1. No category

Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #1
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:35
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #8
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:51
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #3
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:50
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #10
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:52
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #11
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:52
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #12
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:53
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #19
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:53
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #26
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:54
Kiosko y Más - El País - 29 dic. 2014 - Page #27
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:55
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 29 dic. 2014 - Page #49
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:56
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 29 dic. 2014 - Page #51
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:57
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 29 dic. 2014 - Page #52
1 de 1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?...
29/12/2014 10:58
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
www.lavanguardia.cat Número 47.865 1,30 euros
.cat
Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó
Duel de
qualitat entre
Euskadi i
Catalunya (1-1)
La tenacitat
del Barça bat
el Madrid al
Palau (76-68)
ESPORTS 43
ESPORTS 44 i 45
Comerços
de Barcelona
trenquen
la cotilla
dels horaris
Creix
l’afició
a l’esport
més extrem
XAVIER GÓMEZ
TENDÈNCIES 24 i 25
En flames i a la deriva
c Un ferri italià s’incendia al mar Adriàtic, a prop de l’illa
grega de Corfú, amb 478 persones a bord i reviu, en ple
temporal, el drama del ‘Costa Concordia’ INTERNACIONAL 3
œBotigues i grans operadors
s’alien per obrir un diumenge
prohibit a la capital
œ“Quina llei segueixo? La de
vendre”, diu un comerciant del
Born en plena allau de compradors
met obrir el diumenge, i així
aconseguir incrementar les vendes. La riuada de compradors
va ser notable als principals
carrers del centre de Barcelona.
Al desafiament s’hi van afegir
també alguns grans operadors,
com Desigual. VIURE 1 A 3
L’Índic s’empassa un altre avió
c Un Airbus de la companyia AirAsia amb 162 passatgers desapareix,
a prop d’Indonèsia, sense avís de socors en una tempesta INTERNACIONAL 4
Mas i Urkullu
s’alien contra la
“recentralització”
de Rajoy
DAVID AGUILAR / EFE
El president i el lehendakari, a Ajuria Enea
c Els presidents de Catalunya
i Euskadi eviten exhibir les
seves diferències sobre el
concepte d’autogovern POLÍTICA 13
!2 & 0/ ,(2/ ,$ % ,"-)*. '/0 1/%$-.' (0+
La por de no aprofitar l’empenta de la campanya de Nadal va
portar ahir molts comerços del
centre de Barcelona a obrir les
portes malgrat la prohibició de
la normativa catalana. Molts es
van estimar més acollir-se a la
legislació estatal, que els per-
MARINA ITALIANA / AP
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
LA VANGUARDIA 3
Internacional
Tragèdia marítima
Rescat dramàtic a l’Adriàtic
Un mort i centenars d’atrapats en un ferri en flames i a la deriva
mar di Navigazioni, va puntualitzar que l’avaria de les portes ja
havia estat solucionada, tot i que
ningú no s’explica per què l’incendi es va propagar amb tanta
rapidesa a tot el garatge.
Mentre els van funcionar els telèfons mòbils i van poder comunicar-se, els passatgers, refugiats a
la part més alta del vaixell, van
manifestar la seva desesperació
pel fum i la baixa temperatura.
D EF I CI ÈNC I ES
En una recent
inspecció a Grècia
fallaven les portes
tallafocs
OR GU LL NAC I ONAL
Itàlia afronta una
altra prova després
de la vergonya
del ‘Costa Concordia’
SKAI TV / REUTERS
Mala mar. El ferri italià ‘Norman Atlantic’, amb un incendi actiu i sense rumb controlat, ahir a la tarda al canal d’Òtranto,
al nord de Corfú, amb 422 passatgers i 56 tripulants a bord, fuetejat per un mar que va dificultar les tasques de rescat
EUSEBIO VAL
Barcelona
Gairebé tres anys després del
naufragi del Costa Concordia, un
altre vaixell de bandera italiana
ha tornat a protagonitzar un incident greu i un rescat dramàtic. El
ferri Norman Atlantic, amb 422
passatgers i 56 tripulants, va patir un incendi al nord-oest de
l’illa de Corfú, al canal d’Òtranto,
i va quedar a la deriva, prop de la
costa albanesa. En tancar aquesta edició, havien estat rescatades
190 persones i 287 encara eren a
bord. Un home de nacionalitat
grega va morir ofegat en provar
d’arribar a un bot salvavides.
El vaixell, amb més de 200
vehicles al garatge –majoritàriament camions, un dels quals, carregat amb oli d’oliva–, procedia
de la ciutat grega de Patres, d’on
havia salpat dissabte a la tarda, i
després havia fet escala a Igumenitsa. Al voltant les 4.40 del
matí es va declarar un incendi al
garatge, per causes desconegudes, que es va propagar amb gran
rapidesa. El capità, l’italià Argilio
Giacomazzi, va fer una crida de
socors. Poc després va declarar
que la nau era “ingovernable” i
que el vent l’estava empenyent
BÒSNIA I
HERCEGOVINA
Ancona
MONTENEGRO
ROMA
ITÀLIA
Mar
Adriàtic
MACEDÒNIA
ALBÀNIA
Posició
aproximada
del ferri
SICÍLIA
km
0
200
FONT: Reuters
GRÈCIA
Patres
Illa de
Corfú
Mar
Mediterrani
LA VANGUARDIA
cap a la propera costa d’Albània.
Segons el Ministeri de la Marina Mercant grec, a bord hi viatjaven 234 passatgers grecs, 22
d’italians, 18 d’alemanys, 10 de
suïssos, 9 de francesos i petits
grups d’altres nacionalitats, inclosos, georgians, sirians i iraquians.
No es va informar de la presència
de cap ciutadà espanyol. Entre la
tripulació, d’origen molt divers,
hi havia 22 italians.
En el moment de redactar
aquesta informació, un remolca-
dor italià estava intentant iniciar
la delicada operació d’arrossegar
el Norman Atlantic cap a un port
albanès, després d’aconseguir fixar un cap a la nau sinistrada
amb l’ajuda d’un helicòpter.
La cadena de televisió RAI
News 24 va emetre imatges espectaculars i molt emotives de
dos rescats, cada un d’una mare
amb dos fills petits. Les dones
–una de les quals, embarassada–
i els dos nens van ser alçats per
un helicòpter de la força aèria italiana en un còmode cistell. Segons la ministra de Defensa italiana, Roberta Pinotti, les tasques
de socors es prolongaran durant
tota la nit, malgrat la foscor,
l’onatge i el fort vent a la zona.
Segons el testimoni de passatgers que van contactar amb una
televisió grega, la tripulació no
els va informar correctament de
l’emergència. Però el pitjor van
ser les notícies sobre irregularitats detectades durant una inspecció duta a terme a Patres el
dia 19.
Pel que sembla, es van detectar diversos problemes, entre els
quals, un funcionament defectuós de les portes tallafocs. Un
portaveu de la companyia propietària del Norman Atlantic, Vise-
Col·lisió mortal
de dos mercants
a Ravenna
]Almenys dues persones
van morir i quatre continuaven ahir a la nit desaparegudes després de la
col·lisió de dos vaixells
mercants, un de turc
–Gokbel– i l’altre matriculat a Belize –Lady Aziza–
a l’entrada del port de
Ravenna, al nord d’Itàlia,
a l’Adriàtic. Després del
xoc, la nau turca va naufragar. Els onze tripulants
es van llançar al mar. Sis
van poder ser rescatats i
dos d’ells van ser ingressats en un hospital, però
no es tem per la seva vida. Un altre va morir per
hipotèrmia. Després es va
recuperar el cadàver d’un
altre al mar. Entre els
desapareguts hi ha el capità i el primer oficial del
Gokbel. En el moment de
la col·lisió nevava i la
visibilitat era pèssima.
“Sembla el Titanic”, va dir un
d’ells a una televisió grega. “Se’ns
estan fonent les sabates”, havia
afirmat un altre, poc després de
declarar-se l’incendi, sobre la
temperatura que feia al pont on
es trobava.
Fonts gregues van confirmar
ahir a la nit que el ferri s’havia inclinat lleugerament com a conseqüència de la quantitat d’aigua
bombada per apagar el foc.
Per la reacció dels mitjans italians, és evident que l’accident
del Norman Atlantic posa una altra vegada a prova el prestigi i la
capacitat de reacció d’Itàlia, després del fiasco del Costa Concordia, del gener del 2012, davant
l’illa toscana del Giglio. El pitjor
d’aquell naufragi, causa de vergonya nacional, va ser el comportament del capità del creuer,
Francesco Schettino –que està
sent jutjat–, el qual va abandonar
el vaixell i es va posar fora de perill abans que els passatgers fossin rescatats.
En aquesta ocasió, diversos familiars del comandant del ferri,
entre els quals, la seva dona i la
seva filla, van destacar l’experiència i professionalitat de Giacomazzi, de 62 anys, i amb més de
quatre decennis d’experiència navegant pel món, inclòs el cercle
polar Àrtic, i d’haver afrontat
emergències de tota mena.
El Norman Atlantic, de gairebé
27.000 tones i 189 metres d’eslora, va ser construït en unes drassanes italianes i va començar a navegar el 2009. Durant aquests
anys ha tingut ja tres noms diferents i ha estat contractat per altres tantes navilieres.c
SEGUIU EL RESCAT DEL FERRI
ACCIDENTAT A L’ADRIÀTIC A
www.lavanguardia.com
4 LA VANGUARDIA
I N T E R N A C I O N A L
Des del 1948 han desaparegut 84 avions en circumstàncies misterioses
Desaparicions i recerques de grans avions des del 1948
Última posició coneguda de l’avió desaparegut
Avions trobats després d’intenses recerques
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
RECORREGUT DE L’AVIÓ D’AIR ASIA DESAPAREGUT AHIR
L’avió, amb 162 persones a bord, va perdre el contacte amb el control de trànsit aeri
després que els pilots demanessin de canviar el rumb a causa del mal temps
MALÀISIA
1/VI/2009. Air France 447
Va desaparèixer en un vol transatlàntic amb
228 persones a bord. Es va trigar dos anys
a localitzar l’avió i les caixes negres
SINGAPUR
Mar de la
Xina Meridional
Ruta prevista
Aeroport
Internacional
Changi
Illa
Belitung
Palembang
SUMATRA
13/X/1972
‘Miracle dels Andes’
Un avió militar uruguaià s’estavella a la serralada
dels Andes. Van sobreviure només 16 de les 45
persones a bord, després de passar 72 dies a la
muntanya fins que els van rescatar
8/III/2014. Malaysian Airlines 370
Va desaparèixer en un vol entre Kuala
Lumpur i Pequín. Els investigadors d’una
dotzena de països s’esforcen per resoldre
el misteri de la desaparició de l’avió
INDONÈSIA
BORNEO
INDONÈSIA
1/I/1985
Eastern Air Lines
Les restes es van trobar
el 2006 en una glacera
de Bolívia. Es va estavellar
poc després d’enlairar-se.
Van morir els seus
29 ocupants
Pontianak
Última posició
coneguda de l’avió
Mar de Java
JAKARTA
Oceà Índic
km
0
100
JAVA
Surabaya
200
FONT: Reuters, Aviation Safety Network, Bloomberg
LA VANGUARDIA
Desapareix un Airbus a Indonèsia
amb 162 persones a bord
Fa nou mesos de la desaparició d’un avió de Malaysia Airlines a la mateixa zona
necta amb Singapur és una de les
més populars d’Àsia, i aquests dies de vacances els vols van plens.
Les escenes dels familiars a l’aeroport de Singapur recordaven
les de març a Kuala Lumpur,
quan Malaysia Airlines va perdre
un dels seus avions: molt de desconsol i cap resposta. Aquest
avió, del qual encara no s’han trobat les restes, va desaparèixer
una mica més al nord que
l’Airbus d’AirAsia,
Indonesia AirAsia, creada l’any
2000 com una de les vuit filials
de la línia malàisia de baix cost
AirAsia, tenia fins ahir un irreprotxable full de serveis, malgrat
que el 2007 va ser inclosa en la
famosa llista negra d’aerolínies
MAL TEMPS
Hi havia una forta
tempesta a la zona,
però cap altre vol no
va resultar afectat
PONT AER I
La ruta que feia, entre
Surabaya i Singapur,
és una de les més
populars d’Àsia
Familiars dels passatgers del vol desaparegut esperen notícies a l’aeroport de Juanda, a Surabaya
JAVIER ORTEGA FIGUEIRAL
Barcelona
Des de fa dècades, els vols comercials són una cosa tan mesurada i
controlada que passen pràcticament desapercebuts en el dia a
dia. Aquests enllaços aeris, ràpids, segurs i generalment puntuals, formen part de la maquinària
d’un món tecnificat i hipercomunicat. Aquests enllaços només es
recorden per alguna circumstància molt excepcional, com pot ser
un accident.
Ahir va tenir lloc una d’aquestes excepcions en el món aeronàutic: dels milers de vols que cada
dia uneixen tots els racons, únicament el QZ8501, Surabaya-
Singapur, operat per un Airbus
d’Indonesia AirAsia, no va arribar a la seva destinació. Va desaparèixer de matinada a les aigües
del mar de Java.
L’avió es va enlairar, com és habitual, des de l’aeroport de Juanda a les 5.31 h del matí, i havia
d’aterrar dues hores després a
Changi, a Singapur. Tanmateix,
després de 42 minuts de vol en direcció nord-oest, l’A320 va perdre tot contacte amb terra.
L’última comunicació des de
l’avió va ser la d’un dels pilots
que va sol·licitar al control aeri
un canvi de nivell, i poder pujar
fins als 11.000 metres per evitar
una tempesta. En aquell moment,
tot i això, la petició va ser denega-
da perquè hi havia un altre vol
just a sobre. Cinc minuts després,
l’Airbus va desaparèixer dels radars amb 155 passatgers i set tripulants a bord, gairebé tots indonesis.
L’avió va deixar d’emetre senyals en algun punt entre Pontianak, a l’illa de Borneo, i l’illa de
Belitung. És molt estrany que un
avió desaparegui sense enviar un
senyal de socors. El pilot era molt
experimentat: acumulava 20.500
hores de vol. A més a més, el corredor aeri sobre el mar de Java és
un dels més transitats i cap dels
avions que ahir el va creuar amb
tempesta no va patir incidents.
Surabaya és la segona ciutat
d’Indonèsia. La ruta que la con-
FULLY HANDOKO / EFE
TRANSPARÈNCIA
Comportament
exemplar
]Amb la lliçó de
l’MH370 encara molt present, les autoritats d’Indonèsia estan tenint un comportament exemplar i
molt lluny de l’actuació
del Govern malaisi després dels accidents dels
avions de Malaysian Airlines. Jakarta està donant
informació exhaustiva
sobre totes les circumstàncies del QZ8501.
de la UE; un veto que li va ser aixecat el 2010 en demostrar que el
manteniment de les aeronaus,
l’entrenament de les tripulacions
i l’estat dels avions eren correctes.
Tot i això, Indonèsia segueix
sent un dels territoris del món
que tenen més empreses en
aquesta llista, 62. Només cinc
companyies han sortit en els últims temps d’aquest rànquing indesitjat, format sobretot per operadors aeris africans i asiàtics.
Així que es va confirmar la desaparició de l’A320, es va activar
una operació de recerca internacional que de moment disposa d’aeronaus Boeing i Hèrcules de les
forces armades de Singapur i Indonèsia, que pel mal temps regnant a la zona van tenir moltes dificultats per fer la seva feina.
Aquests mitjans van estar treballant fins que es va pondre el
sol, moment en què van rebre l’ordre de retirar-se perquè era
impossible localitzar restes en la
negra nit i amb tempestes persistents al mar de Java. Avui tornaran a buscar.c
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
Política
LA VANGUARDIA 13
La qüestió catalana
Mas i Urkullu s’alien contra el
“procés recentralitzador” de Rajoy
El president i el lehendakari mantenen distàncies sobre els seus processos d’autogovern
ISABEL GARCIA PAGAN
Barcelona
Junts, però cada un amb el seu
projecte. Els governs de Catalunya i el País Basc treballaran de
manera coordinada per fer front
al procés “creixent de recentralització” que du a terme l’Executiu
de Mariano Rajoy però cada un
ho farà a la seva manera, respectant les “vies d’actualització de
l’autogovern” que uns i d’altres
estan desenvolupant. Iñigo Urkullu va rebre per segona vegada
aquest any Artur Mas a l’Ajuria
Enea. Una trobada de feina que
es va prolongar durant gairebé
dues hores, en què els dos presidents van abordar la situació econòmica i política de Catalunya i
Euskadi, però també la crisi institucional del model d’Estat, que a
judici tant del president com del
lehendakari, “s’està agreujant” a
Espanya.
Com va passar en la cita del
maig, en què només es va infor-
Els dos presidents
acusen Rajoy de
trencar “consensos
bàsics assolits
fa tres dècades”
mar de la trobada 24 hores
després, de la reunió d’ahir només es va facilitar un comunicat.
D’aquesta forma Mas i Urkullu
accentuen les coincidències i eviten les preguntes sobre les discrepàncies, principalment sobre els
models d’avançar en matèria
d’autogovern de dos partits nacionalistes que estan al capdavant
dels executius de Catalunya i Euskadi. El president Mas va traslladar a Urkullu l’estat del procés sobiranista català –encallat en les
negociacions entre CDC i ERC– i
els detalls de la seva proposta de
llista unitària un cop celebrada la
consulta alternativa del 9-N. Una
altra cosa és la proposta que defensa Urkullu: una ponència al
Parlament basc que avalua l’Estatut de Gernika i que deixa “per
més endavant” –segons paraules
del mateix lehendakari– el dret a
decidir. Això, sí, segons el comunicat, després de constatar “les similituds i diferències” dels processos empresos per “adequar”
els respectius “estatus polítics”,
destaquen la coincidència en “la
invocació a la democràcia i al vot
com a mecanisme de resolució
de discrepàncies entre les societats civilitzades i modernes”.
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
Iñigo Urkullu i Artur Mas es van reunir per segona vegada aquest any a Ajuria Enea
CDC alimenta les possibilitats d’un
pacte amb ERC per avançar eleccions
I. GARCIA PAGAN Barcelona
Amb els plans de CDC i ERC sobre la taula, l’obsessió dels negociadors d’un i altre partit no és
cap altra que mantenir vives les
possibilitats d’un pacte que permeti a Artur Mas convocar unes
eleccions de caràcter plebiscitari. I a l’hora de donar un missatge de tranquil·litat als seus coreligionaris la frase no és cap altra
que un “ho farem bé”. Una altra
cosa és que en ERC volen “ferho ja” i a Convergència la maduració és més lenta. L’acord s’assumeix a les dues formacions com
a “inevitable”, tot i que la desconfiança entre uns i altres avança
en sentit contrari. Malgrat tot,
ara la negociació es planteja en
tres línies de treball que van des
del full de ruta a la fórmula per
presentar-se a aquestes eleccions i el calendari.
Segons el coordinador general
de CDC, Josep Rull, els últims
dies hi ha hagut intercanvis informals d’impressions per cons-
tatar que hi ha marge a l’hora
d’abordar el full de ruta. Rull
fins i tot parla d’avenços importants per arribar a alguna mena
de transacció entre les propostes d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras. Des del termini de 18 mesos
de transició nacional que planteja Mas després de les eleccions
plebiscitàries, i que ERC considera innecessari per actuar
com un Estat, fins a la conveniència de celebrar un únic referèndum per aprovar la Constitució
catalana, com proposa Junqueras, o dos, un per ratificar la independència i una altra per a la nova llei fonamental, com vol el
president.
La consigna és que “hi ha molt
recorregut” sobre aquest aspecte
de la negociació, tot és “modulable” i hi ha “espai per ajustar posicions”. Una altra cosa és que la
negociació estigui encallada en
la manera d’arribar a aquesta legislatura constituent. En això no
s’entreveu, de moment, cap transacció possible. Convergència
continua defensant la proposta
de llista unitària, fins i tot com a
antídot contra Podem, mentre
Oriol Junqueras s’aferra a les llistes separades sota un paraigua independentista comú per no deixar perdre ni un vot afí al procés.
I sense acord sobre el com, el calendari continua en suspens, per-
Els negociadors
s’encallen en les llistes
però veuen marge
per avançar en el
procés de transició
què Esquerra insisteix a convocar eleccions de manera urgent i
Mas només les veu necessàries si
és per celebrar el veritable referèndum que no es va poder dur a
terme el 9 de novembre. La resposta al quan, sostenen a CDC,
és clara: “ràpid si hi ha candidatura unitària”.
DAVID AGUILAR / EFE
El Govern vol deslligar tant
com sigui possible el debat pressupostari de les negociacions, però el calendari parlamentari el situa com una peça central. El debat de totalitat per departaments
comença el dia 19 i ERC manté
les esmenes a la totalitat, que paralitzarien la tramitació de tot el
pressupost. El ple per aprovarlos definitivament està previst
per al dia 4 de febrer, cosa que
impossibilitaria fer les eleccions
abans de les municipals si no es
vol votar diumenge de Pasqua o
contaminar la campanya local.
No obstant això, si hi ha un
acord, al Govern estarien disposats a agilitar la tramitació pressupostària per fer les eleccions a
finals de març.
A les files convergents s’assegura que durant la primera setmana de gener s’entreveurà si la
negociació amb els republicans
sembla un “un embaràs d’elefant” o bé hi haurà un desenllaç
ràpid. En qualsevol cas, Artur
Mas té previst comparèixer en
roda de premsa per fer balanç
del 2014 i fixar objectius del
2015 dimarts vinent 13 de gener,
tot i que el president de la Generalitat mateix va descartar aquesta data com la de l’anunci de la
convocatòria electoral.c
14 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
La qüestió catalana Les estratègies
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
Davant aquestes estratègies
dispars, els dos presidents van
posar l’accent en l’enemic comú, que no és cap altre que el
Govern espanyol, al qual acusen de “trencar unilateralment els consensos polítics bàsics que s’havien assolit fa tres
dècades”.
La trobada també va servir
per analitzar l’origen i les conseqüències de l’efecte Podem.
L’últim Euskobaròmetre registra una irrupció del partit de
Pablo Iglesias en el mapa polític basc que el situa com a segona força, mentre que a Catalunya augmenta el nerviosisme per les conseqüències sobre el procés sobiranista de la
seva irrupció. No obstant això,
Urkullu i Mas van mostrar la
seva preocupació pel desprestigi creixent de la política motivat per la “desconfiança de
la societat” cap als partits a
causa de la crisi financera, els
seus efectes socials o els casos
Mas i Urkullu alerten
que l’estratègia de
Podem agreuja
el desprestigi actual
de la política
de corrupció. I aquí arriba la
denúncia contra Podem per
l’ús d’aquests casos com a
“estratègia política” contra adversaris que “no comparteixen el seu model d’Estat i/o societat”. Davant aquesta situació, segons el comunicat, Mas
i Urkullu es van citar a apostar
“més que mai” per la “transparència, la rendició permanent
de comptes i treballar per la
dignificació de la política”.
Durant la trobada, Urkullu
va lliurar a Mas un gravat del
Palau d’Ajuria Enea i un facsímil de l’edició del 8 d’octubre
del 1936 del diari Euzkadi, on
s’informava de la constitució
del primer Govern basc. Per la
seva banda, Mas va obsequiar
el lehendakari amb un llibre
commemoratiu del tricentenari. Després d’un dinar privat amb les seves esposes en
un conegut restaurant de Vitòria, es van traslladar a Bilbao,
on van compartir llotja al nou
San Mamés, on les seleccions
de futbol d’Euskadi i Catalunya s’enfrontaven per commemorar el centenari del seu primer partit.c
Iceta impulsarà al gener el procés
de reconstrucció política del PSC
El líder socialista aposta per fer una “gran sacsejada” al partit per enfortir-lo
rar. En tot cas, va recordar que
no serà un congrés “reconstituent”, com el del 1978, i malgrat
reconèixer que “els principis establerts difícilment canviaran”,
va matisar que “només amb principis no es fa política”. “És veritat
que la societat del 2014 és molt
diferent de la del 1978 –va apuntar–, per la qual cosa cal fer un
esforç per actualitzar els nostres
plantejaments, precisament per
ser fidels als nostres valors i principis”. Per a Iceta, el PSC ha de
ser capaç d’“aplicar els seus principis a la realitat per transformar-la”, de manera que “l’esforç
de posada a punt, actualització,
BARCELONA Redacció
“Som conscients que els partits
hem de ser instruments al servei
de la ciutadania i, si un vol serho, el primer que ha de fer és escoltar-la. Obrirem un procés per
escoltar no només les bases, sinó
tota la gent que vulgui col·laborar o només dir-nos què espera
de nosaltres”. Després de la conferència que Miquel Iceta va protagonitzar el passat 10 de desembre a les Drassanes, en la qual va
plantejar els seus plans i solucions per al futur de Catalunya, el
primer secretari del PSC va anunciar ahir la celebració a finals de
gener d’un gran acte obert a militants i ciutadans per impulsar un
debat profund abans del congrés
ordinari del 2015, que el partit
afrontarà amb el repte de “refer i
reconstruir” el seu projecte.
Iceta va avançar així a Efe que,
a finals del mes que ve, el PSC
farà un primer acte en aquest sentit amb l’objectiu de preparar el
terreny perquè el debat en el pròxim congrés “no sigui rutinari,
sinó d’escoltar molt profundament la societat”. El PSC planeja
una trobada que serà “una invitació a la participació de militants i
tots els catalans que vulguin aportar coses al debat socialista”. I va
assegurar que el congrés ordinari
de l’any que ve “serà de tot
menys ordinari”, ja que “s’hauran de replantejar moltes coses”,
amb “molta ambició de debat i de
reconstrucció d’un projecte que
el temps ha erosionat i desgastat
i que ha d’enfortir-se sobre la
base d’una gran sacsejada”.
Segons el seu parer, el PSC “ha
de refer el seu projecte de dalt a
baix, buscant gent nova, per la
qual cosa ha de fer un procés
molt obert, molt ampli, de definició política, programàtica i
ideològica”. “Hem de ser capaços
de respondre a la gent què vol dir
ser socialista al segle XXI, quina
Europa volem, quina Catalunya
volem, quines relacions amb la
resta d’Espanya volem o com es
fa justícia social en un món en el
qual augmenten de manera dramàtica les desigualtats. Tenim
molts debats sobre la taula i la
nostra idea és fer-los”, va asseve-
Iceta manté el pla de
fer primàries, però
s’ofereix com a
candidat si hi ha un
avançament electoral
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta
ROSER VILALLONGA / ARXIU
Luena veu “leninista” Podem
]El secretari d’organització
del PSOE, César Luena,
creu que Podem és un partit “de caire centralista democràtic leninista” que “es
mou en el terreny de la tàctica i el dogma” i defensa
que el PSOE –al qual veu en
un camí de “recuperació
imparable”–, és l’únic que
garanteix un “canvi segur”
per a Espanya. Luena va
subratllar a Europa Press
que el PSOE funciona de
manera “democràtica amb
A partir de l’1 de gener, a la C-32, amb Via T
Pagaràs menys
totes les conseqüències”,
mentre que el partit de Pablo Iglesias té una estructura i una organització “de
tall leninista”. I va recalcar
que Podem “és una barreja
entre la tàctica i el dogma”.
“Són tàctics perquè diuen
en cada moment no el que
interessa als ciutadans, sinó
allò que és bo per als seus
interessos”, alhora que “les
seves idees principals són
una mica dogmàtiques,
gairebé maniquees”.
obertura, debat i reconstrucció
del partit en el pròxim congrés
serà més gran que qualsevol dels
congressos que hem viscut des
del 1982”.
Iceta va confirmar que, si un
avançament electoral abrupte no
permet celebrar primàries, ell
està “disposat a assumir” la candidatura del partit a la Generalitat. “Vaig demostrar que, en un
moment de dificultat per al meu
partit, no tenia cap inconvenient
a fer un pas endavant, i ara la veritat és que em veig amb capacitat i amb forces”, va admetre. La
seva idea, en qualsevol cas, és pilotar el PSC fins al pròxim congrés. I, a partir d’allà, que el partit pugui decidir amb total llibertat i sense cap tipus d’hipoteca o inèrcia.
I sobre la desbandada de crítics que ha patit el partit els últims mesos, Iceta va assegurar
que la seva marxa ha produït
“una certa clarificació, ja que els
que consideren que el federalisme no té futur i que el futur és la
independència, han arribat a la
conclusió que el PSC no és el seu
instrument i que en necessiten
d’altres”.c
Ara, a la C-32, amb Via T tens una tarifa reduïda si passes per:
, 3?66#6? ! 5&&94 $# 10>#KK#4
, 5&&94 $# 1?K?"#KK
, 5&&#44;4 $# *?<2 5<$6#0 $# EK?.?<#6#4 ! *?<2 (!&#<J $# D;<2?K2
, 3?66#6? ! 5&&94 $756#<I4
, 3?66#6? $# *?<2? *04?<<?
5 =94A #K4 $#4&;=:2#4 80# M? 2#<4 47?:K!&?6?< ? K? 2#.? <;.? 2?6!"?
6#$0-$? (!? )@
D94 !<";6=?&!G ?L www.autopistas.com/mesviat
LA VANGUARDIA 15
P O L Í T I C A
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
La qüestió catalana
Un estudi sobre el referèndum escocès
A Escòcia la majoria dels indecisos
assenyala els riscos econòmics com el
factor decisiu en aquest tipus de consultes es van decantar pel no
El vot de la
incertesa
CARLES CASTRO
Barcelona
L
a identitat nacional va
tenir un paper important en el referèndum
escocès, però van ser
els riscos econòmics
els que van decidir el resultat.
Aquesta és una de les principals
conclusions d’un estudi sobre la
consulta escocesa del 18 de setembre passat, realitzat pel professor
Robert Liñeira, de la Universitat
d’Edimburg, i publicat per
l’ICPS/UAB (Per què Escòcia va
votar ‘No’? Quaderns de l’Institut
de Ciències Polítiques i Socials).
L’estudi resumeix les raons del triomf del no a la independència
amb aquest diagnòstic: “Davant la
La identitat escocesa
va ser secundària: el
sí es va imposar més
entre els aturats, i el
no, entre els empleats
incertesa del canvi, l’statu quo té
avantatge”. Una pauta que sembla
que val per a altres referèndums
constitucionals.
L’experiència escocesa serveix
com un útil mirall del que podria
suposar per a Catalunya una consulta de característiques semblants, amb trets que es poden extrapolar al cas català. Per exemple, l’interès pel referèndum mateix. Els sondejos que serveixen
de base a l’estudi del professor Liñeira revelen que “l’interès (per la
consulta) no només era més generalitzat sinó que era més intens”
que el que suscitava qualsevol altre àmbit polític. Fins a un 48%
dels escocesos manifestaven que
el referèndum els interessava
molt, i un 33% més confessaven
que bastant; és a dir, un total del
81%. Uns percentatges que troben
l’homologació en el cas català amb
la proporció de ciutadans de Cata-
40
Dte.
%
Vehicle
d’Alta
Ocupació
ENQUESTA DE FEBRER SOBRE UN REFERÈNDUM INDEPENDENTISTA A CATALUNYA
Votaria en blanc/
no ho sap
No
Sí
9,7%
42,9%
47,4%
399.868
1.768.153
1.953.350
Projecció del vot dels indecisos segons el comportament a Escòcia
No
Sí
80,0%
20,0%
319.894
79.973
lunya partidaris de fer la consulta
per dilucidar el suport a la independència.
Ara bé, si l’acord relatiu a la bondat de donar “veu a la gent sobre
el futur” d’Escòcia era molt ampli,
la incertesa com a factor neutralitzador no trigava a aparèixer. De
fet, l’avaluació ciutadana de la
campanya prèvia al referèndum
donava dos sentiments contradictoris. D’una banda, vora el 60%
consideraven positiu democràticament el debat sobre la independència; de l’altra, gairebé un 70% admetien que “ni la campanya del sí
ni la del no poden estimar acuradament les veritables conseqüències
de la independència”. I després,
esclar, un factor que va contribuir
a la legitimitat del resultat: una
majoria d’escocesos coincidien
que “les dues parts havien pogut
defensar els seus arguments”.
Aquest és, potser, el primer avantatge de la gestió pactada dels conflictes territorials i identitaris. Tot
i això, l’estudi també revela que el
tancament del debat independentista no depèn exclusivament de
la celebració d’un referèndum. És
a dir, en el cas escocès la consulta
podia ser una condició necessària
però no suficient.
“El significat del no és ambigu”,
adverteix l’estudi, i “si el nou arranjament constitucional no satisfà les expectatives dels escocesos,
el debat de la independència es podria reobrir abans del que s’espera”. Només un 25% dels votants
del no pensen que la qüestió de la
independència ha quedat “tancada per sempre”. En definitiva, i
com passa a Catalunya, una part
de l’independentisme suposa una
reacció tàctica que persegueix, sobretot, un nivell d’autogovern satisfactori. Però si aquesta condició
no passa, el potencial perquè el dilema es replantegi “abans d’una generació” hi continua sent.
Finalment, l’estudi del professor Liñeira sobre el referèndum escocès aborda la qüestió fonamental de “per què Escòcia va votar
no”. I aquí les conclusions tornen
Fins
30
Dte.
%
C-32
Garraf
Aplicació a l’enquesta sobre el referèndum català
No
50,7%
2.088.047
Sí
49,3%
2.033.323
50%
Catalans i escocesos manifesten un interès
similar pel referèndum
ESCÒCIA
Interès pel referèndum en
comparació amb altres àmbits
de la política
Molt,
força
81,0%
CATALUNYA
Nombre de persones que estarien
d’acord a convocar un
referèndum
D’acord
83,9%
El no al final es va
endur la majoria dels
indecisos i va suscitar
més fidelitat entre
els seus seguidors
MOTIVACIONS DE VOT ABANS DEL REFERÈNDUM
Per als votants del sí
Escòcia ha de tenir més poders
per decidir el futur
Per als votants del no
Una Escòcia independent seria pitjor
en termes econòmics
51,0%
52,0%
MOTIVACIONS DE VOT DESPPRÉS DEL REFERÈNDUM
Per als votants del sí
Per als votants del no
Totes les decisions sobre Escòcia
Els riscos de ser un país independent
s’haurien de prendre a Escòcia
semblen massa grans
47,0%
70,0%
FONT: Feed Back i elaboració pròpia / ‘Per què Escòcia va votar no?’ R. Liñeira
a ser especialment útils per al procés català. En primer lloc, la identitat nacional explica bona part del
comportament en la consulta escocesa. Els qui se sentien més escocesos van optar pel sí “en una proporció molt més alta que aquells
que s’identificaven més amb el
Regne Unit”. Però amb aquest factor no n’hi ha prou per explicar el
vot final dels escocesos a la consul-
30
Dte.
%
Vehicle
ECO ViaT
LA VANGUARDIA
ta, atès que només un 23% s’identifiquen com a britànics.
“Decidir sobre la independència d’un país –explica el professor
Liñeira– és una qüestió que va
més enllà de les identitats, les preferències o les percepcions, perquè és una qüestió essencial en la
vida política d’una comunitat i, sobretot, una qüestió de conseqüències incertes”. Cal recordar que, se-
30
Dte.
%
Més de
16 viatges
gons un sondeig del 16 de setembre, “un 45% dels escocesos creien que la independència seria dolenta per a l’economia, i un 38%
que seria bona”. I si s’analitzen els
resultats, “els llocs amb més atur
són també els llocs amb més suport a la independència d’Escòcia
i viceversa”. Una conclusió que xoca amb la realitat catalana, on les
deprimides perifèries urbanes són
precisament els territoris on el sobiranisme treu més mals registres.
En el cas escocès, els aturats
van votar molt més per la independència que els que tenien feina. I
aquí hi intervindria la noció de
risc: si la independència “fos un
mal negoci, els que tenen feina (i
també més ingressos) hi tindrien
més a perdre que els que no en tenen”. Què passaria, doncs, en el
cas català, on l’ideal sobiranista se
sosté sobre les classes mitjanes?
La majoria de votants escocesos del sí van justificar el sentit
del vot pel fet que la “independència és la millor manera que les polítiques a Escòcia s’ajustin a les preferències dels escocesos”. En canvi, els partidaris del no es van acollir majoritàriament a l’argument
del risc econòmic (i no a la identitat o a la bondat del Regne Unit).
A parer seu, “la independència faria que Escòcia fos pitjor en termes econòmics”.
I el pes de la noció de risc s’ad-
verteix en dues dades. Primer, la
mobilització a Escòcia va ser inferior allà on el sí era més fort, cosa
que en termes catalans suposaria
que mentre l’independentisme ja
ha tocat sostre a les eleccions autonòmiques o en el procés participatiu del 9-N, l’unionisme disposa
d’un planter igual de nombrós i, a
més, sensible a la noció de risc que
suposa la secessió. I segon: un dels
estudis que esgrimeix el professor
Liñeira “mostra que la taxa de fidelitat va ser més alta entre els votants del no” i que l’unionisme es
va emportar finalment quatre de
cada cinc votants “que abans havien dit que s’abstindrien, a més
d’obtenir la majoria de les paperetes dels antics indecisos”. Si s’aplica aquesta pauta de comportament als sondejos catalans sobre
la independència l’avantatge del sí
s’esfuma fins a quedar per sota de
la meitat dels votants.c
10
Dte.
%
C-32
Maresme
Si encara no tens Via T,
aconsegueix-lo de franc a Bip&Drive
900 83 11 11
B /!4:;4!2!0 $# "6?<&@ +0;2? $# 4#6.#! '% C ? K7?<I F(5 <; !<&KH4@
LA VANGUARDIA 17
P O L Í T I C A
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
L’esquerra judicial llança una ofensiva
per recuperar espais de poder
La renúncia de Torres-Dulce com a fiscal general obre una etapa de conflictes
JOSÉ MARÍA BRUNET
Madrid
La pugna al voltant de la continuïtat del jutge Pablo Ruz a l’Audiència Nacional va ser només una escaramussa, un banc de proves.
L’esquerra judicial, desorganitzada al llarg de gairebé tota la legislatura, ha tornat a mobilitzar-se i
llançar-se al darrere d’ objectius
de primer nivell després de la renúncia d’Eduardo Torres-Dulce
com a fiscal general de l’Estat.
L’anàlisi que es fa en aquest
sector de la judicatura és que el
Govern mostra una gran fractura
en el front judicial, que l’ha portat a la paralització de les reformes de més calat en la seva estructura i maquinària. I encara
que en aquests mitjans es reconeix que el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, té una voluntat
i una actitud oberta i dialogant,
es creu que ha arribat el moment
de plantejar batalla en tota regla,
sobretot a les portes d’un any
electoral que marcarà canvis més
o menys profunds en els equilibris de poder al país.
En paral·lel a la pressió que ja
s’ha iniciat entorn del Consell General del Poder Judicial (CGPJ),
es produirà un increment del control parlamentari en totes les
qüestions relacionades amb l’administració de justícia i el seu
funcionament, en especial en matèria de lluita contra la corrupció. L’esquerra judicial no actua
com a corretja de transmissió de
partits polítics, però hi ha un fil
conductor, no només ideològic,
que facilita que algunes palanques es moguin alhora.
En tot cas, l’ofensiva per re-
Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem
compondre els equilibris en institucions judicials es produeix en
diversos escenaris. El primer és
el del mateix Consell del Poder
Judicial. L’òrgan de govern dels
jutges ha complert ja el seu primer any, termini en què cal replantejar-se possibles canvis en
la seva comissió permanent, que
DANI DUCH / ARXIU
és la instància que controla la gestió diària de la institució.
D’entrada, s’ha de cobrir la vacant que va deixar la renúncia de
la vocal Mercè Pigem, elegida al
seu dia a proposta de CiU. Per a
la seva plaça al Consell ja hi ha
un substitut, Antonio ÁlvarezBuylla, elegit pel Senat, que arribarà precedit de polèmica, perquè va estar imputat per una presumpta falsificació dels estatuts
dels procuradors de Madrid. El
cas es va arxivar, però la minoria
progressista del CGPJ va expressar les seves reserves i va demanar que la renovació de la institució s’estudiï globalment, no només per cobrir la baixa de Pigem.
El càrrec que va deixar l’esmentada advocada catalana era,
en realitat, doble. D’una banda, el
de vocal del Poder Judicial, però
de l’altra el d’integrant de la comissió permanent de la institució, que de fet funciona com un
òrgan executiu i n’és el nucli de
gestió. La minoria progressista
del consell vol que aquell pont de
comandament, compost per cinc
vocals i el president del CGPJ, es
renovi ara a fons.
Fins ara, la majoria conservadora ha tingut el control de la permanent, per una doble via. El president, Carlos Lesmes, disposa
d’ETA implicats en atemptats com el d’Hipercor ha
generat tensions entre el
Govern i els jutges. Una
cosa semblant va passar
amb l’aplicació de la doctrina Parot, però el més singular aquesta vegada és que
el Suprem s’ha situat en
una línia molt crítica amb
l’Executiu. I en aquest assumpte l’esquerra judicial
no està sola. De fet, la Sala
Penal del Suprem, d’on ha
sortit la queixa, és d’àmplia
majoria conservadora. Però 13 dels seus 18 membres
van firmar un document de
protesta per les crítiques
de l’Executiu als jutges arran de les excarceracions
d’etarres ordenades per
l’Audiència Nacional en
compliment de l’acord
marc europeu que permet
acumular a Espanya les
penes complertes en altres
països.
L’Executiu creu que
aquest acord marc admet
excepcions i es basa en el
fet que hi ha hagut sentències contradictòries.
El Suprem manté l’assumpte en estudi i es pronunciarà definitivament
durant el mes de gener.
Però ha interpretat els comentaris del Govern com
una ingerència. El president del CGPJ, Carlos Lesmes, va convidar els magistrats del Suprem a sol·licitar empara si creien que
s’atacava la seva independència. I en aquesta fase ja
va entrar de ple l’esquerra
judicial i política. Jutges
per la Democràcia (JpD)
va criticar la “indissimulada” proximitat de Lesmes
amb el “poder polític”, IU
el va acusar de no “fer la
seva feina” en defensa dels
jutges i el PSOE va sol·licitar la compareixença de la
vicepresidenta del Govern,
Soraya Sáenz de Santamaría, per explicar el conflicte. Un altre capítol de dura
confrontació serà el d’algunes reformes legislatives
en marxa, des de la llei mordassa a les escoltes sense
autorització judicial, passant pel Codi Penal i la presó permanent revisable.
El relleu de Mercè
Pigem i el repartiment
de càrrecs a la cúpula
del CGPJ suposen
una batalla decisiva
ajornar el debat per evitar un
nou focus de tensió, en un context dominat per l’aparició de
friccions entre el Govern i el Tribunal Suprem (TS) i la dimissió
de Torres-Dulce com a fiscal general. Aquesta renúncia va ser
unànimement interpretada dins i
fora de la judicatura com a conseqüència directa dels xocs del Govern amb la Fiscalia, i de fet va
encoratjar els plans dels sectors
progressistes de la magistratura
per incrementar la seva estratègia d’oposició.c
Patrocina:
#BARCELONAINSPIRA CAP D’ANY
La rebel·lió del Tribunal Suprem
]La sortida de presos
del suport dels vocals conservadors Gerardo Martínez Tristán i
Juan Manuel Fernández. I en els
assumptes més rellevants es va
imposar una dinàmica institucional que amb freqüència li va facilitar el vot de Mercè Pigem i de la
vocal progressista Mar Cabrejas,
i fins i tot d’Álvaro Cuesta, pertanyent al mateix sector i amb especial perfil polític proper al
PSOE, com a exdiputat socialista
de llarga trajectòria en l’organització.
L’esquerra judicial està movent els seus fils perquè aquesta
dinàmica canviï i hi hagi una oposició interna més nítida en el Poder Judicial. La recomposició de
la permanent havia d’haver-se resolt durant el mes de desembre,
però el president del CGPJ va
#BARCELONA2015
BCN.CAT/NADAL
Promou:
.
SUCCESSOS PÀG. 4
El foc segueix
la neu a Vielha
Un incendi arrasa
cinc apartaments
a la capital d’Aran
IMMIGRACIÓ PÀG. 4
Nous conflictes
racials a Mataró
Tensions al
barri del Palau
GENT PÀG. 8 i 9
MEDI AMBIENT PÀG. 5
Què passa
als Aiguamolls?
Alerta perquè cada
cop s’hi veuen menys
ocells a l’hivern
Bradley Cooper,
un soldat a l’Iraq
Protagonitza el nou
film d’Eastwood
Dilluns, 29 de desembre del 2014
Persianes amunt. Ahir van obrir més comerços al centre, alguns tot i ser franquícies i no poder-se acollir ni tan sols a la normativa estatal
Diumenge de més
botigues obertes
c Alguns comerços es rebel·len
contra la norma de comerç catalana
i obren acollint-se a l’estatal
RAÚL MONTILLA
Barcelona
Botigues, la majoria tancades, però moltes d’obertes, i més que no
pas en diumenges de setmanes
anteriors: al Portal de l’Àngel, a
l’entorn més immediat de la catedral (i també de la Generalitat),
als carrers que desemboquen al
Born Centre Cultural... Obertes,
explicaven els treballadors i treballadores, per acollir-se a la normativa del Govern central que
permet obrir més hores que la catalana a aquells comerços de
menys de 300 m2 i que no siguin
grans operadors, tot i que part de
c La disparitat de criteri desorienta
els possibles compradors, però
també els mateixos treballadors
les que ahir van obrir ho són i sumen més metres dels permesos.
Obertes, com altres diumenges,
perquè asseguraven que tenien
permisos especials atorgats pel
govern municipal, des de fa anys.
Obertes perquè ho havia decidit
el propietari, al marge de qualsevol norma. I obertes també, en el
cas d’una botiga de roba del
Born, perquè ells, argumentava
la dependenta, també tenen llicència per vendre plantes –ho deia assenyalant un test de l’attrezzo– i per tant poden obrir quan
els vingui de gust.
Ahir Barcelona va tornar a viure un diumenge caòtic d’horaris
MARC ARIAS
comercials que va desconcertar
els qui van optar per passejar pel
centre i es van trobar tant persianes apujades com abaixades; però també els comerciants anaven
atabalats. Malgrat les crides de la
Generalitat i les patronals perquè
es compleixi la llei catalana d’horaris comercials, va regnar el
caos. El fet que a començaments
de mes el Tribunal Constitucional suspengués quatre articles de
la norma autonòmica ha afegit encara més llenya a l’esquema, ja
prou caòtic, d’obertura de dies
festius d’aquest 2014 a Barcelona, pel qual es va renunciar també a obrir el 12 d’octubre, l’1 de
novembre o el 14 de desembre
per fer-ho coincidint amb esdeveniments com el saló Alimentaria.
“Jo estic oberta però perquè
puc, tinc un permís de fa anys”,
argumenta la Diana amb un accent melós en una botiga de roba
en un carrer vora la Generalitat.
“Per això sempre he obert els
diumenges, com moltes altres
botigues de la zona... I això que fa
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
2 LA VANGUARDIA
V I U R E
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
DIUMENGE DE M É S BOT IG UE S OBE RT ES EL C O NFL I C T E C O M ER C I A L A BA R C EL O N A
En alguns carrers del Born hi havia més botigues obertes que tancades
MARC ARIAS
“Quina llei acato?
La de vendre”
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
quatre mesos va venir la Guàrdia
Urbana per fer-ne tancar algunes... Si jo tanco, hi ha una persona, que és la que hi ha el cap de
setmana, que es queda sense feina”, prossegueix aquesta petita
empresària mentre no paren d’entrar persones a la seva botiga. El
trànsit de turistes és continu.
“Per què obro? Perquè no venc ni
tan sols tenint peces formidables
a 20 euros. Després a Cornellà, a
l’Hospitalet, està tot obert. I perquè obren les grans cadenes i algunes ja han començat les rebaixes... Per cert, això que diuen que
aquesta campanya s’ha venut un
4% més..., primer, la campanya
no s’ha acabat. Segon, jo no sé qui
ha venut un 4% més”, sentencia
L’obertura a l’àrea
metropolitana i de
franquícies al centre
van ser arguments
per obrir ahir
després que l’enuig, encara que
no hagi perdut el somriure, hagi
anat en augment.
“Nosaltres ens acollim a la llei
estatal”, justifica ràpidament l’encarregada de la sabateria Mar
Bessas del Portal de l’Àngel. Compleixen els requisits, igual que
una altra sabateria pròxima, Scala Dei. “Hem decidit obrir perquè hem de vendre”, continua
l’encarregada. “No té sentit que
obrin altres botigues i nosaltres
no en una època com aquesta”,
sentencia, mentre no para d’entrar gent: turistes, però també
abundant públic local. Ahir va
ser el primer diumenge que van
obrir dels últims i ara ho faran en
funció de com els vagi. La majoria dels seus veïns, botigues de
grans marques, sí que estaven
Destrosses a
Gran de Gràcia
per una protesta
]La Fundació Barcelona
Comerç va manifestar
ahir el seu rebuig i indignació davant els actes
vandàlics que van patir
els comerços de Gran de
Gràcia dissabte passat
durant la manifestació de
suport als detinguts en
l’operació Pandora. Els
comerciants asseguren
que molts establiments
van patir destrosses de
diferent consideració.
“Alguns manifestants van
actuar amb especial violència, van apedregar i
van fer pintades als aparadors i van obligar els
comerciants a tancar els
seus negocis per evitar
danys més greus”, diuen
en un comunicat. Els comerciants denuncien que
han perdut vendes a causa dels esvalotadors i que
s’hauran de fer càrrec de
tots els desperfectes.
tancades, encara que algunes,
això sí, a l’aparador anunciaven
“Rebaixes” de fins al 50%.
Al final del carrer en direcció a
la catedral estan obertes una franquícia de bosses de mà i una altra
de calçat esportiu: no podrien estar obertes ni tan sols seguint la
normativa estatal. A prop de l’última, hi ha la botiga de Desigual
del carrer dels Arcs. Està oberta,
com també ho està la que la marca de roba té al carrer Jaume I
–on gairebé la totalitat dels comerços estan oberts–, o la que hi
ha a la mateixa plaça Sant Jaume, on al seu costat, la botiga de
moda masculina Deulofeu, fundada el 1918, té la persiana baixada. A l’aparador anuncia amb un
cartell la seva liquidació per tancament. És un dels comerços històrics de la ciutat afectats per la
llei d’Arrendaments Urbans
(LAU).
A l’altre costat de la Via Laietana, al carrer Princesa, hi ha
obertes més botigues de roba i de
complements. “Obrim cada diumenge”, assegura una dependenta que posa cara de circumstàncies a la pregunta si poden ferho. “Passen molts turistes: cal
obrir, no sé si ho podem fer. Ho
fem?”, pregunta. Al Born abunden els locals, principalment de
moda, oberts. Aquí en Manuel se
sincera: “Obro quan vull, però
sempre ho he fet”. Ell és el venedor i el propietari. Ell és l’empresa. “Mai no m’han sancionat i
ara sí que compleixo la normativa estatal... No ho sé, en el meu
cas, per exemple, mai no he obert
els dies festius abans de Nadal
perquè no venc, però després sí.
La botiga de Desigual a la plaça Catalunya, que té un expedient obert, va
A primera hora ja hi ha turistes que esperen que obrin les botigues
Cada establiment és un cas diferent, també la zona. Tota aquesta
zona és molt turística”, afegeix.
Al barri del Born, on han proliferat els tallers artesans o els petits establiments, és habitual trobar les botigues obertes els dies
festius. La Laura, en una altra botiga de moda –és la que diu que el
comerç té llicència per vendre
plantes i podria obrir cada dia–,
assegura que els caps de setmana
són més rendibles que els dies
d’entre setmana. En un altre establiment argumenten que només
són rendibles els caps de setmana d’estiu. En una de més enllà,
encara al Born, no s’argumenta
LA VANGUARDIA 3
V I U R E
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
Desigual torna a
desafiar la normativa
]Després de l’expedient
a estar tancada ahir, però no la del carrer Arcs o la de Ferran, que van estar obertes
MARC ARIAS
obert per la Generalitat el
14 de desembre passat, Desigual va tornar a obrir un
diumenge en què en teoria
les botigues de Barcelona
havien d’estar tancades. No
va apujar les persianes de
tots els seus establiments. El
de plaça Catalunya –el més
gran de la firma de roba i
complements– no ho va fer,
però sí un altre de molt gran
situat al carrer Arcs de la
capital catalana que ahir
rebia la clientela que passejava per la zona. La Generalitat va obrir fa dues setmanes un expedient a l’establiment de plaça Catalunya
que podria acabar en sanció
per incomplir la llei d’horaris comercials catalana i també l’estatal. És a dir, en
aquest cas, com ja va apuntar fa uns dies el conseller
d’Empresa i Ocupació, Felip
Puig, l’incompliment de la
normativa era flagrant. El
Tribunal Constitucional
(TC) va suspendre determinats articles del decret llei
català aprovat el febrer passat. Un dels punts que ha
quedat suspès és el que fa
referència a la llibertat horària. És a dir, la discrecionalitat que té cada comerciant
per decidir quants dies es
pot obrir a la setmana, sempre que siguin negocis que
no pertanyin a grans operadors i les botigues tinguin
menys de 300 m2. En aquest
punt, la llei catalana és molt
més restrictiva i només permet que apugin les persianes els establiments d’alimentació que no superin els
150 m2. Després de l’obertura de l’expedient, la firma de
roba va assegurar a través
d’un comunicat que vigia
complint amb la llei, sense
arribar a aclarir quina normativa estava aplicant. És
significatiu que Desigual
torni a obrir diumenge una
botiga de més de 300 metres
quadrats en ple centre de la
ciutat –també va obrir la del
carrer Ferran, tot i que és
més petita– tornant a desafiar la Generalitat. De fet, i
per evitar aquest tipus de
situacions, el grup municipal
del PP va sol·licitar en el ple
municipal que es tramités
per via d’urgència una petició al Govern perquè els comerços de la ciutat poguessin obrir ahir en plena campanya nadalenca. Una proposta que va ser rebutjada.
S’ha de recordar que al llarg
d’aquest mes de desembre i,
partint d’un pacte entre
l’Ajuntament i algunes entitats comercials, només s’ha
obert un diumenge. Una situació que molts comerciants han criticat, ja que els
ha suposat perdre vendes i
contribueix que els clients
vagin a comprar a l’àrea
metropolitana.
Compradors
per a l’àrea
metropolitana
RAÚL MONTILLA Cornellà de Llobregat
MARC ARIAS
res, només que s’obre perquè així
ho ha decidit el cap i que si es fa
és perquè la facturació és la que
és i aquest any, per molts brots
verds que es digui que hi ha, no
s’ha venut gaire. “Quina llei acato? La de vendre”, sentencia la dependenta. “El màxim que es pugui”, afegeix.c
MARC ARIAS
Els establiments del Born acostumen a obrir els dies festius
Si Barcelona tanca, el flux de
compradors es trasllada a l’àrea
metropolitana. S’ha produït els
últims diumenges i dies festius
que la capital catalana ha tancat i
el seu entorn no, i va tornar a passar ahir. Les botigues del centre
comercial Gran Via 2 de l’Hospitalet van romandre tancades (el
diumenge 14 de desembre van
rebre més de 76.000 visites, un
25% més que l’any anterior), però no les d’altres centres comercials, com per exemple l’Splau de
Cornellà-el Prat. La gran superfície veïna del camp del RCD
Espanyol, sense gairebé competència a Barcelona i sense el gran
centre comercial de l’Hospitalet
obert, esperava ahir entre 60.000
i 70.000 visitants, el dia de més
afluència de tot de l’any.
El tancament de les botigues a
Barcelona va fer que els possibles
compradors es desplacessin també fins a l’Ànec Blau, de Castelldefels, o a la Roca del Vallès, superfícies que obren cada diumenge en tenir la qualificació de zona
turística i sobre les quals no hi ha-
via dubtes que estarien obertes.
Però el tancament de Barcelona, a més de crear nous fluxos de
compradors (o que centres forans guanyin públic de la capital
catalana), també fa que els centres i les àrees comercials metropolitanes consolidin el públic
més pròxim al lloc on estan instal·lades, que es queden a les seves poblacions d’origen. És a dir,
possibles compradors del Baix
Llobregat ja no es traslladen fins
a Barcelona, que té els comerços
tancats; es queden a l’Splau de
Cornellà o al Barnasud de Gavà
(que també va obrir).
I molt menys hi ha trasllats des
de poblacions més allunyades de
la capital catalana, com és el cas
de Terrassa, on ahir la majoria de
comerços del centre urbà van estar oberts i amb una gran afluència de compradors. Especialment, l’àrea formada pel carrer
Major, Gavatxons i Sant Pere que
concentra la majoria de l’oferta
de moda de la ciutat (també hi va
haver una gran afluència a les botigues de joguines), que va mostrar una imatge de dissabte o dia
feiner.c
6 LA VANGUARDIA
V I U R E
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
BATEC
CIU TADÀ
El front ventós
comença a remetre
Mataró contracta una
brigada de 90 aturats
BARCELONA w Protecció Civil va rebaixar ahir a prealerta el pla Procicat per previsió de forts vents en
cotes altes del Pirineu i al Prepirineu català. Malgrat aquesta rebaixa
del pla, durant el dia, les fortes ratxes van obligar a tancar algunes
estacions d’esquí a Catalunya com
en el cas de Vallter 2.000 o a l’estació d’Espot, que ni tan sols no va
poder arribar a obrir les seves instal·lacions pel fort vent i el mal
temps a la zona. Mentrestant, la
Generalitat manté el nivell de prealerta del pla Inuncat per l’estat de la
mar a l’Empordà, i la prealerta del
pla Neucat per nevades a l’Alt Pirineu i Aran. / Redacció
MATARÓ w L’Ajuntament de
Mataró ha donat a conèixer el
projecte Fem Feina, que disposa
d’1,5 milions d’euros de pressupost
per crear uns equips d’obres destinats a reparar voreres, paviments,
pintura i fer neteja viària, jardineria i reparació del mobiliari urbà a
tota la capital del Maresme. En
total, per aquest projecte se seleccionaran 90 persones en situació
d’atur, des d’arquitectes i enginyers, que dirigiran les obres fins
a oficials i peons de paleta o d’altres especialitats com pintura o
jardineria, passant per informadors
cívics per a una campanya informativa. / F. Cedó
Procés d’adjudicació de
178 pisos municipals
Promoció vàlida a la península i les Balears i limitada a 3.000 unitats.
BARCELONA w L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat el procés per adjudicar 178 habitatges a persones
majors de 65 anys per un lloguer
assequible i amb serveis complementaris adaptats, segons un comunicat municipal emès ahir. Els 178
pisos estan repartits en tres promocions que s’estan construint o s’iniciaran pròximament, situades al
carrer Pere IV, amb 29 habitatges; a
l’entorn de Glòries, amb 105, i al
carrer Infanta Isabel, on n’hi haurà
44. Els adjudicataris tindran dret a
utilitzar els habitatges durant tota la
seva vida pagant un lloguer fixat en
funció dels nivells d’ingressos de
cadascú. / Redacció
MOSSOS D’ESQUADRA
La detinguda encanona una de les persones que hi havia a l’oficina bancària
Atracament amb pistola de joguina
SANTA COLOMA DE GRAMENET w Un mosso
d’esquadra fora de servei va detenir el
passat 22 de desembre una dona acusada
de robatori amb intimidació en una entitat
bancària de la rambla Sant Sebastià de Santa Coloma de Gramenet que duia una pistola que va resultar ser de joguina. Es tracta d’una dona de 47 anys i de nacionalitat
espanyola veïna d’aquesta ciutat del Barcelonès nord. Els fets es van produir aquell
dilluns cap a les 13.45 hores. La dona va
irrompre a l’entitat bancària amb la pistola
a la mà i es va dedicar a intimidar tots els
empleats de l’oficina. Entre la clientela que
feia cua per dur a terme alguna operació a
la finestreta hi havia un agent dels Mossos
d’Esquadra. La dona es va adreçar al gestor
de l’entitat i li va ordenar que deixés de
parlar per telèfon perquè es tractava d’un
atracament. En aquell moment, el policia
autonòmic va aprofitar per abordar l’atracadora, reduir-la i desarmar-la. Més tard,
durant l’escorcoll de la bossa de mà de la
detinguda es va localitzar una segona pistola de joguina d’un canó una mica més
curt. Es tractava de dues rèpliques de mala
qualitat, però d’una gran capacitat intimidatòria. / Redacció
PER NOMÉS
89€
VALORADA
125 €
El consum de wifi a
l’aeroport es dispara
EL PRAT w El consum de wifi gratuït
ha augmentat a l’Aeroport de
Barcelona-el Prat un 68% aquest
novembre respecte al mateix mes
de l’any anterior, segons l’empresa
adjudicatària de l’explotació del
servei, Kubi Wireless, integrada al
Grup Eurona Telecom. El consum
global dels 28 aeroports de la xarxa
d’Aena que ofereixen aquest servei
de connectivitat va augmentar un
76% en el mateix període, i previsiblement continuarà augmentant,
segons l’empresa. La companyia
prestadora del servei atribueix l’augment a una necessitat més gran dels
passatgers d’estar connectats a internet. / Europa Press
t’ofereix una
ESPATLLA IBÈRICA DE GLA
Capa Negra del Consorcio de Jabugo
i una Ampolla Chivite Finca de Villatuerta
UNI TA TS L I MI T A DE S
FES LA TEVA COMANDA ARA
Gaudeix-la
en maridatge
amb aquest
CHIVITE
935 500 105
FINCA DE VILLATUERTA
Selecció Especial
www.gourmetlavanguardia.com
O COMPRA ONLINE A:
Truca i en 72h tindràs a casa
una Espatlla Ibèrica de Gla Reserva
Martín Berasategui
Martín Berasategui, un dels grans cuiners del món, reconeix Capa Negra de
Jabugo com un ibèric excepcional. Una espatlla procedent només de porcs ibèrics
de pura raça seleccionada, criats en llibertat i alimentats a base de glans i herbes.
Una espatlla curada en assecadors naturals i madurada als cellers de Jabugo.
INFORMACIÓ PER ALS SUBSCRIPTORS: Hauran d’actuar com els lectors, realitzant la reserva de la promoció a través del telèfon. *Despeses d’enviament per tota la Península 5,5 €. Oferta vàlida fins a fi del lot disponible (3.000 peces). Espatlla de Gla Capa Negra
del Consorcio de Jabugo a 89 €/u., IVA inclòs. Pes aproximat peça: 4,5 Kg. Telèfon d’atenció al client i comandes: 935 500 105 (24 hores, caps de setmana inclosos).
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
LA VANGUARDIA 51
Economia
L’evolució dels mercats financers
2014, l’any que les empreses
van tornar a creure en les borses
Dotze companyies trenquen la inèrcia dels últims exercicis en saltar al parquet
SERGIO HEREDIA
Barcelona
Com més pugen els mercats,
més empreses decideixen incorporar-s’hi. Analistes, experts i assessors financers assumeixen la
màxima, un principi que en realitat figura en el decàleg oficiós
dels parquets.
Vist així, sembla lògic que el
2014 hagi registrat uns nivells
d’activitat considerables. Segons
Business Insider, aquest ha estat
l’any amb més ofertes públiques
de venda (OPV) des dels anys de
les puntcom, a començaments
d’aquest segle XXI: 273 noves
companyies cotitzades. Algú
s’ha oblidat d’Alibaba, l’Amazon
xinès? Es tracta de la sortida a
borsa més gran de la història,
una fita que s’ha aconseguit
aquest 2014.
Passa el mateix en l’àmbit espanyol: l’any que ara venç, el
mercat continu ha rebut set noves empreses, una cosa que no es
veia des del 2010. I no s’ha quedat sol en l’esforç.
El mercat alternatiu borsari
(MAB) ha crescut en cinc companyies més, prou com per defensar dues tesis: la primera, que
l’escàndol Let’s Gowex no ha estat capaç d’enfonsar el mercat alternatiu, i la segona, aquesta encavalcant-se a l’anterior: que
aquest MAB, mercat plantejat
com a competència directa al finançament bancari, li espera un
bon futur.
Toca recuperar la màxima que
obre la informació: com més pugen els mercats, més empreses
decideixen incorporar-s’hi. Tot
el que ha passat aquest 2014 segueix aquest principi a ulls clucs.
Els mercats espanyols van començar l’exercici en un estat excepcional (l’Ibex venia d’un
+21,42% el 2013 i semblava entossudit a mantenir el ritme el primer semestre), i aquesta tendència va alimentar les expectatives.
En les primeres setmanes, Elvira
Rodríguez, presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de
Valors (CNMV), va vaticinar que
prop de mitja dotzena d’empreses s’incorporarien al mercat
continu el primer semestre. Va
encertar de ple.
Després les coses es van torçar. El conflicte ucraïnès, l’espectre d’una tercera recessió a
l’eurozona, la crisi del petroli i la
falta de reformes a Itàlia i França
van enterbolir l’evolució dels
mercats europeus, amb les seves
derivades en l’Ibex, que es va
veure atiat per la volatilitat. Els
cops de volant van foragitar hipotètics nous agents borsaris.
Des de juliol fins avui, ni una
rant el seu salt. Es refereix a
Abertis Telecom, Aena (la ministra de Foment, Ana Pastor, ja ha
obert la porta a l’entrada de capital privat en l’ens), Saba, Isolux i
Naturhouse.
Altres elements també han entrat en el partit. Els bancs han
mantingut tancada l’aixeta, embrancats a sanejar els seus comptes, preparant-se per a les cèlebres proves d’estrès de finals
d’octubre. “Si els bancs no et donen diners, al final arriba el moment en què has d’acudir directament als inversors –diu Brun–.
Per això s’han registrat múltiples ampliacions de capital”.
D’entre les debutants, Logista,
Hispania i Axia han registrat els
millors resultats. Els títols de to-
SORTIDES A BORSA
Volum en milers de milions d’euros
2004
3,29
2005
1,17
2006
2,47
2007
11,950
2008
1,86
2009
12,280 milions
2010
1,89
2011
11,49
2012
778,490 milions
2013
0
2014
4,63
LES MÉS BEN PAR AD ES
Logista, Hispania
i Axia han registrat
pujades notables
des del seu debut
NOVES INCORPORACIONS
ED R EAMS , AMB PR OBLEMES
Mercat continu el 2014
30,00%
8,60%
3,40%
Merlin
Lar
Applus +
eDreams Odigeo
El pèssims resultats
trimestrals van
castigar l’agència
de viatges
Logista
Hispania
Axia
0%
-10,00%
-39,17%
-84,98%
LA VANGUARDIA
Aspecte de la Borsa de Madrid el 5 de desembre passat
El MAB supera el cas Gowex
]Al final, el cas Let’s
Gowex, un dels culebrots financers de l’estiu, no ha soscavat la
credibilitat del mercat
alternatiu borsari
(MAB), que ha registrat
la incorporació de cinc
noves companyies al
llarg de l’any: Facephi,
Only-Apartments, Mercaal, NPG Technology i
Home Meal (Nostrum).
Tant Brun com Puig interpreten que el MAB
(29 empreses cotitzades)
continuarà creixent en
els propers anys.
NOVES INCORPORACIONS
MAB el 2014
Mercal
+13,95%
Only Apartments
+4,55%
Home Meal
-1,48%
NPG Technology
Facephi
-33,93%
-43,41%
LA VANGUARDIA
DANI DUCH
sola empresa no ha entrat al mercat continu.
“En general s’han ajuntat dos
factors”, apunta Xavier Brun,
gestor de fons de Solventis. “Veníem d’un bon any de borses, i
s’esperava que aquest ritme es
mantingués al llarg d’aquest
2014. Per això mateix, la majoria
de sortides es van produir en el
primer semestre”.
Les ganes hi van fer la resta.
Calia trencar amb la inèrcia actual: no hi havia hagut incorporacions l’any passat. I amb prou feines n’hi va haver tres el 2012.
Unes quantes companyies feien
cua, en espera del moment més
propici.
De fet, algunes han decidit contenir-se, en espera del 2015. Segons Brun, cinc empreses, algunes de molt grans, estan prepa-
tes han pujat des de la seva primera cotització, al contrari del que
ha passat en el cas d’Applus+ i eDreams Odigeo. “Això d’eDreams
ha estat un problema de resultats”, diu Jaume Puig, director general de GVC Gaesco Gestión.
“Estava donant bones notícies
fins al moment en què va sortir a
borsa (al març). Però poc després va començar a donar males
notícies empresarials (el seu primer compte de resultats postcotitzada va ser desastrós) i els inversors van perdre la confiança”.
“En el cas d’Applus+ –continua–,
va ser un assumpte del disseny
de l’operació. Nosaltres entenem
que va sortir de cara al mercat”.
Al marge d’aquests aspectes
puntuals, els analistes creuen
que el ritme de noves cotitzades
no decreixerà el 2015. Es basen
en les bones perspectives borsàries: “els bancs centrals han imprès tants diners que en algun
lloc han de ser –diu Brun–. S’ha
generat inflació als bons, per això els seus tipus d’interès són
tan baixos, i a la borsa li agrada.
I més diners que hi haurà,
amb el Banc Central Europeu
preparant la seva expansió quantitativa (el cèlebre QE)”. Des de
principis d’any, l’Ibex ha crescut
el 5,7%.c
52 LA VANGUARDIA
E C O N O M I A
DILLUNS, 29 DESEMBRE 2014
Els pèrits del Banc d’Espanya detallen del 12 al 16 de gener els seus informes a l’Audiència Nacional
El ‘cas Bankia’ que ve
l’anunci d’una eventual reformulació dels comptes” de l’any 2011.
Amb aquesta contundència revelen els pèrits la reacció del consell
d’administració del 16 de maig del
2012, primera reunió que presideix Goirigolzarri, però amb bona
part de consellers de l’equip anterior. Només Araceli Mora del comitè d’auditoria va dimitir del seu
càrrec per la reformulació dels
comptes. En una reunió posterior, José Manuel Serra va fer constar en acta que la reformulació responia a decrets llei. Sigui com sigui, els pèrits ho deixen molt clar:
“Els comptes anuals del 2011 de
BFA formulats el 28 de març del
2012, (amb Rato a la presidència)
no expressen la imatge fidel de
l’entitat, ni compleixen la normativa del Banc d’Espanya a causa de
l’existència d’errors comptables”.
CONCHI LAFRAYA
Madrid
E
l 2015 arrencarà amb
alt voltatge als tribunals pel cas de la fallida
sortida a borsa de Bankia. Els pèrits del Banc d’Espanya,
que estan en comissió de servei
treballant per al cas, se sotmetran
a un exhaustiu examen entre el 12
i el 16 de gener a l’Audiència Nacional davant el jutge Fernando
Andreu. Allà, desgranaran els
seus dos informes, que sumen 410
pàgines i seran peces fonamentals
per a l’obertura del judici oral al
llarg de l’any. També serà rellevant la posició que prengui el fiscal Alejandro Luzón, fins ara molt
passiu. I les preguntes que facin
advocats com Andrés Herzog
(UPyD) o Juan Moreno del moviment social 15MpaRato sobre totes les incongruències al voltant
del cas. Tornaran a ser cridats altres implicats, com Rodrigo Rato
o José Ignacio Goirigolzarri,
aquest últim en qualitat de testimoni. Fins i tot el magistrat pot reclamar la presència d’altres testimonis, com l’actual ministre
d’Economia, Luis de Guindos, després de les seves polèmiques paraules en culpar l’equip de José
Luis Rodríguez Zapatero de la sortida a borsa de l’entitat fusionada
amb set ex-caixes d’estalvis. O
també l’exministra d’Economia,
Elena Salgado.
Aquí desgranem el guió amb alguns dels principals temes que
sortiran a la palestra.
Polèmica sortida a borsa
Una de les preguntes claus serà
per què el consell d’administració
no va plantejar cap reticència que
el preu de sortida a borsa quedés
en 3,75 euros l’acció, quan la banda de preus s’havia fixat entre
4,41 i 5,05. “No consta en acta que
hi hagués un mínim debat sobre
AVISOS
OFICIALS
Fedor, S.A.
En Junta General Universal y Extraordinaria celebrada el 31 de enero de 2013, todos los accionistas de la compañía han acordado, por unanimidad, reducir el capital social de 141.235 euros a
56.494 euros mediante la amortización de acciones propias en cartera.
Sant Hilari Sacalm, a 19 de diciembre de 2014.El Admininistrador Solidario.
Institut Català del Sòl
L’Institut Català del Sòl anuncia als efectes de
garantir els principis de publicitat i concurrència
d’ofertes, de conformitat amb allò que disposa el
Decret 351/1995 de 28 de desembre d’alienació
de locals comercials i places d’aparcament propietat de l’Incasòl, que ha rebut una sol·licitud de
modificació del preu, en relació amb la venda de
les places d’aparcament números 79, 80 i 81, situades al carrer de la Creu número 2, de la
promoció avinguda del Monestir-1 (14 habitatges),
de Sant Cugat del Vallès, que modifica les condicions econòmiques de la concurrència d’ofertes
públiques iniciada, per a la comercialització de
563 places d’aparcament, el maig de 2014.
Les sol·licituds per participar s’han de presentar al Registre de l’Incasòl, al carrer de Còrsega,
273-279 de Barcelona, fins a les 12:00 hores del
dia 29 de gener de 2015.
Barcelona, 29 de desembre del 2014. – El director, Francesc Damià Calvet i Valera.
DANI DUCH / ARXIU
Imputat. L’expresident de Bankia Rodrigo Rato sortint de
declarar el mes d’octubre passat per les targetes opaques
les conseqüències de la rebaixa”,
assenyalen els informes. De la mateixa manera, s’exigirà als pèrits
que expliquin una de les seves
principals conclusions: “que la fixació del preu no va ser un model
de concurrència”. Entre els seus
arguments, als informes figura
que empreses i bancs espanyols
van acudir a l’operació aportant
1.247 milions. Qui els va donar
l’ordre perquè ajudessin Bankia a
saltar al parquet?
inventaris disponibles hi ha peticions incomprensibles”. Fins i tot,
testifiquen que hi ha 16 empreses
que van acudir al procés, que eren
clients de Bankia, però que tenien
problemes “en el servei del deute”. Els experts titllen d’“argument sorprenent” que no s’encarregués a un expert independent
una valoració de BFA a Bankia,
després dels canvis normatius
que exigien més provisions a les
entitats financeres.
Dubtes en el tram institucional i
minorista
Després de tenir cobert el tram
institucional (40%), es va donar
pas als inversors minoritaris
(60%). En total, es van captar
3.092 milions. Avui, el FROB debat amb Bankia qui tornarà
aquest import, ja que tot apunta
que el jutge anul·larà l’operació i
s’hauran de tornar els diners als
inversors que hi van anar. Això sí,
per això els afectats estafats han
d’haver posat una demanda.
Reunió de grans banquers
Un altre dels temes que destapen
els pèrits són dues reunions que
va mantenir l’actual ministre
d’Economia, Luis de Guindos,
amb Francisco González (BBVA),
el desaparegut Emilio Botín (Santander), Isidre Fainé (CaixaBank)
i Rodrigo Rato per buscar una solució per a Bankia. Rato reclamava ajuts públics per 7.000 milions
i va caldre injectar-ne 19.000. Per
què no va ser convocat el Banc
d’Espanya a les dues trobades?
Errors en el procés
Els pèrits judicials detallen pas a
pas errors en el procés. Destaquen que Bankia “no va facilitar
els NIF dels inversors institucionals, la qual cosa dificulta l’anàlisi
de la informació”. També que “als
Reformulació dels comptes
Amb l’arribada de Goirigolzarri a
la presidència es van reformular
els comptes per demanar la injecció de diners a Brussel·les per
salvar l’entitat. “No consta en acta
cap reacció dels consellers a
Es qüestiona l’auditor
Algun conseller, per protegir-se,
va reclamar que constés en acta
que “la tramitació del procés auditor ha posat en risc el sistema financer del país”. Els tres ajustos
principals que redueixen el valor
comptable de l’entitat són: participació de BFA a Bankia (5.189 milions); actius fiscals de BFA (2.713
milions) i actius immobiliaris de
Bankia (4.168).
Banc d’Espanya i CNMV
De Guindos va provar de polititzar el cas Bankia fa poc i va
llançar missatges contra el Banc
d’Espanya i la CNMV. Després, va
rectificar i es va adreçar contra
els seus màxims responsables llavors, Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Julio Segura. Tots dos podrien ser citats per Andreu. Hi ha
una carta que el Banc d’Espanya
va enviar el 17 d’abril del 2012 a
Bankia els detalls de la qual no
són públics, però se sobreentén
que revela la situació de fallida de
Bankia.
L’escàndol dels sous
Els pèrits detallen els 14,76 milions que es van emportar tots els
membres del consell d’administració de BFA i Bankia el 2011. Entre
els que més retribució van obtenir
destaca Rato (2,43 milions). Però
el més vistós és que es va passar
de retribuir amb 1,1 milions 18 directius el 2010, als 14,76 milions
que es van endur 36 alts executius
un any després.
Alegre ús de les targetes ‘black’
de Caja Madrid
Els pèrits revelen que la despesa
incorreguda amb les targetes opaques de Caja Madrid puja a 15,2
milions del 1999 al 2011. Les van
utilitzar 65 consellers i 21 consellers executius i directius. El seu
inventari comprèn 230 targetes.
Els pèrits defensen que “si els tenidors consideren que es tractava
d’una targeta d’empresa, això no
en legitimava l’ús particular. Si
era un complement retributiu, havien de declarar i tributar per
aquest concepte, sense que consti
que ho hagin fet”. L’informe recull que es va amagar la seva existència davant l’Agència Tributària, al fullet de la sortida a borsa,
davant el Banc d’Espanya, i a les
auditories internes i externes de
l’entitat.c
PA N O R A M A
El Bundesbank,
optimista per al
2015 pel petroli
w El president del Bundesbank i membre del Comitè
de Govern del Banc Central
Europeu (BCE), Jens Weidmann, va assegurar ahir que
la situació econòmica a la
zona euro no és tan dolenta
com diuen alguns, gràcies al
descens dels preus del petroli. “Europa no va tan malament com pensen alguns” i
la majoria d’experts preveuen una “recuperació, encara que lenta”. Es va tornar
a oposar a la compra de deute sobirà pel BCE amb l’argument que “acabem de
rebre un instrument d’estímul gratuït [el petroli
barat]”. / Afp
L’Euribor tancarà
al mínim del
0,328% i abaratirà
les hipoteques
w L’Euribor
a dotze mesos,
l’indicador més utilitzat per
calcular el cost financer de
les hipoteques, tancarà
aquest mes de desembre en
un nou mínim històric, al
voltant del 0,328%, fet que
abaratirà els préstecs hipotecaris uns 14 euros al mes
(168 euros anuals, per a una
hipoteca de 100.000 euros a
un termini de 25 anys). Fa
un any, el tipus d’interès de
referència per a les hipoteques se situava en el 0,543%.
En el cas d’un préstec de
300.000 euros, també a 25
anys de termini, l’estalvi financer anual serà de 335
euros. Curiosament, el gener
passat, l’Euribor va pujar fins
al 0,562%, i va posar punt
final a dos anys de baixades.
Però posteriorment va iniciar un descens gradual i constant que es va accelerar a
partir del setembre quan el
Banc Central Europeu (BCE)
va reduir el preu del diner al
mínim del 0,05%. El juliol
del 2008, l’indicador va assolir el seu màxim amb el
5,393%. /Efe
Telefónica
congelarà al gener la
quota d’abonament
w Telefónica congelarà al
gener el preu de la quota
d’abonament, mesura que
prorroga així per segon any
consecutiu, segons van informar ahir fonts de l’operadora. La companyia que presideix César Alierta no preveu
fer cap modificació en el
lloguer de línia almenys en la
primera part del 2015. L’última pujada que va aplicar la
companyia a la quota d’abonament data de mitjan 2013,
quan va elevar el preu fins
als 14,38 euros al mes més
IVA (un 2,9%), que estava
congelat des del 2008. Aleshores la pujada la va aplicar
al juny amb efectes retroactius des de l’abril. / EP
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
i
1,30
DILLUNS
29 DE DESEMBRE DEL 2014
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
www.elperiodico.cat
www.grupozeta.es
DIRECTOR
ENRIC HERNÀNDEZ
29
dl.
PER A GENT COMPROMESA
Així treballen els ‘nobel’
de l’ensenyament
Educar en
l’empatia
PER CÉSAR BONA
MESTRE
COSES DE LA VIDA
3 Pàgines 24 i 25, i editorial
UNA ALTRA TRAGÈDIA AÈRIA AL SUD-EST ASIÀTIC
TEMA DEL DIA
3Pàgines 2 a 4
La història es repeteix
AFP / SUTANTA ADITYA
Un nou avió malaisi,
el segon del 2014,
desapareix després
d’un canvi de rumb
La recerca de
la nau, amb 162
passatgers a bord,
es reprèn avui
Rescat d’un
ferri incendiat
a l’Adriàtic
COSES DE LA VIDA 3Pàgina 27
Un oficial indonesi assenyala el punt on va desaparèixer el vol QZ8501.
ANA / GLT
RESPOSTA A LA CAIGUDA EN ELS SONDEJOS
Rajoy planeja
canvis en el
PP i en les
candidatures
3Mas i Urkullu s’alien
contra la «recentralització»
empresa pel Govern
PANORAMA
3Pàgines 17 i 18
Nevada a la vall d’Ordino (Andorra), ahir.
L’any s’acaba amb fred, neu i vent
3El temporal provoca el caos als Alps COSES DE LA VIDA 3Pàgina 26
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Panorama
17
DILLUNS
29 DE DESEMBRE DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
POLÍTICA
L’ESTRATÈGIA DELS CONSERVADORS
Rajoy activa la seva agenda al PP i
revisa la comunicació per al 2015
El president estudia canvis al partit i també
a les candidatures per fer front a les enquestes
El líder popular ordena organitzar una convenció
nacional en un any electoral i ajorna el congrés
MIGUEL LORENZO
GEMMA ROBLES / IOLANDA MÀRMOL
MADRID
S’
acaba el 2014. Aquell
any en què la crisi va
passar a ser «història» a
Espanya, segons afirma un optimista president del Govern que, divendres, va tancar el
curs polític augurant que el 2015 serà recordat com el de l’«impluls definitiu» de l’economia. Un cop acabades les festes nadalenques Rajoy,
segons explica el seu entorn, alternarà molt més que fins ara el vestit
d’home d’Estat amb el de líder del
PP. L’agenda del cap de l’Executiu
haurà de fer forat sí o sí als actes polítics i intervencions públiques, que
augmentaran de manera notable. I
és que al quarter general dels populars les coses no estan per a bromes,
si es té en compte el que diuen uns
sondejos que continuen alertant el
bipartidisme que la seva recuperació s’entreveu llunyana i que una
força emergent, Podem, n’amenaça
la supremacia. A més a més, els conservadors van acaparar tant poder
territorial a les últimes autonòmiques i locals que resulta inimaginable que puguin millorar, ni tan sols
conservar aquest resultat als comicis que se celebraran el mes de maig
vinent.
L’objectiu de la direcció del PP
és intentar que el retrocés electoral
amb el qual ja compten no es converteixi, arran del desgast i del rebuig
provocat per polítiques governamentals i especialment per la insofrible corrupció, en una trompada.
Volen una explosió controlada, sabedors com són que perillen places
fonamentals com Madrid, València
o Múrcia, entre altres. Així les coses,
com a primera mesura es busca reactivar un partit que no s’ha caracteritzat per la seva frenètica activitat
en aquesta legislatura, massa confiat en la seva còmoda majoria absoluta i temorós que escàndols com
el cas Bárcenas entelin els seus actes
polítics. Però el rellotge, inclòs el de
Rajoy –aquell que té fama de funcionar amb més lentitud que el de la
resta de mortals–, avisen que arriben temps electorals. Hi haurà canvi
de cares a les candidatures, al partit i
nova estratègia de comunicació.
NERVIS DE CANDIDATS / A les files popu-
lars admeten que existeix un «clam
creixent» perquè Rajoy faci un cop
de timó en la política de comunicació de l’Executiu i del partit, atès
que per a alguns dirigents resulta
«obsoleta i ineficaç». Una de les que
ha fet crítiques en públic en aquest
33 El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, al XVII Congrés Nacional de l’Empresa Familiar a Alacant, el novembre passat.
les audiències ELS ESCONS DE LA TELE
NOUS PORTAVEUS
J Modernitzar i «donar ganxo» als
missatges del Govern i del PP.
Aquesta és la finalitat que diuen
que ara tenen els populars de cara
a l’any que ve. Mariano Rajoy ja ha
pres algunes decisions en
aquesta línia: ha nomenat ministre
Alfonso Alonso –amb la intenció
que reforci el perfil polític i
mediàtic d’un Executiu massa
tecnòcrata i poc donat als focus–;
ha incorporat el secretari d’Estat
de Relacions amb les Corts, José
Luis Ayllón, a les tasques de
portaveu del Govern (que fins ara
assumia en solitari la
vicepresidenta, Soraya Sáenz de
Santamaría) i ha escollit portaveu
al Congrés Rafael Hernando, un
diputat d’allò més provocador a
qui mai li ha importat comparèixer
davant la premsa. Fonts populars
indiquen que el president del
Govern sospesa també recuperar
la figura del portaveu del partit, en
un moment en què la seva
secretària general, María Dolores
de Cospedal, s’haurà de centrar
en la campanya per a les
eleccions autonòmiques de
Castella-la Manxa.
MINISTRES ALS PLATÓS
J A més a més, el Partit
Popular ha decidit plantejar una
batalla de la qual en un primer
moment es va burlar i que
actualment admet que està
perdent: la dels platós. Després de
mesos de burlar-se dels
adversaris que freqüentaven les
tertúlies i entrevistes amb més
audiència, els populars ara tenen
la intenció de sumar-se a aquest
carro contra rellotge. Els escons
de la televisió també compten: els
ministres i dirigents s’exposen i
s’exposaran encara molt més, per
ordre de Rajoy.
sentit ha estat Esperanza Aguirre, la
mateixa que va anunciar l’any 2013
que es retirava de la política i va deixar la presidència de Madrid per ara
provocar Rajoy i el seu equip postulant-se com a candidata a l’alcaldia
de la capital. Les enquestes li somriuen més que el seu propi partit, que
observa de reüll i amb desconfiança
l’estratègia de qui, el 2008, va amenaçar de disputar a l’actual president les regnes del PP.
És probable que quan arribi la
convenció nacional que els populars celebraran a Madrid els dies 24,
25 i 26 de gener ja s’hagi aclarit si
Aguirre se surt amb la seva, i ella i
Ignacio González són els aspirants
madrilenys, o si s’emporten una
sorpresa. Oficialment s’assenyala el
mes de febrer per confeccionar llistes, però el partit dóna per fet que hi
haurà degoteig de notícies les pròximes setmanes. I canvis de noms per
oferir «renovació», la qual cosa provoca incertesa en les organitzacions
territorials del partit. Una altra cosa
és la direcció nacional del PP: curiosament el líder, Mariano Rajoy, ja
ha deixat clar que ell sí que es pensa
presentar a les pròximes eleccions
generals, que tindran lloc al mes de
novembre. I els últims dos mesos ho
ha repetit cada vegada que n’ha tingut ocasió, per si a algú li agafa la
temptació d’intentar moure-li la cadira animat per les enquestes.
En aquest context, Rajoy es cobreix les espatlles: ha convocat per
al mes de gener l’abans esmentada convenció nacional en comptes
d’un congrés (que permetrà a altres
possibles aspirants, si n’hi hagués,
optar a la presidència en vigílies de
les generals) malgrat que, segons els
estatuts del seu partit, és el que tocava. Els congressos s’han de convocar cada tres anys, segons unes normes internes del PP que el seu ara
cap fa anys que se salta a la torera.
I això que és precisament Rajoy qui
s’ha permès introduir fa unes quantes setmanes una esmena en el paquet de mesures anticorrupció per
obligar per llei els partits a convocar
conclaves cada quatre anys, sense esquivar un calendari que es convertirà en obligatori. Curiós. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
19
DILLUNS
29 DE DESEMBRE DEL 2014
EL DILEMA DEL SOCIALISME
El PSC, a tot o res
Els socialistes catalans es juguen el 2015 la seva rellevància i la viabilitat de l’aposta
federal H El partit debatrà la seva «reconstrucció» amb els ciutadans en un acte al gener
JOSE RICO
BARCELONA
Després de quatre anys vivint en
permanent tumult, el PSC ha arribat a un punt de no retorn. A la
direcció socialista ho reconeixen
obertament: «El 2015 ens ho juguem a tot o res». El que està en
joc és pràcticament la supervivència del partit o, almenys, la seva rellevància en el mapa polític català. La doble cita amb les urnes (municipals i generals), que té moltes
probabilitats de ser triple si s’hi
sumen les famoses plebiscitàries
catalanes, sotmetrà a examen definitiu la fèrria aposta federalista
de Miquel Iceta com a alternativa
plausible a la pulsió independentista. La cúpula socialista creu que
està en millors condicions per salvar els mobles una vegada que la
pugna per la consulta, que ha dessagnat internament l’organització, ha deixat pas al debat sobre la
independència, en què la posició
del partit sí que és unitària.
Amb la finalitat de començar
a «refer» el projecte socialista, el
partit planeja, per a finals del mes
de gener, un gran acte que estarà
obert als ciutadans. La cita, anunciada ahir per Iceta en una entrevista de l’agència Efe, està pensa-
Iceta confia
en els pactes
d’esquerres per
salvar els mobles
en les municipals
da com «una invitació» a «tots els
catalans» que vulguin fer aportacions al debat sobre la «reconstrucció» socialista. El PSC vol que
la discussió en el seu pròxim congrés ordinari arribi així després
d’«escoltar molt profundament la
societat».
Esperances en Sánchez
En la seva conferència del dia 10 de
desembre, el primer secretari del
PSC va veure la viabilitat del seu
projecte polític en un futur Govern d’esquerres a Espanya presidit per Pedro Sánchez. Iceta té posades gran part de les seves esperances en el secretari general del
PSOE. En l’entorn del líder del PSC
afirmen que Sánchez està bolcant
moltes energies en Catalunya, fins
i tot més que el seu antecessor, Alfredo Pérez Rubalcaba. Ha viatjat
a Barcelona en diverses ocasions,
unes de públiques (com l’endemà
del 9-N) i unes altres que no han
transcendit, per fer pedagogia entre l’empresariat i els agents i els
col·lectius socials. Conscients que
33 La conferència 8 Miquel Iceta, en el seu acte al Museu Marítim de Barcelona, el dia 10.
el PSC i el PSOE es retroalimenten
de les coses bones i de les dolentes,
el temor dels socialistes catalans és
que la controvèrsia al PSOE a compte del lideratge de Sánchez sigui un
llast per a la reconnexió amb el votant tradicional.
A més a més d’intentar que el
debat social i econòmic desbordi
el «monotema» sobiranista, el PSC
vol explotar el missatge que el pla
independentista d’Artur Mas i Oriol Junqueras ha estat un «fracàs»
i ha estancat l’autogovern català.
«Ni una sola competència més en
quatre anys», retreuen fonts de la
direcció del PSC, el líder del qual reclama que la comissió bilateral Estat-Generalitat surti de la seva letargia i es reactivin les negociacions
dels traspassos pendents de l’Estatut. Amb aquest programa i la reforma constitucional Iceta intentarà difuminar la premissa plebiscitària amb què Mas plantejarà unes
eleccions anticipades, si és que n’hi
ha, cosa que a la cúpula socialista
no tothom té clar. Alguns dirigents
veuen temptadora per a Mas l’opció de prorrogar els pressupostos
i «llançar la cavalleria mediàtica»
contra ERC durant un any si no li accepta la llista unitària.
El que no ha qüestionat ningú
en públic de moment és que Iceta
sigui el candidat en cas d’avançament electoral. No obstant, sectors
del partit confien que hi hagi temps
per celebrar unes primàries obertes amb uns quants candidats, encara que admeten que ara mateix
no hi ha cap aspirant alternatiu sòlid. L’únic dirigent que ha provat de
marcar el pas al primer secretari recentment ha estat el senador Carles
Martí, que va defensar la necessitat
que el PSC endurís el to contra Mas,
fins i tot plantejant-se la possibili-
tat de presentar una moció de censura. Mentrestant, Iceta insistia
en l’estratègia conciliadora, allargant la mà al president per negociar els pressupostos.
Dura competència
JULIO CARBÓ
Però tan o més importants que les
autonòmiques i les generals per
al PSC ho seran les eleccions municipals, les que en un altre temps
van ser el bastió del partit. El 24 de
maig estaran en joc les seves actuals 196 alcaldies i 2.119 regidors. A
cinc mesos vista, en la direcció del
partit reconeixen que serà complicat mantenir les majories absolutes (les de Lleida, Cornellà i
Viladecans semblen les més sòlides) i s’encomanen als pactes d’esquerres per retenir importants
feus, com l’Hospitalet, Santa Coloma i Tarragona, i tornar a governar, per exemple, a Barcelona. El
PSC espera que la fragmentació
de l’esquerra que s’entreveu en els
grans ajuntaments li deixi marge
de maniobra per forjar governs alternatius a CiU i, en molts casos,
a ERC, però la competència serà
molt dura. A la pressió de Ciutadans per la dreta i de Podem per
l’esquerra s’hi ha afegit la de les seves pròpies escissions: Avancem i
Moviment d’Esquerres (Mes). H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
24
DILLUNS
29 DE DESEMBRE DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
Nous mètodes en l’ensenyament
Professors a
contracorrent
Els candidats al ‘Nobel’
dels docents destaquen per
innovar i motivar l’alumne
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA
D
os italians, tres canadencs
i tres indis, una mexica·
na, dues jordanes i una
marroquina... i fins a 17
nord-americans. Aquests són, junta·
ment amb una vintena de professors
més, els contrincants del mestre sa·
ragossà César Bona en la seva carre·
ra cap al Global Teacher Prize, el Nobel dels docents. La llista dels 50 fina·
listes que aspiren al guardó inclou
persones de 25 països diferents, amb
alumnes d’orígens socials i cultu·
rals molt diversos. Hi ha alguna co·
sa, però, que sí que comparteixen
tots els candidats: entrega al món de
la docència, creativitat i capacitat de
lideratge.
Entre els aspirants a ser el millor
professor del món no hi ha cap fin·
landès, coreà o singapurès. Tampoc
hi apareixen japonesos ni polone·
sos, països tots ells molt ben situats
a l’Informe PISA de l’Organització
per a la Cooperació i el Desenvolupa·
ment Econòmic, que cada tres anys
Molts exerceixen en països
amb una estructura escolar
fràgil o entorns complexos
aspirant espanyol
CÉSAR BONA
Aules organitzades
de manera singular
César Bona (Ainzón, 1972) és
l’únic mestre espanyol entre els
50 finalistes al Global Teacher
Prize. Insisteix que hi ha desenes
de docents espanyols tan innova·
dors com ell, però el seu cas no
és tan habitual: ha estat guardo·
nat en dues ocasions pel Ministe·
ri d’Educació per la seva tasca en
dues escoles diferents. Al seu ac·
tual col·legi, el Puerta de Sancho,
a Saragossa, ha organitzat l’aula
de manera singular. Cada alum·
ne hi té una funció: hi ha una
advocada, un responsable de la
llista negra dels que parlen mas·
sa, un altre dels que s’ofereixen
a ajudar els companys, un líder
dels sublevats...
Anàlisi
César Bona
MESTRE
Educar en l’empatia
A
quests últims set anys he
viatjat per l’escola pública
en totes les seves formes, i
he tingut la sort de conèi·
xer nens extraordinaris. En un col·
legi dels que en diuen «difícils», a
Saragossa, em van donar la classe de
quart de primària, la més conflicti·
va segons els companys. Molts nens
no sabien llegir amb 10 anys, i els
primers dies eren un pols constant.
No vaig voler fer-los aprendre: volia
que m’ensenyessin. I allà, mentre el
Javi em donava pautes per tocar el
caixó gitano. jo els escrivia una obra
de teatre perquè poguessin acostarse a la lectura. Al Juan, que faltava a
la meitat de les classes, li va agafar
per venir més sovint i ja entenia al·
gunes paraules. Quan em vaig aco·
miadar l’últim dia, l’Abraham em
regalava entre llàgrimes una colò·
nia marca Armario.
Vaig agafar les meves coses i vaig
aterrar en un petit poble a 60 quilò·
metres de la capital aragonesa. Bure·
ta, es diu. Només 200 habitants i una
escola amb sis nens de cinc edats di·
fixa un rànquing amb els millors sis·
temes educatius.
Al contrari. Pràcticament la mei·
tat dels nominats al Global Teacher
Prize procedeixen de països amb
una estructura escolar fràgil (entre
ells, els sis africans, els dos centre·
americans i els 11 asiàtics que han
arribat a finalistes). I bona part dels
que ensenyen en països considerats
desenvolupats ho fan en condicions
com a mínim singulars, en escoles
d’alta complexitat o amb recursos
minvants.
L’espanyol Bona, per exemple,
va començar la seva trajectòria en
un col·legi d’una zona degradada de
Saragossa, l’escola Fernando el Ca·
tólico, al Barrio Oliver, amb un grup
d’alumnes de 10 anys i de diverses
nacionalitats, entre els quals hi ha·
via nanos que encara no sabien lle·
gir. Bona va passar després a fer-se
càrrec de l’escola rural de Bureta,
també a Saragossa, on es va trobar
amb una única classe de només sis
estudiants de diferents edats, ame·
naçada de tancament des de feia
ferents. Em preocupava com em fa·
ria càrrec d’aquests nens sense tor·
nar-me boig. En els dos anys en què
vaig conviure amb ells vaig desco·
brir com la força de la imaginació
podia fer que els somnis d’uns avis
es fessin realitat. Encara avui, cinc
anys després, aquells nens seguei·
xen convidant als seus aniversaris la
Pura, que volia ser mestra, i que els
regala caramels quan van a buscarla.
El destí em va portar a Muel, un
altre poble d’Aragó. Vaig conèixer
12 nois i noies de quart, que en la se·
va defensa dels animals van acon·
seguir invertir el sentit de l’educa·
ció i ensenyar als adults que cal po·
sar-se en el lloc d’altres éssers per
veure què senten i actuar en conse·
qüència. Són nens i els van escoltar
un alcalde, uns diputats, advocades,
futurs i futures mestres i futurs ve·
terinaris. I els va escoltar Jane Goodall. La mateixa Jane que uns me·
sos més tard em diria: «Vull que sà·
pigues que allà on vaig poso els teus
societat
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
25
DILLUNS
29 DE DESEMBRE DEL 2014
gran barcelona 3 El Turó de la Rovira
LA PROPOSTA 3 Programació nadalenca
mostrarà la història del barraquisme r P. 30
per a nens als Cinemes Texas r P. 34
LLL
ALBERT BERTRAN
anys.
«És que la innovació, per definició, acostuma a trobar terreny adobat en les perifèries del sistema. Els
innovadors, a més de tenir una fusta particular, solen ser persones
que assumeixen riscos en condicions no sempre favorables», constata
Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, una entitat dedicada a l’anàlisi dels sistemes educatius
i les noves pedagogies.
FER SERVIR L’ENTORN / En la llista d’as-
pirants al Nobel de la docència hi ha
excepcions, és clar, com l’holandès
Jelmer Evers, que fa classes d’Història en una universitat d’Utrecht i
que motiva els seus alumnes a través
de les noves tecnologies, o l’alemanya Mareike Hachemer, que ensenya anglès fent ús del teatre en una
escola tècnica de la ciutat de GrossGerau. «El docent innovador ha de
ser també una persona amb una visió molt col·laborativa, no es limita a
treballar dins de l’aula, sinó que sap
fer servir el que li ofereix el seu entorn per implicar els seus estudiants», prossegueix Palacín.
«En realitat, hi pot haver innovació en qualsevol aula, en qualsevol
col·legi... Cada dia veiem experiències innovadores en escoles de barris estàndards», observa Enric Roca,
professor de Pedagogia Sistemàtica
i Social a la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB). «El que és dolent
–afegeix Roca– és que, almenys a Espanya, aquesta innovació depèn de
les persones o els equips que la porten a terme per iniciativa pròpia.
Passa massa vegades que, tan bon
punt el professor innovador se’n va
del col·legi o canvia el grup de mestres del centre, les pràctiques innovadores desapareixen».
El treball d’aquests docents, solitari, anònim i sovint a contracor-
César Bona, amb uns
alumnes a classe,
al col·legi Puerta de
Sancho, a Saragossa.
nens com a exemple d’esperança en
un futur millor». I això és el que tinc
jo, esperança. Confiança en una generació amb nens que van aprendre
que si et proposes una cosa i lluites
per ella, l’aconsegueixes. En tots aquests projectes, ningú
estava obligat a involucrar-se ¿Per
què van funcionar a l’escola? Perquè no eren obligatoris. No es pot
obligar ningú a ser respectuós, per
exemple. El respecte no s’imposa.
Com tampoc es pot imposar l’amistat. A tots els mestres ens ha passat
alguna vegada que dos nens es barallen. Els agafem de la mà, els posem l’un al davant de l’altre i els diem: «Juan, has de ser amic del Pablo». ¿Funciona? Provem llavors a
fer el mateix en una baralla entre
dos adults. Fiqueu-vos al mig, agafeu-los de la mà i digueu-los: «¡Pareu! Heu de ser amics». No, no funciona així. Tampoc puc obligar ningú
que m’estimi. L’única manera és estimular aquesta persona perquè el
respecte, l’amistat o l’amor li surtin
el premi
10 FINALISTES
AL FEBRER
5.000 CANDIDATURES
J La fundació Varkey Gems,
organitzadora del Global
Teacher Prize, va rebre l’octubre
passat al voltant de 5.000
candidatures de 127 països, de
les quals, en aquest moment,
segueixen en competició 50
aspirants de 25 nacionalitats.
Al febrer, l’entitat donarà a
conèixer els 10 finalistes. El
guanyador serà proclamat el 16
de març en un fòrum global
sobre educació a Dubai.
NOU DOCENTS EUROPEUS
J A més a més de l’espanyol
César Bona, aspiren al premi
vuit docents europeus –dos
italians, dos britànics, una
alemanya, un holandès, una
estoniana i una macedònia–,
dos centreamericans, sis
africans, 11 asiàtics, dos
australians i una vintena de
nord-americans (17 dels EUA i
tres del Canadà).
ELS MÈRITS
J El jurat, compost per 66
persones vinculades al món de
l’educació i de la cultura, tindrà
en compte a l’hora d’emetre el
seu veredicte «els èxits més
enllà de l’aula, que constitueixin
models d’excel·lència únics»
aconseguits pel candidat i si
«ha fet servir pràctiques
instructives innovadores i
eficaces i si ha aconseguit
resultats demostrables».
Hem d’animar a la
participació infantil en
la societat, començant
per les escoles
de dins.
Sempre es diu que els nens són els
adults del futur, però no són només
això. També són els habitants del
present, i hem de donar-los l’oportunitat d’opinar. A més a més, cal
donar-los eines perquè sàpiguen expressar-se i hem d’animar a la participació infantil en la societat. On
es pot promoure millor la participació dels nens en la societat és a
les escoles. Els que tenen més possibilitats d’animar els nens són els
mestres. Hauríem, llavors, de convidar els departaments d’Educació
que formin els futurs mestres o que
recolzin els que ja ho són perquè es
treballi amb els nens des de la seva
participació.
rent, «en sistemes amb una cultura
molt burocratitzada, hauria de tenir més suport o almenys un acompanyament de les administracions
educatives», protesta Palacín. Aquesta també és una de les principals reclamacions del candidat Bona, que
considera que la feina dels docents
espanyols està avui massa subjecta
a omplir formularis sobre els objectius i els èxits dels estudiants, quan
«el més important no són els deus
que tregui un estudiant, sinó que adquireixi les eines necessàries per valer-se en la vida adulta», subratlla.
«Els responsables educatius haurien de ser-hi perquè les experiències innovadors afloressin, per crear
ecosistemes que no fossin castrants.
En comptes d’això, moltes d’aquestes iniciatives es mutilen», afegeix el
director de la Bofill. «Les persones o
les escoles que aposten per nous models pedagògics també haurien de
tenir aquí un reconeixement», reclama.
/ A més a més
d’això, afegeix Roca, les administracions haurien de vincular innovació a avaluació. I ho explica: «Tenim
tendència a posar en marxa nous
models pedagògics sense analitzar
prèviament com funcionen els actuals». «En lloc de canviar el sistema
pel simple fet de canviar-lo –argumenta, en referència a la llei de millora de la qualitat educativa–, potser seria bo tenir evidències sobre
què va bé i què no va bé». D’aquesta
manera, de passada, la investigació
que es fa a les facultats d’Educació
també podria enfocar-se cap a la resolució dels dèficits i a proposar, al
seu torn, noves innovacions, defensa aquest catedràtic de la UAB. «I que
no sigui el mestre, des de la seva aula, l’únic que estiri aquest carro»,
sentencia. H
CANVIS SENSE ANÀLISI
Els anys passen molt ràpid. Entre aquests nens hi ha els futurs presidents o presidentes de les nostres
nacions. Però també hi ha el futur
forner o la futura periodista, o el futur marit que respectarà la seva dona o la senyora que tractarà amb
afecte els animals. És per això que és
tan important educar en empatia,
que a l’escola aprenguin sobre el respecte a les altres persones però també a ells mateixos; el respecte al lloc
on viuen i als éssers amb els quals el
comparteixen. Això, entre altres coses, és perquè la professió de mestre
és tan important. És hora que la tasca dels mestre es valori. Serà el millor premi que pugui rebre un docent.
Per cert: l’altre dia vaig fer una
conferència a la facultat d’Educació de Saragossa davant de 300 futurs mestres i allà el Javi i el Juan,
els meus primers alumnes, van fer
aixecar tothom del seient. Després,
van firmar en el llibre d’honor de la
universitat. El Juan ja sap llegir. H
Dilluns, 29 de desembre del 2014. ANY XXXIX. NÚM. 13417
Every day
two pages in
English
P58,59
COP DE
PORTA
Per què Catalunya no ha
encaixat mai a Espanya
1,20€
1714-1975. Capítol 24
1975-2014. Capítol 24
El desafiament
d’un referèndum
Felip de la
tercera via
P24,25
P26,27
P10-13
EUROPA-MÓN
Festa futbolística...
IGUALTAT · Euskadi i Catalunya empaten 1-1 a San Mamés
GOLS · Aduriz avança els locals i Sergio García anivella el marcador
Tragèdia per
aire i per mar
Desapareix un avió d’AirAsia i es crema en
plena travessia un ferri davant de Grècia
A dalt, familiars dels passatgers de l’avió desaparegut. A baix,
el fum de l’incendi del ferri ■ REUTERS
P4,5
ENTREVISTA
Josep Maria Vila d’Abadal President de l’AMI
“Als governants els
falta força d’unitat”
Una estelada i un ikurrin, onejant ahir a la grada de l’estadi de San Mamés ■ ORIOL DURAN
...i front comú
contra la
recentralització
El lehendakari, Íñigo Urkullu, i el president de
la Generalitat, Artur Mas, segellen un pacte
per plantar cara als abusos i la retallada de
competències del govern espanyol ■ P8
Artur Mas i Íñigo Urkullu, ahir, reunits al Palau d’Ajuria
Enea de Vitòria ■ DAVID AGUILAR / EFE
197327-1102603w
Club del Subscriptor P12
|
6 Política
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
L’assignatura pendent
OBJECTIU · Ciutadans vol consolidar a les eleccions municipals del 2015 el salt polític que va fer en les darreres eleccions
al Parlament COMPETIDORS · El creixement de la CUP, la irrupció de Podem i de noves plataformes rupturistes
compliquen al partit d’Albert Ribera la intenció de monopolitzar el discurs contra la corrupció i l’‘establishment’ català
Percentatge de vot de C’s
David Marín
0-0,9%
1-1,9%
2-2,9%
3-3,9%
Demarcació
ió
de Barcelona
Regidors
2
Demarcació
de Girona
Regidors
0
Demarcació
de Lleida
Regidors
4
>4%
LLEIDA
C
iutadans es troba
a les portes
d’unes eleccions
municipals en les
quals es juga la
seva majoria d’edat dintre
de la política catalana. Per
un costat, i després del
salt espectacular fet a les
eleccions al Parlament del
2012, en què va passar de
tres a nou diputats, les
enquestes durant aquest
mandat li han pronosticat
un creixement encara
més gran, fins a situar-se
com a tercera força política al Parlament català
amb una vintena d’escons, creixent sobretot a
<1%
D'ARAN
<1%
<1%
ALLA
ALLAR
PALLARS
SOBIRÀ
ALTA
A
ALTA
RIBAGORÇA
<1%
CERDAN
AN A
CERDANYA
<1%
<1%
BERGUEDÀ
<1%
<1%
<1%
<1%
È
SOLSONÈS
<1%
1,5%
NOG RA
N
A
NOGUERA
OS NA
OSONA
URGELL
PLA D'URGELLL
<1%
VALLÈS
O
L
ORIENTAL
3%
4,1%
VALLÈS
OCCIDENTAL
<1%
AN A
ANOIA
MARESMEE
2,1%
<1%
<1%
2,3%
<1%
A
RIBERA
D’EBRE
AT
PRIORAT
<1%
DE
CONCA DE
À
BARBERÀ
GA
GARRIG
GARRIGUES
<1%
ALT
ALT
CAMP
BAIX
LLOBREGAT
LOBREGAT
AT
PENEDÈS
BAIX
GARRAF
PENED
N
PENEDÈS
1,2%
<1%
2,9%
2,1%
BARCELONÈS
È
1,24%
4%
A AGONÈ
ARRAGONÈ
A NÈ
N
TARRAGONÈS
CAMP
RA
TERRA
ALTA
<1%
BA
A X EBRE
AIX
BAIX
<1%
ONTSIÀ
NTSSIÀ
À
MONTSIÀ
TTotal
t l
Catalunya
Alcaldies: 0
Regidors:
7
Vots: 35.060
(1,22%)
BA
BAIX
EMPORDÀ
VA
SELVA
<1%
<1%
<1%
<1%
<1%
A RA
ARRA
SEGARRA
SEGRIÀ
À
SEGRIÀ
<1%
<1%
POLLÈÈ
RIPOLLÈS
ALT URGELL
ALT
ALLA
ALLAR
PALLARS
JUSSÀ
ALT
EMPORDÀ
<1%
<1%
1,1%
Demarcació
ió
de Tarragona
Regidors
1
costa del PSC i del PP.
Darrerament, però, la irrupció de Podem a la política estatal i a la catalana
ha suposat un gir important en la demoscòpia. Ja
a les europees del 2014
Podem va frenar les expectatives de creixement
a Catalunya del partit
d’Albert Rivera, i les enquestes més recents confirmen aquesta tendència. El CEO del mes de de-
sembre rebaixava el nombre d’escons de Ciutadans
a entre 14 i 16, cosa que
de totes maneres significaria un increment important i mantenir-se
com a tercera força a Catalunya, tot i que amb
Podem entrant al Parlament amb una força d’entre 9 i 11 diputats.
Amb aquest panorama
tan sacsejat i demoscòpicament tan mòbil, Ciutadans prepara les municipals del 2015 amb la idea
que s’hi juga consolidar el
seu espai polític i aprovar
l’assignatura pendent
d’estendre’s a tot el territori català. El punt de partida és baix: el 2011 Ciutadans només va aconseguir 7 regidors a tot el
país. El seu vot al conjunt
del país es va quedar per
sota del 1,5%, amb millors
resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona, les
comarques de Tarragona
i el Segrià, i resultats escassos a la resta del país.
“Ens falta la força municipal”, explica el diputat
Carlos Carrizosa, “i des
de les darreres eleccions
al Parlament, en què vam
aconseguir nou diputats,
ens vam fixar com a ob-
jectiu estratègic la implantació forta als municipis”. Ara serà l’hora de
la veritat. El partit es va
crear “molt ràpidament,
de dalt a baix, en lloc de
partir d’una base municipal”, i aquests darrers
dos anys han intentat
crear agrupacions territorials i reforçar les que
ja hi havia. “Fa dos anys
vam demanar als nostres
afiliats que comencessin
a anar als plens per assabentar-se dels temes municipals, es van estructurar amb coordinadors
d’agrupació, un responsable de xarxes socials,
d’acció política, etcètera,
per tal de tenir ara una
estructura de base.”
Segons Carrizosa, el
partit només presentarà
candidatura allà on ha pogut crear una estructura
local amb garanties duSegueix a la pàgina 8
16
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
Economia
Facebook
intenta
recuperar el
mercat xinès
Altres xarxes socials
locals creixen amb
força i ocupen
el buit deixat pel
gegant dels EUA
El sector de l’automòbil
El final de l’amor pel di
TRADICIÓ L’Estat francès ha incentivat
l’ús del gasoil des dels anys 60 amb
beneficis fiscals ENRERE El perill del
carburant per a la salut inquieta per la
gran dieselització del parc de vehicles
Albert Lladó
Romero
París
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El 8 de desembre passat
l’alcaldessa de París, Anne
Hidalgo, confirmava una
notícia que semblava
anunciada des de feia mesos: la intenció municipal
d’eliminar els vehicles dièsel a la capital francesa a
l’horitzó del 2020. Només
dues setmanes abans s’havia conegut el resultat de
l’anàlisi del pic de contaminació que va deixar París entre boirines al desembre del 2013 durant
més d’una setmana. La
conclusió de l’estudi revelava que l’aire d’aquells
dies, farcit de les partícules fines que emet el dièsel,
era el mateix que el que generen vuit fumadors en
una habitació d’uns 20
metres quadrats. Un resultat en sintonia amb el
veredicte de la Organització Mundial de la Salut,
que fa un any i mig va dictaminar que les emissions
d’aquest carburant són
susceptibles de provocar
càncer de pulmó.
Amb el dièsel en el paper de nou enemic públic, i
amb l’avinentesa d’una venidora nova llei de transició energètica francesa i
de la propera Cimera pel
Clima de París 2015, Hidalgo vol convertir la capital en la punta de llança
que inverteixi una realitat
molt arrelada a l’Estat
francès: l’amor pel dièsel.
Si bé actualment hi ha països que demostren un
gust semblant pels vehicles de gasoil, com Bèlgica,
Portugal, Irlanda o l’Estat
espanyol –tots amb matriculacions de dièsels entre
el 65% i el 72% al 2013–,
històricament
aquest
combustible ha estat una
excepció francesa. L’ apetència pel gasoil es remunta als anys 60, quan el president Charles de Gaulle
va voler assegurar la independència energètica de
l’Estat francès apostant
per la nuclear, una revolució que obligava a tancar
bona part de les velles centrals elèctriques que funcionaven amb gasoil i que
en va generar un gran excedent tenint en compte
que en l’època només els
vehicles pesats l’utilitzaven. Per estimular el consum d’aquest estoc i fer el
dièsel més atractiu, el govern va abaixar-ne els impostos, especialment en
comparació als de la gasolina, incitant massivament, per exemple, la Peugeot a produir vehicles de
motor gasoil per tal d’eixugar-ne la sobreproducció.
Bretxa amb la gasolina
Els constructors francesos van aprofitar l’oportunitat i es van lliurar a desenvolupar la tecnologia i
els models dièsel fins a
convertir-los en la seva
gran veta de mercat, i les
crisis petrolieres dels anys
70 en van accentuar la
tendència. Als anys 80, però, amb la desacceleració
de la indústria automobilística francesa després de
l’entrada dels vehicles japonesos al mercat, el govern va tornar a incentivar l’ús del dièsel. En bona
part, ho va fer a través de
Jaques Calvet, exmandatari de la PSA entre el
1983 i el 1997 i antic conseller del president Valéry
Giscard, i gràcies al qual es
La guerra del dièsel
Dieselització en la matriculació de cotxes
% respecte al total de matriculacions
1
9
9
0
Estat espanyol
1
9
9
5
Estat espanyol
2
0
0
0
Estat espanyol
2
0
0
5
Estat espanyol
2
0
1
3
Estat espanyol
15%
10%
Alemanya
33%
França
7%
Regne Unit
33%
15%
Alemanya
França
47%
20%
Regne Unit
52%
30%
Alemanya
49%
França
15%
Regne Unit
FONT: COMITÈ DE CONSTRUCTORS
FRANCESOS D’AUTOMÒBILS
67%
42%
Alemanya
60%
França
38%
Regne Unit
66%
47%
Alemanya
França
67%
50%
Regne Unit
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
6.900
92,9
van aconseguirien nous
avantatges fiscals. L’aparició de la tecnologia de la
injecció directa, a final
dels anys 90, que reduïa el
consum sense perdre potència, va acabar d’augmentar-ne les vendes.
Si bé es cert que bona
part dels països europeus
practiquen un desviament entre la taxació del
dièsel i la benzina, a l’Estat
francès ha anat històricament més enllà. En un informe del 2011, el Tribu-
milions d’euros anuals són
els que l’Estat francès deixa
de recaptar pels avantatges
fiscals als vehicles dièsel.
per cent dels vehicles d’empresa a França són els que
funcionen amb gasoil. Se’n
pot deduir el 100% de l’IVA.
nal de Comptes va xifrar
aquesta bretxa en 6.900
milions d’euros anuals, i
segons dades de la Unió
Francesa d’Indústries Petrolieres (UFIP), si la diferència de taxació a l’Estat
francès entre gasoil i gasolina era de 5 euros per hectolitre el 1975, el límit va
superar els 20 euros el
1985 i, des de fa trenta
anys, es manté entre 17 i
20 euros, a través de diversos mecanismes. Per exemple, es pot deduir un
80% de l’IVA del gasoil si és
d’ús particular i el 100% si
és d’empresa, fet que ha
provocat que la flota de
gairebé totes les companyies franceses (92,9%) funcioni amb vehicles dièsel. I
fa més poc, des del 2008,
una taxa grava els vehicles
en funció de les emissions
de CO2. És una mesura de
caire ecologista, però va
tornar a beneficiar els motors dièsel, que emeten
menys diòxid de carboni
que els de gasolina.
“Atacar el dièsel és atacar el made in France”,
va resumir fa un any l’exministre d’Economia Arnaud Montebourg, contrari a tota taxació extra
del combustible preferit
dels francesos. ■
| Economia | 17
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
L’APUNT
Tecnologies
polítiques
Joan Armengol
Prou sovint trobem que la utilització d’una font d’energia o una altra depèn no tant de la seva eficiència, el
seu cost o la facilitat per obtenir-la, sinó de decisions
purament polítiques sovint qüestionables. Va passar
amb l’ús del carbó a l’Estat espanyol, que va servir només per evitar la despoblació de certes conques mineres mancades de cap altra mitjà de subsistència alter-
natiu. L’energia nuclear ha estat potenciada o restringida en un país o altre per una simple decisió del govern de torn. La potenciació de l’eòlica i la fotovoltaica
està vinculada a la concessió de subvencions i tarifes
regulades. Ara França vol fer marxa enrere d’una decisió històrica per potenciar el dièsel, i alhora s’alarma
pels milers de llocs de treball que posa en perill.
ièsel
Treballadora en una cadena de muntatge de turismes del grup Peugeot ■ SAMUEL KUBANI / AFP
El lligam trava
la marxa enrere
NEGATIVA · Beneficiada durant dècades, la indústria del sector automotriu
francès es resisteix a reduir l’ús del gasoil OCUPACIÓ · L’estratègia nacional
pro dièsel n’ha comportat una important dependència laboral
A. Lladó Romero
L
PARÍS
Mesures de xoc a París el 2015
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Convertida en la preocupació
principal del 84% dels parisencs, la contaminació de
l’aire es convertirà en el gran
cavall de batalla de la ciutat
des de l’any vinent, coincidint
amb la cimera pel clima del
desembre. L’alcaldessa, Anne
Hidalgo, ha deixat entreveure
algunes mesures que es posaran en pràctica, com la prohibició de la circulació per
grans vies com els Camps Elisis, excepte a vehicles d’emissions ultra baixes. També es
limitaran els autobusos amb
dièsel, així com els desplaçaments diaris en cotxe del domicili a la feina.
En la mateixa direcció, es
planteja la creació d’una gran
zona amb velocitat limitada a
30 quilòmetres per hora als
quatre barris del centre de la
capital, que, segons Hidalgo,
“esdevindrà, a la llarga, la regla a tot París”. En aquests
barris, a més, només hi podran tenir accés bicicletes,
busos, taxis, vehicles d’urgències, de lliurament a domicili, i vehicles de residents.
a solució del dièsel, si
s’atenen els informes de
l’OMS o la Comissió Europea sobre la seva perillositat per a la salut, no
pot ser viable a llarg termini. Però
a causa de totes les concessions al
dièsel a França, que l’han convertit
en un líder mundial en la seva recerca i comercialització, la salut
pública encara té més pes que a altres indrets. Senzillament, perquè
les proporcions i la longevitat de
l’ús del dièsel hi superen qualsevol
comparació, ja que els dirigents de
la indústria de l’automòbil, amb les
facilitats que hi han atorgat, han
optat per no moderar-lo tot i que
els signes d’alarma per contaminació vénen de lluny. El 1999 la PSA
ja va presentar un filtre que aturés
les partícules contaminants que
emetia el dièsel, una innovació tècnica que ara s’ha demostrat com
un pegat ineficaç perquè només
atura les més grans i deixa passar
les petites, més perilloses perquè
penetren a la sang i els pulmons.
Per tant, si bé els vehicles de dièsel estan prohibits per contami-
nants a Tòquio des de fa 15 anys,
a Europa, les matriculacions dièsel van ser del 55% el 2013, i a
l’Estat francès, la xifra de vehicles
amb gasoil arriba al 62,1%.
Des del punt de vista dels dirigents francesos, i més enllà de l’argument poc convincent de no voler veure perillar els balanços propis, no han trigat a aparèixer informacions que destaquen la pèrdua
de llocs de treball que comportaria
al territori francès un fre al dièsel
com el que s’està temptejant.
Gran dependència
Amenaça calculada o no, el cert
és que l’estratègia de motorització dièsel a França, projectada directament a través dels successius governs com una branca industrial clau, en va permetre un
ràpid desenvolupament però
també n’ha suposat una gran dependència amb els anys.
Gràcies a aquesta estratègia,
per exemple, la Peugeot és un referent tecnològic en la matèria, fins
al punt que encara avui, tot i la
tendència deslocalitzadora, tots
els motors dièsel del grup són fabricats a França. A més, diverses
fàbriques del constructor a territo-
ri francès estan dedicades totalment a produir motors dièsel, una
situació que es repeteix igualment
a la Renault. En aquest sentit, els
constructors francesos reivindiquen més de dos milions de llocs
de treball lligats directament o indirectament a la indústria dièsel,
una quantitat que, tot i que és posada en quarantena pel partidisme de qui l’ha emès, guanya relleu
per l’actual evolució de l’atur, que
creix sense aturador des de febrer
del 2008 i ja és del 10%.
A això s’hi ha de sumar el delicat estat de la indústria automotriu francesa, tradicional múscul
econòmic nacional, i sobretot de la
PSA, endinsada en una dura reducció de plantilla per ajustar-se a
la demanda decreixent del sector i
guanyar competitivitat respecte a
les fàbriques a l’estranger. En
aquest sentit, minvar el dièsel seria afeblir un sector en què la competitivitat francesa no es mesura
–només– en costos, sinó en una
capacitat tecnològica superior a la
d’altres territoris. Malgrat això,
entre la salut i la resta la resposta
sempre hauria d’estar clara. Tot i
així, a França, fins ara, pel que fa
al dièsel, no ha estat així. ■
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
Societat
Retrat de les
situacions de pobresa
Dues de cada deu persones que viuen a Catalunya
estan en risc o situació de
pobresa. Aquest percentatge ha anat augmentant
els últims anys i vol dir que
cada cop més persones viuen amb menys de 9.423
euros nets anuals. La desagregació per edats de
l’Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat) demostra que aquest risc de
pobresa té més incidència
entre els menors de 16
anys (27,3%), mentre que
la franja que en té menys
és la dels majors de 65
(12,4%) per l’efecte de les
pensions. Experts i entitats d’atenció a les persones vulnerables adverteixen que el panorama de
cara al 2015 no és gaire esperançador, perquè la clau
està en la creació de llocs
de treball prou ben remunerats perquè cada família pugui cobrir les seves
necessitats bàsiques.
La preocupant fotografia que ofereixen les estadístiques la corroboren
“les entitats de trinxera”.
Càritas Diocesana de Barcelona i el Casal dels Infants han fet balanç del
2014 fa pocs dies: Càritas
ha passat de 17.900 a
24.000 usuaris, amb un increment del 55% de serveis prestats, mentre que
el Casal ha superat els
18,4%
16,3%
26,9%
19,5%
17,8%
16,3%
16,2%
20,1%
CRISIAmb una taxa de pobresa del 20% urgeix una priorització d’uns pressupostos
socials SOLIDARITAT Les entitats cobreixen sovint les necessitats més bàsiques
SUFICIÈNCIA Reclamen al govern que cap família estigui sense ingressos mínims
BARCELONA
27,3%
31,1%
Taxa de risc de pobresa per edat
19,3%
Polítiques dirigides
a l’autonomia de
totes les persones
Sònia Pau
Consideren
urgent garantir
l’alimentació i
l’atenció infantil i
també l’habitatge
Reptes socials
prioritaris de
les entitats
per al 2015
19,2%
30
Les xifres
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
106.700 4.366
llars no tenen cap mena
d’ingrés regular, mentre
que 220.700 tenen tots
els adults sense feina.
famílies a Catalunya van
perdre el seu habitatge (de
compra o lloguer) per impagaments entre l’abril i el juny.
1.600 nens i joves atesos, i
s’ha trobat que ha rebut
1.400 sol·licituds per a 240
places de cursos de formació laboral. Són dos casos,
però il·lustren la situació.
diferents prioritats per a
l’any vinent: que les més de
sis-centes persones que esperen per accedir a un servei d’atenció de dia o per
una residència tinguin plaça, que s’ajusti el sistema
educatiu a les necessitats
dels joves i també que
s’aturi el nou sistema de
copagament, que Dincat
considera “injust”.
També la qüestió econòmica preocupa les persones amb dependència,
d’una banda, per les dificultats d’accedir a un servei o prestació i, d’una altra banda, el fet que per
qüestió d’incompatibilitat
d’ajudes ara es reclamin
quantitats molt altes a algunes famílies.
Una de les novetats del
2014 ha estat que el ple del
Parlament dediqués al
març un ple monogràfic a la
pobresa i les desigualtats.
Nou mesos després, però,
poc del que allà es va parlar
s’ha convertit en realitat. Sí
que s’han reforçat en certa
manera les beques menjador i l’atenció amb casals i
Prestacions i serveis
“Les escoles i entitats no
podem assumir qüestions
com ara l’alimentació, la
roba i el material escolar”,
adverteix el president de la
Federació d’Entitats per a
la Infància i l’Adolescència
(Fedaia), Jaume Clupés,
que reclama una renda garantida per a les famílies
amb fills perquè siguin autònomes per gestionar-se.
En la mateixa línia, des de
la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), la proposta és que es millorin les
prestacions i els serveis
d’atenció a les persones.
Entre els col·lectius que
més pateixen les retallades hi ha les persones amb
discapacitat. La presidenta de Dincat (Federació
Catalana de la Discapacitat Intel·lectual) planteja
50.000
firmes necessiten els promotors de la ILP contra l’anomena emergència habitacional,
social i la pobresa energètica.
colònies als menors en període de vacances, però cap
solució prou contundent
contra la pobresa energètica. La mobilització ciutadana no s’atura i ha fet, per
exemple, que el Parlament
hagi de discutir una iniciativa legislativa popular
(ILP) per la renda garantida de ciutadania. ■
2009
2010
2011
Llars sense ingressos laborals
195.163
88.134
64.297
2008
122.234
2013
Llars
sense ingressos
laborals
2008
2013
Persones que viuen
en llars sense
ingressos laborals
Infància
Renda garantida
familiar per a
la infància
Cal garantir a les famílies uns ingressos
mínims que cobreixin les necessitats
quotidianes. Les escoles i entitats no
poden assumir qüestions com ara l’alimentació, la roba i el material escolar.
Ha de ser una prioritat absoluta que
tots els infants i adolescents tinguin cobertes les necessitats bàsiques i per a
això necessitem una renda garantida
familiar. Catalunya destina actualment el 0,9% del seu PIB a polítiques
d’infància i família contra el 2,2% de
mitjana europea. Ha estat així en
temps de crisi i de prosperitat. És hora
que la infància sigui una prioritat de les
polítiques públiques i destinem un percentatge més alt dels nostres recursos
a garantir el seu benestar. Necessitem
invertir en una renda garantida familiar però també en polítiques de qualificació i inserció laboral per a joves i adolescents i en petita infància. El 2015 ha
de ser l’any que per fi avancem cap a homologar les nostres polítiques d’infància i família amb la mitjana europea. Ha
de ser l’any també que millorem la nostra fiscalitat. Sense uns ingressos suficients no podrem finançar un futur millor per a la infància.
■ JAUME CLUPÉS. PRESIDENT DE LA FEDAIA
| Societat | 31
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
L’APUNT
Pla de rescat per als
clients dels bancs
Carles Sabaté
Les administracions estatal i europea s’han preocupat
força de salvar els sistemes bancaris insuflant una milionada en plans de rescat bancari. S’ha salvat el sistema de la bancarrota, probablement, però ningú no va
pensar en la bancarrota de les famílies o dels estalviadors. Es va cedir els diners als gestors bancaris per
equilibrar els seus deutes. El president de Càritas Bar-
celona, Salvador Busquets, insisteix en una proposta
que hauria pogut ajudar les famílies. I per què una part
d’aquests diners donats als bancs no es podien donar
als clients dels bancs més vulnerables? Amb el compromís de seguir-hi vinculats i que no s’ho gastessin
en ximpleries, s’hauria ajudat famílies, clients i bancs...
i consumidors en general. No s’hi va pensar?
Llei de la dependència
Total
Perfil de les persones
beneficiàries per gènere
Menys de 16 anys
De 16 a 64 anys
Novembre 2012
65 anys i més
67%
27,3%
105.241
19,8%
19,8%
Homes
33%
52.412
Setembre 2013
12,4%
18,6%
16,4%
26,7%
19,3%
Dones
Dones
67%
105.365
Homes
33%
52.646
Juny 2014
2012
Dones
2013
67%
Població amb privació material per tipus de privacions
Vacances almenys una setmana l’any
Carn, pollastre o peix, almenys cada dos dies
Mantenir l’habitatge a una temperatura adequada
No es pot permetre de disposar de cotxe
No es po permetre de disposar d’ordinador personal
146,2
L’any 2015 vindrà condicionat pel
procés perquè els catalans decideixin
el seu futur: si s’aprova un nou pressupost o es prorroga, si té un alt contingut social, quin govern hi haurà i si hi
haurà unitat política i estabilitat general. Tothom, administracions i ciutadans, cal que reconstruïm les prestacions i també les atencions a les persones que han quedat reduïdes i malmeses, entenent com a propi tant dolor i angoixa. Els sectors i entitats
d’atenció a les persones han de man-
49.699
Novembre 2012
385,1
Dones
2.955,2
67%
98.195
Homes
33%
49.752
724,6
543,0
447,5
Gent gran
Cal reconstruir les
prestacions i l’atenció
a les persones
33%
3.227,4
Capacitat per fer-se càrrec de despeses imprevistes
Retards en els pagaments de despeses
relacionades amb l’habitatge principal
98.682
Població (milers)
Homes
FONTS: IDESCAT, DEPARTAMENT
DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA, UGT
Discapacitat
tenir-se ferms servint, solucionant,
millorant i ajudant tothom que ho necessiti. Les administracions han d’assumir el lideratge, però a tots ens correspon participar en les solucions
com a coresponsables de la vida amb
dignitat de qualsevol persona. Caldrà
ser imaginatius per trobar respostes
adients, innovadores, ajustades a la
realitat econòmica, visualitzar necessitats i mancances emergents i donarhi solució, trobar maneres perquè la
societat i les persones avancin i es
mantinguin en pau i cohesió social. La
Fatec assumirà aquests reptes i hi respondrà bé i amb generositat.
■ MARIO CUGAT I LESEURS. PRESIDENT DE LA FATEC
Eliminar les llistes
d’espera als serveis i
aturar el copagament
Des de Dincat (Federació Catalana de
la Discapacitat Intel·lectual), encarem el 2015 amb la mateixa força que
acabem l’any: reclamant el compliment dels drets del col·lectiu. És urgent donar resposta a les 650 persones que, segons càlculs estimatius,
esperen accedir a un servei d’atenció
de dia o residencial. Insistim que són
recursos bàsics i irrenunciables perquè garanteixen la inclusió social. En
educació, és totalment prioritari donar resposta als joves que han acabat
l’escolarització obligatòria. El nombre de places de formació és insuficient, no hi ha cap oferta pública fora
de la província de Barcelona, no
s’ajusta a les necessitats reals de les
empreses i, a més, amb l’última reforma educativa hem perdut l’FP adaptada o específica.I, sens dubte, continuarem treballant perquè el govern
aturi la nova ordre de copagament i la
renegociï amb el sector. La norma,
basada en uns criteris que considerem que no corresponen a la realitat
de les persones amb discapacitat, les
empobreix i a més les priva de tenir
una vida digna i autònoma.
■ ROSA CADENAS. PRESIDENTA DE DINCAT
|
32 Societat
|
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
Pobresa infantil i habitatge
són els reptes prioritaris
a Les ONG urgeixen a les administracions una aposta valenta per les polítiques socials a Pendents
els acords del Parlament del març per reformar la renda mínima i resoldre la pobresa energètica
Sònia Pau
BARCELONA
La xarxa d’entitats socials
s’estan convertint en el
coixí per a moltes famílies
sense ingressos o amb ingressos mínims. Van ser
les primeres a donar el senyal d’alerta i a definir el
moment amb expressions
com ara “situació d’emergència” o “de postguerra”.
La Creu Roja, Càritas i la
Taula del Tercer Sector coincideixen que la gran
prioritat de l’any vinent ha
de ser abordar la lluita
contra la pobresa i parallelament treballar per la
igualtat d’oportunitats.
“Ens preocupa especialment que la taxa de risc de
pobresa dels infants
(27,3%) estigui més de 6
punts per sobre que la de la
mitjana de la població catalana o que moltes famílies depenguin de les pensions, en molts casos exigües, de la gent gran”,
planteja el president de la
Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès. També la pobresa infantil és una de les
prioritats de Càritas a l’hora de plantejar les necessitats del 2015: “Volem garantir a les famílies que
els seus infants creixeran
sans, en igualtat d’oportunitats a l’escola, en una
ment de l’habitatge, però
sobretot, mantenir la dignitat”. Guiteras hi afegeix
que cal que l’Estat incrementi el salari mínim, que
s’ampliïn les prestacions
per als desocupats i que es
canviï la legislació de les
hipoteques. Pel que fa a la
Generalitat, demana més
pressupost per ampliar
no només els beneficiaris
de la renda mínima, sinó
també els ajuts al pagament de lloguers, les beques menjador i les prestacions de la llei de dependència. Càritas també insisteix en la necessitat
La xifra
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
2,1
milions de catalans van ser
atesos l’any 2011 per entitats
del tercer sector social. Un
25% més que el 2007.
La Creu Roja, com altres entitats, va reforçar durant l’estiu els serveis d’alimentació dels casals ■ ELISABETH MAGRE / ARXIU
llar feliç, oferir-los més
possibilitats per encarar
el present i mirar el futur
amb esperança”, indica
el director de l’entitat,
Salvador Busquets.
Les dades sobre pobresa evidencien que el 19,8%
de la població catalana
–cinc dècimes més que el
2012– no tenen les necessitats bàsiques cobertes.
La mitjana a tot l’Estat és
del 20,4% i la de la Unió
Europea, el 16,7%. “La pobresa continua creixent i
l’any vinent s’hauran de
reforçar i ampliar les mesures i pressupostos per
evitar-la”, reclama la pre-
Dependència
Aposta decidida
per la llei catalana de
l’autonomia personal
Les famílies continuarem lluitant
aquest 2015 perquè els nostres
drets no caiguin. Volem deixar de
pagar les conseqüències d’una llei de
la dependència incompleta pel que
fa alss pressupostos, progressivament desmantellada i que, en teoria,
havia de promoure l’autonomia de
les persones. Necessitem suport
econòmic per poder fer front al greuge comparatiu que comporta una
discapacitat. Demanem, per tant,
que no hi hagi més revisions de grau
sidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Àngels
Guiteras. De fet, Guiteras
recorda mesures pendents sorgides de les resolucions del ple monogràfic
del Parlament sobre la pobresa del març, com la reforma de la renda mínima
d’inserció (RMI) o buscar
solucions a la pobresa
energètica. Tot plegat passa perquè les famílies tinguin uns ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques. Busquets
aposta perquè cada llar
“pugui assegurar la seva
autonomia econòmica,
alimentària i el manteni-
d’augmentar el parc d’habitatges de lloguer social a
un preu assequible i que
creixi la xarxa d’escoles
bressol públiques. Una altra necessitat que detecten entre els seus usuaris
és que cal reforçar la xarxa
d’atenció en salut mental
per a infants i joves.
“Tenim 220.700 famílies amb tots els membres
a l’atur i cal augmentar les
partides destinades a polítiques socials, així com
les polítiques d’ocupació”,
diu Marquès. Des de Creu
Roja estan convençuts
que és fonamental el treball en xarxa d’entitats,
administracions i empreses, com fan amb l’Aliança
Humanitària per a l’Alimentació Infantil. ■
Sense sostre
de dependència a la baixa, que l’administració pagui el deute que té
amb algunes famílies i que resolgui
de manera diligent els 1.500 casos
de famílies a qui ara es reclama el retorn d’uns diners ja cobrats per una
incompatibilitat injusta.
Esperem que el govern faci una
aposta decidida i ferma i que la tan
promesa llei catalana de promoció
de l’autonomia personal sigui una
realitat que ens asseguri tenir una
vida digna, inclusiva i en igualtat
d’oportunitats que la resta de ciutadans. Nosaltres també som ciutadans de ple dret.
■ FERRAN FELIUS. PRESIDENT D’ENCERT
És inacceptable que hi
hagi 450.000 pisos
buits a Catalunya
La prioritat del 2015 hauria de ser
posar fi a la pobresa. Però, malauradament, el 2015 serà un any en què
encara hi haurà massa gent sense
els mínims possibles per tirar endavant. Segurament, el 2016 també.
I si continuem sense prendre’ns
seriosament el problema, el 2017
estarem encara pitjor.
És inacceptable que hi hagi
450.000 pisos buits a Catalunya
quan en calen 230.000. Però és
així. És imprescindible fer passos
de gegant per abordar aquest problema, el de l’habitatge. Els governs avancen massa poc a poc i
fan tard. La ciutadania ha de fer el
pas i posar pisos disponibles i, a
més, amb lloguers socials.
La millor fórmula és el contacte
directe propietari-llogater. Però poden sorgir dubtes cap a certs collectius vulnerables o amb pocs recursos. En aquests casos les entitats socials poden solucionar
aquests dubtes o també fer d’intermediaris, de manera que, en cas de
dificultats, sempre hi hagi garantida una resposta adequada.
■ FERRAN BUSQUETS. DIRECTOR D’ARRELS FUNDACIÓ
| Societat | 33
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
SALUT
CONSUM
La meitat dels metges de la
sanitat pública són interins
a Una enquesta adverteix que la provisionalitat de la feina s’allarga durant massa temps entre
els facultatius a La privatització dels sistemes de salut fa que alguns metges marxin a l’estranger
Redacció
El Clínic opera
ja amb un
nou robot
MADRID
Una enquesta alerta de
l’excés d’interinitat entre
els metges del sistema sanitari públic, tant pel
nombre de facultatius
sense plaça fixa com pels
anys que s’allarga aquesta
situació. El 46% dels metges que treballen en la Seguretat Social de tot l’Estat no tenen cap plaça en
propietat i un 26% fa més
d’una dècada que són en
aquesta situació. Són dades de l’enquesta de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que agrupa
diverses entitats de metges de l’Estat.
L’estudi laboral indica
que un 41% dels metges
que no disposen d’una plaça fixa en la sanitat pública
tenen un contracte laboral
d’una durada inferior al
mig any. Hi ha fins i tot un
6% del total de metges que
fa més de vint anys que estan sense plaça fixa, i renovant contractes, per fer
guàrdies o per cobrir vacants per hores o baixes.
L’hospital Clínic de Barcelona
ha començat ja a operar amb
el nou robot quirúrgic Dóna
Vinxi Xi, un equipament d’alta
tecnologia que és especialment apte per a intervencions de cirurgia gastrointestinal amb la mínima invasió i
precisió, gràcies al sistema
3D. El robot ofereix als cirurgians un gran augment de
graus i permet operar amb
petits orificis al cos, alhora
que disposa d’una gran llibertat de moviments i giratòria
sobre la taula d’operacions.
El robot Dóna Vinxi Xi, incorporat recentment pel Clínic ■ EL PUNT AVUI
—————————————————————————————————
10.000
metges de tot l’Estat han
marxat a l’estranger els últims quatre anys, sobretot
a Europa i Llatinoamèrica.
El president de l’OMC,
Juan José Sendín, alerta:
“A un professional mèdic,
no el podem tenir uns
anys sense exercir i en
una nevera i després posar-lo a treballar al cap de
cinc anys com si res. A
banda, si ballen d’un lloc a
l’altre no tenen prou estabilitat per conèixer els pa-
cients i fer-ne unes correctes diagnosis.”
Els metges alerten
també que l’adopció de
mètodes de gestió privada en bona part dels sistemes de salut públics de
l’Estat (gestionats per les
autonomies) està generant la marxa de facultatius a l’estranger. “Un
Les figures dels personatges
de la pel·lícula Frozen, de Disney, s’han convertit en un fenomen aquestes festes de
Nadal, que apareixen com a
número 1 en el segment de
joguines infantils més populars demanades a la botiga
virtual Amazon.es. En segon
lloc figuren els personatges
de Star Wars. ■ REDACCIÓ
CIÈNCIA
—————————————————————————————————
La xifra
‘Frozen’, fenomen
aquest Nadal
també a internet
dels incentius del sistema
estatal era l’estabilitat”,
assegura Sendín, però
amb la gestió privada “força metges opten per emigrar a l’estranger, ja que,
a igual precarietat i gestió
privada, alguns poden
trobar millors sous”. És el
cas del Regne Unit i altres
països d’Europa. ■
Descobreixen una
nova variant de
l’hemoglobina
El laboratori central de l’Hospital Clínic de València ha descobert una variant de l’hemoglobina que fins avui no estava descrita. És una variant
que, encara que no comporta
patologia, és responsable
d’interferir i originar resultats
“falsos” en la determinació del
control diabètic. ■ REDACCIÓ
TECNOLOGIA
Cada dia es
generen 315.000
virus informàtics
L’institut de ciberseguretat
calcula que cada dia es desenvolupen uns 315.000 virus
informàtics als ordinadors
del món. L’entitat adverteix
que la inseguretat afecta ja
qualsevol programa, i no
només els de Windows,
que fins ara eren el centre
dels atacs. ■ REDACCIÓ
Ciència
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Verdura fresca cultivada al saló o al lavabo
CONTENIDOR · Dos joves científics de Massachusetts inventen un caixó d’ecosistemes que permet cultivar verdures a
casa SALUDABLE · La idea és que la gran part de la població mundial que viu en ciutats pugui menjar productes frescos
Redacció
M
MADRID
enjar ecològic i
fresc cada cop
està més a prop
de poder ser
una realitat a
totes les llars urbanes. Dos llicenciats de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, MIT,
dels Estats Units, Jamie Byron i
Gabriel Blanchet, han inventat
un petit contenidor d’ecosistemes que permet cultivar verdures fresques dintre de casa. La
idea és que la població mundial
–el 85% de la qual viurà en ciutats el 2030– pugui menjar al-
gunes verdures fresques quan
vulgui. “L’invent neix amb vocació de descentralitzar la producció d’aliments, aconseguir que
les persones sentin més connexió amb la natura i que mengin
de manera més saludable”, han
dit els inventors, que mantenen
que el contenidor es pot installar en una habitació sense llum
perquè no necessita llum natural, això pot ser en un racó del
saló o del lavabo, per exemple.
“Ens hem basat en els principis de l’ecoponia, la versió
ecològica de la hidroponia, un
mètode per cultivar plantes
que fa servir dissolucions minerals en comptes de sòl agrí-
L’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) dels EUA ha creat
un sistema per cultivar dintre de les cases ■ CATY ARÉVALO /EFE
cola, i de l’aquaponia, que combina aquesta tècnica amb la
cria de peixos. Això permet
que les plantes creixin sense
sòl sobre bases hidropòniques
per les quals circulen l’aigua i
els minerals o, en cas de voler
fer cultiu vertical en un edifici,
sobre bases aeropòniques: suspeses en un núvol que conté
tots els nutrients. La fotosíntesi de les plantes es faria en una
combinació de llum natural i
artificial amb LED.
El que potser no serà tan
elegant serà quan un tingui
convidats anar a buscar un enciam o unes maduixes al costat de la tassa del vàter. ■
|
42 Comarques Gironines
|
Resum de l’any 2014
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
Salut Nous i vells equipaments
La Cerdanya i la
Garrotxa tenen
nous hospitals
a La col·laboració entre els estats espanyol, francès i la
Generalitat ha fet possible el centre de Puigcerdà; a Olot
el vell Sant Jaume ha estat substituït, ha crescut i millorat
Pau Lanao
PUIGCERDÀ / OLOT
Aquest any Puigcerdà ha
celebrat la festa major
dues vegades. La patrona,
una verge trobada, la Mare
de Déu de la Sagristia, s’escau el 8 de setembre, quatre dies després que s’iniciés el procés d’obertura
del nou hospital de la Cerdanya, un projecte transfronterer que va tenir la
implicació de tres administracions, l’Estat francès,
l’espanyol i la Generalitat
de Catalunya. El dia 19
d’aquell més es van obrir
les urgències i aquella va
ser la culminació d’un llarg
procés iniciat el 2003
quan després de la signatura del protocol d’acord
entre el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i el president
de la Generalitat de Catalunya, amb l’Agència Regional d’Hospitalització
(ARH-LR) i el Servei Català de Salut (CatSalut) com
a col·laboradors de salut
associats, es va fer un estudi de viabilitat.
Era el primer pas d’una
obra que va continuar el
camí després que el 19 de
La xifra
—————————————————————————————————
31
milions d’euros va costar
l’hospital de la Cerdanya. Una
gran part la va aportar la UE
mitjançant fons FEDER.
març del 2007 se signés
una declaració d’intencions de cooperació en
l’àmbit de la salut entre el
ministre de Salut francès i
la consellera de Salut de la
Generalitat i es va inaugurar set anys més tard després d’una inversió de 31
milions d’euros aportats
entre altres per la UE a
través dels fons Feder.
Avui l’Hospital de Cerdanya és un dels més ben
dotats del Pirineu. Allà es
treballa amb un equipament de primera –s’hi poden trobar serveis d’urgències,
d’hemodiàlisi,
diagnòstic per la imatge,
consultes internes, 64 llits
d’hospitalització, 4 sales
d’operacions i sala d’endoscòpies, entre altres
serveis– i es demostra que
els 33.000 habitants, re-
partits entre els 53 municipis que formen l’altiplà
cerdà, d’un costat i de l’altre de la ratlla han esborrat la frontera.
Sant Jaume i la Garrotxa
Tot i que el 6 d’octubre el
va inaugurar el president
Mas, el 17 de novembre ja
s’havien engegat una gran
part dels serveis, el nou
Hospital d’Olot i Comarcal
de la Garrotxa, no va funcionar amb normalitat a
ple rendiment. Aquesta
era una infraestructura,
llargament esperada. El
2005 el DOGC va publicar
la licitació per adjudicar
l’avantprojecte del nou
centre, però no va ser fins
al novembre del 2009 que
el consell executiu de la
Generalitat en va aprovar
la construcció, d’una superfície que ha triplicat la
de les instal·lacions del de
Sant Jaume –ara té més
de 27.000 m²–, amb una
capacitat per poder atendre 60.000 persones.
La millora en els serveis
de cirurgia, TAC, consultes externes i urgències
han fet del centre que domina la vall del Ridaura un
referent comarcal. ■
La clínica Girona es
quedarà a la ciutat
P.L.
GIRONA
La clínica Girona, que havia anunciat que es traslladaria a Fornells de la Selva, va anunciar finalment
a final de maig que es quedaria a Girona i es traslladaria als terrenys situats
al carrer de Barcelona, a
l’antiga Citroën. S’ha quedat 22.077 m², en els quals
hi construirà la nova clínica. Per fer-ho cedirà un
terreny de gairebé 20.000
m² de zona verda a Palau a
l’Ajuntament i a canvi podrà requalificar l’actual
clínica del carrer Joan Maragall. Les obres començaran l’any vinent. ■
Un referent
És una empresa sanitària
privada fundada l’any
1934. El seu
gerent és
Carles
Espígol.
Façana de l’hospital de la Cerdanya ■ JORDI CASAS
Marina
Geli
Marina Geli,
que és filla de
Sant Gregori
i metgessa
de vocació
–quan va treballar al Trueta conjuntament amb els
doctors Uriel
i Vinyes va
viure un calvari –, el 1996
va entrar a
militar al PSC
i entre el
2003 i el
2010 va ser
consellera de
Salut. El 2014
ha abandonat el PSC i
ha estat una
de les fundadores de
MES.
Una peça clau
Pau Lanao
E
GIRONA
n una entrevista,
quan encara era consellera de Sanitat, que
li va fer el 2009 Lluís
Cabado de la Fundació
Infermeria Catalana, Marina Geli va declarar: “El sistema sanitari és una peça clau per garantir la
cohesió social, i és per això que tenim l’obligació de reforçar-lo evi-
tant que l’afecti la crisi. El sector
de la salut no és només un sector
de despesa, és també un sector
que incentiva l’activitat econòmica, amb un alt valor afegit i impulsor de recerca i innovació.”
Tot i els intents de determinats col·lectius i partits de demonitzar l’acció de govern del
tripartit, i veient les retallades i
la dèria privatitzadora que emmarquen l’acció de l’actual conseller, Boi Ruiz, els detractors
de la feina feta per Marina Geli
com a consellera tenen pocs suports on agafar-se i potser és
per això que ara que ha deixat el
partit, el PSC, en què ha assolit
càrrecs molts importants en la
política catalana, la seva veu
s’escolta quan denuncia que
CiU ha retallat cent milions
d’euros en sanitat a Girona els
darrers quatre anys, o reivindiqui la millora de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans de la
Catalunya del segle XXI. ■
La cirurgia cardíaca
es queda al Trueta
P.L.
GIRONA
El 13 de novembre, quan
finalment es coneixia que
Salut havia decidit mantenir el servei de cirurgia
cardíaca al Trueta, els
metges gironins es van
mostrar desconfiats ja
que, segons van manifes-
tar, amb el canvi de centre
de referència –de Vall
d’Hebron a Can Ruti– no
veuen clar que, a partir de
l’any que ve, es mantingui
el compromís a l’hora
d’efectuar les operacions
complexes de cor a Girona
i la situació no derivi en
una recentralització del
servei cap a Barcelona. ■
Recel
Josep Vilaplana, president
del Col·legi de Metges de
Girona, va assegurar que
vigilaran que el servei
no marxi.
|
48 Comarques Gironines
|
Resum de l’any 2014
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
Treball i infraestructures Gironès
Grober i la Torras posen fi a
més d’un segle d’indústria
Projecte
innovador
a l’escola El
Gegant del Rec
a La paperera de Sarrià i la Grober de Bescanó han estat dues de les fàbriques de tota la vida que
SALT
han tancat les portes el 2014, un pas més cap al desmantellament de la indústria del segle XIX
Miquel Torns
Les xifres
GIRONA
No ha estat un any bo
per a la indústria gironina, almenys per a la indústria tradicional, la de
tota la vida. El 3 d’octubre les màquines de fabricar paper es van aturar definitivament a
Sarrià de Ter. Una aturada anunciada que tancava una història de 73
anys que ha marcat cicles econòmics a la demarcació i que ha definit
el paisatge social i urbanístic de la població.
En els moments més
bons la paperera va arribar a tenir 1.200 treballadors, fet que per a una
població de 3.000 habitants representava un
monocultiu indiscutible. Coincidint amb el
tancament i com a acte
previ a la XVI Fira del Paper, es va retre un homenatge als treballadors i
treballadores que durant molts anys van treballar a la fàbrica.
El 30 de juny els treballadors de Torraspapel
van ratificar el preacord
pel qual es preveien 73
recol·locacions i l’acomiadament de 23 persones. La resta, 36 empleats, s’han acollit al pla
de renda per a majors de
55 anys. Queda per definir el què passarà amb la
fàbrica i l’immens solar
—————————————————————————————————
1.200
treballadors tenia la Torras
en els moments més àlgids,
quan a Sarrià hi havia poc
més de 3.000 habitants
—————————————————————————————————
85
persones treballaven a la
Grober de Bescanó quan
l’empresa tèxtil va tancar
portes a finals de l’estiu
Manifestació de treballadors de Torraspapel pels carrers de Sarrià de Ter ■ JOAN SABATER
Roger Torrent Ramió
Nascut a Sarrià de Ter el 19 de juliol
del 1979, és diputat al Parlament
que ocupa, decisions que
continuaran marcant el
futur de la població.
L’altre tancament sonat s’ha produït a la Grober, a Bescanó. Des de finals d’estiu es manté amb
les portes tancades i els
treballadors fa mesos que
fan guàrdia per evitar que
s’emportin la maquinària.
S’han queixat sovint de la
poca atenció que tenen
per part de la classe política i defensen que és una
empresa viable que cal
ajustar a la situació actual.
Des de principis d’any
s’han anat reproduint les
manifestacions per reclamar els salaris. No té les dimensions de la paperera
però en el moment del tancament hi treballaven 85
persones, una xifra significativa per a Bescanó ■
Cap a fites de caràcter social
M. Torns
R
GIRONA
oger Torrent i Ramió
és alcalde de Sarrià
de Ter des que ERC
va guanyar les eleccions de l’any 2007.
En el primer mandat va governar amb quatre regidors i
amb CiU com a soci de govern. En les eleccions municipals del 2011 ERC va guanyar amb una majoria àm-
plia i va passar de tenir quatre
regidors a aconseguir nou dels
onze regidors que hi ha en total.
Torrent va començar com a
regidor de l’Ajuntament de
Sarrià de Ter el 1999.
Escollit per encapçalar de nou
la llista d’ERC a les municipals
del maig d’aquest proper any, es
trobarà, si les guanya, amb el
repte de decidir de nou el futur
d’un poble ple de cicatrius que te
al davant l’oportunitat de reinventar-se després que la papere-
ra hagi tancat les portes. En el
balanç dels darrers quatre anys
hi posa la biblioteca, el camp de
futbol de la Rasa, les reformes
dels carrers Major, García Lorca
i Francesc Cambó i la restitució
de les zones afectades per les
obres de l’AP-7. Ha destacat sovint que, malgrat la falta de recursos, han pogut consolidar els
serveis a les persones. Considera
que la propera legislatura serà
“de poques obres físiques però
de grans fites socials”. ■
M. Torns
Les famílies de l’escola El
Gegant del Rec de Salt han
proposat un innovador
projecte bioconstructiu o
d’autoconstrucció, que la
Generalitat està estudiant. L’AMPA d’El Gegant del Rec ha utilitzat el
projecte final de carrera
de l’estudiant d’arquitectura de la UdG Pau Ristol.
Proposa mòduls hexagonals de seixanta metres
quadrats (i no rectangulars) amb aïllants de suro i
cel·lulosa, i parets de fang
o calç perquè transpirin.
La construcció seria per
fases i la il·lusió dels pares
és que l’any que ve hi hagi,
com a mínim, un mòdul
nou. El projecte té un component social que l’AMPA i
l’Ajuntament de Salt ja
han posat en comú, ja que
persones sense feina ajudarien a construir l’edifici
gràcies, entre d’altres, a
ajuts europeus. ■
La vergonya
continuarà
a la carretera
d’Anglès
M. Torns
GIRONA
La cançó enfadosa de “la
carretera de la vergonya”
és un tema recurrent en
els resums de final d’any.
Després de les obres de millora dutes a terme recentment i amb les quals no
s’acaba d’entendre què
s’ha guanyat amb el cost
assumit, arriben tot un seguit d’al·legacions i propostes contra l’actual projecte de tramitació. ERC,
ICV-EUiA i la CUP han presentat una proposta aprovada per unanimitat per la
comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament
de Catalunya en la qual
s’insta el govern a analitzar les al·legacions presentades a l’actual projecte de
tramitació, que inclou diversos traçats alternatius.
Pel que sembla, de “la carretera de la vergonya” en
continuarem parlant uns
quants anys més. ■
|
50 Comarques Gironines
|
Resum de l’any 2014
EL PUNT AVUI
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
Universitat Economia i coneixement
La crisi del Parc Tecnològic,
una prova de foc per a la UdG
Vint-i-cinc
anys de la
Càtedra
Ferrater Mora
a Tot i que al setembre va entrar en preconcurs de creditors, al desembre el rector Bonet va
GIRONA
anunciar que per primer cop des que va començar la crisi, el Parc tancaria l’any amb beneficis
Pau Lanao
La data
GIRONA
El cinc de setembre, amb
els vots a favor de tots els
patrons de la fundació llevat del president de la
Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, que es va
abstenir, el Parc Científic i
Tecnològic de la Universitat de Girona va presentar
al jutjat mercantil un preconcurs de creditors. La
mesura reconeixia i comunicava judicialment la situació d’insolvència del
Parc de Girona –la Universitat no havia pogut fer
front als pagaments
anuals del préstec de l’Estat i confiava en una aportació de la Generalitat
d’uns 18 milions d’euros
que mai no va arribar– i
autoritzava el Patronat de
la Fundació perquè comencés converses amb els
seus creditors –principalment el govern de l’Estat i
entitats bancàries que en
van finançar la construcció– per renegociar un
deute que pujava a 41 milions d’euros. Fonts de la
UdG van explicar que si
s’havia fet aquell pas era
per garantir la solvència i
la viabilitat del Parc, i es va
anunciar que la nova directora del Parc, Anna Albar –que a final de juny havia succeït Pere Condom–
feia un pla de viabilitat que
tenia l’objectiu de sanejar
el compte d’explotació.
—————————————————————————————————
5
de setembre el Parc Científic i Tecnològic de la UdG va
presentar, al jutjat mercantil,
un preconcurs de creditors.
La xifra
—————————————————————————————————
41
milions d’euros era el
deute que tenia la institució,
sobretot amb l’Estat i les
entitats bancàries.
Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Vista de l’edifici Narcís Monturiol ■ JORDI NADAL
El vint-i-cinc de setembre, en una trobada amb
empresaris, el conseller
d’economia Andreu MasColell es va mostrar preocupat per la situació del
Parc de la UdG, però a
l’hora va fer notar: “hi ha
empreses –com per exemple, Cacaolat– que se
n’han sortit després de
presentar una mesura
d’aquest tipus. El que
hem de fer –va continuar– és no demonitzar
Modest Prats
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà,
1936 - Girona, 29 de març del 2014)
aquest concepte perquè
hi ha empreses que han
de passar per aquí i adoptar aquesta mesura per
ressorgir” i, “pel que sé, hi
ha un pla ben estructurat
perquè el Parc Científic
se’n pugui sortir i d’aquí a
quatre, cinc anys, ningú
no recordarà si va passar
per un preconcurs”.
La fallida del Parc Tecnològic va aixecar una certa polèmica però tots els
sectors ciutadans van co-
incidir en el fet que calia
salvar d’aquest espai de
coneixement i tecnologia
que amb una superfície de
3.500 metres quadrats,
un 80% dels quals estan
ocupats per un centenar
d’empreses, 36 grups i
centres de recerca i 19 institucions diverses, des de
fundacions a entitats en
què actualment treballen
més de mil persones.
A mitjan desembre,
tres mesos desprès de la
presentació del preconcurs de creditors, es va conèixer que la companyia
holandesa Aribone, que
fabrica material per a peces d’avió, havia llogat un
edifici i hi havia dotze empreses més –algunes d’internacionals– interessades a instal·lar-s’hi. Per
les mateixes dates el rector de la UdG, Sergi Bonet,
anunciava que per primer
cop des que va començar
la crisi el Parc tancaria
l’any amb beneficis, la qual
cosa ajudaria a renegociar
amb el Ministeri d’Economia l’allargament del període per pagar el deute
milionari que arrosseguen
les instal·lacions. ■
El savi que ens va dir adéu
Pau Lanao
GIRONA
Q
uan el 29 de març va
morir Modest Prats, a
Girona es va viure una
petita depressió. Tot i
que feia més de dos
anys que estava prostrat al llit i
sis anys afectat per l’Alzheimer,
la desaparició d’un home savi
–capellà i teòleg, filòleg i historiador de la llengua, gran lector i
apassionat culer, entès en cuina i
en la cultura italiana– va deixar
un sentiment d’orfandat.
Professor apassionat, admirat
pels alumnes, el que li feia recança escriure, Modest Prats, aquell
home capaç de seduir amb la paraula i la intel·ligència, va marcar
la vida gironina fins al punt que
va ser un dels més fervents impulsors de la Universitat i no li
van caure els anells quan va renunciar a un càrrec polític com el
de delegat de Cultura de la Generalitat per poder continuar amb
la docència i la discussió interminable amb què no tan sols es va
sobreposar a la mediocritat i el
derrotisme que intenten mediatitzar el futur d’una col·lectivitat,
sinó que va saber entendre la frugalitat de l’existència. No és una
anotació al marge el fet que quan
li van diagnosticar l’Alzheimer
s’anés a entrevistar amb Pasqual
Maragall per buscar consell i
aquell malalt com ell li digués que
escoltés molta música, llegís cada
dia el diari i mirés el futbol. ■
M. Torns
La Càtedra Ferrater Mora
de Pensament Contemporani de la Universitat de
Girona (UdG) va celebrar
els 25 anys. El dijous 20 de
novembre, la càtedra més
antiga de la universitat gironina va celebrar l’aniversari amb una conferència del doctor en filosofia,
exdirector de la càtedra i
actualment director honorífic, Josep-Maria Terricabras, amb el títol de Ferrater Mora i Europa.
La càtedra es va crear
el 1989 i ha tingut la participació de pensadors
eminents de prestigi
mundial, no només filòsofs sinó també d’altres
àmbits, com ara la ciència
o les arts experimentals,
històriques i humanes. Hi
trobem noms com Zygmunt Bauman, Eric
Hobsbawm, David Harvey, Joseph Stiglitz i
Noam Chomsky. ■
La llei Wert
ha continuat
revoltant el
món educatiu
M. Torns
GIRONA
Les protestes contra la llei
Wert, importants al llarg
del 2013, han continuat
amb força el 2014. El 26 de
febrer els estudiants van
bloquejar les entrades de
la UdG al Barri Vell. Al
migdia es van manifestar
unes 800 persones al centre de la ciutat. Les protestes es van estendre al llarg
de tot l’any a totes les comarques. A final d’abril es
va viure una marea groga
contra la llei amb una especial incidència al Baix
Empordà, on es van fer
tres marxes simultànies
presidides pel color groc
de les samarretes. La disconformitat de la comunitat educativa es va tornar
a manifestar al setembre,
a l’inici del nou curs. La
Xarxa d’Escoles Insubmises es va mostrar especialment activa en el moviment de protesta. ■
P 16-17
J.P. CLATOT
Una tempesta de neu
i vent col·lapsa els Alps
Milers de conductors atrapats a França per
un temporal que porta nevades al Pirineu
P 04-05
CATÀSTROFE AÈRIA
DILLUNS
29 DE DESEMBRE DEL 2014
NÚMERO 1480
1,30 EUROS
UN ALTRE AVIÓ
DESAPAREGUT
´
A L’ÍNDIC
Es perd el rastre d’una nau
d’AirAsia amb 162 ocupants que
volava d’Indonèsia a Singapur
Es tracta del tercer aparell malaisi
accidentat el 2014 després de
l’MH370 i de l’abatut a Ucraïna
27
ANTONI
VIVES
polític i escriptor
Si Felip VI vol seguir
sent el rei de tots, haurà
d’abdicar d’algunes
afirmacions que va fer
en el discurs de Nadal
26
MARTA ESPASA
economista, professora de la UB
L’ajuda del govern central
al pagament del deute de
les comunitats és una
mesura electoralista, i pot
ser recentralitzadora
27
SEBASTIÀ ALZAMORA
escriptor
El projecte estrella de
Bauzá, el TIL, va causar una
contestació civil mai vista a
les Balears. Aquest és el
balanç del seu desgovern
EL FANTASMA DEL VOL MH370
Familiars dels passatgers de l’avió desaparegut esperant notícies a l’aeroport de Juanda, a Indonèsia. Al mes de març també
es va esfumar sobre l’Índic el vol MH370, amb 239 persones a bord, i encara no se n’ha trobat cap rastre. BEAWIHARTA / REUTERS
P 06-07
Un sondeig d’ERC dóna
el triomf a Mas amb la
fórmula de llista paraigua
1-1
P 36-37
ESPORTS
Catalunya també
porta la iniciativa
al terreny de joc
06
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
ara
política
CANVI DE CICLE
Un sondeig d’ERC fa
de les llistes paraigua
l’opció que més suma
La candidatura de Mas seria la preferida en el cas
que els independentistes compartissin la marca
ROGER TUGAS
BARCELONA
En el debat sobre si cal fer plebiscitàries amb una llista unitària, CDC defensa que la fórmula d’Artur Mas generaria il·lusió i atrauria nou votant,
però ERC creu, per contra, que una
candidatura que ignori l’eix social
allunyaria una part de l’electorat més
ideologitzat –de dretes o d’esquerres–
i defensa la fórmula de les llistes paraigua, és a dir, tres candidatures amb
una marca compartida i un full de ruta consensuat cap a la independència.
Qui té raó? Quina és la via per maximitzar el vot independentista? Per saber-ho, ERC va encarregar una enquesta a la qual ha tingut accés l’ARA.
Els resultats són ajustats però avalen la tesi que per separat se sumaria
una mica més (d’un 36,4% es passaria
a un 39,2% del vot directe), però contenen una sorpresa aparent: la fórmula que defensa ERC atorgaria la victòria a la llista encapçalada per Mas i
no a la de Junqueras en unes plebiscitàries. En canvi, en unes eleccions ordinàries, el triomf seria per als republicans. El sondeig el va elaborar Tàstic amb una mostra de 2.073 persones
entre el 4 i el 14 de desembre i el marge d’error és del 2,15%.
La fórmula guanyadora
La llista unitària aporta menys
vots que les altres opcions
El sondeig d’ERC pregunta per primer cop pels resultats d’una llista de
país –sense la CUP i ICV, que ja s’han
negat a entrar-hi– i de llistes paraigua.
I la conclusió és que els votants saben
distingir el comportament electoral a
exercir en cas d’escenaris extraordinaris com els d’unes plebiscitàries i
modulen el sentit dels seus suports.
Una candidatura unitària amb el suport de CiU i ERC, per exemple, tindria una intenció directa de vot (és a
dir, sense cuina ni projecció d’escons
i sobre el cens total) del 33,4%. Sumant-hi la CUP, que obtindria un 3%,
s’arribaria al 36,4%. En canvi, en cas
de presentar-se en llistes paraigua, la
que orbitaria entorn de Mas rebria un
18,8%, la d’ERC un 15,1% i la de la CUP
un 5,3%. En total, un 39,2% de vot independentista directe, cosa que en un
escenari de participació de fins a un
78% suposaria superar el llindar del
50% dels vots emesos. Com s’explica
el traspàs de vots?
D’una banda, el sondeig quantifica
en un 20% dels votants de CiU i d’ERC
en comicis ordinaris els que descartarien per motius ideològics donar suport a una llista unitària, que sí que
captaria quasi el 40% del potencial votant de la CUP i l’11% del d’ICV. D’altra banda, en cas de llistes paraigua,
fins a un 17% del vot potencial d’ERC
i el 12% del d’ICV aniria a la llista de
CiU, ja que es visualitzaria com la llista del president Artur Mas, amb un
plus de suport en unes plebiscitàries.
Clam per la unitat
El votant d’ERC és el que més
clar veu fer pinya amb CiU
Malgrat que un de cada cinc potencials votants d’ERC descarta avalar
la llista de país i el que diuen els seus
dirigents, l’electorat republicà és el
que veu més imprescindible la unitat per avançar cap a la independència, ja que l’afirmació segons la qual
cal anar junts al marge de si s’és més
d’esquerres o de dretes obté un grau
d’acord del 8,82 sobre 10. Entre el
votant de CiU el suport és del 8,58
i en el de la CUP un gens menyspreable 7. L’opció de la unitat d’acció en
lloc de llista unitària rep un suport
del 6,61 a ERC i un 6,08 a la CUP.
Pel que fa al full de ruta, les opinions dels respectius líders sí que quallen en els electorats, ja que l’elector
republicà aposta per declarar la independència com més aviat millor i negociar-la després, mentre que el de
CiU prioritza –per un marge força estret– construir estructures d’estat i
incrementar el suport social a la independència abans. La confiança en
Mas també difereix dins el sobiranisme. La confiança en el fet que el president proclami la independència se
situa en el 8,06 en el votant conver-
gent, en el 6,5 en el d’ERC i en un
minso 4,19 en el de la CUP.
Mas, el president favorit
El 9-N reforça el líder de CiU
i el situa per davant de Junqueras
Diversos apartats del sondeig reflecteixen que, malgrat que CiU cau en
la valoració, Mas és un líder considerat. Un 24,1% d’enquestats veuen
millor ara CiU que abans del 9-N i
s’enfilen al 32,3% els que valoren
més ara Mas, que és qui més rèdit en
popularitat ha obtingut del procés
participatiu. De fet, tot i que el líder
d’ERC obté més bona puntuació
–5,23– que el de CiU –4,84–, hi ha
més enquestats que prefereixen que
Mas continuï com a president de la
Generalitat. Un 36,5% dels independentistes opten per Mas per davant
del 31,8% que hi voldrien Junqueras.
Davant la pregunta de qui hauria
d’encapçalar una llista unitària, el
preferit torna a ser Mas (un 18,3%
dels enquestats), per davant de Junqueras (14,6%), Carme Forcadell
(5,2%) o Muriel Casals (1,3%). De fet,
el baix suport a l’opció que una de les
líders de l’ANC o Òmnium lideri una
llista ha sorprès a la cúpula d’ERC.
L’independentisme aposta per avançar eleccions
Full de ruta prioritari per cada electorat potencial (%)
Convocar plebiscitàries per
proclamar la independència
convocar ja plebiscitàries, entre els
quals el 77,1% de votants d’ERC i el
70,1% dels de la CUP. En canvi, només un 50,3% dels electors de CiU reclamen avançar els comicis amb caràcter plebiscitari. Un 25,2% voldrien esgotar la legislatura amb el full de
ruta vigent, un 9,8% deixar córrer el
procés i la resta no tenen clar què
s’hauria de fer. El votant d’ICV-EUiA
és el més dividit: un 20,6% volen plebiscitàries, un 25,4% esgotar la legislatura, un 22,2% acabar amb el procés
de transició nacional i la resta dubten.
Podem podria arribar a sumar
fins a 25 diputats al Parlament
En un escenari d’eleccions ordinàries, l’enquesta –que només ha fet
projecció d’escons en aquest cas– situa ERC com a primera força per poc.
Amb una participació del 67%, ERC
obtindria 39-40 diputats i CiU 35. En
canvi, si votés el 81%, ERC assoliria
50,3
77,1
8,3
32,1
Convocar eleccions
autonòmiques ordinàries i
donar per acabat el procés de
transició nacional
16,7
26,2
25,2
Esgotar la legislatura i
continuar el procés de
transició nacional
6,7
14,8
NS/NC
17,6
47,1
Esgotar la legislatura i donar
per acabat el procés de
transició nacional
5,9
29,4
16,7
9,7
La unitat sedueix sobretot CiU i ERC. Grau d’acord de l’1 al 10
CiU
ERC
ICV-EUiA
Al marge de si sóc més
d’esquerres o més de dretes, ara
cal anar tots junts per defensar la
independència de Catalunya
8,58 8,82
7,00
CUP
La independència només serà
possible si CiU i ERC es posen
d’acord i es presenten junts a
les eleccions
7,42
7,02
5,01
4,63 4,86
Font: Enquesta encarregada per ERC a l'empresa Tàstic / Gràfic: E. Utrilla
Risc
Calendari electoral
Un 20% dels
Republicans i cupaires demanen
electors de
votar ja i els convergents dubten
CiU i ERC no
Sigui amb el format que sigui, una
majoria clara del 68,1% dels indepen- volen votar la
dentistes aposten en l’enquesta per llista unitària
ERC guanyaria unes
eleccions normals
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, vol
pactar el full de ruta amb Mas. P. VIRGILI
Un sondeig que explora els
36-38 escons i CiU 31-33 –igual o
menys dels 71 actuals i amb la majoria absoluta en l’aire–, seguits de Podem, que donaria la sorpresa amb
24-25. En aquest escenari d’alta participació C’s en trauria 13-14, el PSC
11-12, la CUP 7-8, el PP 5 i ICV 4-5.
A qui es menja Podem?
Pablo Iglesias arrasa ICV i
debilita el PSC i C’s
Podem podria obtenir fins a 25 diputats. Però d’on els pesca? El partit rebria el 42,9% dels suports d’ICV del
2012, el 30,1% del PSC i el 21,8% de
C’s. El 29,5% dels abstencionistes i el
19% dels que van votar en blanc també els donarien suport ara.
Hegemonia d’esquerres
La majoria de la població es
declara progressista i catalanista
El sondeig detecta que gairebé un
75% de catalans es declaren d’esquerres (en una gradació que va del
centreesquerra a l’extrema esquerra), i d’aquests una àmplia majoria es
declara més català que espanyol o
només català. Aquí és on se situa, segons el sondeig, el gruix de la població catalana. Un 40,8% d’aquest espai votarien ERC, un 15,8% CiU, un
10% Podem, un 9,9% la CUP i un
4,2% ICV-EUiA, entre d’altres.e
ara DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
07
política
TROBADA DE PRESIDENTS
diversos escenaris posteriors al 9-N
Resultats divergents segons candidatures
Intenció directa de vot (% sobre el total del cens)
Mas i Urkullu es veuen abans de l’Euskadi-Catalunya
>>LLISTA PARAIGUA
CiU+Ara és l’hora
18,8*
ERC+Ara és l’hora
42,2
20,6
70,1
34
11,1
35,4
5,6
16,1
11,1
25,4
31,7
15,1*
5,2
PSC
14,5
PP
1,3
C’s
1,3
*Total partits
independentistes:
39,2%
ICV-EUiA
5,9
CUP+Ara és l’hora
5,3*
12,6*
Podem
7
Altres
13,6
12,8
13,4
>>LLISTA DE PAÍS
Ara és l’hora
33,4*
PSC
PP
C’s
9,3
27,4*
NS/NC
25
4,5
2,2
*Total partits
independentistes:
3,2
36,4%
7,8
ICV-EUiA
CUP*
3
13,8
Podem
10
Altres
22
NS/NC
És millor la unitat d’acció dels
diversos partits que defensen
la independència que no pas
una única llista electoral que
els agrupi
>>LLISTA CONVENCIONAL
CiU
5,47
PP
6,61
5,35
14,4*
ERC
PSC
6,08
17,9*
4
1,7
7,8
C’s
ICV-EUiA
CUP
NS/NC
*Total partits
independentistes:
37%
3,1
4,7*
17,3
Podem
Altres
9,4
19,7
L'opció "altres" inclou el vot a altres candidatures, el vot en blanc i l'abstenció
Altres estudis
Què han dit les enquestes sobre la llista de país
Els partidaris de la llista de país que
promou Mas expliquen que és difícil mesurar-ne l’impacte en una enquesta perquè el que es proposa va
més enllà d’una coalició entre CiU
(o CDC) i ERC. Passaria per minimitzar el pes dels partits i donar
màxim protagonisme (també en
l’organització de la campanya) a la
societat civil. Sigui perquè la fórmula no suma o perquè no s’entén, els
sondejos fets públics fins ara no reflecteixen un bon resultat d’aquesta opció.
● ‘La Vanguardia’ va constatar
el refredament del procés
El 7 de desembre el diari del Grupo
Godó va publicar un sondeig de Feedback que preguntava també per la
“llista del president”. Li donava 64
escons, quatre menys dels que calen
per a la majoria absoluta i tres
menys dels que ara tenen CiU i ERC.
Separats els en donava tres més, fins
als 67: 40 per Mas i 27 per Junqueras, el pitjor resultat dels últims mesos per a ERC. El sondeig feia especialment negatiu l’efecte de la “llista del president” a la demarcació de
Contra el centralisme de
Rajoy per camins diferents
Barcelona, on Esquerra focalitzava
el creixement.
● ‘El Periódico’ va detectar un
transvasament fort a Podem
El primer sondeig que es va publicar
per mesurar l’efecte de la llista de
país el va fer, per a El Periódico,
l’empresa Gesop. Per separat mostrava gairebé un empat tècnic entre
CiU i ERC, que es mourien en forquilles de 32-34 i 31-33 escons, respectivament, amb tendència a la
baixa com a bloc. En cas de coalició
entre les dues formacions la suma es
conformaria amb un 35% del vot estimat i una forquilla entre 58 i 60 escons. Si CiU i ERC no es presentessin plegades Podem aconseguiria 16
o 17 escons, una xifra que s’elevaria
fins als 20 o 21 seients al Parlament
en cas de coalició independentista.
● ‘El País’ resta suport a les
plebiscitàries
El diari de Prisa va publicar el 5
d’octubre una enquesta en què deia que només el 32% dels catalans
volien unes plebiscitàries amb llista conjunta. Eren, però, el 60% dels
votants d’ERC i el 45% dels de CiU.
Denúncia
BARCELONA
El líder de CiU
Preocupació compartida. El presi- i el del PNB
dent Artur Mas i el lehendakari basc, acusen el PP
Iñigo Urkullu, van analitzar ahir al de trencar els
matí al Palau d’Ajuria Enea el context consensos de
polític i van coincidir a mostrar preo- tres dècades
F.C.
cupació per la recentralització política que, al seu entendre, està operant
el govern espanyol de Mariano Rajoy
durant el seu mandat i que es concreta en mesures com les lleis educatives
i l’accés al crèdit de les autonomies.
La trobada a la Lehendakaritza es
va fer aprofitant el partit que les seleccions d’Euskadi i Catalunya jugaven ahir al vespre a l’estadi de San
Mamés, a Bilbao. Van tractar la situació econòmica i política i la crisi institucional del model d’estat, que, a judici dels dos dirigents polítics,
s’agreuja a Espanya. Segons el comunicat emès per Presidència de la Generalitat –ni l’un ni l’altre van fer declaracions a la premsa abans o després de la reunió–, també van tractar
sobre els processos per adequar els
respectius estatus polítics.
Davant la disparitat (Mas aposta
per un full de ruta independentista
amb ERC, i Urkullu, per reformar
l’Estatut amb els socialistes), l’un i
l’altre van mostrar preocupació per
l’estratègia que el govern espanyol
està seguint de recentralització,
“trencant unilateralment els consensos polítics bàsics assolits fa tres
dècades”. Els dos dirigents van acordar treballar “de manera conjunta
per fer front a aquest procés, respectant les vies d’actualització de l’autogovern que tant Catalunya com
Euskadi estan desenvolupant”. Els
dos dirigents van constatar similituds i diferències dels processos,
“que coincideixen en l’apel·lació a la
democràcia i al vot com a mecanisme de resolució de discrepàncies en
les societats civilitzades”.
Negociació
Rull s’obre
a escurçar el
termini de 18
mesos de Mas
per estovar la
posició d’ERC
Artur Mas va explicar al lehendakari el procés català, amb
la fita del 9-N i els detalls de la
proposta d’acord que va exposar
en una conferència el 25 de novembre passat, segons Presidència. Ahir s’hi va referir, en una
entrevista a l’ACN, el coordinador de CDC, Josep Rull. Malgrat
que en un article ahir mateix a
l’ARA Oriol Junqueras tornava
a descartar la “llista de país” que
promou Mas i que, com a mínim,
requeriria el suport de CDC i
ERC, Rull mirava cap al full de
ruta que els republicans sí que
volen pactar: “Hi ha aproximacions”, afirmava, i afegia que estan
disposats a escurçar el termini
de divuit mesos per fer efectiva
la independència.
Per ell, les plebiscitàries només tenen sentit, però, amb la
“llista de país”, i va reiterar que el
seu desig seria fer-les abans de les
municipals del maig vinent.e
El PSC debatrà la
seva “reconstrucció”
Miquel Iceta, primer secretari
del PSC, va anunciar ahir la celebració a finals de gener d’una
convenció oberta a la militància
i la ciutadania per reformular i
refundar el projecte dels socialistes catalans, tocat per la pèrdua del poder institucional, els
mals resultats electorals i la fuga
de dirigents històrics. Iceta va
explicar a l’agència Efe que pretenen obrir el focus i obtenir noves complicitats amb la vista posada en el congrés ordinari que
hauran de celebrar l’any 2015, i
al qual ell ja no preveu presentar-se. La intenció, però, és no
canviar “els principis” federalistes i socialdemòcrates.
Mas i Urkullu, ahir a Vitòria, governen en minoria. El primer s’ha sostingut fins ara en
ERC i el segon ha aprovat aquesta setmana els pressupostos amb els socialistes. EFE
08
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
ara
política
EUSKADI BUSCA LA PAU
Hasier Arraiz
PRESIDENT DE SORTU I DIPUTAT D’EH BILDU
Presos “El PP va de vencedor però actua amb la ràbia i la desesperació del perdedor” Decepció “Crèiem que ara ja estaríem
asseguts a dialogar amb l’Estat” Crítica d’Otegi “El canvi d’estratègia és de tal abast que vol metabolització lenta”
“Si Podem manté l’aposta pel dret a
decidir hi haurà espais per col·laborar-hi”
OSKAR BAÑUELOS
VITÒRIA
Hasier Arraiz (Vitòria, 1973) lidera
Sortu, la principal formació de l’esquerra abertzale, nascuda el 2013
per ocupar l’espai polític de la il·legalitzada Batasuna. És diputat de la
coalició EH Bildu, que debat com
enfortir els seus llaços, al Parlament
de Vitòria. Parla per a l’ARA de la realitat basca tres anys després de
l’adéu d’ETA, de la seva estratègia i,
amb un ull a Catalunya, explica la via
basca cap a la sobirania.
Com evolucionen el procés de pau
i el polític a Euskal Herria?
Quan fa cinc anys l’esquerra abertzale va canviar d’estratègia i després
ETA va abandonar les armes vam
pensar que estaríem en una altra situació, que després de la iniciativa unilateral l’Estat s’asseuria a dialogar.
Ara hem arribat a la conclusió que és
impossible i hem decidit que la unilateralitat no serà un instrument, sinó el motor principal de tot el procés.
Hem modificat el nostre esquema de
procés de pau i per al procés sobiranista. Avui els dos processos es fonen
i parlem d’un de sol. Dins l’esquerra
abertzale la unilateralitat ha de generar noves condicions, i en la societat,
perquè sigui el poble el que faci passos
cap a la sobirania. Tot plegat ho hem
anomenat Euskal Bidea (Via Basca).
Quin encaix hi té el PNB?
Nosaltres volem debatre amb el PNB
per enfrontar-nos amb Madrid, i el
PNB vol el contrari: posar-se d’acord
amb Madrid per enfrontar-se a l’esquerra abertzale. Però, tal com està el
mapa polític i social, ha de ser un aliat necessari en aquest camí, encara
que cal reconèixer que aquesta possibilitat l’observem llunyana. De tota
manera, si volem un punt de solució
de l’arrel política del conflicte, que està en el dret a decidir, ens cal el PNB
perquè necessitem la majoria institucional per fer-ho.
El PNB ja ha triat el PSE com a aliat.
Això els ho posa difícil.
Sóc més optimista i crec que aquest
pacte no és una decisió estratègica
del PNB, sinó que és per anar fent.
El PP no dóna opció i ens sotmet a
un impàs. Urkullu volia anar fent
amb el PP i els socialistes. Esperem
que no es compleixi el seu desig perquè no és el que vol ni la societat
basca ni la navarresa.
MITXI
Ha dit que Sortu utilitzarà un nou
vocabulari en relació a les víctimes
i a la violència. Per què?
La ponència de pau al Parlament
està bloquejada perquè el PSE va
decidir marxar-ne, i és un instrument necessari per al procés. Nosaltres estem disposats a abandonar
la terminologia clàssica abertzale
per utilitzar-ne una altra no tan
pròpia i desbloquejar la ponència.
Volem demostrar a la societat basca que tenim voluntat d’arribar
fins al final del camí. També busquem deixar en evidència qui no té
aquesta mateixa voluntat.
Com es viu des de l’esquerra abertzale la situació dels presos?
Els presos paguen la batalla del relat que vol reescriure el PP i que
molts cops arrossega el PNB. El PP
vol vencedors i vençuts, i els presos representen la part vençuda,
que, a més, la volen humiliada. Es
diuen vencedors, però es comporten amb la ràbia i la desesperació
del perdedor.
Arnaldo Otegi els ha retret aplicar
“receptes del passat” i els demanava una “nova cultura política”.
Expectativa
“Del procés
català n’hem
après que
de Madrid
no se’n pot
esperar res”
Unitat
“Tal com és el
mapa polític i
social ens cal
el PNB per
avançar cap a
la sobirania”
El que diu és una cosa molt concreta
i que tenim analitzada. El tema és
que a l’esquerra abertzale hem fet un
canvi d’estratègia de tal abast que
exigeix una metabolització lenta. I
crec que aquest recorregut l’estem
fent raonablement bé.
l’espai que representen Esquerra Republicana i la CUP. Si em pregunta
per Sortu, la nostra preferència és la
CUP. I anímicament ens sentim molt
a prop de David Fernàndez o Quim
Arrufat.
Com veuen a Sortu el procés català
després del 9-N?
De Catalunya n’hem après que de
Madrid no se’n pot esperar res. Valorem, sobretot, la constatació que la
societat civil organitzada és indispensable i, també, la importància de
la unitat d’acció dels partits entorn
del dret a decidir. I també hem vist
que quan la unitat s’esquerda i els
partits miren més els seus interessos
que els del país, hi perd el procés.
L’última enquesta de l’Euskobaròmetre situa Podem com a segona
força i el seu ascens els penalitza a
vostès. Què és Podem per a Sortu:
¿un aliat potencial, un adversari
electoral o totes dues coses?
Nosaltres, com s’està fent a Catalunya, plantegem el nostre propi procés constituent. Si Podem s’estructura a Euskadi, com sembla que ho
està fent, i manté la seva aposta pel
dret a decidir i pels drets socials de
la ciutadania basca, segurament hi
haurà d’haver espais de col·laboració entre EH Bildu i aquest nou
partit. Si participa en les eleccions
objectivament serà un adversari
electoral, esclar.
¿Han canviat de referents a Catalunya després que no tanquessin
cap aliança a les europees?
La coalició EH Bildu, conformada
com un front ampli de l’esquerra independentista basca, s’identifica amb
¿Té relacions Sortu o EH Bildu
amb Podem?
Avui no hi ha cap relació formal,
però esclar que la voldríem tenir.
Igual que amb la resta de formacions polítiques.e
¿Otegi continua sent secretari general de Sortu?
Sí, si vol quan surti de la presó. Per
descomptat.
14
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
ara
societat
ESTUDIS SUPERIORS
Wert també
revoluciona
les universitats
Oposició fèrria dels estudiants al
model de 3 anys de grau i 2 de màster
MARIONA FERRER I FORNELLS
MADRID
Amb la Lomce no n’ha tingut prou.
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, té la intenció d’acabar la
legislatura amb dues reformes
educatives. Aquest curs va entrar
en vigor –a les comunitats que no
l’han desafiada– la de primària i
secundària, i està previst que ja el
següent es posi en marxa la universitària. Això sí, amb una variable per esquivar ser el protagonista absolut en les pròximes manifestacions: la reforma no serà obligatòria i seran les universitats les
que decidiran si adoptar-la o no. El
ràpid procés, rebutjat tant per la
majoria de rectors com per professorat, estudiants i sindicats, ja està en marxa i es preveu que s’aprovi en consell de ministres “d’aquí
poques setmanes” (previsiblement al gener), assenyalen a l’ARA
fonts del ministeri d’Educació.
Només queda un tràmit: que el
Consell d’Estat enviï el seu informe sobre el nou reial decret a la
Moncloa.
La reforma arriba només set anys
després de l’inici de la implantació
del polèmic pla de Bolonya i en l’últim curs que queda perquè totes les
llicenciatures s’adaptin al nou sistema de graus. Si bé abans del 2007
existien diplomatures de tres anys i
llicenciatures de cinc, amb l’adaptació a l’espai europeu d’educació superior (EEES) es va passar a carreres
de grau de quatre anys (240 crèdits
ECTS) i un de màster per poder accedir a un doctorat, en què es necessiten actualment 300 crèdits ECTS.
Ara el govern del PP vol tornar a re-
tallar un any a les carreres i passar
del model 4+1 al 3+2 (3 anys de grau
i 2 de màster). El principal argument
que esgrimeix Wert és que això ajudarà a la internacionalització de les
universitats espanyoles, ja que la
majoria d’estats europeus tenen el
model 3+2.
“No trobem joves estrangers que
vulguin venir a estudiar a l’Estat
perquè tenen molts problemes per
homologar-se els crèdits”, rondinen
des del ministeri d’Educació. Obvien, però, que Espanya és el país que
va rebre més estudiants Erasmus el
curs 2012-2013 (40.202) –segons
dades de la Comissió Europea difoses al juliol–, per sobre d’Alemanya
(30.368) i França (29.293), tot i tenir menys població. I també va ser el
que més en va enviar a l’estranger.
Tramitació
Està previst
que el decret
llei s’aprovi
ja al gener i
entri en vigor
el curs vinent
Opcions
Es podrà
escollir entre
continuar amb
el model
actual o bé
optar pel 3+2
Els punts calents del nou model
El debat sobre el model 3+2 no és
nou. Durant la discussió del procés
de Bolonya, moltes universitats de
l’Estat, sobretot catalanes, el van
defensar per acostar-se a la resta
d’estats europeus. Però llavors el
govern socialista va decidir rebutjar-lo per evitar relacionar les llicenciatures amb les diplomatures
(de 3 anys) i es va optar per un punt
intermedi: quatre anys de grau. Els
rectors en són conscients i per això
han demanat més temps per debatre la reforma, però només se’ls ha
concedit el benefici de la decisió sobre si escullen el model a partir del
curs vinent o no. Un benefici que
molts veuen enverinat.
“Com argumentarem que un estudiant de grau de 3 anys té la mateixa
formació bàsica que un de 4?”, es pregunta un informe elaborat per la sectorial acadèmica de les universitats
CONTRA LA PRIVATITZACIÓ
Amb el pla de Bolonya va pujar
fins a un 291% el preu de les
matrícules. Ara es tem que amb
la nova reforma estudiar sigui
encara més car. J.C. HIDALGO / EFE
espanyoles (CASUE) sobre el model
3+2, en què conclou que la reforma és
precipitada i exigeix a Educació més
informació per poder avaluar la implantació del pla de Bolonya, que ha
provocat un “immens desgast normatiu, de recursos i esforç de personal”,
en un context de retallades.
Estudiar serà més car?
Però si hi ha un argument de pes, és
el preu. El cost dels estudis de postgrau o màster es dispara fins a més
de tres vegades el cost d’una matrícula de grau. I es tractaria, a més, de
dos anys. “Implicaria un encariment
dels costos per a l’estudiant i no
comptem amb un bon programa de
beques prou dotat per garantir la
igualtat d’oportunitats”, assenyala
l’informe, per tant, “amb el 3+2, es
reduiria la formació dels estudiants
amb menys recursos econòmics”.
De moment hi ha hagut poca mobilització dels estudiants sobre la
reforma, i més si es compara amb la
del pla de Bolonya. Des del Col·lectiu d’Estudiants de Madrid, que va
manifestar-se per la Complutense
fa poc més d’un mes, “la reforma només servirà per cedir gradualment
la bona educació a les classes més riques”. “Es tracta d’un negoci en què
eliminen continguts del grau clàssic
per passar a una fase de màster amb
matrícules tan prohibitives que
molts estudiants no podran acabar
els seus estudis”, afegeixen.
Els sindicats opinen el mateix. I, a
més, lamenten que no s’hagi convocat cap reunió sectorial amb ells per
debatre la reforma. Julio Serrano,
Les claus
Una nova reforma que trepitja els talons a la implantació del pla de Bolonya
Quan va ser l’última reforma
universitària?
Com va reaccionar la comunitat
universitària al pla de Bolonya?
¿El debat sobre el model 3+2 és
una novetat?
Quins altres estats europeus
apliquen aquest model?
El 1999, 29 ministres d’Educació
d’Europa es posen d’acord per
impulsar abans del 2010 l’espai
europeu d’ensenyament superior (EEES), per millorar la mobilitat i homologació de títols. A
l’Estat es comença a implantar a
partir del 2007.
Va tenir un fort rebuig dels estudiants en observar que
es tractava d’una reforma que emmascarava una progressiva política de privatització de les universitats.
De fet, des del curs 2007-2008 –l’últim en què els vells
plans d’estudis van estar plenament vigents– fins al
2013-2014 –quan va acabar la implantació del pla de
Bolonya– els preus de les matrícules s’han encarit d’un
69% a un 291%, sense comptar la inflació.
El debat no és nou. Durant la construcció del pla de Bolonya a l’Estat
molts rectors, sobretot catalans,
van apostar pel model amb més presència en la resta de països europeus, però es va acabar desestimant,
cosa que va convertir Espanya en
una raresa dins de la UE.
Dels grans estats europeus, Alemanya, França i Itàlia. Però també
Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Suïssa i
Àustria. Són la majoria, si bé impera l’heterodòxia encara pel que fa
als plans d’estudis. Als EUA, l’Àsia
i l’Amèrica Llatina els graus tendeixen a ser de quatre anys.
ara DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
15
societat
Els dubtes de Catalunya sobre
el model universitari del PP
Els rectors l’aproven però temen pèrdues econòmiques
ELISABET ESCRICHE
BARCELONA
secretari general d’universitats de
CCOO, assegura a l’ARA que l’objectiu final del PP és crear universitats
de primera i de segona. “L’objectiu és
que els graus siguin generalistes, per
tant, també es retallarà en professorat. Es generarà competència a la
baixa i qui hi acabarà guanyant seran
les universitats privades, les primeres a implantar el model”, diu. Des
del PP, en canvi, defensen que la necessitat d’especialitzar-se en un grau
farà que els preus d’aquests estudis
es “compassin” als del grau.
L’última pedra a la sabata és l’homologació. Es defensa que serà més
fàcil la internacionalització, però
seran les universitats les que hauran de debatre com demostren que
tres anys (180 crèdits) són el mateix
que quatre (240).e
¿Alguns estats estan fent un
canvi oposat, de 3+2 a 4+1?
El ministeri d’Educació defensa
que només països com Armènia,
Xipre i el Kazakhstan tenen models com l’espanyol. Però Holanda té partides entre tres i quatre
anys les carreres i a Escòcia el
73% són de 240 crèdits ECTS.
França debat passar al model 4+1.
Diferències
CCOO alerta
que el canvi
només
beneficia les
universitats
privades
Economia
Els estudiants
denuncien
que dos anys
de màster són
“prohibitius”
pel preu
Tant la secretaria d’Universitats i
Recerca de la Generalitat com els
rectors de les universitats catalanes
veuen amb bon ull el model d’estudis superiors que vol aprovar el ministre d’Educació, José Ignacio
Wert. El Govern i els rectors defensen que “internacionalitzarà” el sistema universitari català, ja que la
majoria d’estats europeus fan servir
la fórmula 3+2 (tres anys de carrera i dos de màster). Aquesta “homogeneïtzació” hauria d’afavorir la
captació d’alumnes estrangers. Ara
bé, els rectors també deixen clar que
s’ha d’esperar a conèixer la lletra petita del decret –que està previst que
finalment s’aprovi al mes de gener–
o, cosa que és el mateix, a veure en
quines carreres s’imposarà el 3+2,
en quines es mantindrà el 4+1 i on
s’apostarà pel 4+2. De fet, el Govern
ja ha dit obertament, i diverses vegades, que és partidari d’aplicar la
fórmula 3+2 en funció dels “àmbits
de coneixements” (com els graus
d’investigació de química, física i
matemàtiques), en què els tres primers anys podrien ser més genèrics,
i els dos del màster, més específics.
Alhora, la secretaria d’Universitats
i Recerca també ha deixat clar que
les universitats catalanes tindran
flexibilitat per desenvolupar el model que defensa el govern capitanejat per Mariano Rajoy.
Abaratiment dels màsters
En la mateixa sintonia, els rectors
també coincideixen a destacar que
no és aplicable a totes les titulacions. “S’ha de veure què diu el decret
sobre els estudis que acaben amb
atribucions professionals [titulats
que poden signar projectes]”, alerta el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric
Fossas. El rector té clar que hi haurà carreres que hauran de mantenir
els 240 crèdits, i d’altres que es podran reduir a 180. Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona
(UdG), és partidari que es faci un
estudi de totes les titulacions d’àmbit europeu per determinar en quines té sentit aplicar el nou model.
“En la decisió, però, s’ha de prioritzar afavorir la mobilitat dels alumnes”, matisa. El rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume
Casals, manté una posició “molt
més radical”, segons admet ell mateix. “El 3+2 és l’única manera
d’aconseguir un sistema universitari intel·ligible en l’àmbit europeu.
Davant d’aquest argument, la resta són secundaris”, etziba. Casals
reclama el màxim d’autonomia per
a les universitats a l’hora de decidir
com s’han d’estructurar les carreres. “No sóc partidari que un decret
La Generalitat i els rectors de les universitats creuen que el model de
Wert “internacionalitzarà” el sistema universitari català. ALESSIA PANFILI
determini què ha de fer el sistema
universitari català, cada centre
hauria de prendre les seves pròpies
decisions”, matisa.
L’altre punt que preocupa especialment els rectors és com afectarà
econòmicament les arques de les
universitats l’entrada a les aules del
model del ministeri d’Educació. El
rector de la UdG té clar que perquè
sigui un èxit hi ha d’haver un “abaratiment” de les matrícules de màster. “Només així aconseguirem ferlos competitius a nivell europeu”,
alerta. Segons Bonet, el cost d’un
curs de màster a Catalunya triplica
el de qualsevol grau i és molt més
elevat que als altres estats europeus.
“Si no s’abaixen els preus, els estudiants marxaran fora a fer els màsters i, alhora, no es captarà alumnat
estranger”, deixa clar. Bonet adverteix que sovint s’oblida que els màsters i els graus són una etapa educativa universitària i, per tant, han
de rebre el mateix tracte. També
comparteix la petició d’abaratiment
dels màsters el rector de la UPF.
Jaume Casals, però, va més enllà i
defensa una visió utòpica: “La situació ideal és que els estudis universitaris tinguin un cost zero per a
l’alumnat i que el sistema universitari es basi en el talent dels estudiants”. Des de la UPC, en la mateixa
línia que la UdG, es tem que part de
l’alumnat marxi a altres universitats a fer els màsters. “S’ha de resoldre bé, perquè, si no, això ens afectarà econòmicament”, adverteix
Fossas.
El rector de la UPC té previst reunir-se amb els degans de les diferents facultats de la universitat
aquest mes de gener per valorar la
reforma i la seva possible aplicació.
“En l’àmbit català, però, les universitats acabarem fent totes el mateix.
És una qüestió de competència”,
matisa. Precisament el Consell Interuniversitari de Catalunya –format pels rectors i pel Govern– té
previst elaborar un full de ruta durant aquest curs 2014/2015 per determinar com es desenvoluparà el
model impulsat per Wert.e
ara DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
21
economia
FINANCES PÚBLIQUES
Detroit dubta si podrà pagar les pensions
Després de la fallida, la possible falta de finançament per als jubilats pesa sobre la ciutat
MARY WILLIAMS WALSH
THE NEW YORK TIMES
NOVA YORK
Q
uan el jutge que porta el
cas de la històrica fallida
de Detroit va aprovar
l’acord entre la ciutat i
els pensionistes, va afirmar que l’entesa era gairebé un “miracle”. L’acord estableix que una sèrie de fundacions, l’estat de Michigan, l’Institut de les Arts de Detroit
i, fins i tot, els serveis municipals
d’aigües i de clavegueram es comprometen a aportar centenars de
milions de dòlars per apuntalar el
sistema de pensions municipal i
protegir la col·lecció d’obres d’art
d’una altra fallida, tot canviant-ne la
titularitat. En contraprestació, els
jubilats han acceptat una reducció
de les pensions i altres retallades. Si
tot va com està previst, l’acord servirà perquè els jubilats puguin seguir cobrant pensions menys elevades la resta de la seva vida.
Tanmateix, el sistema resultant
del pacte presenta alguns dels problemes que van sumir la ciutat en la
crisi. Com molts altres sistemes públics, el de pensions de Detroit depèn d’una fórmula de finançament
que no cobreix el cost real de les
pensions i pressuposa una rendibilitat de les inversions que el mateix
jutge, Steven W. Rhodes, ha qüestionat amb insistència durant el procediment concursal. És més, si Detroit hagués de fer front a una altra
crisi dels seus comptes públics ja no
podria recórrer a la col·lecció d’art
del museu, que molts consideraven
el seu actiu més preuat.
Aquests riscos no tindrien importància si les obligacions en matèria de pensions de Detroit només
fossin una part marginal dels pressupostos de la ciutat, però no ho
són. Fins i tot després de la retallada de les prestacions, els 32.000 jubilats actuals i futurs de Detroit tenen dret a percebre pensions per valor de més de 500 milions de dòlars
anuals (més del doble de la recaptació anual de l’impost sobre la ren-
UNA BANCARROTA HISTÒRICA
La ciutat de Detroit va superar
aquest mes la fallida declarada
el 2013. REBECCA COOK / REUTERS
da dels últims anys). Les aportacions al sistema no arribaran a cobrir
aquestes prestacions ni de bon tros.
Per tant, l’èxit depèn de l’obtenció
sostinguda de rendiments anuals
d’almenys un 6,75% de mitjana durant els pròxims 10 anys. Si hi hagués algun dèficit, l’haurien d’assumir els contribuents. Fa dies, el jutge Rhodes va manifestar en la resolució que la seva “gran preocupació
es deu als riscos relatius al finançament de les pensions que encara pesen sobre la ciutat”.
Documents presentats al seu tribunal fan palès que Detroit té previst
continuar fent aportacions insuficients a les pensions a curt termini, tot
i que promet incrementar-les en un
futur. Aquesta pràctica no és ni de
bon tros insòlita: hi recorren molts
altres estats nord-americans assessorats pels seus experts. El municipi afirma que actualment finança el
fons de pensions per als treballadors
municipals de règim general en un
74%. Es preveu que aquest percentatge es redueixi de manera controlada fins a només un 65% el 2043 i
que les contribucions tornin a augmentar més endavant fins a finançar
un 100% de les pensions el 2053.
Preocupació
Detroit
continuarà
fent
aportacions
A l’espera dels ingressos
insuficients
El pla funcionarà sempre que, quan per als serveis
arribi aquesta data, la ciutat hagi experimentat una recuperació prou
vigorosa. L’aportació de l’estat de
Michigan al gran pacte s’estendrà
fins al 2023, mentre que les fundacions i el museu d’art hi seguiran
contribuint fins al 2033. Arribarà
un moment en què la despesa es començarà a reduir a mesura que els
jubilats deixin de percebre pensions. Els treballadors que avui dia estan en actiu ja s’han traslladat a un
pla de pensions híbrid i començaran
a assumir la majoria dels riscos de la
inversió que implica el nou sistema.
La preocupació per les pensions
coincideix amb un altre debat. Els
Experts
La fe total en
els assessors
és un dels
riscos alts a
l’hora d’aprovar
pressupostos
experts es plantegen si els ciutadans estan prou protegits contra fallides com la de Detroit. Pel que
sembla, les juntes pomposes i els
càlculs indesxifrables han fet pensar erròniament a l’opinió pública
que si un assessor segueix la normativa i una ciutat o un estat segueix les seves recomanacions, la
solvència del sistema públic de
pensions està garantida. Però no és
així, i Detroit n’és el màxim exemple. El municipi de La Grange, situat a l’estat d’Illinois, s’ha mostrat
partidari d’una revisió que ajudaria
a no fiar-se sempre de l’expert.
Aquest any s’han hagut d’apujar els
impostos a la població després de
descobrir que una taula de mortalitat antiga subestimava l’esperança
de vida dels seus policies, amb la
qual cosa semblava que n’hi havia
prou amb unes aportacions molt
magres al fons de pensions. Les taules defectuoses també són part del
problema.e
22
DILLUNS, 29 DE DESEMBRE DEL 2014
ara
economia
RADAR EMPRESARIAL
Ramon Martín
DIRECTOR GENERAL DE RICOH A ESPANYA
Ambició “A Catalunya falta economia de xarxa i esperit col·laboratiu. Tenim poca empresa i molt emprenedor”
Reptes “Tenim una capacitat tecnològica limitada perquè no hi ha gegants que puguin exercir un efecte arrossegador”
“La devaluació salarial ha sigut bona,
havíem perdut competitivitat com a país”
CRISTINA CALDERER
ELENA FREIXA
BARCELONA
Ramon Martín (Barcelona, 1965) és
director general de la multinacional
japonesa Ricoh a Espanya des de fa
dos anys i mig. Ell ha viscut la transformació decisiva del centre de serveis de Sant Cugat del Vallès en plena crisi: dels dubtes sobre el seu futur en plena recessió, al creixement
estratègic que acaba de culminar
aquest any amb la inauguració d’un
nou centre i la creació de llocs de
treball. L’aposta per la tecnologia i
el valor afegit, defensa, han sigut la
clau per canviar la fesomia del centre i posicionar-lo dins la multinacional com un punt estratègic en la
seva xarxa global.
Ricoh acaba d’inaugurar el seu centre de serveis a Sant Cugat i ha ampliat plantilla. ¿La crisi s’ha esvaït del tot per a l’empresa?
Ha sigut la culminació d’una inversió estratègica que vam començar
l’any 2011 en plena crisi econòmica
a Europa, una situació que vam patir especialment a Catalunya. Era
un moment delicat, perquè llavors
ningú donava un duro pels centres
de serveis compartits, que tenien
mala reputació a Espanya, i vam haver de fer una aposta arriscada i en
un cert sentit heroica dins del grup
Ricoh per competir amb altres centres i salvar els 100 llocs de treball
que estaven en risc.
¿Hi havia un problema de costos a
l’hora d’atreure projectes?
Els serveis compartits s’havien posat molt de moda durant la dècada
dels 2000 i havien arrelat força a Espanya, però amb la irrupció dels països de l’Europa de l’Est l’interès per
aquest negoci va començar a decaure, ja que oferien costos més baixos.
Alguns centres van quedar contra
les cordes, i encara més quan va esclatar la recessió. Per sobreviure
han calgut dosis de contenció salarial i també una aposta per millorar
el valor afegit de l’oferta. En el nostre cas, hem ampliat la xarxa de serveis i ara concentrem, per exemple,
tota l’atenció al mercat francès.
L’estratègia ha donat fruits, sembla. Quin va ser l’antídot per combatre l’amenaça de la crisi?
La solució ha sigut tecnològica, un
salt endavant en valor afegit. Com
Empresa: Ricoh Espanya
Facturació: 216 milions
(abril 2012 - març 2013)
Empleats: 1.800
Sector: Tecnologia
Seu: Sant Cugat del Vallès
Any de fundació: 1986
a Ricoh venim del negoci de la impressió, però al llarg dels últims 20
anys hem anat ampliant l’activitat
caps als serveis tecnològics. L’aposta de Sant Cugat va ser convertirnos en referent per al sud d’Europa
“L’aposta
i gràcies a això hem passat de tenir
en risc 100 empleats a contractartecnològica
ne més de 250 de nous. Som part de
no tan sols va
la recuperació del mercat de treball
salvar 100 llocs de que ja ha començat.
treball, sinó que ha
permès
Quins perfils de treballadors han
crear-ne 250 més“ incorporat? ¿Han trobat fàcilment
els perfils que buscaven?
Erigir un centre de referència dins
del gran grup que és Ricoh al món ha
comportat, per força, jugar la carta
de millorar la qualificació de la plantilla. Gràcies a això podem abastar
Portugal, França, Itàlia i altres mercats del sud del continent des de Catalunya. El personal no és gent que
fa factures i prou, sinó que cal experiència i coneixement per atendre clients internacionals. Més de la
meitat dels nous treballadors que
hem contractat són universitaris i
representen 20 nacionalitats diferents. Tots parlen, com a mínim, dues llengües.
aquest punt de la recuperació, apostaria per l’estabilitat, perquè l’economia asseguri aquesta fase estable
en què ja ha entrat.
L’any passat Ricoh també va apostar per comprar la unitat productiva d’Aventia i va salvar gran part
dels seus 200 empleats. ¿Ha sigut
fàcil de digerir?
Va ser una oportunitat per incorporar treballadors qualificats i també
diversificar l’activitat en un moment important. Gràcies a Aventia
vam entrar al món de les aplicacions i del comerç electrònic, dues
àrees estratègiques i que tenen
molta projecció de futur, i que ens
donen fortaleses.
Amb aquest guany via cost-sous,
què més necessiten les empreses
catalanes per competir al món?
Tenim una capacitat tecnològica limitada. Hi ha coneixement, i també
experiències interessants, però són
molt micro, falten empreses tractores i amb prou capacitat d’arrossegament en aquest camp. Del que no
tinc cap dubte, però, és que hi ha
molta capacitat i talent. Ho veig per
tot arreu.
¿Defensa la caiguda salarial que encara s’està produint a Catalunya?
La devaluació salarial ha sigut bona,
havíem perdut la competitivitat
com a país. Els últims anys, gràcies
a aquesta contenció, s’ha produït un
equilibri de forces que és bo. En
Falta múscul per competir?
Hi ha molt emprenedor però poca
empresa amb una mida prou gran
per afavorir que hi hagi economia de
xarxa. Cal més col·laboració, més
unió de forces, perquè treballem
massa aïlladament. No veig prou
aquesta actitud de cooperació, i és
essencial.e