1. Educación

TEMPoRADA
2014
2015
De vegades vivim una part de la nostra vida com a fills d’un pare i d’una
mare. Tenim alguns germans i alguns avis que viuen amb nosaltres. Un bon
dia, deixem de viure amb ells, ens ajuntem en parella i tenim els nostres fills.
De vegades no és així.
De vegades només tenim un pare o una mare. De vegades tenim dos pares
o dues mares. O només tenim avis, o germans, o algú altre. De vegades ens
ajuntem en parella, però no tenim fills. De vegades tenim fills, però no ens
ajuntem en parella. O vivim amb els fills d’una parella anterior. O no ens
ajuntem en parella, ni tenim fills. De vegades no sabem d’on venim, i tenim
uns pares que ens han fet néixer i uns altres pares que ens han educat.
I en tots els casos, ens sentim part d’una «família».
A pesar de les nombroses modulacions que aquest concepte ha anat vivint
al llarg de la història de la Humanitat, avui dia la família és més que mai un
espai essencial en la construcció de la nostra identitat pública i privada.
Un espai reduït però d’una fascinant complexitat, on es poden manifestar
les connexions més intenses i les transgressions més secretes que ens
articulen com a col·lectivitat.
Interrogar-nos sobre la família en el món contemporani no suposa només
entendre la pluralitat de models que defineixen aquest nucli de relacions
interpersonals, sinó també replantejar-nos les tensions identitàries que
posen de manifest les sensibilitats col·lectives del nostre temps.
En el gran teatre del món, la família és el primer escenari que ens posa a
prova i alhora ens defineix com a membres de l’espècie humana, que des de
temps immemorials ha trobat en aquest nucli social una de les bases més
sòlides de la seva existència i de la seva supervivència.
Per això, la família és en definitiva un termòmetre extraordinàriament
precís a l’hora de capturar la temperatura real de les transformacions que
viu —o que creu viure— qualsevol època; transformacions demogràfiques i
antropològiques, econòmiques i simbòliques, que de vegades només són
aparents, mentre que altres vegades són veritablement convulses.
XAVIER ALBERTÍ
Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya
3
4
TEMPoRADA
2014/2015
La programació de la temporada 2014/2015
renova el ferm compromís del Teatre Nacional de Catalunya amb el nostre patrimoni
dramàtic —passat, present i futur— alhora
que manté un ampli ventall de diàlegs directes amb la ciutadania per tal de contribuir a
enriquir la qualitat de la seva mirada com
a espectadors.
És fonamental doncs que un teatre públic
com el nostre sàpiga treballar amb un projecte alhora concret i ambiciós, que sigui en
tot moment capaç de demostrar a la ciutadania les seves raons de ser, des d’un evident
compromís ètic i estètic, i amb la consciència
que els fruits que hem d’aspirar a recollir són
sobretot aquells de mitjà i llarg termini.
Per tal de contribuir a assentar algunes
bases perdurables en el nostre futur, és urgent i necessari que des del principal teatre
públic del país ens esforcem a reconstruir
una lectura sòlida, plural i sense llacunes
importants sobre el nostre patrimoni, al
mateix temps que siguem un espai central a
l’hora d’estimular i ajudar a créixer la creació
escènica contemporània.
Per això, volem donar un pes singular al
treball amb iniciatives de llarg recorregut,
com ara els epicentres de programació sobre
capítols massa oblidats del nostre passat
escènic, la formació d’actors amb la Jove
Companyia del Teatre Nacional – ITNC, o la
bústia de recepció de textos del Comitè de
Lectura, que aquest any començarà una
dinàmica d’acompanyament dramatúrgic
amb una obra seleccionada entre el centenar
de títols rebuts la temporada passada.
Si volem cuidar la salut del nostre teatre, és
necessari que dediquem esforços constants
a cuidar la qualitat de la recepció teatral dels
ciutadans. Per això, els espais de trobada
amb els espectadors ocupen un espai molt
destacat en les prioritats del projecte artístic, com és el cas dels clubs de lectura Llegir
el teatre, que enguany es duran a terme
en 25 biblioteques d’arreu de Catalunya,
duplicant així la xifra de participants de la
temporada anterior. Aquesta temporada
2014/2015 mantindrem les conferències i
col·loquis al teatre, així com les activitats
amb les universitats o la Filmoteca, i encara
ampliarem una mica més l’oferta amb el cicle
Llegir l’escena dedicat al disseny teatral.
Igualment, amb la voluntat de continuar treballant per ser l’eix vertebrador de les arts
escèniques del país, durant aquesta temporada diverses produccions i coproduccions
del Teatre Nacional de Catalunya faran gira
dins i fora de Catalunya. La producció d’El joc
de l’amor i de l’atzar de Marivaux, dirigida per
Josep Maria Flotats, s’exhibirà en temporada al Centro Dramático Nacional, en versió
castellana. Els altres espectacles que faran
gira seran les coproduccions El President,
Purga, Foot-ball i Incerta glòria, així com les
produccions pròpies Liceistes i cruzados i
L’esquella de la torratxa i Moro com a país de
la temporada passada.
Així mateix, el compromís del Teatre Nacional amb el nostre paisatge escènic té una
vocació internacional, que aquesta temporada es concretarà amb la participació en
el projecte europeu Corps de textes (Cos de
lletra), alhora que continuarem col·laborant
amb altres institucions internacionals per
afavorir la difusió del teatre català fora de
les nostres fronteres.
5
Índex
SALA GRAN > 02/10/2014 a 05/10/2014
PER COMENÇAR, SARSUELA!
SALA PETITA > 05/02/2015 a 22/03/2015
8
> CONFERÈNCIA MUSICADA: «Joan Viladomat,
compositor universal i mestre de cupletistes» NO FEU BROMES AMB L’AMOR 28
> COL·LOQUI amb Jaume Mascaró 29
9
SALA GRAN > 12/02/2015 a 12/04/2015
SALA PETITA > 09/10/2014 a 09/11/2014
LICEISTES I CRUZADOS 10
SALA GRAN > 15/10/2014 a 26/10/2014
MONTENEGRO (COMEDIAS BÁRBARAS)
12
> CONFERÈNCIA: «Lo sobrenatural en Valle-Inclán» 14
> COL·LOQUI amb Bernat Dedéu
14
EL PRESIDENT 16
> COL·LOQUI amb Miguel Sáenz 17
18
CONCERT de PACO IBÁÑEZ
EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU 20
> COL·LOQUI amb Núria Ribó
22
> FILMOTECA: «A Midsummer Night’s Dream (1935)» 22
23
SALA PETITA > 28/11/2014 a 30/11/2014
24
SALA PETITA > 11/12/2014 a 11/01/2015
EL PRÍNCEP FELIÇ 25
SALA TALLERS > 22/01/2015 a 01/02/2015
6
32
SALA GRAN > 03/03/2015
DEL PARAL·LEL A NÀPOLS
33
CONCERT d’ESTER FORMOSA i ELVA LUTZA
TIRANT LO BLANC 34
> ÒPERA BUFA: EN TIRANT LO BLANC A GRÈCIA 36
PURGA 38
> COL·LOQUI amb Josep Ramoneda
39
SALA GRAN > 13/05/2015 a 28/06/2015
SALA GRAN > 19/11/2014 a 18/01/2015
SALA DE MIRALLS 32
> FILMOTECA: «Matrimonis a la italiana» SALA PETITA > 10/04/2015 a 03/05/2015
SALA GRAN > 25/11/2014
> EXPOSICIÓ: «Shakespeare a Catalunya» 30
> COL·LOQUI amb Josep Maria Fonalleras
SALA TALLERS > 18/02/2015 a 29/03/2015
SALA TALLERS > 05/11/2014 a 28/12/2014
VIVENCIAS L’ART DE LA COMÈDIA FOOT-BALL
26
> COL·LOQUI amb Jordi Basté
27
L’HORT DE LES OLIVERES 40
> VISITA i TAULA RODONA: Fundació Vila Casas
42
> RECITAL DE POESIA: «Poètiques de família»
42
> COL·LOQUI amb Xavier Rubert de Ventós 43
> FILMOTECA: «L’oncle Txèkhov»
43
SALA TALLERS > 09/04/2015 a 12/04/2015
GANES D’UDOLAR 44
SALA PETITA > 20/05/2015 a 14/06/2015
INCERTA GLÒRIA 46
> COL·LOQUI amb Francesc Serés 47
SALA PETITA > 02/07/2015 a 19/07/2015
EL CARRER FRANKLIN 48
> COL·LOQUI amb Itziar González
49
EPICENTRE. L’ORIGEN DE L’OBLIT
El teatre català durant el primer franquisme
INFORMACIÓ PRÀCTICA
51
SALA TALLERS > 06/05/2015 a 17/05/2015
MOTS DE RITUAL PER A ELECTRA 52
> COL·LOQUI amb Maria Barbal 53
SALA TALLERS > 28/05/2015 a 31/05/2015
LA NOSTRA MORT DE CADA DIA 54
> LECTURA DRAMÀTICA: NO OBSTANT AIXÒ...
56
> TAULA RODONA: «Aquells anys...» 57
> LECTURES DRAMÀTIQUES: Aules universitàries de teatre
58
> EXPOSICIÓ: 1946-1959. L’origen de l’oblit 58
> FILMOTECA: «Aquells anys de plom»
59
> CONFERÈNCIES: Cicle de conferències a l’Ateneu 59
PROJECTE COS DE LLETRA (CORPS DE TEXTES)
60
Preu de les entrades
68
Abonaments 69
Serveis70
> Publicacions
70
> Videoteca
70
> Restaurant del TNC
70
> Visites guiades
70
> Lloguer d’espais
70
> Patrocini i mecenatge
70
Equip del TNC72
SALA TALLERS > 11/06/2015 a 14/06/2015
LA MANCHA
60
PROJECTE PEDAGÒGIC
61
TALLERS PEDAGÒGICS
Vers a vers. Com batega un poema Un xic de circ a les teves mans
62
63
LLEGIR EL TEATRE
> CLUBS DE LECTURA DEL TEATRE NACIONAL64
PÚBLICS BIB: EL TNC DE PROP
64
LLEGIR L’ESCENA
> CICLE DE CONFERÈNCIES: Cicle sobre disseny teatral 65
PRIMER ACTE
> CICLE DE CONFERÈNCIES: Quaderns de direcció teatral 66
ELS JULIOLS DE LA UB
> CURS D’ESTIU: L’origen de l’oblit PROJECTE SOCIAL
66
67
7
SALA GRAN > Del 2 al 5 d’octubre de 2014
PER COMENÇAR,
SARSUELA!
Funcions solidàries de 10 a 40 €
A partir de 1850, quan els canvis demogràfics comencen a transformar Europa i preparen el terreny per a una futura cultura de masses,
es desenvoluparà un tipus de teatre amb parts cantades i parts parlades que a la península Ibèrica s’anomenaria «sarsuela», mentre que a
les latituds més septentrionals serà conegut amb noms com «opereta», «music-hall» o «Singspiel». Aquest fenomen democratitzarà l’interès pel gènere líric, en un moment en què l’òpera reflecteix sobretot
els codis de representació d’unes elits socials molt determinades.
La sarsuela catalana és una frondosa illa de tresors amagats. El
gènere també gaudia d’una important vitalitat als escenaris barcelonins, malgrat que una gran majoria d’aquestes joies encara esperin
ser desenterrades, i que n’hi hagi unes quantes que fins i tot esperin
ser estrenades per primera vegada. Si volem fer justícia al nostre
patrimoni escènic, cal que entenguem que la sarsuela no és només
un gènere en castellà, sinó que també s’expressa en català i la seva
veu oblidada és una de les víctimes més injustes de l’amnèsia que ha
tingut massa sovint la història del teatre d’aquest país.
Àries, romances, duos i escenes còmiques de sarsueles de Nicolau Manent, Felip Caparrós, Joan Dotras, Ramon Ferrés, Francesc Montserrat
Ayarbe, Manuel Blancafort, Anton Gordón, Enric Morera, Càndida
Pérez, Joaquim Serra, Enric Daniel i Rafael Martínez Valls. Un viatge
per alguns dels moments més esplendorosos de la sarsuela catalana,
que en molts casos permetrà que les seves riqueses pugin dalt d’un
escenari per primera vegada.
Amb la voluntat de subratllar el caràcter públic del Teatre Nacional i
de fer-lo accessible a col·lectius amb dificultats especials, la recaptació
d’aquest espectacle es destinarà a projectes de contingut social.
No creo exagerado afirmar que la zarzuela fue el movimiento
artístico de mayor dimensión y arraigo social de la cultura
española. [...] La zarzuela impregnó todas las clases sociales.
Unió, como ningún otro y durante nada menos que cien años,
a aristócratas y obreros; a monjas y anticlericales; a liberales
y conservadores…
(José Luis Temes, El Siglo de la Zarzuela. 1850-1950)
8
Direcció musical
Wanda Pitrowska
Dramatúrgia
Albert Arribas
Lluïsa Cunillé
Josep M. Miró
Coordinació
Xavier Pujolràs
Il·luminació
Ignasi Camprodon
Coreografia
Roberto G. Alonso
Amb
Begoña Alberdi
Christophe (Cie. 220 vols)
Antoni Comas
Núria Dardinyà
Oriol Genís
Quim Giron(Animal Religion)
Xavier Mendoza
i l’Orquestra de les
Glòries Catalanes
Maite Abasolo
Anna Bayod
Marta Carceller
Carles Civera
Eura Fortuny
Mario Garcia
Albert Lopeandía
Laura Marín
Núria Martín
José M. Martínez
Mariona Mateu
Camila Mourkarzel
Hèctor Penadès
Laia Pujolassos
Marina Romo
Aloma Ruiz
Marc Solanelles
Cèlia Torres
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya i ESMUC
(Escola Superior de
Música de Catalunya)
Amb el suport de
Fundació Banc
Sabadell i Coca-Cola
RESTAURANT DEL TNC > 3 d’octubre de 2014, a les 18.30 h
CONFERÈNCIA MUSICADA
Joan Viladomat, compositor universal
i mestre de cupletistes
(Viatge a la Barcelona descordada dels anys 20)
JAUME COLLELL
Entrada lliure
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va afavorir l’enriquiment vertiginós d’una economia productiva que contribuiria al naixement d’una autèntica indústria de
l’espectacle que va tenir els seus moments daurats durant el frenesí en què vivia la Barcelona dels anys 20. Els escenaris populars, juntament amb l’aparició d’una indústria radiofònica
i cinematogràfica, van participar en la definició d’un nou model de ciutat amb el qual s’establirien els recents paradigmes d’una cultura de masses que encara explica la nostra realitat
més immediata.
Joan Viladomat va tenir l’olfacte d’immortalitzar en les seves cançons aquell ambient de
cafès, automòbils, gorres proletàries, xampany i cocaïna, amb títols que farien la volta al
món, com Fumando Espero o el Tango de la Cocaína. Al carrer Conde del Asalto —actual Nou de
la Rambla— va obrir l’escola de varietats La Colosal, que arribaria a ser coneguda com «la Ford
dels cuplets» per l’extraordinari nombre de noies que hi passaven cada any amb l’esperança
de fer fortuna al món de l’espectacle català.
Queden les acadèmies. Al carrer Nou i pels voltants. Són al capdavall d’un corredor
negre, en un soterrani. Passant per aquest carrer, a mitja tarda, sentireu la remor
del piano, el repicar de les castanyoles i una veueta prima que desafina. Hi ha un
tablado arrambat a la paret i paquets de música per terra. Retrats de cupletistes i
de ballarines, amb faltes d’ortografia, enganxats a les parets. I molts programes.
Allà ensenyen l’ofici; s’hi fabrica el cuplet o el ball de moda. Una de les més acreditades és la del mestre Viladomat, el qual, anys enrere, era un fabricant d’èxits. És
l’autor del famós foxtrot de Les campanes i del Tango de la Cocaína. Les cupletistes
van a la seva acadèmia a repassar els cuplets; les ballarines, els balls. Es queden, si
n’hi ha, les darreres novetats. El mestre Viladomat és home capaç de convertir una
minyona plena de pèl moixí i de barbs en una estrella rutilant, solament amb un
parell de lliçons.
(Jaume Passarell, «Del cafè concert primitiu a les acadèmies de varietés», Mirador,
09.04.1931)
9
SALA PETITA > Del 9 d’octubre al 9 de novembre de 2014
LICEISTES I
CRUZADOS
SERAFÍ PITARRA I ENRIC CARRERES
D’11,5 a 23 €
Després de dedicar tot l’Epicentre Pitarra de la temporada passada a normalitzar la nostra relació amb el pare del teatre català modern, recuperem un dels seus textos que va demostrar
una major connexió amb el nostre imaginari popular, per acostar aquesta hilarant comèdia a
tots aquells que es van quedar amb les ganes de gaudir-la.
El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que fins
aleshores havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital
de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement
de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i alhora va determinar que
el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal,
Adaptació i direcció
amb la voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.
Jordi Prat i Coll
L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual
el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci
ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris
del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest
sentit va ser segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre
de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra
d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna
el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement
de la nova cultura catalana.
Assessorament
escenogràfic
Ricard Prat
Assessorament de
vestuari
Míriam Compte
Il·luminació
Ignasi Camprodon
Direcció musical
i pianista
Andreu Gallén
L’evocació de la millor comicitat de Serafí Pitarra (18391895) acaba de produir-se amb l’espectacle Liceistes i
cruzados. Magnífica il·lustració de l’acalorada controvèrsia
ciutadana que a mitjan segle xix hi hagué entre els partidaris del Teatre del Liceu, tot just acabat de construir, i els del
Principal. [...]
Liceistes i cruzados ha estat objecte d’una posada en escena de Jordi Prat i Coll feta amb intel·ligència, agilitat i un
gran sentit de la claredat expositiva.
Amb
Jordi Banacolocha
Francesc Ferrer
Andreu Gallén
Camilo García
Berta Giraut
Oriol Guinart
Jordi Llordella
Anna Moliner
Marc Pujol
Pep Sais
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
(Joan Anton Benach, La Vanguardia)
10
11
SALA GRAN > Del 15 al 26 d’octubre de 2014
MONTENEGRO
(CoMEDIAS BÁRBARAS)
RAMÓN MARÍA DEL VALLE-INCLÁN / ERNESTO CABALLERO
De 12 a 28 €
Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa
paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge
expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires:
les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un
llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols
dels quals anuncien una nova era salvatge i banal.
«¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años.» La trilogia es tanca amb
aquesta frase, que l’autor va incorporar després de les primeres edicions, quan el segle vint
ja començava a apuntar maneres; un final indecorosament prosaic que esdevé grotesc en
agermanar-lo magistralment amb allò que era sublim. Després d’aquest final obscur, retorna
la realitat; una realitat estrafolària, desproveïda de la grandesa de les grans epopeies.
Ramón Barea —Premio Nacional de Teatro 2013— protagonitza aquesta versió de les Comedias
bárbaras que ha fet el director artístic del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, condensant en un sol espectacle les tres peces que formen el cicle de Valle-Inclán, i rebatejant-lo
com a Montenegro.
Tengo oído, que también sucede por veces heredar
aquella condición de la leche que se mama, y no de
la sangre. Yo tuve una nieta criada por una cabra,
y no he visto en los días de mi vida criatura
a quien más le tirase andar por los altos.
(Ramón María del Valle-Inclán, Comedias bárbaras: Águila de Blasón)
12
RAMÓN MARÍA DEL VALLE-INCLÁN
Va néixer a Galícia l’any 1866, on també va morir l’any 1936.
Està considerat un dels majors renovadors del teatre espanyol
del darrer segle, i el seu estil literari va evolucionar des d’un
modernisme exuberant fins al desenvolupament d’una sensibilitat tragicòmica pròpia, que es cristal·litzarà en el gènere de
l’«esperpent», el qual ha esdevingut una de les fites principals
de la dramatúrgia del primer terç del segle xx, anticipant les renovacions estètiques que tindrien lloc als escenaris europeus
després de la Segona Guerra Mundial.
En la seva obra —que amb freqüència trobarà les fonts d’inspiració en la mitologia gallega— ocupa un espai molt destacat la trilogia de las Comedias bárbaras, formada per Cara de
Plata (1922), Águila de blasón (1907) i Romance de lobos (1908),
juntament amb títols com Farsa italiana de la enamorada del
rey, Farsa y licencia de la reina castiza, Divinas palabras i Luces de
Bohemia, amb els quals assentarà les bases tècniques de l’«esperpent», a partir d’una deformació grotesca del naturalisme.
Valle-Inclán va tenir un actiu paper polític, que el va dur a
participar en la creació d’Alianza Republicana i a presentar-se
com a diputat per La Corunya amb el Partit Radical de Lerroux.
També va destacar en la seva faceta com a prosista, en la qual
cal mencionar la seva novel·la Tirano Banderas i el seu gran
projecte narratiu, El ruedo ibérico, que va deixar inacabat.
ERNESTO CABALLERO
Director artístic del Centro Dramático Nacional des de 2012.
Ha escrit més de vint obres teatrals, i en la seva trajectòria
com a director escènic destaquen els seus muntatges amb
la Compañía Nacional de Teatro Clásico —Sainetes de Ramón
de la Cruz (2006), La comedia nueva de Leandro Fernández
de Moratín (2008) i En esta vida todo es verdad y todo mentir
de Calderón de la Barca (2012); així com les produccions del
Centro Dramático Nacional —El señor Ibrahim y las flores del
Corán d’Eric-Emmanuel Schmitt (2004, Premi Max al Millor
text adaptat), Las visitas deberían estar prohibidas por el Código
Penal, sobre textos de Miguel Mihura (2006), Presas d’Ignacio
del Moral i Verónica Fernández (2007), La colmena científica o el
Café de Negrín de José Ramón Fernández (2010) i Doña Perfecta
de Benito Pérez Galdós (2012).
També és director artístic de la companyia Teatro El Cruce,
amb la qual ha posat en escena títols com Auto (que va rebre
el Premio de la Crítica), La tortuga de Darwin de Juan Mayorga
i La fiesta de los jueces, basada en El càntir trencat de Heinrich
Von Kleist.
Versió i direcció
Ernesto Caballero
Escenografia
José Luis Raymond
Vestuari i caracterització
Rosa García Andújar
Il·luminació i vídeo
Valentín Álvarez
Música i espai sonor
Javier Coble
Ajudant de direcció
Víctor Velasco
Ajudanta d’escenografia
Laura Ordás Amor
Ajudanta de vestuari
Carmen Hernández
Ajudant d’il·luminació
Miguel Ruz
Amb
Fran Antón
Ramón Barea
Ester Bellver
David Boceta
Javier Carramiñana
Bruno Ciordia
Paco Déniz
Silvia Espigado
Marta Gómez
Carmen León
Toni Márquez
Mona Martínez
Rebeca Matellán
Iñaki Rikarte
José Luis Sendarrubias
Edu Soto
Juan Carlos Talavera
Janfri Topera
Alfonso Torregrosa
Yolanda Ulloa
Pepa Zaragoza
Músics
Javier Coble
Kepa Osés
Agraïments
Compañía Nacional
de Teatro Clásico
Teatro de la Zarzuela
María Calderón
Producció
Centro Dramático Nacional
Companyia convidada
Espectacle en castellà
13
SALA GRAN > 17 d’octubre de 2014, després de la funció
Col·loqui amb Bernat Dedéu
Entrada lliure
El col·loqui sobre Montenegro (Comedias bárbaras) comptarà amb la presència de Bernat Dedéu, filòsof i periodista, juntament amb Ernesto Caballero, director de l’espectacle.
Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb
un màster a la New School For Social Research de Nova York. També és músic i exerceix com
a periodista. Ha estat corresponsal de la Cadena SER, de RAC1 i de la revista Ópera Actual a
Nova York. Actualment, col·labora en diversos mitjans i ha estat membre de la Junta Directiva
de l’Ateneu Barcelonès.
RESTAURANT DEL TNC > 22 d’octubre de 2014, a les 18.30 h
CONFERÈNCIA
Lo sobrenatural en Valle-Inclán
IGNACIO GARCÍA MAY
Entrada lliure
Tot allò que és màgic i sobrenatural té un lloc preeminent en la poètica de Valle-Inclán, des
de l’esoterisme de La lámpara maravillosa fins a la bruixeria de Ligazón; des de les al·lusions
a Madame Blavatsky a Luces de Bohemia fins a l’aparició de la Santa Compaña a Romance de
lobos. Les prodigioses Comedias bárbaras, que Ernesto Caballero ha sabut refondre a Montenegro, constitueixen, per elles mateixes, un catàleg d’aquest món extraordinari en diversos
aspectes: en aquestes comèdies hi ha fantasmes, homes animalitzats, prediccions ocultes,
aparicions místiques i un inconfusible pòsit ocultista. Tot plegat ens revela no només la vessant salvatge de Valle, sinó també la seva modernitat, ja que, aquest interès pel més enllà va
ser, a la seva època, un element comú entre el més atrevit de la literatura europea.
Creo cada día con mayor fuerza que el hombre no se gobierna por sus ideas ni por su
cultura. Imagino un fatalismo del medio, de la herencia y de las tareas fisiológicas,
siendo la conducta totalmente desprendida de los pensamientos. Y, en cambio,
siendo los oscuros pensamientos motrices consecuencia de las fatalidades
de medio, herencia y salud. Sólo el orgullo del hombre le hace suponer que es
un animal pensante.
(Ramón María del Valle-Inclán, Carta a Cipriano Rivas Cherif)
14
15
SALA TALLERS > Del 5 de novembre al 28 de desembre de 2014
EL PRESIDENT
THOMAS BERNHARD
D’11,5 a 23 €
Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa
d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El
terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats
pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme
que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.
La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap
mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir
aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la
companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només
serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar
amb el seu poble com amb ells mateixos.
No hi ha proves
No hi ha cap prova, senyora Frölich
(...)
Molt clarament
El vaig veure
la seva cara
entre els arbustos
en somnis
(...)
El nostre fill anarquista
Ridícul...
Ben vigilat
perquè l’hem sobreprotegit
senyora Frölich,
perquè ho ha tingut tot
perquè ens hem deixat portar
però el mossèn diu
que tampoc no és un depravat
(...)
Molt clarament
la seva cara senyora Frölich
sempre em torna
la seva cara
i el Monument al Soldat Desconegut
i en acabat el tret
Imagini-s’ho per un moment
el meu home estaria mort
senyora Frölich
(...)
16
El nostre fill anarquista
ridícul
Perquè a casa nostra
durant decennis hi han entrat i
sortit
les ments més caòtiques
i sospitoses
senyora Frölich
diu el mossèn
Per aquesta casa hi han passat sempre els caps més perillosos
(...)
Si hagués estat ell
però no va ser pas ell
(...)
Pentini’m
(...)
I aquest pobre animal
aquest pobre animal,
què hi hauria pogut fer.
(Thomas Bernhard, El President)
Traducció
Bernat Puigtobella
Direcció d’escena
Carme Portaceli
Escenografia
Paco Azorín
Vestuari
Antonio Belart
Il·luminació
Maria Domènech
Espai sonor
Jordi Collet
Moviment
Ferran Carvajal
Ajudanta de direcció
Judith Pujol
Amb
Josep Costa
Daniela Feixas
Josep Julien
Sergi Misas
Francesc Orella
Montse Pérez
Rosa Renom
Funcions a Girona 24
i 25 d’octubre de 2014
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya, Temporada Alta i El Canal
Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona
THOMAS BERNHARD
CARME PORTACELI
Va néixer als Països Baixos l’any 1931 i va viure la
major part de la seva vida a Àustria, on va morir
l’any 1989 a conseqüència d’una llarga malaltia
que patiria des de la seva adolescència. Va estudiar al Conservatori de música i d’art dramàtic
de Viena, i al Mozarteum de Salzburg, abans de
dedicar-se a l’escriptura, primer com a periodista i ben aviat com a novel·lista i dramaturg.
Entre els darrers espectacles que ha dirigit,
cal mencionar Krum de Hanoch Levin (Festival
Grec, 2014); Las dos bandoleras de Lope de Vega
(Compañía Nacional de Teatro Clásico, 2014);
El vídeo no el veu ningú de Martin Crimp (Festival
Grec, 2012 i Centro Dramático Nacional, 2012);
Els baixos fons de Maxim Gorki (Teatre Nacional
de Catalunya, 2012); La nostra classe de
Tadeusz Slobodzianek (Festival Grec, 2011);
Conte d’hivern de William Shakespeare
(Temporada Alta, 2010); Prometeu d’Èsquil /
Heiner Müller (Inauguració del Festival Grec
2010); L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol
(Teatre Nacional de Catalunya, 2010) o Te doy
mis ojos d’Icíar Bollain i Alicia Luna (Teatre de
l’òpera de Hanoi, Vietnam, 2009).
Al llarg de la seva vida es mostraria extremadament crític amb la història contemporània
austríaca, i la virulència de les seves denúncies
contra la vida pública d’aquest país, que va protagonitzar així bona part de la seva producció
literària i teatral, el convertirien en una persona
sovint incòmoda per als estaments oficials.
Entre les seves obres que s’han pogut veure
als escenaris catalans es poden mencionar les
peces teatrals La plaça dels herois, L’home de
teatre, A la meta, L’ignorant i el dement, Senzillament complicat o Ritter, Dene, Voss, així com
les adaptacions de les seves novel·les Mestres
antics, Extinció o Tala.
Des de l’any 2004 és la directora artística de la
FEI – Factoria Escènica Internacional. Entre els
premis que ha guanyat com a reconeixement
per la seva feina, cal destacar un Premi Max al
Millor text teatral per Fairy (juntament amb Toni
Martín), un Premi de la Crítica al Millor espectacle per Què va passar quan Nora va deixar el seu
home d’Elfriede Jelinek i un Premi Serra d’Or al
Millor espectacle per La missió de Heiner Müller.
SALA TALLERS > 14 de novembre de 2014, després de la funció
Col·loqui amb Miguel Sáenz
Entrada lliure
El col·loqui sobre El President comptarà amb la presència de Miguel Sáenz, traductor de l’obra
completa de Thomas Bernhard al castellà, juntament amb Bernat Puigtobella, traductor de
l’obra al català, i Carme Portaceli, directora de l’espectacle.
Miguel Sáenz (Larache, 1932) és doctor en Dret i llicenciat en Filologia alemanya per la
Universidad Complutense de Madrid. La seva tasca com a traductor literari ha estat reconeguda per nombrosos guardons. És membre de l’acadèmia alemanya de la llengua i de la Real
Academia de la Lengua Española. Ha traduït pràcticament tota l’obra de Thomas Bernhard al
castellà, sobre el qual va escriure una biografia.
17
SALA GRAN > 25 de novembre de 2014
CONCERT
vivencias
PACO IBÁÑEZ
40 €
La veu de Paco Ibáñez està lligada als grans noms de la poesia que han deixat la seva empremta
inesborrable en molts imaginaris individuals gràcies al magnetisme de les versions musicals
d’aquest extraordinari poeta de la cançó, que enguany celebra el cinquantè aniversari del
seu primer treball discogràfic, dedicat a Federico García Lorca i Luis de Góngora, i il·lustrat per
Salvador Dalí.
La seva última creació, Vivencias, és un viatge a través de les cançons que han marcat la
vida i la trajectòria artística d’aquest humanista compromès. Vestit de negre i guitarra en
mà, sobre una sòbria escenografia de Frederic Amat, rodejat dels seus músics, Paco Ibáñez
ens ofereix cançons d’amor, de pur existencialisme, de lluita i de resistència, envoltades pel
misteri de la poesia, aquella força secreta capaç d’obrir les portes de la llibertat.
Esta voz la reconocería en cualquier circunstancia y en cualquier lugar donde me rozara los oídos. Esta voz la conozco desde que, a principio de los años 70, un amigo me envió desde París un disco suyo,
un vinilo que el tiempo y el progreso tecnológico pusieron materialmente fuera de moda, pero que guardo como un tesoro sin precio
en aquellos años todavía de opresión en Portugal, ese disco que me
pareció mágico, casi transcendente, me trajo el resplandor sonoro
de la mejor poesía española y la voz (esa inconfundible voz de Paco)
el vehículo perfecto, el vehículo por excelencia de la más profunda
fraternidad humana.
(José Saramago, «Paco»)
18
19
SALA GRAN > Del 19 de novembre de 2014 al 18 de gener de 2015
EL SOMNI D’UNA
NIT D’ESTIU
WILLIAM SHAKESPEARE
De 12 a 28 €
La comèdia més popular de Shakespeare és una de les aproximacions més suggeridores que
ha ofert mai el teatre universal sobre la convivència ambivalent entre l’amor i el sexe, entre
la família i el desig, que en el bosc extramurs dels somnis nocturns corren el risc de quedar
atrapats entre els jocs endimoniats de les forces de la naturalesa, entre les arbitrarietats
d’uns esperits arcaics que no tenen cap inconvenient a l’hora de capgirar les relacions humanes construïdes sota la llum del dia, encara que aquests desordres només tinguin lloc en la
realitat esmunyedissa dels somnis.
La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota
la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a
separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en
què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles
reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les
imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia, que al seu torn
serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell.
Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascun vol al
seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà
el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables
sobre les relacions dels quatre joves enamorats.
Tal com afirma Jan Kott, El somni d’una nit d’estiu és l’obra més eròtica de Shakespeare, un
text d’una prodigiosa modernitat on la nit es mostra com la clau del dia, i provoca un violent
contrast entre la bogeria amorosa, que allibera la nit, i la censura del dia, que obliga a l’oblit.
El pes del sofriment és més feixuc
quan el son no ha pagat el que li deu.
Cobraré el deute, ni que sigui en part,
jaient aquí, vejam què m’ofereix...
(William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu)
20
WILLIAM SHAKESPEARE
Enguany se celebra el 450è aniversari del naixement de
William Shakespeare, que molts han considerat com el més
gran dramaturg de la història del teatre universal, pare d’un
prodigiós catàleg de personatges que la cultura universal ha
revisitat contínuament per la seva sorprenent complexitat.
Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana, és molt
probable que estudiés a la Grammar School de Stratford, i
posteriorment es fes actor per esdevenir després dramaturg. Després d’actuar durant tres anys en la companyia «del
Camarlenc» a The Theatre, va començar a escriure les seves
grans obres teatrals. L’any 1597 la companyia va aconseguir
un nou teatre, The Curtain, i va col·laborar en un tercer, The
Globe, construït l’any 1599.
Amb la mort de la reina Elisabet l’any 1603, la companyia
«del Camarlenc» va passar a tenir el rei James I com a patró,
i va esdevenir així «Els homes del rei». Cap a l’any 1611,
Shakespeare va deixar d’actuar i es va retirar a
Stratford-upon-Avon, on va morir l’any 1616.
JOAN OLLÉ
Ha portat a escena nombrosos projectes, entre els quals es
destaquen Doña Rosita la Soltera de Federico García Lorca
(Teatre Nacional de Catalunya, 2014), À la ville de... Barcelona,
escrita per ell mateix (Festival Grec, 2012), El Cafè de Carlo
Goldoni (Teatre Romea, 2009), Soldados de Salamina de Javier
Cercas (Teatre Romea, 2007), L’oncle Vània d’Anton Txèkhov
(Teatre Lliure, 2004), Así que pasen cinco años de Federico
García Lorca (Festival Grec, 1998), Accident, de Lluïsa Cunillé
(Mercat de les Flors, 1997; Premi de les Lletres Catalanes) o
Antígona de Salvador Espriu (Festival de Teatro Clásico de
Mérida, 1987).
Joan Ollé va ser director del festival Sitges Teatre Internacional
entre els anys 1992 i 2001, i va ser membre de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2004. Juntament
amb Joan Barril, ha creat i presentat el programa L’illa del tresor
al Canal 33.
Traducció
Joan Sellent
Direcció d’escena
Joan Ollé
Moviment
Andrés Corchero
Escenografia
Sebastià Brosa
Vestuari
Míriam Compte
Il·luminació
Lionel Spycher
Disseny de so
Damien Bazin
Arranjaments musicals
Dani Espasa
Caracterització
Núria Llunell
Assessorament literari
Lola Josa
Ajudant de direcció
Iban Beltran
Ajudanta d’escenografia
Judit Colomer
Amb
Joan Anguera
Mercè Aránega
Clàudia Benito
Dani Espasa
Pere Eugeni Font
Enric Majó
Lluís Marco
Xicu Masó
Guillem Motos
Carol Muakuku
Eduard Muntada
Rosa Muñoz
Doctor Soler
Victòria Pagès
Albert Prat
Laura Pujolàs
Oriol Tramvia
Pau Viñals
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
21
FILMOTECA > 25 de novembre de 2014
CINEMA
A Midsummer Night’s Dream (1935)
4€
El somni d’una nit d’estiu, igual que tota l’obra de Shakespeare, ha inspirat nombroses adaptacions cinematogràfiques que han trobat en la llibertat formal del teatre isabelí un material
especialment predisposat per als codis d’un art on la multiplicitat de localitzacions acostumen a allunyar-se de les normes dramàtiques clàssiques.
El gran director teatral alemany Max Reinhardt, exiliat als Estats Units per fugir del nazisme, va dirigir l’any 1935 aquesta versió cinematogràfica d’El somni d’una nit d’estiu, amb
ballets de Bronislava Nijinska, que esdevindria un dels principals referents iconogràfics
d’aquesta obra shakespeariana en la memòria de la cultura audiovisual moderna.
SALA GRAN > 28 de novembre de 2014, després de la funció
Col·loqui amb Núria Ribó
Entrada lliure
El col·loqui sobre El somni d’una nit d’estiu comptarà amb la presència de Núria Ribó, periodista i autora de documentals televisius, juntament amb Joan Sellent, traductor de l’obra,
i Joan Ollé, director de l’espectacle.
Núria Ribó (Barcelona, 1949) és llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat
Autònoma de Barcelona i especialista en periodisme audiovisual. Va ser corresponsal de TVE
a Washington i Londres i ha treballat en diversos mitjans catalans de televisió, ràdio i premsa
escrita. És autora de diversos documentals televisius i del llibre Hillary: la biografía de Hillary
Rodham Clinton.
22
VESTÍBUL PRINCIPAL > Novembre 2014 – Gener 2015
EXPOSICIÓ
Shakespeare a Catalunya
Entrada lliure
L’autor que molts han situat al centre neuràlgic del cànon literari occidental, del qual celebrem aquest any el 450è aniversari, no va ocupar sempre l’espai excepcionalment destacat
que la nostra època li concedeix d’una manera gairebé indiscutible. L’obra de William Shakespeare, escrita en el tombant del segle xvii, no esdevindria una icona inqüestionable fins
al segle xix, gràcies a l’apassionada defensa i difusió que en van fer els protagonistes del
Romanticisme, en contra de força opinions no tan entusiastes que els havien precedit.
La presència de Shakespeare a Catalunya té una estreta proximitat amb la relació que les
cultures veïnes mantindrien amb el dramaturg de Stratford-upon-Avon, però alhora permet
traçar una mirada especialment reveladora sobre algunes de les intimitats més significatives
que vertebren la nostra cultura al llarg dels dos darrers segles.
En aquest sentit, sembla evident que un gran nombre de traduccions shakespearianes van
contribuir amb força a consolidar els nostres models retòrics clàssics, gràcies a la petja profunda que van deixar versions extraordinàries com les de Carner o Sagarra. Alhora, en una
mesura o una altra, d’una manera més intensa o més difuminada segons cada època, la voluntat d’obrir les portes al pare literari de Hamlet serà sovint un termòmetre que ens ajudarà
a entendre la intensitat amb què el nostre país ha necessitat interrogar-se sobre el ser o no
ser de la seva identitat col·lectiva.
L’exposició «Shakespeare a Catalunya» que es presentarà al vestíbul principal del Teatre
Nacional comptarà amb el suport i la col·laboració del MAE (Museu de les Arts Escèniques
de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona).
La falta d’arrelament de les doctrines neoclàssiques a Espanya (especialment en el teatre, on encara queda el regust del teatre clàssic castellà, tan romàntic com el de Shakespeare) explica que, no havent-hi
una forta resistència neoclàssica per vèncer, el símbol Shakespeare
perdés, als ulls dels nostres iniciadors de la Renaixença, gairebé
tot el seu contingut més representatiu i, per tant, durant el primer
període del moviment català, encara que hi hagi mencions i crítiques
de Shakespeare, i que s’editin a Barcelona traduccions castellanes de
les seves obres, hom no sent la necessitat d’incorporar les obres
de Shakespeare al repertori de la nova literatura renaixent, prou
ocupada ja en la tasca d’exhumar el nostre passat.
(Ramon Esquerra, Shakespeare a Catalunya, 1937)
23
SALA PETITA > Del 28 al 30 de novembre de 2014
SALA DE MIRALLS
A PARTIR DELS ÚLTIMS DIETARIS DE FELIU FORMOSA
De 6 a 12 €
La mirada de Feliu Formosa sobre la família ha donat algunes de les pàgines més belles de la
literatura catalana. Una veu incòmoda, senzilla, madurada, sobre la responsabilitat envers
aquelles persones més properes, el desig a dins i a fora del nucli familiar, les emocions per les
pèrdues, i les pèrdues de les emocions. La vida privada i la vida pública, el poeta i l’home de
teatre, el gestor cultural i el ciutadà anònim, l’agitador artístic i l’inadaptat social.
L’excusa del seu vuitantè aniversari sembla una bona ocasió per rellegir escènicament els esglaons finals de la trajectòria d’aquest gran poeta i traductor, per acostar-nos a la força d’una
veu cada cop més allunyada dels sorolls estridents d’un món que no té gaire interès a recordar-se d’aquells que van contribuir a fer-lo tal com és, i que ara només s’hi senten fora de lloc.
Tinc la impressió constant
que hi sobro,
que hi sóc de més
enmig dels morts en qui continuo
tenint fe i els vius capaços
de fer-me perdre-la.
L’agitació a què em sotmeto
no em salvarà, però
tampoc no puc pas dir que tinc
cap altra cosa on refugiar-me.
(Feliu Formosa, «Desolació»,
dins Centre de brevetat)
24
Dramatúrgia de textos
Esteve Miralles
Albert Arribas
Direcció d’escena
Albert Arribas
Escenografia i vestuari
Sílvia Delagneau
Il·luminació
Ignasi Camprodon
Ajudant de direcció
Javi J. Moyano
Amb
Mònica Almirall
Oriol Genís
Marta Ossó
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya i
Centaure Produccions
Amb la col·laboració de
Indi Gest
SALA PETITA > De l’11 de desembre de 2014 a l’11 de gener de 2015
EL PRÍNCEP FELIÇ
OSCAR WILDE / LA BALDUFA I JORGE PICÓ
De 12 a 28 €
Entre els contes que han viatjat en l’imaginari occidental com
a principals referents de la literatura adreçada als més menuts, destaca aquest text d’Oscar Wilde que també dóna títol
a la versió teatral que n’ha fet la companyia La Baldufa.
El Príncep Feliç és la història d’una majestuosa estàtua que
domina una ciutat. Aquesta havia estat un príncep amb
una vida fàcil i luxosa, completament despreocupat del que
passava més enllà dels murs del seu castell. Ara resta lligat a
aquella escultura immòbil i sumptuosa, banyada en or i amb
pedres precioses. Però ara ja no és feliç. Des del seu privilegiat
turó, pot observar la misèria de bona part dels habitants de
la ciutat, la pobresa que abans desconeixia, ara es converteix
en el seu dolor i cada nit plora carregat d’impotència per no
poder ajudar-los.
Un dia, una oreneta que passa per la ciutat de camí cap a
l’Àfrica, es refugia als peus de l’estàtua per passar-hi la nit.
Quan veu la seva tristesa es compadeix d’ella i accedeix
a ajudar-la, tot i sabent que no té gaire temps, l’hivern
ja és aquí i ha d’emigrar cap a les terres càlides on les
companyes l’esperen.
I l’oreneta, guiada pel Príncep, va arrencant tots els materials
preciosos que el recobreixen per portar-los a les persones que
ho necessiten.
Quan jo vivia, tenia un cor humà —va contestar l’estàtua— però no sabia què eren les llàgrimes, perquè vivia
a la Mansió de la Despreocupació, on no es permet que
entri el dolor. Així, tots els dies jugava al jardí amb els
companys, i de nit ballàvem al gran saló. Al voltant
del Palau s’alçava un mur molt alt, però mai no vaig
sentir cap mena de curiositat per conèixer què hi
havia més enllà...
(Oscar Wilde, El Príncep Feliç)
Adaptació
Jorge Picó i La Baldufa:
Enric Blasi, Emiliano
Pardo i Carles Pijuan
Direcció
Jorge Picó
Música
Òscar Roig
Disseny de llums
Miki Arbizu
Disseny de seqüenciació
Sergio Sisqués
Disseny escenogràfic
i de vestuari
Carles Pijuan
Realització de vestuari
Teresa Ortega
Veus en off
Laura Vàzquez, Enric Blasi
i Helena Pla
Tècnic a escena
Miki Arbizu/Salvador Servat
Amb
Enric Blasi
Ferran López
Emiliano Pardo
Carles Pijuan
Coproducció
CAER–Centre d’Arts Escèniques Reus; IMAC–Ajuntament de Lleida; La Grande
Ourse, Scène Conventionnée Jeune Public en Languedoc–Roussillon / Théâtre
de Villeneuve les Maguelone; Centre Culturel Pablo
Picasso / Scène Conventionnée pour le Jeune Public
d’Homécourt
Col·laboració
ICIC–Generalitat de Catalunya; Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de
Catalunya–La Xarxa; JES–
Junges Ensemble Stuttgart;
INAEM–Ministerio de Cultura; Institut Ramon Llull
25
SALA TALLERS > Del 22 de gener a l’1 de febrer de 2015
FOOT-BALL
CESC GELABERT
De 9,5 a 19 €
Segons Pasolini, el futbol és un llenguatge en el qual els jugadors escriuen els signes amb el seu cos i els espectadors els
desxifren. Així, des del moment en què els signes del futbol
deixen de ser purament instrumentals per esdevenir expressius, es pot considerar que aquest llenguatge presenta diferents categories estètiques, igual que els conceptes de prosa
o poesia permeten classificar la llengua verbal. I en aquest
sistema de signes hi ha moments exclusivament poètics, com
ara els gols o els driblatges, perquè són sempre pertorbacions
del codi, igual que també ho és la paraula poètica.
La hibridació de llengües —anglès i català— que formen el títol
d’aquest espectacle serveix al coreògraf Cesc Gelabert per
presentar una hibridació de dos dels principals llenguatges
no verbals de la nostra cultura —el futbol i la dansa— i així
establir un diàleg entre la capacitat expressiva i la naturalesa
poètica d’aquestes manifestacions escèniques. Foot-ball és
l’ocasió de veure un equip de ballarins que juguen a descodificar coreogràficament algunes de les millors jugades del Futbol
Club Barcelona, recreades documentalment per la mirada del
cineasta Isaki Lacuesta.
Marca goles y después levanta el dedo hacia los cielos
y se santigua hacia los infiernos, con una seriedad de
samba trascendente, como si los goles le vinieran
de fuera, cual la gracia santificante y la ayudita del
Espíritu Santo.
Otro valor añadido a este jugador es su misteriosa gestualidad, hierático como un diosecillo preocupado por
la deforestación del Paraíso e inalterable al paso de las
estaciones. [...] Crea un espacio y un tiempo, o así nos lo
parece mientras dura la magia.
Para si algún día, como le ocurrió al marino que perdió la
gracia del mar, él pierde la gracia del gol, no olvidemos
que gracias a él volvimos a vivir tiempos de esplendor
en la hierba, sin la suerte de tener a mano un poeta
como William Wordsworth para contarlo.
26
(Manuel Vázquez Montalbán, Fútbol. Una religión en busca
de un Dios)
Coreografia i direcció
Cesc Gelabert
Pel·lícula
Jordi Morató
Isaki Lacuesta
Música original
Borja Ramos
Vestuari
Lydia Azzopardi
Il·luminació
Conxita Pons
Cesc Gelabert
Interpretació musical
i enregistrament
Orquestra de Cambra
de l’ESMUC
Producció musical
Borja Ramos
Producció pel·lícula
Termita Films
Tècnic de projeccions
Albert Coma
Assistents del coreògraf
Toni Jodar, Sarah Taylor
Direcció tècnica
Conxita Pons
Amb
Daniel Corrales
Lluc Fruitós
Virginia Gimeno
Anna Hierro
Lorena Nogal
Luis Pedraza
Alberto Pineda
Agraïments
Jordi Camell
Emilio Pérez de Rozas
Producció / Distribució
Maria Rosas
Administració
Xavier Vigas
Producció
Teatre Nacional de
Catalunya, Fundació
FC Barcelona, Mediapro
i Companyia Gelabert
Azzopardi
CESC GELABERT
Ballarí, coreògraf i director, Cesc Gelabert
comença els seus estudis de dansa l’any 1969,
i aviat entra a formar part del grup d’Anna
Maleras i a rebre classes de jazz contemporani
i altres tècniques, alhora que comença a experimentar amb les seves pròpies coreografies.
Paral·lelament, no deixa de cultivar la seva
afició pel futbol i de jugar cada cap de setmana
com a capità del seu equip.
Realitza la seva primera coreografia l’any 1972 i
des d’aleshores la seva feina ha estat aplaudida
arreu del món. Ha col·laborat amb grans personalitats de les arts escèniques com ara Fabià
Puigserver, Núria Espert, Jorge Lavelli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró,
Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic
Amat, Mario Gas, Julia Migenes Johnson, José
María Sánchez-Verdú, Kanjuro VII, Lorenzo Mariani i Giancarlos del Monaco, entre d’altres, i ha
realitzat encàrrecs per a Mikhail Baryshnikov,
David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater
Komische Oper, Ballet Gulbenkian, Larumbe
Danza i Hermès.
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut prestigiosos guardons, com la Medalla de Oro al Mérito
en las Artes Escénicas i el Premio Nacional de
Danza, que concedeix el Ministerio de Cultura, així com el Premi Nacional de Dansa de la
Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de
Barcelona (1987 i 2005), el Premi Max de les
Arts Escèniques al Millor Coreògraf i al Millor
Intèrpret Masculí de Dansa (2004 i 2005) i
el The Herald 2004 Angel Award del Festival
Internacional d’Edimburg, entre d’altres.
SALA TALLERS > 23 de gener de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Jordi Basté
Entrada lliure
El col·loqui sobre Foot-ball comptarà amb la presència del periodista Jordi Basté, juntament
amb Cesc Gelabert, director de l’espectacle.
Jordi Basté (Barcelona, 1965) és periodista i presentador de ràdio i televisió. Actualment, és
el director i presentador del programa matinal El món a RAC 1 de l’emissora RAC 1. Durant
22 anys va treballar a Catalunya Ràdio on va col·laborar en les retransmissions de futbol de
Joaquim Maria Puyal i s’encarregava de les retransmissions de partits de bàsquet. També hi
va presentar el programa La jornada. A la televisió, ha treballat com a redactor del programa
Bàsquetmania de TV3 i com a codirector i presentador de Gol a gol al Canal 33. A la premsa
escrita, ha publicat articles a l’Avui, el Mundo Deportivo i La Vanguardia.
27
SALA PETITA > Del 5 de febrer al 22 de març de 2015
NO FEU BROMES
AMB L’AMOR
ALFRED DE MUSSET
D’11,5 a 23 €
Al llarg dels segles, el teatre ha explorat la pulsió amorosa en els adolescents per entendre
millor els conflictes derivats del xoc entre aquells impulsos íntims que qüestionaven les
dinàmiques socials i aquelles estructures familiars que les organitzaven. No feu bromes amb
l’amor és un text fonamental en la història del teatre occidental, una peça clau per entendre
l’evolució dramatúrgica que traça una línia invisible des del Romeu i Julieta de Shakespeare o
les comèdies de Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner —inspirada directament en aquesta obra d’Alfred de Musset— o El despertar de la primavera de Wedekind.
El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent.
Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan
eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament
de conveniències que no pas als veritables sentiments que
encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran
a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això
pugui ocasionar.
Una magnífica oportunitat per recordar el llegat del malaguanyat Jaume Melendres, autor d’una traducció que conserva tota la vigència gràcies a la saviesa d’aquell home de teatre.
Les paraules són paraules, però els petons són petons.
No sóc gaire llesta, i me n’adono de seguida quan vull
dir alguna cosa. Les grans senyores saben a què atenir-se quan els besen la mà dreta o l’esquerra; els seus
pares les besen al front, els seus germans a la galta, els
seus enamorats als llavis; a mi tothom em fa un petó a
cada galta, i això em fa posar trista.
(Alfred de Musset, No feu bromes amb l’amor)
28
Traducció
Jaume Melendres
Direcció d’escena
Natalia Menéndez
Escenografia
Quim Roy
Vestuari
María Araujo
Il·luminació
Juan Gómez Cornejo
So i composició
Luis Miguel Cobo
Moviment
Jordi Cortés
Amb
Carme Balaguer
Carles Martínez
Anna Moliner
Albert Pérez
Ramon Pujol
Clara de Ramon
Ferran Rañé
Resta de l’equip artístic
i repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
ALFRED DE MUSSET
NATALIA MENÉNDEZ
Louis-Charles-Alfred de Musset va néixer a
París l’any 1810. El seu pare i el seu avi matern
s’havien dedicat a l’escriptura, i de ben jove
va entrar en contacte amb els cercles literaris
romàntics de la seva època i es va revelar com
un autor precoç, que col·laboraria amb algunes
de les revistes literàries més prestigioses del
seu temps, publicant-hi articles, poemes i
peces teatrals.
Des de 2010 és la directora del Festival
Internacional de Teatro Clásico de Almagro.
L’autor recollirà bona part de les seves obres als
dos volums d’Un théâtre dans un fauteuil, que ja
des del títol reivindicarà un tipus de teatre en
què el plaer literari del text ocupi un espai destacat. Algunes de les seves obres més significatives recollides en aquests volums són Fantasio,
No feu bromes amb l’amor (que va escriure amb
només vint-i-tres anys) i Lorenzaccio. La relació
amorosa que l’autor va mantenir amb la novel·lista George Sand seria determinant en l’escriptura de les peces mencionades, així com del
seu llibre La confession d’un enfant du siècle, unes
memòries amb regust de ficció novel·lesca.
Com a directora, ha posat en escena textos de
Tono i Mihura, Fassbinder, Manuel Lagos, Atole
Fugard, Emeterio Díez, Matin van Veldhuizen,
Iñigo Ramírez de Haro, Alan Ayckbourn, Zorrilla,
Yasmina Reza, John Patrick Shanley, Roland Topor, Guillén de Castro, Michel Tremblay, Chapi,
Sanchis Sinisterra, Pirandello, Tom Stoppard i
Marguerite Duras.
Ha treballat com a actriu en nombroses produccions teatrals, televisives i cinematogràfiques,
i és l’autora de diverses adaptacions i traduccions teatrals, així com de la peça radiofònica
Querido Mozart, de relats de narrativa breu
i de textos assagístics sobre l’art dramàtic.
Musset va morir a París l’any 1857 amb quaranta-sis anys. A pesar que va ser nomenat Cavaller
de la Legió d’Honor l’any 1845 i que va entrar a
formar part de l’Académie Française l’any 1852,
la producció més destacable d’aquest autor va
ser escrita tota amb menys de trenta anys.
SALA PETITA > 6 de febrer de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Jaume Mascaró
Entrada lliure
El col·loqui sobre No feu bromes amb l’amor comptarà amb la presència de Jaume Mascaró,
antropòleg i professor emèrit de filosofia de la Universitat de Barcelona, juntament amb
Natalia Menéndez, directora de l’espectacle.
Jaume Mascaró (Ciutadella, 1942) és antropòleg. Va ser un dels fundadors de l’Institut
Menorquí d’Estudis (IME) i va rebre la Taula d’Or del premi Maria Lluïsa Serra, l’any 2007.
Va desenvolupar una llarga trajectòria docent a l’Institut del Teatre de Barcelona i va ser
un dels professors consellers amb què es va fundar el Doctorat en Arts Escèniques de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
29
SALA GRAN > Del 12 de febrer al 12 d’abril de 2015
L’ART DE
LA COMÈDIA
EDUARDO DE FILIPPO
De 12 a 28 €
En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu
primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al
seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que
aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia
en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per
error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de
fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses
sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.
Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular
una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós
instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop
menys crítiques amb els nous règims.
L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i
planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.
Els carrers de debò, les places de debò, els arbres, els salons autèntics, l’amplitud
d’un paisatge de muntanya, de pagès, de mar... tot això, l’espectador ho exigeix al
cinema... però al teatre, la fantasia del públic, estimulada per la paraula del poeta,
se les crea com vol i com les veu ella mateixa, les escenes en què es desenvolupa
una acció concreta. L’experiència tècnica i artística d’un escenògraf, encara que
sigui genial, no podrà mai donar tantes versions figuratives com les que es creen
els espectadors, cadascun pel seu compte i conforme als seus gustos, a la seva
sensibilitat i fins i tot a l’estat d’ànim que travessa en aquell moment... Quantes
vegades, enganxant-me els bigotis de Macbeth —jo el faig amb bigoti, Macbeth—,
me’ls he enganxat intencionadament una miqueta torts, perquè en teatre la
veritat suprema ha estat i serà sempre la ficció suprema...
(Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia)
30
EDUARDO DE FILIPPO
Al llarg de la seva vida va treballar com a actor, primer en la
companyia familiar i posteriorment en companyies pròpies
que van tenir gran èxit de públic a Itàlia.
Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les
obres Natale in Casa Cupiello (1931), Questi fantasmi (1946),
La grande magia (1948), La paura numero uno (1951), Mia
famiglia (1953), Bene mio, core mio (1956), Sabato, domenica e
lunedì (1959), L’arte della commedia (1964), Il contratto (1967),
Il monumento (1970) o Gli esami non finiscono mai (1973).
En l’àmbit del cinema va ser actor, director, productor i guionista, de vegades amb treballs de gran renom internacional
com és el cas de l’adaptació feta per ell mateix de la seva obra
Filumena Marturano, que Vittorio de Sica va dirigir amb el títol
de Matrimonio all’italiana (1964).
LLUÍS HOMAR
Cofundador l’any 1976 del Teatre Lliure, amb què va participar
en més d’una trentena d’espectacles, i del qual va ser director
artístic entre 1992 i 1998.
Entre els seus darrers treballs teatrals, destaquen Terra
de ningú de Harold Pinter, Adreça desconeguda de Kathrine
Kressmann, Play Strindberg de Friedrich Dürrenmatt, L’home de
teatre de Thomas Bernhard o Et diré sempre la veritat de Lluïsa
Cunillé. En cinema ha treballat amb noms com Agustí Villaronga, Vicente Aranda, Pilar Miró, Gerardo Vera, Mario Camus, Pau
Freixas, Pedro Almodóvar, Woody Allen o Montxo Armendáriz,
i ha participat en nombroses produccions televisives.
Direcció d’escena
Lluís Homar
Escenografia
Lluc Castells
Jose Novoa
Vestuari
Nina Pawlowsky
Il·luminació
Ignasi Camprodon
Moviment i ajudant de
direcció
Oscar Valsecchi
Caracterització
Toni Santos
Amb
Andreu Benito
Joan Carreras
Roger Casamajor
Lluís Homar
Victòria Pagès
Mar Ulldemolins
Oscar Valsecchi
Lluís Villanueva
Resta del repartiment
en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
En la seva trajectòria com a director d’escena cal mencionar
Història del soldat d’Igor Stravinski, El barret de cascavells
de Luigi Pirandello, Els bandits de Friedrich Schiller, El temps
i l’habitació de Botho Strauss, Zowie de Sergi Pompermayer,
Hamlet de Shakespeare, Luces de Bohemia de Ramón María del
Valle-Inclán i Adreça desconeguda de Kathrine Kressmann.
31
FILMOTECA > A partir del 17 de febrer de 2015
CINEMA
Matrimonis a la italiana
4€
L’impetuós al·legat que farà De Filippo a favor de l’art dramàtic, en peces com L’art de la comèdia o La gran il·lusió, no impedirà que aquest gran home de teatre s’apropi també als llenguatges cinematogràfics per contribuir a la popularització de la seva obra.
En ocasió de la representació al Teatre Nacional d’una de les obres més «teatrals» d’Eduardo
De Filippo, la Filmoteca vol aprofundir en la faceta cinematogràfica d’un actor i prolífic dramaturg italià que amb la seva personalitat creativa esdevindria al seu torn un dels noms
ineludibles del setè art a nivell europeu i mundial.
Pel·lícules
• Matrimonio all’italiana (1963). Director: Vittorio de Sica
• Pane, amore e gelosia (1954). Director: Luigi Comencini
• Napoli milionaria (1950). Director: Eduardo De Filippo
• Les Sept péchés capitaux (1952). Directors: Eduardo De Filippo, Jean-Luc Godard, Roberto
Rossellini, Georges Lacombe, Claude Autant-Lara, Yves Allégret, Carlo Rim, Jean Dréville
• La grande magia (1984). Enregistrament del muntatge teatral de Giorgio Strehler
SALA GRAN > 20 de febrer de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Josep Maria Fonalleras
Entrada lliure
El col·loqui sobre L’art de la comèdia comptarà amb la presència de Josep Maria Fonalleras,
escriptor i articulista, juntament amb Lluís Homar, director de l’espectacle.
Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) és escriptor i articulista. Llicenciat en Filologia catalana,
ha publicat nombrosos articles en premsa i ha col·laborat sovint a Catalunya Ràdio. El 2003
va publicar bona part dels seus relats breus al llibre Llarga vista, i en l’àmbit de la novel·la ha
guanyat el premi Ciutat de Palma de 1997 amb La millor guerra del món i el Premi de la Crítica
Serra d’Or de novel·la amb Climent (2013).
32
SALA GRAN > 3 de març de 2015, a les 20 h
CONCERT
DEL PARAL·LEL
A NaPOLS
ESTER FORMOSA I ELVA LUTZA
De 9,5 a 19 €
Del Paral·lel a Nàpols, del cuplet a les machiette napoletane, dos gèneres cosins germans. A
Nàpols no han deixat mai de revisitar les seves cançons de «cafè chantant», que actualment
formen part del repertori d’un gran nombre d’intèrprets, mentre que el cuplet ha patit una
sort ben diferent i ha deixat de rebre les mateixes atencions que havia inspirat temps enrere.
El fet d’ajuntar tots dos gèneres en un concert no té una intenció arqueològica, sinó que vol
sobretot donar nova vida a unes cançons que continuen tenint vigència, per la seva forta ironia, pel sentit de l’humor, per la bellesa de les melodies i per la presència de l’element teatral
que les caracteritza.
La col·laboració entre Joan Casas i Ester Formosa va néixer el 1989, quan Casas va inventar-se un personatge perquè Formosa pogués vestir de teatralitat els seus concerts. D’aquesta manera «La Canyí», inspirada en una cupletista del Paral·lel, va girar durant molts anys
per tota la península, amb gran èxit de crítica i públic. Després d’uns anys d’absència,
La Canyí torna per oferir-nos aquest diàleg intercultural.
La benedicció de «La Canyí» baixa a
la sala i provoca sobtats enamoraments.
Ningú surt dient «Quin gran espectacle!»,
que seria una sensació compartida,
social. Però molts surten amb un
secret amor al cor.
(Joan Casas)
Direcció i dramatúrgia
Joan Casas
Amb
Veu
Ester Formosa
Trompeta, bombardí i veu
Nico Casu (Elva Lutza)
Guitarra i mandola
Gianluca Dessi (Elva Lutza)
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
33
SALA TALLERS > Del 18 de febrer al 29 de març de 2015
TIRANT LO BLANC
JOANOT MARTORELL / ROGER CÒNSUL / PERE PLANELLA
ITNC JOVE COMPANYIA
De 9,5 a 19 €
Després de l’experiència del primer any de la ITNC Jove Companyia, el Teatre Nacional vol
apostar fermament per consolidar aquest projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del Teatre, amb la voluntat de proporcionar a joves actors noves eines
d’especialització que els permetin treballar amb major qualitat i rigor el nostre patrimoni
dramatúrgic.
Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió teatral del Tirant lo Blanc, que
permetrà un treball poc habitual sobre els nostres escenaris amb la llengua d’un dels textos
més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Un clàssic extraordinari sobre
l’amor pel coneixement i la fascinació pels plaers del món, un monument a la curiositat entesa com a essència de l’individu modern. Les nombroses adaptacions de què ha estat objecte
aquesta obra, que pot ser considerada com la primera novel·la moderna europea, demostren
el renovat interès que les seves aventures han despertat en les successives generacions que
han tingut l’ocasió de descobrir-la.
Sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama
que tomase todos los grandes, y diese con ellos en el corral. [...]
Por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que le
tomó gana de ver de quién era, y vio que decía: Historia del famoso
caballero Tirante el Blanco. Válame Dios dijo el cura, dando una gran
voz; ¡que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que
hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina
de pasatiempos. [...] Dígoos verdad, señor compadre, que por su
estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros,
y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de
su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este
género carecen.
(Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha)
34
JOANOT MARTORELL
No s’han conservat les dades exactes del seu naixement, però
es creu que aquest va tenir lloc a València entre els anys 1405
i 1414. La seva mort es va produir l’any 1465. Els primers documents escrits que parlen de Joanot Martorell ja el descriuen
com a cavaller l’any 1433. Va formar part de l’estol d’Alfons
IV de Catalunya-Aragó en la batalla naval de Ponça, en la qual
va morir el seu pare. Entre els anys 1438 i 1439 va fer una estada a la cort d’Anglaterra,
on va tenir ocasió de conèixer nombrosos cavallers d’arreu del
món que probablement li proporcionarien quantiosos materials per escriure la primera part del Tirant lo Blanc, alhora que
va poder entrar en contacte directe amb la literatura britànica.
Adaptació
Roger Cònsul
Pere Planella
Direcció d’escena
Pere Planella
Amb
ITNC Jove Companyia
Resta de l’equip artístic i
repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional de
Catalunya i l’Institut
del Teatre de la Diputació
de Barcelona
És probable que Martorell comencés l’escriptura del Tirant
l’any 1460, després de viatjar per Itàlia. El desgast econòmic
que el cavaller va patir a causa dels diversos contenciosos en
què estava involucrat expliquen probablement que l’any 1464
empenyorés el manuscrit de la seva obra mestra a Martí Joan
de Gualba a canvi de diners, fet que explicaria les empremtes
estilístiques d’aquest autor que s’han trobat en la versió final
de la novel·la.
PERE PLANELLA
Cofundador de les companyies Teatre Lliure (1976) i Zitzània
Teatre (1982), va ser professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià
Gual (1970-1972) i, des de 1973, és professor d’interpretació a
l’Institut del Teatre, en què ha estat cap d’aquesta especialitat
(1996-1999).
Ha dirigit una cinquantena d’espectacles teatrals, sobretot
amb les companyies del Teatre Lliure i de Zitzània Teatre, entre
els quals es poden mencionar Trifulkes de la KatalanaTribu i Èric
i l’Exèrcit del Fènix de Víctor Alexandre, El maniquí de Mercè
Rodoreda, El 30 d’abril de Joan Oliver, Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo, Hedda Gabler de Henrik Ibsen o La cacatua
verda d’Arthur Schnitzler.
Ha impartit nombrosos tallers a l’Institut del Teatre sobre
obres i autors clàssics, especialment de William Shakespeare,
i també de Txèkhov, Sartre, Brecht, Rusiñol i altres. Entre els
premis que ha rebut destaquen l’Adrià Gual, el Nacional de
Direcció, el de la Crítica o el Serra d’Or, entre d’altres.
35
SALA TALLERS > 10 de març de 2015, a les 20 h
ÒPERA BUFA
EN TIRANT LO BLANC A GRÈCIA
JOAN SALES / JOAN ALTISENT
Entrada lliure
El gran clàssic de la novel·la catalana va ser una mina d’or per al teatre català que un cop
acabada la dictadura volia participar en la construcció d’un públic jove compromès ciutadanament i connectat amb les seves arrels. Grans noms com Maria Aurèlia Capmany, Joan Baixas,
Josep Anton Codina, Josep Maria Benet i Jornet, o tants d’altres, van adaptar per als escenaris
les peripècies del cavaller Tirant, que a pesar del seu erotisme descarnat i el seu humor negre
esdevindria un dels principals referents de l’imaginari infantil i juvenil de la cultura catalana.
Encara durant el primer franquisme, l’autor d’Incerta glòria va escriure la comèdia En Tirant lo
Blanc a Grècia o Qui mana a can Ribot. Sobre aquest text de Joan Sales naixeria el llibret d’En
Tirant lo Blanc a Grècia, una òpera bufa composta per Joan Altisent i estrenada l’any 1958 al
Teatre Romea per part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que és un precedent important de les versions del Tirant que donaria posteriorment la nostra jove democràcia.
La lectura musical de Tirant lo Blanc a Grècia comptarà amb la inestimable participació dels
alumnes de cant de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Penso que va ser en Joan Sales el primer que va treure una obra de teatre de la mina
d’or. Joan Sales va entrar en el meravellós edifici literari ben decidit a endur-se’n
aquells elements que li fornirien una comèdia vodevilesca però gentil alhora, plena
d’un erotisme feliç i sense màcula de pecat ni de remordiment. [...] La proposta de
Joan Sales era diàfana. No es proposava oferir la síntesi d’un llibre esplèndid, ni tan
sols servir-se d’un llenguatge de vibracions no sols llunyanes sinó especialment
poètiques. Sales es proposava divertir un públic d’ara mateix, i el tema de l’amor en
la seva plena i arriscada aventura de l’home i la dona sencers servia perfectament
per al discurs.
(Maria Aurèlia Capmany, «Tirant lo Blanc o la mina d’or»,
pròleg a Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc
de Josep Maria Benet i Jornet)
36
Equip artístic i
repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya i ESMUC
(Escola Superior de
Música de Catalunya)
37
SALA PETITA > Del 10 d’abril al 3 de maig de 2015
PURGA
SOFI OKSANEN
D’11,5 a 23 €
Un any després de la independència d’Estònia, els traumes de la invasió soviètica encara són
perceptibles, i el país està duent a terme una reforma agrària que les màfies —formades en
bona part per antics membres del KGB— aprofiten per enriquir-se a còpia de robar fusta als
ciutadans indefensos i vendre-la després a Finlàndia.
Una noia jove s’acaba d’escapar d’una d’aquestes màfies que la volia explotar sexualment i es
presenta d’amagat a l’indret on viu la germana de la seva àvia, una dona que s’ha reclòs en
una casa de camp plena d’objectes de l’antic règim i deixa passar el temps aïllada d’un entorn
que no cessa de recordar-li el preu que va haver de pagar per sobreviure mentre tants altres
—com la seva mateixa germana— eren deportats cap als gulags de Sibèria.
En el contacte entre aquestes dues generacions, s’iniciarà
un dolorós viatge de retrobament amb les arrels familiars,
trencades per la violència estalinista i les diferents actituds
de les víctimes respecte dels invasors, que potser ajudarà a
tancar algunes de les ferides que no deixaran d’estar obertes mentre hi hagi identitats borroses que no sàpiguen com
encaixar en una realitat que ha provat d’ocultar-les.
La dramaturga i novel·lista Sofi Oksanen és una de les figures més consolidades de l’escena finlandesa, i la seva obra
ha estat traduïda a una quarantena de llengües.
La mare de petita parlava, però d’adulta
ja no. Quan la mare va arribar a Sibèria,
va deixar de parlar. Mai no he sentit
que digués res més que «sí, sí». L’àvia
em va dir que de nena parlava. Tothom
pensa que la mare és muda però no
ho és. Simplement va deixar de parlar.
I ara que sóc aquí, em sembla que
tinc tot el dret de sentir de la teva
boca el perquè.
(Sofi Oksanen, Purga)
38
Traducció
Emma Claret
i Eila Pyrhönen
Adaptació i direcció
Ramon Simó
Vestuari
Mariel Soria
Il·luminació
Quico Gutiérrez
Realització de vídeo
Benecé Produccions
Direcció tècnica
Xavier Xipell
Direcció de producció
Carles Manrique
Distribució
Helena Blanco – Bitò
Produccions
Amb
Pep Ambrós
Carme Elias
Jordi Martínez
Maria Molins
Andrea Portella
Ernest Villegas
Resta de l’equip artístic i
repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya i
Bitò Produccions
SOFI OKSANEN
RAMON SIMÓ
De pare finès i mare estoniana, Sofi Oksanen
ocupa un lloc destacat entre la nova generació
d’autors finlandesos des de l’aparició de la seva
primera novel·la, Stalinin lehmät (Les vaques de
Stalin, 2003), que va esdevenir objecte d’apassionats debats al seu país i va suposar que
l’autora fos nominada per al premi Runeberg,
un dels premis literaris més prestigiosos del
seu país.
Des de 2012 dirigeix el Grec Festival de
Barcelona.
La seva primera obra teatral, Purga, va ser
estrenada al Teatre Nacional de Finlàndia l’any
2007. L’èxit de públic i crítica animaria l’autora a
escriure’n una versió novel·lística amb el mateix
títol, la qual va cridar ràpidament l’atenció
internacional, alhora que va valdre a Oksanen
nombrosos premis literaris, com els prestigiosos Premi Finlàndia o el Premi de Literatura
del Consell Nòrdic. Aquesta versió de Purga ha
estat traduïda a més de trenta llengües, alhora
que ha contribuït a situar Sofi Oksanen entre
les veus principals de la literatura narrativa i
dramàtica fineses.
En la seva trajectòria com a director d’escena i
escenògraf, ha treballat en nombrosos teatres
públics, com el Centre Dramàtic de la Generalitat, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centro
Dramático Nacional o el Teatre Lliure, i en
coproduccions amb diferents festivals. També
ha treballat amb diversos productors privats,
com El Teatro Fronterizo, la Sala Beckett, Focus
o C.I.R.T.A.
Ha estat director artístic de Fira Tàrrega Teatre
al Carrer, membre del Consell Assessor del
Teatre Nacional de Catalunya i cap de l’especialitat de Direcció escènica i dramatúrgia de
l’Institut del Teatre, on és professor. És autor
d’assajos teatrals com La retòrica de l’emoció
i Stanislavski. La tècnica de l’actor, així com de
diversos articles en revistes especialitzades en
el món de l’escena.
Entre els seus darrers treballs com a director es
poden mencionar Per un sí o per un no de Nathalie Sarraute (Sala Muntaner, 2014), Ball de titelles
(Teatre Nacional de Catalunya, 2012), Els dolents
de Steven Berkoff (Temporada Alta, 2012) o
Copenhaguen de Michael Frayn (TNC, 2011).
SALA PETITA > 17 d’abril de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Josep Ramoneda
Entrada lliure
El col·loqui sobre Purga comptarà amb la presència de Josep Ramoneda, filòsof i escriptor,
juntament amb Ramon Simó, director de l’espectacle.
Josep Ramoneda (Cervera, 1949) és periodista, filòsof i escriptor. Col·labora habitualment
amb diversos mitjans de comunicació i dirigeix diverses col·leccions editorials d’assaig.
Ha estat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i
2011, president de l’Institut de la Recherche et de l’Innovation de París des de 2009 i director
de l’Institut d’Humanitats de Barcelona (1986-1989).
39
SALA GRAN > Del 13 de maig al 28 de juny de 2015
L’HORT DE
LES OLIVERES
NARCÍS COMADIRA
De 12 a 28 €
«Imaginin una gran casa pairal als afores de Riudejoncs de les Arenes. Al costat de la casa,
construïda dalt d’un turonet, més enllà del jardí, ara tot florit de lilàs, comença el conegut
com a l’Hort de les Oliveres. Són dotze hectàrees plantades d’oliveres, que baixen suaument.
La casa i l’Hort de les Oliveres són enmig d’una gran finca, amb bosc, conreus i erms. Al fons,
lluny, es veu el mar. És Dijous Sant. La tarda cau lenta i perfumada. El vespre arriba.»
En aquest context —amenaçat per màquines excavadores, inversions immobiliàries estrangeres i tropells de turistes opulents desitjosos d’instal·lar-hi segones i terceres residències—
el disgregat nucli familiar dels Bofill es retroba com sempre durant les dates assenyalades,
ara marcat per la recent mort del pare i encara trastocat pel seu llegat. A pesar que els
membres de la família ja no viuen entre aquelles parets, no els resultarà fàcil posar-se d’acord
sobre la decisió que cal prendre en relació amb el patrimoni heretat, si és millor vendre-se’l
o preservar-lo, i sobretot a quin preu —amb quin cost— estan disposats a desprendre’s dels
signes centrals de la seva identitat.
L’Hort de les Oliveres deixa sentir el perfum de tres textos fundacionals de la cultura occidental —Hamlet, L’hort dels cirerers i la litúrgia de Dijous Sant— per acostar-se amb molts interrogants i poques respostes al progressiu desarrelament d’un poble costaner banyat per
la mar Mediterrània.
A estones sento un desig fortíssim d’escriure per al teatre un vodevil
o una comèdia. I l’escriuré, si res no m’ho impedeix, però la donaré al teatre
no pas abans de la fi de 1903...
Això ho va escriure Txèkhov en una carta
d’abans de L’hort dels cirerers.
Jo, pobre poeta local,
a vegades també sento aquest desig fortíssim.
I finalment m’he decidit. No sé
si serà un vodevil o una comèdia o una tragèdia,
o una mica de tot.
Com serà? No ho sé.
(Narcís Comadira, L’Hort de les Oliveres)
40
NARCÍS COMADIRA
La poesia ha ocupat la major part dels esforços artístics de
Narcís Comadira, que també ha conreat altres gèneres literaris
i ha traduït alguns grans títols de la poesia universal, com els
Cants de Giacomo Leopardi, a més de dedicar-se amb regularitat a la pintura.
Entre les seves importants incursions en l’escriptura teatral,
cal destacar peces com La vida perdurable, L’hora dels adéus,
El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla o Al cel, així com
la traducció de grans textos dramàtics com La gran il·lusió
d’Eduardo De Filippo, Les tres germanes d’Anton Txèkhov o
Els gegants de la muntanya de Luigi Pirandello.
L’any 2003 va publicar Formes de l’ombra (1966-2002), una antologia que recollia la major part de la seva producció poètica.
Posteriorment, ha publicat els llibres de poesia Llast (2007) i
Lent (2012), el qual va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or.
XAVIER ALBERTÍ
Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.
Direcció d’escena
Xavier Albertí
Escenografia
Jordi Roig
Vestuari
María Araujo
Il·luminació
David Bofarull
Moviment
Roberto G. Alonso
Amb
Mercè Aránega
Carles Canut
Antoni Comas
Rubèn de Eguía
Ricard Farré
Oriol Genís
Robert González
Marta Ossó
Mont Plans
Aina Sánchez
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
En la seva carrera com a director d’escena destaquen els treballs recents Terra de ningú de Harold Pinter (Teatre Nacional
de Catalunya, 2013); L’eclipsi d’Alberto García Demestres, a
partir de l’obra homònima de Paco Zarzoso (Teatre Nacional
de Catalunya, 2014); Vida Privada, adaptació de la novel·la de
Josep Maria de Sagarra; Pinsans i Caderneres, de Narcís Comadira i Xavier Albertí; El dúo de la africana de Lluïsa Cunillé i Xavier
Albertí; Crónica sentimental de España a partir de l’obra homònima de Manuel Vázquez Montalbán; PPP, sobre l’obra de Pier
Paolo Pasolini; L’home de teatre de Thomas Bernhard; Traïció de
Harold Pinter o Vianants de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso.
També ha treballat com a actor, músic, dramaturg i pedagog
teatral. En l’àmbit de la gestió cultural, cal mencionar que ha
estat director del Festival d’Estiu de Barcelona Grec entre els
anys 1996 i 1999, així com de l’Àrea de creació de l’Institut
Ramon Llull entre els anys 2004 i 2006.
41
FUNDACIÓ VILA CASAS > Febrer – maig de 2015
TAULA RODONA I VISITA GUIADA
Activitats amb la Fundació Vila Casas
A pocs minuts del TNC, en la zona del 22@, hi ha el museu Can Framis de la Fundació Vila
Casas, entitat sense ànim de lucre dedicada a promocionar l’art contemporani català, on s’exposa una col·lecció permanent que compta amb unes 300 obres de diversos artistes nascuts
o residents a Catalunya creades en les últimes cinc dècades.
Un artista de la col·lecció proposarà el seu recorregut personal per Can Framis entorn de la
idea de família. Al llarg de la visita, compartirà reflexions amb Narcís Comadira, el qual ha
desenvolupat una àmplia trajectòria com a pintor al llarg de la seva vida paral·lelament a la
seva faceta literària.
Aprofitant que la Fundació Vila Casas organitzarà una exposició retrospectiva sobre l’obra
pictòrica de Narcís Comadira a l’Espai Volart pocs mesos abans de l’estrena de L’Hort de les
Oliveres, Comadira conversarà amb l’artista Francesc Artigau, amb Xavier Albertí i amb Glòria
Bosch, directora de la Fundació Vila Casas, per tal de reflexionar sobre el conjunt de la seva
obra poètica, pictòrica i teatral.
Taula rodona amb Narcís Comadira, Xavier Albertí, Glòria Bosch i Francesc Artigau:
18 de febrer de 2015 a les 19 h a l’Espai Volart.
Visita a la col·lecció de Can Framis de la mà de Narcís Comadira i Francesc Artigau:
23 de maig de 2015 a les 17 h a Can Framis.
SALA TALLERS > 12 de maig de 2015, a les 20.30 h
RECITAL DE POESIA
Poètiques de família
Entrada lliure
L’amor en les seves múltiples variants ha nodrit la literatura lírica al llarg dels segles. La
verbalització de les relacions amb l’Altre —des dels desitjos més animals cap al seu cos, fins
a les projeccions metafísiques sobre la seva imatge— ha servit perquè els poetes s’interroguin sobre la pròpia identitat, evidenciant-ne alhora la naturalesa ètica, no aïllada, i sovint
desitjosa de construccions socioculturals que els permetin conrear una mirada transcendent
sobre ells mateixos.
A mesura que les estructures familiars han esdevingut més flexibles i «opcionals», el tema
de la família com a articulació d’un entorn fèrtil —sense que deixi de ser per això un espai
significativament problemàtic— ha guanyat explícitament terreny entre les files de la poesia. Aquest recital organitzat juntament amb el Festival de Poesia de Barcelona permetrà
comprovar quin espai destacat pot arribar a ocupar la família en la veu dels nostres poetes
contemporanis.
42
FILMOTECA > A partir del 19 de maig de 2015
CINEMA
L’oncle Txèkhov
4€
La universalitat de l’obra de Txèkhov és especialment sensible sota la mirada dels diversos
trasbalsos socioculturals que ha patit la contemporaneïtat occidental. Els espais simbòlics
del dramaturg rus han freqüentat sovint l’imaginari teatral i cinematogràfic des de múltiples
prismes, i s’ha convertit en un dels grans referents en la construcció de la nostra consciència
col·lectiva.
La Filmoteca ha volgut aprofitar la presència de l’aproximació a L’hort dels cirerers que
ha proposat Narcís Comadira al Teatre Nacional per acostar-nos a algunes de les marques
de foc que Txèkhov ha deixat en la nostra memòria cinematogràfica. Les propostes de títols
són les següents:
• Three sisters (1970). Director: Laurence Olivier. A partir de Les tres germanes
• Hannah and her Sisters (1986). Director: Woody Allen. A partir de Les tres germanes
• Neokonchennaya pyesa dlya mekhanicheskogo pianino [Una peça inacabada per a piano
mecànic] (1977). Director: Nikita Mikhalkov. A partir de Platonov
• Oci ciorne [Ulls foscos] (1987). Director: Nikita Mikhalkov. A partir de contes de Txèkhov
• Vanya on 42nd Street (1994). Director: Louis Malle. A partir de L’oncle Vània
• Dama s sobachkoy [La senyora del gosset] (1960). Director: Iosif Heifitz.
A partir del conte de Txèkhov
• Summer Storm (1944). Director: Douglas Sirk. A partir de la novel·la Una cacera dramàtica
SALA GRAN > 22 de maig de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Xavier Rubert de Ventós
Entrada lliure
El col·loqui sobre L’Hort de les Oliveres comptarà amb la presència de Xavier Rubert de Ventós,
filòsof i professor universitari, juntament amb Narcís Comadira, autor del text, i Xavier Albertí, director de l’espectacle.
Xavier Rubert de Ventós és catedràtic d’Estètica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Ha
estat també professor a les universitats de Berkeley, Harvard i Nova York, on va fundar la
Càtedra Barcelona-New York i l’Institute for the Humanities. Ha estat membre de les Corts
Espanyoles i del Parlament Europeu. Ha estat guardonat amb la Lletra d’Or de la literatura
catalana i amb els premis Anagrama, Espejo de España i Josep Pla.
43
SALA TALLERS > Del 9 al 12 d’abril de 2015
GANES D’UDOLAR
PEXEGUEIRO / COMADIRA / SALGADO
De 6 a 12 €
Tot comença amb la lectura d’unes obres poètiques. Un company de feina recomana a Dani
Salgado el text Hipatia, d’Alfonso Pexegueiro. Malgrat les excel·lents referències rebudes
sobre l’obra i l’autor, la lectura provoca en ell un intens rebuig. Per tal de no decebre el seu
company, però, afirma que li ha agradat molt el poemari quan l’hi retorna. El company s’anima
llavors a deixar-li una altra obra (Quan em llegiu, un recull de poemes comentats de Narcís Comadira). La lectura forçada del nou volum esdevé per a Salgado una experiència tan desagradable que comença a creure que té un greu problema: ha perdut la capacitat per al goig poètic.
Aquest descobriment l’acaba trastornant, no tan sols perquè és una persona obsessiva, sinó
perquè entén que algú com ell, que exerceix de professor i creador teatral, no pot permetre’s
una incapacitat d’aquesta mena, i encara menys que sigui evident per a tothom i es faci pública. Començarà aquí una llarga i dura teràpia, de la qual l’espectacle Ganes d’udolar donarà
testimoni, amb la confiança que aquesta experiència potser ajudarà el públic jove a perdre la
por a la poesia.
DANI SALGADO
Director escènic, dramaturg i actor. Com a director d’escena ha dirigit espectacles per al Teatre
Lliure, el Centro Dramático Galego i el Teatre
Malic, mentre que com a dramaturg ha estrenat
les seves obres al Teatre Nacional de Catalunya
(El clavicèmbal), on va ser autor resident durant
la primera temporada del Projecte T6, i en el
Teatre Lliure (Porno, El desassossec, Warholdland).
Actualment, és professor de direcció escènica a
l’Escola Superior de Arte Dramática de Galícia,
de la qual és vicedirector.
44
Dramatúrgia
Joan Giralt
Dani Salgado
Direcció d’escena
Dani Salgado
Espai escènic, il·luminació,
imatge i vestuari
Laura Iturralde
Montse Piñeiro
Amb
Joan Giralt
Dani Salgado
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya,
AGADIC – Centro
Dramático Galego
i Catrocadeiras
45
SALA PETITA > Del 20 de maig al 14 de juny de 2015
INCERTA GLÒRIA
JOAN SALES / ÀLEX RIGOLA
D’11,5 a 23 €
Joan Sales va dedicar la major part dels seus esforços creatius a bastir el que seria la gran
novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Un retrat d’una admirable cruesa de detalls i d’una
ferma duresa contra els excessos de tots dos bàndols, que sense perdre fortalesa en les conviccions ideològiques del seu autor, en cap moment evita caure en les postures maniquees
que tan sovint han facilitat l’elaboració de discursos reduccionistes sobre aquell conflicte
de dolorosa resolució.
L’obra mestra de Sales ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts
de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d’Aragó, i que estan alhora units
i separats pel seu amor cap a dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes
oposades des d’aquella «incerta glòria d’un matí d’abril» —parafrasejant el vers shakespearià
d’Els dos cavallers de Verona— en què l’alçament de les forces militars va desencadenar
el conflicte bèl·lic.
Àlex Rigola s’acosta a les pàgines d’una de les més grans novel·les catalanes per oferir-ne la
seva personal lectura escènica, en la línia de treballs anteriors com la seva aplaudida 2666
sobre la novel·la de Roberto Bolaño.
I tota la joventut no és més que la incerta glòria d’un matí
d’abril, la tenebrosa tempesta travessada de llampecs de
glòria, però ¿Quina glòria, Déu meu? Hi ha el despertar, i els
despertars són tristos, després de les nits de febre i de desvari. Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau...
Un es desperta de la seva joventut i li sembla haver tingut
febre i desvari, però un s’arrapa al record d’aquell desvari i
d’aquella febre, d’aquella tempesta tenebrosa, com si fora
d’ella no hi hagués res que valgués la pena en aquest món.
Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma, no visc més
que de records.
(Joan Sales, Incerta glòria)
46
Dramatúrgia i direcció
Àlex Rigola
Amb
Andreu Benito
Joan Carreras
Resta de l’equip artístic
i repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya i
Heartbreak Hotel
JOAN SALES
ÀLEX RIGOLA
Va néixer l’any 1912 a Barcelona, on va morir
l’any 1983 després d’haver lluitat al front d’Aragó durant la Guerra Civil i d’haver sobreviscut
als camps de concentració francesos. Va viure
exiliat a França i Mèxic, abans de tornar-se a
instal·lar definitivament a Catalunya l’any 1948,
amb l’objectiu de dinamitzar el sector editorial
en llengua catalana.
Des de 2010 és el director de la secció de teatre
de la Biennal de Venècia, i va ser director artístic
del Teatre Lliure de 2003 a 2011.
Incerta glòria ocupa un espai destacat dins la
gran obra literària de Sales, que és equiparable
a la tasca monumental que l’autor també va dur
a terme al capdavant de l’editorial Club Editor,
la qual publicaria algunes de les novel·les
més importants en la narrativa catalana de
postguerra, amb autors com Mercè Rodoreda
o Llorenç Villalonga.
En la seva producció també destaquen la seva
versió en prosa moderna del Tirant lo Blanc,
que després convertiria en òpera bufa, i
els seus epistolaris amb Màrius Torres,
Joan Coromines o Mercè Rodoreda.
Entre els seus darrers treballs, es poden mencionar el muntatge alemany de 2666 de Roberto
Bolaño (Schaubühne de Berlín, 2014), El policía
de las ratas (Temporada Alta, 2013), Madame
Butterfly de Puccini (La Fenice, Venècia, 2013),
Maridos y mujeres de Woody Allen (Teatro de
la Abadía, Madrid, 2013), MCBTH de William
Shakespeare (Teatre Nacional de Catalunya,
2012), Coriolà (Teatre Lliure, 2012), LabCanal:
Argelés-sur-mer (Havanera) (Temporada Alta,
2011) o Tragèdia (Festival Grec, 2011).
Els seus espectacles s’han pogut veure arreu
del món, en països com França, Itàlia, Àustria,
Portugal, Rússia, Bòsnia, Polònia, Romania, Xile,
Veneçuela, Colòmbia, Taiwan i Austràlia.
SALA PETITA > 29 de maig de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Francesc Serés
Entrada lliure
El col·loqui sobre Incerta glòria comptarà amb la presència de l’escriptor Francesc Serés juntament amb Àlex Rigola, director de l’espectacle.
L’obra literària de Francesc Serés (Saidí, 1972) inclou títols com De fems i de marbres (2003),
La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) o Contes russos
(2009). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb
el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de premsa escrita.
47
SALA PETITA > Del 2 al 19 de juliol de 2015
EL CARRER
FRANKLIN
LLUÏSA CUNILLÉ
D’11,5 a 23 €
Som en una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos
deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes
que s’esforçaven per posar fre a aquesta barbàrie social, perquè la majoria de gent ja
ha estat desnonada.
Al carrer Franklin ara és el torn d’un matrimoni format per un taxista i una senyora de cos
masculí i sexualitat futurista, la qual es dedica a impartir classes de piano i solfeig, de tangos
i cuplets. El govern britànic, que està repartint entre els familiars les cendres de la seva
il·lustre primera Ministra Margaret, ha fet arribar a una veïna de la parella un petit grapat de
cendres de la Dama de Ferro, que posseeixen una evident força magnètica i poden arribar a
amagar uns perillosos efectes secundaris. I mentre el matrimoni s’està amb tots els mobles
de casa seva al mig del carrer, arribarà el governador del Banc d’Espanya, preocupat perquè
ha perdut una carta d’amor compromesa, precisament dins el taxi del marit de la professora
de cuplets.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi econòmica que està
redefinint alguns models socials del nostre temps, sense mostrar cap mena de sensibilitat
davant la necessitat de tenir una llar i una feina per poder viure dignament.
La més implacable i despietada maquinària judicial, burocràtica i bancària s’ha posat en marxa i jo en sóc la víctima
propiciatòria. Exactament a les set i deu de la tarda, em trobo
enmig del carrer exposada a la intempèrie més absoluta i a la
indefensió ciutadana més punyent. Digui-li que necessitaré
de tots els recursos, trampes i circumloquis legals que fa servir amb els seus clients més rics i potentats per salvar casa
meva del desnonament més injust i implacable… Escolti…és
aquí? Em sent?
(Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin)
Direcció d’escena
Josep Maria Miró
Escenografia
Enric Planas
Vestuari
Albert Pascual
Il·luminació
David Bofarull
Amb
Xavier Albertí
Montse Esteve
Oriol Genís
Lina Lambert
Xavier Pujolràs
Producció
Teatre Nacional de
Catalunya i Festival
Barcelona Grec 2015
48
LLUÏSA CUNILLÉ
JOSEP MARIA MIRÓ
Entre els seus darrers treballs destaquen Geografia (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins
l’espectacle Fronteres), Aquel aire infinito (Sala
Beckett, 2013), Après moi, le déluge (Teatre Lliure,
2007), El bordell (Teatre Lliure, 2008), Occisió
(Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres
(Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat
(Teatre Lliure, 2002).
Entre la seva producció com a dramaturg,
destaquen Fum (Teatre Nacional de Catalunya,
2013), Nerium Park (VII Premi Quim Masó, 2013),
El principi d’Arquimedes (Festival Grec, 2012),
Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) (TNC,
2011), La dona que perdia tots els avions (XXXIV
Premi Born 2009), La dona i el debutant (Premi
Teatre Principal 2008) o Quan encara no sabíem
res (finalista internacional de l’Stückmarkt i
XX Premi 50è aniversari crèdit andorrà 2006).
Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles
dirigits per Xavier Albertí, com PPP, Assajant
Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb
Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans,
com Patos salvajes, El alma se serena o
Saló primavera.
Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura
Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre
(2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004).
És cofundadora de la Companyia Hongaresa
de Teatre i de la companyia La reina de la nit.
Actualment, forma part del Comitè de Lectura
del Teatre Nacional de Catalunya.
També és autor de les dramatúrgies Com si
entrés en una pàtria (a partir de textos de Joan
Maragall) o Cocaïna, absenta, pastilles de valda
i cafè amb llet (espectacle musical a partir de
textos de Domènech de Bellmunt, Sebastià
Gasch, Josep Maria Planas, Santiago Rusiñol i
Ángel Zúñiga).
A més de dirigir els seus propis textos, ha signat
el muntatge de l’òpera La voix humaine i d’altres
espectacles de creació. Actualment, és membre
del Comitè de Lectura del Teatre Nacional
de Catalunya.
SALA PETITA > 10 de juliol de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Itziar González
Entrada lliure
El col·loqui sobre El carrer Franklin comptarà amb la presència d’Itziar González, arquitecta,
juntament amb Josep Maria Miró, director de l’espectacle.
L’arquitecta Itziar González (Barcelona, 1967) va ser regidora del Districte de Ciutat Vella de
Barcelona entre 2007 i 2009. Va participar com a tècnica independent en el procés veïnal
de participació ciutadana i reforma de la plaça Lesseps de l’any 2002, va ser redactora del
Projecte d’intervenció integral del Barri de l’Erm de Manlleu i actualment treballa en diversos
processos de mediació i resolució de conflictes en l’espai públic.
49
50
EPICENTRE
L’ORIGEN DE L’OBLIT
El teatre català durant el primer franquisme
Abans de la revitalització que tindria lloc en el teatre català durant els anys seixanta, el
panorama escènic va mantenir un notable dinamisme a pesar de la cruesa d’una postguerra terrible i d’un règim que no mostraria uns mínims signes d’obertura fins dues dècades
després d’haver-se acabat el conflicte bèl·lic, quan l’any 1959 es plantejaria un «Plan Nacional
de Estabilización Económica». Es prepararia així el terreny per abandonar l’autarquia, per
obrir les portes al canvi de paradigma que introduiria l’arribada del turisme, i per plantejar
una nova llei de premsa que suavitzaria el rigor de la censura, malgrat que no l’acabés d’abolir
completament.
Aquests anys del primer franquisme van ser d’una sorprenent fertilitat, començant per la represa l’any 1946 de les representacions en llengua catalana —amb El ferrer de tall de Frederic
Soler— després que l’ús del català als escenaris hagués estat prohibit durant set anys. Aquest
període, en què el teatre en llengua castellana també tindrà un paper molt important, ha
quedat pràcticament esborrat de l’imaginari actual.
Entre les causes d’aquest oblit, cal entendre la imperiosa necessitat que sentirien les generacions posteriors de passar pàgina respecte a aquella època traumàtica, uns anys de plom
que tanmateix no van aconseguir ofegar del tot la cultura teatral del nostre país, i que són
essencials per comprendre la modernitat teatral catalana: serà en aquella etapa fosca de la
nostra història que la nostra cultura entrarà en contacte amb Brecht i l’existencialisme francès, així com totes les revolucions estètiques que transformaran l’escena mundial després
de la Segona Guerra Mundial. Uns temps de resistència en què la seva complexitat fascinant
estarà marcada per la convivència d’una potent xarxa amateur amb un important desplegament de teatre comercial, sovint en castellà, i propiciarà l’aparició d’unes institucions teatrals
que començaran a estructurar el panorama escènic actual.
51
SALA TALLERS > Del 6 al 17 de maig de 2015
MOTS DE RITUAL
PER A ELECTRA
JOSEP PALAU I FABRE
De 9,5 a 19 €
L’exili va escindir la cultura catalana durant el primer franquisme entre aquells que van marxar del país per respirar aires de major llibertat i aquells que s’hi van quedar per viure sovint
en un exili interior. Palau i Fabre, que viuria tots dos exilis abans de tornar-se a instal·lar
definitivament a Catalunya l’any 1962, va dedicar Mots de ritual per a Electra a l’ineludible
amor incestuós entre Electra i el seu germà Orestes —la resistent interior i l’exiliat— per tal de
fer front amb la contundència necessària a la tirania que s’havia instal·lat a la pàtria.
Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare, disfressat amb una personalitat
fingida. Allà es trobarà amb la seva germana Electra, que també camuflarà la seva identitat, i
entre tots dos es consumarà una relació incestuosa que donarà un impuls definitiu a l’acompliment de la venjança. Aquesta reescriptura del mite clàssic és un crit d’alerta de gran lucidesa davant la necessitat de reconciliar una cultura escindida pels exilis, abans de proposar
la construcció d’un projecte comú.
Una peça fonamental per entendre la profunda reflexió que fa
Palau i Fabre sobre la funció que encara pot tenir la tragèdia
en la cultura contemporània com a espai crític excepcional.
No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.
(Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra)
Direcció i dramatúrgia
Jordi Coca
Escenografia
Bibiana Puigdefàbregas
Vestuari
Marta Rafa
Audiovisuals
Xavier Manich
So
Lucas Ariel Vallejos
Dicció
Roser Güell
Ajudantia de direcció
Cristina Reventós
Resta de l’equip artístic
en curs
Amb
Dafnis Balduz
Àngels Bassas
Carme Callol
Josep Costa
Quimet Pla
Carme Sansa
52
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
JOSEP PALAU I FABRE
JORDI COCA
Poeta, autor teatral, contista i assagista, va
néixer l’any 1917 a Barcelona, on va morir l’any
2008. La seva trajectòria va estar lligada a grans
personalitats de la cultura del seu temps, com
Pablo Picasso, Antonin Artaud, Octavio Paz o
Jean Cocteau.
Al llarg de la seva vida creativa, ha compaginat la feina com a novel·lista amb una intensa
relació amb el món del teatre, que l’ha dut a
escriure i dirigir textos teatrals, i a formar part
del cos docent de l’Institut del Teatre durant
molt de temps. Actualment, forma part de la
Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès.
Va estudiar lletres a inicis dels anys quaranta i
es va mantenir clandestinament actiu durant
el franquisme, dirigint la revista Poesia (19441945), fundant l’editorial La Sirena i ajudant a
posar en marxa la revista Ariel (1946-1951).
A mitjan anys quaranta, va obtenir una beca
del govern francès per anar a París, on va viure
fins als anys seixanta.
En la seva producció, destaquen el volum Poemes de l’Alquimista (1952) on recull bona part de
la seva producció poètica, a més del cicle teatral
dedicat a la figura de Don Joan, amb La tragèdia
de Don Joan (1951), Don Joan als inferns (1952) i
Esquelet de Don Joan (1954), entre d’altres. Així
mateix, cal destacar els seus textos de reflexió
teòrica sobre el teatre La tragèdia o el llenguatge
de la llibertat (1961), El mirall embruixat (1962)
i Antonin Artaud i la revolta del teatre modern
(1976), a més de les nombroses pàgines que
va dedicar a Pablo Picasso.
Ha publicat més d’una trentena de treballs literaris i ha estat un col·laborador habitual de la
premsa i la televisió. Entre els reconeixements
que ha rebut la seva obra literària cal mencionar
el Serra d’Or, l’ADB de teatre (1991), el Josep Pla,
el Premio Nacional de la Crítica, el Premi Sant
Jordi de novel·la i el Premi de la Crítica Catalana
de narrativa.
Alguns dels seus darrers muntatges han estat
Ifigènia (Teatre Lliure, 2009), Krapp: última
gravació de Samuel Beckett (Sala Beckett,
2007), Interior anglès (Sala Muntaner, 2007) o
Els senyors Borkman, a partir de l’obra de Henrik
Ibsen (Brossa Espai Escènic, 2006).
SALA TALLERS > 8 de maig de 2015, després de la funció
Col·loqui amb Maria Barbal
Entrada lliure
El col·loqui sobre Mots de ritual per a Electra comptarà amb la presència de Maria Barbal, novel·lista i professora, juntament amb Jordi Coca, director de l’espectacle.
Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel·lista i professora. Entre les seves novel·les cal destacar
Pedra de tartera, de la qual es va fer una versió teatral al Teatre Nacional de Catalunya l’any
2011. La seva obra ha estat guardonada amb diversos premis, com el de la Crítica, el Nacional
de Literatura, el Serra d’Or o el Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana. L’any 2001
se li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
53
SALA TALLERS > Del 28 al 31 maig de 2015
LA NOSTRA MORT
DE CADA DIA
MANUEL DE PEDROLO
De 6 a 12 €
Manuel de Pedrolo va ser un atent catalitzador dels principals corrents escènics que s’estaven
produint en el panorama internacional mentre Catalunya vivia sota el pes del franquisme,
unes estètiques que ell va contribuir amb força a difondre en la nostra literatura. Així, el gruix
del seu teatre es decanta per uns jocs metafòrics estimulants que denoten una marcada influència de Sartre i Camus, així com del teatre al·legòric de Beckett, Ionesco i el primer Pinter.
A la comèdia La nostra mort de cada dia, la visita de la Mort per endur-se la filla petita d’una
família burgesa posarà en crisi els equilibris d’una llar acomodada per la mediocritat de les
seves rutines. Mentre la filla adolescent s’enamorarà perdudament d’aquest jove seductor
que és l’encarnació de la mort, els progenitors faran tots els possibles per protegir la criatura
amenaçada, fins i tot provaran de bescanviar la nena per l’àvia, la qual tampoc es mostrarà
gaire conforme als plans familiars.
En aquesta peça de caire sainetesc i rerefons existencialista, amb personatges fulletonescs
que són alhora receptors de grans conflictes espirituals, com ara la inconfessable fascinació
adolescent provocada pel binomi eros i thanatos, Pedrolo planta la llavor del seu futur teatre
de clar compromís polític en què no abandonarà mai la interrogació metafísica.
Repasseu la vostra experiència. Quin gest inèdit us heu
permès? [...] Allò a què en realitat em refereixo és a una
experiència que moralment us enriqueixi. Un progrés.
[...] Aquest gest, aquest enriquiment, aquest progrés,
poseu-li el nom que us vagi bé, és el futur. És a dir... us
ho sembla. I d’acord amb això ordeneu la vostra vida.
Però a mesura que aquest futur, sense complir les seves
promeses, s’uneix al vostre passat, perd tot sentit en
destruir l’esperança. Més, encara: suposem que aquest
enriquiment té lloc, que el gest és acomplert: Què heu
aconseguit? Dóna això sentit al passat?
(Manuel de Pedrolo, La nostra mort de cada dia)
54
Direcció d’escena
Marta Gil i Polo
Resta de l’equip artístic i
repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
55
SALA TALLERS > 3 i 4 de juny de 2015
LECTURA DRAMÀTICA
NO OBSTANT AIXÒ, HI VA HAVER UN
MOMENT EN QUÈ TOT VA SER POSSIBLE
JOSEP MARIA MUÑOZ PUJOL
De 6 a 12 €
La memòria i les memòries del dramaturg Josep Maria Muñoz Pujol són una mirada personal
d’un testimoni privilegiat sobre els moviments escènics del teatre dels anys cinquanta i de
l’eclosió del teatre independent fins a la institucionalització de la cultura catalana. Sense
arribar-se a casar amb cap família d’una manera definitiva, la seva trajectòria el porta des
de les aproximacions als escenaris comercials en castellà i el contacte amb el teatre de la
resistència que es feia a Madrid, fins a l’articulació progressiva a Catalunya d’un teatre
compromès, que propiciarà que Muñoz Pujol adopti definitivament el català quan escrigui
per als escenaris.
La dramatúrgia de Marc Chornet Artells i del mateix autor transita per les pàgines d’El cant
de les sirenes, dedicades a l’època del primer franquisme, entrellaçant els records d’aquestes
memòries amb passatges de Kux, my lord!, Antígona o les inèdites Bacants, principals obres
d’un dels autors teatrals que permeten entendre la regeneració escènica de la nostra cultura.
Avui, rastrejant reculls de premsa esgrogueïts, ressuscito el meu passat, m’encaro
a les mancances d’un moment que mai fins ara no havia tingut valor de treure del
petit calaix. No hi ha cap magdalena que m’hi porti, sinó el decidit encàrrec de
l’editor, el qual m’assegura que li interessa el tema i em diu que sols jo, per la
meva edat, per la meva disposició i distanciació, podria
Dramatúrgia
fer, si m’ho proposés, amb permís de la desmemòria,
Josep Maria Muñoz Pujol
una petite histoire dintre la gran història del Teatre
Marc Chornet Artells
Independent a partir dels anys cinquanta.
(Josep Maria Muñoz Pujol, El cant de les sirenes.
Petita crònica del teatre independent a Catalunya
(1955-1990))
Direcció d’escena
Marc Chornet Artells
Resta de l’equip artístic
i repartiment en curs
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
56
RESTAURANT DEL TNC > 21 de maig de 2015, a les 18.30 h
Taula rodona amb Joan Anton Benach,
Montserrat Carulla, Josep Anton
Codina, Guillermina Deu, Feliu Formosa
i Julieta Serrano
Entrada lliure
De vegades el temps distorsiona els records, però sovint també els esborra i ens impedeix
que els recuperem si abans no hem fet res per conservar-los en la nostra memòria.
Amb ocasió de l’epicentre d’aquesta temporada, no hem volgut deixar escapar l’oportunitat
de convidar sis testimonis privilegiats d’aquella època, perquè comparteixin amb nosaltres
alguns records que encara conserven sobre el teatre durant els anys de plom del primer
franquisme.
Així, d’una manera relaxada, Josep Anton Benach, Montserrat Carulla, Josep Anton Codina,
Guillermina Deu, Feliu Formosa i Julieta Serrano ens parlaran de les seves primeres aproximacions al món dels escenaris.
Aleshores, de sobte, li vingué el pensament de mirar enrere. Només per veure què
hi deixava. Se li eriçaren els cabells: la foscor el seguia, totalment enganxada,
arrapada a cada plec del seu cos. Ara ho sabia del cert: era un presoner. Sabia que,
per més que es mogués, endavant, endarrere, als costats, enlaire, a baix —perquè
estava ben segur que els seus peus ja feia estona que no tocaven a terra—, aquella
negror espessa que l’envoltava no el deixaria. Sabia que ell mateix en formava part.
I el cas era que li semblava recordar que quan havia entrat en aquell lloc hi havia
molta llum, i xerinola, i músiques, i un seguit de gent que s’hi movia frenèticament,
gent que —quasi ho podia assegurar— tenien rostres i cossos coneguts, gent que
estava segur que havien tingut quelcom a veure amb ell en un moment o altre.
Malauradament, ara no ho podia precisar. Eren com una mena de llampecs en el
cervell que no arribaven a foradar aquella foscor. [...]
A poc a poc, es va anar adonant que s’anava fent petit, més petit, i que la foscor
es feia gran, més gran. A la fi prengué consciència que es convertia en no-res.
Abans, però, d’integrar-se definitivament en la foscor, encara va tenir temps
de veure com el teló baixava.
(Esteve Polls, Cinc minuts abans que caigui el teló)
57
LECTURES DRAMÀTIQUES > Novembre de 2014 – maig de 2015
Aules universitàries de teatre
El teatre universitari va ser fonamental per entendre la vitalitat que mantindria el panorama
escènic durant els anys del franquisme. Sense la seva tasca de resistència artística i ideològica,
ara probablement tindríem una realitat cultural molt més grisa i empobrida.
Per aquesta raó el Teatre Nacional ha volgut implicar les aules de teatre de les universitats
catalanes, i convidar-les a organitzar lectures dramatitzades que contribueixin a fer conèixer
el teatre d’una època que va plantar algunes llavors essencials per entendre el nostre present escènic.
Les universitats que organitzaran lectures dramatitzades a les seves aules de teatre seran
les següents:
• Universitat Autònoma de Barcelona
• Universitat de Barcelona
• Universitat de Girona
• Universitat de les Illes Balears
• Universitat Jaume I de Castelló
• Universitat de Lleida
• Universitat Pompeu Fabra
• Universitat de Vic
Més informació a www.tnc.cat/lectures-universitats
VESTÍBUL PRINCIPAL > Abril – juny de 2015
EXPOSICIÓ
1946-1959. L’origen de l’oblit
Entrada lliure
La historiografia teatral catalana encara té pendent de consolidar el relat d’alguns episodis
que han estat determinants per comprendre l’evolució de la nostra història cultural i en canvi
han quedat difuminats en el mapa de la nostra memòria cultural. Un període paradigmàtic
en aquest sentit és el que comprèn els anys que van des de 1946, amb l’aixecament relatiu de
la llei franquista que prohibia totes les representacions en llengua catalana, fins a l’obertura
que es va començar a percebre amb el «Plan de estabilización» de 1959.
Dins l’epicentre «L’origen de l’oblit», una exposició al vestíbul es proposarà traçar les principals línies de la cartografia teatral d’un moment de la nostra història en què han quedat
oblidats la major part de tots aquells noms que van fer possible la resistència cultural davant
les agressions infligides a la llibertat de pensament.
L’exposició «1946-1959. L’origen de l’oblit» que es presentarà al vestíbul principal del Teatre
Nacional comptarà amb el suport i la col·laboració del MAE (Museu de les Arts Escèniques de
l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona).
58
FILMOTECA > Del 6 de maig al 12 de juny de 2015
CINEMA
Aquells anys de plom
4€
Les misèries del franquisme han quedat immortalitzades en nombroses mirades cinematogràfiques que sovint han sabut capturar l’essència de la naturalesa interna i externa que va
caracteritzar aquella opressió emocional i intel·lectual infligida sobre la vida del nostre país.
La Filmoteca aportarà la seva mirada sobre l’epicentre d’aquesta temporada amb la programació de Nada (Edgar Neville, 1947), Cómicos (Juan Antonio Bardem, 1954) i Madregilda
(Francisco Regueiro, 1993), tres retrats cinematogràfics d’una època que va deixar algunes
de les ferides més profundes que encara arrossega el nostre present.
Pel·lícules
• Nada (1947). Director: Edgar Neville
• Cómicos (1954). Director: Juan Antonio Bardem
• Madregilda (1993). Director: Francisco Regueiro
ATENEU BARCELONÈS > 7 i 21 de maig i 4 i 18 de juny de 2015, a les 19h
CONFERÈNCIES
Cicle de conferències a l’Ateneu
Entrada lliure
Iniciem una col·laboració amb l’Ateneu Barcelonès que acollirà un cicle de conferències gratuïtes per traçar un mapa general del panorama teatral català durant els anys de plom del
primer franquisme: l’exili interior i exterior, el teatre comercial i l’escena amateur, l’arribada
de Brecht i de l’existencialisme francès o la censura seran alguns dels principals capítols que
es tractaran.
Les intervencions d’alguns dels estudiosos universitaris més autoritzats en aquest àmbit
aniran acompanyades de lectures dramatitzades de peces breus a càrrec de grups universitaris, així com de petites intervencions d’altres investigadors per completar el panorama
presentant alguns dels noms específics més importants d’aquella època.
59
PROJECTE COS DE LLETRA (CORPS DE TEXTES)
La temporada passada, el Teatre Nacional va obrir una bústia digital de recepció de textos,
on tothom qui ho desitgi pot enviar les seves obres per tal que siguin llegides pel Comitè de
Lectura del Teatre. Entre les propostes rebudes, es va destacar la mirada ideològicament
compromesa amb la nostra realitat que demostrava La mancha d’Albert Lladó, per la qual
cosa s’ha ofert a l’autor la possibilitat de treballar el seu text al llarg d’un any amb l’acompanyament dels membres del Comitè i de l’equip que presentarà l’espectacle.
Aquest procés d’acompanyament s’inscriu en el marc del projecte internacional Cos de lletra
(Corps de textes), el qual, a més d’afavorir la difusió internacional de la dramatúrgia catalana,
vol trobar espais de reflexió que enriqueixin la feina dels dramaturgs, traductors i creadors
escènics implicats.
Així, partir de l’any 2015, el Teatre Nacional de Catalunya integrarà aquest projecte de col·laboració internacional, Cos de lletra (Corps de textes), que reuneix teatres de Bèlgica, Itàlia,
Croàcia, Polònia, França, Bulgària, Portugal i Catalunya, amb la vocació d’estimular la difusió
internacional de les seves produccions i de la nova dramatúrgia de cada territori, i alhora
propiciar un diàleg continu entre autors, traductors i agents culturals que comparteixin un
compromís artístic amb la creació d’un imaginari col·lectiu europeu des de la diversitat.
SALA TALLERS > De l’11 al 14 de juny de 2015
La mancha
ALBERT LLADÓ
De 6 a 12 €
Les queixes d’un llogater per una taca a la paret del pis que ocupa des de fa pocs mesos
desencadenen un conflicte de perspectives sobre la realitat, el qual afectarà en primer lloc la
seva relació amb els responsables de l’edifici i s’anirà estenent fins a ocupar la intimitat de la
seva vida privada, de la mateixa manera que els avatars de la Història pesen sobre les identitats sense poder defugir les grans dinàmiques del nostre món.
Uno ve lo que quiere ver, está claro. Miramos como
autómatas. Al ser algo consensuado, pues asumimos
que la realidad existe. El consenso es un contrato sin
cláusulas ni revisiones. Ergo nos abocamos a la inercia.
Direcció escènica i pedagògica
Jordi Prat i Coll
(Albert Lladó, La mancha)
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
Resta de l’equip artístic
i repartiment en curs
Espectacle en castellà
60
PROJECTE PEDAGÒGIC
El TNC posa al servei de tots els centres d’ensenyament i altres institucions un projecte pedagògic per tal de donar suport a diverses iniciatives que millorin la recepció i el debat entorn
de les arts escèniques.
Un dia al TNC
Activitat adreçada a estudiants d’educació secundària encaminada a fomentar el teatre
com a fet cultural, ric i complex. El TNC acull joves perquè un matí treballin l’espectacle que
escullin, del qual assistiran a una funció. Se’ls orienta pel que fa els plantejaments dramatúrgics de l’obra i se’ls mostren els diversos treballs que acompanyen una representació: assaigs,
escenografia, vestuari, attrezzo i recursos tècnics (llum i so).
Places: 30 alumnes per sessió
Cursos recomanats: 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i batxillerat
Consulta dates i més informació a www.tnc.cat/serveieducatiu
Visites guiades al TNC
La visita guiada consisteix en un recorregut comentat que passa pels vestíbuls, les tres sales
i la zona d’artistes i de magatzems del Teatre. La manera ideal per conèixer les interioritats
del Teatre i fer que els més joves descobreixin els racons més curiosos del TNC.
Activitat recomanada a partir del cicle inicial d’educació primària
Dimecres i dijous a les 11 i a les 12.30 h
La visita es realitza en grups de 15 a 35 persones
Durada aproximada 1 hora
Treball de síntesi
El TNC ofereix el material pedagògic necessari per poder dur a terme el treball de síntesi El
món del teatre, homologat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Aquest treball de síntesi tracta del procés de creació teatral, des que s’escull un text fins
que l’obra s’estrena, passant per totes les àrees, tant tècniques com creatives: escenografia,
vestuari, il·luminació, so, direcció, interpretació, etc.
El crèdit està destinat a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. Tot i així, amb algunes adaptacions o
modificacions, també pot ser útil com a material docent per a alumnes de batxillerat. Per tal
d’assolir els objectius que el treball de síntesi requereix, és imprescindible fer la visita a un
teatre i assistir a una representació.
Places: 30 alumnes per sessió
Cursos recomanats: 3r i 4t d’ESO
Obra que es treballarà: L’art de la comèdia d’Eduardo De Filippo
Consulta dates i més informació a www.tnc.cat/serveieducatiu
61
TALLER PEDAGÒGIC
Vers a vers:
Com batega un poema
VINYOLI / SALVAT–PAPASSEIT / ARDERIU
6€
La mètrica té uns funcionaments tècnics molt vinculats a la recepció literària, especialment
pel que fa als textos clàssics. Posseir bons coneixements de mètrica ens farà un públic més
exigent i ens ajudarà a prendre consciència sobre la bellesa de la paraula, per apropar-nos
també millor al fet escènic i poètic. Per això, el projecte Vers a vers vol donar eines als espectadors perquè es familiaritzin amb els mecanismes interns d’un poema i puguin connectar
millor amb els batecs més íntims de la poesia.
Una actriu acompanyarà els participants en la seva aproximació a un poema determinat:
context, mètrica, estructura... i incidirà en el fort valor simbòlic que genera la poesia tot
escoltant molt atentament la musicalitat de la nostra llengua.
SALA TALLERS > 12 i 16 de novembre de 2014
12/11/2014 a les 10.30 h (sessió escolar)
16/11/2014 a les 12 h (sessió familiar)
Joan Vinyoli, «Aplec» dins de Vent d’Aram
Amb: SÍLVIA BEL
SALA TALLERS > 24 de febrer i 1 de març de 2015
24/02/2015 a les 10.30 h (sessió escolar)
01/03/2015 a les 12 h (sessió familiar)
Joan Salvat-Papasseit, «Paisatge» dins de La gesta dels estels
Amb: CLARA SEGURA
SALA PETITA > 15 i 19 d’abril de 2015
15/04/2015 a les 10.30 h (sessió escolar)
19/04/2015 a les 12 h (sessió familiar)
Clementina Arderiu, «Passa, vent...» dins de Cançons i elegies
Amb: IMMA COLOMER
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
62
TALLER PEDAGÒGIC
Un xic de circ
a les teves mans
6€
El circ és un espai que converteix la realitat en metàfora. El valor poètic de la seva forma es
troba en el fort poder evocatiu de les imatges que crea. L’univers del circ transforma constantment el significat dels gestos i de les situacions utilitzant-los de noves maneres, imposant-se com a sistema de comunicació i de significació autònom.
Amb aquests tallers, es proposa una aproximació al circ a través de l’ús de l’objecte quotidià
desviat de la seva funció habitual i que es presta a tot tipus de manipulació, des del joc i la
creativitat. Els termes que uneixen la lingüística amb el moviment ens ajuden a associar el
circ amb la poesia: parlem d’un vocabulari, no d’una tècnica; ja no parlem de seqüència, sinó
de frase; ja no parlem d’escena, sinó d’escriptura; de llenguatge, en comptes d’estil.
De la mà d’un artista consagrat, un grup de joves s’aproximarà al gest circense mitjançant
l’experimentació a partir d’un objecte i del seu ús quotidià. Durant la primera part del taller,
cada participant investigarà amb l’objecte proposat per l’artista (paper, pasta de pa, fil, etc.),
per crear un vocabulari que de mica en mica anirà formant una frase poètica. Després d’una
pausa, els participants assistiran a una actuació curta de l’artista basada en el mateix objecte.
SALA PETITA > 5 de desembre de 2014
05/12/2014 a les 10 i a les 12 h (sessions escolars)
Amb: COMPANYIA PSiRC
SALA TALLERS > 4 i 5 de febrer de 2015
04/02/2015 a les 10 h (sessió escolar)
05/02/2015 a les 10 h (sessió escolar)
Amb: MARCEL ESCOLANO (LOS GALINDOS)
Producció
Teatre Nacional
de Catalunya
63
CLUBS DE LECTURA DEL TEATRE NACIONAL
Llegir el teatre
Entrada lliure
Els textos teatrals són una font de plaer intel·lectual que sovint val la pena descobrir amb
una lectura en privat, per no limitar-lo només a les sensacions immediates produïdes pel
vertigen de l’escenari.
Els clubs de lectura del Teatre Nacional i el Servei de Biblioteques de la Generalitat volen respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els
textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges
que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació
respecte als espectacles.
Els participants, de 25 biblioteques de tot el país, es reuniran un cop al mes per intercanviar
opinions i lectures sobre els vuit textos teatrals que llegiran al llarg de la temporada, acompanyats per un conductor vinculat al TNC que aportarà materials complementaris sobre els
textos i els muntatges amb l’objectiu de propiciar una aproximació que situï la importància
de cada obra en el seu context general i en la nostra realitat escènica en particular.
TNC > Octubre – novembre de 2014
Públics BIB: El TNC de prop
El TNC de prop és una activitat organitzada en el marc del programa Públics BIB del Departament de Cultura i amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat per tal de
fer conèixer de més a prop la realitat del dia a dia i del procés creatiu d’un espectacle teatral.
Es convida un grup de persones a tenir una trobada amb algun membre de l’equip del TNC o
de la companyia d’un espectacle per poder intercanviar impressions i comentaris. Així mateix, se’ls mostraran alguns dels interiors del Teatre.
Montenegro (Comedias bárbaras)
18/10/2014
• 18.30 h: presentació de l’obra.
• 20 h: assistència a la representació.
22/10/2014
• 18.30 h: conferència «Lo sobrenatural en
Valle-Inclán» a càrrec d’Ignacio García May.
• 20 h: assistència a la representació.
64
El President
07 i 08/11/2014
• 18 h: presentació de l’obra.
• 20 h: assistència a la representació.
El somni d’una nit d’estiu
21 i 22/11/2014
• 18 h: presentació de l’obra.
• 20 h: assistència a la representació.
DISSENY HUB BARCELONA > Novembre de 2014 – juny de 2015
CICLE DE CONFERÈNCIES
Llegir l’escena
(CICLE SOBRE DISSENY TEATRAL)
Entrada lliure
Un dels àmbits que ha estat generalment més desatès en el discurs dels teatres catalans
és el disseny teatral. Si s’enriqueixen les eines de recepció d’aquestes diferents disciplines
artístiques (que van des de l’escenografia, el vestuari o la música, fins a la il·luminació, l’espai
sonor, la videocreació o la fotografia escènica), també es beneficiarà la qualitat amb què es
llegeix un espectacle teatral en la seva totalitat.
En col·laboració amb el Museu del Disseny, les Biblioteques de Barcelona oferiran un cicle de
conferències sobre disseny teatral a la Biblioteca El Clot–Josep Benet. En el cicle es treballaran alguns dels principals espectacles que es podran veure al Teatre Nacional al llarg de la
temporada, i cada mes se centrarà en una disciplina diferent.
• Escenografia: PACO AZORÍN (El President)
17 de novembre de 2014
• Escenografia: SEBASTIÀ BROSA (El somni d’una nit d’estiu)
15 de desembre de 2014
• Audiovisuals: JORDI MORATÓ / ALBERT COMA (Foot-ball)
19 de gener de 2015
• Vestuari: NINA PAWLOWSKY (L’art de la comèdia)
16 de febrer de 2015
• Il·luminació: IGNASI CAMPRODON (L’art de la comèdia)
16 de març de 2015
• Disseny de so: LUCAS ARIEL VALLEJOS (Mots de ritual per a Electra)
20 d’abril de 2015
• Direcció escènica i musical: XAVIER ALBERTÍ (L’Hort de les Oliveres)
18 de maig de 2015
• Fotografia escènica: MAY ZIRCUS
15 de juny de 2015
65
UNIVERSITAT DE BARCELONA > Octubre de 2014 – maig de 2015
CICLE DE CONFERÈNCIES
Primer Acte
(QUADERNS DE DIRECCIÓ TEATRAL)
El projecte GAUDIR UB és un programa d’activitats acadèmiques organitzat des de l’Àrea de
Formació Complementària de la Universitat de Barcelona que pretén posar a disposició de la
societat el coneixement que es genera en aquesta institució.
Es tracta d’un conjunt d’activitats acadèmiques de format presencial i de marcat caràcter
divulgatiu. Aquest programa es crea amb la ferma voluntat d’obrir la Universitat a tothom,
dirigint-se a un públic general i sense restriccions.
Al llarg del curs acadèmic 2014/2015, el Teatre Nacional de Catalunya proposarà una conferència mensual als alumnes d’aquest cicle inclòs al programa GAUDIR UB, en què la majoria
de directors escènics vinculats a la programació explicaran als alumnes els muntatges que es
podran veure al teatre.
Dijous 16 d’octubre: ERNESTO CABALLERO
Dilluns 17 de novembre: CARME PORTACELI
Dilluns 15 de desembre: JOAN OLLÉ
Dilluns 26 de gener: CESC GELABERT
Divendres 6 de febrer: NATALIA MENÉNDEZ
Divendres 6 de març: LLUÍS HOMAR
Dilluns 13 d’abril: RAMON SIMÓ
Dilluns 19 de maig: XAVIER ALBERTÍ
UNIVERSITAT DE BARCELONA > Juliol de 2015
CURS D’ESTIU
Els juliols de la UB: L’origen de l’oblit
El Teatre Nacional de Catalunya ofereix anualment un curs d’estiu a la Universitat de
Barcelona sobre l’epicentre patrimonial de la temporada: en aquest cas, el teatre català
durant el primer franquisme.
Els Juliols són els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. El monogràfic tindrà 20 hores
de durada distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí, i es durà a terme a l’Edifici
Històric de la Universitat de Barcelona.
Els Juliols són cursos oberts a tothom que busqui formació reglada o a persones que tan sols
es proposin ampliar els seus coneixements. Per poder-hi participar, doncs, no es requereix
cap requisit especial, més enllà de la curiositat i les ganes d’aprendre i de prendre part en
aquesta activitat.
66
PROJECTE SOCIAL
El Teatre Nacional de Catalunya vol ser un teatre obert a tota la ciutadania, i per això treballa
amb diverses entitats amb l’afany de facilitar l’accés a la cultura a col·lectius que, per raons
socials o econòmiques, tenen dificultats per accedir-hi.
Per començar, sarsuela!
La temporada passada va tenir una magnífica acollida l’experiència de dedicar l’espectacle
inaugural al projecte social del teatre. Es va convidar els espectadors a col·laborar amb
Apropa Cultura, donant-los la possibilitat de decidir el preu de cada entrada. Els diners van
servir per fer una important inversió en aquest projecte que treballa per reforçar uns models
de cultura no excloent que són els que defineixen la vocació social del Teatre Nacional.
Apropa Cultura
Apropa Cultura és un programa socioeducatiu i innovador dirigit als centres socials i associacions que treballen amb persones en risc d’exclusió social. El Teatre Nacional forma part de la
xarxa de vint-i-cinc teatres i auditoris de Catalunya adherits a aquest programa, a través del
qual els centres socials vinculats poden assistir a la programació habitual dels espectacles
del TNC a un preu especial i gaudir d’una experiència normalitzadora i d’inclusió social.
Deslimita’m!
El projecte Deslimita’m!, organitzat per la Fundació La Roda i l’Associació ImpactaT intervencions teatrals, du a terme una tasca d’inclusió social amb joves en risc d’exclusió, utilitzant el
teatre com un mitjà no violent de transformació social i de reflexió sobre els seus conflictes
més immediats, que poden trobar en la creació teatral algunes eines que els ajudin a superar
conflictes vinculats amb les seves circumstàncies individuals i col·lectives.
El TNC col·laborarà amb la formació escènica dels joves participants, oferint-los la possibilitat
d’assistir a alguns assajos d’espectacles de la temporada i de mantenir un intercanvi d’impressions amb el seu equip artístic, així com acompanyant d’una mirada professional externa
els processos de creació realitzats pels joves al llarg del desenvolupament del projecte.
Les activitats programades amb la Fundació La Roda, que constaran de la visita a les instal·lacions i de l’assistència a un assaig, es faran entorn dels espectacles següents:
El President, El somni d’una nit d’estiu i No feu bromes amb l’amor.
Sessions adaptades per a persones
amb discapacitat sensorial
En col·laboració amb la Fundació ONCE, Aptent i la Fundació Vodafone, el TNC ofereix sessions especials amb audiodescripció i subtitulació per tal de fer accessibles els espectacles
a discapacitats auditius i visuals.
67
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Preus de les entrades
Sala de
miralls
Liceistes i
cruzados
Montenegro
El somni
d’una nit
d’estiu
L’art de la
comèdia
No feu
bromes amb
l’amor
Purga
Incerta
glòria
El carrer
Franklin
El Príncep
Feliç
Foot-ball
Tirant lo
Blanc
Mots de
ritual per a
Electra
Ganes
d’udolar
La nostra
mort de
cada dia
No obstant
això...
L’Hort de
les Oliveres
El President
Del Paral·lel
a Nàpols
TARIFA GENERAL
28 €
23 €
19 €
12 €
TARIFA 50% (1)
14 €
11,5 €
9,5 €
6€
TARIFA ESPECIAL(2)
24 €
19,5 €
16 €
10 €
SERVEI EDUCATIU (3)
12 €
12 €
9,5 €
8€
La mancha
(1) Joves de fins a 25 anys, aturats i titulars del Carnet jove.
(2) Dia de l’espectador, abonats del TNC, +65 anys, grups +10 persones, joves 26-30 anys,
discapacitats, famílies nombroses i monoparentals.
(3) Tarifa aplicable a les escoles i a les escoles d’adults en les funcions escolars i les de públic en general.
Espectacle inaugural
Per començar, sarsuela!
Els ingressos generats aniran destinats a
projectes socials adreçats a persones amb
risc d’exclusió social.
Tallers del Projecte pedagògic
Vers a vers
6€
Un xic de circ a les teves mans
6€
Entrades a 10 €, 20 €, 30 € i 40 €.
Concert especial
Concert Paco Ibáñez Vivencias
68
40 €
Abonaments
Més avantatges dels abonaments
ACTIVITATS EXCLUSIVES
A LA CARTA 4
90 €
4 entrades
A LA CARTA 6
120 €
6 entrades
A LA CARTA 8
155 €
8 entrades
Espectacles inclosos
en els abonaments
Montenegro
El somni d’una nit d’estiu
• Dins del TNC: assistència a assajos dels
espectacles, presència a rodes de premsa,
visites guiades, etc.
• En altres institucions culturals: assistència a exposicions, visites guiades, concerts,
tallers familiars, etc.
DESCOMPTES AL RESTAURANT DEL TNC
L’abonament del TNC dóna accés a
descomptes i condicions especials:
L’art de la comèdia
• Copa de cava per reserva de sopar.
L’Hort de les Oliveres
• 15% de descompte sobre els preus
de la carta.
Liceistes i cruzados
No feu bromes amb l’amor
Purga
Incerta glòria
El carrer Franklin
El President
• Els abonaments permeten bescanviar
dues entrades per al mateix espectacle.
• 10% de descompte en l’organització de
celebracions i esdeveniments particulars.
DESCOMPTES EN ALTRES
ENTITATS CULTURALS
Descomptes en adquirir entrades per a
altres entitats culturals:
• L’Auditori
• En abonar-se no caldrà decidir els espectacles ni el dia en què s’hi preveu assistir.
• Museu de la Música
• Bescanvi i impressió d’entrades
directament per Internet.
• Mercat de les Flors
• Preu de tarifa especial en l’adquisició
de més entrades.
Venda d’entrades
i d’abonaments
• Teatre Lliure
• Xarxa de teatres de l’Abonament Voyage:
el Théâtre de l’Archipel (Perpinyà),
el Théâtre Garonne (Tolosa), Montpellier
Danse i el Centre Dramatique National 13
Vents (Montpeller).
www.tnc.cat/abonaments
• Per Internet, des de casa i sense comissions
www.tnc.cat/abonaments
• Per telèfon, al 933 065 720
• A les taquilles del TNC
Plaça de les Arts, 1 (Barcelona)
• Al Tiquet Rambles (Palau de la Virreina)
69
Serveis
PUBLICACIONS
El Teatre Nacional de Catalunya publica, en col·laboració amb Arola Editors, el text de
la majoria de les obres d’aquesta temporada. Venda a les llibreries i al web del TNC.
www.tnc.cat/publicacions
VIDEOTECA
La videoteca compta amb el fons audiovisual del Teatre Nacional de Catalunya, del Centre
Dramàtic de la Generalitat i de la Companyia Flotats. Per consultar-lo i sol·licitar-ne el visionat
es requereix reserva prèvia.
www.tnc.cat/videoteca
RESTAURANT DEL TNC
Obert de dimecres a dissabte. Amb servei de cafeteria cada dia de funció, i terrassa oberta
els mesos d’estiu.
Informació i reserves
www.tnc.cat/restaurant
VISITES GUIADES
La visita guiada consisteix en un recorregut comentat que inclou els vestíbuls, les tres sales i
la zona d’artistes i els magatzems del Teatre. La manera ideal per conèixer les interioritats del
Teatre i descobrir els racons més curiosos del TNC. Requereix reserva prèvia.
www.tnc.cat/visites-guiades
LLOGUER D’ESPAIS
El TNC és un edifici singular que disposa d’espais polivalents adaptables a tot tipus d’esdeveniments empresarials, des de juntes d’accionistes, congressos i sopars de diverses categories fins a jornades tècniques, desfilades de moda i espectacles. L’edifici del Teatre Nacional
disposa, entre d’altres, de sales de representació, sales d’assaig, vestíbuls, tallers, restaurant,
terrasses i jardins.
www.tnc.cat/empreses
PATROCINI I MECENATGE
El Teatre Nacional de Catalunya disposa d’un programa de patrocini i mecenatge adaptat a les
diferents necessitats de les empreses. Es poden generar contrapartides diferents i creatives
en funció del que el patrocinador pugui proposar.
www.tnc.cat/mecenatge
70
La Rambla, 99 (Barcelona)
71
Equip del TNC
CONSELL
D’ADMINISTRACIÓ
Presidenta
Sol Daurella
Vocals
Neus Aranda
Albert Carreras
Salvador Estapé
Joan Mas-Brillas
Joan Maria Gual
Núria Llorach
Pilar Pifarré
Marian Puig
Meritxell Ruiz
Jordi Sellas
Ramon Terrassa
Emilio Zegrí
Secretària
Pilar Bayarri i Roda
EQUIP DEL TNC
Direcció artística
Director artístic
Xavier Albertí
Adjunta al director artístic
Elisabet Piella
Assessor artístic
Xavier Pujolràs
Coordinació artística
Ignasi Camprodon
Jordi Carrillo
Secretaria
Romina Paps
Direcció executiva
Directora executiva
Mònica Campos
Secretaria
Lourdes Sánchez
Serveis Generals
Directora d’Administració
i finances
Noèlia Gordillo
Cap de Comptabilitat
David Muñoz
Administració
Cristina Borja
Eva Romeu
Coordinació de Serveis
jurídics i contractació
Mònica Campos
72
Directora de Recursos
humans
Olga Martí
Directora de Producció
i gires
Cristina Orriols
Gestió de Recursos
humans
Conxita Chamorro
Montserrat Nolla
Olga Rojo
Glòria Serratosa
Producció
Marta Amatller
Àngels Estudillo
Lluís Gordillo
Cap de Manteniment i
instal·lacions
Paul Bredin
Subdirectors tècnics
Miguel Enamorado
Lluís Navarro
Manteniment
Marc Capella
Pere Casals
José Luis Faramín
Cap de TIC
Antoni Castillo
Directora de Màrqueting
Maria Olivé
Secretaria
Raquel Osàcar
Cap de Premsa
Gemma Casas
Cap de Patrocinis,
mecenatge i
comercialització d’espais
Montserrat Antolí
Servei de Relació amb
l’espectador
Emma Pascual
Disseny gràfic
Vània Rosell
Relacions públiques
Bernat Fornells
Cap de l’Àrea d’atenció al
públic i taquilles
Isabel Notivoli
Gestió de grups
Jordi Sánchez
Cap de sala
Joan Garcimartín
Taquilles
Núria González
Mònica Sánchez
Acomodació
Natàlia Al-Saghir
Elsa Bernat
Sergi Cascales
Sergi Casellas
Héctor Martínez
Carla Palomero
Núria Reyes
Sergi Sala
Paula Torres
Borja Zamanillo
Director tècnic
Lluís Cusó
Secretaria tècnica
Roser Aguilar
Xavier Vilà
Equip tècnic
Cap de l’Àrea de regidoria
Gabriel Doz
Regidoria
M. Pilar Alpañez
Jaume Béjar
Germano Bozzelli
Ariadna Martí
Susana Roca
Caps de Maquinària
Andreu Caamaño
Albert Freixes
Jordi Sorolla
Maquinistes
Erin Bassa
Jordi Campuzano
Antonio del Moral
Mario García
Jordi Jené
David Lanau
Conrat Palomar
César Paulo
Francesc Villarij
Cap de l’Àrea d’attrezzo
i sastreria
Marsa Amenós
Attrezzistes
Eva Castillo
Joan Cesena
Ferran Fradera
Elisa Martínez
Bernat Pascual
Montse Romero
Xavier Saló
Nerea Torrecilla
Sastresses
Nieves Casquete
Águeda Miguel
Francisca Naharro
Rocío Pastor
Romana Redlova
Rosa Solé
Caps de Luminotècnia
Josep Codines
Salvador Cuenca
Jordi Ramos
Anna Roldós
Carles Torras
Luminotècnics
Antonio Ancillo
Antonio Comellas
Francesc Elías
Joaquín Guirado
Héctor Sacasa
Memé Tejedor
Cap de l’Àrea de so i
audiovisuals
F. Xavier Rodríguez
Tècnics de so
Albert Balada
Ramon Campos
Carles Gómez
Santiago López
Josep Puigdollers
Jordi Roig
Tècnics d’audiovisuals
Jordi Carbonell
Pau Torres
Bugaderia
Araceli Puente
Perruqueria i maquillatge
Noemí Jiménez
Cristina Repullo
Assessor literari
Albert Arribas
COMITÈ DE LECTURA
Xavier Albertí
Albert Arribas
Ignasi Camprodon
Davide Carnevali
Jordi Carrillo
Narcís Comadira
Lluïsa Cunillé
Laurent Gallardo
John London
Josep Maria Miró
Pau Miró
Clarice Plasteig
Xavier Pujolràs
Carlota Subirós
Mecenes
PATROCINADOR
Fundació
PROTECTORS
BENEFACTORS
COL·LABORADORS
Marca Fundació Abertis
RGB
Negre
MITJANS COL·LABORADORS
73
Imatges
Portada
Getty Images
Pàgines 2, 19, 50, 55
Joan Tomás
Pàgines 11 i 37
May/Zircus
Pàgines 15 i 45
Paola de Grenet
Impressió
Ediciones Gráficas Rey
DL B 18586-2014
Cap part d’aquesta publicació,
incloent-hi el disseny de la
coberta, no pot ser reproduïda,
emmagatzemada ni transmesa
de cap manera ni per cap mitjà
(elèctric, químic, mecànic, òptic,
de gravació o bé de fotocòpia)
sense autorització prèvia del
Teatre Nacional de Catalunya.
© Teatre Nacional de Catalunya
Aquesta publicació està subjecta
als canvis eventuals (posteriors
a la data de tancament) que hi
pugui haver en el seu contingut.
TEATRE NACIONAL
DE CATALUNYA
Plaça de les Arts, 1
08013 Barcelona
T. 933 065 700
www.tnc.cat