desenvolupar totes les
polítiques educatives. Amb els darrers canvis de govern
tornem a assistir a un degoteig de noves propostes
estructurals, curriculars o organitzatives que de nou
divergeixen de la línia marcada pels governs anteriors.
Una manca de nord clar en l’educació institucional fa
impossible un ajustament del sistema educatiu a la canviant realitat social que l’acompanya.
L’educació requereix d’un pas significatiu cap a l’autonomia real dels centres, en què tots aquells que
creiem en la necessitat de desenvolupar projectes
educatius amb entitat pròpia i de qualitat, puguem
marxar d’uns estàndards encotillats que només evidencien una mediocritat general que cal abandonar.
Són necessaris nous projectes que liderin un procés
de renovació pedagògica, tan arrelada a la nostra història, per conduir l’escola actual cap a un escenari
en el qual els nostres alumnes puguin desenvolupar
aquelles habilitats que els demanarà la societat del
futur i a més els faci capaços de millorar-la. En definitiva, cal fer un pas cap a l’europeïtzació del nostre
sistema educatiu. Són molts els països centreeuropeus on es premia l’autonomia i el desenvolupament
individual de cada projecte per fer millor el sistema
educatiu que els uneix.
Afortunadament l’escola compta amb un equip que
més enllà de caure en el desencís i el desànim que
ens envolta creu que la situació de crisi actual s’ha
d’abordar des de la confiança, la serenitat i fins i tot
l’entusiasme. Els nostres infants necessiten el nostre esforç i l’enginy per oferir-los la millor formació
possible, per arribar a formar part d’una societat canviant, en què cal afrontar la gestió del coneixement
d’una altra manera i que ja no compta amb un entorn
laboral garantit i estable.
L’escola actual, i possiblement tota la nostra societat,
exigeix una actitud extrema de creativitat, emprenedoria, innovació i realisme. I només des d’aquest
prisma podrem aconduir l’escola d’avui i en definitiva
la societat del futur.
Els textos que omplen aquest Sak de lletres recullen
els premiats al certamen literari del Jocs Florals de
l’escola i són també el pols d’allò que viuen i senten
els nostres alumnes, i que d’alguna manera recull la
realitat que els envolta. Amb el plaer de la seva creació i posterior lectura reblem l’esperit que reitero
que necessita la situació actual que avui ens ocupa.
Espero que en gaudiu,
Jordi Musons
Director de l’Escola Sadako
Concurs literari
5
“Per la riquesa de vocabulari que presenta ...”
categoria
A
TEMA PÀTRIA
Autor: Martina Monedero
Curs: 1r d’EP
“Per la força de la seva imatge poètica que ens ha fet enlairar...”
categoria
TEMA NATURA
Autora: Bernat Segret
Curs: 2n d’EP
A
“Per la força del seu missatge...”
6
categoria
A
TEMA AMOR
Autora: Martina Javier
Curs: 1r d’EP
“Per la seva elaborada rima matemàtica...”
categoria
TEMA LLIURE
Autor: Arnau Vilà
Curs: 2n d’EP
A
“Per haver sabut resumir una
tendra història d’amor filial...”
“Per haver fet de la poesia
un camí per entrar
en el cor de tots nosaltres...”
El cap del poeta
7
És difícil saber què tindrà un poeta al cap.
un cap ple de paraules, codis interminables,
laberints de frases interminables,
amor i pau, por i tristesa,
sentiments inexplicables.
A vegades penso i em pregunto
si és igual el cor d’un poeta al meu,
però simplement és igual,
igual d’amorós i romàntic.
El cor d’un poeta és teu i meu
i de tot el món,
si ets tendre
i estimes una ploma i un paper.
categoria
TEMA AMOR
Autor: Noa Navas
Curs: 2n d’EP
B
categoria
TEMA LLIURE
B
Autora: Paula Mateos i Marin
Curs: 3r d’EP
“Per haver sabut dibuixar molt bé
la sensació de caminar...”
“Per la simplicitat
de descriure l’amor...”
8
Natura als teus peus
Tu en els meus somnis
Corres més enllà del que els teus ulls poden arribar a
veure. Aquella sensació que el verd frondós de les fulles
dels arbres que t’envolta és infinit, que ets allà on el
temps s’atura. Al costat teu, un rierol baixa lentament,
fent un soroll suau, però agradable a les teves oïdes. I és
impossible destorbar-te. Veus els ocells, que piulen, i et
preguntes: “Això què deu voler dir?”. T’estires a l’herba
fresca, que encara que sembli mentida, et fa l’efecte que
fa una crida que algú s’hi estiri a descansar. Sense por a
fer-te mal, et deixes caure a terra. Observes els troncs
corbats dels baobabs. Et relaxes i t’adorms en plena selva.
Et desperten les llepades d’un cadell d’ós, que és d’una
espècie que no havies vist mai, i en un primer moment,
t’espantes. Veus que és inofensiu i l’acaricies. T’adones
de la presència d’un ós més gran. Malgrat haver llegit mil
llibres en què quan la mare veu el seu fill amb una persona desconeguda es posa en alerta, l’ós adult sembla
tranquil. T’allunyes una mica del cadell i continues el
teu camí cap a un destí incert. La selva sembla cada cop
més salvatge. Veus plantes i animals que no havies vist
mai: “Quin escarabat més estrany! I aquesta flor negra,
quina és?”. Cada cop els arbustos són més densos i hi
ha més arbres. Fa cada vegada més xafogor, o sigui que
et treus el xandall que portaves i et notes més fresquet.
Veus una clariana una mica més lluny. T’hi acostes. Quan
et poses just sota la clariana, un raig de llum t’enfoca i
t’eleves fins al punt que ets per sobre els núvols. Veus
com flotes i gaudeixes d’aquest paisatge espectacular. De
sobte, sents que caus molt avall... I notes un xoc molt fort.
I quan et despertes et trobes al carrer, envoltat de gent que
et mira amb cara de preocupació. Avergonyit i una mica
marejat del xoc, vas cap a casa. No saps què ha passat...
Aquesta nit,
TEMA NATURA
Autora: Pol Vendrell
Curs: 6è d’EP
categoria
C
en el meu somni
hi eres tu,
el teu somriure la teva olor
hi eres tu.
Aquesta nit,
en el meu somni
hi eres tu,
la teva cara els teus ulls
hi eres tu
Aquesta nit,
en el meu somni
he somiat
que tornaves del lloc on estaves amagat.
TEMA AMOR
Autora: Júlia Gras
Curs: 6è d’EP
categoria
C
“Per com ha sabut jugar
amb la idea de dues illes
i els interrogants que planteja...”
“Per la seva visió
esperançadora en un
moment d’incertesa...”
9
Estimada Catalunya!
Lligams
El nostre país avança
Dues illes distants,
Sense por, ni cap recança
dos mons diferents
La llibertat ja sentim
Quina fal·lera tenim
però alhora tan semblants.
Dues illes distants,
Volem per al nostre Estat
unides per un lligam
Democràcia i llibertat,
I una bona economia
un petit pont llunyà.
Per a créixer cada dia
Dues illes petites,
Volem que el món ens conegui,
però alhora tan grans,
Que amb estima ens anomeni,
Catalunya, quin país!
amb llebres que hi corren
Qui et va veure, qui t’ha vist
i alguns ocells que piulen.
Amb arbres florits i insectes que volen.
Quan Catalunya sigui lliure,
Tots els catalans voldran reviure
Dues illes distants,
El capdavant l’escut de Catalunya,
que d’aquí a poc s’uniran
El que Sant Jordi empunya.
i en faran una de molt més gran.
Dues illes distants
L’altre emblema, la bandera
Passant quatre ditades del brau
Guifré el Pilós a l’escut d’or
que ja no ho són tant.
Quedaren senyalades quatre franges
de sang que vénen del cor.
TEMA LLIURE
Autora: Júlia Gras
Curs: 6è d’EP
categoria
C
TEMA PÀTRIA
Autora: Jordi Casaponsa
Curs: 2n d’ESO
categoria
D
“Per la sensibilitat d’implicar
a tothom en un problema global,
que alguns creuen que no és un
problema que els afecti a ells
o bé que creuen que és d’altres...”
10
“Per la seva riquesa lèxica
d’imatges i musicalitat…”
Sextina de cincs
Cinc sentits
cinc sortides
Un joc de tots
cinc camins
cinc mentides
Ascendeixen monuments
cinc poders
descendeixen els diners,
cinc en sisos
ascendeixen gratacels
Encisos en les mans
descendeixen llacs i prats.
mans i mans amb mentides
Semblem tots curts de gambada
mentides amb poders
si a l’avís no responem
poders amb cinc sortides
allà junts veient l’albada
sortides de camins
que potser mai més veurem.
camins de cinc en cinc
Aturem la tala d’arbres
Cinc enciseres mentides
netegem oceans, rius...
són camins sense sortida
prevenim l’escalfament.
els poders neixen d’aquí
d’aquí com tornar a la vida
Estalviem, netegem,
que la tens davant la mà
salvem tots el planeta.
si tens els sentits alerta
guanyem plegats les partides.
TEMA NATURA
Autora: Pol Pueyo
Curs: 2n d’ESO
categoria
D
“Per la claredat en l’expressió poètica
d’unes inquietuds molt actuals…”
Camins plens de mentides
sisè sentit enciser
11
que ningú sap com s’obté
poder que ens obre sortides
L’avarícia i els diners
del camí més mentider
el gran camí de la vida
Conduïda per l’excés
Dominants ens fan creure
Camins amb cinc sentits
privilegi d’artifici
ser producte d’un mercat
camins amb cinc mentides
l’eufemisme del progrés
ens fan acceptar una vida
mentides enciseres
maquilla la decadència
i vendre la dignitat
mentides amb poders
l’avarícia i els diners.
a l’avarícia i els diners.
Educats per la ignorància
Darrere d’un “ets” hi ha un “som”.
aprenent a ser cecs
La riquesa és la pobresa d’aquest món.
poders sense sentit
poders sense sortida
Cinc camins
escopint al diferent
cinc poders
tolerant la intolerància
cinc sortides
l’avarícia i els diners.
cinc mentides
cinc encisos
Consciència contaminada
cinc sentits
aprovant la barbàrie
Si en la mà tens els sentits
amnèsia alimentada
on tindràs doncs les mentides?
de propaganda hipnotitzant
són potser els teus poders.
l’avarícia i els diners.
TEMA AMOR
Autora: Albert Bisbe
Curs: 2n d’ESO
categoria
D
TEMA LLIURE
Autora: Martí Clua
Curs: 4t d’ESO
categoria
E
12
Jocs Florals de Gràcia 2011
En Vidal Bosqued Pérez, del 3r d’EP Castellers i en Joan Balibrea Rull, del 3r d’ESO Josep Ortega,
l’any passat van guanyar un 2n premi i un 3r premi respectivament als JOCS FLORALS DE GRÀCIA
2011. Volem felicitar-los i encoratjar-los a seguir escrivint amb tant de talent. Des de la revista podeu
tornar a gaudir de les seves composicions.
La mar
El cant de la Mallerenga
La mar es veu des de la roca,
Despertant-me un matí,
amb les onades tan trapelles
que bonica ets Mallerenga,
que vénen i se’n van.
el teu cant m’embadalí,
Amb els animalets tan tranquils
belles galtes de proenga.
per allà veig un pop,
per aquí un dofí.
És tan llisa i elegant,
La mar es tranquil·la,
més bonica no n’hi ha,
és com un ninot de mentida.
sobretot amb el seu cant,
Quasi m’adormo amb la música,
i per això m’enamorà.
de les onades que xoquen,
l’aigua m’arriba als peus,
I llavors mostrà la cua,
em fa pessigolles.
s’alçà dreta com un ciri,
i per fi pogué gaudir,
el seu cant amb gran deliri.
Autor: Vidal Bosqued
Curs: 3r d’EP
Autor: Joan Balibrea
Curs: 3r d’ESO
Concurs de cartells
“Pel moviment
i l’expressivitat de l’obra…”
Autora: Anna Cilento Torrent
Curs: 2n d’EP
categoria
A
13
14
“Pel disseny original de les
lletres que il·lustren amb encert
els motius de la nostra diada...”
Autora: Paula Mateos Marín
Curs: 3r de Primària
categoria
A
“Per la claredat del missatge,
el contrast dels colors
i l’expressivitat en l’ús dels
materials...”
Autora: Max Urquizu Marcos
Curs: 6è de Primària
categoria
B
15
“Per l’originalitat de la
composició i la riquesa
de la il·lustració...”
Autor: Jan Urquizu Marcos
Curs: ESO 2
categoria
C
“Per la sensibilitat que desprèn
l’obra, la composició, l’ús del
color i pel domini de la tècnica de
l’aquarel·la...”
Autor: Malena Ibarz Escandell
Curs: ESO 3
categoria
D
L’entrevista
Matthew Tree. Com cada any, a la revista dedicada
16
als Jocs Florals de l’escola, entrevistem un escriptor. Enguany hem
demanat a Mattheu Tree fer-li unes preguntes.
Mattheu Tree , nascut a Londres l’any 1958, és un autor anglès que
escriu en català i que des de fa uns anys viu immers en la nostra
societat i la nostra cultura. Els Jocs Florals i la diada de Sant Jordi
són esdeveniments que poden ser entesos i viscuts de maneres molt
diferents. Ens agradaria saber com ho percep aquest escriptor d’articles, novel·les i col·laborador de diversos mitjans de comunicació
i què podem aprendre tots del món de la creació literària.
Agraïm la seva disponibilitat i encetem la conversa que ens permetrà un major coneixement d’ell i de la seva obra.
Matthew Tree, com descobreixes la nostra llengua?
Per casualitat, quan vaig visitar
Catalunya – que jo pensava que era
una regió espanyola com les demés –
per conèixer els sogres.
Hi ha escriptors que en algun
moment decideixen deixar d’escriure en la seva llengua materna
per escriure en una altra que han
après posteriorment. Això no
sorprèn quan la llengua en què
comencen a escriure és l’anglès
o el francès… llengües que llegeixen milers de persones, però en el
teu cas, escrius força en una llengua minoritària. Com i quan vas
aprendre el català? Per a tu, què
és el que més t’atrau de la nostra
llengua?
Vaig aprendre el català via una mena
d’immersió lingüística improvisada:
amb el “Teach Yourself Catalan”
d’Alan Yates vaig anar aprenent gramàtica i lèxic, i cada dia practicava
de viva veu amb els amics catalans,
durant uns sis mesos. Així, vaig
interioritzar la llengua, és a dir, vaig
acabar pensant en català a l’hora de
parlar-lo. Per tant, quan vaig decidir escriure en català, no havia de
traduir. Sinó, no ho hauria fet. I vaig
prendre aquesta decisió perquè no
havia trobat la meva veu escrita en
anglès britànic – hi trobava tota
mena d’obstacles que aleshores no
sabia identificar – i un editor va suggerir que li escrigués un text breu en
català. Ja en començar la primera
frase, sabia que havia descobert la
meva veu escrita. Què me n’atrau? El
fet que és la meva segona llengua: no
puc imaginar la vida sense el català.
Sabem que ara també escrius en
anglès, en quina llengua penses les
teves novel·les?
Vaig escriure en català durant deu
anys, però cap al 2000 vaig tenir una
idea per a una novel·la en anglès: en
encetar-la vaig descobrir que la disciplina d’escriure en català m’havia
anorreat els obstacles amb què sempre m’havia ensopegat en l’anglès
britànic, i que ja tenia la meva veu
escrita també en aquest idioma. Per
tant, penso en anglès quan hi escric,
i en català ídem.
Tot aprofitant el títol d’una de
les teves novel·les, Com explicar aquest país als estrangers? ,
què en dius de la singularitat del
nostre petit país? Què en penses de la nostra tradició de Jocs
Florals?
Bé, “singularitat” és la paraula
justa: és un dels racons europeus
més complexos i interessants
que hi ha, és un país fascinant, en
què es viu amb una tensió positiva que jo trobo, personalment,
molt estimulant. Ara bé, tard o
d’hora s’acabarà resolent la situació anòmala en què Catalunya
està immersa des de fa gairebé tres
segles i llavors tot plegat serà més
‘normal’, suposo. Dels Jocs Florals
– com que no escric poesia i la poesia, en tot cas, és un altre món en
comparació amb el de la prosa – no
tinc gaire cosa a dir. Si serveixen
per estimular més creativitat, benvolguts siguin.
En la teva creació utilitzes diferents formes literàries, ens dius
que no has escrit poesia, tanmateix què és per a tu la poesia?
Doncs, no, ja us he dit que no he escrit
poesia. La poesia, per mi, és un estimulant que dosifico força perquè
em costa més llegir-la que no pas
la prosa i sóc gandul en aquest respecte. Ara bé, la poesia és capaç de
posar els pèls de punta, d’estimular
sentiments i idees amb una intensitat que és difícil trobar en la prosa.
Qualsevol cosa del Joan Vinyoli, per
exemple, et deixa en plena alerta
– per dir-ho així – durant dies seguits..
I respecte a les lectures, quin
va ser el primer llibre d’autor
17
català que vas llegir en català?
Havies llegit autors catalans
traduïts a l’anglès amb anterioritat? Quins són els teus autors
catalans favorits?
El primer llibre va ser Diccionari
per a ociosos de Joan Fuster. El
segon, una aventura juvenil del
Folch i Torres. En anglès, només
havia llegit La plaça del diamant:
quan vaig començar a aprendre el
català – el 1978 – no hi havia gairebé res traduït en anglès. Ara ja sí.
Els preferits? El Monzó (amb dife-
de lectors? És una manera d’estimular els més joves?
És una manera d’estimular els més
joves quan es posa de moda, com ha
fet el Kindle a Anglaterra. A l’estat
espanyol, però, els e-books no arriben a captar ni un 1% del mercat,
de manera que caldria esperar una
mica per saber què passarà. Sospito
que amb els e-lectors passa una
mica el que va passar quan Penguin
va treure els primers llibres de butxaca, als anys 40: tothom deia que no
eren llibres de debò, que ningú no els
“Ja en començar la primera frase, sabia que
havia descobert la meva veu escrita.(…)
El fet que és la meva segona llengua:
no puc imaginar la vida sense el català.”
rència). El Calders, la Rodoreda,
el Miquel Llor, Josep Maria de
Sagarra, certes coses del Pedrolo,
Narcís Oller... Entre els actuals, el
Monzó a part: Jordi Puntí, Jordi
Cussà, Najat El Hachmi, Toni Sala,
Màrius Serra i Joan-Lluís Lluís.
Els darrers dos anys s’ha incrementat moltíssim l’ús de dispositius digitals per a la lectura,
com veus aquesta tendència?
Ajuda a augmentar el nombre
llegiria – i ara la gent llegeix tant llibres de butxaca com llibres de tapes
dures. Tots dos acabaran coexistint
amb els e-books, m’imagino
D’altra banda creus que l’ús del
català en aquest nou format està
plenament garantit? Veiem que
la biblioteca digital en català és
molt limitada, com creus que
s’hauria d’incrementar?
Ja s’està incrementant: hi ha projectes en marxa – fets per gent que
conec personalment – per assegurar,
entre d’altres coses, que tots els llibres en català pels quals no s’han de
pagar drets (els clàssics, etc.) seran
disponibles online. D’altra banda,
totes les editorials en llengua catalana ja fan dos contractes per cada
títol, un d’ells per a l’edició electrònica. Jo mateix tinc cinc llibres disponibles online.
Per acabar, allunyant-nos una
mica de la literatura i sabent que
dónes valor a les consultes per a
la independència, com a persona
que coneix les dues societats,
quin creus que serà el futur d’Escòcia? i el de Catalunya?
Serà el que els escocesos i els catalans
volen, no pas el que els seus estats respectius desitgen, això segur. Com més
factible sigui un referèndum per a la
independència – com més gent vegi
que és una cosa seriosa – més suport hi
haurà a favor de la independència, per
un munt de raons diferents. D’altra
banda, la tendència pro-independència a Catalunya és palpable avui en dia,
es respira a l’aire, segurament perquè
estem arribant – o l’estat ens està fent
arribar – a uns límits insuportables.
Comissió de la revista
18
El Poetuit de l’Escola Sadako!
El dia 21 de març es va commemorar el Dia Internacional de la Poesia i, amb aquesta finalitat, des
d’escola vam obrir el que vam anomenar el Poetuit de l’Escola Sadako, que va servir per donar
vida al món de la poesia entre les famílies de l’escola i tot el professorat.
A partir d’aquí vam iniciar el treball sobre el text poètic a 1r d’ESO i 2n d’ESO. Des del Poetuit,
vam atorgar a cada alumne/a diversos fragments dels poemes que havien enviat els participants
al Poetuit, la qual cosa ens va sevir per descobrir el poema sencer i la figura de l’autor/a. La
lectura de la poesia va inspirar cada noi i noia perquè creessin un dibuix d’acord amb el que
els transmetia el text. De tot aquest procés, en va sortir el treball que us presentem, que s’ha
convertit en el record de la Diada dels Jocs Florals de l’Escola Sadako d’aquest curs 2011-2012.
Des de la revista, volem compartir amb tots vosaltres un mostra d’aquest projecte previ a la festa
de Sant Jordi i els Jocs Florals.
Ariadna Abarca
Lola March
Elisabet Bertran
19
Marina Carol
Maria Ferrer
Edu Suñé
Dylan Lázaro
Marc Viver
Visions polièdriques:
Recomana’ns un llibre!
20
“Ens podeu recomanar algun llibre que
us hagi agradat, il.lusionat, sorprès…?”
Selecció d’algunes de les respostes dels alumnes, pares/mares i mestres de l’escola..
Hem demanat als nens i nenes de l’escola, als i a les mestres i als pares i mares de l’escola que ens
recomanessin un llibre. També els hem demanat que ens expliquessin el motiu de la tria i per a
quina edat seria recomanable. Així doncs trobareu un seguit de propostes interessants agrupades
per franges d’edat:
joves i adults
Jaume Cabré
Jo confesso Edicions Proa S.A., 2011
Poques vegades en la meva vida de lector, en acabar la lectura d’un llibre,
m’han entrat ganes de cridar o comunicar les extraordinàries emocions
que la seva lectura ha despertat en la meva persona, Jo confesso n’és un.
Durant mil pàgines Cabré ens sorprèn, ens emociona, ens encanta, ens
intriga, amb els seus jocs d’històries i paraules i com Sherezade a “Les mil
i una nits” aconsegueix captivar i desitjar que mai acabin les seves històries. La història de l’amistat de dos homes que comparteixen el seu amor
per la música i els llibres. La història d’un violí, des del principi quan va ser
arbre, un tros de fusta i gràcies a l’home una petita caixa, una joia capaç de
transmetre i despertar emocions, passions i ambicions. Les mil històries
de l’home i del mal, que som capaços de transmetre i interferir en nom
de la fe, del nostre déu l’únic i el veritable, del progrés, de l’ambició, de
l’enveja, del despit ... Una història de l’amor i desamor de l’Adrià i la Sara,
que recorre Europa des del 1300 a l’actualitat, des del nazisme al alzheimer ... Però també la música i les seves emocions, la passió pels llibres
(Déu! La biblioteca alexandrina del Adrià en ple eixample barceloní). La
bellesa de la pintura, la grandesa de l’amistat, o potser és amor? L’amor té
mil formes!
El llibre m’ha entusiasmat, emocionat, commocionat. Potser s’espanti el
gruix del volum ¡mil pàgines!, seva forma de narrar, però submergeix-te
en ell i si en algun moment el desànim fes efecte en tu, busca les pàgines
amb lletra cursiva i l’emoció de la història, la naturalitat i grandesa de les
seves paraules et recompensarà.
Joan Marín, avi de 3r d’EP
Ignasi Tort, pare d’EI-5
Marta Rojals
Primavera, estiu, etcètera La Magrana 2011
És la primera novel·la d’una escriptora que ha tingut una gran rebuda per
part del públic i la crítica. Una obra intel·ligent, honesta i que t’hipnotitza
des del primer moment. Un història molt ben travada amb un final obert a
mida del lector. I que et submergeix al món rural de les Terres de l’Ebre a
través del seu dialecte. És el retrat de la generació que ara té trenta i tants
anys. A mi em va que fer viure l’experiència tan intensament com si la història m’estigués passant a mi. Va ser una autèntica troballa d’estiu.seves
paraules et recompensarà.
Elisenda Ferrer, mare d’EI5 i 1r d’ESO
Paolo Bacigalupi
La chica mecànica Plaza&Janés, 2011
Nos encontramos en el siglo XXII. El mundo sucumbe bajo plagas, y la
escasez de alimentos es una de las máximas preocupaciones. Un futuro
cercano, demasiado cercano y demasiado plausible, en el que conviven
neoseres (chicas artificiales), piratas genéticos, y hombres de negocios.
Un futuro que nos recuerda demasiado a nuestro presente, en el que la
codicia, el dinero y el poder son capaces de barrer naciones enteras y destruir ciudades. Unos pocos que luchan por el poder, una población que
vive con el terror constante a morir en una nueva mutación de un virus.
Gatos que aparecen y desaparecen, creados en laboratorios.
La novela empieza lenta, y a partir del capítulo 8 (un cuarto del libro)
engancha y es brutal y a la vez hermosa. Muy aconsejada para los adultos;
diría para todos, pero algunas escenas de violencia y explotación hacia los
neoseres no son de lo más políticamente correcto.
Luigi Cecceroni, pare de 2n i 5è d’EP
Jonas Jonasson
El Abuelo que salto por la ventana y se largó Ed. Salamandra
Es una historia de ficción contada con mucha ironía. Allan Karlsson nos
enseña que a los 100 todavía queda mucho por vivir. El protagonista se
escapa de una residencia de ancianos el día que cumple 100 años y empie–
za sus aventuras robando una maleta llena de dinero. El autor nos hace un
resumen de la historia del siglo XX contado con toques de humor y con
historias del todo inverosimiles que nos hacen sonreir. Es un libro entretenido que despierta muchos sentimientos contradictorios con el protagonista, hace sonreir al lector pero a la vez se repudia su conducta.
Meritxell Muñoz, mare de 1r i 3r d’EP
Carmen Martín Gaite
Caperucita en Manhattan Ed. Siruela
Sempre és un plaer tornar-se a sentir com una nena. Aquesta adaptació
del conte de la caputxeta en forma de novel·la i que transcorre a l’illa de
Manhattan ho aconsegueix. Sabíeu que l’Estàtua de la Llibertat amaga
molts secrets?
Anna Puig, mare d’ EI5 i 4t d’EP
Lluís Llach
Memòries d’uns ulls pintats ’Editorial Empúries, 2012
Una història d’amor entre homes lliures, emocionant i colpidora, que
retrata aspectes essencials (socials i polítics) de la Catalunya de la primera
meitat del segle XX. La novel·la, ambientada al barri de la Barceloneta, els
anys vint i trenta, vol ser un homenatge a una generació que va saber lluitar pels seus ideals i que va conservar fins al final, malgrat les derrotes, la
vitalitat i el coratge. Quatre amics, dos nois i dues noies, nascuts el 1920,
creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el
món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els
21
obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però
la guerra i la repressió franquista ho estronquen tot, i la vida de tots quatre acaba marcada per aquests fets que influeixen tràgicament la relació
d’amor i d’amistat entre els dos nois, Germinal i David. En Germinal, ja
vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema
que cerca argument per a un film històric.
Maite Pérez, mare de 3er d’EP
22
Pere Estupinyà
El lladre de cervells La Magrana, 2011
Tot compartint el coneixement científic amb les ments més brillants.
Arrepapa’t al sofà i prepara’t per emprendre un viatge inoblidable pels
desafiaments més apassionants de la recerca científica actual. Ens disposem a entrar als principals laboratoris i centres d’investigació del món per
conèixer de primera mà les qüestions més candents en terrenys com la
neurociència i l’estimulació i el perfeccionament de les capacitats humanes, l’astronomia i la carrera espacial, la genètica i la biologia sintètica, el
canvi climàtic... Aquest és un llibre per a lectors curiosos que se saben gratar on no els pica i volen saber de què estem fets, per què som com som,
on vivim i com serà el món del futur. Aquí i qui sap si en d’altres planetes
lluny del sistema solar.
Olga Vela, mare de 3er d’ESO
Victor I. Stoichita
Cómo saborear un cuadro Ed. Ensayos. Cátedra, Madrid 2009
El desig de l’autor es consolidar un dubte, el dubte sobre la capacitat de poder “assaborir” una obra d’art sense sotmetre-la a un profund treball d’interpretació. El llibre il·lustra el goix que produeix
la contemplació d’una obra d’art a partir del coneixement del context de la seva creació.
Lourdes Mójica, mestre de plàstica
Xavier Bosch
Se sabrà tot Ed. Proa, Barcelona 2010
Novel·la de plena actualitat, ens presenta la lluita d’en Dani Santana de
mantenir la seva integritat al ser anomenat director d’un diari, amb el
rerefons d’una Barcelona amenaçada pel terrorisme islamita i sobretot
per les corrupteles de la política. Narrada amb un ritme trepidant i un
estil viu, ens descobreix l’escriptor que hi ha darrere del periodista.
Enric Codina, mestre de llengües
La novel·la s’esmunyia enginyosament per una societat (ficcionada), amb
els seus clars i foscos dins de la professió del periodisme. Però no pots evitar, mentre llegeixes, buscar els equivalents en la nostra realitat. Té molt
bon ritme, capítols curts, i els aconteixaments et van enganxant fins anar
a petar al destí final dels personatges. I el millor de tot, és que al 2012 ha
sortit la segona novel·la del mateix protagonista, Homes d’honor.
Núria Peris, mare de 1r d’ESO
Bruce H. Lipton
La biología de la Creencia Palmyra 2007
Una nova visió sobre el determinisme genètic, les cèl·lules i la influència
de l’entorn sobre el nostre cos (físic i mental), amb un capítol dedicat a la
relació pares-fills.
Recomanat per a pares, professors i adolescents curiosos i inquiets
Susana Nuñez, mare de 4t d’EP
Emili Manzano
Pinyols d’aubercoc L’Avenç, 2007
M’ha agradat molt pel seu ús de la llengua, la riquesa del vocabulari
mallorquí, per la sonoritat de les paraules i per la nostàlgia d’un món
que s’acaba.
Antònia M. Perelló, mare de 2n d’ESO
Roslund I Hellström
Tres segons La Magrana, 2004
Si us agrada la novel·la negra, no us el perdeu. És el primer dels llibres
d’aquests autors que he llegit, i em va sorprendre moltíssim la seva capacitat per crear, a través del llenguatge, una atmosfera tan intensa i absorbent com la que es viu llegint aquesta novel·la.
Els autors ens presenten dubtes difícils de resoldre: sempre ets qui representes ser? O, fins on pots confiar en qui et mana, quan ningú pot saber
que et manen?
M’agrada que quan llegeixo em facin ballar el cap, que em costi d’endevinar cap a on em volen dur, que em facin dubtar per qui he de prendre
partit, o amb qui m’he de quedar. Tot això m’ha passat llegint Tres segons.
Roser Torres, mare de 4t d’ESO
Moussag Ag Assarid
Los niños del desierto: una escuela entre los tuareg Sirpus, 2009
Aquest llibre ens mostra el gran valor, dedicació i esforç de dos germans tuaregs en crear una escola en el desert per escolaritzar els nens
de la seva comunitat, ja que són conscients què els conflictes actuals
com la globalització i l’escalfament global (sequeres) poden fer desaparèixer els seus costums ancestrals. És una manera d’intentar preservar les seves tradicions i alhora preparar als nens nòmades del desert
pel dia de demà. També Moussa, a l’haver viscut a França, ens relata la
seva visió de la diferència entre les dues cultures infantils. (Ha creat
la“Caravana del Corazón” per donar suport als nens nòmades del seu
país.) Basat en fets reals.
Recomanat per adults, mestres i adolescents.
Mar Joaniquet, mare de 2n i 4t d’ESO
Arundhati Roy
El déu de les coses petites La Butxaca, 2007
Una història de dos germans bessons ambientada a l’Índia, que tardaràs
molts anys en oblidar.
Pilar Visa , mare de 2n i 5è d’EP
Isabel Wolff
Una pasió vintage Lumen, 2011
Et fa gaudir d’una bona estona de lectura
Marta Bisbal , mare de 4t d’EP
23
Hans Fallada
Sol a Berlín Ediciones de 1994, 2011
Tracta la trista, i heroica, història del matrimoni Quangel que, un maleït
dia, va rebre la notícia de la mort, al front, del seu únic fill. Alguna cosa
es va ensorrar, aquell dia (la fe en les promeses del Führer), i van passar
a l’acció. Al carrer Amsterdam n. 10 de Berlín hi ha una placa que diu,
en versió lliure de l’alemany: “Aquí és on van viure Otto Hampel i Elise
Hampel (…) novel·lats per Hans Fallada a: Jeder stribt für sich allein” que
vindria a significar:”Tothom mor sol”.
Aquesta ha estat una de les novel·les que més m’han impressionat en els
darrers temps. És un exemple que els temes universals podem plantejar-se en contextos singulars i, fins i tot històrics. Alguns dels que apareixen en el llibre són: la solitud del dol, la força de la indignació, la lluita per
la justícia, la heroïcitat en la senzillesa, l’amor callat i candent, la dignitat del vençut, la estultícia del vencedor... No me’n puc estar de recomanar-vos la seva lectura.
24
Jordi Nomen, tutor de 4t d’ESO
Dr. Mario Alonso Puig
Reinventar-se. La teva segona oportunitat Plataforma, 2011
L’autor és força conegut, “és metge en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu”..., “ha dedicat gran part de la seva vida a explorar l’impacte que tenen els processos mentals en el desplegament dels nostres
talents i en els nivells de salut, d’energia i de benestar que experimentem”. “És també autor de Madera de líder i Vivir es un asunto urgente”.
Clara Sunyol, mare d’EI 5
Katherine Pancol
Los ojos amarillos de los cocodrilos La Esfera, 2010
Llibres per adults que m’han agrada’t moltíssim últimament i que recomano enèrgicament
Olga Aldomà, mare de 6è i 2n d’EP
Maria Dueñas
El tiempo entre costuras Temas de hoy, 2009
Olga Aldomà, mare de 6è i 2n d’EP
Augusto Cury
Padres brillantes, maestros fascinantes Planeta, 2004
Anna Mateu, mare d’EI 5
Blanca Busquets
El jersei i La nevada del cucut Rosa dels vents, 2010
Tots dos són molt recomanables i et fan gaudir d’una bona estona de
lectura.
Marta Bisbal , mare de 4t d’EP
adolescents
Gemma Lienas
El diari vermell de la Carlota i El diari blau de la Carlota Empuries, 2004
Els dos llibres formen part d’un conjunt de diaris d’una noia, la Carlota.
En ells es desarrolla un tema com a tesi, i es presenta de forma novel·lada
amb experiències pròpies de la protagonista i del seu entorn d’amics i 25
familiars. Apart d’això, la Carlota va evolucionant en la seva vida des de
un segon fil argumental paral·lela al tema central. En el primer llibre, el
tema central es el sexe vist des de la òptica de la adolescent d’uns 15 anys.
El segon llibre el tema central es la violència masclista. Tots dos diaris són
molt recomanables.
Recomanats per a adolescents d’ESO i Batxillerat.
Núria Peris, mare de 1r d’ESO
Anna Manso
Una noia N.O.R.M.A.L Cruïlla, 2012
Una novel·la realista divertida i trepidant. El tercer dels quatre títols de
la sèrie una noia N.O.R.M.A.L (el primer amb el títol ... s’ofereix de cangur, .... vol fer de fotògrafa, ...i altres animals i Tots els avis d’una noia
N.O.R.M.A.L), creada per l’escriptora de literatura infantil i juvenil i guionista de cinema i televisió, Anna Manso. (‘La pitjor mare del món’ al diari
ARA).
Ignasi Tort, pare d’EI 5
Robert L. Stevenson
L’illa del treso Castellnou edicions, 1883
És un dels llibres de lectura recomanats per l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès als alumnes del curs de Novel·la, i al rellegir-lo he entès el
motiu. És un llibre que, malgrat no estar destinat al públic de la meva edat,
i malgrat conèixer ja la història, m’ha enganxat des de la primera pàgina.
Està molt ben escrit, segueix sent una aventura capaç de despertar la imaginació de la canalla, i és una història en la que no es baixa el nivell pel fet
d’anar destinat a públic jove.
Jo el recomano per a 10 o 11 anys.
Jordi Losantos, pare d’EI 3, 1er i 3er d’EP
Ignasi Tort, pare d’EI 5
Germán Vieco, pare d’EI 3
Washington Irving
Cuentos de la Alhambra Pluton Ediciones, 2011
El recomano per a adolescents
Germán Vieco, pare d’EI 3
infants
Jaume Cela
Set raons per estimar els meus pares Editorial Cruïlla, 2011
Amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, Premi El Vaixell de Vapor 2010,
en Nil escriu en una llibreta set raons, entre altres, per les quals estima els
seus pares.
Recomanat per a infants de 7 a 9 anys
Maite Pérez, mare de 3r d’EP
26
Michael Ende
Jim Botón y Lucas el maquinista Noguer i Caralt, 2009
Recomano llegir-lo en veu alta als nens d’entre 3 i 10 anys (per capítols)
Perill: és molt possible que quedin per sempre més fascinats per escoltar
històries, pels viatges, pels personatges estrambòtics i per la lectura.
Esther Pérez, mare d’ EI3
Òscar Sardà
Aventures del follet Oriol Barcanova, 2011
En aquesta nova aventura, el druida demana al follet Oriol que li vagi a
buscar una falç nova a l’altre costat de la vall. Però, en realitat, això només
és una excusa per tenir el follet ben allunyat del poble perquè entre tots
volen preparar-li una sorpresa: una festa d’aniversari. Però serà una festa
molt especial perquè hi assistiran tots els amics del follet i també alguns
“enemics” que han compartit amb ell aventures anteriors.
Ignasi Tort, pare d’EI 5
Jordi Losantos Sistach
Tots els colors del camaleó Cruïlla, 2011
No em puc estar de recomanar-vos el darrer Premi Vaixell de Vapor. No
només per ser una història divertida, plena d’emocions i que, al mateix
temps, convida a la reflexió, sinó també pel fet que en sigui l’autor un pare
de l’escola.
Dídac Carulla, pare d’ EI5 i 3r d’EP
El relat d’en Tami, un camaleó que ha perdut la capacitat de distingir els
colors i ho veu tot grisós, és una història de superació i amistat. Com que
els ulls li fallen, la pell no sap què ha de fer, canvia de color sense control
i no es pot camuflar, posant en perill el seu poblat. Llavors inicia un perillós viatge, per trobar el bruixot que viu a les muntanyes i que pot curar
tots els mals: quines aventures viurà?, quins amics trobarà?... Un llibre ple
d’emocions, on en Tami descobrirà que el llarg viatge li ha permès descobrir moltes més coses del món que no es pensava, que li ha servit per
fer-se més fort i que en realitat no li cal guarir-se, perquè veure les coses
de manera diferent no és cap malaltia.
Cristina Casabona, mare d’ EI5, 3r i 5è d’EP
Eric Carle
Don caballito de mar Kokinos, 2005..
Uns altres contes per als més petits que a la meva nena també li han agradat molt.
Germán Vieco, pare d’EI3
Gaspar Hernàndez i Jordi Llavina
Contes per ser feliç Estrella polar, 2011.
Són contes curtets que parlen de la por, la tristesa, la felicitat, l´amor
etc...L’objectiu és que les nenes i els nens aprenguin a gestionar les seves
emocions i sobretot, les seves pors per aconseguir ser més feliços quan
siguin grans.
Recomanat per a nens a partir de 8 anys, pares i professors.
Silvia Esmerats, mare de 4t d’EP
Lucia Scuderi
El que el llop li explica a la lluna Editorial Joventut, 2003.
M’agradaria recomanar uns quants llibres, sobretot aquests dos contes
per als més petits que a la meva nena li han agradat molt.
Germán Vieco, pare d’EI3
Herve Tullet
Un llibre Cruïlla, 2010..
Es tracta d’un llibre d’observació i atenció que a cada nova pàgina el lector
ha d’ anar seguint diferents instruccions. Destacaria la seva senzillesa i la
capacitat de fer participar al lector.
Tot i semblar un llibre per als infants més petits, us asseguro que també
els grans gaudireu llegint-lo conjuntament amb el vostres fills i filles.
Bea Velasco, mare d’EI 4
Antonio G. Iturbe
Els casos de l’Inspector Sito Grupo edebé, 2004
L’Inspector Sito, detectiu famós a tot el món pel seu enginys i per la seva
afició a la truita de patates, treballa al Departament de Casos Estranys,
Misteriosos i Superdifícils. Amb l’ajuda del sergent xinès Mai Tinc-Po,
expert en arts marcials, resoldran misteris de tot tipus. De moment hi ha
6 títols de la col·lecció i tots ells al més pur estil de novel·la negra infantil,
una barreja perfecte d’intriga i humor.
Jo recomanaria per a lectors a partir de 6 anys. Segur que us enganxaran!!!
Eulalia Buch, mare d’EI 4 i 2n d’EP
Bono Bidari
Jo, Elvis Riboldi La Galera, 2011
Un llibre molt divertit que parla d’un nen hiperactiu que ho trenca tot, ho
espatlla tot…Els pares prenen una decisió, el portaran a un metge que viu
molt lluny…
El recomano als nens de més de 10 anys.
Ian Visa, alumne de 5è d’EP
Knister
Tina Superbruixa fa bromes màgiques Bruixola, 2004
M’agrada aquest llibre perque d’un sac surten molts personatges de contes diferents. Surt el Caball del Princep feliç, un porquet dels tres porquets, etc...
Martina Oller, alumne de 2n. d’EP
27
escola sadako
c. Collserola 42 / Barcelona 08035 / T. 93 211 37 16
c. August Font 5-5bis / Barcelona 08035 / T. 93 418 12 91
[email protected]
www.escolasadako.com
http://on.fb.me/ADgUG4
https://twitter.com/#!/escolasadako