1. No category

full
dominical
Església de Menorca
Número 1710 - Any XXXIV - 15 març 2015
passant per la vida
OR D E NAC IÓN D E UN
NUE VO P R E SBÍTE RO
P
ara una diócesis, para todas sus
parroquias y comunidades, es
motivo de una inmensa alegría la
ordenación de nuevos sacerdotes que se
ponen, de un modo especial, al servicio de
la Iglesia. Es una fiesta importante comprobar cómo responden afirmativamente
al Señor para el ministerio los jóvenes de
nuestro tiempo.
A todos se nos pide oraciones por las
vocaciones al ministerio y a la Vida
Consagrada. A todos se nos urge a pedir
por los matrimonios y las familias cristianas. Porque todos los cristianos y las
comunidades tenemos una parte de responsabilidad en la misma vida cristiana.
Con nuestras plegarias y con nuestra
actuación queremos presentar el verdadero rostro de Jesucristo en el mundo
actual. Además del obispo y los sacerdotes, especialmente los formadores del
Seminario, todos estamos llamados a participar en el impulso y fomento de las
vocaciones. Por ello ahora todos manifestamos una gran satisfacción y gozo con las
ordenaciones sacerdotes. Es una fiesta de
la Iglesia.
Nuestra diócesis vivirá una gran celebración festiva el próximo sábado, 21 de
marzo, en la Catedral, donde recibirá la
ordenación presbiteral el diácono JUAN
CAMPS SERRA. Sus padres se establecieron en Es Castell en cuya parroquia ingresó como monaguillo y, con los primeros
estudios, empezó a fraguar su vocación.
Pasó al Seminario Menor de Valencia con
doce años de edad. Allí empezó la enseñanza secundaria y los seis cursos del
Seminario Mayor que comprenden estudios de filosofía y teología en la Facultad
de “San Vicente Ferrer”. Al terminar,
El próximo sábado, 21 de marzo,
La Catedral acogerá
la ordenación presbiteral de:
JOAN CAMPS SERRA
regresó a Menorca donde recibió la ordenación de diácono y, además, hizo un
curso de pastoral en la parroquia de la
Concepción de Mahón.
Quiero agradecer también el trabajo
de tantas personas que han seguido y
alentado el itinerario del futuro sacerdote.
Lo han hecho con consejos y orientaciones, con sesiones académicas, con ejemplos pastorales, con oraciones.Y ahí están
los familiares y los feligreses de las dos
parroquias donde ha crecido y ha desarrollado su labor, los miembros del
Secretariado de Juventud, los sacerdotes,
diáconos y miembros de la Vida
Consagrada de nuestra diócesis. El mismo
Juan no lo olvida y yo quiero resaltarlo:
mostrar gratitud inmensa por las gentes
de la diócesis valentina, han tenido mucha
importancia en su formación el Rector y
formadores del Seminario de Valencia, los
sacerdotes y feligreses de las parroquias
donde, cada año, ha sido acogido como un
hermano y un amigo, ha aprendido a configurar su personalidad y ha colaborado
en las múltiples tareas pastorales.
Todas las preocupaciones y los esfuerzos del pasado se van a convertir y expresar en el día de su ordenación en alegría,
satisfacción y acción de gracias. Nos servirá a todos esta jornada para continuar
pidiendo al Señor por todos los sacerdotes, los actuales seminaristas y por todos
aquellos que en este momento disciernen
su propia vocación.
A todos os invito a esta celebración en
la Catedral el próximo sábado.
Que nuestra Patrona, la Virgen del Toro,
acompañe nuestras súplicas.
† Salvador, obispo de Menorca
l’entrevista a...
Joan F. Camps
Serra
J
oan Camps, natural
des Castell, nascut
l’any 1989. Serà
ordenat sacerdot pel
bisbe de Menorca Mons.
Salvador Giménez, el dia
21 de març a les 11h a
la Catedral. Un moment
per acompanyar, resar i
donar gràcies a Déu, pel
regal d´un nou capellà a
la nostra Diòcesi de Menorca.
Joan: D´ençà quan i com, elegeix aquesta opció pel sacerdoci?
De veritat és un camí de discerniment llarg, i
ara després d’haver arribat fins aquí, és quan
puc dir que no hi trobo un moment –lloc, dia
i hora– clau en el qual vaig veure que jo havia
de ser capellà, sinó que és un procés. Hi ha
hagut molts moments que m´han fet entendre i acceptar aquesta crida de Déu. Però
caldria remarcar, l’educació rebuda pels meus
pares, el capellà que hi havia a la parròquia
aleshores, Mn. Gerard Villalonga, les germanes carmelites, en definitiva tot un conjunt
de persones i fets que ajuntant-ho tot, em va
fer decidir entrar al seminari per poder anar
discernint la vocació, quan tenia 12 anys. Això
sí! Sempre tenint clar que entrar en aquell
moment al seminari, no suposava decidir en
aquell moment si havia de ser capellà, sinó
que ho havia d’anar descobrint.
Com es prepara un candidat al sacerdoci i quines qualitats ha de tenir?
Rebem una educació que agafa tots els
àmbits, la formació humana, la formació espiritual, l’afectiva... en definitiva tot una formació que et prepara per viure enmig de la
societat i poder ser orella i consell d’aquelles
persones que et necessitin.
Les qualitats són clares, una coherència de
vida, una fe profunda, saber escoltar, acollir,
estimar, ser proper... moltes qualitats que han
de fer veure als altres, que no ets tu qui actues, sinó Crist, i que no som més que instruments d’Ell.
Per què creu vostè que hi ha poques
vocacions sacerdotals darrerament?
Bona pregunta... moltes vegades ens ofusquem en buscar culpables de la mancança de
vocacions, i ens oblidem de la Providència de
Déu. Déu proveeix en cada moment allò que
necessitem. És cert però que avui en dia,
sobretot els joves fem més difícil que puguem
escoltar el que Déu vol de nosaltres, ja que
vivim immersos en un món, en una societat,
amb molts renous que entorpeixen aquest
diàleg, a més a més, d’una gran por a un compromís definitiu en la nostra vida.
Què significa per vostè rebre el sagrament de l´orde sacerdotal?
Significa molt, és una passa molt important, la
més important de la meva vida. Significa una
entrega total al Senyor i a la seva Església, un
donar-te als demés.
Quin és el paper o missió d´un capellà
avui en dia?
Fonamental ser un home de pregària, d’estudi, de relacions, un home que sap acollir,
estimar, donar-ho tot per aquells que més
necessiten de nosaltres.
Gràcies! Que Déu l´acompanyi en la
seva missió.
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de
Déu
Déu envià
el seu Fill
al món
no perquè el
condemnàs,
sinó per
salvar el món
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Salms de la 4a Setmana:
Dg.15, IV de Quaresma:
2Cr 36, 14-16. 19-23 / Sal
136 / Ef 2, 4-10 / Jo 3,
14-21.
Dl. 16, Fèria: Is 65, 17-21
/ Sal 29 / Jo 4, 43-54.
Dt. 17, Fèria: Ez 47, 1-9.
12 / Sal 45 / Jo 5, 1-3. 5-16.
Dc. 18, Fèria: Is 49, 8-15 /
Sal 144 / Jo 5, 17-30.
Dj. 19, Sant Josep, espós
de la Verge Maria (S): 2S
7, 4-5a. 12-14a. 16 / Sal 88 /
Rm 4, 13. 16-18. 22 / Mt 1,
16. 18-21. 24a o bé Lc 2,
41-51a.
Dv. 20, Fèria: Sa 2, 1a.
12-22 / Sal 33 / Jo 7, 1-2. 10.
25-30.
Ds. 21, Fèria: Jr 11, 18-20
/ Sal 7 / Jo 7, 40-53.
Dg. 22, V de Quaresma:
Jr 31, 31-35 / Sal 50 / He 5,
7-9 / Jo 12, 20-33.
HORARI DE
MISSES:
Diumenge IV de Quaresma
Lectura del segon llibre de
les Cròniques
36, 14-16.19-23
Salm responsorial 136
R: Si
mai
t’oblidava,
Jerusalem, que se m’encasti
la llengua al paladar.
Lectura de la carta de sant
Pau als cristians d’Efes
2, 4-10
Germans, Déu, que és ric en
l’amor, ens ha estimat tant que
ens ha donat la vida juntament
amb Crist, a nosaltres que érem
morts per les nostres culpes. Es
per gràcia que Déu ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en
les regions celestials, perquè
davant els segles que vindran
quedi ben clara la riquesa de la
Lectura del segundo libro
de las Crónicas
36, 14-16. 19-23
En aquellos días, todos los jefes
de los sacerdotes y el pueblo
multiplicaron sus infidelidades,
según las costumbres abominables de los gentiles, y mancharon la casa del Señor, que él se
habla construido en Jerusalén.
El Señor, Dios de sus padres, les
envió desde el principio avisos
por medio de sus mensajeros,
porque tenía compasión de su
pueblo y de su morada. Pero
ellos se burlaron de los mensajeros de Dios, despreciaron sus
palabras y se mofaron de sus
profetas, hasta que subió la ira
del Señor contra su pueblo a tal
punto que ya no hubo remedio.
Los caldeos incendiaron la casa
de Dios y derribaron las murallas de Jerusalén; pegaron fuego
a todos sus palacios y destruyeron todos sus objetos preciosos. Y a los que escaparon de la
espada los llevaron cautivos a
Babilonia, donde fueron esclavos del rey y de sus hijos hasta
la llegada del reino de los per-
evangeli i vida
T
é remei el nostre món? La
història és una successió de
reincidències, com diu el
Cronista. No hem progressat en saviesa al
mateix ritme que ho hem fet en ciència i
tecnologia. No hem après prou bé les lliçons de la història. Sembla confirmar-se
que la causa dels mals no són les estructures impersonals sinó la mateixa persona humana lliure, capaç de bé però també
de mal, capaç de conversió però igualment inclinada a acomodar-se a la redossa de l’opressió.
I no obstant, els brots d’alliberament
que fan avançar la humanitat mostren que
hi ha un designi diví de salvació que pugna
per obrir-se pas en cada etapa històrica.
Déu estima el món i el vol salvar, però els
homes som lliures, i molt sovint ens esti-
seva gràcia i la bondat que ha
tingut per nosaltres en Jesucrist.
A vosaltres, que heu cregut, vos
ha salvat per gràcia; no ve de
vosaltres; és un do de Déu. No
és fruit d’unes obres, perquè
ningú no pugui gloriar-se’n. Som
obra seva: Ell ens ha creat en
Jesucrist, per dedicar-nos a unes
obres bones, que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.
Lectura de l’evangeli segons
sant Joan
3, 14-21
En aquell temps, digué Jesús a
Nicodem: “Com Moisès, en el
desert, enlairà la serp, també el
Fill de l’home ha de ser enlairat,
perquè tots els qui creuen en ell
tenguin vida eterna. Déu estima
tant el món que ha donat el seu
sas; para que se cumpliera lo
que dijo Dios por boca del
profeta Jeremías: «Hasta que el
país haya pagado sus sábados,
descansará todos los días de la
desolación, hasta que se cumplan los setenta años.» En el
año primero de Ciro, rey de
Persia, en cumplimiento de la
palabra del Señor, por boca de
Jeremías, movió el Señor el
espíritu de Ciro, rey de Persia,
que mandó publicar de palabra
y por escrito en todo su reino:
“El Señor, el Dios de los cielos,
me ha dado todos los reinos de
la tierra. Él me ha encargado
que le edifique una casa en
Jerusalén, en Judá. Quien de
entre vosotros pertenezca a su
pueblo, ¡sea su Dios con él, y
suba!”»
Salmo responsorial 136
R: Que se me pegue la lengua al paladar si no me
acuerdo de ti.
Lectura de la carta del
apóstol san Pablo a los
Efesios
2, 4-10
O F E RTA G R ATUÏTA
mam més la fosca que la llum; escoltam
més de bon grat les veus interessades del
profit que no les veus desinteressades
dels profetes que Déu ens envia.
Déu s’hi compromet amb la nostra
salvació, però sense forçar ni suprimir la
nostra llibertat. L’oferta de salvació de
part de Déu és gratuïta, fruit de l’amor
més gran. Per açò a l’arrel de qualsevol
iniciativa alliberadora hi hem de posar
l’acollida confiada d’aquest oferiment de
Déu; en el fons, tot és gràcia: l’alliberament radical, la renovació personal, l’amor
incondicional: En l’acte de fe de qui prega
i acull, hi ha sempre l’inici i la garantia del
camí salvador. Llavors serem conscients
que la salvació no la conquerim amb el
nostre esforç titànic, aprendrem de ser
humils i iguals, al temps que ens jugam la
(cicle B)
Fill únic, perquè no es perdi ningú
dels qui creuen en ell, sinó que
tenguin vida eterna. Déu envià el
seu Fill al món no perquè el condemnàs, sinó per salvar el món
gràcies a ell. Els qui creuen en ell,
no seran condemnats. Els qui no
creuen, ja han estat condemnats,
per no haver cregut en el nom
del Fill únic de Déu. Déu els ha
condemnat perquè, quan la llum
ha vingut al món, s’han estimat
més la fosca que la llum. Es que
no es comportaven com pertoca.
Tothom qui obra malament té
odi a la llum i es vol quedar en la
fosca, perquè la llum descobriria
com són les seves obres. Però els
qui viuen d’acord amb la veritat,
sí que cerquen la plena llum, i que
tothom vegi què fan, ja que ho
fan segons Déu.”
Lectura del santo evangelio
según san Juan
3, 14-21
En aquel tiempo, dijo Jesús a
Nicodemo: «Lo mismo que
Moisés elevó la serpiente en el
desierto, así tiene que ser elevado el Hijo del hombre, para que
todo el que cree en él tenga vida
eterna.Tanto amó Dios al mundo
que entregó a su Hijo único para
que no perezca ninguno de los
que creen en él, sino que tengan
vida eterna. Porque Dios no
mandó su Hijo al mundo para
juzgar al mundo, sino para que el
mundo se salve por él. El que
cree en él no será juzgado; el que
no cree ya esta juzgado, porque
no ha creído en el nombre del
Hijo único de Dios. El juicio consiste en esto: que la luz vino al
mundo, y los hombres prefirieron la tiniebla a la luz, porque sus
obras eran malas. Pues todo el
que obra perversamente detesta
la luz y no se acerca a la luz, para
no verse acusado por sus obras.
En cambio, el que realiza la verdad se acerca a la luz, para que se
vea que sus obras están hechas
según Dios.»
Joan Febrer
vida perquè el somni de la salvació
s’acomplesqui.
En l’estendard del crucificat –“la
serp que cura”- hi podem veure el senyal
indicador del camí de la salvació. Déu ens
estima en el món que ha creat i en la
humanitat d’homes i dones lliures de la
qual formam part. En el Jesús enlairat hi
podem descobrir la prova de l’amor
suprem que és donar la vida.
Compromesos en l’avanç del nostre món
cap a la justícia i la pau, la reconciliació i
la comunió sense exclusió de ningú, seguirem aquest estendard indicador: el camí
passa per aquest amor primer rebut, llavors donat i compartit, compromès i
organitzat. Sense esquivar la inevitable
creu, perquè l’amor desarmat sempre és
vulnerable.
Full Dominical
Pàgina 3
“para Vos nací”
Teresa: Maestra de oración
(II)
Teresa Otí, carmelita
L
as dificultades que encuentra Teresa
en el camino oracional no provienen de Dios, sino de las limitaciones humanas. Nos dice que “no tener
maestro es “gran mal”. Constata la necesidad de un acompañante experimentado en la oración y recomienda “tratar
con personas que traten de lo mismo”.
(V.7,20-22). Tampoco considera una dificultad el aspecto psicológico: imaginación, distracciones… Insistirá en que hay
que educarse al silencio y a la escucha
para el encuentro con Dios (V. 13,22).
La principal dificultad está en la falta de
entrega. “Tenía oración mas vivía a mi
placer”. La constatación de su impotencia es tan fuerte que desea la muerte.
“Ello es una guerra tan penosa, que no sé
cómo un mes lo pude sufrir, cuánto más
tantos años” (V. 8,2). Adopta una determinada determinación iluminada y
nos aconseja: “Si persevera, no se niega
Dios a nadie… Está deseoso de dar y
busca quien quiera recibir” (V. 11,4).
Utiliza recursos: libros, imágenes, flores… Cuida la interioridad. Ella trataba
de “recogerse” en la persona de Cristo.
“Tenía este modo de oración que, como no
podía discurrir con el entendimiento, procuraba representar a Cristo dentro de mí, y
hallábame mejor en las partes donde le
veía más solo… En especial me hallaba
bien en la Oración del Huerto, allí era mi
acompañarle… Estábame allí… con Él” (V.
9,4). Entabla la relación con Cristo en su
morada interior.
El encuentro con la imagen de Cristo es
determinante en su vida. Fue en 1554,
año de su conversión. Desde ahí se centra definitivamente en la oración.
“Paréceme, le dije entonces, que no me
había de levantar de allí hasta que hiciese
lo que le suplicaba”. (V.9,1). Se rinde a Él,
para que tome las riendas de su vida. Es
el paso a la ORACIÓN MÍSTICA:
“Acaecíame… venirme a deshora un sentimiento de la presencia de Dios, que en
ninguna manera podía dudar estaba dentro
de mí o yo toda engolfada en Él” (V.10,1).
¡Ahora necesita callar y adorar! El hallazgo de las Tres Personas divinas en la
propia interioridad es la experiencia más
matizada y mejor documentada en
Teresa (Moradas VII). Eso la llevará a una
intensificación de la vida Teologal. Teresa
nos comunica sus dificultades para alentarnos en el camino de la oración.
sembradors de la paraula
Un nou estil de “fer catequesi”?
(I)
Vicent Llabrés
Q
uins són els trets fonamentals
en què s’ha de basar el “nou
paradigma” -el nou model- de
catequesi? Aquesta setmana parlarem
de: personalització, iniciació, experiència, la
propera setmana veurem altres quatre:
significativitat, inculturació, comunicació i
comunitat.
PERSONALITZACIÓ: el creixement en
la fe ha d’estar determinat, en el seu
component humà, no per tradicions
heretades, sinó per una opció personal
en la llibertat i cap a la maduresa. Tot
això suposa una orientació catequètica
clarament evangelitzadora, al servei
d’una opció lliure, i educativa, en funció
d’un comportament de fe madur i adult
(veure EG 169-173).
INICIACIÓ: la catequesi avui ha de ser
primordialment catequesi d’iniciació,
s’insereix, per tant, en un procés d’aprenentatge de la vida cristiana i d’aprofundiment de l’opció de fe. Dins d’aquesta
exigència es destaca la urgència del primer anunci de l’Evangeli i la importància
d’una doble opció preferencial (veure
EG 165)
‡ pel catecumenat (entès com a camí
cap al baptisme),
‡ i pels adults, que han de ser els pri-
mers protagonistes i destinataris de
l’acció catequètica.
Són exigències que fan entreveure la
radical transformació a què és cridada
avui la catequesi, si vol respondre als
desafiaments d’un món profundament
canviat.
EXPERIÈNCIA: el veritable contingut de
la catequesi, més que la doctrina, són les
experiències de fe, que constitueixen
també el lloc per excel·lència de l’anunci
i l’escolta de la Paraula. D’aquí que pertanyin a la tasca del catequista l’art de suscitar, comunicar i aprofundir autèntiques
experiències de fe (veure EG 171 i 174).
APERTURA DEL AÑO JUDICIAL
E
l cardenal arzobispo de Valencia,
Antonio Cañizares, ha asegurado,
durante la apertura del Año Judicial
de la Provincia Eclesiástica Valentina, en la
que ha pronunciado la lección magistral,
que uno de los grandes retos y tareas de
la Iglesia ahora y en los próximos años es “hacer cristianos
que se casen ante el Señor, que
muestren la verdad del amor
de Cristo, ya que sin el matrimonio y la familia cristiana no
hay sociedad, ni humanidad, ni
Iglesia”.
Según el Cardenal, que ha disertado sobre “La verdad y la
belleza de casarse en el Señor”,
“el desafío para la Iglesia en esta
tarea, en la que están implicados los Tribunales Eclesiásticos,
es hacer una nueva civilización
y nueva sociedad basada en la
fe y en un amor que dure para siempre y
que se traduce en vida, en comunión, en
respeto, y en perdón”.
La lección magistral del cardenal Antonio Cañizares ha sido introducida por
el obispo valenciano monseñor Salvador
Giménez, secretario de la Provincia Eclesiástica Valentina y titular de la diócesis
de Menorca, que, en primer lugar, ha elogiado el “selecto foro de profesionales”
del Tribunal Eclesiástico de Valencia.
Según monseñor Giménez, ha precisado
que el trabajo de los Tribunales
Eclesiásticos “está motivado en
la belleza y fecundidad de la fe,
en el carácter sacramental del
matrimonio y en el deseo muy
acentuado por el Papa Francisco
de manifestar siempre atención,
hospitalidad y misericordia especialmente hacia las personas heridas en las periferias geográficas
y existenciales”.
La Apertura del Año Judicial ha
tenido lugar, el 27 de febrero, en
el salón de actos “Alfons el Magnànim” del Centro Cultural la
Beneficència, en Valencia.
ag
notícies nostres
a
end
Mª Rosa Molas “Ahir i avui”
Les religioses de la Consolació conviden a participar dels actes de la
commemoració del bicentenari del
naixement de la seva fundadora: Mª
Rosa Molas. Dissabte dia 21 de març,
a les 18.30 h Missa a la Catedral,
presidida pel bisbe i amb la coral
Pueri Cantores. A les 19.30 h
Inauguració de l’exposició a ses
Andrones (Obert diumenge matí i
dilluns tarda. A les 20.30 h Concert
al Socors per la Banda Municipal de
Ferreries dirigida per Josep Colom.
Recés per a preveres
El presbiteri menorquí tindrà un dia
de recés. Dimecres dia 18, al Santuari
de la Mare de Déu del Toro.
Ordenacio de Prevere
El diaca Joan Camps, serà ordenat
prevere per la imposició de Mans del
bisbe de Menorca, Mons. Salvador
Giménez. Dissabte, dia 21, a les 11 h,
a la Catedral de Menorca (Ciutadella).
Eucaristia d’acció de gràcies
El nou prevere Joan Camps, convida
a la celebració de l’Eucaristia d’acció
de gràcies a l’església parroquial de la
Mare de Déu del Roser des Castell.
Diumenge dia 22, a les 11 h.
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
La família educadora de solidaritat
E
l passat 22 de febrer es
va celebrar la “VIII Trobada de famílies amb fills
a la catequesi”, aquesta estava
convocada pels secretariats
diocesans de família i catequesi al col·legi Sant Francesc
de Ferreries.
Les activitats s’iniciaren amb
un concert a càrrec del cantautor madrileny Luis Guitarra, que a través de les seves
cançons i comentaris va anar
convidant als assistents a
aprofundir en el seu interior perquè descobrissin que
allò que els pot fer autènticament feliços és
compartir amb els altres allò que tenen i són,
educant als seus fills en la solidaritat (lema de
la jornada) perquè emprenguessin un camí
cap a la veritable felicitat. El concert es va desenvolupar entre moments animats i altres
de silenci introspectiu provocats per Luis.
Mentrestant els més petits disposaven d’una
llar d’infants i els grandets (edat de cateque-
“Escoltisme i societat”
E
l passat dia 20 de febrer els Escoltes
de Menorca van celebrar la Diada del
Pensament de la mà de l’A.E. Sta. Eulàlia d’Alaior. En aquesta ocasió la temàtica
elegida va ser “Escoltisme i societat”, un
tema abordat mitjançant una taula rodona.
Pere Oléo, actual consiliari de l’A.E. Sta. Eu-
Dia del Seminari
Diumenge, dia 22 es celebra el Dia
del Seminari. A les 17.30 h al
Seminari es farà entrega dels premis
del Concurs de cartells vocacionals.
Solemnidad de San José
La Iglesia de San José de Maó. Invita
a participar de la celebración de la
fiesta titular de la capellanía. Eucaristía
a las 19h. Presidida por Mons.
Salvador Giménez Valls.
Trobada de joves
Amb el lema: “Feim camí”, El
Secretariat Diocesà de Joves, organitza una Jornada Diocesana de Joves,
aquest anys consistirà en una caminada pel camp, inspirats amb l’estil de
Viacrucis, entre Son Xoriguer i Son
Saura. A partir de les 10 del matí del
dissabte dia 28 de març.
Celebracions penitencials
Dissabte dia 21 a les 20.30 h:
Parròquia de Sant Martí, Es Mercadal.
Diumenge dia 22 a les 17:
Parròquia de St. Lluís.
si) van gaudir de les activitats organitzades
pel grup de joves de ADS (Salesians).
La jornada va continuar amb l’Eucaristia
presidida per Mon. Salvador Giménez, en el
transcurs de la qual va agrair a les famílies
la seva implicació en l’educació cristiana dels
seus fills, alhora que les encoratjava a continuar en aquesta tasca.
Després del dinar es donà per acabada la
jornada.
làlia, va destacar enormement el paper educatiu i pedagògic de l’escoltisme. Amador
Alzina, explicà el ventall de característiques
que conté l’escoltisme, des d’un punt de
vista pedagògic i educatiu, que afavoreixen
el creixement integral de les persones. Na
Joana Janer, explicà la visió de l’escoltisme
des del paper d’una mare.
Finalment, na Lena Llorens,
actual cap d’agrupament, va
compartir el seu testimoni molt més actual, des de
dins, en el qual es comproven les diferències que actualment poden tenir dins
aquesta societat canviant.
Si una frase hagués de resumir el debat podria ser
aquesta: “Fa més soroll un
arbre que cau, que la renou
d’un bosc que creix”.”
Trobada de la FRATER
E
l passat diumenge, dia 22 de febrer,
tingué lloc la trobada de carnaval (que
per diverses circumstàncies no es pogué fer dia 8), ens trobàrem a les 10.30
per anar a missa a Llucmaçanes. A les 12.30 vam tornar a
Maó als locals de la parròquia
de St. Antoni on procedirem
a torrar la sobrassada, omplir
els cocs i repartir-los a tots
els qui van venir (devers uns
50 fraterns) de Ciutadella,
Ferreries, Es Migjorn, Maó i Es
Castell. Desprès de dinar entre tots participàrem en jocs,
acudits, cançons. A les 16.30
entonàrem el cant dels adéus
i fins la pròxima si Déu vol.
Gràcies a totes aquelles persones que fan
possible la celebració d’aquestes trobades.
Equip Diocesà FRATER
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]