1. No category

Núm. 373 - Juliol de 2015
Gratuït
Diari de
Santa Coloma
GRAMENET
Rebelión en el
centro de menores
Ana: “Me fugué porque era un infierno”
Pàg 2, 3 i 4
L’estiu colomenc
Més de 3.000 nens
i adolescents
participen
enguany en els
casals d’estiu 5, 6 i 7
Ens deixa Lluís
Hernàndez,
l’alcalde dels
pobres
12
El hombre tiroteado en los
Cúbics salvó la vida porque el
arma estaba obsoleta
8
El Rock Fest se consolida como
uno de los mejores festivales de
Europa 21
2
tema del mes
2.0 # 2015
tema del mes
373 # JULIOL
3
INVESTIGACIÓ
Intervención de Generalitat y Fiscalía
Una interna:
“Todo es un
montaje”
Rebelión en el
centro de menores
La directora del Petit Príncep, acusada
de malos tratos y negligencia médica
jordi corachán
P
oco podía imaginar lo que pasaba en
el centro tutelado de menores, aunque alguna cosa debió de intuir. Corría el
5 de enero del 2011 y el entonces conseller de Benestar Social i Familia, Josep
Lluís Cleries, se estrenaba en el cargo en
una visita a Santa Coloma. A las 11 horas,
recorrió el Petit Príncep acompañado de
la directora, María Elisa Trujillo Bermejo,
y después hacía unas declaraciones sugerentes: “Atender a la infancia será mi objetivo prioritario. La Generalitat hará un
control y un seguimiento de las políticas
de la infancia”.
Hacía seis años que pasaban cosas extrañas
en el Centre Residencial d’Acció Educativa
(CRAE) Petit Príncep, de la avenida Pallaresa, 188. Pero ha sido ahora -nueve años
después- cuando la directora ha sido destituida por la Direcció General d’Atenció a
la Infància i l’Adolescència (DGAIA). ¿Los
motivos? Supuestos malos tratos psicológicos, negligencias médicas, discriminación y malversación de fondos. Benestar
Social propone una inhabilitación de cinco
años a Elisa Trujillo, y otros tantos a su hermana Ángela, que era la directora médica.
Ambas explotaban el centro a través de la
empresa Asociación Atalanta para la Protección del Menor, merced a un convenio
con la misma Generalitat.
Agresión sexual e intentos de suicidio
Además de las presuntas irregularidades
administrativas, la Fiscalía tiene abiertas
diligencias penales desde hace medio año.
Sin embargo, no se ha pronunciado todavía
sobre dos supuestos intentos de suicidio, protagonizados por dos chicas que al parecer se
tomaron un bote de pastillas, así como una
agresión sexual a dos niños de 3 i 8 años atribuida a un adolescente, que resultó ser seropositivo. La Generalitat ha subrayado que los
procedimientos, el administrativo y el penal,
transcurren en paralelo.
Los hechos se remontan al 2005, y cuatro
años después un educador se quejó de algunas de esas prácticas, pero se quedó solo.
En cambio, el pasado 20 de octubre, cinco
educadores enviaron una carta anónima
al Síndic de Greuges, según se ha podido
averiguar ahora. Entonces, la DGAIA se entrevistó con los 18 miembros del equipo de
educadores y otros trabajadores del centro,
así como con los menores internos, según
el diario Ara. Y el 5 de febrero último, la
Generalitat apartó de manera fulminante
a las hermanas Trujillo y confió el centro a
otra empresa. Este extremo ha trascendido
ahora.
Filtraciones
Fuentes de la Generalitat han destacado
las dificultades de la investigación: “Elisa
Trujillo tiene buenos contactos en la Administración, que le han informado de los
pasos que se daban”. Pese a ello, cuando
los responsables de la DGAIA ha tenido
indicios fundados de las irregularidades
han actuado con firmeza. La investigación
de la Fiscalía avanza con más lentitud.
Además de los supuestos intentos de suicidos y la agresión sexual, han aparecido
informaciones sobre presuntas irregularidades en la contabilidad del centro. Según
algunos testigos, la directora destituida
1
3
5
2
habría cargado al Petit Príncep facturas de
mobiliario, gastos de farmacia y servicios
de su vivienda y una segunda residencia.
También se ha sabido ahora que Elisa Trujillo se había fijado un sueldo de 64.508
euros, cuando el convenio de este tipo
de centros establece que será de 36.503
euros. Su hermana Ángela, responsable
de salud, pese a no ser ni médico ni enfermera, cobraba 37.775 euros cuando el
convenio fijaba 24.000. Una tercera persona, esta educadora, tenía un sueldo por
encima del acuerdo del sector. El resto de
la plantilla cobraban estrictamente lo que
marca el convenio. No obstante, este extremo no tendría reproche legal, según las
fuentes jurídicas consultadas, al tratarse
de una concesión privada. Los sindicatos
del sector, sin embargo, se han quejado a
la Generalitat de la falta de un mayor control de las empresas concesionarias.
La acusada lo niega todo
En declaraciones a varios medios, Elisa
Trujillo ha negado estos días las acusaci-
4
ones: “Todo es muy relativo. Ahora bien,
en el sentido de malos tratos puros y duros
y susceptibles de ser denunciados no hay
ninguno. La prueba es que ningún menor
ha presentado denuncia alguna”.
No obstante, la directora del Petit Príncep ha
admitido no tratar a todos los niños por igual:
“Cada chico o chica es diferente y, además,
algunos no se habían ganado ciertos privilegios por su mal comportamiento”. Sobre los
sueldos ha manifestado que el convenio sirve para establecer una cifra mínima. Tras ser
apartada del centro, Elisa Trujillo se integró
como independiente en la lista municipal que
CiU presentó en Sant Adrià el 24 de mayo. El
alcaldable Xavier Soley, que dirige una residencia en Santa Coloma, ha declarado que
le sorprenden las acusaciones contra Elisa
Trujillo. Y ha negado haber participado en
ningún trato de favor: “La gente puede interpretar muchas cosas, pero nunca he hablado
del Petit Príncep con la consellera Munté o la
DGAIA”. Aquel 5 de enero del 2011, Xavier
Soley estuvo en primera fila en el acto oficial,
junto al conseller Cleries y su amiga Elisa.
RETRATOS DE LA RESIDENCIA TUTELADA: 1- Una joven entra en la sede del Petit Príncep, que opupa un edificio anexo de la escuela Pallaresa. 2- Puerta
principal de acceso al centro dependiente de la Generalitat. 3-Elisa Trujillo, la directora destituida por Serveis Socials. 4- Ana, una de las internas que ha
denunciado irregularidades . 5- Dos muchachas tuteladas pasean por el patio del centro de menores./ Jordi Corachán
El Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Petit Príncep acoje a una
treintena de jóvenes que por diversas
circunstancias de sus padres no pueden
vivir en la casa familiar. Son 30 chicas
y chicos menores de 18 años, que estos
días están conmocionados por la destitución de la directora, la responsable
de salud y el goteo de irregularidades
que va saliendo en la prensa. Sólo dos
muchachas tuteladas por la Generalitat quisieron dar su versión de lo que
ocurre: “Llevo varios años y no he visto
nada de lo que dicen los periódicos.
Sinceramente, pienso que todo es un
montaje de gente que se enemistó con
la directora. Otra joven agregó: “A mí
siempre me trataron bien. Incluso me
llevaban de compras con otras chicas
y, veces, venían con nosotras familiares
de la directora”.
“Me fugué porque era un infierno”
Ana sostiene que en el CRAE colomense se produjeron abusos sexuales
j.c.
A
na se fugó del Petit Príncep en junio
de 2013. Era entonces una de las menores tuteladas por la Generalitat que se
enfrentaba a los supuestos “malos tratos”
y “arbitrariedades” de las hermanas Elisa
y Ángela Trujillo Bermejo, directora y responsable de salud, respectivamente. “Me
fugué porque era un infierno”, ha declarado al ‘Diari de Santa Coloma’.
La joven, que estuvo tres años y medio en
el centro de Santa Coloma, denuncia el
supuesto trato vejatorio que sufrían los
internos que no se rendían a las “arbitrariedades” de las hermanas Trujillo: “Si dos
personas se gustaban no podían exteriorizar
su amor en ningún momento. En cambio,
se permitían abusos entre chicos e, incluso,
alguna interna tuvo que mantener relaciones para que terminara el acoso sobre ella”.
Hoy Ana está haciendo unas prácticas de
Administración de Empresas en Dublín. A
través de Facebook, relata que el primer año
en el Petit Príncep estuvo más o menos bien,
porque le “bailaba el agua” a las dos directivas y a los monitores afines a ellas.
“No me dejaron estudiar arte”
La muchacha agrega que las relaciones empeoraron cuando no le dejaron estudiar arte
en la ESO y la obligaron a hacer latín y griego. “Recuerdo que lloraba por las esquinas
del instituto”, afirma. Cree que eso formaba
parte de las técnicas de manipulación y control que llevaban a cabo las dos hermanas.
“Nunca fui de sus chicas favoritas -recuerda-, pero me esforzaba en tener buenas
relaciones, pero su injerencia en mis estudios me distanció. Comenzaron los castigos
y, poco a poco, me convertí en una rata de
biblioteca. No me dejaban salir en bici ni
hacer ninguna otra actividad de fin de semana, ni siquiera visitar a mi familia, y esa
situación duró año y medio. Recuerdo que
los últimos meses fueron terroríficos para
mí. Me fugué porque no podía soportar más
como me trataban ni lo que veía”.
La joven, que hoy tiene 19 años, sostiene
que, poco antes de fugarse, tuvo una crisis
de ansiedad y que, como castigo, la encerraron durante una semana y media en una
habitación, de la que solo salía para comer
o hacer sus necesidades.
“Estaba bastante jodida y, en vez de ayudarme, me metieron más presión”, afirma. Hasta que explotó y se fugó. Pero, poco después
recayó de su ansiedad y explica que tuvo
que ingresar en un hospital mental para recibir tratamiento.
Humillaciones
Ana explica que los últimos meses en el centro fueron un infierno. Además de los castigos puntuales, su vida allí consistía en comer y estudiar, y poco más. Sostiene que se
comía bien y que la cocinera era una buena
mujer, pero todo lo demás era insoportable.
La chica dice que se sentía cada día un poco
más humillada: “Me dolía de manera especial quedarme encerrada estudiando y ver
como las favoritas se marchaban de compras al Zara con Elisa. Volvían con bolsas
de ropa y maravillosas historias que contar.
Explica que otras veces las llevaba al cine o
a cenar a un restaurante”.
4
tema del mes
2.0 # 2015
INVESTIGACIÓ
Tres educadores opinan que el Petit Príncep era un centro “destructivo”
E
l Diari de Santa Coloma ha
entrevistado al educador
que efectuó la primera denuncia contra el Petit Príncep en el
2009. Óscar Esteban sostiene
que se quejó de las supuestas
negligencias educativas y financieras y que Elisa Trujillo,
directora del Petit Príncep, y
su hermana Ángela, responsable de salud --hoy destituidas
por la Generalitat-- le sometieron a acoso laboral. Sostiene
que ganó la demanda laboral,
pero que la denuncia de irregularidades cayó en saco roto
porque ningún otro educador
secundó su acción en aquel
entonces.
Otros dos educadores, Carlota y Cristina, que como Óscar
trabajan ahora en otros centros
de menores, confirmaron las
acusaciones formalizadas hoy
ante el Síndic de Greuges por
otros cinco compañeros suyos.
Óscar ha manifestado que el
centro no cumplía su función
educativa, porque en vez de
proteger a los menores, que
provenían de familias con problemas, se les humillaba en
público. Este extremo ha sido
corroborado por Carlota, que
precisa que cuando entró en el
centro todos los jóvenes habían leído su currículum: “Era el
chafarderío máximo. Todos sabían intimidades de los demás.
No conocían lo que era la discreción ni el secreto profesional”. Añade que en esas circunstancias era difícil educar.
5
REPORTATGE
“La directora compraba cosas en Ikea
y se las llevaba a casa”
jordi corachán
actualitat
373 # JULIOL
Su compañera Cristina agrega
que era habitual que la directora insultara a un interno y que
a una chica con deficiencia le
llamaban “subnormal” delante
de todos.
Descontrol
Los tres educadores coinciden
en subrayar las influencias de
Elisa Trujillo en el departamento de Benestar Social y aseguran que gracias a la ayuda de
una funcionaria, que estuvo en
su boda, ella y su hermana decidieron optar a la gestión de
un centro tutelado por la Generalitat.
Luis asegura que el descontrol era total, en los aspectos
administrativos, educativos y
económicos. “Las internas favoritas tenían una serie de privilegios como salir de compras
con la jefa o quedarse a dormir
en su casa. Mientras que los
demás eran objeto de un trato
Entrada del centro de menores de la Generalitat, en avenida Pallaresa de Santa Coloma./ J. C.
muchas veces vejatorio”, dice
Luis. Cristina confirma este extremo y añade que vio llegar a
varias internas con prendas de
Zara y Tommy Hilfiger.
Sin embargo, los tres educadores coindiden en afirmar
que en el centro se comía bien,
Aspecto general del Petit Príncep./ Francesc Melcion
aunque los menús fueran un
tanto incoherentes, ya que Ángela Trujillo no tenía ninguna
formación sanitaria ni alimentaria. También destacan la limpieza de las habitaciones y el
resto de dependencias, incluso
en exceso. “A veces se cambiaba todo el mobiliario de una
estancia sin ton ni son, ya que
los muebles estaban en perfecto estado”, subraya Cristina.
Por su parte, Óscar ratifica este
hecho y añade que cada dos
años se pintaba aunque no hiciera falta. Y sostiene que venía una empresa de Mallorca.
Carlota opina que era un centro “muy destructivo”, ya que
los internos se clasificaban en
“buenos y malos”. Su compañera Cristina añade que la
misma clasificación se hacía
con los educadores: “A los que
discrepaban de sus métodos se
Era el chafarderío máximo. Todos
sabían intimidades de los demás.
No conocían lo que era la discreción ni el secreto profesional.
les amenazaba con el despido. En todo momento dejaban
claro que ellas mandaban y
ellas decidían a quien premiar
y a quien castigar”.
Carlota recuerda: “A veces a
un niño lo tenían encerrado
dos días en una habitación”.
“O le daban con los nudillos en
la cabeza por no querer comer
o no cumplir sus órdenes”.
Con los buenos era todo lo contrario. Carlota y Óscar afirman
que en numerosas ocasiones
Elisa y las “favoritas” llegaban
al centro con muebles del Ikea,
productos que a los dos o tres
días habían desaparecido. “Los
objetos -sostiene Óscar- terminaban en la casa de Elisa”.
Els casals conquisten l’estiu colomenc
Més de 3.000 joves participen enguany en les activitats d’esbarjo
j. c.
È
xit total. Santa Coloma ha
ofert aquest estiu una àmplia
oferta de casals, fet que ha originat
que més de 3.000 joves de fins a 18
anys -normalment és fins als 16hagin participat en una desena de
casals de tot tipus: cuina, esports,
anglès, activitats urbanes, ciències,
medi ambient, teatre, art... En el
vuitè any de crisi, l’ajuntament ha
destinat 150.000 euros per a becar
un 30% dels nens i adolescents -un
de cada tres nens catalans son pobres- i la Generalitat, altres 50.000.
Les grans novetats han estat els casals muntats a l’Escola d’Hostaleria
o el d’activitats urbanes al Mas
Fonollar. Ja saben, skate, graffitti,
dj, parkour i balls urbans. Aquest
últim té a més la peculiaritat que
atén joves de 16 a 18 anys, una
franja d’edat tradicionalment oblidada en les activitats estiuenques.
Una altra novetat: aquest mes
Nens, joves i monitors del casal de Torribera.
d’agost, els casals organitzats pel
Casal d’Infants i el Centre Obert
Rialles seguiran amb les seves activitats. Aquestes dues entitats treballen tot l’any per atendre a molts
joves i nens en dificultats.
Igualtat d’oportunitats
L’objectiu del programa, en paraules de l’alcaldessa Núria Parlon, és
“garantir la igualtat d’oportunitats de la població infantil i ado-
lescent més vulnerable, també a
l’estiu, perquè durant el període
de vacances aquests nens i nenes
puguin participar en casals i campus”. L’alcaldessa sosté que un altre
dels objectius “és garantir almenys
un àpat al dia que sigui gratuïta i
equilibrada. I això també ho volem
garantir a l’agost, com fem la resta
de l’any”.
A Santa Coloma, la varietat comença a ser extraordinària, en re-
lació amb altres ciutats del nostre
entorn. En els casals d’esport, per
exemple, hi ha fins i tot un curs específic per a porters de futbol sala.
No obstant això, Santa Coloma
despunta en una categoria molt
especial. La Universitat de Barcelona imparteix a Torribera cursos de
gastronomia, l’ajuntament potencia totes les activitats destinades
a convertir la ciutat en una mena
de clúster culinari. Té al barri del
Fondo una biblioteca especialitza-
da en aquesta matèria i, a les oficines de normalització lingüística
té un equip especialitzat a traduir
al català el nom de productes fins
fa poc desconeguts pels consumidors i invisibles en els diccionaris
tradicionals.
N’hi ha prou amb uns minuts de
visita al Mas Fonollar, a la Central
Excèntrica o al Salvatella per verificar que l’oferta de casals ha estat
un èxit. L’alegria feia oblidar la crisi. Almenys durant uns dies.
Nens del Casal dels Infants del Raval en una parada per dinar.
actualitat
6
2.0 # 2015
actualitat
373 # JULIOL
7
REPORTATGE
La jornada por la convivencia aglutina
a 500 niños en el río
El Casal dels Infants i
Torribera uneix
Rialles, de guàrdia a l’agost amb l’esport
Éxito de la primera escola oberta Serra d’en Mena
Més de 200 nenes i nens seguiran atesos
jordi corachán i pilar tomás
N
i el Circ du Soleil, decía en
broma una monitora. Y es
que el día de la convivencia, en
el cauce del río Besòs, además de
circo, tubo títeres, teatro social,
clown (payasos), cuentacuentos,
juegos de agua, futbolín gigante,
tiro contra los prejuicios, globos
de la convivencia, baloncesto 3x3,
baloncesto, beat, zumba, body
combat y mil cosas más. Y como
colofón, 500 niños y jóvenes entusiasmados efectuaron un mural
en el que podía leerse: ‘Convivim’.
De este modo acabó, el día 14, el
primer encuentro de casals d’estiu
de la Serra d’en Mena, que estrenaba escuela abierta en los barrios
del Fondo, Santa Rosa, Raval y
Safaretjos. El éxito de la celebración en el Parc Fluvial fue posible
gracias a la participación del Casal
dels Infants, el Centre Obert Rialles, el CIJ Rellotge XXI, Futurgrama, Centre Moisés y la AE Sant
Andreu.
Educación y salud
En el encuentro hay colomenses
de aquí y de allá. Chicos y chicas
nacidos en Santa Coloma y de
origen inmigrante. “Tratamos de
transmitir los valores de la igualdad y el respeto a la diversidad,
que aprendan cosas y se lo pasen
bien”, sostiene una joven monitora del Casal dels Infants. La muchacha agrega que otro de los objetivos es que el Casal garantice dos
comidas equilibradas a los niños y
niñas. “Somos conscientes de que
muchas familias tienen problemas
para asegurar una alimentación a
sus hijos. En este sentido, nosotros
suplimos la tarea que hacen los
comedores escolares el resto del
año”, agrega la monitora.
Lo cierto es que el ambiente es
alegre en el margen izquierdo
del río. Hay grupos de niños y jóvenes concentrados en distintos
puntos. Mientras unos descubren
por el microscopio una serie de
organismos vivos en una sola gota
de agua, otros mueven la cintura
para acelerar el ‘hula hoop’. Y de
fondo, la música atronadora de la
zumba: una suerte de salsa, me-
rengue, flamenco y bachata que
deleita a un grupo de jóvenes.
La respuesta ha sido buena, ya
que un total de 600 niños y jóvenes han participado en el encuentro y otras 25 actividades, gracias
al empeño de las 15 entidades que
trabajan en el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural. En
los actos han intervenido 27 agentes comunitarios, de las propias
asociaciones y también de los servicios municipales.
Balance
Los organizadores han elaborado
un informe sobre la experiencia.
“L’escola Oberta -subrayan- ha
cumplimentado la programación
de los Casals d’Estiu haciendo énfasis en la convivencia, la interculturalidad y la salud comunitaria,
a la vez que ha favorecido nuevas
relaciones ciudadanas y nuevos
vínculos que dan fuerza al proceso comunitario puesto en marcha
en la Serra d’en Mena apenas hace
un año”.
En su valoración, los promotores
destacan el taller de podcasting,
castillos, y otros vinculados con la
bat ja les seves activitats. Tots dos
atendran més de cent nens i nenes
cadascun.
“A l’estiu i per Nadal és quan estem
més actius”, sosté Txell Teixidó,
la responsable del Casal, que es
va instal·lar a Santa Coloma fa sis
anys. El centre colomenc, integrat
al Casal dels Infants del Raval de
Barcelona, té
​​ una dotzena d’educadors i uns 25 voluntaris, que
atenen tot l’any a un centenar de
nens amb risc d’exclusió social en
els barris del Fondo, Santa Rosa i
Raval.
1
2
j. c.
N
o tanquen mai. El Casal dels
Infants i el Centre Obert Rialles mantenen els seus casals al
mes d’agost, quan la resta han aca-
3
4
RETRATOS DE CONVIVENCIA: 1- Encuentro de 500
niños y adolescentes en el
Parc Fluvial, montado por
la primera Escola d’Estiu de
la Serra d’en Mena. 2- Un
monitor enseña zumba a
un grupo de jóvenes. 3- Un
grupo de niños juega debajo del puente del Potosí
para refugiarse del calor.
4- Una muchacha participa
en el taller de graffitti que
ha organizado Urban Time,
la empresa de la Fundació
Germina, en el Mas Fonollar.
5- Grupo de chicos y chicas
participan en el casal deportivo que organiza todos
los años el Complex Torribera./ Pilar Tomàs y Jordi
Corachán
5
convivencia, la gestión alternativa
de conflictos y la lucha contra rumores y prejuicios, desarrollados
gracias a la colaboración con la
Xarxa de Valors i l’Equip de Mediació de Santa Coloma.
Con el objetivo de destacar la pre-
sencia de las comunidades religiosas como parte del capital social
de los barrios y deshacer prejuicios, con motivo del final del Ramadan, se llevó a cabo el 15 de julio
una conferencia en la Biblioteca
Can Peixauet. En ella se trataron
varios aspectos del Islam, explicados desde el enfoque de tres
mujeres musulmanas con implicaciones sociales diversas: Salwa Al
Garbi, experta de la Associació per
a la Formació i Consultoria Aplicada i de Recerca (ASCAR), Eassam
Marroun, de Joventut Multicultural de Catalunya, y Najoua KouhKouh, de la Comunitat Islàmica
Tajdid.
En fin, resumen positivo de unos
casals que ganan prestigio año
tras año.
“Només ajudem”
Txell Teixidó puntualitza que el
centre, de caràcter laic, no tracta
nens problemàtics, sinó persones
que no disposen de les habilitats
per tirar endavant. “Els ajudem
perquè puguin anar a l’escola o estar en un casal, com ara, i d’aques-
ta manera puguin superar les seves
dificultats personals o familiars”.
La seva col·lega María José Ramírez és la responsable de Rialles,
lligat a Càritas i als Germans Maristes. La funció social és similar
a la del Casal dels Infants, encara
que Rialles presta una atenció particular als nens i adolescents amb
dificultats funcionals. Encara que
té la seva seu al carrer València de
Singuerlín, el casal de Rialles i Més,
opera a l’estiu des del col·legi Beethoven, del Fondo, i va obrir seu a
Santa Coloma ara fa 15 anys.
María José Ramírez subratlla també el treball amb nens i adolescents
amb risc d’exclusió: “Es tracta de
fomentar l’aprenentatge, la socialització i el desenvolupament en un
ambient d’oci”. Destaca igualment
la importància de garantir dos
àpats, al matí i al migdia, que garanteixin la salut dels nois i noies.
“Acaben trinxats, però feliços”
j.c.
B
àsquet, futbol, pàdel, tennis,
handbol, beisbol, piscina,
jocs de muntanya i una infinitat
d’activitats han pogut fer els 246
nens que aquest any s’han apuntat al casal del complex Torribera. Tot i que es tracta d’una
empresa privada, no eludeix el
caràcter social, ja que el centre
s’ha ocupat també d’onze nens
sahrauís portats pels Amics del
Poble Sahrauí a Santa Coloma,
que paga la quota de 90 euros
a la setmana (menys el 20 %).
Roque Pascual, responsable de
les instal·lacions, informa que
és el dotzè any que Torribera
organitza aquest campus d’estiu
i atribueix la gran acceptació a
l’entorn natural i l’experiència:
“No només pretenem que es realitzin activitats esportives, es
persegueix fomentar en el participant la convivència, el respecte i el desenvolupament d’una
sèrie d’actituds que l’ajudin a
formar-se com a persona”.
Cada tres quarts d’hora, els nens
i adolescents canvien d’esport,
seguint les indicacions dels 14
monitors del centre. “Es diverteixen i aprenen a conviure, i acaben trinxats, tot i que feliços”,
diu un d’ells amb un somriure.
Adolescentes saharauis en Torribera.
actualitat
2.0 # 2015
La investigación del tiroteo
La víctima de los Cúbics salvó la
vida porque el arma estaba obsoleta
Acció dels
Mossos
contra els
robatoris
El agredido tiene dificultades en el habla, pero ya está en casa
jordi corachán
U
n tiro a bocajarro en la cabeza
y otro en el cuello suelen suponer una muerte segura. En cambio,
el encargado de la sala de juegos
Sport 333 de los Cúbics, tiroteado
el pasado día 1 por un jugador albanés, se encuentra en casa desde
hace más de dos semanas. “Tiene
dificultades en el habla, porque tiene los tejidos de la boca aún dañados, pero da gracias a Dios por el
milagro que supone seguir vivo”,
ha declarado a este diario una persona que le ha visitado.
El vídeo grabado por el servicio de
seguridad de la sala, que ha visto
media España, recoge el instante
en que el jugador -hoy, en prisióncruza un par de palabras con el encargado y, acto seguido, le dispara
en el rostro. Luego se pone la pistola en la sien, la tira al suelo y la
recoge, mira a la víctima tumbada
en el suelo, y le remata cerca del
cuello.
En estas circunstancias, las lesiones
suelen ser mortales o dejan serias
secuelas al herido. De hecho, el
parte del día 1 habla de “herido
de extrema gravedad, evacuado
en helicóptero”. Un experto policial nos explica porqué en este
El agresor dispara a bocajarro al encargado de Sport 333.
caso salvó la vida: “Lo primero que
debemos valorar es el arma utilizada. Estamos hablando de un arma
de 7.65 milímetros, un calibre pequeño, similar al 22 corto, como
han difundido algunos medios. Se
trata de una pistola que ya está obsoleta”.
Munición vieja
El experto en armas agrega que
otro aspecto que favoreció a la
víctima fue la munición, adquirida
en el mercado negro, igual que el
arma, y que se encontraba enveje-
cida: “Las balas estaban caducadas,
podríamos decir para que todo el
mundo lo comprenda”.
El tipo de arma corta y la munición
defectuosa explicarían que las dos
balas que impactaron en el cuerpo
del encargado de Sport 333 entraran con poca fuerza. De hecho, el
proyectil que le alcanzó la cara no
fue capaz de atravesar el hueso de
la mandíbula. De haberlo hecho,
estaríamos hablando de una muerte
casi segura. El experto consultado
no emplea la palabra milagro, pero
sí subraya la “suerte extrema” que
ha tenido la víctima.
Mientras la víctima se restablece de
las heridas, el agresor se encuentra en prisión desde el día 9, tras
más de una semana de fuga. Los
Mossos d’Esquadra le identificaron
enseguida por las imágenes, por lo
que tendieron un cerco en torno a
su casa y vigilaron los domicilios y
locales que solía frecuentar. No tuvieron éxito porque el albanés, que
carecía de antecedentes policiales,
se sabía visto en las redes sociales.
Tuvo tiempo para preparar su estrategia de defensa y se entregó en
el juzgado de guardia de Santa Coloma, acompañado de su abogado.
Jugador arruinado
Fuentes jurídicas han asegurado a
este diario que el agresor se ofuscó
por las elevadas pérdidas económicas que estaba sufriendo en el
local. Explicó al juez que llevaba
cuatro días jugando en la misma
máquina tragaperras y consideraba
que ya “estaba caliente” como para
soltar grandes premios y, en cambio, no lo hacía. Sostiene que le entró pánico de arruinarse y le pidió
explicaciones al encargado, que no
supo dárselas, y que luego pasó lo
que pasó, que fue poco, a juzgar
por las escalofriantes imágenes.
Cerco al funcionario que filtró el vídeo
El autor está identificado
j. c.
La dirección de los Mossos d’Esquadra tiene abierta una investigación para descubrir al agente
de policía que filtró el vídeo del
tiroteo de los Cúbics. Fuentes policiales sostienen que la investigación avanza por buen camino
y que el sospechoso no pertenece
a la comisaría de Santa Coloma.
El autor se enfrentaría a varias
acusaciones penales y administrativas.
Las mismas fuentes subrayan
que en realidad se trata de dos
investigaciones: una ordenada
por el juez y otra para depurar
responsabilidades internas; es
decir, una penal y otra administrativa.
El comportamiento del funcionario tendría reproche penal.
Por un lado, al difundir el vídeo
habría atentado contra el derecho de intimidad y a la propia
imagen de la víctima, uno de los
derechos fundamentales amparados por la Constitución. Por
otro lado, el autor de la filtración
habría vulnerado el artículo 197,
que prohíbe expresamente a los
funcionarios públicos descubrir
o revelar secretos. De confirmar-
Varios mossos buscan pruebas en la sala de juegos.
se este último extremo, se en- la inhabilitación profesional -de
frentaría a una pena de prisión tres a cinco años- que determide uno a cuatro años, ademas de nará el juez.
Les obres costaran 440.000 euros
i acabaran a mitjans de setembre
L
Els Mossos d’Esquadra de Santa Coloma han iniciat el Pla de Seguretat
per aquest estiu. L’operatiu augmentarà la presència policial a la via pública en el conjunt de la ciutat i, en
especial, als principals eixos d’activitat comercial i d’oci de la ciutat.
Els policies vigilaran de manera especial els espais públics d’alta ocupació tals com places, parcs públics,
eixos comercials i Serralada de
Marina, amb una clara voluntat de
prevenció del petit delicte i de mediació en els conflictes privats entre
els ciutadans.
Protecció de la gent gran
A més, s’inicia l’anomenat Dispositiu Vetus, que pretén augmentar
la seguretat a les persones d’edat
avançada que retiren la paga doble
de la pensió per prevenir que siguin
víctimes de delictes prop de les entitats bancàries. Dins el Pla de Seguretat, s’activa el dispositiu estacional
Gregal vigent des de principis de
juliol fins a finals de setembre, on es
dóna rellevància al patrullatge proper al ciutadà mitjançant rondes a
peu pels principals eixos de comerç
i oci de la ciutat de Santa Coloma
de Gramenet. Es planifiquen accions específiques amb proximitat i
accessibilitat a la problemàtica de
la ciutadania, contactes amb els comerciants per tal d’oferir una major
presència i consells de seguretat.
L’Oficina de Relacions amb la Comunitat està fent xerrades a diferents
entitats com els Centres Cívics, Associacions de Veïns i Casals de Gent
Gran. Els agents donen consells per
prevenir els robatoris als domicili,
possibles estafes d’empreses que
ofereixen serveis diversos, així com
mesures de seguretat per evitar robatoris al carrer i com actuar quan
hem estat víctimes d’algun fet delictiu.
9
L’Esperit Sant enderroca L’alcaldessa demana civisme
un pavelló del vell hospital en el seu primer Ban
REDACCIÓ
j. c.
actualitat
373 # JULIOL
’Esperit Sant ha començat les obres d’enderroc del Pavelló A de l’antic hospital,
construït l’any 1922. Els treballs s’allargaran
fins a mitjans de setembre. Durant aquest
temps, l’accés de persones i vehicles al recinte quedarà restringit per seguretat i l’aparcament dels treballadors quedarà fora de servei. Això no obstant, les obres no afectaran
el trànsit dels carrers adjacents. Restarà en
peu el Pavelló A, de 4.700 m2 i també catalogat per Patrimoni, que la Fundació cedirà
a l’Ajuntament per a ubicar-hi equipaments
municipals.
El pavelló té una superfície de 7.200 m2 i
està situat a la zona més pròxima a l’actual
Hospital. La seva demolició es farà respectant part de la façana principal, que també
està catalogada com a patrimoni de Santa
Coloma. Segons la direcció de l’hospital,
l’enderroc evitarà que avanci el deteriorament de les instal·lacions, en desús des del
2007, quan va entrar en funcionament el
nou hospital.
La runa es triturarà allà mateix i s’utilitzarà
per reconstruir el terreny, fet que reduirà el
trànsit de vehicles en el recinte. El solar quedarà disponible per a futurs projectes de la
Fundació. Les obres també inclouran l’adequació del pàrquing dels treballadors.
Queixa sindical
Fonts sindicals de l’hospital, que té 700
treballadors, han criticat que es destinin
440.000 euros a la demolició en època de
crisi i retallades de tot tipus. En la seva opinió, era més rendible mantenir tapiades portes i finestres per evitar ocupacions que puguin comportar algun risc per a les persones.
Treballs d’enderroc del pavelló A de l’antic hospital.
+ noticies
8
Apunyalen un noi per robarli el mòbil
Agents dels Mossos van detenir el
dia 8 de juliol set nois, sis d’ells menors d’edat, com a presumptes autors
d’una temptativa de robatori amb violència, un robatori amb violència i un
delicte de lesions. Els detinguts tenen
nacionalitat espanyola i paraguaiana i
viuen a Santa Coloma i Badalona. Els
nois van exigir a la seva víctima que
els hi entregués el mòbil. El jutge va
decretar-ne l’ingrés a presó del major
d’edat i els altres van quedar lliures.
La Generalitat hace obras en
ocho escuelas
El Departamento de Ensenyament de
la Generalitat aprovecha las vacaciones
escolares para llevar a cabo reparaciones
en las escuelas Ferran de Sagarra, Les
Palmeres, Fray Luis de León, Salvatella,
Serra de Marina, Josep Sol, Torre
Balldovina y Mercè Rodoreda. La obra
más costosa es la del Sagarra, que tiene
goteras y se calcula que arreglar la cubierta
costará en torno a los 200.000 euros. El
resto son trabajos de mantenimiento de
fachada o mejoras de los recintos.
Núria Parlon recorda que la neteja
costa 8,3 milions l’any
j. c.
N
úria Parlon va publicar el dia 14 el
seu primer Ban per a reclamar civisme a la població. És la primera vegada que l’alcaldessa de Santa Coloma
utilitza aquest tipus d’avís oficial per
adreçar-se a la ciutadania d’una manera formal per tractar, d’una vegada per
totes, d’aconseguir la complicitat de la
ciutadania en un tema tan cabdal.
L’alcaldessa recorda que des del 2010
s’han ofert a la població diverses campanyes informatives sobre la necessitat
de mantenir neta la ciutat i sobre la important despesa que representa per al
pressupost municipal la recollida d’escombraries i la neteja viària: més de
8,3 milions d’euros l’any.
Manteniment dels espais
També explica que s’han fet campanyes
adreçades a diferents col·lectius per demanar el manteniment dels espais públics, com la que es porta a terme des
d’octubre del 2014 dirigida als propietaris de gossos.
Com a complement de l’avís oficial,
l’Ajuntament ha posat en marxa la nova
campanya “Sí, estimo la meva ciutat.
No a l’incivisme”, en la que es presenten de manera gràfica exemples d’actiEl Poblat Ibèric compta amb
un camí de ronda
Un any més, s’ha iniciat una campanya
d’excavació al Poblat Ibèric, realitzada
amb alumnes d’Arqueologia de la
Universitat de Barcelona. Aquest grup
ha obert un camí de ronda a l’exterior de
la muralla del poblat amb l’objectiu de
deixar vista la totalitat de la muralla i fer
transitable per al visitant aquest sector del
jaciment. Així, el visitant pot fer-se càrrec
d’on se situen els límits del poblat en
època ibèrica i de la veritable envergadura
del mur de tancament del poblat.
Núria Parlon en una anterior campanya pel civisme.
tuds positives i negatives per a la bona
convivència i s’incideix en la necessitat
de comptar amb la corresponsabilitat
i la complicitat de la ciutadania en el
manteniment dels espais públics. També s’hi informa que les actituds i conductes incíviques poden ser sancionades amb multes de fins a 5.000 euros.
“Estimo la meva ciutat”
“Sí, estimo la meva ciutat. No a l’incivisme”, és el lema triat per la campanya que lidera l’alcaldessa Parlon. En
els cartells es veuen diferents comportaments cívics en contraposició amb
conductes insolidàries. “M’agrada tenir
cura de la ciutat on visc. Jo sí que col·
laboro. I tú?” , es diu a la nova campanya.
Santa Coloma disposa de
dos cotxes elèctrics
Representants de l‘Àrea Metropolitana de Barcelona han lliurat dos cotxes
elèctrics, de la marca Nissan, a la mateixa alcaldessa Núria Parlon i el regidor d’Urbanisme, Jordi Mas, dins del
pla de lluita contra el canvi climàtic
que duen a terme Santa Coloma i altres municipis del Barcelonès. A Santa
Coloma, els nous vehicles donaran servei als Plans d’Ocupació de Via Pública,
Medi ambient, neteja i les anomenades
Brigades d’Acció Immediata (BAEs).
10
opinió
2.0 # 2015
opinió 11
373 # JULIOL
El muerto vivo
EDITORIAL
EDITORIAL
Els nens, protagonistes d’aquest estiu
V
olíem fer un número fresc i lleuger i ens ha
sortit un diari potser massa seriós. L’escàndol
al centre de menors Petit Príncep, les noves dades
sobre el tiroteig dels Cúbics i, sobretot, el cop de
la mort de Lluís Hernàndez ha condicionat el contingut i la portada.
Aquest mes de juliol també han passat coses positives. Els casals d’estiu han tornat a tenir un gran
èxit, aquest cop amb més de 3.000 colomencs i
colomenques participant en les seves activitats.
Va ser especialment important la concentració
de 500 nens i adolescent al Parc Fluvial en una
jornada de convivència sense precedents. Cal felicitar
l’aula oberta Serra d’en Mena per la iniciativa, així com
al Casals dels Infants i al Centre Rialles per mantenir
les seves activitats de formació i oci també a l’agost. I
també als col·legis que han fet casals i a l’ajuntament
per destinar 150.000 euros en beques, que ens semblan pocs diners en aquest vuitè any de forta crisi, tot
i que és més del que aporten altres municipis veïns.
Els menors han estat també protagonistes de l’escàndol del Petit Príncep. La Generalitat i la Fiscalia investiguen si hi va haver abusos i maltractaments, a més
d’irregularitats econòmiques d’altres tipus.
Qué tristeza de verano,
¡Dios Santo!
Jordi Corachán
L
Director
luís Hernàndez no era un
santo, qué va. Pero, si la bondad fuera algo tangible, que se
pudiera contar como el dinero,
Lluís hubiera sido millonario. No
soy objetivo, ya lo sé. Con nueve
años ya era monaguillo de Lluís
y he pasado horas hablando con
él, de modo que podría contar
muchas cosas buenas y unas cuantas malas, pero no hago este
artículo para ensalzar la figura
de un hombre que acaba de fallecer. Solo quiero dejar escrito que
era una persona a la que quería,
como quiero a Jaume (Sayrach),
que está vivo y coleando, y que
por muchos años así sea, amén.
Lo de Lluís ha sido un mazazo se
mire como se mire. No hay edad
para morirse, pero 78 años parecen pocos hoy en día. Tuve la
satisfacción de haberle hecho la
última entrevista periodística, en
la residencia de las Germanetes
dels Pobres, de Gràcia, y ya me
confesó que la cosa no pintaba
bien. Léala si quiere en la página
12. Hablamos del Espanyol, su
equipo; del PSUC, su partido, y
de los pobres, su vida.
La muerte de Lluís ha sido una
sacudida, solo mitigada por la
gran despedida que tuvo en la
sala de plenos del Ayuntamiento.
Hay que decir que Núria Parlon
se comportó con la grandeza y
generosidad que uno espera de
la primera autoridad de Santa
XARXES SOCIALS
Coloma, sea del partido que sea.
Qué triviales son los problemas
del día día ante la objetividad de
la muerte. Si uno lo piensa y le
queda un mínimo de sentido común no tiene otro remedio que
ser bueno, con los muertos y sobre todo con los vivos. ¡Ya está
bien de miserias humanas! Basta
leer determinada prensa para
entristecerse; solo hace falta ver
Si la bondad fuera algo que
se pudiera contar como
el dinero, Lluís Hernández
hubiera sido millonario.
a la gente que vive para hacer
daño a los demás para reconciliarse con la vida, que no es otra
cosa que quererse con locura. No
se trata ahora de ir dando besos
por la calle, pero sí de exprimir
la vida con las personas que te
importan, que no son tantas.
Intentémoslo ¡por Dios! Si algo
bueno tiene la muerte de un amigo
o un familiar querido es que nos
Quantes coses han pogut passar al Petit
Príncep en aquests sis anys de suposades
irregularitats?
Resulta paradoxal que les irregularitats s’hagin produït a partir del 2009. Quantes coses han pogut passar en aquests sis anys? Per què les autoritats han
trigat tant a reaccionar?
Segur que en un mes ens donaran a tots una resposta.
En tot cas, tornem abans de la Festa Major.
hace reflexionar sobre la vida
que llevamos y sobre la transitoriedad de nuestra existencia.
Probablemente la muerte sea lo
único genuinamente democrático que tiene la vida. Entre tanto,
exprimámosla con la gente que
amamos y el pueblo que nos acoge en sus plazas y calles, pese al
maldito calor de julio y el tiroteo
de los Cúbics. Hagámoslo por
nosotros, pero pensemos que si
Santa Coloma está mejor es por
gente como Lluís, Jaume o Núria, que viven o han vivido pensando en los demás. No hablo de
política, me refiero a algo más
profundo que algunos llaman
alma y otros sensibilidad social,
algo que si no se tiene uno no
mejora, ni la ciudad, tampoco.
A Lluís el alma le llevó a tener
sensibilidad social. Para mí fue
un hombre bueno, pese a sus
contradicciones; una persona
con la que compartí la grandeza
de la vida.
PERSONATGES
Lluís Hernàndez
Alcalde en majúscules
Irrepetible
El Lluís era un home bo i un
alcalde i un capellà compromès amb els colomencs
i colomenques més pobres.
Per això, la seva mort ha
estat tan sentida.
Elisa Trujillo
Directora del Petit Príncep
Negligent
Elisa Trujillo sembla que va
oblidar que un centre de
menors està per educar els
joves tutelats i no per humiliar-los, segons denuncien
educadors i interns.
Pepe Velasco
Coordinador de Cultura
Pertinaç
Una aposta personal de Núria Parlon, Pepe Velasco ha
posat Santa Coloma al mapa
mundial del ‘Rock and Roll’
amb el seu paper decisiu en
al Rock Fest.
Valentín Wallace
Músico
H
e oído hablar tan bien de ti, que te
daba por muerto”, esta frase falsamente atribuida a Bob Dylan es muy
ilustrativa de un fenómeno que, pese al
rechazo que me produce a nivel ético, siempre me ha fascinado: el exceso de alabanza a los muertos. Para entendernos, lo
buenos que somos todos desde el momento en que fallecemos y lo mucho que nos
quiere todo el mundo desde el momento
en que les abandonamos. Tal vez me ponga un poco metafísico, pomposo o granSi alguien quiere agasajarme y decirme
lo maravilloso que soy, que aproveche
mientras estoy en transito por este
mundo hipócrita.
dilocuente pero, si me lo permiten las
vibraciones que emite mi escritorio (gentileza de Rock Fest y los generosos vatios
de sonido que atronan en mi cuarto), os
explicaré este asunto lo mejor que pueda.
Dudo que a nadie se le ocurra hacer algo
así, pero por si acaso lo dejo bien claro y
por escrito: cuando muera no quiero que
me hagan ningún homenaje. Si alguien
quiere agasajarme, alabarme y/o decirme
lo estupendo y maravilloso que soy, que
aproveche mientras estoy en transito por
este mundo hipócrita y sin sentido del ridículo.
Ver y escuchar según qué cosas me revuelve la tripita, estoy tremendamente cansado del más de lo mismo cada vez que nos
deja un personaje público. Y es que cuan-
Y punto
do esas personas mueren, de forma casi
automática, se convierten en modelos a
seguir, todo el mundo tiene (o dice tener)
una anécdota jugosa que contar sobre el
fenecido, alguna vivencia fantástica que
compartir con esa persona tan especial
o, directamente, le vincula al despertar
de algo importante en su interior cuando
fueron convenientemente presentados...
Que ya sé que no me la merezco ni de largo, que ni siquiera se lo van a plantear,
pero no quiero que le pongan mi nombre a una calle cuando yo estire la pata;
ni un puente, ni una plaza, ni un parque,
ni nada que se le parezca. Si lo que realmente desean es halagarme y hacerme
feliz, por lo fantástico y buen colomense
que soy, y por la excelente valoración que
hacen de mi maravilloso trabajo, que no
esperen ni un minuto más!, que me la
pongan ahora, pero ya, por favor!. Así mi
padre estaría orgulloso de mí por una vez
y a tiempo de verla, yo podría hacerme
selfies delante de todas las placas con mi
nombre para publicarlos en las redes sociales, y también me daría el gustazo de vacilarle a mis colegas cada vez que pasáramos por allí. Eso sí que estaría bien!, para
qué quiero yo una calle con mi nombre si
no puedo hacer nada de lo anteriormente
citado? Lo dicho, o ahora o nunca.
Se me ha olvidado hablar de un montón
de cosas que tenía en mente: del programa de la Festa Major, de las festes alternatives y el intento fallido (por parte de
la autoridad competente) de llevarlas a
Montcada i Reixac, de la tan cacareada
moneda local virtual chachi piruli digital,
de las filtraciones con rollito Watergate
a determinada publicación, de la intensa
ola de calor que no cesa ni de broma, de
lo previsible de los resultados en las elecciones del Barça, de Lluís Hernández.
¿Puedo saludar?
Carlos Ladera
Batman
de Gramenet
Me dicen que escriba, pues yo…
¡No!, que es mentira, que se lo he
pedido a Corachán. Tengo poco
espacio, así que intentaré no hacer
puntos y parte, juntar ideas. ¡¿Qué?!
Bueno, vamos allá: Quiero que este
diario se vuelva más objetivo, alternativo, lectivo, misivo, que deje de
ser connotativo, alusivo, despectivo.
Derivo. ¡Discrepo! Sigo. Que los firmantes, caballeros, andantes, sean
más transigentes con las gentes y
ponentes que no vemos tan mal lo
que hacen algunos dirigentes. ¿Locales o visitantes? ¡Decentes! Que
quedan algunos valientes y coherentes que no son delincuentes ni
tienen cuentas corrientes en Oriente. Esperen que me centre. Ahora se
aproxima la Festa Major, otro pollo
gordo como otro, ¿no? ¡Coño! Todo
con “O”, ¿lo borro? Eso, lo que les
comento, o, o, ¡que no puede estar todo mal!, ¡que es imposible!
Les hemos votado la mayoría, pues
respétennos, hombre. A ver de que
pasen unos años y cambie el color
político. Hordas de manifestantes
pidiendo a Los Ecos del Rocío y que
dejen de traer al dillei ‘fumao’ ese
que no le gusta a nadie. (Ahí me he
retratado). Eso, la Fiesta, pues bien,
¿con las alternativas? Pues claro, y
con los alternativos. ¿Y el RockFest?
¡qué!, ¿eh?, ¡qué!, ¿eh?, ¿qué? No
digáis que no. Preguntadles a... ¿a
ti cómo te ha ido? Somos, somos,
somos. Nosotros somos Varoufakis
Pedro Cano. Verde que te quiero
verde, y equipado. Acabo, Sevilla;
Mojino y pregón, ¡y oposición! (Nelson: Ha, ha…). ¿Qué me dejo? ¡Ah,
sí! La cerveza; incerteza, aspereza,
nos trae de… ¿Puedo saludar?
El Lluís, un referent
Jaume P. Sayrach
Escriptor i periodista
A
mb la mort de Lluís Hernández desapareix un referent del moviment
popular que transformà la Santa Coloma
suburbial en la ciutat agradable i bona
per viure-hi, d’avui. Al morir l’home desapareix físicament; el trobarem a faltar
perquè, encara que ja ara vivia molt retirat, sobretot des que la greu malaltia el
va apartar de gairebé tot, sabíem que era
aquí. La gent el tenia present. Rar era el
dia que algú no em preguntés què sabia
d’ell, què feia, on era, com es trobava...
Afortunadament, però, la mort i el temps
situen les persones en el seu lloc. Personatges que han brillat, un cop que s’apaguen
els reflectors i deixen d’estar en la primera
pàgina es van oblidant, i arriba un dia que
potser només es fan presents si se’ls ha dedicat un carrer o una plaça. Amb el Lluís
estic segur que això no passarà: els aspectes concrets de la seva important actuació
es recordaran en els llibres, com ja succeeix ara en la preciosa crònica que l’Odei
A-Etxearte ha fet del Pla Popular, per al
llibre que ha editat Fòrum-Grama. Però
serà la seva persona, la que emergirà, com
ja succeeix amb Xavier Valls, per mi l’altre
referent de la Santa Coloma moderna, estretament relacionat amb el Lluís.
Del Lluís es valora la seva tasca en l’Església i en la política. Va venir a Santa Coloma reclamat pels capellans que havien
fundat les quatre noves parròquies, uns
anys abans. A ell li tocà el barri de les Oliveres on, no sentint-se obligat a construir
HUMOR COLOMENC
Carlos Moreno
un temple, pogué fer una parròquia que
es barrejava amb el veïnat. Els feligresos
es reunien a casa seva per aprofundir en
la fe, que tenia per centre la figura extraordinària de Jesús de Natzaret. I fent de
l’evangeli una lectura moderna –com la de
la teologia de l’alliberament, com la dels
seus companys capellans de Santa Coloma¬ redescobrien l’aspecte del compromís cristià com un vessant fonamental de
la fe, d’acord amb el lema que va difondre
el famós canonge González Ruiz, “La fe es
comprometerse”.
El Lluís va comptar amb bons col·laboradors a les Oliveres. I, en uns moments
en què el partidisme polític es pot dir que
no existia, creients i no creients, units en
la fe en l’home nou van somoure el barri
i junt amb els grups dels altres barris de
Santa Coloma, van originar un moviment
popular que va esbossar el programa que
canviaria la ciutat i, amb la lluita al carrer, va formar els militants que entrarien
a l’Ajuntament amb en Lluís Hernández.
Al Lluís la fe el duia a estimar la gent. I
Al Lluís la fe el duia a estimar la gent.
Feia que la fe del capellà enlloc de
perdre’s en una religió espiritualista,
aterrés a la terra.
la gent, sobretot la més pobra i més necessitada, feia que la fe del capellà enlloc
de perdre’s en una religió espiritualista,
aterrés a la terra. L’amic Antoni Gutiérrez, “el Guti”, secretari general del PSUC,
venia sovint a veure’ns i irònicament ens
recordava l’axioma comunista que acusava l’Església de ser “l’opi del poble”. Però
li quedava molt clar que al Lluís aquest
aforisme no se li podia aplicar de cap manera. El Lluís era un bon capellà i un bon
polític. Però, per damunt de tot, era un
home bo.
12
política
2.0 # 2015
El funeral
Santa Coloma brinda una gran
despedida al alcalde Hernàndez
El político y sacerdote falleció de Parkinson a los 78 años
jordi corachán
C
entenares de personas desfilaron durante cinco horas ante
el féretro de Lluís Hernàndez Alcàcer, expuesto el día 22 en la sala
de plenos del Ajuntament, utilizada por primera vez como capilla
ardiente. Fue como un funeral de
Estado. El primer alcalde desde la
restauración democrática (1979 i
1991) falleció, a los 78 años, en la
residencia Germanetes del Pobres
de Gràcia el día antes, a causa del
Parkinson que sufría desde hacía
varios años.
Gente de todas partes
La sala estuvo siempre llena de
gente. La mayoría eran vecinos lle-
El féretro del ex alcalde en la Sala de Plenos, el pasado día 21.
gados desde todos los barrios de la
ciudad, pero también estaban sus
hermanos de Sant Andreu del Palomar, sus familiares colomenses,
amigos de toda la vida como Jau-
L’última entrevista
j. c.
E
l 18 de febrer de l’any passat,
concedia a aquest periodista
la qué seria la seva última entrevista periodística, que es va
publicar al diari digital ‘Gramenet 2.0’.
Resum de la conversa
Com està Lluís Hernàndez?
Regular. És a dir, unes vegades
bé i altres no tant, i tot per culpa del Parkinson. Avui té un bon
dia. Acaba de telefonar el seu
germà Jaume: “No fotis, que
l’Espanyol va guanyar a Bilbao.
Vam guanyar a San Mamés? U a
dos, dius? És fantàstic”.
Deixa el telèfon sobre la taula i
diu en veu baixa: “Té molt mèrit per a un equip modest com
el nostre”.
Lluís Hernàndez Alcàser (Barcelona, 1936) deixa el mòbil i se
li escapa una rialleta sorneguera. “Diuen que aquesta és casa
meva, però tots sabem que no
és així”.
La casa a la qual es refereix
l’exalcalde de Santa Coloma
(1979-1991) és un antic convent de la vila de Gràcia, avui
residència de gent gran, regen-
me P. Sayrach, también sacerdote,
o personalidades como el ex president Jordi Pujol (silbado a la salida) o Joan Herrera, coordinador de
Iniciativa.Rostros graves y miradas
perdidas, lágrimas en los ojos y
nudos en las gargantas. Gente que
se santiguaba y se persignaba ante
el ataúd o le mandaba los últimos
besos. Vecinos anónimos que inclinaban la cabeza ante el alcalde en
mayúsculas, el cura comunista que
luchó por la dignidad de los pobres
viviendo como un pobre más. Y allí
estaba esta gente rindiéndole el
último homenaje. Ahora le toca al
Ayuntamiento que, en palabras de
la alcaldesa Núria Parlon, ya busca
una calle o una plaza para Lluís
Hernàndez, aunque la huella del
alcalde esté por todas partes, como
subraya Ferran Saro, compañero
de partido y amigo del alma, que
ha estado a su lado hasta el último
momento.
Banderas y ‘castells’
Ferran, Loli, Pepi, Chema, Jaime,
Pepe y Miguel, todos rabiosos con
la muerte y orgullosos de su amigo Lluís, que yacía en la tarima de
la sala de plenos, junto a una foto
preciosa de su segundo mandato,
y guardias vestidos de gala, y flores por todas partes y banderas del
viejo PSUC y de Iniciativa. Pero,
el homenaje de Santa Coloma al
alcalde de los pobres no iba de colores, sino de amor y humanidad.
Entre el público había miembros
de todos los partidos: PSC, SOM
Gramenet, ICV-EUiA, Ciutadans,
PP, CDC, ERC… Estaba el dolor de
toda Santa Coloma representado
por las banderas a media asta del
balcón del ayuntamiento y una
alcaldesa compungida. Y cuando
cuatro hombres de negro sacaron
el ataúd, un largo aplauso resonó
en la plaza, mientras los Castellers
de Santa Coloma levantaban el
‘castell’ más triste de su vida. Una
gralla titubeante sonaba como la
marcha de Chopin. Era el final de
un homenaje popular. El final de
una vida íntegra. Con contradicciones, pero decente y digna.
“Estic orgullós d’haver ajudat a la gent més humil”
tada per monges. Parlem davant
d’una taula rodona i un vell televisor que sembla abandonat, en
una habitació de sostres inabastables. La llum entra generosa
per l’antic claustre i es reflecteix
en un terra brillant, net com
una patena.
Quan arribem Ferran Saro i jo,
trobem en Lluís embadalit amb
les notícies en una sala més
gran, presidida per una televisió
de 50 polzades, o potser més, i
envoltat de velletes. “Segueixo
l’actualitat per la tele i, per contrastar, tracto de veure diferents
cadenes. També repasso La Vanguardia cada dia, però em costa
llegir una notícia sencera. Noto
que em falta concentració per
analitzar textos llargs o llegir un
llibre”.
Ens demana anar a la saleta de
la taula rodona. Ferran empeny
la cadira de rodes, mentre Lluís
es queixa de la disciplina que
imposen algunes monges. Va ser
un capellà rebel i un alcalde incòmode, i avui és un intern rondinaire. No és que estigui mal
atès, tot el contrari. El que passa
és que se sent com un colom engabiat.
“Sento que la meva vida s’ha
acabat i em sento sol, lluitant
contra aquesta terrible malaltia.
Moltes vegades tinc el cap clar i
vull anar pel meu compte a l’habitació i caic. Això em produeix
una tristesa enorme” (...).
Li pregunto pels seus 12 anys a
l’alcaldia i em contesta que amb
prou feines ho recorda. Insisteixo, i llavors em revela que la
satisfacció més gran que va tenir
va ser ajudar els altres, “als més
humils i desfavorits”. Li fa mandra entrar en detalls. El preocupa el present i l’impressiona el
futur: “Veig que la vida és una
i que té límits, i m’assalten els
dubtes. Em qüestiono tot allò en
el que he cregut. L’altra vida i totes aquestes coses”.
Reprenem l’etapa de l’alcaldia i
ara sí que s’avé a fer un repàs
breu. Està orgullós d’haver estat el primer alcalde democràtic
després de la guerra. D’haver
entrat al PSUC, el 1974, de la
mà del malaurat Alfons Carles
Comín. Que li proposessin encapçalar la llista comunista, tot
i ser sacerdot, o potser per això.
Està satisfet d’haver sembrat
de places i arbres els barris de
Santa Coloma, amb el seu amic
Jaume P. Sayrach (...).
Lluís Hernàndez, el 18 de febrer de 2014./ Jordi Corachán
De totes aquestes coses està
content en Lluís, que insisteix
que el preocupa el futur (el seu
i el de Catalunya), que la crisi
suposi un retrocés, que empitjorin les condicions de vida dels
colomencs i que falti treball. És
veritat que hi ha famílies que no
encenen la calefacció per falta
de diners? Afirmo amb el cap, i
afegeix: “Doncs això és un crim.
Si segueixen estrenyent, hi haurà un esclat social, i amb tota la
raó”.
Sotana arremangada
Li ve al cap quan passejava en
Vespa als seus escolanets de la
Parròquia de Sant Pacià, al barri
de Sant Andreu del Palomar, on
va néixer. S’han recorda de quan
jugava a futbol, amb la sotana
arremangada, amb els escoltes
de l’agrupament de Sant Lluís.
A les hores tenia 30 anys i acabava de sortir del seminari de la
Conreria, però ja donava matèria per parlar a les beates amb
els seus sermons revolucionaris. Per això, i les seves ganes
de canviar el món, se’n va anar
de missions a Riobamba (Equador) d’on va ser expulsat el 22
de març de 1970. Va arribar a
Barajas deportat, sense maleta
i amb 40 dòlars a la butxaca.
“M’han tractat com un gos”, va
dir llavors. Avui afegeix: “Els
militars no m’estimaven, però la
gent sí” (...).
373 # JULIOL
publicitat
13
14
política
2.0 # 2015
Primera topada entre
l’oposició i el PSC pel cartipàs
SOM es queixa dels 700.000 € que costen els assessors
jordi corachan
E
ls partits de l’oposició –SOM
Gramenet, Ciutadans, ICV-EUiA
i PP– han coincidit a criticar el PSC
la manca d’informació sobre el cartipàs municipal, que van conèixer
per una filtració. No obstant això,
la majoria absoluta del PSC va permetre en l’últim ple l’aprovació del
cartipàs, objecte de controvèrsia,
que estableix quatre grans àrees
d’organització: Urbanisme, que dirigirà Lídia Montero; Cultura, Petry
Jiménez; Educació, Diego Arroyo i
Economia, Esteve Serrano.
Tot i la coincidència de les crítiques
entre partits tan diferents com PP i
ICV-EUiA o Ciutadans i Som Gramenet, el ple va transcòrrer dins
de la cortesia i la bona educació,
a diferència del mandat passat,
marcat per la desconsideració i les
provocacions de Plataforma per
Catalunya (PxC). “Ha faltat transparència, diàleg i transversalitat”,
va retreure David Zambrana, nou
portaveu del PP. “Ens ha sabut greu
assabentar-nos per un mitjà”, va
recriminar Dimas Gragera, Ciutadans. “Hi ha molt ‘postureo’, però
el model és regressiu i vertical”, va
recalcar Alexandra Sevilla, d’ICVEUiA. “No volem diners, sinó informació i diàleg”, va retreure Aitor
Blanc, de Som Gramenet, que ha
Els portaveus dels partits conversen abans de començar el primer ple del
mandat./ Jordi Corachán
rebutjat la figura i els avantatges de
cap de l’oposició. A més, SOM ha
criticat que els càrrecs de confiança
del govern municipal costin més de
700.000 euros l’any.
Núria Parlon va admetre algunes de
les crítiques, però va assegurar que
la seva voluntat segueix sent la de
facilitar les eines a l’oposició perquè
pugui fiscalitzar al govern municipal. El socialista Esteve Serrano va
expressar la seva creença que els
altres partits s’haguessin oposat al
cartipàs, encara que haguessin tingut la informació 15 dies abans.
El moment de més tensió el van
protagonitzar Núria Parlon i Alexandra Sevilla, quan aquesta va
acusar l’alcaldessa d’ignorar-la
en els torns de paraula. “Tu no
t’equivoques mai?”, va dir l’alcaldessa. “No”, va respondre molesta
Alexandra Sevilla. Però la sang no
va arribar al riu. Ni tan sols es va
utilitzar el rellotge per controlar els
temps, que s’aplicava abans per minimitzar els discursos provocadors
de PxC.
+ notícies
Siscu Sánchez deixa el timó d’ICV a dos joves
Ho va dir i ho ha fet. Siscu Sánchez és ja un simple militant d’Iniciativa a Santa Coloma. L’assemblea d’ICV ha triat una direcció bicèfala per substituir-lo. Alexandra Sevilla i Jonatan Fornés són els nous
coordinadors de la formació. A la reunió es van analitzar les causes
de la pèrdua d’un regidor. Iniciativa va atribuir el retrocés a no saber rendibilitzar la feina
feta per Siscu Sánchez i
Alexandra Sevilla a Participació i Medi Ambient. Siscu Sánchez va
avalar la proposta de
confluència amb altres
forces per trencar amb
la vella política.
Siscu Sánchez, Àlex Sevilla i Jonatan Fornés
Ciutadans demana mesures per rebaixar el deute
El regidor de Ciutadans, Salva Tovar, ha estudiat la informació d’Hisenda sobre l’evolució del deute dels municipis entre 2011 i 2014.
En relació a Santa Coloma, Tovar ha valorat com a “molt negatives”
les dades ja que auguren un pèssim futur. La ciutat ha vist créixer
el seu deute en l’última legislatura
en 33.511.782 euros, el que deixa
el deute total en 96.042.802 euros,
dels quals suposa un 106,5%.
Salva Tovar.
Padilla, nou coordinador
L’agrupació local de C’s ha escollit
per unanimitat a Miguel Padilla
com a nou coordinador del partit a
la ciutat.
373 # JULIOL
publicitat
15
16
economia
2.0 # 2015
Noches con chispa en Santako
Ruta por los bares de tapas y copas
chema carvajal
E
n esta temporada estival, la
ciudad cuenta con una colorida oferta de establecimientos
en horario de tarde-noche que
pretende combatir con éxito el
asfixiante calor que se alía con la
pegajosa humedad. Con un mes
de julio donde se han batido todos
los récords por las altas temperaturas, las terrazas al aire libre y los
locales con aire acondicionado se
han convertido en puntos de peregrinación veraniega para muchos
colomenses.
Para comenzar una ruta “Santako
by Night” partiríamos del mismo
centro de la Plaça de la Vila como
uno de los oasis perfectos para recuperar fuerzas y disfrutar de un
ambiente relajado. En la terraza
Bombay los más jóvenes encuentran a diario su lugar de reunión
en sus más de 30 mesas. Allí, bajo
la sombra y el frescor que otorgan
las antiquísimas moreras, Enrique
y Sebastián recomiendan cada se-
Terraza del Bombay Café en la Plaça de la Vila.
mana tres nuevos cócteles de talla internacional (de 5 a 8€), las
famosas cachimbas de shisha y
un happy hour hasta las 20 horas.
Durante el fin de semana la “hora
feliz” será hasta las 19 horas.
Si lo que deseamos, además, es
tapear o cenar tenemos a un lado
del propio Ajuntament al Xòcala,
el 9 Carrer, La Lola, el restaurant
Cinc y el Koloma. Estos cinco
locales cuentan con sendas terrazas que conforman un punto
neurálgico de ocio de la ciudad.
Horchatas y granizados, cervezas
de importación, cócteles y toda
clase de combinados se sirven
junto a bocatas fríos y calientes,
hamburguesas (de 6 a 12 €) y
tapas clásicas y renovadas como
bravas, pinchos y morros de cerdo (de 3,5 a 5€).
A un paso, el Melao Café (Vistalegre, 23-25) ofrece cenas de
corte mediterráneas y todo tipo
de combinados y cócteles (mojito 0,5L a 5€) en un ambiente
acogedor con local climatizado.
Enfrente, la sala Room que desde
los jueves ofrece clases de salsa,
música en directo y los ritmos
más actuales en su pista de baile.
El local climatizado IO Bar (Sant
Carles, 12) es otra buena alternativa para el relax con sus dos
mesas de billar, sus cómodos sillones y su gran variedad de cócteles, cavas y combinados con y
sin alcohol.
En Rambla Sant Sebastià, numerosas terrazas a lo largo y ancho
donde sobresale el Racó del Café
y su torrada estrella de jamón
ibérico (12,95€). En vinos, los especialistas son Arribes del Duero
(Av.Generalitat, 11) con su Pintxo-Pote todos los jueves (pincho+vino/caña a 2€), El Canto
del Vi (carrer Major, 25) con el
sommelier Paco Cordero y Les
Tannines (carrer Sant Carles con
Major).
El horario nocturno de verano
se prolonga hasta las 2 horas de
la madrugada para las terrazas
y hasta las 3 horas en el interior
de los locales. Un horario siempre polémico entre el interés de
los hosteleros y el descanso del
vecindario.
breu
Obres de manteniment
i millora del Metro
Del 5 al 7 d’agost, tots dos inclosos, es realitzaran obres de
manteniment i millora a les
línies 9 i 10 de la xarxa de metro. Aquests afectaran al servei
tant en freqüència com en destinació, i per aquest motiu es
preveu un servei de bus entre
La Sagrera i Llefià. Del 8 al 18
d’agost es tallarà el servei entre Bon Pastor i Can Peixauet,
hi haurà una llançadora entre
Can Peixauet i Bon Pastor, amb
el mateix horari del metro.
Més informació a www.tmb.
cat/ca/estat-del-servei.
Les dades
Evolució de les
taxes d’atur
La cistella de
la compra
REDACCIÓ
REDACCIÓ
El passat mes de juny Santa Coloma
va baixar dels 11.000 aturats per primer cop després de l’octubre de 2009,
gràcies a una reducció de més de 500
aturats registrats, la baixada més intensa de tot el Barcelonés.
Analitzem els preus de diferents aliments bàsics que acostumen a formar
part de la cistella de la compra. Agraïm
la col·laboració del Mercat Sagarra en
la preparació d’aquest espai:
Evolució interanual a SC
L’evolució interanual també mostra
millors resultats relatius de Santa
Coloma respecte el Barcelonès i la
resta de Catalunya, amb una baixada
en valors absoluts superior a les 1.400
persones.
Per seccions d’activitat econòmica, la
que presenta una millor evolució es la
vinculada a la construcció, amb una
disminució de 571 persones menys
registrades com a aturades, seguida
de les persones vinculades a les indústries manufactureres que registra
una reducció de 229 aturats.
Hem passat del 19,50 % d’aturats al
2014 al 17,21 % d0aturats al 2015,
10.586 aturats en total.
Patates
Llet
Ous
Pollastre
Lluç
Enciam
Oli d’oliva
Pomes golden
Baguette
Cigrons cuits
Vedella (bistec)
0,92€ / kg
1€ / litre
2,40€ / dotzena
3,83€ / kg
6,80 € /kg
0,80€ / unitat
3,90 € / litre
1,78€ / kg
0,60€ / barra
1,65 € / pot 1 kg
14,90 € / kg
EMOCIONS CARNALS
amb Eva Moreno
17
“Entre trolebuses i autobuses” ‘Rebaixes a la fresca’
Un repaso por la historia del transporte
al parc Europa
Nova oferta de productes a bon
preu, d’oci i de restauració
josep maria cortès martí
S
anta Coloma se contagia, a veces de manera traumática, de
los cambios de humor de la capital. Durante el siglo XX jugó un
papel destacado, aunque poco reconocido. Ya en 1906 se inaugura
lo que seria un primer intento de
transporte urbano con la empresa
“La Catalana”. Entre 1922 y 1939
se establecen líneas más o menos
estables de la Compañía General de Autobuses: la AC San Andrés-Santa Coloma y la SC San
Adrián-Santa Coloma. En 1942
son substituidos por trolebuses
con la FS entre Santa Coloma y
San Andrés, y la FC, como ramal
entre el final de la FS y Santa Coloma.
En 1943 queda suspendido el
servicio de trolebús por el hundimiento del puente y se substituye
por la SC con autobús. En 1944
se restablece el trolebús FS. En
1947 se crea la F51, de la fusión
del tranvía 51 y la FS, de Fabra y
redacció
Autobús de Anselmo Rius estacionado en Santa Coloma en 1917.
Puig a Santa Coloma y en 1949
es la FI. En 1953 se pusieron
dos trolebuses entre las 22.00 y
las 2.00h, en vísperas de festivos
y los primeros servicios nocturnos. En 1964 se cambian las letras por números. La FI por la 3,
la FS la 35 y la FC la 40 como el
resto de lineas de Barcelona. Los
sesenta afectará la configuración
del transporte urbano integrando
la ciudad en un solo tejido. En
1968 un ciudadano colomense invertía tres cuartos de hora
para desplazarse al trabajo y “son
muchos los que después del autobús deben de tomar el metro”,
según “Cuadernos de Arquitectu-
ra y Urbanismo” de 1972 que lo
denunciaba en “¿Vivimos en una
ciudad embotellada? Transportes
públicos. Un “servicio” que “sirve”
de poco”. Se comenzaba a configurar la ciudad. Santa Coloma reclamaba ser uno de los ejes estratégicos de la Barcelona real. Hoy,
en 2015, es una pieza del puzle
metropolitano. Su ubicación conjuntamente con la red de transportes públicos -B19, B20, N9,
L1, L9, 42- y la red viaria refuerza
su funcionalidad: Ronda Litoral,
Ronda de Dalt. Aquellas deficiencias de hace 50 años son hoy potencialidades, resultado del gran
esfuerzo de su ciudadanía.
E
l passat dissabte 25 de juliol
es van celebrar al Parc d’Europa les “Rebaixes a la Fresca”,
una jornada comercial i festiva
organitzada per l’Agrupació de
Comerç i la Indústria - Tot a Mà.
Un total de vint-i-sis parades
oferíen als assistents rebaixes
que arribaven al 40-50% de descompte en moda i complements,
productes de la llar, alimentació,
articles per a mascotes, dietètica,
VIBRACIONS I VACANCES
J.M. Cortès Martí
Professor Economia UB
L
es colemenques i els colomencs tindrem moneda pròpia. I com aquell qui diu serem
independents de l’euro. Una moneda que no serà com les altres.
I segurament ni es dirà pesseta,
ni duro, ni euro... ni segurament
serà com el franc suís ni la lliura
esterlina. Això no vol dir que els
‘colomins’ o ‘colomines’ denominació proposada per l’articulista,
no puguin anomenar-se franc colomenc o lliura colomenca.
Des d’antic s’atribuïa el dret de fer
moneda, és a dir d’encunyar-la i
alhora emetre-la, als emperadors,
reis i comptes-reis. En temps de
Carlemany i del seu fill Lluís, les
seques dels comptats catalans
van emetre carolingis i lluïsos.
Ja en temps de Jaume I la corona d’Aragó coordina el sistema
monetari amb els lingots d’aliat-
ge, plata i coure habitualment,
anomenats billó o vellón donant
així el nom al sistema monetari
medieval.
Per tant, es pot interpretar amb
una certa ironia que Santa Coloma de Gramenet serà com un
petit comptat a partir del primer
trimestre del 2016. No obstant,
els ‘colomins’ o ‘colomines’ no
serà una moneda qualsevol. Sinó
un mitjà de pagament digital que
permetrà a la economia local ser
més dinàmica i alhora més equitativa. Per aquest motiu se l’anomena moneda social.
Europa té una llarga experiència
amb moneda local. La iniciativa
s’emmarca en el projecte a escala de la Unió anomenat DigiPay4Growth, on municipis com
Granollers o la comarca de Berguedà en formen part juntament
amb la ciutat anglesa de Bristol i
l’antiga illa de la Corona d’Aragó
de Sardenya. L’acrònim Digipay4Growt es referix al pagament/
cobrament digital per assolir el
creixement local per mitjà 4 instruments , de igual manera que
quatre fonts que omplen una galleda, de diner digital al municipi.
El document del projecte s’estructura en quatre àrees, alhora que 4
són les fonts que «omplen» al territori de la nova moneda digital.
artesania... Tot amb un ambient
de mercat i caire proper. Durant
el vespre, els més petits van poder gaudir d’activitats d’animació infantil realitzades per la
Colla Jove de Diables. També va
haver-hi el concert en viu dels
The Fantabulous Míticos, i de 18
a 22 hores degustacions de tapes
i begudes ideals per a la calor,
com amanides fresques, croquetes, piruletes pinxo, carpaccios i
makis... tot acompanyat de cervesa artesana, i bones compres.
Foto: UoOh! Design
Cap a una moneda local a Santa Coloma
Sexòloga i fundadora de TAPERSEX®
La calor fa que augmenti la producció de testosterona, oxitocina i endorfines. Hormones relacionades amb el desig sexual. A més calor, més
ganes de sexe. I ara, sumem els efectes secundaris de les vacances: descansar, desconnectar, més temps...El resultat immediat és la pujada de
la freqüència de l’activitat sexual! Visca! És el moment de experimentar noves sensacions. De descobrir com trencar la rutina que s’instal·la
durant la resta de l’any. De jugar de forma diferent. De vibrar!
Gaudeix de l’experiència de la vibració. Orgasmes molt més fàcils, orgasmes molt més intensos, orgasmes per tothom. Dintre o fora del llit,
dins el jacuzzi o a la dutxa, a distància o ben a prop, en solitari o en
companyia. Un didal, una baleta, un pintallavis, una anella, un conillet... un món de joguines petites o grans t’esperen. Fica una joguina
vibradora dins la maleta i aprofita les vacances per recuperar tots els
orgasmes perduts durant l’any!!!
Vine’m a veure a Tapersex® Boutique o entra en www.tapersex.
com tens a l’abast tots els productes i l’assessorament que necessites. Si tens qualsevol dubte,
consulta o suggeriment al voltant
de la sexualitat i les emocions derivades, pots adreçar-te a mi: info@
tapersex.com o 93 466 36 06.
economia
373 # JULIOL
La primera font són pagaments
digitals entre les administracions
del territori; Segona el pagament
de subvencions, amb aquest mitjà, a institucions i agents diversos; Tercera obre la possibilitat de
què els tributs pagats pel ciutadà
s’abonin amb moneda digital
(pels més grans, similar al «paper
de l’estat» que anàvem a comprar
a l’estanc); Quarta retribució al
personal del sector públic de
l’àmbit local amb aquest tipus de
diner digital.
Al llarg de la història hem tingut
experiències similars. La Taula
de Canvi va ser una institució de
l’edat mitjana que vetllava pel
canvi correcte de les monedes
i col·laborava amb la resta del
sistema financer per donar-li seguretat. En certa mesura fou el
precedent dels bancs públics o
nacionals, com fou el «Banco de
San Carlos» més tard el «Banc
d’Espanya». En aquest cas l’Ajuntament, si el projecte va endavant, actuarà com un banc central colomenc, la finalitat del qual
és donar seguretat al comerç per
potenciar el creixement.
+ noticies
Obres als carrers de
Santa Coloma a l’agost
El calendari previst d’obres de
pavimentació és: Carrer Milton (entre Pl. de la Guinardera
i C. Navarra) del 27 al 31 de
juliol; Carrers Marina, Pedró i
Pedragosa, del 3 al 6 d’agost;
Carrer de Sant Carles (entre
Pompeu Fabra i Francesc Moragas) del 3 al 7 d’agost. Carrer de Roma (entre Beethoven
i Mozart) del 10 al 14 d’agost
i els carrers d’Andreu Vidal i
Sant Joan (entre Andreu Vidal i Salzereda) del 17 al 21
d’agost. D’altra banda es preveu que del 10 al 17 d’agost
hi hagi treballs de millora del
paviment de la carretera de la
Font de l’Alzina.
18
esports
2.0 # 2015
La Xina s’obre al futbol
Alberto Morales, un colomenc a Xi’an
El gegant asiàtic importa el talent
dels tècnics catalans per créixer
bernat lópez
T
é 28 anys, és llicenciat en CAFE i des
de fa quatre mesos viu a la Xina perseguint un somni: ser entrenador professional. Deixar enrere els carrers del barri
del centre no ha estat fàcil per Alberto
Morales (Santa Coloma, 1987). Abans de
passar per la universitat, el tècnic colomenc va cursar els seus estudis de secundària a l’IES La Bastida, alhora que feia les
seves primeres passes com a entrenador
a les files de la Unificació Llefià. Set anys
al futbol base de l’Europa i les vivències
posteriors en categories sènior (UD Catalana i Sant Cugat) acabarien de forjar el
caràcter de l’Alberto entrenador. A principis del 2015, la seva condició de col·legiat li va permetre rebre una oferta de la
LAMA Football Academy, acadèmia de futbol xinesa dirigida per Toni Díaz, ex entrenador de la UDA Gramenet. En aquell
moment, les opcions d’Alberto Morales
estaven ben definides: apostar per marxar
sol a l’estranger o mantenir-se al costat de
la família i la parella sent entrenador del
primer equip del Sant Cugat. “En Toni em
va explicar l’expansió que està tenint el
futbol aquí i això em va cridar l’atenció.
Abans de decidir vaig pensar què seria millor pel meu futur”, relatava Mora, sobrenom futbolístic de l’Alberto. El tècnic de
Santa Coloma aterraria al gegant asiàtic
el passat 1 d’abril. Des d’aleshores, Xi’an
es convertiria en la seva nova llar i Héctor
Galán, també colomenc, en el seu company d’aventura. “Xi’an és la seu principal
de l’acadèmia. Nosaltres coordinem uns
600 jugadors i comptem amb dues instal·
lacions d’entrenament. També tenim seus
a Chongqing, on hi ha uns 250 alumnes, i
a Chengdu”, explica Alberto Morales. Només han calgut uns mesos per comprovar
l’enorme capacitat de creixement de la
LAMA Football Academy. Quan Mora va
arribar a Xi’an es va topar amb una acadè-
El tècnic entrena a més de 600 joves jugadors / Foto: A.Morales.
Xi’An, la nova llar d’Alberto Morales.
mia d’uns 350 jugadors i ara la institució
ja camina cap al doble. Aquesta expansió
permetrà inaugurar més seus durant els
pròxims mesos i oferirà opcions laborals a
més entrenadors catalans i espanyols.
Rol destacat
17 sessions d’entrenament a la setmana
de més d’una hora de durada (1:30h).
Aquesta és la tasca que Alberto Morales
i Héctor Galán desenvolupen a Xi’an per
fer créixer i evolucionar als joves futbolistes xinesos a qui dirigeixen. “Les sessions les planifiquem jo i l’Héctor, però
tenim entrenadors locals de suport que
ens fan de traductors. Nosaltres també els
formem”, apunta Alberto Morales des de
Xi’an. El jove colomenc es mostra “orgullós” de “coordinar el camp principal de
l’empresa”, condició que el fa sentir “important dins de l’organització”. A més,
Morales i Galán tenen l’honor de ser els
únics entrenadors de la LAMA Football
Academy que supervisen la formació de
l’equip d’elit de l’entitat. “Són els 20 millors jugadors de la institució i és l’equip
amb el qual sortim a competir”, afirma
el tècnic de Santa Coloma. Com que a la
Xina no hi ha lligues locals, l’acadèmia es
planteja acudir a tornejos internacionals
a mitjà i llarg termini, motiu pel qual ha
creat una plantilla d’alt rendiment que
pugui projectar arreu del món la fortalesa
del futbol xinès. Molts d’aquests joves podrien jugar perfectament a Espanya.
Màxima admiració i hospitalitat
A Xi’an, ser occidental és sinònim d’èxit.
De la seva experiència al gegant asiàtic,
un dels millors records que guardarà Alberto Morales és el respecte i l’amabilitat
de la població local. “La societat xinesa
és molt agraïda. Et fan sentir important,
pel simple fet de ser occidental”, reconeix
Mora. L’entrenador de Santa Coloma ens
confessa algunes anècdotes interessants
del seu dia a dia que serveixen per il·lustrar l’elevat grau de consideració de la
cultura oriental vers els europeus. “Moltes vegades entrem a restaurants i hi ha
persones que s’ofereixen a convidar-nos
a sopar. Ens demanen fotografies perquè
ens consideren professionals del món
del futbol”, explica Alberto Morales. Tot
i que l’estil de conducció xinès “és una
bogeria”, Morales ja se sent perfectament
adaptat a la seva nova vida. Té contracte
fins a l’abril del 2016 i espera amb delit el
moment d’agafar vacances i poder visitar
als seus familiars. “Quan vius a casa tens
ganes d’estar amb els amics i no valores el
fet de poder veure cada dia als pares, als
meus germans o a la meva parella”, assegura el jove colomenc. A la Xina, Alberto
Morales ha après com ningú que l’ésser
humà evoluciona i s’adapta “a base de
cops”. L’entrenador enyora Santa Coloma,
però té molt clar que Xi’an el marcarà per
sempre més. “Ja no m’entra al cap entrar
en un bar i menjar sense pals”, ens diu des
de l’antiga capital de l’imperi xinès.
373 # JULIOL
publicitat
19
20
esports
2.0 # 2015
Units i amb energies renovades: Catgas Santa
Coloma vol ser el motor de tota una ciutat
Xavi Passarrius valora els atributs futbolístics de les cares noves de la plantilla
Durant l’acte de presentació de les noves
samarretes de l’entitat, el tècnic va repassar
els principals atributs de totes les incorporacions. “L’Esteve ens pot aportar il·lusió. Per
ell, tornar a Primera és molt important. Ens
anirà bé tenir un porter català amb ganes de
tornar a competir al màxim nivell”, apuntava Passarrius. Sobre Fabián, l’entrenador del
Catgas Energia destacava la “contundència i
agressivitat” que aportarà al bloc, així com
Disseny de les noves equipacions I Foto: FS Garcia
bernat lópez
E
n un entorn immillorable, la massa social, els jugadors, el cos tècnic i els directius
del Catgas Energia van donar el tret de sortida a la temporada 2015-2016 celebrant un
dels actes clàssics del club. A la sala principal
del restaurant Can Piqué, l’entitat colomenca presentaria en societat els dissenys de les
samarretes amb el nou patrocinador incorporat (Catgas Energia), així com la campanya
d’abonats pel pròxim any. Acompanyat pel
regidor Diego Arroyo, pel gerent de Catgas,
Pere Gran, i pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, Vicenç Gar-
cia va celebrar l’acord assolit amb l’empresa
colomenca, assegurant que el club disposa
d’un patrocinador “de veritat després de 40
anys d’història”. El FS Garcia ha volgut que el
seu nou patrocinador i la ciutat de Santa Coloma formin part de la campanya d’abonats
15-16, la qual ha estat batejada amb el lema
‘L’energia que ens uneix’.
Passarrius, content amb els fitxatges
Més capacitat de rotació, bloc compensat
i potencial per treure bé la pilota jugada.
Aquestes són les principals conclusions que
extreu Xavi Passarrius amb els fitxatges que
ha executat el FS Garcia al llarg de l’estiu.
A l’estiu refresca’t
amb els nostres
inflables aquàtics!
la seva condició “d’esquerrà”. En relació a
Carlos Corvo, Passarrius es mostrava convençut que el futbolista de Manresa serà una
peça clau en atac. “Ens donarà l’u contra u i
aquesta màgia que tenia Martel. Estic segur
que farà gols”, afirmava Xavi Passarrius. En
darrer terme, el tècnic valoraria positivament
l’arribada de Pablo Del Moral. “Ens pot donar
moltes coses en defensa. Executa molt bé la
pressió”, declarava.
L’Arrabal Calaf Gramenet manté
el gol i lliga diversos fitxatges
Miguel Bretons passa de la banqueta a la gespa
b.l.
Amb l’arribada de l’estiu, els projectes
esportius dels clubs de futbol de la ciutat
entren en període de gestació. Buscant
superar el cinquè lloc aconseguit durant
el curs passat, el nou bloc de l’Arrabal
Calaf (grup XI de Tercera Catalana) comença a prendre la seva forma definitiva.
Després de fer una gran tasca, el tècnic
Miguel Bretons deixa d’ocupar la parcel·
la d’entrenador i s’incorpora a la plantilla
del primer equip, mentre que Álex Ochoa,
entrenador del filial, fa el salt. A més, els
dos màxims golejadors de la plantilla –
Pepe Infante (22 dianes) i Alberto Soto
(17) – es queden al club, igual que el porter Carlos Mesa. A banda d’aquests tres
jugadors, l’Arrabal ha lligat la continuïtat
de nou futbolistes més: Darko Barón, Pau
Prim, Chencho, Alberto Navarro, Juanma
Lopezosa, Edu Sales, Cristian Duchelinho,
Jordi Amorós i Dani Muñoz. En el capítol
d’arribades, l’entitat colomenca va concretar en primera instància els fitxatges de
Juanma Pérez (Trinitat) i de Damián Contreras (Singuerlín). Amb el pas dels dies,
l’Arrabal ha pogut ampliar el seu ventall
d’incorporacions. Zeus Rodríguez i José
Ordóñez (Turó de la Peira) i Carlos Martínez, del Blanes, aterren a Can Zam. Per
últim, el pivot Jordi Gómez puja del filial.
cultura
373 # JULIOL
Can Zam acoge el mejor festival
europeo de rock actual
Afluencia y éxito rotundo en la segunda edición del Rock Fest Barcelona
pilar tomás
P
or segundo año consecutivo
Santa Coloma se ha convertido en la capital mundial del
Rock. Los tres días del Rock Fest
han pasado por la ciudad como
una estampida, rápida y apoteósica para los que lo han podido disfrutar, que ha llenado las
calles colomenses de ropa negra
y melenas rockeras.
Algunos de los vecinos más
próximos a la zona han sufrido
molestias por el ruido, pero en
general, la respuesta de los colomenses al evento musical ha
sido extraordinaria. Una inyección de positivismo, sobre todo
para el centenar de personas
contratadas para el festival, y
sus familias.
La organización habla de unos
18.000 asistentes por día al recinto del festival, venidos de 54
países de todo del mundo. En
la zona de acampada han convivido americanos, alemanes,
portugueses, rusos, franceses,
italianos, españoles... Todos
convencidos de su fortuna por
asistir al mejor festival internacional de rock actual. Muy buen
ambiente y convivencia inmejorable, primó el buen rollo entre
el colectivo rockero venido de
todas partes, también destacable
el número de familias completas
disfrutando del festival. Algunos
ya concretaban “quedadas” para
asistir a festivales futuros.
Cartel colosal
El ambicioso cartel de esta segunda edición hacía prever una
asistencia mayor a la del año pasado. Los organizadores tendrán
que estrujarse las ideas para
igualar o intentar mejorar el
impresionante cartel el próximo
año, convertidos ya en un referente para el público mundial.
El festival dió comienzo el jueves 24, bajo un sol de justicia
que no impidió que cientos de
rockeros se acercaran al parque
de Can Zam desde las 12 del mediodía a recoger las pulseras que
les daban acceso a los tres días
de Festival. A las 4 de la tarde
Xavi Grau torna al Santa Coloma
després de 3 anys al Badalonès
Serà el tècnic del sènior a Primera Catalana
sònia ribó
Destinats a:
- Casals d’estiu
- Associacions
- Particulars....
enter
Gestió Comunicativa, S.L.
Tel. 93 383 94 93 - [email protected]
Durant tres anys va compaginar la tasca
d’ajudant del sènior A a Copa Catalunya
amb la d’entrenador del sènior B del CB
Santa Coloma. “Conec el club, la directiva i la resta d’entrenadors i sé que trobaré un gran ambient per treballar en
les millors condicions. A més, hi ha una
relació d’implicació entre tots els equips
del club, des del pre mini fins el sènior,
i això és molt engrescador”. Per això no
va dubtar a tornar al CB Santa Coloma
després de tancar una etapa al Badalonès.
“M’emporto una molt bona relació, tant
amb la coordinació com amb la junta, i
sobretot amb tots els jugadors que han
passat per l’equip aquestes temporades.
Però tenia una sensació clara de final de
cicle”. Després d’un ascens i dos temporades a Primera Catalana, ara creu “és el
moment que un altre entrenador provi de
21
Vista panorámica del recinto de Can Zam. / Sergi Ramos
se abrían las puertas del recinto,
los problemas con la recogida de
pulseras produjeron largas colas
y una gran aglomeración en los
exteriores mientras se iniciaba el
festival, situación más que superada con el paso de las horas y
que no ha podido empañar la satisfacción de los asistentes, que
no tuvieron que enfrentarse de
nuevo a esperas insufribles una
vez dentro del recinto.
Los conciertos, con rigurosa
puntualidad, se dieron inicio
con el grupo colomense Asphyxion. Durante estos tres días han
pasado por los dos escenarios
del Rock Fest bandas míticas
como Sabaton, Rosendo, Status
Quo, Scorpions, Nightwish y Saxon en la primera jornada; Brujería, Destruction, Powerwolf,
Ángeles del Infierno, Helloween,
Twisted Sister, Europe y Anihilator el sábado; y Angelus Apatrida, Battle Beast, Primal Fear,
Warcry, Loudness, Riot Venom
y Judas Priest, que encabezó el
cartel del tercer y último día de
festival. Grupos venidos de cada
rincón del mundo, que representan tanto al rock de siempre,
como al más renovado. Como
en la pasada edición, aquellos
que no habían tenido suficiente
después de los conciertos podían
dirigirse a la carpa, donde dj’s de
rock y heavy metal nacionales
pincharon los mejores temas de
todos los tiempos.
Mejoras
Este año, los que han repetido
asistencia, han podido valorar
varias mejoras respecto a la primera edición del festival, en que
La Carpa de ASDENT
EL ROCK FEST MÁS SOLIDARIO
Desde la organización del Rock Fest se ha destinado todo lo
recaudado en la “carpa solidaria” ubicada en el recinto del festival a financiar la investigación de la enfermedad de Dent, la
enfermedad rara que padecen 40 personas en España, entre
ellos Nacho, un niño colomense que lleva una larga lucha contra esta enfermedad. La recaudación ha sido excelente gracias
a la venta y sorteo de merchandising, objetos de coleccionista,
pases y carteles firmados, púas, discos y especialmente a la
venta de tres guitarras firmadas por Scorpions, Europe y Twisted Sister. La incansable Eva Giménez y su familia estuvieron
presentes en el festival y pudieron recibir en primera persona
el cariño y solidaridad de todo el Rock Fest.
hubieron algunos problemas
que se han solventado en ésta.
La mejoría se ha hecho notar en
muchos aspectos, como la calidad y distribución de los servicios, las barras, los espacios de
sombra, los aspersores para los
momentos más calurosos, la
cantidad y limpieza de los WC,
los precios y calidad de la comi-
da, y la puntualidad y agilidad
de cada concierto por los dos
escenarios, que fue otro de los
puntos fuertes del festival. Es
todo un triunfo haber colocado
el Rock Fest Bcn en los primeros
puestos mundiales con tan sólo
dos años de vida. Sólo podemos
decir “hasta el próximo año, y
¡larga vida al Rock Fest!”.
Estudio del impacto
económico en la ciudad
El consistorio prepara un
estudio sobre el impacto
socioeconómico del Festival,
que se hará público en breve.
Xavi Grau torna a Santa Coloma.
fer el salt a Copa Catalunya, on l’escola
mereix estar”. A més, “les relacions amb
els jugadors després de tres anys fa que
acabin sent amics més que una altra cosa
i, arribats a aquest punt, és millor fer un
canvi”. A Santa Coloma dirigirà el sènior
a la mateixa Primera Catalana. “La base
dels jugadors del sènior la conec perfectament i sé que donen garanties totals per
poder competir a la categoria”.
El promotor está
dispuesto a mantener
el festival
Judas Priest. / Sergio Más Navarro
Actuación de Twisted Sister.
Antes del 15 de octubre, el
ayuntamiento debe confirmar la
aceptación a que se celebre en
Can Zam de nuevo. La promotora
ve el Parque de Can Zam como
espacio idóneo para continuar
celebrando el festival.
22
cultura
2.0 # 2015
Buscant patrocini Algunes escoles no compleixen
per a la Festa Major la norma dels llibres de text
L’ajuntament obre un concurs
per a l’esponsorització
pilar tomás
L
’ajuntament ha obert a concurs el patrocini de la Festa
Major d’Estiu 2015, i es troba
actualment estudiant les propostes més atractives.
La resolució dependrà principalment de qui ofereixi la millor
proposta econòmica, a més de
qui presenti una aportació més
important al banc d’aliments de
la ciutat (Programa Municipal
d’Aliments Solidaris).
Dues de les marques que han
presentat proposta i s’estan estudiant són la cervesera Moritz
(que ja va esponsoritzar la Festa
Major 2014) i Cacaolat.
D’aquesta esponsorització dependran alguns dels actes establerts al programa, i parts importants de la gestió de la festa com
són els “xiringuitos” d’entitats,
els corretapes, etc. Per exemple
la celebració del “Tren de la Moritz”, un dels èxits de la passada
edició de la Festa Major, està a
l’espera de la resolució d’aquesta
licitació.
Durant els propers dies es publicarà la decisió final per part del
consistori.
Cartell de la Festa Major 2015.
1ª ‘Santako Jove
Party’ a Can Zam
1.050 colomencs de 18 anys
convocats a la festa
p.t.
E
l diumenge 26 de juliol es va
celebrar a Can Zam la primera Santako Jove Party, una festa
dedicada especialment als joves
colomencs que compleixen 18
anys aquest 2015, però amb entrada oberta a tot el públic.
L’actuació dels DJ’s del Tour 40
Adrià Ortega, Ernest Codina i
Víctor de la Torre van portar a
la carpa ubicada al Parc de Can
Zam (carpa del Rock Fest aprofitada per a aquest esdeveniment)
els èxits més sonats actualment a
les ones radiofòniques catalanes.
Els homenatjats van poder aconseguir samarretes conmmemoratives una setmana abans de la
festa al Mas Fonollar presentant
el DNI, per acreditar la data de
naixement i residència a Santa
Coloma. Unes 1100 persones
van assistir a la festa, que possiblement no ha tingut tot l’èxit esperat, possiblement per haver-se
celebrat en diumenge i després
de tres dies de festival al Parc de
Can Zam.
Primera Santako Jove Party a Can Zam.
Manca informació a les cartes als pares
p.t.
A
l’anterior número ja vam
informar sobre la situació
actual en relació al Programa de
Reutilització dels llibres de text.
Com us vam explicar, l’Ajuntament disposa de 790.000 €
destinats a la subvenció per
adquisició de llibres de text i/o
material didàctic d’ús als centres públics i privats de la ciutat.
També ens vam assabentar de
les noves normatives que s’havien generat després d’algunes
situacions d’incompliment de
les bases anys enrere.
Actualment les escoles ja han
d’haver presentat als pares les
cartes informatives a on s’explica la dotació econòmica exacta,
per cada nen i curs, el llistat de
llibres dels quals ha de fer-se
càrrec cada família, i la informació oportuna a la “quota de
manteniment”, que va de 1 a
20 € per nen segons cada centre, a més de concretar a què va
destinada ja que habitualment
es porta a terme un “pack” a
on s’inclouen excursions, visites, materials, quota de soci de
l’AMPA... aspecte que va començar a produïr queixes dels pares
l’any passat, al veure que per
exemple quan un nen no anava
a una excursió, no se li retornaven els calers determinats a
aquella activitat.
Podem dir que algunes escoles
no han entregat les cartes, d’altres han entregat els documents
amb manca d’informació important, com són els ISBN (codis
“matrícula”) dels llibres, o omitint informació detallada de les
quotes de manteniment.
D’altres han fet pública la carta
d’informació als pares mitjançant panells informatius que
dificulten la visibilitat i moltes
vegades fan que no es tingui en
compte aquesta publicació obligatòria.
Publicació de la carta
informativa a una escola.
Propostes estiuenques
de lectura infantil
La lectura és ideal per relaxar-se i ampliar
coneixements i vocabulari
p.t.
A
continuació us recomanem
diferents llibres de lectura,
ideals perquè els més petits de
casa aprofitin les vacances per
ampliar coneixements i millorar les seves comprensions lectores i ortografia, a l’hora que
gaudeixen i es relaxen:
De 4 a 6 anys:
Busca que buscaràs: Impactants il·lustracions repletes de
color per trobar i comptar objectes i animals. Divertits jocs
d’observació.
La Sirena Golafre: El Petit
Pelut és un bon noi, que sense
voler s’endinsa en aventures extraordinàries. Què hi trobarà a la
panxa de la sirena?
De 6 anys a 10 anys:
El País de les 100 parules:
L’elecció d’un nou secretari acaba
esdevenint en un concurs entre
tres aspirants que hauràn d’anar
pel món i portar allò més útil pel
País de les Cent Paraules.
El Gat Disbarat: “Jo tinc gràcia
i tinc talent, i ho valora molta
gent: qui coneix en Disbarat, mai
més no l’ha oblidat!”. La combinació de rimes i la barreja de ritme i repetició facilita l’aprenentatge i la identificació de noves
paraules.
De 8 a 12 anys:
El nen que va xatejar amb
Jack Sparrow: El premi a
un concurs és poder xatejar
amb Johnny Deep, i el guanyador és en Martí, un noi de
10 anys amb dos problemes
importants, el bullying que
pateix a l’escola i la separació dels seus pares.
La increible història de la
tieta terrible: Herències,
tripijocs, tietes malvades i
fantasmes agosarats són els
acompanyants de l’Stella en
aquesta divertida, fresca i
sorprenent història.
373 # JULIOL
còmic colomenc
23
colomins i colomines
Diari de
Santa Coloma
GRAMENET
Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás · Sònia Ribó · Bernat López · Toni Santiago · Col·laboradors: Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés, Valentín Wallace, Chema
Carvajal, Sergio Mas Navarro, Víctor Crespo, Martí Segura, Germán Madrid i Eva Moreno. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau Publicitat: Eduard Monterde, [email protected] · Contacte redaccio: [email protected]
Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.com
Dipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.
TROBA EL TEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA CARRER MAJOR
“Mi patria son
mi familia, mis
libros y el diario de
todos los días”
José Jareño
Músico
José Jareño es uno de los fundadores de
Vela Llatina, que hoy integran también
Joan y Xavi Manzanares, Pep Garrido,
Mateo Tomás y Manolo Manzano. Su hija
Laura tiene la misma edad que el grupo
de habaneras: 30 años. Y Javi, también
cantante, 38 años. Con esa edad José era un
trueno, el ‘boss’ del rock colomense con la
Octava Fundación. Ni los Diablos llenaban
a reventar los entoldados del Fondo, Santa
Rosa y Singuerlín. Este año escucharemos
su guitarra encandilar por la Festa Major.
jordi corachán
-Recuerdo una
entrevista
que
le hicimos en la
Revista Grama,
lamentablemente desaparecida.
Ha sido profeta en su tierra.
-Creo que me la hizo su compañero
Eugenio Madueño. Ustedes siempre me han tratado bien y yo he
seguido con atención sus carreras
periodísticas. Pienso que somos
gente que nos gusta ayudar a los
demás y nos alegramos de los éxitos de los colomenses más allá de
nuestra ciudad. En aquella época,
nosotros ya tocábamos en Girona,
Palafrugell, Tarazona, Les Borges
Blanques, Figueres, Terrassa, Sabadell...
-¿A qué atribuye el éxito?
-Creo que no lo hacíamos mal y
nos preocupaba satisfacer a la gente que había pagado una entrada.
Teníamos dos repertorios, uno de
baile, al estilo de Antonio Machín
y otro, de Rock and Roll puro y
duro. Recuerdo un concierto en el
Dragón Rojo, de Cerdanyola, que
entonces era la discoteca más grande que había. El escenario estaba
escondido en el foso y de pronto
subíamos en un elevador y aparecíamos tocando. La gente se volvía
loca y nosotros, también.
-¿Siente nostalgia?
-Era otra época. Me gustaba
mucho el rock, pero no el ambiente de los palcos de los entoldados. Eso de que nombraran ‘pubilla’ a la sobrina del alcalde o a la
amante del cacique del pueblo me
repateaba el estómago.
-No se puede ser de izquierdas.
-Claro, yo soy liberal de izquierdas.
No me olvido de dónde vengo y sé
bien dónde estoy.
-¿Le gusta la política?
-Sí, pero soy muy crítico con los políticos. Solo pido que se preocupen
de los más necesitados. La política
debe servir para que no haya gente
rebuscando en los contenedores. Si
no para qué diablos sirve.
-Para miseria, la de su juventud,
¿no cree?
-Sí, sí, pero había más humanidad;
no sé, más solidaridad. Mire cuando íbamos a tocar a Pineda o dónde fuera, nos acogía la gente en sus
casas; nada de hoteles. Llegábamos
con la furgo y nos repartían por las
casas.
-Porque eran cantantes.
-No, que la gente era así. Creo que
había más humanidad. No sé si me
explico. La gente se ayudaba, era
buena de natural.
-Pero, ustedes eran populares.
-Bueno, un poco. Éramos músicos
de segunda línea. Ni famosísimos
ni guitarreros. A Javi nos lo llevamos de recién nacido a Pineda...
No sé como decirle. No salíamos
por la tele, pero nos entrevistaban
en Radio Juventud, y cuando actuábamos en el Ovni o el Románov
(salas de Santa Coloma, ya desaparecidas) nos grababan. Javi era un
bebé.
-...Y ahora es un crack. Ha seguido sus pasos.
-Me encanta. A veces me pide que
le acompañe. El otro día tocamos
juntos en el Fizz, de la calle Balmes. Cantó cosas suyas y de Serrat,
Manolo García y Triana.
-Y a Laura, también la acompaña?
-Hace poco estuvimos en Los Pallaressos. Mi patria son mis hijos, mi
mujer, mi guitarra, todos los libros
que he leído, ‘el joselito’ (su gato),
‘el tobi’ (el perro) y el diario que leo
todos los días.
-¿Lee el diario en papel?
-Sí, todos los días. ¿Qué pasa, qué
ya no se lleva? Me gusta leer la
prensa y a determinados articulistas. Además de los periodistas salidos de Santa Coloma, siempre he
seguido a Joan de Sagarra y Arturo
San Agustín.
Recita un montón de artículos y de
diarios de otros tiempos y de ahora.
José Jareño es delgado, pero granítico. Es hijo de un empleado de
la compañía eléctrica de La Solana
(Ciudad Real), que tras vivir cerca
de los pantanos de Pont de Suert,
Alcarràs y Mequinenza, aterrizó en
Santa Coloma y aquí se quedó. Hoy
es su patria.