1. Educación

www.lavanguardia.cat Número 47.856 1,30 euros
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
.cat
Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó
Els pressupostos
socials queden
al nivell del 2005
Márquez no
descarta pagar
els impostos
a Andorra
TENDÈNCIES 32 i 33
ESPORTS 55
La Fira tanca
l’any amb
ingressos
rècord
MERCÈ GILI
VIURE 1 A 3
La renúncia del fiscal de l’Estat
agreuja la crisi institucional
DANI DUCH
œLes desavinences van des del cas
œTorres-Dulce, home de Gallardón,
dimiteix pels xocs amb el Govern del PP Bárcenas fins al 9-N POLÍTICA 14 A 16 i EDITORIAL
Obama i
Castro, decidits
a enfortir
les relacions
El president Barack Obama està
disposat a anar a l’Havana i a convidar Raúl Castro a la Casa Blanca
per reforçar els lligams entre els
Estats Units i Cuba després de
l’anunci, dimecres, del restabliment de relacions diplomàtiques,
una decisió que posa fi a 53 anys
d’aïllament. INTERNACIONAL 3 A 9
Distensió cubana
Per WALTER LAQUEUR
El bescanvi. Raúl Castro va rebre ahir els tres cubans que els EUA tenien presos des del 1998 acusats d’espionatge
REUTERS
(d’esquerra a dreta, Gerardo Hernández, Ramón Labañino i Antonio Guerrero). Cuba va alliberar l’empresari Alan Gross
El jutge envia a judici
Alavedra i Prenafeta
pel cas Pretòria
c Ruz tanca el cas de corrupció urbanística
amb onze acusats per blanqueig i suborn
Després de cinc anys, el jutge Pablo Ruz va dictar ahir una interlocutòria sobre el cas Pretòria,
de corrupció urbanística, que
deixa gairebé tancada la instruc-
ció i envia a judici l’exconseller
Macià Alavedra, l’exsecretari de
Presidència Lluís Prenafeta i
l’exalcalde de Santa Coloma
Bartomeu Muñoz. POLÍTICA 18
Elgènerequevasorgir
del’embargament
CULTURA 38 i 39
La Unió Europea
colla
un Putin
assetjat
c Els Vint-i-vuit es
mantenen ferms en
les sancions malgrat
la crisi russa
INTERNACIONAL 10
i ECONOMIA 62
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
LA VANGUARDIA 3
Internacional
Un acord històric
El difícil viatge d’Obama a Cuba
La dreta republicana de Miami es conjura per impedir la reconciliació
l’illa caribenya, però ahir amb
prou feines Hillary Clinton, la
més que probable candidata demòcrata, es va pronunciar inequívocament a favor de la iniciativa d’Obama.
El debat s’ha establert a Washington entre els que consideren que la normalització de relacions servirà per apuntalar la dictadura castrista i els que, com el
president Obama, estan convenEL D EBAT
La normalització
apuntala la dictadura
o l’obertura portarà
la democràcia?
EL C ONTR AS T
Un 66% dels
nord-americans, a
favor del nou rumb tot
i l’agitació anticastrista
MASTER SGT. KEVIN WALLACE / U.S. AIR FORCE / REUTERS
Per fi lliure. El secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, abraça Alan Gross després que l’ex-pres va ser alliberat i va
arribar als Estats Units, a la base d’Andrews, a Maryland
JORDI BARBETA
Washington. Corresponsal
Barack Obama s’està plantejant
seriosament viatjar de manera
oficial a l’Havana i també rebre
Raúl Castro a la Casa Blanca, un
anunci que va fer ahir Washington, al mateix temps que els
congressistes republicans de
Florida es pronunciaven en bloc
a Miami contra el que consideren “una traïció del president
dels Estats Units als que durant
mig segle han lluitat per la llibertat a Cuba”.
Ni l’alegria popular, ni les benediccions del papa Francesc, ni
tan sols les ànsies dels empresaris de Miami per començar a
fer negoci en una Cuba oberta als
Estats Units han persuadit els líders del Partit Republicà i el seu
lobby en la comunitat cubana de
Miami d’apostar per la reconciliació amb el règim que va
fundar Fidel Castro.
La reacció de la dreta republi-
cana ha estat tan irada que planteja el procés de normalització
de relacions com una nova cursa
d’obstacles del president Obama, que a més a més haurà de fer
contra rellotge per poder
incorporar al seu llegat el compliment d’una altra de les promeses que identificaven el seu
projecte polític.
A partir del 6 de gener les dues cambres del Congrés tindran
majoria republicana, així que només la pressió de l’opinió públi-
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
OBR
IM
B O L A , Q U È TA L?
QUÈ LI DIU UNA
B O L A A U N A A LT R A ?
ca i els empresaris podrien ajudar Obama a dur a terme els
seus propòsits. Els sondejos han
evolucionat fins que una majoria
de dues terceres parts dels nordamericans dóna suport a la normalització de relacions amb
Cuba. També ha augmentat la
majoria a favor de la reconciliació entre els nord-americans
d’origen cubà. Sectors industrials de la construcció i de les telecomunicacions estan impacients
per expandir els seus negocis a
çuts que l’obertura conduirà inexorablement a la liberalització
del règim. Totes dues actituds es
van veure ahir reflectides als editorials de The Washington Post
–la primera– i de The New York
Times, la segona.
El cert és que Obama en el seu
discurs de dimecres va fer diverses mencions a la defensa dels
drets humans i a l’aposta per la
democratització del règim castrista, però evocant el dret dels
cubans a “viure amb dignitat i autodeterminació”. Va ser una manera de comprometre la no-ingerència dels Estats Units en els
afers interns cubans, una visió rebutjada de totes totes pels seus
contrincants, que l’acusen de “regalar un salvavides” a un règim
agonitzant.
Els dos polítics republicans
que més es van afanyar a anun-
QUÈ ?
DE D EL 21
EL 4 ESEM
DE G BRE
ENE I
R
TROBA TOTS ELS REGALS QUE BUSQUES
I GAUDEIX DE LES NOSTRES ACTIVITATS DE NADAL
www.lilla.com
4 LA VANGUARDIA
I N T E R N A C I O N A L
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Un acord històric
La vida dels cubans
POBLACIÓ 11,2 milions
ESPERANÇA DE VIDA 78,45
EDUCACIÓ
99% primària
90% secundària
62% superior
L'HAVANA
SOU MITJÀ MENSUAL
471 pesos (14,7 euros)
EMPLEATS
Públics: 4,2 milions
Per compte propi:
471.085
Isla de
Pinos
KM
0
100
VISITANTS ESTRANGERS
Matanzas
Cienfuegos
Trinidad
C
U
Camagüey
B A
Guantánamo
Santiago
de Cuba
FONTS DE DIVISES
1. Exportació de serveis
sanitaris: 8.000 milions
d’euros a l’any
2. Remeses: 2.200 milions
3. Turisme: 2.000 milions
2,8 milions
de turistes el 2013. El 40%
són canadencs (1,1 milions),
seguits de britànics
(149.515), alemanys
(115.984), francesos (96.640)
El règim cubà presenta com un triomf l’alliberament dels Cinc, els espies empresonats als Estats Units el 1998
L’Havana canta victòria
febrer passat, respectivament. Gerardo Hernández, Ramón Labañino i Antonio Guerrero van tornar
dimecres a Cuba.
Tots formaven l’anomenada xarxa Vespa, dedicada, segons la versió cubana, a infiltrar-se entre els
exiliats de Miami als anys noranta
per desemmascarar els sospitosos
de diversos atemptats a l’illa. Els
fiscals dels Estats Units van afirmar, en canvi, que volien espiar en
bases militars.
FÉLIX FLORES
Barcelona
E
ls mitjans cubans presenten l’acord amb Washington com una gran
victòria, no tant pel restabliment de relacions diplomàtiques com perquè, finalment, ja són
a l’Havana els Cinc de Cuba, els
agents empresonats als EUA que
han estat en cartells i pancartes
penjades per tota l’illa, a la premsa,
en els discursos i a les escoles, sempre presentats com a herois.
Acusats i jutjats per espionatge,
els Cinc han estat durant anys una
mena de mascaró de proa de la resistència contra Washington, una
manera de recordar que hi havia alguna cosa més que el bloqueig econòmic i que el Govern de Cuba no
podia cedir.
Una cosa semblant passa amb
l’atemptat contra l’avió de Cubana
de Aviación el 1972. A l’Havana, al
costat de l’oficina d’interessos dels
EUA (la no-ambaixada fins ara), hi
ha la Tribuna Oberta de la Revolució o protestòdrom, una esplanada
amb 73 banderes negres amb una
estrella blanca, tantes com víctimes en el sabotatge perpetrat presumptament per Orlando Bosch i
Luis Posada Carriles.
Bosch va morir el 2011 a 84 anys
a Miami. L’exagent de la CIA Posada Carriles va entrar il·legalment
als EUA el 2005 i el 2007 va ser
alliberat. En no tenir relacions Washington i l’Havana, Veneçuela es
va fer càrrec de demanar l’extradició, afer de què s’ocupa l’advocat
José Pertierra.
En un article a Cubadebate, Pertierra afirma que “la Constitució dels
EUA ofereix al president potestat
jurídica per decidir qüestions de relacions exteriors”, i que, si bé s’argumentava que Obama no podia emparar els sensepapers, al final ho ha
fet. Tampoc no podia alliberar els
Cinc, però ho ha acabat fent...
L’explosió de l’avió de Cubana
va constituir un referent en la investigació
d’aquesta
mena
Des de fa anys per
tota l’illa hi ha cartells
dels cinc “herois”,
tres dels quals
continuaven presos
ESTUDIOS REVOLUCIÓN / EFE
D’esquerra a dreta, Fernando González, Labañino, Hernández, Castro, Guerrero i René González
d’atemptats, va explicar a aquest
diari un exresponsable cubà de seguretat aèria. Un any abans, el
1971, s’havia firmat el conveni de
Mont-real sobre aviació civil, que
obliga a extradir o, si no, a processar els delinqüents aeris a qualsevol país signant. Tot i això, George
W. Bush s’hi va negar. Caldrà veure què passa a partir d’ara amb Posada Carriles, que té 86 anys.
El cas dels Cinc, detinguts el
1998 i condemnats el 2001, va estar condicionat pels exiliats de
Miami, segons van reconèixer un
tribunal d’apel·lacions d’Atlanta i
associacions legals dels Estats
Units. Dos –René i Fernando González– van ser alliberats després
de complir condemna, el 2013 i al
Bush i Rubio, dos
aspirants a president,
prometen el seu veto
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
ciar que vetaran al Congrés totes les iniciatives anunciades per
Obama van ser dos probables
candidats a la presidència, el
senador Marco Rubio, fill d’exiliats cubans, i Jeb Bush, exgovernador de l’estat de Florida,
magníficament relacionat amb
el lobby anticastrista de Miami.
“No hem de negociar amb un
règim repressiu ni fer canvis en
la nostra relació fins que Cuba
canviï”, va declarar i va deixar escrit en el seu compte de Facebook Jeb Bush, tot just 48 hores
després d’anunciar la seva disposició a disputar la nominació
republicana per a les eleccions
Identificat l’agent doble
]A més d’Alan Gross, Cuba
ha alliberat un agent doble
que feia gairebé 20 anys
que estava pres a l’illa i que
els mitjans dels EUA identifiquen com Rolando Sarraff
Trujillo, d’origen cubà. Segons la revista Newsweek
era un criptògraf que va
treballar per a la Direcció
d’Intel·ligència de Cuba i en
secret per a la CIA fins que
va ser detingut a mitjans
dels anys noranta. La Casa
Blanca es va negar a divul-
presidencials de l’any 2016. Encara més dur va ser el senador
Marco Rubio, que va garantir
que el Congrés vetarà “el finançament per constituir l’ambaixada a l’Havana i el nomenament
de l’ambaixador que proposi el
president”. Gairebé simultàniament, el líder de la majoria republicana a la Cambra de Representants, John Boehner, va ratificar
que hi hauria veto.
Els dubtes sobre la iniciativa
d’Obama assalten també a les files demòcrates vinculades a l’exili cubà. El senador Bob Menéndez, encara president del comitè
de Relacions Exteriors del Senat
i també fill d’exiliats, va dir a La
Vanguardia que “les accions del
gar-ne la identitat, encara
que van confirmar que feia
gairebé dues dècades que
era a la presó. Fonts governamentals van dir a The
Washington Post que l’alliberament era una prioritat en
la negociació amb Cuba. Un
portaveu de la Direcció Nacional d’Intel·ligència dels
EUA va afirmar que l’agent
va jugar “un paper decisiu”
en la identificació de diversos espies cubans en territori dels Estats Units.
LA DADA
Guantánamo
no es negocia
]“Els canvis anunciats
pel president (en les
relacions amb Cuba)
no afecten Guantánamo”,
va declarar Bernadette
Mehan, portaveu del
Consell de Seguretat
Nacional dels EUA. Tot
i que es tanqués la presó,
on encara hi ha 139
detinguts sense judici,
Washington mantindria
la base militar.
El cas de Gerardo Hernández
és més significatiu. Va ser condemnat a dues cadenes perpètues
més 15 anys per l’abatiment de
dos avions d’Hermanos al Rescate per caces cubans l’any 1996.
Se’l va acusar de subministrar informació a l’Havana sobre els vols
organitzats a Miami per assistir
els balsers.
Cuba encara té un altre motiu
de celebració. Hores abans de
l’anunci d’Obama, dimitia el director de l’agència de cooperació, la
polèmica Usaid. Rajiv Shah va intentar donar suport a l’oposició a
través de les xarxes socials i el finançament d’artistes del hip-hop
cubà, una cosa que el senador Patrick Leahy, president del subcomitè del Senat que supervisa la
Usaid, ha qualificat d’autèntica
“ximpleria”.
Alan Gross, alliberat per Cuba,
és un sotscontractista de la Usaid
empresonat per haver introduït tecnologia d’internet. L’Havana no ha
fet sang de la dimissió de Shah, que
fàcilment es vincula a Gross. Però,
entre un tema i un altre, sembla evident que els EUA i Cuba són molt
capaços de dialogar.c
president Obama han reivindicat el comportament brutal del
Govern cubà, i és una ingenuïtat
pensar que donant-los la mà els
germans Castro obriran els
punys”.
La qüestió cubana adquireix a
Florida una dimensió emocional. L’alcalde de Miami, Tomás
Pedro Regalado, nascut a l’Havana, no vol ni sentir parlar d’un
consolat de Cuba a la seva ciutat,
una cosa probable tenint en
compte que a Florida hi viuen
dos milions de cubans. “Seria un
error, crearia un problema de seguretat”, va advertir.c
VEGEU COM S’HA VISCUT L’ACORD
A MIAMI CLICANT A
http://goo.gl/JAHKC5
10 LA VANGUARDIA
I N T E R N A C I O N A L
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
La UE es manté ferma amb Putin
en ple esfondrament econòmic
Els líders europeus donen suport al pla Juncker, però no hi comprometen fons
BEATRIZ NAVARRO
Brussel·les. Corresponsal
EMMANUEL DUNAND / AP
La cancellera alemanya, Angela Merkel, amb el president francès, Francois Hollande, a Brussel·les
LA POSICIÓ DEL KREMLIN
“A l’ós rus sempre intentaran posar-li una cadena”
]Pel president rus, Vladímir
Putin, la crisi d’Ucraïna no
és més que una excusa amb
què els països occidentals
intenten impedir el desenvolupament de Rússia. En la
roda de premsa anual a Moscou, el cap del Kremlin va
culpar factors externs (les
sancions, però també el petroli barat) de la difícil situació econòmica del país, i va
tornar a insistir en uns arguments ja esbossats fa dues
setmanes, durant la seva intervenció anual davant el
Parlament rus. Llavors va
assegurar que els països occidentals haurien imposat sancions a Rússia amb conflicte
ucraïnès o sense.
Putin va acusar els països
occidentals de voler crear un
nou mur entre ells i Rússia i
va comparar l’ampliació de
l’OTAN cap a l’Est, l’escut
antimíssils i les sancions amb
el mur de Berlín. “De vegades penso que seria millor
que l’ós es quedés tranquil,
menjant baies i mel. Potser
així el deixarien en pau. No
l’hi deixaran! Perquè sempre
intentaran posar-li la cadena”, va subratllar.
Malgrat aquestes crítiques, el cap del Kremlin va
assegurar que Rússia vol que
la crisi d’Ucraïna es resolgui
com més aviat millor i que
ara l’objectiu de Moscou és
restaurar la unitat política
El Pentàgon dóna
per morts en els atacs
tres alts líders de l’EI
FRANCESC PEIRÓN
Nova York. Corresponsal
Al-Bagdadi, el líder de l’Estat Islàmic (EI) i objectiu número u
dels bombardejos dels Estats
Units a l’Iraq, sembla que té més
vides que un gat. El mes passat,
alguns ja el van donar per mort.
Va ressuscitar.
Continua sent l’objectiu. Fonts
del Pentàgon van informar ahir
que els raids aeris d’aquestes set-
manes han matat tres alts càrrecs
de l’EI, qualificats de peces clau
del comandament de l’organització, però Al-Bagdadi no és entre
ells, segons van reconèixer.
Entre els morts hi ha Haji Mutazz, el lloctinent d’Al-Bagdadi, i
Abd al-Bassit, que van descriure
com “l’emir” dels grups militars.
Tots dos van morir en els atacs
duts a terme del 3 al 9 de desembre. A més, i en una llista que inclou més combatents de menys
d’Ucraïna. Tot i això, Vladímir Putin va advertir el Govern de Kíev que ha de respectar totes les seves regions
si vol pau.
Però mostrar-se disposat a
buscar solucions no significa
renunciar a les seves posicions. En aquell discurs davant el Parlament, Putin ja
va deixar clar que per Rússia
la península de Crimea és
sagrada. Ahir va tornar a
negar que hi hagi tropes russes en territori ucraïnès,
com sostenen Ucraïna i
l’OTAN. A més, Putin va tornar a qualificar de “cop d’Estat” l’expulsió de l’expresident Víktor Ianukóvitx el
febrer passat. / G. Aragonés
rellevància, a finals de novembre
van tocar mortalment Badwin Talib, que van presentar com a governador de l’EI a Mossul.
Els bombardejos es van dissenyar específicament per evitar la
possibilitat que el grup fes els
seus propis atacs.
La filtració d’aquestes defuncions, de les quals va informar
The Wall Street Journal, es va
produir el mateix dia que el tinent general James Terry va
enaltir l’impacte que han tingut
els bombardejos realitzats durant l’agost.
“Hem fet magnífics progressos
frenant l’ofensiva”, va dir als periodistes. Va subratllar que les
recents incursions aèries han permès als militars kurds obrir-se
pas cap a Siniar. Això els ha
permès alliberar moltes persones
Davant les càmeres, la Unió Europea va expressar ahir preocupació pel ràpid deteriorament de
l’economia russa i va allargar la
mà a Vladímir Putin per intentar
buscar una sortida conjunta a la
crisi ucraïnesa. A porta tancada,
però, entre els governs europeus
impera una “satisfacció continguda” per la difícil conjuntura en
què es troba Moscou, afirmen
fonts diplomàtiques, mentre augmenta l’esperança que aquesta
situació de debilitat econòmica
porti el país a reconsiderar la seva conducta. “El president Putin
i el Govern rus haurien de reflexionar seriosament sobre un canvi radical d’actitud respecte a la
resta del món i començar a cooperar”, va reclamar amb contundència la nova responsable europea de Relacions Exteriors, Federica Mogherini.
Que la Unió Europea no canviarà la seva va quedar clar amb
l’activació ahir de noves sancions
econòmiques per demostrar que
no reconeix la sobirania russa a
les regions de Crimea i Sebastópol. Les mesures es traduiran
en restriccions a la inversió en
aquest territori, en sectors com
l’energia, el transport o el
turisme. Els creuers europeus,
per exemple, ja no podran atracar als ports de la península del
mar Negre.
La situació a Ucraïna –i, indirectament, a Rússia– va ser ahir
el tema principal del Consell Europeu celebrat a Brussel·les, el
primer sota la presidència del polonès Donald Tusk. “Està clar
que no trobarem una solució a
llarg termini per a Ucraïna sense
una estratègia adequada i coherent i, alhora, ferma i responsable cap a Rússia”, va assenyalar
l’ex-primer ministre de Polònia
al començament de la cita.
L’estratègia que Tusk va proposar als líders europeus comença
per demostrar un suport indestructible a Ucraïna, també financer, i mostrar-se ferms en les decisions preses –les sancions diplomàtiques i econòmiques– men-
que havien quedat assetjades per
l’Estat Islàmic.
Les seves paraules van anar en
la mateixa direcció que va apuntar el president Obama a la base
de Fort Dixon (Nova Jersey) fa
Els bombardejos
no van aconseguir
matar Al-Bagdadi,
objectiu principal
com a cap de l’EI
només unes jornades. “Hem frenat el seu momentum i posat l’EI
a la defensiva”, va assenyalar. “Es
pensaven que s’apuntarien unes
quantes victòries ràpides, però el
nostre abast és llarg”, va insistir.
tre Moscou no canviï d’actitud.
Les sancions també perjudiquen
l’economia europea, però no és el
moment de recular. “Europa no
pot permetre, i no ho farà, que
Rússia vulneri els principis del
dret, el respecte i la cooperació”,
va dir la cancellera alemanya,
Angela Merkel.
Les sancions europees expiren
al març, i això obre una oportunitat per negociar una sortida a la
crisi amb Moscou, com va recordar el president francès, François Hollande, evocant explícitament la possibilitat d’aixecar-les.
“Si Rússia envia els gestos que esperem, no pertoca aprovar noves
sancions, sinó que, contràriament, convindrà mirar la manera
d’emprendre nosaltres també
una desescalada”, va dir.
Els líders europeus van recolzar ahir el pla d’inversions impulsat per Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea,
per mobilitzar fins a 315.000 miliMARINS RUSSOS
Tornada amb
les mans buides
]Els marins russos aban-
donen el port francès de
Saint-Nazaire, on havien
de rebre el portahelicòpters Vladivostok. França
va deixar en suspens el
lliurament del vaixell
“fins a nou avís” el mes
passat a causa del conflicte a Ucraïna. Els
400 marins van començar ahir el seu viatge de
tornada després de mesos d’entrenament al
port francès.
ons d’euros en inversions en els
pròxims tres anys. El suport ara
per ara és polític i no financer: diversos països –entre els quals Espanya– sospesen injectar capital
al nou fons d’inversió per augmentar-ne la potència, però ahir
ningú no es va comprometre a
fer-ho, com havia demanat Juncker. “Primer cal veure els reglaments i quins incentius hi ha”, argumenten fonts diplomàtiques espanyoles. El Govern treballa en
paral·lel per impulsar les interconnexions energètiques. Mariano Rajoy va pactar ahir amb Hollande i el primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, celebrar una cimera temàtica el febrer per perfilar la llista i els detalls dels projectes pels quals
apostaran. c
El tinent general Terry, que lidera la campanya per derrotar l’Estat Islàmic, també va dir ahir que
aquest combat és de llarg recorregut quan va advertir que costarà
uns quants anys –va esmentar la
xifra de tres– dotar les forces iraquianes de prou destresa i capacitat, després de patir un col·lapse
amb l’ofensiva de l’EI a les portes
de l’estiu.
Va anunciar, doncs, que les
pròximes setmanes començarà
la nova onada de tropes dels
Estats Units cap a l’Iraq amb la
missió de formar els seus militars. El gran repte passa per aconseguir que les unitats iraquianes
tornin a l’escena bèl·lica de manera que siguin operatives a l’hora de recuperar àrees com la de
Mossul, de fort assentament de
radicals.c
14 LA VANGUARDIA
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Política
Crisi a la Fiscalia
El fiscal de l’Estat dimiteix pels
xocs amb el Govern espanyol
La querella del 9-N va propiciar un dels desacords més greus
JOSÉ MARÍA BRUNET
Madrid
Ha tornat a passar. Cau un altre
fiscal general de l’Estat. Ha passat amb el PP i amb el PSOE. Ara
la renúncia d’Eduardo Torres-Dulce es torna a produir sota
Govern popular, com anys enrere va passar amb la marxa de
Juan Ortiz Úrculo, en temps
d’Aznar. En tots dos casos, la crisi va arribar de resultes dels xocs
continus amb el Govern. En el
cas de Torres-Dulce, aquestes
discrepàncies han estat cada vegada més intenses i explícites.
Ho van ser, singularment, en ocasió del debat i presentació de la
querella contra el president de la
Generalitat, Artur Mas, per la jornada participativa del 9-N.
Aquest episodi de desavinences, però, no era ni de bon tros el
primer. Les friccions han estat
constants en dues matèries molt
sensibles: la política penal i penitenciària en relació amb els presos d’ETA i els sumaris per casos
LA CANDIDATA
La fiscal de Menors
Consuelo Madrigal,
principal opció
per al relleu
LES TENSIONS
El Govern central no
va entendre l’estratègia
de Torres-Dulce
en el cas Bárcenas
vern quan, en la seva última compareixença parlamentària per explicar la Memòria de la Fiscalia,
va subratllar que ell havia volgut
mai ser el fiscal del Govern. I per
sostenir-ho va citar la seva actuació en el cas Bárcenas, així com la
seva oposició a la llibertat concedida a l’etarra Bolinaga per la seva presumpta malaltia terminal o
el seu recurs contra la concessió
del tercer grau penitenciari a l’expresident balear Jaume Matas
(PP), concedit prèviament en la
via administrativa.
Quan Torres-Dulce confessava aquestes divergències no tenia cap lligam sòlid amb el Govern. En primer lloc, perquè ja
havia abandonat l’Executiu el
seu amic Alberto Ruiz-Gallardón, que va deixar el Ministeri
de Justícia sentint-se també desassistit per la resta del Govern,
sobretot després de l’abandonament del seu projecte de llei de
l’avortament. Però també –i
aquest factor és molt important–
perquè l’Executiu havia fet arribar a Eduardo Torres-Dulce el
EL PERFIL
Jurista amant del cinema
sobre tots els codis
A
l llarg dels últims tres
anys, Eduardo Torres-Dulce deu haver en
més d’una ocasió que
segurament no va tenir el seu
dia més inspirat quan va acceptar la proposta d’Alberto RuizGallardón per ser fiscal general
de l’Estat. És un càrrec corrosiu.
Però era una etapa lògica en la
seva carrera. Torres-Dulce ve
d’una família de juristes; normes
i preceptes es barregen a les seves venes amb leucòcits i basòfils. I d’altra banda al sector conservador de la Fiscalia se’l va
considerar sempre el més desta-
EL PUNT D’INFLEXIÓ
Quan se’n va anar
Ruiz-Gallardón el fiscal
general va quedar sense
suport a l’Executiu
de corrupció, sobretot els que
afecten el PP. Torres-Dulce és un
fiscal netament conservador, però amb un alt concepte de la seva
tasca i de la institució a la qual
pertany. Cada vegada era més evident que estava incòmode en el
càrrec, perquè el Govern i el PP
consideraven que no sabia interpretar bé els seus legítims interessos i posicions en els processos
engegats en aquests capítols especialment sensibles.
El PP hauria volgut, per exemple, que canviés les fiscals del cas
Gürtel i que no només les vigilés
de prop. Torres-Dulce mateix va
reconèixer els xocs amb el Go-
seu profund malestar pel comportament de la Fiscalia en la gestació de la querella pel 9-N. Hi
va haver diversos dies, durant
aquest procés, que el Govern central va trobar que l’havien deixat
ben penjat, sense saber què farien els fiscals, si querellar-se contra Artur Mas o no. L’Executiu
va decidir mirar al sostre i xiular,
Tradició familiar. Torres-Dulce ve
d’una família de juristes. Se’l va
considerar sempre el fiscal més
destacat, la toga més elegant i amb
més bona caiguda, però no va néixer per acatar el mano i disposo
FOTO: MARC ARIAS
cat, el millor jurista, la toga més
elegant i amb més bona caiguda.
Fons i forma. Però cap Govern
no vol al capdavant dels fiscals
fins estilistes. El que vol és bona
disposició per al mano i disposo.
I de vegades també per a l’obeeixo, si pot ser sense que es noti
l’esforç disciplinari. I Eduardo
Torres-Dulce no ha nascut per a
això.
A Gallardón ja li va dir que
acceptava el càrrec al preu que
no li toquessin ni un cabell, que
no li formulessin cap mena de
suggeriment, perquè al que
s’atrevís a fer-ho li penjaria el
telèfon. Ruiz Gallardón va donar
garanties que eren coses del seu
caràcter, però que no hi hauria
problemes. I n’hi ha hagut. Déu
n’hi do, si n’hi ha hagut. Per això
Torres-Dulce vol tornar ara al
seu refugi de sempre, la Fiscalia
del Tribunal Constitucional
(TC), que a més té la direcció
lliure, a esperar temps millors. I,
de passada, poder anar al cinema
tranquil. La pantalla gran, la seva gran passió. Casat amb Lourdes de Orduña, neboda del director d’Agustina de Aragón, aficionat acèrrim del Reial Madrid,
que li ha lliurat totes les seves
condecoracions i insígnies, ara
podrà tornar amb el seu amic
José Luis Garci per rescabalar-se
d’aquest període en què va canviar les estrenes pels sumaris. Un
mal canvi. I, a més, amb un guió
que se li ha girat en contra. Amb
Garci va escriure el d’una pel·lícula sobre Sherlock Holmes a
Madrid. Fantàstics diàlegs, sobretot un sobre la corrupció i els
seus podrits nius a les esferes de
poder. Holmes se n’anava trist
de Madrid. I Torres-Dulce de la
Fiscalia General, també.c
Tres anys en el càrrec
Els desacords d’Eduardo Torres-Dulce
amb el Govern espanyol han estat
continus. L’Executiu no el podia destituir,
però sí esperar que renunciés al càrrec.
L’adéu del Govern central
El Govern espanyol va agrair a Torres-Dulce la seva “eficàcia i
entrega” en defensa de “la legalitat i l’ordre constitucional”,
i ha destacat que sempre ha actuat amb “plena objectivitat
i independència”.
Les dimissions
A banda del fiscal general de l’Estat, Alberto
Ruiz-Gallardón (Justícia) i Leopoldo
González-Echenique, a RTVE, han dimitit per
diferències amb el Govern o falta de suports.
NINOTS
L ES CL AUS
D’UNA D I MI SSI Ó
LA VANGUARDIA 15
P O L Í T I C A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
TONI
BATLLORI
però la processó anava per dins.
El president del Govern, Mariano Rajoy, va dir diverses vegades que la Fiscalia decidiria el
que cregués oportú i convenient d’acord amb el dret. Però
l’Executiu tenia el seu propi criteri sobre el que convenia en
aquella situació, començant per
no permetre revoltes en una car-
rera que, com la fiscal, es caracteritza per una estructura netament jeràrquica.
Una anècdota il·lustra aquesta situació. Torres-Dulce va coincidir al Senat amb el seu antecessor, Cándido Conde-Pumpido, fiscal general en l’etapa de
Zapatero, durant els tensos dies
de la seva pugna amb els fiscals
ENFRONTAMENTS QUE MARQUEN EL FISCAL
DANI DUCH
GÜRTEL. Quan el 27 de juny del
2013 Luis Bárcenas va anar a
declarar davant el jutge Ruz, el
fiscal va demanar presó provisional sense fiança. El jutge va ordenar l’empresonament de l’extresorer del PP davant l’estupor
del partit. No hi va haver crítiques públiques, però els populars no van amagar el malestar
amb Torres-Dulce.
DANI DUCH
XOCS AMB JUSTÍCIA. Les discrepàncies de la Fiscalia General
de l’Estat amb el Ministeri de
Justícia han estat nombroses.
Els informes del Consell Fiscal
contra lleis impulsades per Alberto Ruiz-Gallardón van ser
molt crítics. Va ser el cas de la
reforma de la llei del Poder Judicial, del Codi Penal o aspectes
de la llei de l’Avortament.
PEDRO MADUEÑO
EL 9-N. El Govern de Rajoy va
dubtar davant el 9-N alternatiu i
la posterior aposta per la querella, anticipant la decisió de la
Fiscalia, que va deixar Torres
Dulce en una posició incòmoda.
Quan els fiscals catalans es van
negar a presentar la querella
contra Artur Mas i Joana Ortega,
el fiscal general va haver d’imposar la seva posició jeràrquica.
catalans, que es negaven a preparar i presentar la querella. I diversos testimonis li van sentir
dir: “Cándido, això a tu no t’hauria passat”. Estava, doncs, molt
contrariat. Tenia el Govern irritat d’una banda i els fiscals revoltats per l’altra. Conde-Pumpido
li va contestar, segons sembla,
que quan cal donar una ordre es
dóna, i prou.
Però per fer-ho ja era tard, el
fiscal general de l’Estat havia
obert un mecanisme de consultes i només n’havia tret un cop
de porta. Al final va haver de fer
sortir la Junta de Fiscals de
Sala, el màxim òrgan de la carrera, en processó. Un fet poc
freqüent, perquè els fiscals de
Sala amb prou feines es reuneixen sota un mateix sostre
per res més que no sigui la copa
de Nadal.
Ara queda el ball de noms per
a la substitució. El Govern central ho analitzava ahir amb intranquil·litat i torbació. Queda
un any de legislatura. Ara a veure qui es posa al capdavant del
veler de la Fiscalia, amb el pal
fet malbé i el timó a la deriva. Es
donen noms, sí. Però la jugada
no estava prevista. Es parla de
Consuelo Madrigal, fiscal coordinadora de Menors; de Pilar
Fernández Valcárcel, fiscal de
Sala del Suprem; de Jaime Moreno, cap de la secretaria tècnica
de la Fiscalia General i redactor
de la querella finalment presentada pel 9-N; i de Jesús Santos,
exfiscal de l’Audiència Nacional, que ara està molt ben situat
en l’exercici privat de la professió. El Govern no es pot equivocar. Hi ha molts sumaris sensibles oberts. Ahir a la nit la situació era d’incertesa, pressa i vertigen.c
Com que tot ja és crònica esportiva, vegem com va el marcador. Com que una de les grans
aportacions de la tecnologia digital a la cultura contemporània
consisteix a unificar tot el relat
social sota la pauta agonística
de la narració esportiva, haurem de convenir que la dimissió
del fiscal de l’Estat Eduardo
Torres-Dulce potser deixa el
marcador del 9 de novembre
del 2014 a favor de l’equip català. Sobiranistes Atlètics, quatre;
Brigada Aranzadi, zero. És
aquest el resultat?
Un a zero. La tranquil·la obertura dels col·legis i l’afluència
de més de dos milions de persones a les urnes en un ambient
de festa major catalana.
Dos a zero. La forta repercussió de la jornada electoral catalana en els mitjans de comunicació internacionals, empesa cap
amunt pel record, encara recent, del referèndum d’Escòcia.
Les notícies amb parentiu solen
ajudar-se. Són mutualistes. El
mèrit d’aquest gol segurament
correspon al xut, des del centre
del camp, del primer ministre
britànic David Cameron.
Tres a zero. La sensació general a tot Espanya que els sobiranistes es van sortir amb la seva
al final del dia. Trucades i missatges de disgust al carrer Génova de Madrid des de les organitzacions territorials del PP.
de
e
br
m
se
de
Més informació a IKEA.es/Catalunya
Enric Juliana
Les portades d’alguns diaris madrilenys. Els comentaris en veu
baixa d’alguns dels ministres
veterans, desaprovant l’enfocament permissiu de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. (Alguns dels ministres
madurs eren partidaris d’una acció de policia fulgurant per confiscar les urnes i les paperetes,
localitzades dies abans del 9-N
en un magatzem de Lleida.) El
disgust de la vicepresidenta, en
sentir-se qüestionada. La irritació del president. I el melodramàtic desassossec d’Alicia Sánchez-Camacho. Tots aquests
factors sumats van fixar el tres
a zero i van fabricar una reclamació unànime de l’equip local:
“Querella, querella, querella!”.
Quatre a zero. La dimissió
del fiscal general de l’Estat un
mes i mig després d’haver facturat la querella, malgrat el criteri
advers dels fiscals de Catalunya. De tota manera, el fiscal general no plega només per les
empentes que va rebre entre els
dies 10, 11 i 12 de novembre. Torres-Dulce va ser nomenat a proposta d’Alberto Ruiz-Gallardón
i a l’Audiència Nacional hi ha assumptes molt candents, cinc
mesos abans d’unes eleccions locals i regionals decisives.
El partit segueix i ara hi ha
desassossec i desconcert a la
grada sobiranista, per les males
cares i els desacords sobre l’alineació. La política és fàcil d’escriure com si fos una crònica esportiva, però tinc la impressió
que aquesta Lliga és una mica
més complicada.
21 im
r
ob
Però no t’espantis que no ens colarem pas a la teva cuina.
Vine als IKEA de Catalunya i et convidem.
A N À LI S I
ge
en
um
di
El
Aquest diumenge obrim.
I, a més, et preparem l’esmorzar.
Partit
16 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Dimissió a la Fiscalia Les reaccions
Rajoy nega pressions a Torres-Dulce i
l’oposició l’acusa de forçar-lo a plegar
El ministre de Justícia desvincula la dimissió de l’actuació del fiscal en el 9-N
Les frases
MARIANO RAJOY
President del Govern central
“Dimiteix per raons
exclusivament
personals; la posició
del PSOE sempre
és la mateixa: ‘La
culpa és del Govern’”
PEDRO SÁNCHEZ
Secretari general del PSOE
“La dimissió expressa
la falta de respecte
del Govern a la
imparcialitat del
fiscal. Rajoy ha de
donar explicacions”
JOSEP A. DURAN i LLEIDA
Portaveu de CiU
MANÉ ESPINOSA
De visita a Barcelona. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, es va reunir ahir a la capital
catalana, on va participar en diversos actes amb el conseller de Justícia, Germà Gordó.
CARMEN DEL RIEGO
SANTIAGO TARÍN
Madrid / Barcelona
Són raons personals, les que addueix Eduardo Torres-Dulce per
haver presentat la renúncia com
a fiscal general de l’Estat, i s’hi va
referir ahir el president del
Govern espanyol, Mariano Rajoy, quan va valorar públicament
la dimissió. Però l’oposició no
s’ho creu i troba la causa en les
discrepàncies i pressions de
l’Executiu sobre la Fiscalia, sobretot en relació amb la consulta
catalana del 9-N.
El president del Govern central, a qui el cessament del fiscal
va agafar a Brussel·les, on participa des d’ahir en la reunió del Consell Europeu, es va estimar més
agrair els serveis prestats per Torres-Dulce que no pas parlar motius de la renúncia. “El que vull
és agrair-li la feina, la dedicació,
l’esforç i els encerts de gestió, i
desitjar-li que li vagi tan bé com
sigui possible en les noves responsabilitats que assumeixi”, va
manifestar un Rajoy que va assegurar que no perdria “ni un mi-
El ministre de
Justícia es va
assabentar de la
dimissió a Barcelona,
per la carta del fiscal
nut” a defensar que el cessament
es deu a “raons exclusivament
personals” i no a pressions polítiques del seu govern. En aquest
sentit, va apuntar que el PSOE
“passi el que passi, dirà que la culpa és del Govern”.
Els magistrats del TS
es rebel·len i exigeixen
respecte al Govern del PP
MADRID Redacció
Tretze dels divuit magistrats
que integren la Sala Penal del
Tribunal Suprem –incloent-hi
els emèrits– han remès una carta sense precedents al president
del tribunal i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ),
Carlos Lesmes, reclamant que
actuï davant el president del Go-
vern central pel que consideren
ingerències en les manifestacions públiques de membres del
seu gabinet. La queixa fa referència explícita a unes declaracions
del ministre de l’Interior, Jorge
Fernández Díaz, en què qualificava de “lamentable des de tots
els punts de vista, també jurídicament” la decisió de l’Audiència
Nacional d’excarcerar els etar-
Però que les relacions entre
Govern central i Fiscalia de l’Estat no eren les millors ho demostra el fet que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, vagi reconèixer ahir que s’havia assabentat
de la dimissió de Torres-Dulce
després de fer un esmorzar informatiu a Barcelona, i en rebre la
carta on li comunicaven la decisió del fiscal general de l’Estat.
En una compareixença després d’una reunió amb el conseller de Justícia, Germà Gordó, el
ministre va negar que Torres-Dulce hagués perdut la confiança del Govern i va tenir un reconeixement als seus anys de feina i experiència, també al capdavant de la Fiscalia, on, va dir, “ha
treballat amb professionalitat a
favor de l’interès general”.
Catalá també va negar que la renúncia tingués a veure amb la
querella pel procés participatiu
res Santi Potros i Alberto Plazaola i advertia els jutges que podrien haver incorregut en prevaricació. Els magistrats volen que
el president del Poder Judicial
transmeti al Govern el “malestar” de l’òrgan jurisdiccional davant manifestacions que demostren “desconfiança en les institucions” i no guarden el degut respecte al Tribunal Suprem, que
ara ha de resoldre els recursos a
la decisió de l’Audiència Nacional. Els magistrats aspiren que
Lesmes requereixi el president
del Govern a posar “límit a
aquest tipus de manifestacions.
L’escrit ha estat subscrit per
tots els jutges penals del Suprem
excepte el president de la Sala,
Manuel Marchena, i els magis-
“Les desavinences del
fiscal amb l’Executiu
es van posar en relleu
arran de la consulta
catalana del 9-N”
ROSA DÍEZ
Portaveu d’UPyD
“Espero que Rajoy
tingui un moment
per parlar de la
tutela judicial, la
democràcia i la lluita
contra la corrupció”
JOAN TARDÀ
Diputat d’ERC
“No ha dimitit: l’han
fet dimitir perquè
no va fer la feina
bruta d’aturar
el 9 de novembre”
trats Antonio del Moral, Julián
Sánchez Melgar, Andrés Martínez Arrieta i Carlos Granados.
A la llista de signants apareixen
noms de magistrats de totes les
sensibilitats polítiques. El pas endavant dels magistrats té lloc
després que la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) emetés una
nota de suport als magistrats de
Les crítiques del
Govern espanyol per
l’excarceració de
Potros posen els jutges
en peu de guerra
del 9-N, i va subratllar que la Fiscalia ha treballat amb independència, entre altres coses perquè
el fiscal “no hauria tolerat cap interferència”, com ho va demostrar la Junta de Fiscals a Barcelona i després la Junta de Fiscals de
Sala del Tribunal Suprem en relació amb la querella presentada
contra el president Artur Mas, la
vicepresidenta Joana Ortega i la
consellera Irene Rigau. El ministre va dir que no havia abordat el
tema amb Gordó, perquè ara es
tracta de deixar treballar els fiscals i els jutges amb tranquil·litat
per “transmetre confiança als ciutadans”. Segons el conseller, del
9-N no se’n va parlar a la reunió
perquè l’agenda del ministre “ja
estava prou enterbolida”.
Unes declaracions que no van
convèncer l’oposició, que va demanar la compareixença de Rajoy al Congrés. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va
assegurar que la dimissió de Torres-Dulce expressa la “falta de
respecte” de l’Executiu a la “imparcialitat” de la Fiscalia, i ho va
PSOE, CiU i UPyD
exigeixen al president
del Govern central
que expliqui al
Congrés la renúncia
jutjar com una “involució” des
del punt de vista de la divisió de
poders. Després va acusar directament el president Rajoy d’haver forçat la renúncia “per por
d’una derrota electoral”.
El portaveu de CiU al Congrés,
Josep Antoni Duran Lleida, es va
mostrar convençut que la dimissió és fruit de les desavinences
amb el Govern del PP sobre la
consulta alternativa del 9-N. Per
això, va considerar la marxa del
fiscal de l’Estat “una decisió
greu” per la qual l’Executiu hauria de donar explicacions “al més
alt nivell”. A la petició s’hi va afegir la portaveu d’UPyD, Rosa Díez. Joan Tardà, d’ERC, va dir que
el PP no li va perdonar al fiscal
“que no fes la feina bruta per aturar la consulta sobiranista”.
L’Esquerra Plural, tot i això,
pensa més en els casos de corrupció. Gaspar Llamazares creu que
la dimissió té a veure amb les
pressions del PP per garantir “la
impunitat dels seus càrrecs afectats per la corrupció”, tot i que va
denunciar que en la majoria de
casos Torres-Dulce es va plegar
als desitjos del Govern.c
l’Audiència Nacional i recordés
amb caràcter general als membres del Govern que els havien
criticat que és el seu deure afavorir la confiança en la seva tasca
jurisdiccional. L’òrgan de govern dels jutges actuava a petició de quatre vocals del sector
progressista del Consell –Roser
Bach, María Victoria Cinto,
Rafael Mozo i Concepción Sáez– després de les paraules de la
vicepresidenta Santamaría en
què assegurava que ni els ciutadans ni el Govern “no entenen”
la posada en llibertat dels dos
etarres. Pel ministre de Justícia,
Rafael Catalá, les manifestacions del seu company d’Interior
són un simple exercici de llibertat d’expressió.c
18 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Cinc anys d’instrucció
L’inici
El 27 d’octubre de l’any
2009 la Guàrdia Civil
irromp a l’Ajuntament
de Santa Coloma de
Gramenet
Pablo Ruz
El jutge
La investigació la va
dirigir en els seus inicis
Baltasar Garzón, que
llavors era jutge de
l’Audiència Nacional
La polèmica
El 30 d’octubre, els detinguts van ser filmats emmanillats i recollint les
seves pertinences en
bosses d’escombraries
Prenafeta, Alavedra
i Bartomeu Muñoz,
a un pas del judici
pel cas Pretòria
La causa es tanca amb onze acusats
per blanqueig de capitals i suborn
JOSÉ MARÍA BRUNET
SANTIAGO TARÍN
Madrid / Barcelona
Cinc anys després d’esclatar, el
cas Pretòria, sobre corrupció urbanística a Catalunya, va fer ahir
el pas determinant perquè l’assumpte acabi en judici oral.
Aquest tràmit clau és el que va
fer el jutge Pablo Ruz en dictar
una interlocutòria que transforma les diligències instruïdes en
un procediment abreujat.
Aquesta decisió és equivalent
al processament, i en aquest cas
va dirigida contra algunes de les
persones que des del començament de la investigació van aparèixer com els principals implicats: l’exconseller d’Economia, Macià Alavedra; l’exsecretari general de Presidència de la
Generalitat de Catalunya en els
governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, i l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu
Muñoz, així com l’exdiputat del
PSC Luis García, Luigi.
Els delictes que el magistrat
imputa als encausats són tràfic
d’influències i suborn, en la seva
modalitat de comissió per particulars i per funcionaris, segons
els casos, així com blanqueig de
capitals. Segons sembla, al costat
dels citats, s’asseuran al banc
dels acusats l’aleshores regidor
d’Urbanisme de Santa Coloma
Manuel Dobarco, i els empresaris Josep Singla i Manuel Carrillo, que es van beneficiar de les
operacions investigades, i els presumptes testaferros Manuel Valera i Philip McMahann; Gloria
Torres, titular a Andorra d’un
compte d’Alavedra, i Maria Lluïsa Mas, esposa de Prenafeta.
El jutge considera “indiciàriament acreditada” l’existència
d’una trama dirigida a “la realització de tasques d’intermediació o
influència en adjudicacions públiques vinculades a diverses operacions urbanístiques desenvolupades en l’àmbit municipal” de
Barcelona que va operar sota la
“intervenció principal” de l’exparlamentari socialista Luis
García. La seva tasca consistia a
aconseguir adjudicacions de terrenys en els tres municipis barcelonins, després de la qual cosa es
modificava el titular, es requalificaven els terrenys i es venien a
un preu superior.
A canvi d’aquestes operacions
–prossegueix el jutge Ruz–, els
mitjancers rebien “abundants”
comissions il·legals que provaven
d’ocultar mitjançant la utilització de complexos entramats societaris i financers. En concret, els
“guanys il·lícits” haurien ascendit a 14,9 milions d’euros per a
Prenatefa, 6 milions per a Alave-
La substitució
El 17 de novembre del
2009, Núria Parlon va
substituir Bartomeu Muñoz a l’alcaldia de Santa
Coloma de Gramenet
La continuació
El desembre del 2009
es va dur a terme una
segona fase de l’operació
que va sumar més
de vint imputats
Els noms propis d’un procés
LUIS GARCÍA, ‘LUIGI’
BARTOMEU MUÑOZ
El mitjancer
L’exalcalde de Santa Coloma
w Exdiputat del PSC al Parlament, va ser expulsat del partit el 1999 per un cas de presumpta corrupció urbanística.
Segons la Guàrdia Civil, és el
cervell de la trama i pràcticament qui manava a Santa Coloma de Gramenet
w Va
substituir Manuela de
Madre a l’alcaldia de Santa
Coloma, càrrec que va ocupar
durant el franquisme el seu
pare. Va estar a la comissió
de comptes del PSOE, que
fiscalitzava les finances del
partit socialista
LLUÍS PRENAFETA
MACIÀ ALAVEDRA
L’ombra del poder
L’exconseller
w Va ser la mà dreta de Jordi
Pujol com a secretari general
de la Presidència, fins que va
dimitir el 1990, ja que compatibilitzava l’activitat pública
i l’empresarial. Al sector
privat s’ha dedicat a negocis
diversos
w Amb
Jordi Pujol, va ser tres
vegades conseller: de Governació, d’Indústria i d’Economia.
Després se’n va anar a l’activitat privada. És una de les
persones a qui es qualifica
del sector negocis de Convergència Democràtica
ELS ALTRES IMPUTATS. Manuel Valera, Manuel
Dobarco, José Singla, Manuel Carrillo, Gloria
Torres, Philip Mahan, Maria Lluïsa Mas
El canvi
Els problemes judicials de
Garzón van causar la seva
sortida de l’Audiència Nacional. El va substituir Pablo
Ruz, que va delimitar el cas
dra, 5,8 per a García i 1,7 per a
Muñoz. Els dos ex-alts càrrecs
de CiU –diu la interlocutòria–
van ocultar els diners a Hisenda,
encara que tots dos van presentar declaracions complementàries de l’IRPF després que s’iniciés
la investigació penal.
Ruz afirma, així mateix, que
tant Alavedra com Prenafeta i les
seves respectives esposes –Doris
Malfeito, ja morta, i Maria Llüisa
Mas– van desviar els seus guanys
a través d’un entramat societari a
les illes Caiman i Andorra, en el
cas del primer, i a Suïssa, en el del
segon. La investigació, iniciada
per l’exjutge Baltasar Garzón, es
va estendre a Costa Rica, els Estats Units, Portugal i Alemanya.
Des del començament, les investigacions es van centrar en
El magistrat afirma
que Prenafeta va
guanyar 14,9 milions
d’euros i Alavedra 6
en operacions il·lícites
tres operacions urbanístiques. La
primera, la denominada operació
Pallaresa de Santa Coloma de
Gramenet, en què van participar,
entre d’altres, Luigi i Dobarco;
l’operació Niesma, de Sant
Andreu de Llavaneres, en què
sembla que l’exdiputat socialista
va compartir tasques de mediació amb Alavedra i Prenafeta, i la
requalificació dels terrenys del
port esportiu de Badalona, amb
els mateixos mitjancers.
D’altra banda, l’exalcalde de
Santa Coloma Bartomeu Muñoz
va manipular presumptament el
concurs públic per a l’adjudicació el 2009 del contracte de neteja d’edificis, dependències municipals i centres públics docents
del municipi a favor de l’empresa
Limasa, de l’imputat Manuel Carrillo. El magistrat dóna ara deu dies a la Fiscalia i a les parts personades en el procediment perquè
sol·licitin l’obertura de judici oral
o el sobreseïment de la causa.c
LES PRINCIPALS OPERACIONS SOTA SOSPITA
SANTA COLOMA DE GRAMENET
SANT ANDREU DE LLAVANERES
BADALONA
Urbanisme
arreglat
Un increment
de l’edificabilitat
Terrenys
al nou port
]Pallaresa eren uns terrenys que s’havi-
]En aquest cas hi estan implicats Luis
]Els protagonistes d’aquest afer són
en de requalificar a Santa Coloma de
Gramenet. Luis García, la seva mà dreta
Manuel Valera, Bartomeu Muñoz, el
regidor d’Urbanisme Manuel Dobarco i
l’empresari José Singla es van concertar,
segons Ruz, per manipular els concursos, que van anar a parar a una UTE que
al final va dominar Singla, i una vegada
manipulades les adjudicacions i els
plans urbanístics es van revendre a tercers. Luis García va cobrar una comissió
a Costa Rica de 605.000 euros, mentre
que Bartomeu Muñoz es va embutxacar
1.728.000 euros en l’operació.
García, el seu home de confiança
Manuel Valera, Lluís Prenafeta i Macià
Alavedra. El primer va comprar amb
l’empresa Niesma uns terrenys a Can
Riviere, a Sant Andreu de Llavaneres, i
van aconseguir una requalificació urbanística que els permetia incrementar la
densitat d’edificabilitat. Després hi va
haver una venda que va derivar, segons
la interlocutòria de Ruz, en comissions
de 912.000 euros per a García, 150.000
per a Alavedra i el mateix per a Prenafeta. Per aconseguir-ho, van influir sobre
càrrecs municipals de Llavaneres.
DANI DUCH / ARXIU
Luis García a l’Audiència, el 2009
Luis García, Manuel Valera, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Es tracta, segons diu la interlocutòria, d’una nova
manipulació de l’urbanisme, centrada en
uns terrenys públics que eren a la zona
on s’havia d’ubicar el nou port de Badalona. García va aconseguir que els aspirants els triessin com a intermediaris
fins que van ser alienats per l’empresa
pública Marina Badalona, i després comprar la finca edificable i vendre-la. Es
van generar comissions de 2.796.755
euros per a García, i dues de 487.200
per a Alavedra i Prenafeta.
20 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
El Parlament aprova la llei catalana
de transparència amb un ampli suport
La normativa obliga l’administració a publicar tota activitat econòmica
El silenci positiu. L’organisme
consultat té trenta dies per facilitar la informació demanada. Si
no ha emès una resposta passat
aquest termini (silenci administratiu), l’administració estarà
obligada a facilitar les dades
sol·licitades pels ciutadans.
ÀLEX TORT
Barcelona
Després de més de dos anys de
feina, el Parlament de Catalunya
va aprovar ahir la llei de Transparència, Accés a la Informació
Pública i el Bon Govern, amb què
es vol marcar un punt d’inflexió
en l’àmbit politicofinancer, atès
que obligarà l’administració
catalana a donar compte públicament de tota la seva activitat
econòmica.
Amb els vots a favor dels grups
de CiU, ERC, el PSC i el PP (108),
en contra dels diputats de la CUP
(3), i l’abstenció d’ICV-EUiA i
C’s (22), la llei pregona una transparència en la gestió funcionarial
que es fonamenta en tres eixos:
quin ús es fa dels diners públics,
l’obligació de les administracions
i ens de fer pública aquesta gestió, i el dret de tot ciutadà a l’accés a la informació. La informació s’actualitzarà regularment i
es podrà consultar a través d’un
web a partir de l’estiu que ve,
amb l’excepció de l’àmbit municipal, que disposarà de mig any
més per fer-ho.
La llei s’aprova una setmana
després d’entrar en vigor la llei
de transparència aprovada al
Congrés dels Diputats. Totes du-
Qui pot accedir a les dades.
L’exercici del dret a la informació es garanteix a les persones
més grans de setze anys. Si no es
troben les dades requerides n’hi
haurà prou de sol·licitar-les mitjançant un correu electrònic,
sense necessitat de proporcionar el DNI.
Comissió d’accés a la informació.
Es crearà específicament per resoldre qualsevol requeriment
que hagi estat prèviament rebutjat. En un principi aquest òrgan
estarà format per entre tres i
cinc membres designats en la
sessió parlamentària del 14 i 15
de gener, i sorgirà amb la voluntat de ser una comissió independent, no dependrà orgànicament ni jurídicament de la Generalitat i ni tan sols, asseguren
les formacions parlamentàries,
tindrà cap vinculació política.
ÀLEX GARCIA
Reincorporació. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va tornar a l’activitat després
del seu accident a l’aeroport de París, on es va trencar el colze i la cama esquerres
es contenen punts en comú, però
també diferències notables que
fan de la norma catalana una de
les més completes.
A qui és aplicable la llei. La Generalitat s’haurà d’adequar a la legislació, així com també el Parlament de Catalunya. Però no no-
més l’administració i empreses
públiques hauran de ser transparents, sinó també d’altres organisme públics, empreses privades finançades amb diners
públics, universitats, partits polítics i qualsevol ens que gestioni
béns d’interès general, fins i tot
persones físiques o jurídiques.
Tipus d’informació. Tot sortirà a
la llum: contractes, dietes, retribucions, salaris, pressupostos,
acords, subvencions o convenis,
per posar fi a l’opacitat que fins
avui ha caracteritzat la gestió econòmica de les administracions.
També s’hi inclou un registre de
lobbies.
Sancions. Un dels aspectes més
nous. No aniran a càrrec de la comissió, sinó que el responsable
d’aplicar-les serà el mateix ens
afectat: si és un regidor que incompleix, l’alcalde haurà d’executar la sanció. Es preveuen des
de la mera amonestació fins a la
inhabilitació, i multes que oscil·len entre els 600 i els 12.000
euros o la destitució del càrrec
que incompleixi la llei en els casos més greus.c
P O L Í T I C A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Mas i Junqueras reactiven
el diàleg per l’avanç electoral
ERC pressiona per un acord amb un altre gest sobre el pressupost
ÀLEX GARCIA
Oriol Junqueras i Artur Mas ahir en el moment que van acordar tornar a reunir-se avui
JOSEP GISBERT
Barcelona
Artur Mas i Oriol Junqueras tenen previst tornar-se a reunir
avui per continuar negociant
sobre el possible avançament de
les eleccions. Ho van acordar
ahir al Parlament en una trobada informal a la sortida de l’hemicicle, després que un nou gest
d’ERC –la retirada del veto al
projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos– va
facilitar la tramitació dels comptes del 2015 en rebutjar, junt
amb CiU, les esmenes a la totalitat de PSC, PP, ICV-EUiA, C’s i
la CUP.
La reunió serà la segona que
fan en poc més d’una setmana.
La primera va ser dimecres passat al Palau de la Generalitat
–després han tingut altres contactes per via telefònica–, en
què els dos dirigents ja es van
instar a aprofitar l’últim ple del
Parlament de l’any per tornar-se
a veure. I això és el que, en principi, ha de passar avui, en una
trobada que, de tota manera, no
s’espera pas que sigui decisòria,
però sí que serveixi per aplanar
el camí d’una possible convocatòria anticipada d’eleccions plebiscitàries.
Fonts del Govern consideren,
en aquest sentit, que encara queda molta feina per fer abans de
l’hipotètic acord, aposten per
aprofitar la relaxació de l’activitat política amb motiu de les festes de Nadal per intentar estovar
el terreny i recorden, en qualsevol cas i com va anunciar el president de la Generalitat mateix,
que no serà fins després d’aquest
parèntesi que se sabrà la decisió
sobre l’avançament electoral. La
cúpula d’ERC, per la seva banda,
continua pressionant perquè la
incògnita s’aclareixi, en canvi,
abans d’acabar l’any, tot i que és
conscient que el control dels
temps en aquest aspecte és a les
mans d’Artur Mas.
Les direccions
de CDC i ERC
mantenen també
contactes discrets
per aplanar el camí
Potser per això, i malgrat que
el president de la Generalitat va
deixar clar vint-i-quatre hores
abans que les eleccions no tenen
res a veure amb els pressupostos, ERC va optar per fer un nou
gest per facilitar la tramitació
dels comptes del 2015, gràcies al
qual han superat el primer
escull del debat de totalitat. A última hora va retirar l’esmena a
la totalitat amb text alternatiu
que havia presentat a la llei
Presó per a set dels
anarquistes detinguts
MADRID Redacció
El jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez
va ordenar ahir l’ingrés a presó
incondicional per a set dels 11
detinguts dimarts passat durant l’operació Pandora, desplegada pels Mossos d’Esquadra contra una presumpta orga-
nització criminal de caràcter
anarquista.
El magistrat els atribueix la
comissió de delictes de constitució, promoció, direcció i
pertinença a organització terrorista en relació amb delictes
de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i
danys i estralls amb finalitat ter-
d’acompanyament dels pressupostos a fi de propiciar un “més
bon clima”, segons el seu secretari general adjunt, Lluís Salvadó, en l’escenari de negociacions amb Artur Mas. Una retirada de la qual les mateixes fonts
del Govern van assegurar que
no tenien coneixement previ,
mentre que mitjans de la direcció de CDC la valoraven a La
Vanguardia com un “gest de bona voluntat”.
I és que, més enllà del diàleg
entre el president de la Generalitat i Oriol Junqueras, els respectius partits –CDC i ERC– han
obert també converses entre
ells, encapçalades per Josep
Rull i Marta Rovira, i amb representants de la societat civil a través de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’objectiu no és
cap altre que aplanar el camí des
de totes les posicions possibles
–que és precisament on es podrien emmarcar els gestos d’uns i
les bones paraules d’altres– i la
voluntat és fer-ho amb la màxima discreció per no frustrar expectatives.
Després dels últims moviments, CDC i ERC ara disposen
de tot just un mes per a un possible acord abans que la segona
part del debat dels pressupostos
–les esmenes a la totalitat per departaments que ERC sí que ha
presentat– torni a posar a prova
les seves relacions.c
rorista. “De la investigació sobre els grups anarquistes coordinats s’extreu que els seus
membres podrien ser presumptes autors de diversos atemptats amb artefactes explosius
de fabricació artesanal a tot el
territori nacional”, afirma el jutge a la interlocutòria.
Els arrestats, set dones i quatre homes, d’entre 31 i 36 anys,
i de nacionalitats espanyola,
uruguaiana, italiana i austríaca,
estan relacionats amb una organització criminal amb finalitat
terrorista de caràcter violent,
segons els Mossos.c
LA VANGUARDIA 21
32 LA VANGUARDIA
T E N D È N C I E S
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Radiografia del projecte de pressupostos del Govern de la Generalitat: el bloc social
Salut, Ensenyament i Benestar Social i
Família sumen el 71,2% del avantprojecte de pressupost de la Generalitat que
s’ha presentat al Parlament i que ahir
va superar la barrera de les esmenes a la
totalitat. Teòricament, el projecte s’ha
de debatre departament a departament
a partir del 19 de gener i, per primera
vegada en anys, presenta increments,
tot i que gairebé només cobreixen les pa-
gues extres dels funcionaris que el Govern s’ha compromès a tornar a abonar.
Salut creixeria el 2,1%; Ensenyament, el
6,8%, i Benestar Social, l’1,7%. Però si
Convergència (CDC) i Esquerra (ERC)
acordessin en aquest lapse de temps
convocar eleccions anticipades, els pressupostos es prorrogarien. Tot quedaria
com aquest any. Sense cap pujada i sense pagues.
L’increment de Salut, per a la paga extra
Els 8.466 milions del 2015 deixen la despesa per persona gairebé com al 2006
PROJECTE DE PRESSUPOST DE SANITAT
Milions d’euros i variació respecte a l’any anterior
2013
8.289,76
-5,3%
2014
8.290,59
0,0%
2015
8.466,99
2,1%
Hospitals
58%
Transport
i emergències
3,6%
Administració
1,3%
EVOLUCIÓ DE LA DESPESA SANITÀRIA PER CÀPITA ANUAL
En euros
2006
1.118
2007
1.184
2008
1.250
Assistència
primària
17,6%
Farmàcia
11,9%
Àrea
ampliada
2010
1.297
2009
1.254
Medicació
hospitalària
7,7%
2011
1.206
2012
1.150
2014
1.095
2015
1.120
2013
1.090
2003
860
ARXIU
La retallada incideix en les llistes d’espera i la reposició tecnològica
ANA MACPHERSON
Barcelona
Els 8.466 milions del projecte de
pressupost de Salut suposen un
2,1% més que l’any passat, però
ni les llistes d’espera ni l’oferta
professional no tindran més diners: l’augment pràcticament és
el que costa la paga extra, que
aquests últims anys han aportat
els funcionaris i el personal de
l’Institut Català de la Salut, i la
regularització de salaris dels interins, que havien minvat a més
un 15%. Poc més. De fet, la despesa per persona a l’any queda en
1.120 euros, una mica més que
l’any passat, en part perquè hi ha
menys població, i gairebé com el
2006.
Les llistes d’espera quirúrgi-
ques, el nombre de professionals
per atendre els set milions i mig
dels ciutadans amb targeta sanitària i la reposició tecnològica
per mantenir els serveis no tindran més pressupost. Sense
comptar que els productes sanitaris pagaran des del gener un
21% d’IVA en lloc del 10%, la
qual cosa suposarà, segons la direcció de recursos econòmics
del Departament de Salut, un 1%
més de la despesa corrent.
Sobre la paga extra de la resta de personal sanitari que no és
funcionari o de l’ICS, uns
60.000 treballadors, res. Als centres concertats se’ls va obligar a
rebaixar el 4,6% la tarifa dels
seus concerts per equiparar el
seu sacrifici al dels funcionaris
quan els van suprimir la paga ex-
PROJECTE DE PRESSUPOSTOS DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA
Gabinet de la
Consellera i
Secretaria
General
182,9
59,1%
Secretaria
de Família
18,71
15,1%
Dir. gral.
d’Atenció a la
Infància i
l’Adolescència
187,7
2,9%
Dir. gral.
per a la
Immigració
9,07
0%
Dir. gral.
de Joventut
11,58
0%
Font: Generalitat de Catalunya
tra. Les patronals confien que al
llarg de la discussió dels pressupostos es pugui esmenar el que
consideren una clara injustícia.
“Els treballadors de la sanitat pú-
El projecte de
pressupost no preveu
compensar la
retallada salarial de
la sanitat concertada
blica concertada estan amb els
salaris del 2008”, apunta la gerent de la Unió d’Hospitals, Helena Ris.
La bona nova queda ben diluïda. Els 176 milions d’augment
LA VANGUARDIA
pressupostari es repartiran més
o menys així: 150 milions a la paga extra dels funcionaris i la devolució als interins de l’ICS del
sou i la jornada. Uns altres 22 milions que Justícia traspassa a Salut per a l’atenció sanitària a les
presons. I els 4 milions restants
aniran a les noves medicacions
hospitalàries de dispensació ambulatòria, fàrmacs molt cars
com els de l’hepatitis C, i un petit increment per pagar receptes
de les farmàcies.
També creix, però realment
no augmenta serveis, Salut Pública (4,4%). Segons expliquen des
de la conselleria, aquest increment té a veure amb la necessitat
de cobrir programes que el Ministeri de Sanitat ha reduït dràsticament: a 0 el de sida, a la mei-
Milions d’euros i variació respecte a l’any anterior
Dir. gral.
d’Acció Cívica
i Comunitària
26,95
1,7%
TOTAL
2.012,72
1,7%
Institut
Agència
Institut
Català de
Catalana de
l’Acolliment Català de la Joventut
i l’Adopció les Dones 16,06
7,51
13,86
-0,1%
0,8%
0,1%
Secretaria d’Inclusió
Social i Promoció de
l’Autonomia Personal
1.538,38
-2,7%
Font: Generalitat de Catalunya
LA VANGUARDIA
La despesa social, al mateix nivell que el 2004
ROSA M. BOSCH
Barcelona
El projecte de pressupost de Benestar Social i Família per a l’any
que ve se situa en 2.012 milions
d’euros, el que representa un in-
tat el de drogues, per exemple.
El Col·legi de Metges de Barcelona reclamava fa uns dies en un
document sobre les llistes d’espera que s’aturés la disminució
dels pressupostos de la sanitat
pública per quart any consecutiu. Perquè incideix directament
“en la disminució progressiva en
reposicions i noves inversions
dels centres sanitaris i en la disminució de les retribucions dels
professionals, fets que perjudiquen el desenvolupament del sistema sanitari”.
“Resolem les urgències, però
no abordem l’assistència ni la
situació dels professionals. És
una resposta de pegats”, conclou la diputada Núria Segú, portaveu de sanitat del PSC al Parlament.c
crement de l’1,7% respecte al del
2014, “un augment insuficient si
volem tirar endavant el pacte nacional contra la pobresa”, opina
Laura Pelay, del sindicat UGT.
Les polítiques socials, que engloben diversos departaments, su-
men 14.800 milions d’euros, és a
dir, representen el 71,2% del total, una dècima més que el percentatge assolit el 2014.
Aquestes xifres suposen que la
despesa social per habitant se situï en 2.033 euros, “la mateixa xi-
fra que el 2004, tenint en compte
la inflació, i un 3% inferior a la
mitjana de les comunitats autònomes d’Espanya”, subratlla Àngels Guiteras, presidenta de la
Taula del Tercer Sector Social
de Catalunya. Si la comparació
es fes respecte a Europa, la diferència seria de set punts menys.
“La nostra anàlisi és que estem al mateix nivell que fa deu
anys, no hem recuperat el nivell
d’inversió social d’abans de la crisi i les necessitats han augmentat”, afegeix Guiteras. Aquesta
entitat subratlla que la suma de
les partides previstes per a Sanitat, Educació, Benestar Social i
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
LA VANGUARDIA 61
Economia
L’evolució de l’economia mundial
La Fed pren el relleu del BCE
i reimpulsa les borses europees
L’Ibex puja un 3,40% en la seva millor sessió des del gener del 2013
tinuar cap avall, cosa que alimenta debats: se suposa que la caiguda del preu del Brent ha de ser
bona per als mercats importadors, que així compren més barat. Tot i això, resulta perjudicial
als exportadors, els beneficis
dels quals minven. Rússia paga
els plats trencats.
La caiguda del petroli va anar
seguida de la caiguda del ruble i
SERGIO HEREDIA
Barcelona
La Reserva Federal li ha pres el
relleu del Banc Central Europeu
(BCE): les paraules de Janet Yellen, dimecres a última hora, han
disparat l’optimisme als mercats
financers mundials, des de l’octubre embrancats en l’univers de la
volatilitat. Des de fa tres mesos,
descensos del 3% van seguits de
salts d’una dimensió similar.
Ahir, bressades per les paraules
de la presidenta de la Fed –“serem pacients, no apujarem encara els tipus d’interès, i no ho farem fins que el mercat laboral millori una mica més”, va dir–, les
borses europees van registrar pujades superiors al 3%. L’Ibex,
amb +3,40%, va pujar més que
mai des del gener del 2013. Ja es
veu lluny l’espectre dels 10.000
punts, des dels 10.391 que té ara.
Però més enllà de l’espectacularitat de l’escomesa, la notícia és
important perquè posa un fet en
dansa: hi ha una certa coordinació entre els diferents bancs mundials, les eines dels quals acostumen a entrar en escena quan els
mercats s’enterboleixen.
Els parquets s’han torbat en
els últims deu dies a conseqüència d’un ventall de factors. De
fons hi ha la crisi grega i la batalla del petroli, amb les seves derivades a Rússia. Els dos factors
han causat un dany notable. En
tot just sis sessions –des del dilluns de la setmana passada fins
al dimarts d’aquesta– l’Ibex va recular prop d’un 10%. El que passa és que el BCE, que ja havia fet
el seu paper unes setmanes
abanss, no podia intervenir més:
Draghi ja ha llançat la seva segona subhasta de TLTRO, els préstecs a llarg termini a la banca europea, així que el pas següent,
l’esperat pla d’expansió quantita-
Obama anuncia
que suavitzarà les
sancions a Rússia
i el ruble remunta
un 25% en dos dies
ANDREW BURTON / GETTY
Agents de Borsa dels Estats Units segueixen l’evolució de Wall Street, ahir a Nova York
tiva (QE), haurà d’esperar al gener. I per això els inversors es
van deprimir: el QE és el seu gran
mannà de liquiditat, pel qual sos-
Les paraules de
Yellen, anunciant que
la Fed “no té pressa”
per elevar tipus, van
actuar com un bàlsam
piren. I no els agrada esperar.
Tan bon punt va parlar Draghi
es van multiplicar les volatilitats,
gairebé sempre en clau baixista.
Amb el BCE en aparença lligat de
mans, el pes dels elements més
negatius va començar a campar
al seu aire.
Acorralat per la troica i per la
ciutadania (està forçat a llançar
noves mesures estructurals per
recollir més ajuts), Andonis Samaràs es va veure obligat a proposar Stavros Dimas com el seu successor en la presidència del país.
El Parlament disposaria de tres
voltes per decidir si Stavros és el
successor de Samaràs o no. Si fracassa (i ja s’ha celebrat la primera volta), Grècia haurà de fer eleccions generals, potser a finals de
gener, i en aquest punt és on s’engeganteix la figura de Syriza, el
terror de l’inversor.
Mentrestant, el petroli va con-
Suïssa penalitza els dipòsits del banc
central per frenar l’entrada de capitals
BERNA Agències
Per frenar l’apreciació del franc
suís davant l’euro, el Banc Nacional de Suïssa va anunciar ahir
que a partir del 22 de gener aplicarà un tipus negatiu del 0,25%
–davant el 0% que aplicava fins
ara– a les quantitats que les entitats financeres dipositin al banc
central del país helvètic.
Falta perfilar alguns detalls
per part d’un banc central que ha
convertit el tipus de canvi –1,20
francs suïssos per euro– en el
principal objectiu de la seva política monetària. “El tipus d’interès negatiu s’aplicarà als balanços que excedeixin un llindar determinat”, va assegurar l’entitat,
que imposarà la taxa als dipòsits
en francs de bancs, operadors financers, companyies d’assegurances i altres entitats financeres, així com als bancs centrals i
organismes internacionals.
El Banc Nacional de Suïssa no
aplicarà el tipus negatiu als comptes en francs suïssos d’institucions de la Confederació Helvètica
o d’àmbit nacional. “La introducció de tipus d’interès negatius fa
menys atractiu mantenir inversions en francs suïssos i, d’aquesta
manera, dóna suport al tipus de
canvi mínim”, va indicar el banc
central en un comunicat, on va reiterar la seva disposició a intervenir als mercats de divises –com-
IBEX
18 de desembre del 2014. En punts
9 h 11 h 13 h 15 h 17 h
Màxim i tancament
10.400
10.391,3
+3,40%
10.300
10.200
10.100
Mínim
10.170,3
Anterior
10.049,5
FONT: Bloomberg
LA VANGUARDIA
FRANC SUÍS DAVANT L’EURO
18 de desembre del 2014. En francs
2 h 6 h 10 h 14 h 18 h
Màxim
1,20974
1,210
1,208
1,206
1,20446
1,204 +0,29%
1,202
Mínim
1,20086
1,200 Anterior
1,20094
FONT: Bloomberg
LA VANGUARDIA
de la borsa russa: l’Administració
Putin va admetre que el país
avançava cap a la fallida. Sobretot, si als dos problemes s’unien
les sancions internacionals proposades a compte del conflicte
ucraïnès.
La situació va disparar l’alarma als mercats internacionals i
possiblement va modificar la postura dels Estats Units, que van decidir desinflar el suflé per corregir alguns desequilibris. Tant la
Fed com Obama van posar-hi de
part seva. La primera va decidir
suspendre “per un considerable
període de temps” la prevista pujada de tipus d’interès. “Pot ser
que fins més enllà de la primavera”, preveu Marta Campello, sòcia directora d’Abante. I Obama
va llançar un guant a Putin anticipant una rebaixa de les sancions
internacionals. La resposta del ruble (+25% en dos dies) i de les
borses va ser immediata (inclòs
el Micex de Moscou, que ahir va
pujar un 4,49%). Tots van gaudir
ahir d’una reconfortant jornada
de perfil alcista.c
prant euros– amb “quantitats il·limitades”, i prendre mesures addicionals si fos necessari. Així mateix, el Banc Nacional de Suïssa
va reafirmar el seu compromís
amb el tipus de canvi mínim
d’1,20 francs suïssos per euro i va
subratllar la seva “determinació”
d’aplicar-lo davant els factors
que recentment han provocat la
seva revalorització en buscar inversions segures.
Després de l’anunci, l’euro va
pujar des d’1,20 francs a 1,21 però
es va replegar després fins a
1,20446. Des de la crisi financera
de l’any 2008, molts capitals
s’han refugiat a Suïssa disparant
la cotització de la divisa del
país.c
LA VANGUARDIA 63
E C O N O M I A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
L’impost a l’extracció
d’hidrocarburs serà variable
El gravamen serà d’entre l’1% i el 8% en funció de la producció
CONCHI LAFRAYA
Madrid
L’impost que recull el projecte
de llei d’hidrocarburs és molt
menys lineal del que s’havia
anunciat i variarà en funció del
volum de producció obtingut.
Aquest impost serà d’entre l’1%
i el 8% en el cas de les extraccions de cru i d’entre l’1% i el 5%
en l’extracció de gas. El ministre d’Energia, José Manuel Soria, va assenyalar dimarts que a
Itàlia el gravamen s’havia fixat
en el 8%, “un tipus raonable”.
Tot i això, el document de
projecte de llei, que es va aprovar al Consell de Ministres del
12 de desembre i al qual La Vanguardia ha tingut accés, defineix molt exhaustivament “l’escala de gravamen”. En el cas del
petroli distingeix entre explotacions a terra, amb una forquilla
del 2% al 8%, i jaciments al mar,
amb un tipus impositiu que oscil·larà entre l’1% i el 7%.
En l’extracció de gas, el document també distingeix entre explotació marina i terrestre. En
aquest segon cas, discrimina entre gas convencional i no convencional (vegeu l’infogràfic
amb els tipus). La nova norma
assenyala així mateix que “s’entendrà com a extracció no convencional aquella que requereix la prèvia aplicació de tècniques de fracturació hidràulica
d’alt volum, consistents en la injecció en un pou de 1.000 metres cúbics o més d’aigua per fa-
El tipus impositiu
corresponent als
territoris afectats
serà més baix si
l’explotació és al mar
se de fracturació o més de
10.000 metres cúbics o més d’aigua durant la fracturació. I com
a convencional, aquella que es
realitza mitjançant l’ús de les
tècniques restants”.
El nou impost tindrà dos períodes de pagament, com l’IVA.
El primer és el de meritació
(rendiments generats), i el se-
PRODUCCIÓ DE PETROLI
Tipus impositiu
Barrils extrets
en període impositiu
Explotació a terra
2%
Fins a 365.000
Explotació marina
1%
De 365.001 fins a 3.650.000
6%
5%
Més de 3.650.000
8%
7%
PRODUCCIÓ DE GAS
Tipus impositiu
Volum extret en
període impositiu
Explotació a terra
Explotació marina
Convencional No convencional Convencional
Fins a 32.850.000 m3
3%
De 32.850.000 fins
a 164.250.000 m3
Més de 164.250.000 m3
4%
5%
1%
1%
3%
4%
Indústria evita
parlar dels marges
de les petrolieres
]En la nova llei no apa-
reix ni una sola mesura
concreta per introduir
més competència i obligar les petrolieres a reduir marges en la venda de
carburants al públic. Soria confia que en el tràmit parlamentari s’introdueixin mesurats en
aquest sentit.
Tampoc no parla de
limitar el nombre de benzineres que les grans petrolieres poden tenir per
província.
Fonts d’Indústria assenyalen que “la tramitació
parlamentària arribarà
abans de les eleccions
autonòmiques del maig”.
Després, s’aprovarà el
reglament per fixar els
detalls. És a dir, l’impost
entrarà en vigor a finals
de l’any que ve.
4%
LA VANGUARDIA
FONT: Ministeri d’Indústria
gon, el d’exigibilitat o moment
de pagament. En el primer cas,
“els contribuents estaran obligats a autoliquidar l’impost i ingressar la quota els primers 20
dies naturals del mes d’abril de
l’any posterior al de la meritació de l’impost, d’acord amb les
3%
normes i models establerts pel
Ministeri d’Hisenda”. Després,
dins dels 20 primers dies naturals del mes d’octubre de l’any
de meritació de l’impost, les empreses petrolieres hauran
d’efectuar un pagament fraccionat a compte de la liquidació
corresponent al període impositiu en curs. A més, la base per
calcular el pagament fraccionat
es determinarà en funció del valor de l’extracció durant els sis
primers mesos del cada any natural. El preu es fixarà al cap del
pou una vegada s’hagin depurat
les quantitats d’aigua, CO2 i altres substàncies alienes al producte. El preu del cru es fixarà
en barrils de petroli i el del gas
natural en metres cúbics. Finalment, “el preu de referència de
cada producte serà el resultat
de calcular la mitjana aritmètica dels preus dels dotze mesos
en cada període impositiu. Els
esmentats preus mensuals es
calcularan prenent com a referència la cotització als mercats
més representatius”.
El període impositiu coincidirà amb l’any natural, tret que
hi hagi cessament de l’activitat
en la concessió de l’explotació.
En definitiva, serà un impost de
recaptació tipus IVA, però el
pagament de les companyies
s’assembla en la forma de pagament a l’impost de societats per
allò del fraccionament. No obstant això, la nova norma no
detalla com l’ingressaran les
comunitats autònomes.c
A partir de l’1 de gener, a la C-32, amb Via T
Pagaràs menys
Josep Oliver Alonso
L
Fragilitats
nadalenques
a setmana passada advertíem del vent de l’Est
que podria aixecar-se, segons com anés la situació a Grècia. Però com que tot és susceptible
d’empitjorar, al drama grec s’hi han afegit ara
les dificultats russes. Coincidint amb la caiguda del preu
del petroli, Rússia s’encamina a una crisi de pagaments
exteriors que fa perillar la seva economia i, per extensió,
la d’altres països emergents i a nosaltres mateixos. Aquest
any, el ruble ha perdut un 53% del valor en relació amb el
dòlar, les reserves de divises han caigut un 16% i el Banc
Central rus ha augmentat els tipus d’interès fins al 17%.
Els efectes d’aquesta crisi ja s’han deixat notar aquí, on la
borsa espanyola ha perdut darrerement tots els guanys de
l’any. És cert que una menor factura energètica augmenta
la renda disponible de les famílies i redueix els costos de
les empreses. Però els efectes d’un sobtat col·lapse del
preu del cru van més enllà de la redistribució de la renda
des dels productors als consumidors. Preneu nota d’altres
impactes menys desitjables.
Primer, les conseqüències sobre els fluxos de finançament. S’estima que un cru a 70 dòlars per barril reduiria
les sortides de capital procedents dels països exportadors
d’aquesta matèria primera en uns 300.000 milions de dòlars anuals, amb conseqüències negatives sobre els tipus
d’interès a Occident. Segon, el col·lapse del preu del petroli posposarà inversions en el sector energètic mundial
que, en els propers anys, podrien sumar fins a un bilió de
dòlars. Això afectarà negativament l’oferta de petroli a
mitjà termini i, a curt termini, l’activitat dels sectors que
executen aquestes inversions. Tercer, una part de la caiguda de preus del cru reflecteix una demanda
mundial debilitada,
La recessió a Rússia
que enfosqueix el creino deixarà incòlumes xement global i, amb
això, afecta negativaAlemanya i els qui
ment altres decisions
més hi negocien
de consum i inversió.
Quart, i de manera
més immediata, la caiguda del ruble pot ser l’avantsala d’una crisi més general
en les balances de pagaments d’altres països emergents.
Alguna cosa d’això hi ha en el descens de la lira turca o del
rand sud-africà d’aquesta mateixa setmana. I en el deteriorament de la situació al Brasil o l’Argentina i altres països
emergents.
Finalment, la recessió a Rússia no deixarà incòlumes
Alemanya i les economies europees més directament relacionades amb ella. I, a més, els problemes russos són vistos per Moscou com un peatge més de les sancions imposades per la crisi d’Ucraïna. La política i l’economia combinades són sempre un mal presagi. Com podeu veure, el
vent de l’Est s’ha reforçat. Mentre Grècia esfulla la margarida i decideix si avança les eleccions parlamentàries o
no, la crisi russa pren alè i afegeix encara més incertesa a
un panorama ja prou fràgil per si mateix. I nosaltres, què?
El que ja hem dit: a més de pregar, cal treballar. És a dir,
continuem reformant la nostra economia, millorant la
productivitat i la competitivitat de les nostres empreses i
reconduint el nostre deute. Ningú no ho farà per nosaltres. I si el tsunami de l’Est ens arriba a tocar, que ens
trobi almenys trobi ben protegits. Bon Nadal!
Ara, a la C-32, amb Via T tens una tarifa reduïda si passes per:
www.autopistas.com/mesviat
LA VANGUARDIA 65
E C O N O M I A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
Gairebé la meitat
de l’ocupació de
noves empreses dura
menys de cinc anys
La “mortalitat” ha estat encara més
alta entre els autònoms durant la crisi
MADRID Redacció
La consolidació del creixement
econòmic implica, sens dubte, la
creació d’ocupació duradora i
productiva. Una meta que, com
alerta un estudi de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià
d’Investigacions Econòmiques
(Ivie), encara resulta llunyana:
de cada 100 llocs de treball generats a l’any per noves empreses a
Espanya durant la crisi, amb
prou feines 55 estaven vigents
cinc anys després. L’estudi destaca que a Alemanya el 75%
d’aquest tipus de nous llocs de
treball i el 68% a Itàlia superen
la barrera dels cinc anys, mentre
que a França aquests llocs de treball inicials s’han acabat convertint en 120.
L’estudi assenyala que, a diferència d’aquestes economies, a
Espanya hi ha “més mortalitat
empresarial i menys capacitat
de les empreses supervivents de
crear ocupació”. A més, adverteix que la solidesa de l’ocupació
generada pels autònoms és “encara menor”, ja que durant el període 2007-2012, el 27% dels emprenedors no van arribar a com-
APROVADA LA LLEI DE MÚTUES
El Congrés dels Diputats va
aprovar ahir la llei de Mútues, amb el suport del PP,
CiU i el PNB. La normativa
busca “eliminar burocràcia”
en la tramitació d’expedients d’incapacitat temporal
i fixar noves regles sobre
les reserves. Altres partits
la van rebutjar en considerar que deixa en mans de
la patronal la gestió de
les baixes.
LES PREVISIONS “OPTIMISTES”
DE CATALUNYA
L’Autoritat Fiscal ha avalat
les previsions sobre PIB i
ocupació que les comunitats autònomes fixen en els
seus pressupostos del 2015.
L’organisme va advertir, tot
i això, que les estimacions
de Madrid i Múrcia són
“poc probables”, mentre
que les de Catalunya són
“probables”, encara que
“optimistes”.
Les grans empreses ja han recuperat el nivell de creació d’ocupació d’abans de la crisi
plir un any d’activitat i només la
meitat romanen tres anys. Les dimensions de les empreses també
influeixen en la creació de llocs
de treball: “La petita mida de la
majoria d’empreses limita la seva productivitat i frena el creixement de l’ocupació”. El 2013, les
empreses grans van recuperar el
nivell de llocs de treball que generaven el 2006 –abans de la crisi–, mentre que les petites només han pogut mantenir el 80%
del seu nivell anterior.
La investigació, elaborada en
col·laboració amb la Universitat
de València, demana que s’apliquin mesures que eliminin les
traves laborals, jurídiques o fiscals que impedeixen el creixement de les empreses. Així mateix, advoca per una reforma fiscal “més ambiciosa” centrada a
elevar la recaptació. El director
d’investigació de l’IVIE i catedrà-
El futur d’Ikea inclou la venda
per internet i botigues urbanes
MADRID Europa Press
Com ja han fet grans operadors
com la Fnac o Media Markt, Ikea
aposta pel model multicanal que
combina els centres físics amb la
venda en línia. La companyia,
que ha fet el salt en línia en
mercats com els Estats Units,
Holanda i el Regne Unit, preveu
començar la venda a través d’in-
ternet a Espanya en un termini
de dos anys, segons fonts de la
companyia.
Paral·lelament, la multinacional sueca planeja l’obertura d’altres formats de botiga , entre els
quals un nou concepte de botiga
de proximitat als centres urbans
per frenar l’avenç d’altres marques de la competència i ser més
a prop dels consumidors. Seran
superfícies més petites que les habituals que oferiran als clients
una nova possibilitat de compra
sense haver de desplaçar-se a
una botiga dels afores de la ciutat. La multinacional va inaugurar aquest estiu a Hamburg (Alemanya) la seva primera botiga de
proximitat, al centre d’aquesta
ciutat alemanya, amb una superfície de 18.000 metres quadrats, a
AGUSTÍ ENSESA / ARXIU
perat”. El document proposa, a
més, augmentar l’eficàcia de la
lluita contra el frau i contra l’economia submergida. “La reforma
fiscal en marxa hauria d’haver
abordat amb més decisió el do-
ble objectiu de reduir significativament les pèrdues d’ingressos i
redistribuir les càrregues tributàries que en l’actualitat incideixen massa sobre la feina, perjudicant l’ocupació i el creixement”,
assenyala l’estudi.
L’informe defensa que la sortida de la crisi no implica només
reduir la taxa d’atur, sinó crear
ocupació de qualitat que romangui en el temps. No debades recorden que Espanya és un dels
països que han tingut més males
dades quant a l’augment de la
desigualtat, la pobresa i l’atur.
Des de la Fundació BBVA i
l’IVIE defensen que s’ha d’aprofitar la recuperació econòmica
per adoptar mesures que afavoreixin el creixement de la mida
de les empreses, millori l’educació i formació dels aturats i impulsi una inversió més productiva en R+D+I.c
la qual se’n sumarà previsiblement l’any vinent una altra
d’aquestes característiques a l’Algarve.
Des de la companyia subratllen que la seva estratègia multicanal se centra en l’adopció de
nous formats comercials i d’establiment, així com en el desenvolupament de l’e-commerce, sense
oblidar l’expansió i obertura de
noves botigues físiques, amb l’objectiu d’adaptar-se a una nova
era en la qual mantindrà la seva
intenció que almenys el 75% de
la població pugui anar a un centre Ikea que estigui a menys
d’una hora de distància amb cot-
xe del seu domicili. Ikea Ibérica
va facturar un total de 1.165
milions d’euros en el seu exercici
2013, un 6,4% menys que els
1.245 milions que va ingressar el
2012. Segons recull l’informe anual 2013, el nombre de visitants als
establiments Ikea va baixar un
2%, des dels 39 milions del 2012
fins als 38,2 milions el 2013, mentre que els visitants del seu web
van augmentar un 5,8%, des dels
55 milions fins als 58,2 milions. A
Espanya, Ikea té 16 botigues , entre les quals tres a Catalunya: a
Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell, a més de dos centres de distribució a Valls.c
tic de la Universitat de València,
Francisco Pérez, es va mostrar
partidari d’augmentar la recaptació mitjançant la supressió de
l’“enorme volum d’incentius fiscals” que representen prop de
80.000 milions d’euros, “una xifra superior al dèficit públic es-
La petita empresa
té més dificultats
per crear ocupació,
assenyala l’informe
de la Fundació BBVA
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
E C O N O M I A
Kutxabank ven a
Lone Star el 50%
del seu immobiliari
P A NO R A M A
LA VANGUARDIA 67
El Govern portuguès intervé
la TAP per evitar una vaga
L’operació, de 930 milions, és la més gran
del sector des del començament de la crisi
BILBAO Efe
Kutxabank ha venut el 50% dels
seus actius immobiliaris al fons
d’inversió internacional Lone
Star, que ha comprat el 100% del
grup Neinor per un import total
de 930 milions d’euros. Aquesta
operació, coneguda com a projecte Lion, suposa la transacció de
venda més gran d’una promotora
immobiliària des del 2007, segons va informar el banc basc en
un comunicat.
El tancament definitiu de la
compravenda està previst per al
proper 30 d’abril, una vegada
aconseguides les autoritzacions
administratives, i el comprador
assumeix tota la plantilla actual
del grup Neinor (constituït per
les societats Neinor, Inverlur, CajaSur Inmobiliaria i l’equip comercial de Valle Romano).
El grup basc considera que
aquesta operació presenta “avantatges evidents”, ja que accelera
el pla de negoci de la seva àrea
immobiliària perquè una gestió
directa hagués necessitat almenys tres anys per assolir uns
volums similars de comercialitza-
ció d’actius. L’operació permetrà, a més, que l’entitat gestioni
de forma més professionalitzada
els actius immobiliaris que estan
en el balanç del banc i centrar
tots els seus esforços en l’activitat financera i en la gestió de la
cartera de crèdits de préstec promotor.
Kutxabank durà a terme una
reorganització de l’estructura del
seu negoci immobiliari, a través
d’un hòlding de nova creació.
Aportarà actius procedents tant
del seu propi balanç com de les
seves filials Neinor i Neinor Barria per a la seva posterior venda.
En aquesta operació també se
subscriu a favor de la nova societat un contracte de prestació de
serveis perquè el banc continuï
gestionant els actius immobiliaris que es mantenen en el balanç
de l’entitat.
Lone Star el van fundar el 1995
diversos fons de capital risc, i des
d’aleshores ha formalitzat més
de 390 inversions en més de
1.100 transaccions amb un preu
afegit total de més de 110.000 milions de dòlars (88.300 milions
d’euros).c
MARIO PROENCA / BLOOMBERG
TAP s’oposa a la privatització
w El Govern portuguès va aprovar ahir la intervenció civil de l’aerolínia TAP per evitar la vaga convocada entre el 27 i el 30 d’aquest mes
contra la privatització de l’empresa, una aturada que amenaça de sembrar el caos en la tornada nadalenca dels emigrants lusitans als seus
llocs d’origen. Es tracta d’una mesura que obliga el 70% dels treballadors a anar a la feina,
amb l’amenaça que l’absència significa cometre
un delicte, encara que els empleats poden faltar
si ho justifiquen. La intervenció civil no s’aplicava en la TAP des del 1997. L’anterior precedent
és del 2005, en el sector de la justícia. El Govern vol privatitzar l’aerolínia l’any vinent, malgrat el fort rebuig que suscita. / A. Lugilde
El Tresor eleva les
emissions de l’any
a 136.700 milions
La morositat baixa
un 12,9% a l’octubre
amb menys crèdit
El Banc d’Espanya
divergeix de CX
sobre els sous
w El Tresor Públic va col·locar ahir 2.615 milions d’euros en bons i obligacions,
la qual cosa li va permetre
elevar el deute públic emès
en tot l’any a 136.679 milions. Aquesta xifra suposa un
105,7% de la previsió d’emissió a mitjà i llarg termini
per a tot l’any. El cost mitjà
del deute de l’Estat
en l’emissió es va situar en
l’1,56% al novembre, davant
el 2,45% de tancament del
2013, va dir ahir Economia.
Des de començament d’any,
la prima de risc ha caigut
a la meitat i ahir va tancar
en 112 punts. / Redacció
w La morositat bancària va
baixar a l’octubre per segon
mes consecutiu i es va situar en el 12,92% del total de
la cartera creditícia, una
cota mínima en més d’un
any, segons dades del Banc
d’Espanya. En termes absoluts, els crèdits dubtosos
acumulats del sistema financer a finals d’octubre van
tornar a reduir-se fins als
178.386 milions d’euros, des
dels 180.517 milions del setembre. Per la seva part,
el volum del crèdit va quedar en 1,380 bilions d’euros,
6.000 milions menys que
el mes anterior. / Agències
w El
Banc d’Espanya divergeix de Catalunya Banc sobre les remuneracions que
van percebre l’expresident
de l’entitat Adolf Todó i
l’exconseller delegat Jaume
Massana entre el 2008 i el
2012, informa El País. Mentre l’entitat va comunicar a
la Fiscalia que eren 6,97
milions d’euros, el Banc
d’Espanya va informar que
comptant les remuneracions
fixes, variables i els plans de
pensions s’eleva a 11,24 milions. Les dades apareixen en
un informe en la causa oberta contra els exdirectius
pels seus sous. / Efe
70 LA VANGUARDIA
E C O N O M I A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
MÓN
EMPRESARIAL
ABANTIA
Vaga a l’empresa pel retard de cinc
mesos de l’extra de Nadal
]Abantia, grup de soluci-
ons integrals d’enginyeria
aplicada controlada per les
famílies Boada i Gummà i
amb seu a Sant Boi de Llobregat, va viure ahir una
jornada de vaga a causa de
la paga extra de Nadal.
L’empresa no l’ha abonat
i s’ha donat de marge fins
a finals de maig per pagar.
Abantia, que va refinançar
el seu deute el juliol passat,
prova d’obtenir ara més
recursos de la banca. Al
novembre va aconseguir
8 milions en concepte de
facturatge, però les tensions de tresoreria continuen. / Redacció
CODETICKETS
BANCO MADRID
Expansió a l’Argentina
Premi a la gestió
de patrimonis
]Codetickets, empresa de ticketing
]Banco Madrid ha estat distingit
creada a Barcelona el 2007 fruit
de la unió de les promotores Visualsonora SL, RGB Music i Salamandra Bcn SL, i que dirigeix David
Rocasalbas, ha iniciat la seva expansió internacional amb l’entrada
a l’Argentina. L’últim any ha tramitat la venda de 400.000 entrades, i espera arribar a un milió
el 2016. / Redacció
per la publicació britànica Global
Banking & Finance Review com
la millor entitat de gestió de patrimonis així com d’actius financers
a Espanya el 2014. Banco Madrid
té més de 6.000 milions d’euros
en actius gestionats i presència
en una vintena de capitals espanyoles. / Redacció
Sorli Discau desenvolupa nous formats al costat dels centres comercials
Del súper al gimnàs
AINTZANE GASTESI
Barcelona
La cadena de supermercats Sorli Discau aposta
per diversificar el negoci
amb l’explotació de nous
formats al voltant dels
establiments tradicionals.
Després d’obrir un primer
centre esportiu municipal
a Sant Vicenç de Montalt
fa poc més d’un any que ja
té prop de 2.500 socis i inaugurar recentment un segon gimnàs a Vilassar de
Dalt en una concessió municipal, la companyia obrirà un tercer establiment esportiu a Badalona sota el
paraigua de la marca Sorli
Sport.
Sense experiència anterior en el sector esportiu,
l’empresa de la família Sor-
SERGI ALCÁZAR
Jordi i Anna Sorli amb Julio Santos, director general
li es va aventurar amb el
centre de Sant Vicenç de
Montalt, de propietat municipal. “Vam crear un
equip per gestionar el centre i ara ens veiem amb capacitat per continuar crei-
xent en aquest camp, en
què ja tenim més de trenta
treballadors”, assegura el
director general, Julio Santos-Olmo. Sorli preveu
abordar la construcció del
gimnàs a Badalona, ubicat
Notegraphy aconsegueix 575.000
euros d’EsadeBan, La Caixa i Kibo
M. GALTÉS Barcelona
Notegraphy, l’aplicació creada des de l’agència de creativitat Herraiz & Soto el 2013 (és
una “eina per millorar la visualització de textos, per convertir els tuits en pòsters, i donar
protagonisme a la paraula a
les xarxes socials”, en paraules dels seus fundadors, Marzban Cooper, Rafa Soto i
Marcel·lí Zuazua), ha tancat
la seva segona ronda d’inver-
ARXIU
Marzban Cooper, Rafa Soto i Marcel·lí Zuazua
Ajuntament de Barcelona
ANUNCI
Expedient 10BC 2014/166.
La Comissió de Govern, en sessió del dia 10-122014, adoptà el següent acord:
Aprovar definitivament el Projecte executiu per
la urbanització provisional de Glòries – Banda
Muntanya – Parc Central, al Districte de Sant Martí
i de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que
figura a l’expedient administratiu i que a aquests
efectes es dóna per reproduït, per un import de
2.267.150,15 euros, el 21% de l’impost del valor
afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu
l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
Municipal i de règim local de Catalunya
(TRLLMRLC); publicar aquest Acord al “Butlletí
Oficial de la Província” (“BOPB”), en un diari dels
de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’anuncis de la Corporació; i enca-
rregar a la societat municipal BIMSA la gestió de
l’actuació.
Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de
reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la
seva publicació, o es pot interposar directament
recurs contenciós administratiu davant del jutjat
del contenciós administratiu en el termini de dos
mesos comptats des de l'endemà de la present
notificació.
El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini
per interposar recurs contenciós administratiu
serà de dos mesos comptats des del dia següent
de la recepció de la notificació de l'acte exprés.
Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop
transcorregut un mes comptat des de l'endemà a
la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des
Mar Galtés
al costat del supermercat
de la cadena, el pròxim
exercici.
“L’objectiu és crear més
valor al voltant dels supermercats i estudiem formats innovadors, que tant
poden ser un gimnàs com
un espai comercial innovador o un hotel com Sorli
Emocions o el que planegem al costat del nou centre que estem construint a
Premià de Mar, de més de
2.000 metres”, explica el
directiu. La firma també
preveu l’obertura d’un supermercat de 800 metres
a Castelldefels.
Sorli Discau, propietat
de la família Sorli i amb
seu a Granollers, disposa
de 114 supermercats i preveu tancar l’any amb unes
vendes de 245 milions.c
sió. Són 575.000 euros aportats per Caixa Capital Risc,
Kibo Ventures i la xarxa EsadeBan. En una ronda anterior,
Kibo Ventures ja hi havia aportat 250.000 euros.
Notegraphy informa que ha
assolit les 400.000 descàrregues. L’eina és gratuïta, però
l’empresa aposta per créixer
al canal d’empreses, creant
col·leccions específiques per a
les marques; aquesta línia els
reportarà aquest any 100.000
euros, explica Marcel·lí Zuazua. Per al 2015 preveuen créixer en usuaris, als Estats
Units i a l’Àsia, i llançar els serveis de valor afegit (de pagament).c
AVISOS OFICIALS
del dia següent al que s'hagi produït la
desestimació tàcita.
També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que
es cregui convenient.
Barcelona, 15 de desembre de 2014. – El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès.
Licitació per la Contractació
SERVEIS DE RESTAURACIÓ
DE HOSTALERIA, DE NETEJA
I ROBER I DE BUGADERIA
DELS CENTRES GESTIONATS
PER LA FUNDACIÓ HOSPITAL
DE PUIGCERDÀ
(FPHP 1/14)
Import de licitació: 1.627.066,54 euros sense IVA.
Obtenció de la documentació: pàgina web
www.consorci.org o Consorci de Salut i d’Atenció
Social de Catalunya (Tel. 93 253 18 22).
Fundació Hospital de Puigcerdà.
EL
MURMURI
Les firmes
de final d’any
Queden tot just set dies feiners per tancar
l’any i, com sempre, sembla que el món
s’acabi. També als despatxos d’advocats, assessors d’empreses, emprenedors, inversors. Hi ha operacions en marxa que, per
diferents motius (moltes vegades fiscals),
pot convenir tancar abans del 31 de desembre. És el cas de Wallapop, que vol tancar la
segona gran ronda d’inversió, amb què espera captar 40 milions de “grans inversors
internacionals”, que podrien arribar a ser
entre 4 o 8, i un dels quals és Accel (va ser
inversor a Facebook o Dropbox). De fet, a
l’empresa no en diuen res. Però l’operació
està calenta. Barcelona és una ciutat petita i
tot, o gairebé tot, se sap (un prestigiós professor d’escola de negocis escrivia el diumenge que la confidencialitat no existeix).
I els milions de Wallapop són molts i fa mesos que són tema de comentaris. Pot ser
l’operació de l’any: d’aquest, o del que ve.
Wallapop (una aplicació mòbil geolocalitzada per comprar i vendre productes de
segona mà) ha estat descarregada ja per 4
milions d’usuaris, a Espanya, el Regne
Unit, França i Portugal; l’empresa assegura
que registra 2,5 milions de transaccions al
dia. Però no té model d’ingressos. Ara és
gratuïta, sense publicitat. Impulsada per
Antai (Miguel Vicente, que va crear i va
vendre Letsbonus), Caixa Capital Risc i
Bonsai, ja ha captat 3 milions. L’empresa
no diu res, però potser per a alguns les vacances hauran d’esperar.
En canvi, explica un advocat que el 2015
un altre canvi fiscal farà que les plusvàlues
per venda quedin exemptes de tributació. I
hi ha inversors que s’esperaran al gener
per firmar. Les vacances, primer.
La Administración de Lotería número
7 de Cerdanyola del Vallès informa
a todos los efectos de un error de
imprenta detectado en las participaciones de 5 euros para el sorteo de
la lotería de Navidad 2014 vendidas
por las Administracions de Centre
de Ciències Socials i d’Economia i
Empresa de la Universitat Autònoma
de Barcelona. En estas papeletas
aparece por error el número 87178
cuando el número que realmente se
juega es el 83178.
Classificats
Els diumenges amb
ES ÚNIC
DESCOBREIXI-HO EL DISSABTE AMB
LA VANGUARDIA 71
E C O N O M I A
DIVENDRES, 19 DESEMBRE 2014
CASA AMETLLER
AÏTA
]Casa Ametller ha firmat acords comer-
]Aïta continua amb els plans d’expansió
Acord de distribució
amb Caprabo i Migros
La firma aterra a Mèxic
i la República Dominicana
cials amb les cadenes catalanes Bonpreu
i Caprabo i amb la suïssa Migros per
distribuir el seu innovador producte
Yoligur. El iogurt amb oli d’oliva, recentment premiat pel Saló Internacional
de l’Alimentació de París (SIAL), es
produeix a l’obrador de la companyia
a Olèrdola i es distribueix a les botigues
pròpies. / A. Gastesi
Producte de la gamma Yoligur
ARXIU
internacional i acaba d’obrir en dos nous
països, la República Dominicana i Mèxic,
per mitjà de socis locals, i al febrer aterrarà a les Filipines. Aïta, que ja té 65 botigues, està controlada per Christian
García Valle, l’ICF i dos inversors de
Llatinoamèrica i les Filipines, a més de
Finaves i Alberto Fernández. El 2013 va
facturar 8,5 milions. / Redacció
El grup francès Metropolitan converteix la participada
catalana en la plataforma per créixer amb ‘video on demand’
Filmin liderarà
el videoclub europeu
rent”. Van començar amb els
socis i el catàleg de Cameo, però ara ja són 15 accionistes (inclosos Vertigen Films, Wanda,
Alta, Tous, i els executius José
Antonio de Luna i Jaume
Ripoll). Ara ofereixen, amb el
seu model de subscripció amb
tarifa plana, prop de 8.000 títols, el 100% en versió original
subtitulada.
A més de créixer a Europa,
Filmin acaba de firmar un
acord amb l’Institut Mexicà de
Cinematografia per presentar
Filmin Latino a l’abril a Mèxic.
“I tenim negociacions a l’Argentina i Colòmbia. Sempre
L’empresa, nascuda
a Barcelona el 2007,
començarà a
operar a Mèxic
l’abril del 2015
ANA JIMÉNEZ
MAR GALTÉS
Barcelona
F
ilmin, l’empresa de video on demand (distribució de pel·lícules
per internet) creada a
Barcelona el 2007, va firmar el
mes d’octubre passat una ampliació de capital que va donar
entrada, amb el 30%, al grup
francès líder de distribució de
cinema independent Metropolitan. Metropolitan (grup que
factura 173 milions d’euros)
participa en tres empreses de
video on demand a França i Bèlgica, i té plans per entrar als
Gent de
cinema. Juan
guts. El nostre merportals líders de
Carlos Tous, José
cat és de nínxol:
Suïssa, Itàlia, AleAntonio de Luna
anem al 15% d’especmanya, Bulgària,
i Jaume Ripoll,
tadors
de cinema
Portugal... “Metrol’equip fundador
que no escullen una
politan ha decidit
de l’empresa
sala pel so o les butaunificar amb una
ques, sinó per veure una
marca i una tecnolopel·lícula independent en
gia úniques aquesta estratègia europea, i serà Filmin, ho versió original”.
Tous va crear el 2003 la disfarem des d’aquí”, explica
Juan Carlos Tous, conseller de- tribuïdora de DVD Cameo, junlegat i soci fundador de Fil- tament amb altres socis com
min. El nou portal unificat es El Deseo (Almodóvar) i les
principals empreses de distrillançarà durant el 2015.
“Filmin no és una compa- bució independent. “El 2007
nyia tecnològica, som cinèfils. vam veure que la música ja s’esEl nostre model està basat en tava distribuint a internet, i
l’editorialització dels contin- que el cinema no seria dife-
amb socis locals, de cinema”.
En un mercat on els jugadors són gegants (Wuaki/Rakuten, Netflix, Amazon, Telefónica, Canal+), Filmin va
aconseguir un milió d’euros
dels socis inicials, i una xifra
una mica superior de Metropolitan. Ara són 11 persones, que,
sumant-hi l’equip de Cameo,
arriben a 20. Les dues empreses segueixen evolucions oposades: creix el vídeo per internet, decreix en DVD: “Confiem que Cameo quedi com l’única empresa en un mercat petit” (en deu anys, a Espanya els
videoclubs han passat d’11.000
a 400, explica).
El 2013, Filmin va facturar
1,8 milions (també gestiona el
videoclub d’El Corte Inglés,
i té acords de cobranding).
Aquest any preveu tancar per
sobre de 2,2 milions, i entrar
en beneficis el 2016.c
ARXIU
El nou model de botigues de la cadena
Softonic rebaixa
de 207 a 156 els
acomiadaments
i pagarà 40 dies
per any treballat
M. GALTÉS Barcelona
Softonic va acordar ahir amb els
treballadors rebaixar des dels
207 previstos a 156 els afectats
per l’expedient de regulació (sobre una plantilla a Barcelona de
384 persones). Finalment, l’empresa pagarà una indemnització
de 40 dies per any treballat, sense límit d’antiguitat, i amb una
compensació mínima de 2.000
euros. En un comunicat emès
ahir, la companyia de descàrregues de software va dir que “lamenta les conseqüències de l’acomiadament col·lectiu, però aclareix que aquesta mesura representa l’única via possible per garantir el futur”. L’empresa ha accedit que el 75% dels acomiadaments siguin per adhesions
voluntàries (fonts properes van
explicar que hi va haver més voluntaris que els acomiadaments
finalment acordats).
L’acord posa fi a mesos de tensions des que l’empresa va comunicar a l’octubre la intenció de reduir plantilla per fer front a unaforta caiguda d’ingressos (el 2012
va ingressar 52 milions, amb 29
de beneficis; aquest any esperava
vendes de 38 milions). L’empresa, fundada per Tomás Diago el
1997, era considerada best place
to work, i els directius estan més
bregats en la tecnologia que en
conflictes laborals; però tampoc
els treballadors no tenien representació sindical. Ahir, la plantilla va agrair “la voluntat d’entesa
exhibida per l’empresa en els últims dies de negociació”.c
VIU UN CAP D’ANY DE SOMNI
Consulti les nostres promocions
RESERVES I CONSULTES:
www.plazandorra.com
[email protected]
(+376) 874 444
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
i
1,30
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
www.elperiodico.cat
www.grupozeta.es
DIRECTOR
ENRIC HERNÀNDEZ
19
dv.
PER A GENT COMPROMESA
REUTERS / ENRIQUE DE LA OSA
DESGLAÇ WASHINGTON-L’HAVANA
El desbloqueig
de Cuba
tanca una era
en la política
mundial
3El canvi a l’illa
caribenya serà difícil
després de 50 anys
d’odi als Estats Units
TEMA DEL DIA
Un bici taxi amb una bandera dels
EUA en un carrer de l’Havana, ahir.
3Pàgines 2 a 8
UNA INSTRUCCIÓ QUE ES VA INICIAR FA CINC ANYS
PANORAMA
3Pàgines 20 i 21
La trama de Pretòria es
va embutxacar 28 milions
El jutge vol asseure al banc dels acusats
Prenafeta, Alavedra i Muñoz per suborn
Els ingressos per comissions van ser
blanquejats en diversos paradisos fiscals
El fiscal general tira la tovallola
TAMBÉ EN WEBS OFICIALS
PEL TERCER GRAU
Creixen
les ofertes
de feines
falses per
a aturats
Núñez
COSES DE LA VIDA 3Pàg. 32 i 33
PANORAMA 3Pàgina 28
passarà
el Nadal
fora de
la presó
DIUMENGE
‘La República
de Joan Barril’
Una selecció
d’articles de
l’escriptor i
periodista
mort
recentment
gratis
La República
de Joan Barril
Selecció de textos
publicats a EL
per l’escripto
PERIÓDICO
r i periodista
recentment desapare
gut
PANORAMA
3 Pàg. 22 i 23, i editorial
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
13
IBERIA
S’
e s p e r a
que els
pròxims
m e s o s
AENA farà
públics els
nous adjudicataris de les llicències per prestar serveis de
handling de rampa a terceres companyies als aeroports
espanyols durant els pròxims
set anys.
Tant Reus com Girona
compten amb dos operadors
de handling a tercers; a Barcelona, a causa del volum de
passatgers, hi ha en joc tres
llicències, encara que ara només hi hagi dos operadors a
conseqüència de la fallida de
NewCo --divisió d’aeroports
de Spanair-- el juliol del 2012.
La divisió d’aeroports
d’Iberia --Iberia Airport Services-- compta amb una de
les llicències tant a Reus com
a Girona, i s’ha presentat a
aquests concursos amb la
ferma intenció de guanyar-la
també al Prat. A Barcelona,
Iberia ja realitza el handling
de passatgers --facturació,
embarcament i atenció al
A través del seu negoci d’aeroports
Iberia en la pugna
pel ‘handling’
de rampa al Prat
Text Oliver Bolaños Fotos José Antonio Ocaña
Iberia Airport
Services compta
amb més de
200 clients
Iberia concorre
al Prat amb
una oferta molt
competitiva
client-- per a més de 30 aerolínies, entre elles Vueling,
que representa el volum més
gran de trànsit al Prat; ara es
tracta d’aconseguir la llicència per prestar serveis també
a la rampa.
OFERTA ECONÒMICA
“A Barcelona ens presentem
amb una oferta molt robusta en relació amb el pla de
negoci sol·licitat per AENA,
i molt competitiva en termes
econòmics”, afirma Ángel
Marcos, director de Serveis
Aeroportuaris.
Al mes d’abril, Iberia arribava a un acord amb els seus
treballadors de terra sobre diferents mesures d’increment
de productivitat i flexibilitat
que, sumades a una reducció salarial del 7%, la situen
en els mateixos nivells de
competitivitat que la resta
d’operadors de handling que
operen a Espanya. Productivitat, flexibilitat i reducció de
costos que, sobretot, “s’han
traduït en millors preus i condicions de prestació del servei en les nostres ofertes de
handling per a tots els aeroports”, afirmen des d’Iberia.
En aquests concursos Iberia Airport Services espera
renovar el nombre més elevat
possible de llicències dels 41
al Prat, Iberia destaca també
dues qüestions fonamentals
més en línia amb els requisits
exigits per AENA pel que fa
a seguretat operacional i renovació d’equips. “Comptem
amb la certificació en seguretat operacional de l’Agència
Espanyola de Seguretat Aèria
per a totes les nostres operacions, i amb la ISAGO --IATA
Safety Audit for Ground Operations-- per a les nostres operacions a Madrid. Si obtenim
la llicència de handling de
rampa al Prat, serà el primer
aeroport on ens presentarem
per obtenir aquesta certificació de seguretat de reconegut prestigi internacional”,
comenta Ángel Marcos.
Iberia Airport Services
també compta amb un sistema Integrat de Qualitat i
Medi Ambient, segons les
normes ISO 9.001 i 14.001.
A més, estan fent un important esforç inversor en la
renovació dels seus equips
encaminada, entre altres, a
reduir les emissions de CO2.
Compten amb un parc d’uns
8.000 equips distribuïts en
Personal de facturació
d’Iberia al Prat.
aeroports espanyols on opera actualment i atén més de
200 aerolínies clientes. Els
últims anys han apostat per
una orientació més comercial
del negoci --més enllà de donar servei a la línia aèria--, i
això els ha portat a focalitzar-se encara més en el client
i adaptar-se als requisits de
qualsevol aerolínia. “Podem
atendre des d’un vol d’aviació
executiva fins a l’Airbus A380
i, al mateix temps, donar un
servei totalment persona-
litzat per a les aerolínies
amb trànsit vacacional i de
creuers. L’avantatge d’oferir
un servei global és que el
nostre client poden ser les
low cost, que requereixen la
prestació de menys serveis, i
també companyies com Qatar Airways, que ens exigeix
els més sofisticats sistemes
de classificació i seguiment
d’equipatges per atendre les
seves múltiples connexions”,
continua Ángel Marcos.
Precisament, una de les
fortaleses que la divisió
d’aeroports d’Iberia està intentant destacar per aconseguir la llicència de handling
de rampa al Prat és el seu
know how en l’explotació
d’un hub com el de l’aeroport
de Madrid, amb connexions
internacionals de tota mena.
Un altre dels seus punts forts
són els seus més de 80 anys
d’experiència en el negoci,
que, entre altres, li han valgut la confiança del sector
pel que fa a fiabilitat en re-
solució d’incidències. El fet
de ser la divisió d’aeroports
d’una aerolínia que, al seu
torn, té un negoci de manteniment molt potent, permet a
Iberia Airport Services oferir
als seus clients una solució
global quan es produeixen
incidències, i això no és a
l’abast de tots els operadors
de handling.
L’APOSTA AL PRAT
En la seva oferta per aconseguir una de les llicències
els 41 aeroports en què opera i, els últims mesos, han
adquirit nous equips per al
transport dels contenidors
d’equipatges i càrrega; també plataformes per facilitar
la ubicació de la càrrega
a l’avió; autobusos per al
trasllat de passatgers; cintes
transferidores per als equipatges, i motors auxiliars
per subministrar corrent
elèctric i aire condicionat
a l’avió quan els motors de
l’avió estan apagats. Al llarg
d’aquest any, Iberia també
ha renovat la seva imatge de
marca tant als taulells, oficines i tots els punts d’atenció
al client dels aeroports, com
a les escales, autobusos,
furgonetes, vehicles, push
back i altres equips amb els
quals realitza el handling de
rampa.
L’altre gran projecte en què
està immersa la divisió de
handling d’Iberia --i que vol
exportar a tots els aeroports
on opera-- és un programa
transversal que busca millorar l’experiència del client
partint de la premissa que els
agents de handling --sobretot
en facturació i embarcament-tenen un alt impacte en els
nivells de qualitat percebuts
pel client.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
18
REUNIÓ DEL cONSELL EUROPEU
Espanya obté impuls per a les
interconnexions energètiques
EFE/EMMANUEL DUNAND
reunió a Brussel·les al gener amb
Red Eléctrica i els gestors de xarxa
de França i Portugal per impulsar
les interconnexions i facilitar els tràmits burocràtics, segons van informar fonts comunitàries.
Segons aquestes mateixes fonts,
la Comissió Europea (CE) està disposada a recolzar quatre projectes d’interconnexió elèctrica i gasística que
afecten Espanya. Aquests projectes
inclouen la interconnexió elèctrica
pirinenca, el cable submarí des del
golf de Biscaia, diversos trams d’interconnexió elèctrica exterior i el gasoducte Midcat a Catalunya.
Abans del Consell
Europeu, el president Rajoy havia
advertit els periodistes que la cimera d’ahir només abordaria «qüestions generals» al voltant del funcionament del Pla Juncker, del qual va
dir que esperava que estigués «operatiu» al juny, una vegada hagi culminat l’elaboració del corresponent
reglament. Tot i això, la trobada prèvia amb Hollande, Passos Coelho i
Juncker va servir per escenificar
l’impuls polític que les institucions
europees esperen dels caps d’Estat i
de Govern.
Això és precisament el que el
president del Parlament Europeu,
Martin Schulz, va demanar ahir als
mandataris en el seu discurs. «És de
la màxima importància que vostès
mostrin el seu compromís amb ell»,
amb el Pla d’Inversions per a Europa, va dir el socialista alemany. «Hi
ha el risc que el Pla d’Inversions fracassi si no treballem fort tots plegats», va advertir.
Les ports de Schulz no són inventades. Segons fonts diplomàtiques,
«alguns al Consell Europeu no acaben de veure l’efecte multiplicador»,
que Jucncker espera del seu pla inversor. Dels 315.000 milions que es
pretenen mobilitzar, només 21.000
milions procedeixen d’arques públiques (16.000 del pressupostos europeu i 5.000 finançats pel Banc Europeu d’Inversió). El pla es basa en la
capacitat dels projectes per multiplicar per 15 el diner públic inicial
gràcies a l’atracció de capital privat.
L’èxit del pla pot dependre, al
final, de l’aportació de diner públic que faci cada país. A això hi podria ajudar la proposta de Juncker
d’evitar que aquestes contribucions
computin com a dèficit. H
TREBALLAR FORT /
33 D’esquerra a dreta, Rajoy, Juncker, Hollande i Passos Coelho, durant la reunió a la sala espanyola del Consell Europeu.
Juncker apadrina
l’aliança inversora
de Rajoy, Hollande
i Passos Coelho
ROSA M. SÁNCHEZ / MONTSE MARTÍNEZ
BRUSSEL·LES
e
l president del Govern espanyol, Mariano Rajoy; el
cap d’Estat francès, Fran­
çois Hollande, i el primer
ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, es van reunir ahir a Brussel·les,
abans que s’iniciés l’últim Consell
Europeu de l’any, per impulsar les
interconnexions energètiques entre la península Ibèrica i la resta
d’Europa.
Els mandataris dels tres països
van acordar ahir mateix celebrar
Martin Schulz
demana «treballar fort»
perquè el pla de la
Comissió no fracassi
al febrer, a Madrid, una cimera per
analitzar els projectes d’interconnexions que han d’impulsar-se per
part de la Unió Europea (UE).
El més rellevant és que la trobada
d’ahir va tenir lloc poc abans de la
cimera en què, formalment, ha començat a caminar el conegut com a
pla Juncker, que pretén impulsar projectes d’inversió suprananacionals
a Europa per import de 315.000 milions en tres anys. Més rellevant encara és que en la trobada hi fos present el mateix president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, una dada
que, de facto, avala aquests projectes com a favorits de cara al pla que
porta el seu nom. Que la trobada se
celebrés a la sala espanyola del Consell Europeu és només una anècdota, que, de passada, subratlla el caràcter estratègic d’aquests projectes
per a Espanya.
QUATRE PROJECTES / Dels 53.000 milions en projectes d’inversió presentats per Espanya com a candidats al
pla Juncker, uns 15.000 corresponen
a interconnexions per valor de
15.000 milions. La resta s’articulen
al voltant de projectes escassament
desenvolupats sobre innovació, aigua, economia digital, formació i altres capítols.
Abans de la cimera tripartida del
febrer, anunciada ahir, la Comissió
Europea té previst organitzar una
Rajoy demana
a Draghi que
faci més per
la recuperació
33 El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy va aprofitar
ahir la presència del president del
BCE, Mario Draghi, en la reunió
del Consell Europeu per tornar a
demanar-li (com ja va fer a l’octubre) que faci més per la recuperació econòmica i per evitar el risc
de deflació a l’eurozona. «Qui té la
facultat de fer-ho (evitar la deflació), ho ha de fer», va dir Rajoy
sense voler precisar si es referia
que el BCE ha de començar a
comprar deute.
POLÈMICA AMB COREA DEL NORD
Sony cancel·la l’estrena del film
que ridiculitza Kim Jong-un
Un grup de ‘hackers’
va amenaçar de sembrar
el terror als cines
AGÈNCIES
LOS ANGELES
Sony ha decidit cancel·lar l’estrena
als EUA de la pel·lícula The interview, prevista pel 25 de desembre, després que un grup de hackers amenacés de sembrar el terror als cines que
projectessin el film, una comèdia so-
bre un complot per acabar amb la vida del líder de Corea del Nord, Kim
Jong-un. El Govern de Barack Obama sospita que el règim de Pyongyang està al darrere del ciberatac
a Sony i l’FBI s’ha fet càrrec de la investigació.
Aquesta setmana un grup denominat Guardians of Peace, responsables del ciberatac a Sony del 24 de
novembre passat, va emetre un comunicat en què va amenaçar les sales de cine amb un pla d’atemptats
similar a l’11-S del 2001. Poc abans
que Sony anunciés la cancel·lació,
les empreses que gestionen les cinc
cadenes de sales de cine més importants del país optaven per no córrer
riscos i retirar The interview de la cartellera nadalenca. L’estudi havia donat als cines llibertat de decisió. The
interview és una comèdia protagonitzada per Seth Rogen i James Franco
que interpreten dos periodistes reclutats per la CIA per matar el ridiculitzat dictador. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
20
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Panorama
POLÍTICA
La plaga de la corrupció
EFE/ALBERT OLIVÉ
Exconseller 3 Macià Alavedra.
EFE / ALBERT OLIVÉ
Exalcalde 3 Bartomeu Muñoz.
JOAN CORTADELLAS
Exmà dreta de Pujol 3 Lluis Prenafeta.
Prenafeta, Alavedra i Muñoz,
a judici per suborn i blanqueig
L’exalt càrrec va guanyar 15 milions; l’exconseller, El jutge Ruz sosté que la trama va actuar a Santa
6, i l’exalcalde de Santa Coloma, 1,7 milions
Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres
MAYKA NAVARRO
BARCELONA
C
inc anys després d’aquelles imatges de guàrdies
civils entrant a l’Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet per arrestar el qui llavors
era l’alcalde, el socialista Bartomeu
Muñoz, i de l’escena de Macià
Alavedra i Lluis Prenafeta arribant
detinguts a l’Audiència Nacional
subjectant-se els pantalons amb les
mans emmanillades, el conegut cas
Pretòria sobre corrupció urbanística
en ajuntaments del cinturó metropolità de Barcelona s’acosta per fi a
judici. El magistrat de l’Audiència
Nacional Pablo Ruz va firmar ahir
una resolució en què dóna per finalitzada la investigació judicial, que
va iniciar Baltasar Garzón, i trasllada la causa al fiscal perquè presenti
l’escrit d’acusació.
A més a més d’Alavedra i Prenafeta (durant anys home de la màxima confiança de l’expresident Jordi
Pujol) i de Muñoz també està imputat l’exdiputat del PSC Luis Andrés
García, anomenat Luigi, i que segons
els investigadors va exercir durant
anys com a «aconseguidor» dels contractes públics.
DELICTES PRESCRITS / En la resolució,
que té 27 pàgines, Ruz entén que hi
ha indicis per jutjar 11 persones per
delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals. Els delictes contra la Hisenda pública suposadament comesos pels imputats
ja han prescrit. A més a més dels citats, Ruz proposa portar a judici
Manuel Valera Navarro, Manuel Dobarco Touriño, José Singla Barceló,
Manuel Carrillo Martín, Gloria Torres Pladellorens, Philip Mahan i
Maria Lluïsa Mas Crussels, dona de
Prenafeta. Al llarg de la instrucció
van arribar a estar imputades vint
persones. Gairebé la meitat han
anat sent exonerades.
En la seva resolució el magistrat
descriu com els imputats, entre el
2000 i 2009, presumptament van
intermediar o van influir en adjudicacions públiques a la província
de Barcelona. I desglossa tres operacions urbanístiques a Santa Co-
El magistrat tanca
la investigació judicial
i ara li toca a la fiscalia
de l’Audiència Nacional
presentar acusació
Subratlla la figura de
l’exdiputat del PSC Luis
Andrés García com a
«aconseguidor» per
requalificar terrenys
loma de Gramenet, Sant Andreu de
Llavaneres i Badalona, en què Luigi
va tenir una intervenció rellevant.
Segons els investigadors, aquest exdiputat socialista aconseguia requalificar terrenys municipals per vendre’ls després a un preu més alt.
Els imputats
percebien a canvi, segons Ruz,
«quantioses comissions», que posteriorment s’ocultaven a través de
«complexos entramats societaris i
financers». En el cas d’Alavedra i Prenafeta, el jutge calcula en 6,08 milions per al primer i 14,9 milions per
a l’altre els guanys aconseguits de
manera fraudulenta. Els diners, que
van ser regularitzats en declaracions de renda complementàries
quan van saber que s’havia iniciat la
investigació, van ser desviats a
comptes d’Andorra i les Illes Caiman. En el cas de Luis Andrés García
els seus guanys van ascendir a 5,8
milions d’euros i 1.728.064 els de
Bartomeu Muñoz.
En l’últim tram de la investigació, aquesta es va estendre a
ANDORRA I LES CAIMAN /
sis països (Costa Rica, els Estats
Units, Portugal, Alemanya, Suïssa i Andorra), que van enviar les seves dades bancàries l’octubre passat. Després d’analitzar tota la documentació, l’Agència Tributària
va presentar el seu informe a Ruz.
Aquest document és el que ha permès ara al magistrat «donar per acabada la prolixa instrucció d’aquesta
causa, a l’haver indicis que es van cometre de manera sistemàtica els delictes que s’investigaven».
El modus operandi de la trama va
ser semblant en totes les operacions investigades. En la denominada operació Pallaresa, que es va desenvolupar a Santa Coloma entre el
2001 i el 2009, hi van intervenir Luigi, Muñoz, Valera, Dobarco i Singla, els quals «posats de comú i previ acord, després de conèixer el projecte urbanístic que es realitzaria,
van planificar i van decidir manipular i intermediar en l’adjudicació i
modificació dels usos dels terrenys
públics afectats». Tot això, «amb
clar perjudici per a l’Ajuntament»
de Santa Coloma i amb l’objectiu de
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
21
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
LLL
XAVIER SUBIAS
El fil de Martínez Madero
El ‘cas Pretòria’ va començar amb una investigació sobre l’Expo de Sevilla H «No vaig fer
res que no fessin o facin altres alcaldes», va al·legar l’exbatlle de Santa Coloma Bartomeu Muñoz
M. N.
BARCELONA
Exdiputat 3 Luis Andrés García.
«vendre’ls a un tercer amb qui prèviament ja havien pactat l’alienació a
canvi de l’obtenció d’importants beneficis», apunta la resolució.
EXDIPUTAT DEL PARLAMENT /En aquesta
operació, la trama va aconseguir els
seus propòsits gràcies a les influències que Luis García exercia a Santa
Coloma, «derivades dels vincles i les
amistats que va forjar durant els
anys 80, quan va ser diputat autonòmic, així com de l’amistat que mantenia amb l’alcalde» Muñoz, així
com amb el seu tercer tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme, el també
imputat Manuel Dobarco.
En aquesta com en les altres dues operacions investigades, Niesma a Sant Andreu de Llavaneres i
Badalona, Ruz descriu una dinàmica similar d’ús d’influències per
aconseguir adjudicacions de terreny. Així, es canviava l’adjudicatari i es requalificava els terrenys per
vendre’ls a un preu superior a canvi
del pertinent pessic econòmic. H
Per estrambòtic que sembli, la troca inicial de la qual en el seu dia va
estirar el fiscal anticorrupció Luis
Pastor per posar en marxa l’anomenada operació Pretòria va començar amb una investigació sobre els
comptes de l’Expo-92 de Sevilla. En
aquella operació, el llavors fiscal
anticorrupció, David Martínez Madero, va registrar un despatx del
BBVA davant la negativa de l’entitat a donar informació sobre uns
moviments de la seva filial a Jersey
que van destapar les activitats del
presumpte comissionista a l’Expo
Juan Piña Oliver.
En el curs d’aquesta investigació es va trobar per atzar, al despatx d’uns gestors de la branca
de banca privada de l’entitat (BBVA Privanza Bank), un «manual de
productes fiduciaris» –estructures
creades per defraudar el fisc–. I, el
que va resultar essencial per al cas,
també s’hi va trobar un compte de
corresponsalia utilitzat com a via
per al blanqueig de capitals i evasió fiscal d’un selecte grup de clients preferencials del banc. Tirant
del fil es va arribar a Santa Coloma
de Gramenet. Déu n’hi do.
Corrupció transversal
L’operació Pretòria va ser un cop
molt fort per als socialistes catalans, que van veure com un dels
seus ajuntaments emblemàtics de
l’àrea metropolitana, Santa Coloma de Gramenet, era acordonat
per guàrdies civils que mentre registraven el despatx de l’alcalde
sentien els crits de desenes de veïns
dient «xoriço» a Bartomeu Muñoz.
L’escena va passar fa cinc anys
i l’operació va ser el tret de sortida a les investigacions posteriors
que han situat nombrosos ajuntaments en el focus d’una corrupció gairebé generalitzada que en
aquells anys de bonança econòmica i molta obra pública va omplir
FERRAN SENDRA
DOS PUNTALS DE L’ÈPOCA DAURADA DEL PUJOLISME
Barcelona q Macià Alavedra (a la
foto, a l’esquerra) i Lluís Prenafeta
(a la dreta) van integrar durant els
anys 80 del segle passat el cercle
de confiança de Jordi Pujol a la
Generalitat. Alavedra va ser
conseller d’Economia i Prenafeta,
secretari general de Presidència.
Avui tots tres estan imputats en
causes judicials. La fotografia
correspon a la firma del decret de
convocatòria de les eleccions
autonòmiques de 1984, que van
desembocar en la primera majoria
absoluta de Pujol.
les butxaques d’alguns.
Pretòria va sorprendre per la transversalitat política dels imputats.
¿Què feia un alcalde socialista en
la mateixa trama corrupta que dos
dels alts càrrecs de CiU més durs de
l’època de Jordi Pujol? En la seva primera entrevista després de dos mesos en presó preventiva, Muñoz va
explicar a aquest diari que va parlar
per primer cop amb Macià Alavedra
i Lluís Prenafeta a la presó de Brians.
I va assegurar: «No he fet res que no
fessin o facin altres alcaldes».
Al marge de la investigació, el cas
Pretòria va obrir un debat paral·lel i
va batejar el que es va conèixer com
«la pena del telediari». El matí en què
Prenafeta i Alavedra van ser conduïts en un furgó a l’Audiència Nacional davant el jutge Baltasar Garzón,
les càmeres els van poder retratar
emmanillats, subjectant-se els pantalons per evitar que els caiguessin
i carregant unes bosses de plàstic de
color blau amb les seves pertinences. Aquelles escenes, que alguns
van qualificar de «denigrants», van
desembocar en una investigació que
va determinar que la furgoneta de la
Guàrdia Civil no cabia per la porta
d’entrada al garatge de l’antiga seu
de l’Audiència Nacional i que per
això els detinguts van poder ser retratats.
Un any després, Prenafeta va
publicar un llibre en què relatava
en primera persona el que va qualificar com un «terrible malson».
El dia de la presentació, amb llàgrimes als ulls, va tornar a defensar la seva innocència, i va pronosticar que el cas «no arribarà a judici». Doncs està a un pas del banc
dels acusats. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
22
Sisme en la justícia
Torres-Dulce planta el Govern
JOSÉ LUIS ROCA
El fiscal general de
l’Estat al·lega que
deixa el seu càrrec per
«raons personals»
ensió i desacords a la seva
pròpia casa, la fiscalia, pel
9-N, i a fora, amb el Govern
de Mariano Rajoy, per defensar la independència de la institució que fins ara ha dirigit. Cansament, desgast i cop de porta després
de complir dimecres amb un dels
seus objectius: reforçar la lluita contra la corrupció amb l’augment de la
plantilla especialitzada en aquests
casos. El fiscal general de l’Estat,
Eduardo Torres-Dulce, va renunciar
ahir al càrrec que ha exercit durant
tres anys, que han estat marcats per
les males relacions amb el Govern de
Mariano Rajoy.
Torres-Dulce assegura que renuncia al seu càrrec «per raons personals», però, segons el seu cercle
més pròxim, han tingut efecte en
ell «les discrepàncies» mantingudes
amb l’Executiu del PP per temes especialment espinosos políticament,
com el procés participatiu del 9-N,
suposat lluitar durant el seu mandat per defensar la independència
de la fiscalia. Ara, segons va comunicar ahir, tornarà a la seva plaça a
la Fiscalia del Tribunal Constitucional. «No el compensa continuar amb
aquesta tensió», va reconèixer una
font de la fiscalia. La veritat és que
el fiscal general no podia ser destituït pel Govern i li quedava un any de
mandat
El moment triat no ha estat casual, segons les mateixes fonts.
Persones pròximes al fiscal assenyalen que se’n va ara que s’ha recuperat la normalitat al si de la fiscalia, després de les turbulències
internes sorgides amb els seus subalterns de Catalunya per la querella que, al final, s’ha presentat contra el president de la Generalitat pel
9-N. El fiscal general cessant, a més
a més, considera que la situació ja
s’«ha encarrilat» i que els principals
processos que han passat per les seves mans, com el que s’ha instruït a
Palma contra Iñaki Urdangarin i la
infanta Cristina, ja estan arribant
al final. Amb la trama de corrupció
de la Gürtel o amb els papers de Bárcenas encara haurà de lluitar el seu
substitut.
S’ha de recordar que dies després
que la fiscalia presentés la querella
contra el president de la Generalitat
pel 9-N, Torres-Dulce va respondre
contundent quan li van retreure haver actuat en nom del Govern. «No
se’m pot dir que sigui un fiscal procliu al Govern quan investigo Bárcenas i li sol·licito presó», va dir.
En diferents àmbits
es destaquen les
discrepàncies i la falta de
sintonia del jurista amb
el Gabinet de Rajoy
Està previst que el
Consell de Ministres
elegeixi avui el candidat
i la principal aspirant és
Pilar Fernández Valcárcel
Ha tingut diferències
amb l’Executiu pel
‘cas Gürtel’ i la
querella contra Mas
J. G. ALBALAT
BARCELONA
T
en què el Govern pretenia més rapidesa i contundència, les accions
dirigides contra la trama Gürtel, que
implica els populars, de la mateixa
manera que el procés obert pels anomenats papers de Bárcenas. Algunes
fonts qualifiquen de «pressió» l’actuació exercida per diferents membres de l’Executiu.
Des de diferents
àmbits de la judicatura s’apuntava
ahir que en el rerefons de la dimissió
hi ha la falta de sintonia amb l’Executiu de Rajoy, que s’ha evidenciat
de forma pública durant les últimes
setmanes. «No toleraré mai que el
Govern em digui el que he de fer,
perquè seria un delicte», va arribar a
afirmar. I va afegir: «Si he de sostenir
una posició contrària al Govern la
sostindré».
Torres-Dulce, que va comunicar
la seva decisió de renunciar al càrrec
al ministre de Justícia, Rafael Catalá,
que ahir era a Barcelona, ja estava
«cansat» després de l’erosió que li ha
LA INDEPENDÈNCIA /
33 El dimissionari Eduardo Torres-Dulce, ahir, a la sortida del Consell d’Estat.
la carrera en la fiscalia
Un mandat sembrat de mines
Fill d’un magistrat del Tribunal
Suprem i nebot d’un president del
Tribunal d’Ordre Públic (el temible
TOP creat per Franco per reprimir
els seus enemics), Eduardo TorresDulce (Madrid, 1950) va optar per
la carrera de Dret, al contrari del
seu germà i el seu oncle, sacerdots
de l’Opus Dei. Va fer els seus primers passos com a fiscal a Sevilla,
Guadalajara i Madrid, i de seguida es va guanyar una fama merescuda com a professional entre els
seus col·legues. Cinèfil empedreït, va compaginar les seves classes
universitàries amb la crítica cinematogràfica a la ja desapareguda
revista Nickel Odeon.
Va arribar a la Fiscalia General
l’octubre de 1996, quan va ser nomenat cap de la Secretaria General
Tècnica del llavors titular de l’organisme, Jesús Cardenal. I el desembre del 2011 va ser elegit fiscal general per Mariano Rajoy. Encara
no feia ni tres mesos que ocupava el
càrrec quan va protagonitzar la seva
primera polèmica. Va ordenar investigar unes restes dels trens del tràgic
11-M del 2004 per si hi hagués hagut
obstrucció a la justícia. Un dies des-
Només tres mesos
després d’arribar al càrrec
va ordenar investigar
restes de l’11-M per si hi
havia hagut obstrucció
prés va haver de fer marxa enrere dient: «El sumari de l’11-M va declarar
uns fets provats incontestables. Per
tant, ningú reobrirà el cas».
El mal és que l’ordre d’investigar
la ferralla ferroviària s’havia basat
en un reportatge de Libertad Digital, web de Federico Jiménez Losan-
tos. Precisament en la seva emissora (esRadio) havia col·laborat Torres-Dulce, que amb el seu amic el
cineasta José Luis Garci i el periodista Luis Herrero parlaven de cine
al programa Cowboys de medianoche.
La tossuderia de la fiscalia a deixar sense imputació la infanta Cristina en el cas Nóos, la decisió de no
recórrer davant el Suprem la no
condemna de Francisco Camps en
l’assumpte dels vestits o la mobilització del ministeri públic en contra dels escraches han estat altres temes controvertits que han minat
la imatge d’«imparcialitat» del seu
mandat. De la mateixa manera que
quan, el març del 2013, va forçar
la renúncia del fiscal superior de
Catalunya Martín Rodríguez Sol,
que veia legítim aspirar a una consulta sobiranista o, sense anar més
lluny, la querella contra Artur Mas
pel 9-N en contra del criteri dels fiscals catalanes.
En l’entorn de l’Executiu s’assenyala com a possible substituta de
Torres-Dulce Pilar Fernández Valcárcel. La fiscal del Tribunal Suprem
és la més ben situada. Si ho aconsegueix, seria la primera dona que ocupa aquest càrrec. No obstant, en els
últims mesos han saltat a la palestra
altres noms, com el president Penal
de l’Audiència Nacional, Fernando
Grande-Marlaska, o jutges del Tribunal Suprem procedents de la carrera fiscal, com Antonio del Moral o
Miguel Colmenero.
EL CALENDARI / El nom del candidat es
confirmarà avui, quan el Consell de
Ministres aprovi la proposta que presenti el ministre de Justícia. L’elegit
ha de passar el filtre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que
ha reservat el 22 de desembre vinent
per celebrar el ple que examinarà la
idoneïtat de l’aspirant. El Congrés
ha fixat la compareixença del nou
fiscal general per al dia 8 de gener
del 2015. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
23
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
LLL
Rajoy nega haver pressionat el
fiscal general perquè renunciï
Diversos grups de
l’oposició sol·liciten
la compareixença
del president
PATRICIA MARTÍN / MADRID
ROSA M. SÁNCHEZ / BRUSSEL·LES
E
l Govern va posar ahir a
prova la seva nova política
de comunicació que, en
clau electoral, suposa una
esmena a la totalitat al seu costum
d’amagar el cap cada vegada que un
assumpte tèrbol l’esquitxa. Pràcticament per terra, mar i aire, l’Executiu
va negar haver pressionat el fiscal
general de l’Estat, Eduardo TorresDulce, perquè tiri la tovallola.
El mateix president Mariano Rajoy va rebutjar a Brussel·les, on participa en un Consell Europeu, haver
intercedit perquè renunciï. «Passi el
que passi i succeeixi el que succeeixi, la posició del PSOE és sempre la
mateixa: la culpa és del Govern. No
perdré ni un minut a respondre a això», va assenyalar després d’asseverar que el fiscal se’n va «per raons exclusivament personals». El ministre
de Justícia, Rafael Catalá, va desvin-
Tretze jutges del
Suprem insten a
posar Fernández
Díaz a ratlla
EFE
MADRID
Un grup de magistrats del Tribunal Suprem han dirigit al president
d’aquest òrgan i del Consell General
del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, un escrit en què demanen que
el president del Govern, Mariano Rajoy, «posi límit» a declaracions com
les del ministre de l’Interior, Jorge
Fernández Díaz, abominant de les
excarceracions d’etarres. El ministre va assenyalar que li semblaven
«lamentables» les sortides de presos
de la banda terrorista, entre ells Santi Potros, decretades per l’Audiència
Nacional.
Els 13 magistrats firmants de la
nota, sobre els 18 que componen la
Sala Penal de l’alt tribunal, consideren que aquesta mena d’afirmacions «provoquen falta de confiança
en les institucions» i creuen que Rajoy ha de «posar límit a manifestacions com les que denunciem».
Els jutges exposen que el Suprem
va aplicar, en el cas de Santi Potros,
una decisió de la Unió Europea sobre una resolució de l’Audiència Nacional i, posteriorment, aquesta va
actuar «en conseqüència i pertinent
acatament». H
cular, per la seva part, la seva dimissió de la topada que va mantenir
amb el Govern a l’interposar la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, pel 9-N. Catalá no
mantenia bones relacions amb un
fiscal nomenat pel seu antecessor,
Alberto Ruiz-Gallardón, de qui també s’havia distanciat.
Malgrat això, va asseverar que la
dimissió l’havia enxampat «per sor-
presa» i, igual que va fer l’Executiu
en un comunicat laudatori, va destacar l’«autonomia» amb què ha desenvolupat la seva feina en defensa
de l’Estat de dret.
UNA MALA NOTÍCIA / Per contra, l’oposició en ple no va dubtar a interpretar
la marxa de Torres-Dulce com un
cop de porta d’aquest després de les
«pressions» rebudes, i després que
l’actuació de l’Executiu deixés en
entredit la seva «independència». Així, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va considerar la dimissió com «una mala notícia». El portaveu socialista al Congrés, Antonio
Hernando, va anar més lluny a l’assenyalar, igual que van fer IU, ERC i
UPD, que Rajoy l’«ha fet dimitir». Per
això, diversos grups sol·licitaran la
seva compareixença urgent. H
33 Mariano Rajoy.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
26
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Panorama
economia
Canvis en el sector bancari
La gran banca ultima la seva societat
per reflotar empreses en dificultats
Els sis gegants agruparan a Fénix el deute
que canviïn per accions de cinc companyies
Les entitats ja tenen identificat un altre grup
de firmes per incorporar-les més endavant
PABLO ALLENDESALAZAR
MADRID
D
esprés de gairebé un any
de complexes negociacions, els sis grans bancs estan a punt de constituir la
societat a la qual traspassaran les seves participacions en empreses viables però amb un endeutament excessiu que refinançaran per evitarne el tancament. Encara que el seu
pla era haver-ne anunciat abans la
creació, Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Popular i Sabadell encara tanquen aquests dies els últims
serrells amb la intenció de presentar-la abans que s’acabi l’any o, com
a molt tard, a principis del que ve.
Fénix –nom triat amb intenció
per l’au mitològica que reneix de les
seves cendres– començarà a caminar en un primer moment amb cinc
companyies de volum mitjà: GAM,
Bodegas Chivite, Comdesa, Ros Casares i Válvulas Arco. La participació
d’aquesta última, no obstant, no està del tot clara, perquè el seu propietari negocia amb el fons de capital
risc Abac perquè compri deute a la
banca creditora o fins i tot prengui
una participació en el capital.
Es tracta de companyies a les
quals els sis bancs van concedir crèdits i que consideren amb futur si es
canvien les condicions d’aquest deute. La idea és posar-se primer d’acord
entre les entitats i amb els amos de
les companyies en un pla de refinançament, que inclogui el canvi de part
d’aquest deute per accions. Aquests
títols de propietat són els que es traspassaran a Fénix, que comptarà amb
l’estructura necessària per participar en la gestió de les empreses i facilitarà així la tasca als bancs.
COMISSIONS / Aquesta tasca la desen-
voluparan el banc d’inversió N+1 i la
consultora McKinsey. Una de les
principals dificultats, precisament,
ha estat pactar els seus honoraris, ja
que els bancs veien excessives les seves pretensions inicials. Finalment
cobraran per tres conceptes: una comissió mensual per seguir les empreses; una altra per analitzar-les en
un primer moment, estudiar-ne la
viabilitat i dissenyar el pla de reestructuració; i una tercera d’èxit, segons el grau de compliment del pla
citat.
Els bancs aportaran els seus
equips de reestructuració, creats
normalment a l’inici de la crisi, el
2008. La seva presència, no obstant,
no serà permanent, sinó que s’articularà en funció de les necessitats
Ana Botín
BANCO SANTANDER
Francisco González
Isidre Fainé
BBVA
CAIXABANK
Ángel Ron
Josep Oliu
José I. Goirigolzarri
BANCO POPULAR
BANC SABADELL
BANKIA
el finançament d’empresa i famílies
La morositat cau fins al 12,9%
La morositat del crèdit concedit
per les diferents entitats del sector
financer espanyol sembla mantenir la trajectòria descendent iniciada el setembre passat, ja que a
l’octubre va baixar per segon mes
consecutiu al 12,91%, el seu mínim en més d’un any. La morositat
no només és la més baixa en 13 mesos, sinó que, a més, és la primera
vegada que la ràtio baixa del 13%
des de l’octubre del 2013.
Segons les dades del Banc d’Espanya, els crèdits dubtosos acumulats en el sistema financer espanyol a finals d’octubre van tornar
a reduir-se fins als 178.386 milions
des dels 180.517 milions del setembre, a causa de les vendes de carteres dubtoses i a les menors entra-
des en mora. Però també va ser clau
per a la millora de la mora la caiguda del volum dels crèdits concedits
per les entitats financeres als seus
clients, que va quedar en 1,380 bilions, des dels 1,386 bilions del mes
anterior, a causa de les citades vendes i al desendeutament de famílies
i empreses.
Així mateix, el saldo d’hipoteques
La mora del crèdit
hipotecari torna a baixar
del 6%, com ja va
passar el tercer
trimestre del 2013
dubtoses destinades a la compra
de vivendes es va situar en 35.206
milions d’euros, que equivalen a
menys del 6% dels 564.252 milions
del total. La mora hipotecària torna a baixar així del 6% com ja va
fer el tercer trimestre del 2013. Durant els últims tres mesos de l’any
passat, aquest percentatge va pujar fins al 6,2%. Des d’aleshores, el
saldo hipotecari dubtós ha anat
descendint sense interrupció fins
al tercer trimestre del 2014.
Per la seva part, els crèdits morosos concedits per a activitats
immobiliàries es van situar en el
37,4%, fins als 59.495 milions, xifra que suposa una moderació en
termes absoluts del 4,6% respecte
al trimestre anterior. M. J. B.
que vagin sorgint. A més, cada empresa ha estat aportada al projecte
per un banc diferent, que és el responsable de relacionar-s’hi en nom
de tots.
El que seria normal seria que les
empreses estiguin un mínim de cinc
anys a Fénix, fins que estabilitzin la
seva situació financera, i no s’esperen compradors almenys en els tres
primers cursos. Els bancs preveuen
anar-hi afegint més companyies i ja
treballen amb entre cinc i set d’addicionals per incorporar-les a la societat, alguna de les quals en no gaire
temps. Normalment són firmes de
menys de 150 milions de deute, però fonts pròximes no descarten anar
a firmes més grans més endavant.
Fénix serà una societat limitada i
s’estudia que la presidència sigui no
executiva, no remunerada i rotatòria, ocupada pels interventors generals o responsables de gestió de risc
dels sis bancs. També s’ha analitzat
elegir un exalt càrrec del sector.
La participació dels bancs en el
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
27
RICARD CUGAT
LLL
Kutxabank ven a
Lone Star el 100% de
la seva immobiliària
per 930 milions
33 Kutxabank ha decidit despren-
dre’s d’aproximadament el 50%
dels actius immobiliaris del banc
al firmar amb el fons d’inversió internacional Lone Star la venda del
100% del Grupo Neinor per un import total de 930 milions d’euros.
Aquesta operació, coneguda com
a projecte Lion, permetrà a Kutxabank desprendre’s d’una activitat que no és pròpia d’una entitat financera. L’operació suposa
la transacció de venda més gran
d’una promotora immobiliària
des del 2007. La venda del 50% de
la seva divisió immobiliària implica accelerar el pla de negoci del
banc.
seu accionariat dependrà de quantes accions canviades per deute de
les empreses participades posseeixin, de manera que el repartiment
del capital de Fénix anirà variant a
mesura que s’hi vagin incorporant
firmes. No obstant, s’ha establert
que cap de les sis entitats tingui
més del 20% dels títols de la firma
de forma sostinguda en el temps,
perquè això l’obligaria comptablement a incorporar tota la societat
en els seus comptes.
IMPULS POLÍTIC / L’origen de Fénix es-
tà a Bankia, que va encarregar un informe a N+1 i McKinsey i el va presentar al Ministeri d’Economia i als
altres cinc bancs. Encara que es va
negar a aportar-hi fons públics, el
departament de Luis de Guindos va
recolzar la idea des del principi, perquè estava en línia amb la seva reforma de la llei concursal per facilitar
el refinançament d’empreses.
Aquesta «pressió política», segons algun dels participants
menys entusiastes, és la que ha
fet que el projecte tiri endavant
finalment. Segons la seva opinió,
els bancs podrien haver gestionat
les seves participacions en les empreses, després d’haver reestructurat el seu deute, sense necessitat
de reunir-les a Fénix. De fet, naixerà amb menys ambició de la prevista: al principi es va parlar de 30 empreses. H
33 Visitants de l’última edició del Mobile World Congress al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.
EVOLUCIÓ D’UN MOTOR ECONÒMIC DE CATALUNYA
Fira de Barcelona aconsegueix
el rècord d’ingressos tot i la crisi
L’entitat ha facturat
151,4 milions aquest
any amb un resultat
de 19,6 milions
Alimentaria i el
Mobile World Congress
han aportat la meitat
de totes les vendes
SALVADOR SABRIÀ
BARCELONA
F
ira de Barcelona ha aconseguit l’encara més difícil: el
seu rècord anual d’ingressos i de resultats en un exercici encara molt marcat per la crisi
econòmica. A falta del tancament
definitiu dels comptes, l’entitat
haurà facturat aquest any 151,4 milions d’euros, amb un resultat de
19,6 milions d’euros. La xifra de
vendes és un 31,4% superior a la del
2012, l’any comparable per activitat firal, i la de resultats, un 78%
més.
Els dos grans salons de l’any, el
Mobile World Congress i Alimentaria, han aportat pràcticament
la meitat dels ingressos. En general, tots els salons d’aquest any han
aconseguit augments i per als dirigents de l’entitat aquesta dada és
un indicador que la recuperació
econòmica comença a ser un fet, encara que no arribi a tots els sectors.
El director general de Fira, Agustín Cordón, va ressaltar, després de
la reunió del consell general en què
es va aprovar el balanç del 2014 i els
pressupostos del 2015, que aquests
dos salons van registrar un fort augment d’activitat. A més a més, els resultats també van ser molt millors
del que s’havia pressupostat perquè hi va haver diversos congressos
excepcionals inicialment no previstos, com ara les cites corporatives internacionals de Microsoft i
Hewlett Packard.
Cordón va ampliar el focus fins
al 2010 i va ressaltar que respecte a
aquell exercici els ingressos s’han
incrementat un 50% i els resultats
s’han duplicat. El 2014 s’han celebrat 62 salons i congressos a Fira de
Barcelona i 60 actes corporatius,
amb un total de dos milions de visitants. D’aquests, 650.000 van ser
professionals, i d’aquest grup gairebé el 40% van ser internacionals.
INTERNACIONALITZACIÓ / Les apostes
pel creixement, amb la consolidació del recinte firal de la Gran Via,
i per la internacionalització, tant
en els salons propis com en la venda de productes i experiència firal
a l’estranger, han convertit Fira de
Barcelona en la líder de l’activitat
firal espanyola, i l’han situat entre
les millors d’Europa, segons el president del consell d’administració
de l’entitat, Josep Lluís Bonet.
En l’aspecte internacional, Fira
ha coorganitzat aquest any amb un
soci local els salons de joieria i de
l’automòbil de Qatar i ha participat
en l’organització de Smart City Expo a Kyoto i d’Alimentaria a Lisboa
i Mèxic, a més a més de Construmat
Ficons al Brasil. També ha firmat
acords per oferir serveis de consultoria de gestió firal al Canadà, Xile
i Mongòlia. La Fira calcula que amb
aquesta activitat exterior podrà facturar més de quatre milions d’euros el 2015.
Per al 2015, any de menys activitat firal a Barcelona que un exercici
parell, l’entitat ha pressupostat uns
ingressos de 130 milions d’euros,
amb més de 60 salons i congressos,
i uns resultats de 12,2 milions. La
nova edició del Mobile World Congress tornarà a ser un dels salons
més destacats i les reserves apunten
a un altre ple total. El fundador de
Viquipèdia, Jimmy Wales, serà un
dels ponents més destacats.
També apunta una bona entrada el Saló Internacional de l’Automòbil, que es consolida com el referent a Espanya. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
30
ELS MERCATS
www. Cotització de tots els valors a bolsa.elperiodico.com
La paciència excita
EL PERIÓDICO
BARCELONA
Tot va començar amb el comunicat
de la Reserva Federal dels EUA que
presideix Janet Yellen –en el seu primer any de mandat a la vegada ferm
i flexible– en què es va anunciar que
la decisió d’apujar els tipus d’interès
del dòlar podia no ser tan imminent
com s’esperava des de feia mesos. Va
introduir una paraula que en pocs
minuts es va convertir en un fenomen viral per als gestors de carteres
de renda variable. Yellen va dir que
la Fed seria pacient davant l’allau de
dades que rep diàriament sobre l’estat de la primera economia del món.
¿Paciència? Just el que necessiten els
especuladors al minut, o al microsegon, per actuar en sentit contrari,
accelerar les seves ordres de compra
en tots els mercats.
El rebot que es va iniciar a Wall
Street es va encomanar a la resta de
mercats, fossin asiàtics o europeus.
DOW JONES
17.778,15
A+2,40%
Divises
un dòlar val
L’Ibex
12000
els que mÉs pugen
2014
10.391,30
+3,40%
11000
Euros
%var.
%VAR.
any
BANKIA
1,3240
6,00
7,29
INDITEX
23,5500
5,68
-1,71
5,9000
5,41
21,93
28,7400
5,18
14,87
3,1730
5,14
-15,77
57,3700
5,07
37,36
8,1260
4,30
-33,15
FCC
12,0450
4,11
-25,53
DIA
5,4240
4,09
-16,55
REE
IAG
ACS-DRAGADOS
SACYR
10000
ACCIONA
2013
9000
8000
7000
g f m a m j j a s o n d
NASDAQ
4.748,40
A+2,20%
INDRA
73,5700
3,91
51,69
CAIXABANK
4,4600
3,89
17,74
SANTANDER
7,0800
3,61
8,82
ENAGAS
26,6900
3,59
40,51
AMADEUS
32,1450
3,49
3,34
FOOTSIE
DAX
6.466,00
A+2,00%
9.811,06
A+2,80%
La tesi dominant és que si als EUA
no hi ha pressa per encarir el dòlar i
a la resta del món s’aprofita, des de
fa setmanes, la caiguda del preu del
petroli, som al davant un doble efecte: a més a més del baló d’oxigen directe (menys factura energètica), en
tenim un altre d’indirecte (que la paritat de les divises es pot calmar i el
dòlar es revaluarà, aquesta vegada
sí, amb paciència).
Com passa davant de dades inesperades com la de la Fed, la resta de
notícies que han ocupat els operadors des de fa setmanes, com ara el
preu del petroli i la crisi russa, van
quedar desplaçades en les preferències dels especuladors. Ni tan sols va
afectar saber que la desocupació segueix baixant als EUA, cosa que en
altres circumstàncies hauria accelerat la pujada de tipus.
L’Ibex 35 va pujar com no es veia
des del gener del 2013: +3,40%, amb
l’índex als 10.391 punts. H
CAC 40
4.249,49
A+3,40%
La companyia i els treballadors arriben a un acord per rebaixar el nombre d’acomiadaments
de 207 a 156 afectats H L’empresa pagarà una indemnització de 40 dies per any treballat
Faltava només un dia perquè s’acabés el període de negociació de l’expedient d’acomiadament col·lectiu
plantejat per l’empresa, però finalment els treballadors de Softonic i l’empresa van arribar a un
acord sobre l’ERO: menys acomiadaments dels inicialment proposats i indemnitzacions superiors.
S’acaba així una reestructuració
que ha afectat una de les empreses
més prometedores de la indústria
catalana d’internet i que, ara, haurà de buscar la manera de tornar a
ser competitiva.
L’acord final rebaixa la xifra
d’acomiadaments dels 207 inicialment plantejats per la companyia
a 156. A més, l’empresa ha accedit
a fer que aquesta xifra d’extincions
es compongui en un 75% per adhesions voluntàries, i ha afavorit
d’aquesta manera la permanència
dels que vulguin conservar el seu
lloc de treball. «Hi ha treballadors
que ja havien mostrat la seva voluntat de deixar l’empresa davant
les perspectives de futur», van assegurar a aquest diari fonts coneixedores del procés de negociació.
En el seu vessant econòmic,
l’acord contempla indemnitzaci-
33 Directiu 8 Tomás Diago, fundador de Softonic.
Els treballadors
pacten amb la
direcció que el
75% de les sortides
seran voluntàries
ons de 40 dies de salari per any treballat sense límit de mensualitats.
En paral·lel, s’ha fixat un mínim de
2.000 euros per a aquells casos en
què el resultat del càlcul de la indemnització per extinció no arribi
a aquest import. La companyia, en
principi, havia ofert 25 dies de salari
per any treballat, «a penes superior
al mínim legal», van denunciar fa dies els empleats.
Els treballadors, que han estat as-
1,2283 $
Combustible
Barril de petroli A UN MES
Màxim del dia
Tancament
sessorats per Col·lectiu Ronda, van
ratificar l’acord posteriorment en
assemblea amb el vot favorable de
303 de 336 persones. «Ofereix indemnitzacions dignes per als que
hàgim d’afrontar el tràngol de perdre la feina i superiors a les que
haurien correspost si finalment
ens haguéssim vist obligats a recórrer als tribunals», van valorar
fonts dels treballadors. Softonic,
per la seva part, va assegurar que
«lamenta les conseqüències de
l’acomiadament col·lectiu», però
aclareix: «Aquesta mesura representa l’única via possible per garantir el futur de l’empresa».
El 19 de novembre passat, la
companyia tecnològica catalana,
una de les més internacionalitzades, va presentar un ERO pels «canvis en el negoci de descàrregues
d’escriptori, cosa que ha contribuït
a un descens en trànsit i ingressos
associats al seu assistent de descàrrega (Softonic Downloader)» i
a la «recent cancel·lació d’importants contractes amb clients». La
firma, fundada el 1997 per Tomás
Diago, té seus a Barcelona, Madrid,
San Francisco, Nova York, Ciutat
de Mèxic, Xangai i Tòquio. Entre el
2012 i el 2013 la firma va guanyar
27 milions d’euros. H
63,70 $
59,66 $
Gasolines
Sense plom 95
Sense plom 98
Gasoil
1,159 €
1,285 €
1,129 €
Preu del diner
BCE
Interbancari
Euríbor
0,05%
0,328%
0,335%
Hipoteques
175.000 EUROS A 30 ANYS
Quota mensual
511,02 €
17.210,05
A+2,30%
ERO pactat a Softonic
ARXIU / GUILLERMO MOLINER
un EURO val
NIKKEI
PUNTCOM EN DIFICULTATS
JOSEP M. BERENGUERAS
BARCELONA
0,8141 €
EUROSTOXX
3.153,77
A+3,30%
La ràtio
JOSEP-MARIA
Ureta
Cove
Q
ui fa un cove fa un cistell,
diu el refranyer popular.
Té equivalent en altres
llengües, indici que és
una tendència humana que transcendeix fronteres. Reconeix la dificultat de fer una cosa per primera
vegada, però una vegada superada
la prova, tot és qüestió de saber aplicar el que s’ha après encara que canviïn les condicions. De coves n’hi ha
de diferents formes i capacitats, però tot es basa a aprendre a teixir i
creuar els vímets.
Els bancs van amenaçar de no
prestar si no podien treure del seu
balanç el pes del totxo que van finançar i es va depreciar. Així va néixer
la Sareb, amb el mal nom de banc
dolent, perquè portava camuflats
molts diners públics. Era el primer
cove del qual es té memòria, encara
que hi ha indicis més que similars
en els títols de deute a les companyies energètiques (en van dir transició a la competència). Ara estem,
quan el final d’any i el tancament
de balanç pressiona, en la creació
d’un altre artifici comptable, amb
l’aval del Govern, pel qual les companyies (de moment, pimes) que no
poden tornar crèdits però tenen futur, ressorgeixin en el projecte Fènix. Oxigen per a la morositat, a canvi de prestar més i millor, segons se
li ha promès al Govern. Continuem
cap a cistell. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
32
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
societat
Delinqüència a internet
Les estafes amb ofertes de feina
falses es colen en webs oficials
Els ciberestafadors perfeccionen els mètodes i
burlen els filtres de portals de demanda laboral
Ofereixen altes remuneracions per suposades
transferències bancàries que són estafes
RICARD CUGAT
CARMEN JANÉ
BARCELONA
L
a desesperació dels que busquen una feina és terreny
adobat per als desaprensius
disposats a aprofitar-se de la
necessitat o la desgràcia alienes.
Nous tipus d’estafa es camuflen en
portals de recerca d’ocupació o
d’anuncis classificats per seleccionar millor les seves víctimes amb
textos cada vegada més refinats i versemblants. El que oculten sempre és
més o menys el mateix: estafes i rentat de diners.
«Com amb el phishing (els falsos
correus de bancs que demanen contrasenyes de comptes), els delinqüents cada vegada sofistiquen més
els seus mètodes, amb e-mails més
ben escrits i webs versemblants»,
afirma Marco Antonio Lozano, tècnic de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe).
Ofertes fraudulentes han aconseguit esquivar fins i tot els controls de
portals oficials, que se solen nodrir
d’ofertes pròpies i de canals privats,
amb uns filtres que no han aconseguit prèviament aturar-les. És el cas
de Feinaactiva.cat, de la Generalitat,
i d’Empléate, el portal del Ministeri de Treball. Tots dos admeten que
s’han vist obligats a retirar algunes
ofertes després de les queixes.
XECS FALSOS / Les falses ofertes acostumen a demanar administratius o
agents comercials, i descriuen el lloc
per exemple així: «Fer gestions diverses, incloses les bancàries». L’interessat rep un xec que, acompanyat d’alguna excusa de tipus laboral (compres, despeses...), ha d’ingressar al
seu compte bancari. La instrucció és
que, abans de cobrar-lo, ell se’n quedi una part i ingressi dels seus propis
diners la resta en un compte en una
altra entitat que li indiquen els delinqüents. Però el xec és fals o, si és
autèntic, és diner negre que necessita ser blanquejat. «És l’estafa dels
mulers de sempre, però perfeccionada. Ja no s’indica ni ‘feina còmoda
des de casa’ ni ‘no es requereix experiència’, però sí que coincideix que
no requereixen entrevista ni currículum», afegeix Lozano.
Moltes ofertes, fins i tot, han ajustat els sous a la realitat mileurista. Ja
no ofereixen 3.000 euros com a salari sinó que ho deixen en 1.500 més
comissions i fins i tot fixen un «període de proves».
dades a tenir en compte
1
Correus genèrics i
de falses empreses
Abans, els estafadors que actuaven
amb ofertes de treball falses
recorrien a enviaments massius de
correus des d’adreces genèriques
de Gmail o Hotmail, en què és molt
fàcil donar-se d’alta amb noms
falsos. Ara registren un domini en
nom d’una falsa empresa o
suplanten la identitat d’una de real.
2
Entitats bancàries
conegudes
Tampoc els importa instar les seves
víctimes a realitzar els ingressos des
d’entitats bancàries conegudes en
lloc dels habituals sistemes de
pagament Moneygram o Western
Union, més anònims. Ja no proposen
més que un parell d’operacions i
desapareixen. I tornen a obrir amb
una altra oferta en un altre lloc.
3
Missatges bastant
ben escrits
Els missatges d’estafes per internet
solien estar bastant mal escrits i plens
de faltes d’ortografia. L’educació dels
usuaris els ha impel·lit a millorar
l’ortografia, excepte en paraules
claus, per poder passar filtres
automàtics com els que apliquen a
Infojobs, on revisen a mà ofertes amb
certes paraules.
4
Inquietud per les
dades personals
«Un lloc de treball t’ha de pagar,
no cobrar», recorda Infojobs.
Però tampoc t’ha de demanar
dades o documentació si no
s’ha passat una entrevista, s’ha
conegut a l’ocupador i l’empresa de
selecció i s’ha acordat un contracte.
Falsificar un DNI obre portes a
l’estafa.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
33
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
gran barcelona 3 Assassinat un menor
LA PROPOSTA 3 Multitud de fires i
per una banda llatina a Sants r P. 47
mercats a la ciutat r P. 48
LLL
«Estic inscrit en molts portals de
recerca de treball i vaig rebre un correu d’una empresa amb web en què
demanaven ‘auxiliars d’atenció al
client’ per a una empresa italiana.
Em deien que hi havia un període de
formació, que em pagarien. Havia
d’omplir un formulari amb moltes
dades personals i enviar documentació perquè m’enviessin el contracte», explica el Xavier, administratiu
en atur, de 46 anys. Tot i que mosquejat per l’oferta, va respondre
i allà l’intent d’estafa era més evident: havia de rebre «petites transferències» durant uns dies i ingressar-les en altres comptes. Fins i tot
prometien alta a la Seguretat Social
i declarar l’IRPF. Ni ho va provar.
També la Clara, fotògrafa en atur,
de 23 anys, va respondre a una oferta semblant, en aquest cas a Loquo,
amb una suposada oferta d’ocupació com a «compradora misteriosa».
«Es tractava d’anar a botigues, comprar algun producte i valorar el servei d’atenció al client. Hi ha empre-
Els delinqüents
envien a la víctima un
xec sense fons o amb
diner negre i li demanen
que en torni una part
ses que ho fan, però quan vaig respondre a l’anunci em van enviar un
taló de 3.000 euros perquè l’ingressés al meu compte. Havia de quedarme’n una part i tornar la resta amb
una transferència. En vaig desconfiar i no vaig fer res. No me’l van reclamar mai», explica. «És clar que penses que pot ser una estafa, però també desitges que sigui una oferta de
debò».
La Clara va anar als Mossos, que,
segons el seu relat, li van dir que no
podien admetre-li una denúncia perquè no hi havia delicte consumat.
«No és que no es faci res. Es recull la
informació i es mira, però és molt difícil perquè solen treballar amb servidors que estan fora de la UE i que
no solen col·laborar amb la policia»,
afirma un portaveu de la policia catalana. «Si hi ha gent capaç d’estafar
així la gent que necessita una feina,
què no faran», assenyala Infojobs. H
La baula més feble de la cadena tecnològica és
l’usuari, i sobretot la ingenuïtat de pensar que tothom és bo i qui diu ser a la xarxa. De l’explotació de
la confiança se’n diu «enginyeria social» i és la via
més eficaç per accedir a un sistema informàtic.
Aquestes són algunes de les seves armes.
El virus de la confiança
EL PERIÓDICO
INFECCIÓ INFORMÀTICA
MISSATGES ‘PREMIUM’
APLICACIONS PERJUDICIALS
ESTAFES TELEFÒNIQUES
Correus no encripta
ordinadors
Pagaràs un euro per
usar WhatsApp
El mòbil no es presta a
ningú sense vigilar-lo
Microsoft no truca
per entrar al teu PC
Les empreses de seguretat informàtica estan aquests dies buscant com solucionar de manera
efectiva els estralls de Cryptolocker, un virus amb múltiples variants que encripta arxius d’un ordinador i demana un rescat en
diners per desprotegir-los. «Mai
s’ha de pagar, perquè aleshores
els delinqüents ja saben que tenen una víctima a qui poden extorsionar periòdicament. I repeteixen», adverteix Fernando de la
Cuadra, d’ESET Espanya. Els primers van arribar en missatges de
la Policia i ara en nom de Correus,
que notifica un enviament fallit.
«Demà serà en nom d’una altra
empresa. No ens en hem de refiar», prevé De la Cuadra. L’advocada Ruth Sala defensa denunciarho sempre.
Les ganes de molts usuaris d’estalviar-se l’euro anual que costa utilitzar l’app de WhatsApp, o
l’últim intent d’esquivar la doble
marca blava que indica que un
missatge s’ha llegit ha fet que alguns delinqüents intentin extorsionar amb aplicacions fraudulentes que colen a la botiga oficial
d’Android (Google Play) o en portals més dubtosos, o fins i tot a través de Twitter. És el cas de WhatsApp Oro, WhatsApp Premium o
fins i tot un enllaç a una web (ni
l’app), que, quan es premia i s’hi
accedia, subscrivia sense permís
l’usuari a un servei de SMS Premium pel qual podia acabar pagant una factura de centenars o
de milers d’euros, segons adverteix l’Oficina de Seguretat de l’Internauta.
Prestar-li a algú el mòbil perquè
hi instal·li alguna aplicació pot
ser una via per trobar-se amb un
software d’espionatge instal·lat o
altres sorpreses desagradables,
com una alarma a les 3 de la matinada, com va demostrar recentment Chema Alonso, director general de la companyia de seguretat Eleven Paths, en una xerrada
al Mobile World Center. «L’accés
directe al terminal és la via més
segura per piratejar-lo», recorda. Un software de protecció de
pantalla i una bona dosi de desconfiança eviten molts ensurts,
com el d’algunes joves que han
vist instal·lades aplicacions que
localitzaven els seus trajectes i
que podien veure les seves parelles a distància, des dels seus propis mòbils.
Un altre clàssic posat al dia és el de
les trucades de suposades empreses informàtiques que sol·liciten
accés a l’ordinador de l’usuari.
Acostumen a ser en anglès, des
de números internacionals amb
prefixos de fora de la Unió Europea i que diuen parlar en nom de
multinacionals com Cisco o Microsoft, i sol·licitar claus d’entrada i uns diners per solucionar un
suposat problema. És tan fals com
els revisors del gas a qui no ha trucat ningú. Una altra estafa telefònica coneguda és la del Who is
Who, en la qual apel·len a la vanitat de l’interessat, a qui en ocasions han contactat per un correu
electrònic amb la promesa d’incloure’l en una guia. O de falses
associacions policials que demanen donatius. Més estafes.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
34
informe SOBRE l’impacte de la crisi EN El SISTEMA SANITARI
Catalunya retalla en sanitat el
doble que la mitjana d’Espanya
La despesa ha
caigut el 19% entre el
2010 i el 2014, enfront
del 10% de tot el país
la protesta
AGUSTÍN CATALÁN
La salut pública es
veurà afectada si les
tisorades segueixen,
alerten economistes
MANUEL VILASERÓ
MADRID
L
es retallades pressupostàries experimentades pel sistema sanitari espanyol des de
l’inici de la crisi encara no
han afectat de manera significativa
els indicadors de salut dels espanyols. Les seves conseqüències a
llarg termini seran «mínimes» sempre que la inversió torni a pujar, però si les retallades es mantenen uns
quants anys més o s’incrementen, el
«deteriorament» dels principals indicadors que mesuren l’estat de salut de la població està garantit. Per
autonomies, Catalunya encapçala
juntament amb Galícia i Navarra el
rànquing de les tisorades, amb un
descens de la despesa del 19% entre
el 2010 i el 2014, gairebé el doble de
la mitjana del conjunt d’Espanya.
Aquest és, a grans trets, el diagnòstic sobre els efectes de la crisi en
el sistema sanitari elaborat per Sergi
Jiménez-Martín, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra
de Barcelona, per a l’Observatori de
la Sanitat del col·lectiu d’economistes Fedea. L’estudi parteix de la idea
comunament acceptada que Espanya té una de les millors xarxes sanitàries públiques del món, cosa que
repercuteix en el fet que destaqui
positivament pel que fa a esperança de vida, mortalitat infantil o anys
potencials de vida perduts. L’economista intenta respondre amb el seu
informe a la pregunta de fins a quin
punt aquest actiu s’està perdent a
causa de la crisi.
L’impacte de les retallades ha estat moderat: el 2% anual entre el
2009 i el 2013. Pot semblar alt però la comparació amb el d’altres
països rescatats, com Grècia (30%),
Irlanda (11%) i Portugal (5%), relativitza la seva importància. Les retallades estan compensades a Espanya
per l’augment d’entre el 8% i el 9%
anual registrat en el període 20022008, just abans de la crisi. En el cas
de Catalunya, també es dóna aquest
fenomen. Entre el 2007 i el 2010 la
inversió en sanitat havia crescut gairebé el 20%, el mateix percentatge
que es va perdre a partir d’aquesta
última data fins a l’actualitat.
MÉS MALALTS MENTALS / La majoria dels
33 Els tancats al Doce de Octubre, reunits en assemblea al ‘hall’ de l’hospital universitari madrileny.
Tancada per la teràpia
contra l’hepatitis C
Una trentena d’infectats pel virus
de l’hepatitis C van iniciar ahir una
tancada indefinida a l’Hospital Doce
de Octubre de Madrid per exigir que
el Govern destini una partida pressupostària específica al tractament
amb el fàrmac sovaldi (sofosbuvir),
l’administració del qual va ser autoritzada a Espanya l’1 d’octubre passat. Els malalts exigeixen que el fàrmac es distribueixi entre els malalts
en situació greu o que pateixen cirrosi avançada. «No marxarem fins
que ens donin la medicació», va indicar Mario Cortés, portaveu de la
Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C. Encara que la protesta es dirigeix al Ministeri de Sanitat, el fàrmac ha de ser subministrat per la
Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid.
En el moment de la seva autorització, l’Agència Espanyola del Medicament (AEM) va puntualitzar que,
en principi, el fàrmac s’administraria a les aproximadament 8.000 persones que no reaccionen davant els
tractaments convencionals contra
aquesta malaltia, pacients que pateixen hepatitis C més cirrosi hepàtica greu. Les associacions de malalts eleven a 30.000 els malalts que
poden ser considerats greus. A Es-
panya pateixen hepatitis C uns
160.000 pacients. L’AEM va indicar que sofosbuvir produeix la supressió de la xifra de virus de l’hepatitis C de la sang, de forma temporal o definitiva, però va advertir
que aquest efecte varia substancialment en funció de l’estadi i el genotip víric de la malaltia, de manera que, va indicar, «no es pot
L’Agència del
Medicament va
alertar que sovaldi
no és beneficiós per a
tots els malalts greus
afirmar que sovaldi proporcioni
beneficis indiscutibles en els pacients més greus».
A Catalunya reben sovaldi 230
malalts d’hepatitis C, segons la
Conselleria de Salut. 2.100 pacients més, que estan en situació
menys greu, accedeixen a teràpies
compostes per tres fàrmacs de recent autorització, o bé mantenen
el tractament amb ribavirina i interferó. ÀNGELS GALLARDO
indicadors de salut no reflecteixen
cap impacte negatiu, però n’hi ha
uns quants que assenyalen el que podria començar a passar si persisteixen les retallades. Els progressos en
la disminució de la mortalitat infantil, per exemple, s’han estancat o
s’han alentit des del 2009 i ha augmentat el percentatge de nens nascuts amb pes massa baix. També han
crescut les malalties cròniques i les
hospitalitzacions degudes a la diabetis, depressió, ansietat i altres trastorns mentals.
L’increment de la taxa de pobresa i la desigualtat en índexs que van
del 3,5% al 4,1%, anticipen, segons
l’informe, futurs deterioraments de
la salut de la població. Especialment
preocupant és, segons l’autor, l’increment de l’obesitat i especialment
la infantil, que s’han convertit en
«l’autèntica epidèmia del segle XXI,
sense que les polítiques públiques
posades en marxa donin signes de
contenir-la».
La percepció del sistema pels usuaris segueix els mateixos passos.
L’opinió favorable ha caigut entre
4 i 5 punts entre el 2006 i el 2013.
I el percentatge de la població que
opina que les llistes d’espera són cada vegada pitjors ha augmentat del
16% el 2011 al 34% el 2013. Les visites al metge també han baixat, especialment entre les dones, encara
que l’informe no determina si ha estat «el resultat d’un comportament
més racional o un reflex de les retallades». Potser es deu a les dues coses
a la vegada.
L’estudi relativitza, això sí, l’impacte de les retallades en la situació
laboral del sector. El nombre de llocs
de treball gairebé no ha variat, encara que això sí, a costa de més precarietat i menys salaris. Una evolució «negativa en termes absoluts però molt millor que l’observada en la
mitjana de l’economia».H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
42
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
gran barcelona
Els efectes de la recessió
Un 35% més
d’atesos per
Càritas en
cinc anys
La crisi enfonsa
un altre esglaó
les persones que
ja la patien el 2009
ELS ATESOS PER CÀRITAS EN XIFRES
Llars que han
rebut ajudes (%)
ANTIGUES
Persones ateses
9.339
NOVES
2007
61
2009
17.733
2014
24.000
55
45
39
Serveis prestats
26.928
2009
42.000
2014
2014
2009
Lloc de naixement de
les persones ateses (%)
6
3
5
20
Resta
Àsia
Àfrica
subsahariana
4
4
4
14
Edats dels atesos (%)
1 de cada 3 persones
ateses és menor
de 18 anys
Amèrica
central
De 18 a
29 anys
De 0 a
17 anys
47
44
Magrib
39
De 30 a
64 anys
65 anys
i més
25
33
31
49
Espanya
21
15
27
+64
5
4
2014
2009
Tipus de famílies que pateixen més pobresa (%)
52%
Famílies
amb fills
2009
46
Persona
sola
6
6
Família
sense fills
El nombre
de famílies
monomarentals
ha augmentat
el...
74%
respecte
del 2009
FONT: Càritas
Parents
que viuen
junts
Parella
amb fills
Monomarentals
28
14
42
2014
C
àritas Diocesana de Barcelona dóna a conèixer
cada mig any la seva feina. Com està la gent a qui
atén i quin perfil té. Quants són,
quines necessitats pateixen. I des de
fa gairebé una dècada, cada estudi
reflecteix uns resultats més o menys
similars però una mica pitjors que
els anteriors. No hi ha grans sorpreses en aquests balanços, agafats un
per un. Però posats l’un al costat de
l’altre conformen un camí cap a
l’abisme, una caiguda progressiva.
Cada dia més gent necessita ajuda
de Càritas. Cada dia el grup dels que
ja en reben necessita un suport més
gran.
En percentatges, les variacions
anuals són significatives, però si
s’obre una mica el focus, resulten
més que contundents. Càritas Diocesana de Barcelona va presentar ahir la seva memòria del 2014,
un any en què l’entitat ha atès a
Barcelona 24.000 persones, un 35%
més que el 2009. Cal comentar que
fins a l’any passat Càritas Diocesana
de Barcelona incloïa també Terrassa i Sant Feliu, ara amb vida pròpia.
Descomptant-los, els números són
clars: Càritas va atendre a Barcelona
el 2009 17.733 persones, davant les
24.000 del 2014 (la xifra podria variar lleugerament quan es tanqui
l’any). Un 35% més en només cinc
anys. Si comptem des del 2007, l’increment és d’un 157%.
Si es computa també l’ajuda de les
Càritas parroquials, els atesos, sigui
de la forma que sigui, són 174.000
persones, un 5% més que el 2013. Però d’aquest gran grup no hi ha informació detallada.
TENDÈNCIES CONFIRMADES / Les tendèn-
34
7
7
33
TONI SUST
BARCELONA
19
52
EL PERIÓDICO
cies dels últims temps es confirmen:
la pobresa es cronifica. Els necessitats estan més necessitats i necessiten més suport per família que
abans. Perquè Càritas va incrementar en aquest 35% el nombre d’atesos, però en un 56% el de serveis pres-
L’entitat anuncia
que se centrarà
a ajudar les
famílies amb fills
tats. Els mateixos necessiten més
que abans. Un altre element que no
és nou: el percentatge d’atesos autòctons no para de créixer, sens dubte en gran part pel retorn considerable d’immigrants al seu país, la majoria llatinoamericans. Fa cinc anys
els autòctons atesos per Càritas suposaven un 27% del total. El 2014
són el 49%.
En vivenda, un dels àmbits més
afectats per la crisi, també es dóna
un fenomen des de fa temps: cada
dia hi ha més gent que demana ajuda perquè no pot pagar el lloguer.
Entre els que reben ajuda del servei
de mediació en vivenda de l’entitat,
un 53% té hipoteca i un 47%, pis de
lloguer.
LLOGUER I HIPOTEQUES / El director de
Càritas Diocesana a la capital catalana, Salvador Busquets –que va presentar les dades juntament amb el
cardenal arquebisbe de Barcelona,
Lluís Martínez Sistach, i la cap de
programes de l’entitat, Mercè Darnell–, va vaticinar que en dos anys es
multiplicaran els desnonaments
per impagament de lloguer i el problema afectarà més gent que l’impagament de la hipoteca. L’estudi, per
cert, detecta l’aparició d’un nou
grup, el dels atesos que viuen acollits gratuïtament per amics o familiars. Són un 7% del total, quan el
2009 ningú declarava aquesta situació. Un altre canvi: es dobla el percentatge de jubilats que demanen
ajuda a Càritas: el 2009 suposaven el
2% i ara són el 4%. «Un toc d’atenció», va dir Busquets. De la pobresa
energètica cal comentar que s’ha
multiplicat per vuit el nombre de famílies que han rebut ajuda de l’entitat per pagar factures de subministraments.
Càritas està decidida a centrarse en un aspecte molt clar: el de les
famílies amb fills. Aquest serà, van
anunciar ahir, el front de batalla
principal, i les dades avalen aquesta
decisió: de les 10.800 llars que han
estat ateses per Càritas, 5.600 corresponen a famílies amb fills. En to-
Preparant el Nadal a Glamparetes.
L’educadora Natàlia Alonso ajuda
un nen amb una postal, dijous
de la setmana passada.
tal, 6.700 menors d’edat. Són famílies sense feina, que han esgotat les
prestacions socials i que lluiten per
sobreviure.
Càritas rep un 90% del seu finançament de l’àmbit privat i el 10% restant és públic. El seu pressupost per
al 2015 serà de 20 milions d’euros.
Tant Busquets com Martínez
Sistach van discrepar amb tacte de
l’anunci del president del Govern,
Mariano Rajoy, que la crisi s’ha acabat. «No sé si la crisi s’ha acabat, però les seves conseqüències se segueixen notant i s’han agreujat», va afirmar el cardenal arquebisbe. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
43
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
LLL
ADRIANA DOMÍNGUEZ
Pobres en abraçades
Projectes com el del centre obert de Càritas a la Barceloneta
miren de pal·liar el mal que causa als nens la precarietat familiar
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
Són nens i creuen en la màgia, encara que la poca experiència vital
que tenen no els fa ser aliens a algunes carències que pateixen, sobretot emocionals. En la carta als
Reis Mags que dijous passat escrivien o verbalitzaven perquè algú ho
fes per ells se centraven en les coses
materials: bombons, txutxes, l’última play, una motxilla de Frozen, una
nina molt gran… Davant els educadors més d’una vegada han confessat altres anhels. «Ensenya a fer
abraçades a la meva mare», va pregar un nen una tarda; «¿Per què no
m’adoptes?», va suplicar un altre.
O han mostrat temors, com aquell
nen que confessava la seva por perquè havia vist armes a casa. I també
desconcert per no entendre, la majoria dels nens, que allà se’ls posin
límits sense càstigs ni crits.
Són usuaris del centre obert
Glamparetes, del barri de la Barceloneta, un dels tres d’aquestes característiques de què disposa Càritas de Barcelona, al qual una
trentena de xavals de 6 a 13 anys
van cada tarda a l’acabar les classes. Allà troben acollida, comprensió i l’oportunitat de verbalitzar les
seves emocions, o, com a mínim,
d’aprendre a treure-les. Una cosa
molt difícil quan no estan acostumats que a casa se’ls pregunti com
estan o com els ha anat al col·le; segurament perquè els seus pares van
rebre la mateixa educació i no saben demostrar amor. O no tenen ganes o forces per fer-ho.
Aquest és un dels serveis de Càritas que acompanya les víctimes
més fràgils de la pobresa, els nens,
i, per tant, les famílies. En total,
l’oenagé de l’Església catòlica disposa de 57 projectes per prevenir o
pal·liar l’exclusió dels nuclis familiars, una ajuda que aquest any ha arribat a més de 5.500 cases amb fills,
on viuen uns 6.700 menors. Una
precarietat que en els últims anys
no està deixant d’augmentar, com
no es cansen de denunciar les enti-
tats, ja que el cop de timó per part
de les Administracions per pal·liar
la pobresa creixent no arriba.
A Glamparetes hi ha casos molt
complexos, explica Sergi Bota, director d’aquest centre obert que té
alguns usuaris preadolescents que
ja van començar a freqüentar-lo des
de molt petits. Clars exemples de situacions d’exclusió que s’estan cronificant.
«La pobresa conceptualment és
un tema econòmic, però va més enllà», reflexiona Bota. «Si la família no
té uns mínims coberts no estaran
bé amb els seus fills. Que un pare
«Si una família no té
els mínims coberts,
no estarà bé amb
els seus fills»,
afirma un pedagog
«A vegades és bo
que explotin aquí
i treguin el seu
enuig», explica
una educadora
El que és essencial
és recolzar el
conjunt de la
família, segons
els professionals
no pugui estar amb el seu fill és pobresa, que no pugui escoltar-lo, que
no pugui mimar-lo… Això també és
pobresa. No només que no pugui
alimentar-lo», continua el pedagog,
que advoca, per una altra part, per
ser empàtics amb unes famílies que
es vinculen molt poc als projectes
en què participen els seus fills. «Els
costa molt. Hem de lluitar perquè
s’hi impliquin. L’altre dia vam pro-
posar una activitat amb les famílies i de nou nens només va venir
la família d’un. És complicat, però alhora que exigents amb ells
hem de ser comprensius», explica, i recorda que són famílies sense els mínims coberts i amb molt
pocs recursos. No només econòmics, sinó també per resoldre un
tràmit o qualsevol trava administrativa, ja que no saben desenvolupar-se. I amb la dificultat afegida, continua Bota, que la majoria
dels 30 nens del centre Glamparetes procedeixen de cases monomarentals, estan sota la guarda d’un
germà, de l’àvia, o amb una família d’acollida.
Canviar la visió
Els sis educadors d’aquest espai es
bolquen, sobretot, a acompanyar i
a ensenyar als nens que hi ha una
altra manera de veure les coses. En
aquest equipament són els protagonistes i poden jugar, fer els deures, berenar en grup amb la finalitat de treballar hàbits i socialitzar… No se’ls jutja. «Volem que ens
expliquin com estan, que tinguin
un lloc tranquil per expressar-se.
A vegades és bo que explotin aquí
i treguin el seu enuig, perquè si ho
fan a casa poden rebre una actuació poc educativa i dràstica. Aquí
tenen acompanyament», apunta
Natàlia Alonso, l’educadora que
fa unes abraçades com un dels
nens somia que les hi faci un dia
la seva mare.
La majoria de xavals del centre
reben teràpies i reeducació, perquè són pobres en hàbits i afecte. El projecte pretén que aquestes víctimes tan fràgils i injustes
de l’exclusió puguin trencar el
cercle. En definitiva, mira d’evitar institucionalitzar situacions i
que repeteixin pautes. Però el que
és essencial, coincideixen els educadors, és tractar les situacions de
pobresa de manera integral, amb
plans de suport per a tots els membres de la família. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
44
PROPOSICIÓ ECOSOCIALISTA AL PLE D’AVUI
El reglament de pisos
d’emergència es revisarà
ACN / ROGER SEGURA
ICV-EUiA acorda
amb el govern de
Trias obrir un procés
de participació nou
CRISTINA BUESA
BARCELONA
e
l reglament municipal de
pisos d’emergència que es
va aprovar al mes de juliol
es revisarà. Això és el que
s’acordarà en el ple d’avui després
que ICV-EUiA hagi aconseguit el suport de l’equip de govern a la seva
proposició. Les queixes dels ecosocialistes sobre les condicions per
aconseguir una vivenda social
d’aquesta borsa es repeteixen des
de fa mesos, ja que consideren que
són massa restrictives per a les enormes necessitats de les famílies. A
més, fa un mes la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció
Vilà, va demanar que es retirés la
normativa, al considerar que era regressiva i no protegia la ciutadania
«davant riscos greus i emergències
sobrevingudes».
Les consideracions de Vilà van
portar el grup municipal que presideix Ricard Gomà a queixar-se en la
comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. No obstant, el tercer tinent
d’alcalde, Antoni Vives, no només
va rebutjar fer cap canvi sinó que
també va censurar la falta de coneixement de la Síndica, explica el regidor de l’oposició. Però ara sembla
que s’ho han replantejat.
RECTIFICACIÓ / «Celebrem que l’ajun-
tament rectifiqui després d’haver-se
enrocat fins ara de forma inexplicable», raonava ahir Gomà. Amb dues
o tres famílies que perden la seva vivenda cada dia a la ciutat, «és necessari establir uns nous criteris que
garanteixin el reallotjament», va reclamar.
ICV-EUiA advertia que el reglament de vivendes d’emergència és
«excloent» perquè els requisits que
s’estableixen ara per obtenir-ne una
són massa difícils de complir. Així,
per exemple, en queden exclosos
els que no tenen uns ingressos mínims (assumpte complicat si precisament és algú desnonat per im-
33 Protesta de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Els promotors de
la ILP de la vivenda,
a la recerca de
50.000 firmes
33 La Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca (PAH), l’Observatori
Desc i l’Aliança contra la Pobresa
Energètica, promotors de la iniciativa legislativa popular de la vivenda, van començar ahir a recollir firmes per aconseguir-ne les
50.000 necessàries perquè el Parlament debati la qüestió. És una
ILP a favor de mesures de segona
oportunitat per als endeutats i paralització dels desnonaments,
entre altres mesures. El Parlament va recolzar al seu dia la ILP
quan anava al Congrés. Està per
veure si ho fa també ara.
pagament); s’ha de tenir permís
de residència legal (que els immigrants poden perdre al quedar-se
sense feina); o obligatòriament s’ha
de procedir d’una vivenda reglada,
és a dir, s’ha d’haver pagat anteriorment un lloguer o una hipoteca (requisit igualment difícil perquè en
moltes ocasions no tenen contractes del pis anterior).
SOLUCIÓ EN TRES MESOS / La proposició
que s’aprovarà avui gràcies al sí de
CiU (com a mínim, encara que no es
descarta que s’hi sumin d’altres)
acorda obrir un procés de participació al Consell d’Habitatge Social, debatre les conclusions en la comissió
d’Hàbitat Urbà, incorporar al reglament les modificacions pertinents i,
sobretot, traslladar aquests canvis
abans de tres mesos perquè s’apliquin en la gestió dels pisos d’emergència. H
NECROLÒGIQUES
Antonio Cabello Córdoba
Ha fallecido cristianamente en Barcelona, a la edad de 49 años, el día 18
de diciembre del 2014.
E. P. D.
Su esposa, Josefina Cabello; hijas, Ana Mª, Rocio; padres, José y Manuela,
hermanos, José y Ana, Juani y Jordi; suegros, Agustín y Rosario; sobrinos,
primos y demás familia lo comunican a sus amigos y conocidos, y les
ruegan un recuerdo en sus oraciones.
La ceremonia tendrá lugar mañana, día 20 de diciembre del 2014, a las
12.45 horas, en el tanatorio de Sancho de Ávila.
sancho de ávila
Manuel Sánchez Alarcón, de 92 anys, a les 8.30 h.
Ana Morilla Jiménez, de 66 anys, a les 8.45 h. Catalina López Ortega, de 86 anys, a les 9.10 h. Dori
Fuentes Orozco, de 77 anys, a les 9.25 h. Estrella
García Gordillo, de 89 anys, a les 9.50 h. Felicita
Cáceres Chavez de Namay, de 98 anys, a les
10.05 h. Paco Sanahuja Martín, de 57 anys, a les
10.30 h. Juan Rodero Martínez, de 81 anys, a les
10.45 h. Carmen García Galindo, de 74 anys, a les
11.10 h. Encarnación Serrano Paricio, 88 anys, a
les 11.25 h. Carlos Ortín Adán, 52 anys, a les 11.50
h. Faustino Estevez Alvárez, 64 anys, a les 12.05 h.
Rafael Ostos Jiménez, 65 anys, a les 12.30 h. Encarna Martínez García, 89 anys, a les 12.45 h. Enrique Bazán Sánchez, 77 anys, a les 13.10 h. M.
Lluïsa Budi Maxenchs, 78 anys, a les 13.25 h. He-
deliza Bergado Mendoza, 61 anys, a les 15.15 h.
Dolores Segovia Priego, 91 anys, a les 15.30 h.
Teresa Zubiaurre Huertas, 90 anys, a les 16.00 h.
Marina García Ruíz, 89 anys, a les 16.10 h.
Les Corts
Sisco Forns Segarra, de 78 anys, a les 9.00 h. Margarita Altes Ester, de 89 anys, a les 9.15 h. Antonio
Meléndez Roldán, de 59 anys, a les 9.45 h. Lluís
Jurnet Folch, de 47 anys, a les 10.00 h. Maria Mir
Elies, de 96 anys, a les 10.30 h. Josep Vidal i Sert,
de 80 anys, a les 11.00 h. Josefina Sasot Ayguasanosa, de 89 anys, a les 11.30 h. Maria Dolors Cabezas Peix, de 67 anys, a les 12.00 h. Francisco Ortiz
Lozano, de 87 anys, a les 12.30 h. María Pilar Gorina Domenech, de 66 anys, a les 13.00 h. Josep
Mauri Junyent, de 96 anys, a les 15.00 h. Germán
Funes Sanchís, de 59 anys, a les 15.45 h. Alberto
Coll Compte, de 84 anys, a les 16.15 h.
Collserola
Eloisa Diaz Sainz, de 99 anys, a les 9.15 h. Elena
Santiago Amo, de 93 anys, a les 11.15 h. Yolanda
Calvo Hernández, de 60 anys, a les 13.15 h.
Sant Gervasi
Pau Enric Torres Zamora, 44 anys, a les 10.30 h.
Ramona Pujol Fontanellas, 95 anys, a les 11.45 .
Esplugues de Llobregat
Juliana Saucedo Cuadrado, de 91 anys, a les
10.00 h.
Serveis Funeraris de Barce­lona. 902.076.902.
P 14-16
Revolta judicial
contra les ingerències
del govern Rajoy
Dimiteix Torres-Dulce, i els jutges del Suprem critiquen Fernández Díaz
P 04-10
70 ANYS DE CÀRITAS
r
Dossie
a
sobre l
a
pobres
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
NÚMERO 1471
1,50 EUROS
P 04-05
CREACIÓ
LA CULTURA DE
COL·LABORAR
Molts projectes artístics troben microinversors a les xarxes socials
comarques
gironines
DIVENDRES
19 DE DESEMBRE DEL 2014
NÚMERO 17
QUIM PAREDES
l’entrevista
MARTA
AFUERA
portaveu de la PAH Girona-Salt
“Diverses persones,
entre elles Ada Colau, van
trair els principis bàsics
de la PAH des de dintre.
Va ser difícil de pair”
P 12
P 10
El creador de
les xiruques, un
antic innovador
Samba Kubally,
25 anys dedicats
a la integració
L’escola, pionera en
l’ensenyament als immigrants,
corre el perill de desaparèixer
L’empresari de Tortellà
Joan Fontfreda va fusionar
l’espardenya amb el pneumàtic
PERE DURAN
AVUI AMB L’ARA
EL SUPLEMENT
‘COMARQUES
GIRONINES’
34
NICHOLAS D.
KRISTOF
periodista, ‘The New York Times’
Als EUA desentendre’ns
de Cuba no ens ha donat
bons resultats. Enviant-hi
diplomàtics, turistes,
i inversors ens anirà millor
ELS QUE NO HAN
SORTIT DE LA CRISI
L’optimisme del govern espanyol xoca contra la dura realitat al carrer
35
XAVIER ROIG
enginyer i escriptor
A casa nostra s’ha
de regenerar la política,
la manera de treballar,
etc. Algú pot pensar que
al periodisme no li toca?
MÉS AJUDA QUE MAI
Una dona amb la seva filla aquesta setmana en un centre d’atenció de Càritas, una institució que ara compleix 70 anys. FRANCESC MELCION
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
04
temadeldia
■ 1944 El bisbe de la diòcesi de
Barcelona, Gregorio Modrego,
constitueix el Secretariado
General Diocesano de la
Beneficiencia per atendre les greus
necessitats de milers de persones a
la postguerra. Un any abans
s’engegava una iniciativa pionera
d’assessoria jurídica gratuïta per a
persones sense recursos.
Els 70 anys de Càritas Barcelona
L’organisme del bisbat de Barcelona per ajudar els necessitats ha
passat èpoques de tot i ha hagut de fer front a moltes crisis, però cap com l’actual l’ha obligat a multiplicar tant els recursos.
Les famílies
amb fills,
la baula
més feble
Les xifres macroeconòmiques
ignoren el creixement de la probresa
ALBERT SOLÉ
BARCELONA
o sé si la crisi
econòmica està acabant, però les seves
conseqüències
negatives sobre les famílies continuen, i fins i tot s’han agreujat”, va
dir ahir el cardenal Lluís Martínez
Sistach. Les xifres macroeconòmiques actuals sembla que miren cap
a un costat, i la realitat cap a un altre. Tots els índexs de pobresa estan disparats, com els que ahir va
presentar Càritas Diocesana de
Barcelona en el seu balanç del
2014, que permet fer un retrat acurat de com la pobresa a Barcelona,
i per extensió a tot l’Estat, està
molt lluny de solucionar-se, malgrat les grans proclames polítiques. La baula més feble de la situació actual són indubtablement
les famílies amb fills petits. Sistach, que també és el president de
Càritas Barcelona, destacava que
cada cop atenen més famílies amb
infants, que ja representen el 52%
de les llars ateses. De fet, una de cada tres persones ateses per Càritas
a hores d’ara és menor d’edat, i el
suport psicològic cap als infants
s’ha triplicat els últims anys. El director de Càritas, Salvador Busquets, alerta que si no s’intervé
amb urgència aquesta pobresa infantil es cronificarà i passarà a la
següent generació.
La pobresa infantil és la conseqüència final i més trista d’una ca-
“N
dena que comença amb la pèrdua
del lloc de treball dels pares. Sense
ingressos a casa, un cop esgotades
també les prestacions i les ajudes
públiques, arriba la pèrdua de l’habitatge. El penúltim esglaó abans
de caure del tot. El trencament de
la parella per culpa de la tensió que
es genera també és més que habitual. Per això, el perfil de mares soles amb fills és el que més creix últimament. Un altre aspecte que
s’ha disparat amb la crisi és l’anomenada pobresa energètica. La
resposta del Parlament català va
arribar ahir, quan va tornar a prohibir els talls dels subministraments per impagaments a les persones més desafavorides.
La feina de Càritas
Un dels punts de referència per a
les persones que s’han quedat sense recursos per tirar endavant per
elles mateixes arreu de Catalunya i
l’Estat és Càritas. La de la diòcesi
de Barcelona és de les que atén més
persones, i aquest 2014 celebra el
70è aniversari. Va començar donant assistència jurídica als més
afectats de la postguerra –l’únic
servei que encara es manté després
de 70 anys–, i actualment s’ofereix
una ajuda integral a les famílies
empobrides mitjançant el programa Paidós, en què es busca feina,
casa, es dóna menjar –o diners per
comprar menjar– i es paga l’aigua
la llum i el gas, si cal. Al segle XXI,
quan la paraula caritat hauria hagut de desaparèixer del diccionari, resulta que s’ha convertit en més
imprescindible que mai.e
Més pobresa, més severa i
lluny encara de reduir-se
Càritas ha augmentat un 77% les ajudes directes a
famílies en risc durant l’últim any, fins als 2,25 milions
MARIO MARTÍN MATAS
BARCELONA
El president del govern espanyol,
Mariano Rajoy, va proclamar fa una
setmana que, en molts aspectes, la
crisi era ja una “història del passat”.
Les dades, però, són tossudes, i quatre dies després es va veure obligat a
matisar que, en realitat, “la crisi és
història del passat però no ho són
les seves seqüeles”.
Només cal fer una ullada a les dades que recull l’informe d’enguany
de Càritas Barcelona per fer-se a la
idea que la pobresa no ha deixat de
créixer i, previsiblement, trigarà
molt a reduir-se. De fet, caldria preguntar-se en quina mesura la millora d’algunes dades macroeconòmiques afectarà el dia a dia de les famílies que s’han quedat a la cuneta durant aquests cinc anys d’estretors.
L’informe de Càritas evidencia que
el nombre d’usuaris atesos per l’entitat ha augmentat un 33%, en passar de 17.900 usuaris a 24.000, però
el nombre de serveis prestats ha
crescut encara més, prop d’un 55%,
dels 26.900 als 42.000. Encara més:
fins al 61% de les llars ateses ja havien rebut ajudes en anys anteriors.
Pobresa autòctona
Cinc anys de dades permeten fer
una radiografia de l’evolució del fenomen, i una altra de les informacions que cal tenir en compte és que
cada cop està afectant més col·lectius que semblaven vacunats. Abans
que comencés la crisi, per exemple,
només un de cada quatre usuaris de
Càritas havia nascut a l’Estat. Actualment ja en són la meitat.
A més a més, la pobresa energètica es confirma com un dels efectes
més visibles. El 2009 Càritas va entregar uns 6.500 euros en metàl·lic
a famílies que no podien pagar els
Dificultats
Des del 2009
el nombre
d’usuaris de
Càritas ha
augmentat
un 33%
Nacionalitat
Abans de la
crisi un 25%
dels atesos
era nascut a
l’Estat, i ara
s’ha doblat
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
05
temadeldia
■ 1951 Arriba l’anomenada ajuda
americana durant l’última etapa
de la postguerra espanyola. La
National Catholic Welfare
Conference de Nova York fa
arribar un important carregament
de llet en pols, ous liofilitzats,
formatge, mantega i oli de llavors.
Prové de fons privats però el
govern americà hi contribueix
pagant part del transport. L’ajuda,
que es mantindrà durant 15 anys,
és vehiculada per Càritas o els
encara anomenats secretariats
interparroquials. Els aliments
arriben a milers de persones a tot
l’Estat. L’ajuda arribava amb unes
caixes de fusta que van ser
reutilitzades per fer cadires i
portes.
La tasca de Càritas Barcelona
Persones ateses
24.000
25.000
20.000
18.386
18.087
17.963
de Barcelona adopta el nom de
Càritas i el logotip de l’escut i les
flames. L’any 1945, en acabar la
Segona Guerra Mundial, el papa
Pius XII havia proposat aquest
nom –una paraula llatina que vol
dir amor– per agrupar tota l’acció
de l’Església catòlica envers les
persones pobres.
Catalunya desafia el TC i
regula els talls d’energia
Torna a prohibir que una família que no
pot pagar es quedi sense subministraments
21.359
19.715
■ 1956 El Secretariat de la Diòcesi
15.000
AURI GARCIA MORERA
10.000
BARCELONA
5.000
0
2009
2010
2011
2012
2013
2014*
Percentatge sobre el total
de persones ateses
2009
2010
27%
73%
2011
32%
68%
2012
35%
65%
61%
2013
39%
2014*
46%
54%
49%
51%
Percentatge d’espanyols atesos
Percentatge d’estrangers atesos
Serveis prestats
50.000
42.000
40.000
31.143
subministraments, però cinc anys
després aquesta xifra s’ha hagut de
multiplicar per 13 i ja supera els
85.000 euros. L’entrega de diners a
famílies en risc per pagar necessitats bàsiques és una de les estratègies més eficients i permet reforçar la
seva autoestima. Aquesta partida ha
crescut un 77% només en l’últim
any, en passar d’1,27 a 2,25 milions
d’euros. No són tots els diners que
ha mobilitzat l’entitat, que en total
sumen 4,1 milions, i tampoc serveix
per resumir tota la tasca que fa amb
una pobresa “més profunda” i amb
unes necessitats que “es multipliquen”. De fet, la major part dels diners lliurats directament a les famílies sí que s’ha fet servir per pagar un
lloc per viure, però el servei de mediació en habitatge, creat el 2011, ha
atès des de llavors 2.444 llars on vivien més de 8.000 persones.
Podria semblar que la pobresa
només afecta gent sense feina, i és
cert que la majoria dels usuaris de
Càritas estan a l’atur, però sobta
comprovar que un 12% treballa i un
4% és pensionista. Així les coses, és
complicat trobar signes positius en
els informes de les entitats que treballen a peu de carrer. Potser ho són
dos indicadors solidaris: un, que el
92% dels ingressos de Càritas provenen de fonts privades, i dos, que
els voluntaris de l’entitat segueixen
creixent i ja són més de 2.200.e
30.000
32.892
26.928
31.150
33.663
20.000
10.000
0
2009
2010
2011
2012
2013
2014*
La part dels diners lliurats
en metàl·lic a les famílies
2.500.000
2.258.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
985.234
Signatures per anar més enllà
L’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca van iniciar ahir mateix la
recollida de les 50.000 signatures
necessàries perquè el Parlament
debati la seva iniciativa legislativa
popular (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica. La
iniciativa vol anar més enllà, especialment en l’àmbit hipotecari, amb
mesures de segona oportunitat per
als sobreendeutats, paralització
dels desnonaments, ajudes a famílies sense recursos o creació d’un
parc social d’habitatges a través del
lloguer forçós dels pisos buits. El lema de la ILP és “Avui es pot”.e
1.198.922 1.184.262 1.274.495
838.564
500.000
0
2009
2010
2011
2012
2013
2014*
D’aquests, els diners lliurats en metàl·lic
a les famílies per a subministraments
2009
2010
2011
2012
2013
2014
6.513
7.708
11.389
15.217
Els diners aportats
per pal·liar la pobresa energètica
s’han multiplicat per 13,1
56.755
85.429
(*) Les dades del 2014 són una previsió a falta del tancament definitiu de l’any.
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: X. Laborda
ALIMENTACIÓ GARANTIDA
Que els infants puguin tenir
com a mínim un àpat complet al
dia és una prioritat. XAVIER BERTRAL
El Parlament de Catalunya va aprovar ahir noves mesures per combatre la pobresa energètica que van en
la línia del decret aprovat per la Generalitat ara fa un any. La cambra
desafia, d’aquesta manera, la suspensió del decret per part del Tribunal Constitucional (TC), aquest mes
d’octubre, arran d’un recurs del govern espanyol. Dins d’una modificació del codi de consum inicialment
plantejada per protegir els consumidors en matèria hipotecària, el
Parlament va tornar a introduir en
aquesta llei la prohibició de tallar
els subministraments a les famílies que no poden pagar els rebuts. El
decret de fa un any ho feia només
per a l’hivern, però en aquesta ocasió es fa sense restricció temporal.
La regulació aprovada en aquesta ocasió també és menys restrictiva pel que fa als criteris que defineixen que una família està en situació
de vulnerabilitat econòmica. Si el
decret establia que només ho eren
les que tinguessin ingressos inferiors a l’indicador de renda de suficiència, ara aquest llindar s’augmenta en un 50%. A més, s’introdueix la
possibilitat que la moratòria no
comporti necessàriament l’acumulació del deute, gràcies a ajudes del
fons econòmic anunciat pel departament d’Empresa i Ocupació. La
normativa aprovada, però, no concreta com serà aquest fons econò-
mic, que s’haurà de definir amb un
reglament posterior.
Roger Torrent, diputat d’ERC, el
grup que va introduir les mesures
durant la tramitació, va admetre que
aquesta regulació podria ser millor.
Ho va fer citant l’article publicat ahir
a l’ARA per Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social: “És la solució possible”. ICV-EUiA i la CUP es van
mostrar més exigents, en la línia de
l’Aliança contra la Pobresa Energètica, però hi van votar a favor. Per
contra, el diputat del PP Rafael López va rebutjar la iniciativa amb contundència. “El que a vostès els interessa és portar aquí iniciatives que
envaeixen competències de l’Estat
per enfrontar-se amb l’Estat”, va denunciar entre crits de desaprovació
dels consellers Puig i Munté.
La pobresa energètica ja afecta més de 385.000 catalans i té un pes
cada vegada més gran en les ajudes de Càritas. CRISTINA CALDERER
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
08
temadeldia
■ 1966 Càritas publica una guia amb els recursos benèfics i
socials de Barcelona, que serà molt útil per a les seves
assistentes socials en diversos districtes i diversos municipis
de l’àrea metropolitana. En aquesta època es potencia el
treball comunitari i de promoció de les persones, a més de
l’habitual acció assistencial. També en part per l’exigència
d’aplicar l’ensenyament del Concili Vaticà II, tornant a les
fonts del cristianisme, amb la voluntat de ser una Església
més oberta i compromesa. És l’època dels capellans obrers
que treballen a les fàbriques.
■ 1980 En la dècada dels vuitanta,
després del final de la dictadura
franquista i l’arribada de la
democràcia, les administracions
públiques potencien els serveis
socials, que en determinats casos
substitueixen serveis que fins
llavors feia Càritas. Això, però,
no provoca ni l’extinció ni un
replegament de l’entitat.
■ 1982 L’atur fa estralls i obliga a
posar en marxa noves iniciatives,
com una cooperativa que donarà
feina a dones joves, nascuda l’any
1982. El programa d’atur es
converteix en un dels eixos
principals de l’acció de Càritas.
Segons un estudi publicat el 1985,
en els cinc anys anteriors s’havien
perdut 325.000 llocs de treball.
Tota una vida com a voluntari
Joan Amat, de 91 anys, va ajudar a crear l’assessoria jurídica del bisbat, l’origen de Càritas Barcelona
A.G.M.
BARCELONA
Els voluntaris són un dels pilars
d’una entitat com Càritas. Joan
Amat, que avui té 91 anys, ho és des
de la seva creació, l’any 1944, amb el
nom de Secretariado General Diocesano de Beneficencia Cristiana.
“Fa molt de temps que m’arrossego per allà”, exclama al despatx de
casa seva, abans d’encetar el relat
que va viure en primera persona.
“Càritas va començar quan el bisbe
de Barcelona era Gregorio Modrego, que al mateix temps era general
de l’exèrcit de Franco, i havia fet la
Guerra Civil –relata Amat–. Se li va
presentar Pere Tarrés, que era un
capellà que havia fet la guerra a la
trinxera però que era membre de
l’exèrcit republicà”, afegeix. Segons
Amat, que aclareix que cap dels dos
va disparar cap tret, va ser una
col·laboració sorprenent.
Amb Modrego com a bisbe i Tarrés com a director va començar a
funcionar aquell Secretariado General, que després es convertiria en
Càritas. Primer, “amb la idea d’ajudar la gent facilitant-los medicines”. En una de les oficines que hi
havia al costat del despatx del bisbe,
tres metges van posar en marxa “un
petit dispensari” que “va tenir èxit
de seguida”. Un any abans, però, el
bisbat va crear l’assessoria jurídica.
El bisbe Modrego, explica Amat, “es
va adonar que molts problemes no
es podien resoldre si no era amb advocats”. En posa com a exemple els
nadons que no s’inscrivien al registre dins del termini, o els matrimonis en segones núpcies de persones
que s’havien casat per primer cop
durant la República. Una situació
que defineix com “un cacau en què
no s’aclaria ningú”.
L’ajuda d’un jove advocat d’ofici
En aquell moment Joan Amat era
un jove advocat que, pocs anys després de la guerra, i un cop acabats els
cinc anys de la carrera de dret, s’havia inscrit al Col·legi d’Advocats per
exercir en el torn d’ofici. “Allà vaig
conèixer quina era la realitat de falta d’orientació legal, que era un veritable desastre”, explica Amat. Pel
cost que tenia, la gent no s’atrevia ni
tan sols a consultar a un advocat si
tenia dret a alguna cosa. “Gregorio
Modrego es va adonar d’això, i
aquest va ser l’èxit de l’assessoria jurídica de Càritas”, afegeix. Les persones que hi acudien eren aconse-
AL CAPDAVANT FINS AVUI
Amat al despatx de casa seva, des
d’on encara coordina l’assessoria
jurídica de Càritas. PERE VIRGILI
llades com si haguessin anat al millor bufet d’advocats, però l’assessoria jurídica no feia cap tràmit: “Si
necessitaven tramitar res, se’ls
aconsellava que anessin a demanar
un advocat d’ofici”.
Amat va liderar l’arrencada
d’aquella assessoria. “El bisbe va intentar posar-se en contacte amb algun advocat, però no trobava l’ajuda que volia, i finalment va tenir coneixement sobre mi i sobre el que
estava fent jo”, recorda. Destaca
que, malgrat la seva joventut, el va
tractar “com un company”, i afegeix: “El que ell volia era veure si jo
era capaç de tirar-ho endavant”. Va
ser capaç de fer-ho, i ha estat al capdavant de l’assessoria fins al dia
d’avui, més de 70 anys ininterromputs. Primer, “anant-hi gairebé cada dia”. A mesura que van passar els
anys i les dècades, i que va progressar la seva carrera, de manera
menys intensiva. “Ara ja no vaig a
seure a una cadira i a escoltar els
Realitat
“Era un
desastre
de falta
d’orientació
legal en
aquells temps”
problemes legals que té la gent, però coordino els companys que van
cobrint tots els dies de la setmana”,
afegeix.
Un moment clau per a Càritas
A banda de la seva contribució en
l’assessorament jurídic als usuaris,
Amat també va tenir una participació important en un moment clau
de la història de Càritas. “Els Estats
Units es van adonar que Espanya
necessitava un cop de mà, i van facilitar llet en pols en unes quantitats
enormes, però van dir que no es fiaven que els receptors la donessin al
poble”, recorda Amat. Es va decidir
que el receptor fos “el que internacionalment era Càritas”. A Barcelona era el Secretariado General Diocesano de Beneficencia Cristiana.
Però no va ser fins al 1956 que es va
transformar en Càritas i es va incorporar a la seva xarxa internacional.
Com a advocat, ell va participar en
les gestions d’aquest procés, que va
ser paral·lel a l’organització de la
Càritas Espanyola.
A més, amb l’arribada d’aquella
llet en pols, la distribució d’aliments
va agafar molta més importància de
la que havia tingut fins llavors, cosa
que va obligar a habilitar un nou espai als baixos del bisbat. El problema
era que llavors estaven ocupats per
locals comercials, que pagaven un
lloguer, i recuperar-los no era senzill.
La situació també va requerir la intervenció d’Amat. “El director em va
dir que el bisbe no volia sentir parlar
d’un desnonament, però que ell volia
allò net”, recorda l’advocat. Finalment va aconseguir deixar lliures els
baixos en relativament poc temps, i
sense haver d’arribar a judici, i es van
poder utilitzar per a la distribució
d’aliments. Celebra que, a dia d’avui,
ja li han agafat el relleu “joves advocats que són advocats modèlics”. De
joves voluntaris, afegeix, sempre se’n
necessiten, i ell és tot un exemple de
col·laboració fidel a l’entitat.e
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
14
política
TENSIONS JUDICIALS
Dimiteix el fiscal general
per les pressions de Rajoy
Les desavinences amb el govern del PP per la corrupció
i la querella contra Mas fan caure Torres-Dulce
MARIONA FERRER I FORNELLS
MADRID
Les pressions de l’executiu de Mariano Rajoy han pogut amb Eduardo Torres-Dulce. Després de gairebé tres anys al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat –des que el
PP va tornar a la Moncloa–, TorresDulce va presentar ahir la renúncia
per “motius personals”, segons el
comunicat de la mateixa Fiscalia, i
té previst recuperar el seu lloc de
treball com a fiscal davant del Tribunal Constitucional. Deixa el càrrec després d’obligar els fiscals catalans a impulsar una querella contra el president de la Generalitat,
Artur Mas; la vicepresidenta, Joana
Ortega, i la consellera Irene Rigau
per l’organització del 9-N, en un
gest instat pel mateix executiu central en més d’una declaració que va
posar en dubte, de nou, la independència de poders a l’Estat.
Les crítiques a la falta d’autonomia
de la Fiscalia, de fet, han sigut una de
les constants del mandat de TorresDulce. En les seves intervencions
sempre va reclamar tant més mitjans
al ministeri públic com més independència. En l’última, al Congrés de Diputats el 26 de novembre, després de
la querella per la consulta del 9-N, va
defensar-se de les crítiques. “No se’m
pot dir que sigui un fiscal procliu al
govern [espanyol] quan investigo
Bárcenas [l’extresorer del PP] i sol·licito presó per a ell”, va dir.
Potser la trama corrupta dins del
PP ha sigut un dels pocs casos en
què Torres-Dulce no ha actuat en
sintonia amb l’executiu popular,
encara que fos a remolc o relegant la
feina als seus subordinats. Fa només tres setmanes Torres-Dulce
tornava a irritar els conservadors
compartint criteri amb el jutge Ruz
en considerar l’aleshores ministra
de Sanitat, Ana Mato, responsable a
títol lucratiu en el cas Gürtel. En el
comunicat de comiat, la Fiscalia General remarcava el seu “compromís
personal” en la lluita contra la corrupció, que ha convertit en un dels
“eixos” del seu “mandat”.
Quan la Fiscalia ha cedit
Però si una cosa ha fet Torres-Dulce és cedir. Es va doblegar a la voluntat de la Moncloa quan va forçar la
dimissió del fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol; també
ho va fer amb el 9-N, tot i les primeres reticències per voler marcar el
tempo; tampoc es va estar de fer declaracions públiques a favor de la infanta Cristina, i va decidir no actuar
de manera global amb Bankia, a l’espera de denúncies de partits polítics
com UPyD o bé de grups ciutadans
–sí que ho ha fet, en canvi, pel que fa
a la consulta amb la presentació de
la querella, que dilluns vinent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) debat si admet a tràmit–. Fonts pròximes al fiscal general assenyalaven ahir que renuncia
per “cansament” i per una acumulació de “circumstàncies” en un “càrrec que “desgasta molt”, però que alhora marxa “tranquil” després de
deixar els processos més importants “encaminats”.
Les desavinences de Torres-Dulce eren, sobretot, amb l’exministre
de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón,
però no havien millorat amb l’arribada de Rafael Catalá. De fet, ja era
EL BITLLET
No volia ser John Wayne
a dimissió/cessament de Torres-Dulce demostra el grau d’humiliació que tot l’episodi del 9-N ha suposat per a l’estat espanyol.
El fet que el dia que la mobilització ciutadana desbordava a Catalunya els límits de la legalitat el seu principal defensor, el fiscal general de l’Estat, fos al cine mirant una pel·lícula és gairebé pitjor que
la votació en si. Aquell dia a la Moncloa van decidir que aquell home,
amb excessius escrúpols sobre la separació de poders, no podia servir
els seus interessos. Quina capacitat de dissuasió pot tenir un estat que
quan necessita un fiscal resulta que té el mòbil desconnectat i després
no és capaç de quadrar els fiscals catalans? Al PP li cal un
Eduardo Fungairiño o un Jesús Cardenal, un mercenari de
la justícia (ells en dirien un patriota) i no un aficionat als
westerns que només accepta fer de John Wayne en somnis.
L
DAVID MIRÓ
SUBDIRECTOR
Xocs
Torres-Dulce
va compartir
el criteri del
jutge Ruz
sobre Mato i
va irritar el PP
Missatge
Rajoy afirma
que el fiscal
general plega
per motius
personals i ja
li busca relleu
Avisos
Diversos cops
havia exigit
més recursos
i respecte a la
llibertat del
seu càrrec
un secret del domini públic que havia amenaçat més d’una vegada de
dimitir i que tan sols se n’estava esperant el desenllaç. El ministeri va
fer públic ahir un comunicat en què
li agraïa la feina feta. “Agraïm profundament la seva eficàcia i entrega
en la tasca fidel de les seves funcions, amb què ha vetllat sempre per
la defensa de la legalitat i de l’ordre
constitucional, actuant amb plena
objectivitat i independència a l’hora de dur a terme les seves funcions”, subratllava.
L’executiu de Mariano Rajoy nega qualsevol tipus de pressió per a la
dimissió de Torres-Dulce i defensa
que “sempre ha mantingut la seva
autonomia”. Des de Brussel·les, a
l’entrada d’una reunió del Partit Popular Europeu prèvia a la cimera de
la UE, el president espanyol va insistir que el fiscal general ha dimitit per
qüestions “exclusivament” personals. A Justícia, però, no li ha costat
gens engegar la maquinària per trobar-li un substitut amb “celeritat”.
Està previst que avui mateix al
consell de ministres es debatin diversos noms amb un perfil més polític per a una institució avesada a
canviar la cúpula cada vegada que
arriba un nou govern. De fet, amb el
retorn de la dreta al poder, va dimitir el llavors fiscal general nomenat
a petició de l’executiu de Zapatero,
Cándido Conde-Pumpido. I és que
la Moncloa només pot cessar un fiscal general si se salta la llei, té un incompliment greu o reiterat de les
seves funcions o bé s’acaba la legislatura del govern que l’havia posat.
La separació de poders, a debat
El ministre Rafael Catalá, que ahir
era a Barcelona, va dir que està “sorprès” per la decisió i va defensar que
des del govern espanyol es “creu” en
la separació de poders. Just el que
li va retreure el PSOE. El líder dels
socialistes espanyols, Pedro Sánchez, veu la dimissió de Torres-Dulce com una “mala notícia” perquè
constata “una involució dels criteris democràtics de la divisió de poders que s’exigeixen a un govern”.
Des de CiU, Josep Antoni Duran i
Lleida va reiterar que en la querella del 9-N hi ha hagut més continguts polítics que no pas penals.
L’oposició s’està posant d’acord per
demanar una compareixença de Rajoy al Congrés. El president espanyol ja va advertir ahir que “no perdrà ni un minut en l’assumpte”. “El
PSOE sempre surt amb el mateix:
passi el que passi és culpa del govern”, va concloure.e
Mariano Rajoy
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
“Ha dimitit per raons
exclusivament personals.
El que vull és agrair-li la seva
feina, esforç i èxit de gestió”
Pedro Sánchez
SECRETARI GENERAL DEL PSOE
“Som davant d’una involució
dels criteris democràtics de
la divisió de poders que
s’exigeixen a un govern”
Josep A. Duran i Lleida
PORTAVEU DE CIU AL CONGRÉS
“És una dimissió molt greu,
fruit de desavinences entre
el govern espanyol i el fins ara
fiscal general”
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
L’OPOSICIÓ VOL EXPLICACIONS
L’oposició culpa Rajoy de la
dimissió de Torres-Dulce i vol
que comparegui. J.J. GUILLÉN / EFE
15
política
El 9-N: un test d’estrès per a l’Estat
Anàlisi
JOAN RUSIÑOL
MADRID
l procés participatiu del
9 de novembre ha tingut
conseqüències polítiques òbvies a Catalunya,
però també una derivada
espanyola: va posar davant del mirall un Estat que no sabia com frenar, a l’Europa del segle XXI, una
mobilització ciutadana tan àmplia.
Les febleses de l’estratègia (o les estratègies) que el govern de Mariano Rajoy va desplegar aquells dies
han acabat esclatant en forma de dimissió del fiscal general. Que el procés sobiranista té ressonàncies en la
salut democràtica d’Espanya és un
fet. Si la crisi econòmica ha obligat
la banca a sotmetre’s a tests d’estrès
per avaluar-ne la solidesa, la consulta catalana ha esdevingut la prova
de resistència de les institucions governades pel PP.
Ni l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón ni Torres-Dulce
han marxat per discrepàncies ideològiques de fons amb el president
espanyol. Tots tres són persones de
profundes conviccions conservadores. Tots dos han acabat tirant la tovallola per no assumir les directrius
polítiques que, en un moment determinat, ha marcat la Moncloa. I
en tots dos casos les dimissions tenen un regust clar de cessament encobert. Induït.
En el cas del fiscal general de l’Estat, el detonant –no pas l’única raó–
ha sigut la gestió de la consulta sobre el futur de Catalunya. Enfront
de les urnes, la Moncloa va acabar
vacil·lant i perdent la batalla del relat públic. Primer va intentar minimitzar el procés i després, quan
l’èxit de la votació era una evidència,
va voler accelerar la resposta judicial. El ministeri públic va intentar
E
marcar territori davant de les pressions del poder executiu, que li marcava el pas. En aquell episodi, l’esperit de Montesquieu, que hauria de
guiar sempre la separació escrupolosa de poders, va quedar ferit.
Confiança trencada
Torres-Dulce ja havia avisat, temps
enrere, que si no es respectava la seva llibertat plegaria. La línia vermella es va traspassar quan Rajoy va optar per derivar la responsabilitat política a la justícia, en un gest carregat
d’ideologia, i va situar el diàleg amb
la Generalitat en el camp de les querelles. Aquell diumenge, després de
valorar la possibilitat que comparegués la vicepresidenta Soraya Sáenz
de Santamaría per valorar el 9-N,
l’executiu espanyol va tensar la corda perquè donés la cara el fiscal. Ell,
El govern de
Mariano Rajoy
va vacil·lar
sobre la
resposta que
havia de donar
al 9-N i, quan
va decidir
endurir el
discurs, va
intentar
traslladar la
iniciativa al
ministeri
públic. Allà es
va trencar la
confiança.
SANTI IGLESIAS
que estava de cap de setmana, s’hi va
negar. Va deixar clar que no era la seva funció i que les decisions –les seves– les havia de prendre amb el cap
fred. La confiança i l’autonomia, tocada ja per la falta de mitjans per
lluitar contra la corrupció i per la
gestió de les carpetes calentes que
afecten els populars, es va acabar
d’esquinçar irremeiablement.
Per l’oposició, la dimissió posa en
relleu la “colonització” que pretén
el PP de tots els àmbits de presa de
decisió. Les crítiques per la patrimonialització amb finalitats partidistes de les institucions estatals
són constants. El gest de TorresDulce és una advertència en aquest
sentit d’una persona conservadora,
a pocs dies que el TSJC debati l’admissió a tràmit de les querelles pel
9-N. Un nou test d’estrès.e
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
16
política
TENSIONS JUDICIALS
AVANTÍTOL
Revolta al Suprem per les
ingerències del govern central
Tretze jutges exigeixen “posar fre” a Fernández Díaz
LAIA VICENS
BARCELONA
És una queixa sense precedents en
la història de la justícia espanyola.
Ahir tretze dels divuit jutges de la
sala penal del Tribunal Suprem van
expressar el seu “neguit” pel fet
que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, s’immisceixi
en afers jurídics. Els magistrats es
refereixen a les declaracions de
Fernández Díaz al diari La Razón
en què va criticar molt durament la
sentència que permetia l’excarceració d’exmembres històrics
d’ETA. El responsable d’Interior
va qualificar de “lamentable” la decisió de l’Audiència Nacional de
deixar lliures dos exmembres de la
banda armada i va suggerir que els
jutges podrien haver prevaricat.
En una carta firmada per magistrats de totes les sensibilitats polítiques, els jutges demanen al president de la seva sala, Manuel Marchena, que es dirigeixi al president
del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, perquè
si considera, com ells, que les parau-
les del ministre “no són adequades,
ni guarden el degut respecte” al Suprem, ho posi en coneixement de
Mariano Rajoy, de manera que sigui
el mateix president del govern espanyol qui “posi fre” a aquestes ingerències. En la missiva lamenten que
Fernández Díaz deixés entreveure
que els magistrats “feien un ús alternatiu del dret”, unes declaracions que mostren, diuen, “desconfiança en les institucions”.
Els magistrats que firmen la carta afirmen que, “sense afegir cap
qualificació respecte al comportament d’un membre del govern”, volen que Lesmes sigui conscient del
seu “neguit” per les declaracions
del ministre. La carta està firmada
per tots els jutges de la sala penal
del Suprem excepte el seu president i els magistrats Antonio del
Moral, Julián Sánchez Melgar, Andrés Martínez Arrieta i Carlos Granados. D’aquesta manera, tant en la
llista de signants com entre els que
s’han abstingut de firmar la missiva hi ha noms de tots els corrents
ideològics.
La carta es va fer pública hores
després que la comissió permanent
Malestar
Els jutges
lamenten
que el govern
critiqui
decisions
jurídiques
Origen
El conflicte
arriba
després de
l’excarceració
de dos presos
d’ETA
Tretze jutges de la sala penal del Suprem van mostrar el seu “neguit”
pel fet que el titular d’Interior critiqui decisions judicials. V. LERENA / EFE
del CGPJ manifestés públicament
el seu suport als magistrats de l’Audiència Nacional. Encara que no els
citava, l’òrgan executiu dels jutges
recordava a aquells membres del
govern espanyol que han criticat els
jutges que també és el seu deure afavorir la confiança en la justícia. A
través d’un comunicat, el CGPJ
–que vetlla per la independència del
poder judicial– responia així a una
petició de quatre vocals progressistes que havien demanat empara a la
institució després que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya
Sáenz de Santamaría, també critiqués l’excarceració de presos
d’ETA. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir ahir que Fernández Díaz havia sigut “absolutament
respectuós” i va defensar la llibertat
d’expressió.
L’origen del conflicte
El malestar dels magistrats amb el
govern central arriba després que
l’Audiència Nacional deixés en llibertat els exmembres d’ETA Santiago Arrospide, àlies Santi Potros,
i Alberto Plazaola. L’excarceració
apel·lava a la normativa europea
que permet acumular penes complertes fora d’Espanya i computarles després.e
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
20
internacional
DESGEL HISTÒRIC
L’acostament
d’Obama a Cuba
topa amb els
republicans
El líder nord-americà necessita el suport de
l’oposició per derogar l’embargament a l’illa
NÚRIA FERRAGUTCASAS
WASHINGTON
L’històric pas dels Estats Units i Cuba per restablir les seves relacions
i deixar enrere la Guerra Freda no
serà fàcil. Les imatges de nord-americans bevent mojitos al club Tropicana o passejant amb camises hawaianes pel Malecón de l’Havana encara hauran d’esperar un temps i,
sobretot, un consens en la classe política nord-americana per materialitzar una nova etapa entre dos països separats per només 90 milles
d’aigua... i mig segle d’enemistat.
Parafrasejant una expressió molt
popular dels cubans –“No es fácil”–,
el president Barack Obama va advertir en el seu discurs que el canvi
a Cuba no arribarà de la nit al dia. La
nova estratègia de l’inquilí de la Casa Blanca amb el vell enemic ja ha
topat amb l’oposició republicana,
que a partir del gener controlarà les
dues cambres, i haurà de bregar
amb el règim castrista, que es resisteix i es resistirà a una reforma del
sistema polític de l’illa.
Obama utilitzarà tot el seu poder
per tirar endavant l’acostament de
la primera potència mundial amb
Cuba. Ho farà primer a cop de decret, però haurà de convèncer els republicans per establir el nou futur
en les relacions dels dos països.
L’embargament dels EUA a Cuba, la pedra angular d’una confrontació de més de mig segle, és un conjunt de legislacions, blindades amb
la llei Helms-Burton el 1996, que no-
més el Congrés pot derogar. Per
tant, cal un consens entre republicans i demòcrates.
Les ordres executives d’Obama
permetran aigualir l’embargament
amb l’ampliació de permisos de viatges i enviament de remeses (de 500
dòlars a 2.000) de nord-americans a
l’illa caribenya; l’autorització d’algunes exportacions de material de
construcció i agrícoles; el permís de
transaccions bancàries entre els dos
països; l’obertura d’una ambaixada
a l’Havana, i la revisió de la designació de Cuba com a estat patrocinador del terrorisme. Però la normalització absoluta de les relacions comercials i diplomàtiques, i l’inici del
turisme nord-americà a l’illa, només
serà possible amb l’aixecament de
l’embargament.
Fre republicà al canvi
“Les relacions amb el règim de Castro no han de ser revisades ni, molt
menys, normalitzades, fins que el
poble cubà pugui gaudir de la llibertat –va dir ahir el líder de la cambra
baixa, el republicà John Boehner–.
No ha començat un nou capítol, sinó un llarga llista de concessions
sense sentits a una dictadura”. Les
paraules dures de Boehner demostren que Obama ho tindrà complicat per consolidar la seva estratègia.
A més, alguns legisladors com la
republicana per Florida, la cubanoamericana Ileana Ros-Lehtinen,
van assegurar que les accions del
president són “una violació directa” de la llei Helms-Burton, ja que
especifica que els Estats Units no-
Esperança
Obama creu
que les noves
relacions amb
Cuba poden
impulsar un
canvi a l’illa
Oposició
El republicans
diuen que
l’acostament
premia
el règim
castrista
més podran restablir relacions
amb Cuba quan els presoners polítics siguin alliberats i l’illa celebri
eleccions lliures.
Una gran part dels republicans
han optat, doncs, per continuar amb
la línia dura contra el règim comunista. I mantenen aquesta posició
malgrat el canvi d’opinió de la majoria dels nord-americans i, fins i tot,
dels cubanoamericans –un 68%, segons una enquesta de la Universitat
Internacional de Florida–, que està a favor de restablir relacions amb
Cuba i contra l’embargament.
Obama creu que ha arribat l’hora d’un nou enfocament. Des de
l’inici de la seva presidència, la seva visió del món ha posat èmfasi en
el pragmatisme sobre la ideologia,
en polítiques d’acostament amb
enemics històrics en lloc de l’aïllament. Així ha actuat amb Cuba, i
així ho fa amb l’Iran. De la mateixa
manera, el president va recordar,
durant la seva declaració solemne
a la Casa Blanca, que ho van fer els
presidents Richard Nixon amb la
Xina a principis dels anys 70 i Bill
Clinton amb el Vietnam el 1995.
“Si fem possible que els americans puguin viatjar a Cuba, i que els
cubans vegin de primera mà quins
són els valors americans, això impulsarà un canvi entre el poble cubà”, va dir Obama en una entrevista a la televisió ABC.
Els republicans, però, consideren
la teoria del president naïf i que les
seves accions només “premien” el
règim castrista. I per això han amenaçat de fer tot el possible per fer
descarrilar la nova estratègia d’Obama a través d’un bloqueig de la nominació d’un nou ambaixador
nord-americà a l’Havana o de votacions per impedir un finançament
de les mesures executives.
L’opinió de la comunitat cubanoamericana, sobretot la més anticas-
Un papa, un cooperant i molts espies: qui és qui en el desgel de relacions EUA-Cuba
Alan Gross
Els Cinc
Hillary Clinton
Aquest nord-americà –un cooperant subcontractat per l’Agència
d’Ajuda al Desenvolupament dels
EUA– va ser detingut a Cuba el
2009 acusat d’introduir-hi il·legalment tecnologies de comunicació.
Va ser condemnat a Cuba per espia
dels EUA i l’administració Obama
va convertir el seu alliberament
–que va ser dijous– en una condició prèvia a qualsevol acostament.
Amb el nom genèric d’Els Cinc es
coneix cinc cubans empresonats a
Miami després de la seva detenció
el 1998 per activitats d’espionatge per al govern de l’Havana. Un
d’ells va ser alliberat el 2011, un
segon a principis del 2014 i els altres tres van ser intercanviats dijous. “Han tornat”, titulava ahir
el diari Granma sobre els cinc
presos.
L’ex secretària d’Estat nord-americana, candidata favorita dels demòcrates per a les presidencials
del 2016, havia demanat en diverses ocasions que s’acabés amb la
política de bloqueig a Cuba. A les
seves memòries va apostar per un
canvi de relacions amb l’Havana i
pressionava així l’actual president
a resoldre el tema abans de la seva
hipotètica arribada al poder.
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
21
internacional
L’espera per fumar-se un havà
als Estats Units serà llarga
La fi de l’embargament i la liberalització econòmica trigaran encara anys
Una economia sota embargament
MARTA RODRÍGUEZ
BARCELONA
trista, que durant anys ha votat
sempre el Partit Republicà, ha perdut influència a Florida, un estat
clau en les eleccions presidencials,
davant el creixement de la població
porto-riquenya. D’altra banda, les
noves generacions de cubanoamericans es mostren més oberts a un
canvi de relacions amb Cuba.
Tot i així, l’exili anticastrista contrari a l’acostament amb Cuba té encara força entre els republicans. I
tindrà un paper clau en les futures
primàries dels conservadors per escollir el seu candidat a la Casa Blanca. Per això, futurs aspirants republicans com el senador de Florida,
Marco Rubio, i l’exgovernador del
mateix estat Jeb Bush es van mostrar ahir en contra de les mesures
del president.
Cuba, doncs, jugarà un paper important en la política nord-americana dels pròxims dos anys i en els
pròxims comicis presidencials.e
Una dona
cubana plorant
a la Little
Havana, el
barri de Miami
on viu l’exili, en
conèixer
l’acord
bilateral. CARLOS
Els cubans hauran de tenir paciència per veure com la duresa de l’embargament nord-americà es difumina. L’escassetat als mercats continuarà en els pròxims mesos i, segurament, anys, perquè Barack Obama
només ha obert la porta a “poques
restriccions i de poc valor en termes
econòmics”, segons matisa Gary
Hufbauer, de l’Institut Peterson
d’Economia Internacional.
L’investigador va publicar la primavera passada Economic normalization with Cuba [La normalització
econòmica amb Cuba], un títol premonitori en què ja augurava que ha
de ser obligatòriament un procés
que vagi “a poc a poc” per evitar “la
teràpia de xoc” que va suposar per
als russos la desintegració del règim
comunista i la rendició a les regles
liberals del capitalisme.
Des de Washington, Hufbauer
respon que seria bo que la liberalització econòmica de l’illa es fes alhora que la democratització, i assegura
que està convençut que el seu país
no aixecarà l’embargament fins que
no detecti reformes. “Els Estats
Units no volen veure ara una Cuba
que sigui com la de la dictadura de
Batista”, afirma. En aquest sentit, es
mostra convençut que s’ha de fugir
del model adoptat als 90 per les repúbliques soviètiques, en què un
“partit estatal” continua “controlant
l’economia juntament amb l’oligarquia que forma el vell estament de la
seguretat nacional i els militars”. Per
contra, l’analista nord-americà assenyala que la transició cubana hauria
d’aproximar-se més al Mèxic dels
80. “Cal anar a poc a poc”, però insisteix i augura que no hi haurà una relació normalitzada abans dels pròxims “cinc o deu anys”.
A Barcelona, Santiago Villar, investigador del Cidob, també afirma
que l’anunci de desgel de relacions no
tindrà una traducció immediata de
retirada de l’embargament ni de les
sancions que els Estats Units apliquen als que fan negocis amb les propietats confiscades dels seus ciuta-
Renda per càpita
60.000 $
EUA 53.041 $
(2013)
40.000 $
Canadà
20.000 $
Mèxic
Cuba 6.051 $
(2011)
0
1960
1970
1980
1990
2000
2010
Els 5 principals socis de Cuba
En milions de dòlars, 2012
Importacions cubanes
Xina
1.110 $
(18%)
Espanya
944 $
(16%)
Brasil
568 $
(9,4%)
EUA
458 $
(7,6%)
Mèxic
334 $
(5,5%)
Exportacions cubanes
Xina
533 $
(30%)
Espanya
192 $
(11%)
Brasil
90 $
(5,1%)
Bèlgica i Luxemburg
88 $
(5%)
Itàlia
56 $
(3,2%)
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: X. Laborda
dans a l’illa. “La introducció de companyies de telecomunicacions perquè Cuba quedi connectada al món i
l’eliminació del topall de les remeses
que els cubans a l’exili poden enviar
als seus familiars” són ara per ara les
fites de l’acord bilateral, que, d’una
banda, pot ser el primer pas per acabar amb “l’aïllament” cubà i, de altra,
i també important, pot comportar
que els Estats Units obtinguin “la clau
per entrar a l’Amèrica Llatina”, que
des de fa uns anys ha girat la seva mirada cap al gegant xinès, el principal
soci ja de la gran potència brasilera.
En termes econòmics, Cuba no és
el gran negoci per a Washington, segons apunta Hufbauer, i assenyala
que la balança comercial continua-
rà sent molt beneficiosa per als nordamericans. Ara les importacions oscil·len entre els 300 i els 550 milions
de dòlars anuals en els últims sis
exercicis però són “gairebé insignificants” en volum absolut, segons diu.
“Trigarem anys a tenir havans,
rom i altres productes cubans als Estats Units”, assegura Hufbauer, per
qui, en qualsevol cas, si Cuba vol exportar els seus apreciats símbols al
mercat nord-americà també haurà
de permetre que les empreses dels
Estats Units tinguin les mateixes garanties, facilitats i llibertat que les
europees o autoritzar que el potent
sector hoteler aterri a l’illa amb les
mateixes condicions d’igualtat que
els seus competidors directes.e
Papa Francesc
R. Zúñiga / B.J. Rhodes
Rolando Sarraff Trujillo
Els EUA i Cuba van coincidir dimecres a destacar el paper del papa
Francesc en el camí del desgel de
les relacions entre els dos països.
El pontífex argentí, òbviament bon
coneixedor de la realitat llatinoamericana, va enviar una carta a
l’estiu a Obama i Castro i Roma va
acollir una trobada que va certificar la culminació de la bona entesa
a la recta final de les negociacions.
Ricardo Zúñiga, un nord-americà
d’origen hondureny, és un expert
en Cuba amb un càrrec dins del
Consell de Seguretat Nacional dels
EUA. Benjamin J. Rhodes és conseller de seguretat nacional, encarregat d’escriure discursos sobre
política internacional per a Obama. Van ser els dos emissaris que
els EUA van enviar a les nou reunions negociadores al Canadà.
Se’n sap ben poc oficialment, però
aquest és el nom del suposat espia
dels EUA dins de Cuba que estava
empresonat pel govern castrista
des de l’any 1995. El seu cas era
desconegut fins que dijous es va fer
públic quan es va donar a conèixer
el desgel de les relacions entre els
EUA i Cuba. Va ser intercanviat
pels tres espies del grup dels cinc
empresonats als EUA.
BARRIA / REUTERS
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
22
internacional
DESGEL HISTÒRIC
La dissidència viu
com “una traïció”
el canvi de rumb
L’oposició dins i fora de l’illa rep amb divisió
d’opinions l’estratègia de Washington
JOAN ANTONI GUERRERO VALL
BARCELONA
L’anunci històric del restabliment
de relacions diplomàtiques entre
els Estats Units i Cuba, que molts
no esperaven que es produís de
manera tan sobtada, va coincidir
dimecres amb la celebració a l’illa
de la festivitat de Sant Llàtzer, figura del santoral amb milers de
devots al país, que en aquesta diada acudeixen en massa al santuari d’El Rincón per demanar tota
mena de miracles. Una part dels
cubans viuen la notícia amb una
sensació gairebé de miracle, però
l’oposició interna i l’exili, que potser n’esperaven un altre en un altre sentit, han reaccionat amb divisió d’opinions. “Estem tots ben
descol·locats”, confessava ahir a
l’ARA el membre d’una organització de l’exili a Washington.
Des de fa anys veus opositores
dins i fora de l’illa s’han enfrontat
per visions divergents sobre el paper que els EUA haurien de tenir en
la possible transformació democràtica de Cuba. Molts han apostat per
demanar l’aixecament de l’embargament comercial i han pressionat
Obama perquè es decantés per
aquesta opció. N’és un exemple l’organització #CubaNow, liderada per
Ric Herrero. “Estem desitjant escoltar els detalls dels pròxims passos que permetran que es promoguin els drets humans, polítics i econòmics fonamentals del poble cubà”, deia Herrero. Però dins de l’illa
els opositors que mantenen activa
la lluita contra el règim en condicions d’il·legalitat van viure dimecres una jornada de desil·lusió. “Es
tracta d’una traïció del president
Obama als demòcrates cubans”,
exclamava l’opositor Guillermo
Fariñas des de l’Havana.
Un acord amb punts foscos
Fariñas creu que l’acord té punts
foscos perquè Obama i Castro “no
han donat cap garantia que les mesures dels EUA” suposin que l’Havana també mogui peça. La variació d’estratègia de la Casa Blanca
obliga ara els opositors a “adaptarse al nou escenari”, va dir Fariñas,
i va recomanar al president nordamericà que no accepti de l’Havana interlocutors que no són més
que “titelles”, en referència als actuals ministres. El diàleg, va dir,
s’ha d’establir directament amb
Alejandro Castro Espín, fill de Raúl Castro, “que és qui ostenta tot el
poder militar”, i que molts temen
que sigui la peça de recanvi al capdavant del règim quan Raúl Castro
abandoni el càrrec, el 2018.
El desànim també s’ha instal·lat
en l’opinió d’ex-presos polítics
com Ángel Moya, membre del
Grup dels 75, per a qui el restabliment de relacions diplomàtiques
entre els EUA i Cuba no suposa
motiu d’alegria. “Fins que els onze
milions de cubans que vivim en
aquesta nació no tinguem la possibilitat de gaudir dels nostres drets
civils i polítics no hi haurà victòria
per al poble cubà”, defensava.
En el mateix sentit, la líder de les
Damas de Blanco, Berta Soler, que
Raúl Castro durant l’anunci de l’acord amb els Estats Units aquest dimecres, un canvi de
rumb que els dissidents i els ex-presos polítics no veuen amb bons ulls. AFP
Desànim
Ex-presos
polítics no
veuen l’acord
com un motiu
d’alegria
el 10 de desembre va ser detinguda
en una protesta a l’Havana organitzada amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, declarava
ahir a la nit en un canal de televisió
de Miami que el gir en les relacions
es produeix en un moment en què
“la repressió a l’illa es fa més crua”
i en què el govern encara no admet
que els opositors “exerceixin lliurement els drets de llibertat de reunió, d’expressió i de moviment”.
Entre la moderació i la radicalitat
Altres veus dins de l’illa, en canvi,
han rebut la notícia amb més optimisme. Aquest és el cas del jove
opositor Eliécer Ávila, al capdavant del partit il·legal Somos Más,
per qui la nova situació, a diferència del que pensen d’altres, “farà
més difícil al règim mantenir el seu
sistema repressiu”. Ávila representa una línia de l’oposició interna
que advoca per la reconciliació.
“Aquest és el segle del diàleg i el
progrés, qui alimenti l’odi i la confrontació morirà de soledat i tristesa, del color que sigui”.
Des de Miami, el sector més
bel·ligerant contra el castrisme rebia la notícia amb absoluta decepció. La congressista republicana
cubanoamericana Ileana RossLehtinen va dir que l’acord “deixa
fora una part important: el poble
cubà”, i que Obama podria estar
“violant” les lleis de l’embargament amb el seguit de mesures
anunciades. Una candidatura de
Jeb Bush a la Casa Blanca és l’esperança que queda a aquest sector
per frenar el canvi de regles que ha
impulsat Obama.e
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
25
internacional
DISTENSIÓ A COLÒMBIA
OBSERVATORI
CARME COLOMINA
PERIODISTA
Crisi al carrer
les manifestacions italianes triomfa,
aquests dies, un globus amb la cara de
Matteo Renzi amb un llarg nas de Pinotxo. Sindicats, patronal i la vella
guàrdia del Partit Democràtic han carregat contra el primer ministre i la seva reforma
laboral. Divendres passat una vaga general va paralitzar el transport públic, els serveis mèdics, les
escoles i administracions públiques des de Palerm
fins a Torí. Hi va haver manifestacions multitudinàries en més de cinquanta ciutats i topades violentes amb la policia a Roma. Dilluns van ser els
sindicats belgues els que van paralitzar la capital
comunitària. Des de fa setmanes estan en peu de
guerra contra el nou govern de liberals i conservadors, i hi ha protestes setmanals contra el pla
d’austeritat de l’executiu federal, que pretén retallar 11.000 milions d’euros en despesa pública
en cinc anys.
Com si la història es repetís, una nova crisi política a Grècia va tornar a fer caure la borsa. La
premsa més euroescèptica treia, altre cop, l’amenaça d’una sortida grega de l’euro i Andonis Samaràs –que des de fa setmanes pressiona Brussel·les
perquè la troica no li espatlli la reelecció– ressuscitava el seu habitual o jo, o el caos de Syriza (favorita a totes les enquestes). Com si no
Costos socials
haguessin après res,
el nou president de
Malgrat les protestes
la Comissió Eurocontra les reformes,
l’eurozona té pressa per pea, Jean-Claude
Juncker –com el
donar la crisi per superada seu antecessor–, va
sortir a dir que preferia “una cara coneguda” al govern que no pas
“forces extremistes”. El líder de Syriza, Alexis Tsipras, els acusava de conspiració.
La crisi no ha acabat, encara que Mariano Rajoy
ho pronostiqui, com aquella Espanya que es declarava immune al tsunami financer que l’any 2008
ja havia arribat a les costes europees. El discurs
oficial no transforma la realitat. Ni l’espanyola, ni
l’europea.
“Em fa riure quan sento que Espanya (un país
que té el doble d’atur que nosaltres) ha de ser el
nostre model”, deia Matteo Renzi davant la cambra italiana al setembre. El primer ministre manté un pols amb el carrer i un altre amb Brussel·les
per aconseguir més flexibilitat. Itàlia té una esquerda generacional molt profunda. La mitjana
d’atur és del 12,6%, però entre els joves supera el
43% i les diferències salarials entre els treballadors de més de 50 anys i els més joves és enorme
(en favor dels més grans).
Però malgrat les protestes de centenars de milers
d’europeus contra moltes de les reformes econòmiques i laborals encara pendents, l’eurozona té pressa per donar la crisi per superada. De la mateixa manera que, de cop i volta, la paraula austeritat va desaparèixer fa uns mesos dels discursos oficials de
Brussel·les, sense que això comportés cap canvi de
polítiques econòmiques. No es pot tancar la crisi en
fals sense adreçar els costos socials que han deixat
en unes economies deprimides, i sobretot el gran tabú del deute i les desigualtats. La Unió Europea com
a territori de la convergència entre països ha desaparegut, deia la setmana passada un informe publicat per un consell assessor del primer ministre francès, Manuel Valls. “El procés de reajustament ha
quedat interromput”, diuen els experts. Les diferències s’han fet més grans i els països del sud i la perifèria corren el risc de patir una regressió. La crisi ha canviat, igual que Europa després d’aquests
cinc anys, però encara no ha acabat. Potser han tret
la crisi dels discursos, però no del carrer.e
A
La delegació negociadora del govern colombià, les FARC i els mediadors en una imatge d’aquesta setmana a
l’Havana, durant les converses. ADALBERTO ROQUE / AFP
La treva de les FARC dóna aire
a les negociacions de pau
El govern rebutja el gest i reclama que sigui pactat entre les parts
IRIS AVIÑOA
BOGOTÀ
El govern colombià va rebutjar ahir
les condicions imposades per les
FARC, que en un gest històric havien anunciat dimecres un cessament
del foc i de les hostilitats “unilateral
i indefinit”. L’anunci d’alto el foc,
que entraria en vigor el 20 de desembre a les 0.01 hores, venia acompanyat d’una condició: que fos verificat per una organització externa;
i d’una advertència: perdria la seva
vigència si es constatés algun atac
per part de la força pública cap a la
guerrilla.
El govern del president Juan
Manuel Santos, tot i valorar positivament el gest de les FARC, en va
rebutjar els condicionants, amb
l’argument que les forces púbiques
seguiran fent la seva feina, i va traslladar la discussió sobre el tema de
la verificació d’un eventual alto el
foc a l’inici formal de la negociació
del punt 3 de l’agenda del diàleg que
transcorre a l’Havana: “la fi del conflicte”. En aquesta línia assegura
que es tracta d’un gest que va en la
bona direcció cap a un procés de
descens de les hostilitats, que hauria de desembocar en un “alto el foc
bilateral i definitiu” verificat, un
cop arribats a l’acord final per a la
finalització del conflicte.
L’anunci de les FARC es produeix en el marc de l’última ronda de
converses de pau a l’Havana, que
es van reprendre el 10 de desem-
bre després de la suspensió temporal arran de la retenció, per part
de la guerrilla, del general Alzate
i quatre persones més, a mitjans de
novembre. Aquests fets van evidenciar un aspecte clau d’aquest
procés: les converses de pau a Cuba avancen en paral·lel a la continuïtat del conflicte. Aquest acord,
que segons apunta Alejo Vargas,
professor de la Universitat Nacional, va ser inicialment “una decisió pràctica i realista per tal de poder iniciar les converses”, s’ha acabat convertint en un “risc” per al
seu desenvolupament.
Voluntat
L’alto el foc és un gest que
referma la intenció de les
FARC d’arribar a un acord
En aquest context, la cinquena i
última delegació de representants
de víctimes del conflicte va reclamar dimecres des de l’Havana “fets
de pau” i un “alto el foc bilateral”,
una demanda que també han traslladat diversos sectors de la societat
civil i política colombiana. Poques
hores després el gest arribava per
part de les FARC en forma d’un alto el foc “unilateral i indefinit”.
Amb aquest anunci, les FARC
buscarien pressionar el govern colombià cap a un alto el foc bilateral,
segons opina el coordinador de
l’Equip d’Iniciatives de Pau del Cinep, Fernando Sarmiento, una op-
ció que han reclamat des del principi de les negociacions i que el govern segueix rebutjant. També podria respondre a una voluntat de
“guanyar terreny polític davant
l’opinió pública”, sobretot tenint en
compte la voluntat del grup armat
de reconvertir-se en força política a
mitjà termini.
Els reptes d’un alto el foc
Malgrat tot, un alto el foc podria
comportar una sèrie de reptes per al
procés de pau. Un d’aquests reptes,
segons apunta Sarmiento, seria que
els possibles incompliments interferissin en la taula de negociacions
a l’Havana, i desviessin l’atenció
dels punts de l’agenda que encara
estan sobre la taula. Un altre desafiament, segons l’analista Ricardo
Correa, radica en la “dificultat de
verificació” del mateix alto el foc.
Correa, que va ser membre de
l’equip negociador durant el fallit
procés de pau del Caguán, sota el
mandat del president Andrés Pastrana, també destaca la multiplicitat d’actors armats que operen en el
territori, i que podrien ocupar els
buits deixats per les FARC.
Sigui com sigui, es tracta d’un
gest positiu que referma la voluntat
de les FARC d’arribar a un acord de
pau, amb la vista ja posada a la recta final de les negociacions, que el
2015 encaren els punts més delicats
de l’agenda: la reparació a les víctimes del conflicte i el model de justícia que s’aplicarà als guerrillers
desmobilitzats.e
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
27
societat
enbreu
TRIBUNALS
Els Mossos detenint un anarquista dimarts en l’operació Pandora,
durant un dels 14 escorcolls. ALEJANDRO GARCÍA / EFE
Presó per a set dels onze
anarquistes detinguts
El jutge els acusa de pertànyer a una
organització terrorista i de tenir explosius
LAURA DÍAZ-ROIG
BARCELONA
El jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez va ordenar
ahir l’ingrés a presó de set dels onze anarquistes detinguts dimarts en
l’operació Pandora. Els altres quatre, entre els quals hi ha el bomber de
Barcelona, van quedar en llibertat
amb càrrecs però amb l’obligació de
fixar el seu domicili i presentar-se
setmanalment als jutjats. Segons la
interlocutòria, als detinguts se’ls im-
puta “constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista en relació amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells
explosius i delictes de danys i estralls
amb finalitat terrorista”. A un dels
detinguts se li imputa, a més, un delicte de falsedat documental.
El jutge argumenta que de la investigació sobre els Grups Anarquistes Coordinats (GAC) “s’extreu
que els seus membres poden ser
presumptes autors de diversos
atemptats amb artefactes explosius
de fabricació artesanal comesos a
ANUNCI
El Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei, en sessió ordinària que es va dur a terme el
dia 27 de novembre de 2014 va adoptar entre d’altres acords, el següent:
PRIMER.- APROVAR inicial i, si s’escau, definitivament, el mapa de capacitat acústica
de Molins de Rei que s’adjunta a la present proposta
SEGON.- APROVAR inicial i, si s’escau, definitivament, l’ordenança reguladora del
soroll i les vibracions de Molins de Rei que s’adjunta a la present proposta.
TERCER.- SOTMETRE a informació pública el mapa de capacitat acústica i
l’ordenança reguladora del soroll i les vibracions de Molins de Rei, per un termini de
30 dies hàbils, a comptar des de la darrera publicació d’aquests documents, a efectes
de presentació d’al·legacions i suggeriments.
QUART.- PUBLICAR l’anunci d’informació pública corresponent al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya (DOGC), al Butlletí Oficial de la Província (BOP) i a un diari
de major circulació i disposar-ne l’exposició al taulell d’edictes i a la pàgina web de
l’Ajuntament.
CINQUÈ.- ESTABLIR que de no presentar-se al·legacions o suggeriments en el termini d’exposició pública, el mapa i l’ordenança quedaran automàticament aprovats amb
caràcter definitiu i es procedirà a la publicació integra del seu contingut al BOP i a la
publicació de l’anunci corresponent al DOGC. La seva entrada en vigor es produirà
l’endemà de la publicació al BOP.
L’ordenança es pot examinar al taulell d’edictes de l’Ajuntament (pl. Catalunya, 1), de
dilluns a dijous de 08:00h a 20:00h i divendres de 08:00 a 15:00h.
Molins de Rei, 10 de desembre de 2014
L’Alcalde
Joan Ramon Casals i Mata
tot el territori nacional”. Durant
l’escorcoll del domicili a Madrid es
va localitzar un arxiu amb un esquema de com funciona un paquet
bomba, matxets, punys americans,
navalles de doble tall, boles de golf
i bengales de vaixell i de mà, “així
com altres elements pirotècnics i
instruments utilitzats habitualment per confeccionar artefactes
casolans”. El jutge fa referència a un
informe policial en què es defensa
que els GAC són una organització de
caràcter terrorista que està focalitzada en “l’estratègia per desestabilitzar l’Estat i alterar greument la
pau pública”. “Els GAC són un punt
de trobada de grups violents amb finalitats terroristes que, sense la deguda coordinació, no podria aconseguir l’objectiu final, la lluita revolucionària contra l’Estat, per provocar-ne el col·lapse”, diu el jutge.
Afegeix que durant la investigació
s’ha constatat “l’existència d’estructures burocràtiques i organitzatives internes, realització de publicacions i formes de comunicació”.
Diu que entre els documents dels
investigats hi ha actes de reunions
i “butlletins interns” que detallen
“principis, tàctiques i finalitats dels
Grups Anarquistes Coordinats”.
Les vigilàncies i seguiments, segons diu, confirmen que els membres del grup “es comuniquen i coordinen de manera reservada entre
ells a través de diversos mitjans”,
com l’ús de correus electrònics
“amb extremes mesures de seguretat” o mitjançant la pràctica de deixar els missatges a la safata d’esborranys i accedir-hi a través d’una
clau compartida. Els onze detinguts van comparèixer ahir davant el
jutge de l’Audiència Nacional, tot i
que la majoria es va acollir al seu
dret a no declarar. El jutge manté el
secret de sumari.e
IC
En el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de data 15 de desembre de 2014, es
publica l’anunci de licitació del contracte de les obres incloses a la ase II.1 del Text Refós
per a la urbanit ació del Barri de Sant Miquel del Cros, -Obra General-, en el que hi consten
les dades bàsiques del contracte.
Les ofertes podran presentar-se fins a les 14,00 hores del dia 12 de gener de 2015.
L’obertura del sobre núm.2 criteris a valorar de manera automàtica, tindrà lloc al despatx
de l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Argentona, carrer Ramon Par, 1, a les hores del dia 1 de
gener de 2015.
Les despeses dels anuncis seran a càrrec de l’adjudicatari fins a un import màxim de 2.000
euros.
El Portal informàtic o pàgina web on figuren les informacions relatives a la convocat ria a on
es poden obtenir els plecs
https: contractaciopublica.gencat.cat ecofin pscp App ava cap.pscp ambit 5 eyword ar
gentona reqCode viewDetail idCap 240 552
Ar entona, 1 de desembre de 2014
L’Alcalde acctal
al ador Casas r s
IC
E PEDIENTS: (C:0 0 N:02 14 T:01 i C:0 0 N:02 14 T:01)
Es fa públic en data 11 de desembre de 2014 dictades per la unta de Govern Local s’han
adoptat les següents resolucions:
Núm. 1322 14: Aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. .
Núm. 1422 14: Aprovació inicial del Projecte d’urbanit ació de la unitat d’actuació núm. .
IN ORMACI P BLICA I AL.LEGACIONS: En relació als actes que es fan públics mitjançant el present edicte, s’obre un termini d’un mes d’exposició pública i de posada de
manifest de l’expedient als interessats.
La documentació exposada restarà a disposició dels interessats des en l’Oficina d’Atenció al
Ciutadà en horari d’atenció al públic.
Al llarg del termini d’informació pública que es comptarà a partir del dia següent a l’última publicació apareguda al diari o butlletí oficial podran formular-se al·legacions i o suggeriments.
Nota: El present edicte serà publicat en el BOPB, en un diari de màxima difusió, en el web
municipal del Papiol, en el tauler d’anuncis del Papiol.
l a iol, 1 de desembre de 2014
L’alcalde,
AL R L
A A
ACN
■ Mor apunyalat un jove d’uns 15
anys a prop de l’estació de Sants
Un noi d’uns 15 anys i d’origen llatinoamericà va
morir ahir en ser apunyalat a un parc a prop de
l’estació de Sants de Barcelona. Segons fonts
pròximes al cas consultades per diverses agències,
es tractaria d’una agressió relacionada amb una
baralla entre bandes llatinoamericanes. En concret,
el menor hauria resultat ferit en enfrontar-se amb
un suposat membre d’una banda coneguda com Los
Menores, que actua a l’Hospitalet de Llobregat. Tot i
això, els fets encara s’estan investigant. Els Mossos
d’Esquadra van rebre l’avís que hi havia un jove ferit
d’arma blanca cap a dos quarts de set de la tarda. El
noi va ser traslladat pel Sistema d’Emergències
Mèdiques (SEM) a un centre hospitalari en estat
crític, on va morir després de poca estona. L’àrea
d’investigació criminal de la Regió Policial
Metropolitana de Barcelona es va fer càrrec del cas
per aclarir com es van produir els fets. El juliol els
Mossos ja havien detingut 25 membres de la banda
Los Menores –també anomenada Punto Five–,
acusats de cometre delictes de lesions, obstrucció a
la justícia, pertinença a organització criminal, tràfic
de drogues, extorsió i agressions sexuals. El jutge va
decretar presó provisional per a sis dels tretze
majors d’edat detinguts, mentre que sis dels dotze
menors van ingressar a un centre de menors.
IC
Primer.- Aprovar provisionalment el compte de liquidació definitiva del Polígon 1
del sector del Pla parcial Can Vernedes Ca n’Auleda sector B del Polígon industrial El Temple , condicionat en la seva executivitat a l’aprovació definitiva del
projecte de divisió en dos polígons.
Segon.- Aprovar el compte de liquidació provisional del Polígon 2 del sector del
Pla parcial Can Vernedes-Ca n’Auleda sector B del Polígon Industrial El Temple
com a operació jurídica complementària del Projecte de reparcel.lació del sector,
condicionat en la seva executivitat a l’aprovació definitiva del Projecte de divisió
en dos polígons.
Tercer.- Aprovar inicialment la transformació de la junta en unta de Compensació del Polígon 2 del Pla parcial Can Vernedes-Ca n’Auleda sector B del Polígon
industrial El Temple , condicionada en la seva executivitat a l’aprovació definitiva
del Projecte de divisió poligonal.
Quart.- Sotmetre els acords anteriors a un període d’informació pública d’un mes,
mitjançant anunci en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, en el Butlletí Oficial de
la Província i en el diari ARA, i concedir audi ncia a les persones interessades
amb citació personal pel mateix termini, a fi que presentin les al·legacions que
estimin pertinents.
De conformitat amb l’article 11 .2.a) del Decret Legislatiu 1 2010, de 3 d’ agost, pel
que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, l’expedient romandrà exposat al
públic, als efectes del seu examen i presentació de reclamacions i suggeriments,
durant el termini d’un mes, a partir de la darrera publicació d’aquest edicte en el
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona o en el diari ARA si el darrer dia del
termini esmentat s’escau en dissabte o festiu, s’entendrà prorrogat al primer dia
hàbil següent.
L’expedient podrà ser consultat a la Secretaria de l’ajuntament durant el mateix
termini, en hores d’oficina (dilluns a divendres, de a 14 h., i dimecres tarda de 17
a 1 .30 h), i s’exposarà tamb en el tauler d’anuncis i en el web municipal (www.
smpalautordera.cat).
En el cas de no presentar-se cap reclamació en el termini d’exposició al públic,
l’acord quedarà definitivament aprovat sense cap m s tràmit.
anta Maria de ala tordera, 12 desembre 2014
L’alcalde accidental,
A st lla i asc al
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 ara
28
economia
CRISI RUSSA
Europa manté la pressió a Rússia
La UE no revisarà les sancions si Moscou no rectifica, i Putin augura dos anys de penúries
LAIA FORÈS
BRUSSEL·LES
La política europea de sancions
contra Rússia està funcionant. Les
mesures econòmiques impulsades
pels països europeus com a càstig
per l’actitud de Moscou amb Ucraïna i per l’abatiment d’un avió comercial, sumades a les sancions dels
Estats Units i sobretot a la baixada
del preu del petroli, estan enfonsant
l’economia russa.
El president rus –poc avesat a
mostrar signes de debilitat en públic– ho va admetre ahir obertament. En una de les poques vegades
que Vladímir Putin ha mostrat
símptomes de debilitat, va assegurar que vénen “temps difícils” i no
va descartar que el seu executiu hagi de fer retallades. Segons el president rus, la crisi es podria allargar
dos anys. “La nostra economia sortirà de la situació actual. Quant de
temps caldrà? En circumstàncies
desfavorables, crec, dos anys”, va dir
ahir des de Moscou.
Les previsions oficials del banc
central rus preveuen un profund retrocés del creixement (el 2015 el
PIB rus podria caure més d’un 4%).
Tot i l’impacte que això pugui tenir
sobre ella mateixa, Europa considera que l’estratègia va pel bon camí i
no pensa afluixar fins que Putin
canviï d’actitud. La Unió Europea
mantindrà les sancions el temps
que calgui. Ho van ratificar ahir els
líders europeus en una cimera celebrada a Brussel·les per debatre la
crisi d’Ucraïna. “L’objectiu continua sent la seguretat europea amb
Rússia, no en contra de Rússia”, va
matisar la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Respectar la sobirania
Abans de viatjar a Brussel·les, Merkel va advertir al govern rus que
fins que no respecti la sobirania
d’Ucraïna i les seves fronteres, les
sancions seguiran en vigor. “Mentre no s’aconsegueixi aquest objectiu, les sancions són inevitables”, va
avisar la cancellera. Europa no es
vol mostrar gaire complaent amb el
Ucraïna
Merkel avisa
Putin que les
sancions són
inevitables si
no canvia
d’actitud
Petició
La UE no
aprovarà més
sancions, com
faran els EUA,
per por a
represàlies
seu triomf, però ahir va demanar a
Putin que reflexioni sobre les conseqüències de la seva actitud en la
crisi entre Moscou i Kíev. “El fet
que Rússia estigui en una situació
difícil des del punt de vista financer
no és una bona notícia”, va puntualitzar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. “El president Putin i el lideratge rus haurien de reflexionar sobre la necessitat d’introduir un canvi radical en
la seva actitud cap a la resta del
món”, va afegir la política italiana.
Putin, però, no va voler mostrar
gaire preocupació i va afirmar que
les sancions d’Occident suposen
entre un 25% i un 30% dels problemes econòmics de Rússia.
Els països de l’est d’Europa que
comparteixen frontera amb Ucraïna o Rússia són els més preocupats
per la crisi política. Temen que hi
hagi un agreujament de l’escalada
de tensió amb Moscou i que la situació derivi en una nova guerra freda
de conseqüències difícils de preveure. El nou president del Consell Europeu i fins fa poques setmanes primer ministre de Polònia, Donald
Tusk, va admetre que la situació “és
realment dramàtica”.
Suport a Ucraïna
Segons Tusk, la UE “no trobarà una
solució a llarg termini per a Ucraïna sense una estratègia adequada,
consistent, dura i responsable davant Rússia”. Com a primer ministre de Polònia, Tusk va ser un dels líders europeus més ferms en la seva
defensa de la sobirania d’Ucraïna
quan va començar la confrontació
amb Rússia. De fet, ahir el president
del Consell va reclamar als líders la
necessitat de ratificar la seva disposició a ajudar Ucraïna, fins i tot amb
suport econòmic, va dir.
Tot i la voluntat de mantenir la
pressió sobre Putin, la UE no aprovarà noves sancions a curt termini,
com previsiblement faran els Estats
Units. El temor a estirar massa la
corda i provocar Putin és ben present entre els governs europeus,
que ara optaran per donar marge al
Kremlin perquè rectifiqui la seva
actitud amb Ucraïna. “La sensació
és que no hi ha ganes de provocar
Putin. És millor no carregar les tintes”, afirmava un diplomàtic. “Absolutament no, no hi haurà noves
sancions”, deixava clar el primer
ministre italià, Matteo Renzi.
França, més condescendent
El president francès, François Hollande, va ser el líder que es va mostrar més conciliador amb Putin. “Si
Rússia envia els senyals que estem
esperant, no hi ha raons per aprovar
noves sancions i també mirarem
com podem iniciar una marxa enrere”, va dir Hollande. França és el país més interessat a acabar amb
l’allunyament entre Europa i Rússia atès que té suspès un contracte
multimilionari per la venda de dos
portaavions militars al govern rus.
L’economia russa passa per un
dels seus pitjors moments en les últimes dècades i el ruble ha perdut
més de la meitat del seu valor
aquest any. Putin va assenyalar la
baixada del preu del petroli com el
principal problema que afecta
l’economia russa, seguit de les sancions occidentals.
Al marge de la cimera, la Unió
Europea va aprovar formalment
ahir l’aplicació de noves sancions
que afecten només Crimea, la regió
ucraïnesa annexionada a Rússia.
Aquestes mesures inclouen la prohibició per a les empreses comunitàries d’invertir a Crimea. Amb les
noves sancions centrades en aquesta regió, els socis comunitaris deixen clar a Putin que consideren il·legal l’annexió. Amb tot, Moscou va
qualificar ahir aquestes sancions
“d’inacceptables”. e
Madrid vol impulsar la
interconnexió gasística
El govern espanyol i la Comissió
Europea volen impulsar la interconnexió gasística entre Catalunya
i França a través del gasoducte que
es coneix amb el nom de Midcat.
Brussel·les va assenyalar ahir el
Midcat com un dels projectes que
podrien rebre finançament del pla
d’inversions europeu i el president
del govern espanyol, Mariano Rajoy, va aprofitar la cimera europea
per pressionar el seu homòleg francès, François Hollande.
França es resisteix a finançar el
Midcat, però Rajoy confia a convèncer Hollande en una cimera
que celebraran a Madrid al febrer sobre les interconnexions. També hi assistirà el primer ministre de Portugal.
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
En el món de la banca central, les
decisions lentes, constants i predictibles són l’objectiu. Així, quan els
banquers es troben de nit i eleven
els tipus d’interès un ingent 6,5%,
això suggereix que alguna cosa va
molt malament. És així: la crisi monetària russa que molts temien ja és
una realitat i l’estat d’ànim a Moscou és quasi de pànic. Els russos tenen raons per preocupar-se: van cap
a una combinació letal de profunda
recessió i inflació galopant.
Molts dels mals de Rússia comencen a l’estranger. El país és molt dependent de les seves empreses de gas
i petroli. Els hidrocarburs contribueixen a més de la meitat del pressupost i a dos terços de les exportacions.
L’estat té grans participacions en
moltes empreses d’energia i hi té vincles indirectes a través de bancs amb
suport de l’estat que les financen. El
preu del petroli ha caigut gairebé a la
meitat en els últims sis mesos –va
caure per sota dels 60 dòlars aquesta setmana, el nivell més baix des que
la crisi financera va tocar fons–. I el
ruble ha seguit el petroli en la trajectòria cap avall.
La guerra que Rússia ha fomentat
a Ucraïna és el segon gran problema
estranger. Els Estats Units i la Unió
Europea han imposat sancions financeres a moltes empreses, que tenen difícil obtenir préstecs a l’estranger. Divendres passat els polítics
nord-americans van acordar subministrar armes a les tropes ucraïneses,
cosa que augmenta les possibilitats
d’una nova escalada militar. I ja hi ha
plans de noves sancions.
Però la crisi s’ha generalitzat. Dilluns el cru Brent va caure un mínim
1%, però el ruble es va desplomar, i
va perdre un 10% del valor respecte al dòlar, la pitjor caiguda des de la
crisi del ruble del 1998. Es creu que
el Banc Central de Rússia ha intervingut aportant 2.000 milions de
dòlars per comprar rubles. Però això no va funcionar, com tampoc la
29
economia
Explorant els límits
de l’abisme
Putin ja sap que el 2015 afrontarà una profunda
recessió, però les coses encara podrien empitjorar més
pujada d’interessos a mitjanit: el ruble va tornar a perdre un altre 11%
dimarts.
El detonant d’aquest empitjorament de la crisi és un misteri. El culpable podria ser l’estat financer dels
gegants de l’energia controlats per
l’estat, com Gazprom i Rosneft. Els
optimistes els veien com una font de
dòlars. Però Rosneft, per exemple, té
grans deutes externs per pagar. Divendres passat va emetre 11.000 milions de dòlars en rubles amb un interès menor que el del deute que el govern oferia aquell dia; el banc central
va dir immediatament que els acceptaria com a garantia del préstec. Alguns hi veuen una preocupant barreja de deute governamental i corporatiu. Prop de 115.000 milions de deute en dòlars vencen abans que s’acabi
el 2015.
El pànic s’ha estès a altres actius.
L’estat rus té uns 11.000 milions de
deute en rubles i 60.000 milions més
en dòlars. El rendiment pagat per
aquest deute s’ha elevat al 15% i el 8%,
respectivament, i és superior al de
Grècia. Les accions d’empreses exposades al valor Rússia –incloent-hi
bancs francesos i austríacs– també
estan perdent valor.
Desastre
El banc
central rus
assumeix una
caiguda del
PIB del 4,5%
l’any vinent
Bancs
Encara no
es veu, però
la morositat
està a punt
d’aparèixer
a tot el país
El problema del deute en dòlars
empitjorarà. Les agències de qualificació creditícia, incloent-hi Standard
& Poors i Fitch, ja eren pessimistes
amb Rússia. Amb el banc central pronosticant una caiguda del 4,5% del
PIB el 2015, la rebaixa és una certesa. Si el deute es requalifica com a bo
porqueria, la base d’inversors de Rússia es contraurà. El volum de deute
també es podria disparar. I les línies
borroses que hi ha entre l’estat i les
empreses russes poden fer que el
Kremlin acabi enganxat en part dels
614.000 milions de deute extern contret pels bancs i altres empreses. No
és estrany que la confiança en el dic
de contenció de les reserves de divises del Kremlin, valorat oficialment
en 370.000 milions, estigui minvant.
Vista la ineficàcia de l’alça dels tipus i de la venda de reserves estrangeres, Rússia necessita altres opcions
per frenar la caiguda del ruble. Una
seria intentar negociar l’ajornament
dels bons que vencen per retallar la
demanda de dòlars, segons Tim Ash,
de Standard Bank. Una opció més dura, a la qual el banc central i el ministeri d’Hisenda s’oposen, és el control
de capitals: el Kremlin podria limitar la capacitat de la gent per conver-
tir rubles en moneda forta i treurela del país.
Putin es podria inspirar en Malàisia, que el setembre del 1998, en l’apogeu de la crisi financera de l’Àsia oriental, va ofegar l’especulació del ringgit fixant el tipus de canvi i reduint els
tipus d’interès. Allò va limitar la
quantitat de moneda que els residents podien portar a l’estranger i va
obligar els estrangers a mantenir el
producte de la venda d’actius en ringgits al país. Però l’economia de Rússia
està en més mal estat que la de Malàisia en aquell moment, i podria quedar
demostrat que el seu desregulat sistema financer està foradat.
Caos a les botigues
Fins i tot si Rússia s’ho arregla per imposar controls de capital, l’any 2015
serà fosc. Abans de la confusió
d’aquesta setmana, la inflació estava
al 9,1%. Les fortes pujades de preus
han sigut substituïdes per una cosa
més ominosa: els comerciants han
començat a canviar els preus dels
productes cada dia. Fa menys de dues setmanes un dòlar es podia comprar amb 52 rubles; dimarts se’n necessitaven entre 70 i 80. Les botigues
que tenen els ingressos en dòlars necessitarien un augment de preus del
50% per compensar-ho. Així, en termes reals, els salaris dels treballadors
russos es retallaran enormement.
Això explica per què els russos estan perdent la confiança en la seva
moneda. Als carrers de Moscou, les
converses són sobre la crisi. Els
bancs estatals estan imposant límits
a la quantitat de dòlars i euros que
venen. Una oficina del Sberbank al
centre de Moscou ven només 2.000
dòlars. VTB, un altre banc estatal, en
promet 3.000, però només “demà si
véns d’hora i si tens sort”, anuncia.
Fins i tot si la demanda es calmés (o
si s’imposessin prohibicions a l’ús de
dòlars) els bancs russos afrontarien
enormes problemes. La contracció
de l’economia, la caiguda dels ingressos per la inflació i les grans pujades de tipus d’interès signifiquen
que els impagaments apareixeran
per força.e
ara DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
35
debat
Un nou periodisme per a un nou país, també
D
urant una temporada he
viscut lluny d’Europa.
Per mantenir-me informat, a més d’internet, he
utilitzat els canals internacionals de televisió. Els tenia sintonitzats de tal manera que apareixien
la BBC, TV5 (canals francòfons) i
TVE, en aquest ordre. No cal dir que
passar, tot fent zàping, per la BBC,
TV5 (programes excel·lents, per cert)
i, de cop i volta, topar amb TVE era, si
més no, traumatitzant. Però la distància també em va oferir l’oportunitat de
valorar el nostre periodisme, el català. Fa anys que no estic còmode, com
amb tantes coses, amb el periodisme
que es practica a casa nostra. El trobo,
per al meu gust, infantilitzat. Voldria
comentar els elements principals que
em generen aquesta sensació.
Si observem els programes que
s’emeten (a la ràdio i a la televisió) detectarem que semblen orientats a escolars als quals no es vol avorrir; es
pretén que no perdin l’atenció. Les
falques amb gracietes semblen obligatòries. Tant és si es tracta de buscar
bolets o d’informar que el país fabrica productes de qualitat. Tot s’exposa com si visitéssim un parc temàtic,
o un museu orientat a infants. Tot
prescindiblement lúdic. Els programes que exposen temes de manera
seriosa, sense mentalitat plastilina,
són escassos i, quan s’emeten, evidentment, necessiten ser anunciats
com a produccions especials.
Si fem atenció al periodisme informatiu, deixin-me dir que penso que
les tertúlies constitueixen una degradació evident per al periodisme. Són
un Sálvame Deluxe, però pretesa-
pendència, la desimbolment abillades d’utilitat
tura dels suposats “anapública. El debat esdevé
un safareig descordat en
listes” per prendre partit
què els convidats s’han
per un dels bàndols.
professionalitzat, i han
Sempre m’ha semblat inpassat a formar part de la
decent la cordialitat amb
plantilla temporal. En alquè mútuament es tractres països els debats són
ten determinats polítics i
puntuals i estan formats
periodistes. Quina indeXAVIER ROIG
per convidats coneixependència poden tenir
dors del tema, que no coaquests individus a l’hoENGINYER I ESCRIPTOR
bren i als quals s’invita esra de criticar, que és una
pecíficament i de forma
de les feines bàsiques del
esporàdica. Aquí tot ha esdevingut
periodisme? Evidentment, d’això
un succedani de circ amb saltimbanse’n ressent el país informativaCONSULTEU
quis ocurrents que ara actuen aquí i
ment. Arran de l’afer Pujol, quants
MÉS ARTICLES A
demà allà, per a gaudi i distracció de
de nosaltres no hem sentit dir “Ja se
www.ara.cat
l’audiència. Penós.
sabia que el fill gran feia negocis dubUn altre aspecte que crida l’atentosos!”? Bé. Si se sabia, per què no ho
ció del nostre periodisme és la quanexplicaven? ¿Ens han tingut sota
titat de gent dedicada a l’anomenacensura mentre feien veure que proda “anàlisi política”. La primera idea
funditzaven en “anàlisis polítique em ve al cap és que el nostre sisques”? En quin món vivim? Els contema polític és prou primari per no
sumidors d’informació, i la demonecessitar gaires anàlisis profundes
cràcia, necessitem menys anàlisis i
–tot és molt grollerot, vull dir–. Però
més veritat. El que passa a casa nosel més criticable és la manca d’indetra és escandalós.
Aquí les tertúlies són
un safareig descordat.
En altres països són
debats puntuals i formats
per coneixedors del tema
SUSANA SUBIRANA
Suposo que el que escric avui no
comptarà amb gaires simpaties de la
classe periodística del país –no pretenc ofendre; i queda per a un altre
dia discutir aspectes que potser justifiquen el perquè d’aquesta realitat–. Però recomano una reflexió.
Aquest és un país que necessita una
certa revolució en tots els àmbits –ja
no n’hi ha prou amb reformes–. S’ha
de regenerar la política, i la manera
de fer negocis, i de treballar, i de comportar-se, etc. ¿De veritat algú és tan
arrogant per pensar que al periodisme no li toca, també?
Joan Barril. Una nota per al record i per a l’agraïment. Quan vaig
publicar el llibre Ni som ni serem
(2003) la censura benpensant i tòpica del país va encendre semàfors.
En Barril, però, va voler afrontar el
repte i no encongir-se –cosa habitual en ell–. No tan sols em va entrevistar uns quants cops sinó que em
va convidar a col·laborar setmanalment, durant uns anys, i fins que va
plegar, al seu programa La R-pública (COMRàdio). Fora de l’entorn
estrictament periodístic, amb en
Barril ens havíem descobert restaurants mútuament –mai va voler
practicar el periodisme gastronòmic, que considerava degradat–. I va
ser ell qui em va introduir en un conegut club de fumadors de cigars.
D’en Barril em quedarà el fort efecte que em causava la seva capacitat
d’imaginar. I d’escriure bé i ràpid,
amb una fenomenal capacitat productiva. Però, sobretot, la generositat intel·lectual que sempre em va
demostrar.
Quants de nosaltres no
hem sentit dir “Ja se sabia
que el fill gran de Pujol
feia negocis dubtosos”?
I per què no ho explicaven?
L’esfondrament
✒ Una de les característiques que
permeten identificar un mal president és la quantitat de cadàvers polítics que deixa al seu pas. I, en
aquest sentit, Mariano Rajoy està
fet un autèntic killer. En tres anys
al govern li han dimitit els ministres de Justícia i de Sanitat (Gallardón i Mato), li han ficat a la presó
el tresorer del partit (Bárcenas,
“Luis, sé fuerte”), han empresonat
també tot un exministre i expresident de les Balears (Matas, a qui Rajoy havia posat com a exemple a seguir), ha ingressat també a la garjola un expresident de la Diputació
de Castelló (Carlos Fabra, que potser es fa fer una estàtua a presidi, o
un aeroport) i Francisco Camps i
Ricardo Costa no varen arribar a tocar el presidi ben bé pels pèls, però
varen quedar neutralitzats per
sempre. Han dimitit també una alcaldessa de Madrid (Ana relaxing
cup Botella) i la presidentíssima
Aguirre. A un portaveu
En teoria aquesta figura
com Alfonso Alonso,
no té res a veure amb el
que no té ni idea de la
president del govern, simatèria, l’ha posat a Sanó que n’hauria de ser
nitat (total, per al que
completament indeserveix) i com a portapendent, però tothom
veu ha col·locat un persap que Torres-Dulce
sonatge, Rafael Hernanplega per les pressions
do, conegut per haver
sofertes en relació al 9SEBASTIÀ ALZAMORA
volgut pegar al cap de
N i per la degradació que
l’oposició i per haver inaixò significa per a l’auESCRIPTOR
sultat les víctimes del
toritat que en teoria osfranquisme. I per no ser
tentava. El fiscal ha adexhaustius (ens caldria tot el diari),
duït l’expressió formulària dels
la llista de càrrecs grans o petits del
“motius personals” per justificar la
Quan un
seu partit relacionats amb corrupseva decisió, però, com tantes copresident
ció i amb menyspreu de la demoses arrossegades dels últims quacràcia ha adquirit dimensions lle- aconsegueix ranta anys, aquesta mena d’expligendàries, que desperten l’estupor
que plegui cacions per a tontos (els tontos se
internacional. Fins i tot li ha abdisuposa que som els ciutadans) ja no
el fiscal
cat un rei d’Espanya, que ja és dir.
passen per enlloc.
✒ Ara a la col·lecció de caiguts
il·lustres s’hi suma el fiscal general
de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce.
general
és que ha
tocat fons
✒ Torres-Dulce es va veure obligat
pel govern de Rajoy a presentar una
querella absolutament vergonyosa
contra el president Mas i alguns
membres del seu govern, només per
fer revenja política a través del poder judicial. Fins i tot Alícia Sánchez-Camacho ens ho va anunciar
abans que no hagués passat. TorresDulce es va empassar el gripau i ara
marxa fastiguejat. Així de clar.
✒ Que a un president de govern li
passin totes aquestes coses faria
riure si no fos que suposa un maltractament constant i sostingut
dels purs fonaments de la democràcia que cal entendre que en principi ell defensa i representa. No sabem què ens pot dur el futur, però
un personatge tan grotesc, incompetent i nociu com Mariano Rajoy
serà difícilment repetible. Quan un
president aconsegueix que tot un
fiscal general plegui és que definitivament ha tocat fons. I encara que
s’ho pensin, no poden dissimular
l’esfondrament.
LA BORSA O LA VIDA
19.12.2014
TOVALLONS NEGRES
DEMÀ
Albert Om
Xavier Bosch
Un papa útil
E
l desembre ens reserva, sempre,
una notícia d’impacte mundial.
Quan gairebé donem l’any per
amortitzat, sorgeix una última
hora que capgira el guió dels
programes de resum. Acostuma a ser una
última hora dolenta. Un atemptat, un accident, una catàstrofe natural... Aquest
2014, en canvi, ens ha sorprès amb una bona notícia, gestada des de la discreció. Després de més de mig segle, el desgel entre els
Estats Units i Cuba ha arribat de forma inesperada, com una alenada al sentit comú
global. L’adjectiu històric, que emprem
amb tanta freqüència –ja sigui per falta de
lèxic o per l’absurda tendència a donar importància a autèntiques bagatel·les–, té, en
aquest cas, tot el sentit. Tant Barack Obama com Raúl Castro han corregut a penjarli la medalla al papa Francesc. També el Vaticà ha enviat un comunicat per treure pit
en la mediació d’aquest acord. Jorge Mario Bergoglio està deixant a tothom asto-
Està deixant a tothom
astorat. GETTY
rat perquè és un papa que riu, que es mulla, que és valent i que sap ser proper. I que,
sobretot, domina la comunicació. No n’hi
ha prou que li funcioni la diplomàcia, sinó
que tot allò que fa s’ha d’explicar bé perquè
arribi als fidels i als que no ho són. No sembla casual, doncs, que l’anunci sonat entre
Cuba i els Estats Units es produís el dimecres 17, el dia que Jorge Mario Bergoglio celebrava els 78 anys. L’únic compatriota que,
modestament, li fa ombra en ressò mundial, Leo Messi, el va felicitar públicament.
(Per l’aniversari, no per això de Cuba, que
potser no n’ha sentit ni tocar campanes).
Demà Bergoglio s’asseurà davant de la tele per veure el partit de futbol més important de la història de l’equip de la seva vida. El San Lorenzo de Almagro juga la final
del Mundial de Clubs contra el Madrid, liderat per un Cristiano amb ambició. El Papa, que aconsegueix coses que semblaven
impossibles, demà serà el primer a adonarse que, de miracles, ja no n’hi ha.
Un investigador que es rendeix
U
na altra notícia insòlita. En el
país on diuen que no dimiteix
mai ningú, ahir va plegar el fiscal general de l’Estat. Eduardo Torres-Dulce explica que
deixa el càrrec per motius personals. Si no
fos perquè ahir mateix tretze magistrats
del Tribunal Suprem van denunciar les ingerències del govern popular, i concretament del ministre Jorge Fernández Díaz
–el cromo que surt a tots els àlbums–, encara ens podríem empassar la versió edulcorada de l’adéu del cap de la Fiscalia. Ja
fa temps, però, que a cops de corrupció hem
deixat d’anar amb el lliri a la mà. Després
de no aturar els papers de Bárcenas i de no
actuar prou ràpid, ni prou contundentment, en la querella contra Artur Mas, era
una evidència que la química entre la Moncloa i Torres-Dulce se n’havia anat en orris.
El PSOE s’estima més pensar –o si més no
és allò que diu públicament– que ha estat
Rajoy, l’home que el va nomenar ara fa tres
Torres-Dulce torna a
la vida tranquil·la. EFE
anys, que ara l’ha obligat a plegar. En qualsevol cas, Torres-Dulce, culte, elegant, amb
un cert aire de mussol, tornarà a la vida
tranquil·la, al lloc que li reservaven a la fiscalia del Tribunal Constitucional i a fer de
crític de cinema. Ell, a qui vam descobrir
a les tertúlies de ¡Qué grande es el cine!, de
TVE, és un expert mundial en westerns, un
amic íntim de Garci i membre del club
d’amics de Sherlock Holmes. Absort pel
detectiu britànic, va arribar a escriure el
guió de Holmes & Watson: Madrid days,
que, malgrat el paper d’Alberto Ruiz-Gallardón fent d’Isaac Albéniz, no va passar
a la història del cinema. A les absoltes del
fiscal general, tot són bones paraules. Se’n
lloa la valentia, la independència i la integritat. Davant de les pressions hauria decidit tocar el dos però el paper d’estrassa que
ha fet la seva fiscalia amb la infanta Cristina és una taca grossa, del color de la vergonya. Per què s’ha rendit Torres-Dulce?
Elemental, estimat Watson.
Compartir
L’
altre dia els parlava
d’un senyor que em trobo a l’autobús, que no té
ni tele ni llegeix el diari
(és d’aquells que consideren que la premsa manipula i la tele idiotitza) i que votarà Podem. Diversos lectors de l’edició online de l’ARA
es preguntaven com coneixia aquest
home l’existència del partit, doncs, si
sobretot s’ha fet popular gràcies a la televisió. Com que la resposta em sembla reveladora, em permetré d’explicar-la avui. Aquest senyor té internet
a casa i al mòbil. Té un compte de Twitter que es diu una cosa així com @mihuertoyyo i gràcies a això rep notícies,
articles i fotos. Rebre articles de diari
o rebre fragments d’esbroncades televisives en aquest format no li sembla,
ni de bon tros, cap manipulació. Quan
algú li diu “Porfi comparte este vídeo”
sent que “participa”. El que arriba per
les xarxes socials sembla més autèntic,
menys venut al capital. És per això que
les marques, per exemple Vanish Kalia, dedicada als detergents, fa un
anunci que sembla rodat i protagonitzat per amateurs i et demana que
“comparteixis” el teu truc de neteja. És
per això que les revistes i els diaris tenen “blogs” de col·laboradors (que cobren per fer-los). D’aquesta manera,
sense deixar de ser empresa, semblen
més indies. És per això que els partits
polítics han vist la necessitat de tenir
comptes de Twitter. La foto d’un míting que t’arriba per Twitter és més
“autèntica” que la que puguis veure
publicada al diari.
El format és important. Mireu el
sector del vi. És igual el que hi hagi a
dins de l’ampolla. El que importa és
que hi posi que és “ecològic”. Si hi diu
això, hi haurà molts compradors que
no es preguntaran res més. El canvi
d’hàbits pot resumir-se amb aquesta
comparació. Abans, Jordi Pujol “feia
país”. Ara “fer país” és xaró i hipòcrita. El que toca fer per ser autèntic és
“trepitjar el territori”.
EMPAR MOLINER
1,20€
Divendres, 19 de desembre del 2014. ANY XXXIX. NÚM. 13408
Every day
two pages in
English
PUNT DE
VISTA
P66,67
1714-1975. Capítol 14
COP DE
PORTA
1975-2014. Capítol 14
La rebuda dels
El PP desferma
catalanistes a les Corts l’anticatalanisme
Per què Catalunya no ha
encaixat mai a Espanya
P32,33
P34,35
Joan Francesc Mira
Enric Vila
Vicent Sanchis
Josep Maria Fonalleras
Sobre orquestres i llibres
El cràter
Cuba lliure
Altrament dit cuiners
P12-14
EUROPA-MÓN
P4,5
Mas i Junqueras
s’asseuen avui
per avançar
No s’esperen resultats immediats fruit
de la trobada d’aquest matí, tot i que els
republicans continuen fent gestos amb el
pressupost com a mostra de bona voluntat
PLEGA · El fiscal general de
l’Estat, Eduardo Torres-Dulce,
s’atipa de la pressió de Rajoy
Avui amb
El Punt Avui
MOTIUS · La ingerència de
l’executiu ha estat constant i
el 9-N hauria fet vessar el got
Fernández Díaz fa
indignar el Suprem
P13
Cau una altra
torre del PP
EUROPA-MÓN P18,19
L’‘ós rus’
minimitza
la crisi i
denuncia
els atacs
d’Occident
Club del Subscriptor P20
P15
EUROPA-MÓN
Cuba descol·loca
els republicans
El restabliment de
relacions amb l’illa
antillana agafa amb el
pas canviat l’oposició,
que busca l’estratègia per
afrontar el canvi de rumb
OPINIÓ
Miriam Díez i Bosch
El papa del
mate i del
rom cola
197327-1102262A
ANÀLISI Montse Oliva
Especial amb llibres
per regalar aquestes
festes per a totes les
edats i tots els gustos
4
|
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Política
Dos anys del
pacte CiU-ERC
per a la
governabilitat
L’acord entre la
federació i els
republicans arriba
amb les relacions
enterbolides
“Defenso el
dret democràtic
de fer el
referèndum”
La vicepresidenta de
l’Eurocambra, Ulrike
Lunacek, reivindica
el dret a decidir a
‘Via Europa’
CiU i ERC reprenen l
TROBADA Mas i Junqueras es reuniran avui, però no
s’espera que hi hagi resultats definitius GEST Esquerra
retira de sorpresa l’esmena a la llei d’acompanyament
i facilita la tramitació del pressupost pel 2015
M. Bataller / E. Ansola
BARCELONA
Els primers minuts d’un
partit de futbol de gran
transcendència, o de qualsevol altre esport, sovint
són de tempteig. Els dos
equips es van col·locant al
camp i observen el contrincant. S’estudien mútuament per trobar els
punts forts i febles de l’un i
l’altre en espera de començar a atacar. CiU i ERC estan en aquesta fase de la
negociació, tot i que en el
seu cas no són rivals, sinó
aliats en el procés. Tots
dos ara especulen i proven
de demostrar quina és la
millor fórmula per afrontar les plebiscitàries.
Avui es viurà un nou
episodi amb una reunió
entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, en què intentaran
acostar posicions, encara
que no s’espera que hi hagi
resultats definitius. Això
sí, les dues formacions no
poden practicar tota l’estona una tàctica conservadora perquè, com alertava
dimecres Carme Forcadell, la societat colla perquè hi hagi acord com més
aviat millor. Mas insisteix,
però, que no hi haurà notícies fins després de les festes de Nadal, mentre que
els republicans confien
que l’anunci dels comicis
es faci abans de Cap d’Any.
En aquest joc d’estirai-arronses, ahir ERC va facilitar, tal com havia avançat aquest diari, la tramitació del pressupost. Els
Les frases
—————————————————————————————————
“Agraeixo a ERC
que deixi les portes
obertes i, passi el que
passi, és millor no
començar de zero”
Andreu Mas-Colell
CONSELLER D’ECONOMIA
—————————————————————————————————
“Des del sentit de la
responsabilitat volem
desbrossar el terreny
de la negociació i
crear un millor clima”
Lluís Salvadó
DIPUTAT D’ERC
—————————————————————————————————
“Un bon regal de
Nadal no serien
les eleccions,
sinó pensar en
les persones”
Alícia Romero
DIPUTADA DEL PSC
—————————————————————————————————
“Pensin en el país
[a CiU i ERC]. El país
no està esperant una
convocatòria electoral
sinó sobreviure”
Joan Mena
DIPUTAT D’ICV-EUIA
de Junqueras ho veuen
com un pas d’acostament
al govern en el marc de les
negociacions globals per a
les plebiscitàries, però CiU
desvincula els comptes de
les eleccions. Per intentar
reforçar aquesta col·laboració, els republicans també van retirar de sorpresa i
en ple debat la seva esmena a la totalitat que havien
registrat a la llei d’acompanyament –en el projec-
te del pressupost no n’havien presentat cap–. ERC
ho va justificar perquè d’aquesta manera el gest de
col·laboració és més nítid:
“Volem desbrossar el terreny i generar un millor
clima per tancar les negociacions i fer les eleccions
durant el primer trimestre del 2015”, va remarcar
el secretari general adjunt
d’ERC, Lluís Salvadó.
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell,
va agrair que els republicans deixessin la porta
oberta, però va insistir
que, passi el que passi,
l’escenari ideal seria que
el pressupost s’aprovés al
febrer. Una circumstància que Junqueras descarta, perquè advoca per
una pròrroga pressupostària. El següent pas, segons ERC, seria que un
govern de concentració
sorgit dels comicis elaborés a mitjan 2015 uns
comptes adaptats al “procés constituent i a les estructures d’estat”.
La trobada entre Mas i
Junqueras pot ajudar a reduir aquestes diferències,
que se centren sobretot en
l’articulació de la llista o
llistes, encara que l’executiu reitera que és el president qui marca els tempos
i qui decideix quan es convoquen les eleccions.
La resta de l’oposició
va criticar la posició
d’ERC en relació amb el
pacte pel pressupost i,
per exemple, el PSC li va
retreure que pensés més
en la cita electoral que no
pas en la gent. ■
El calendari electoral plana sobre el Parlament
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El ple que s’acaba avui és l’últim de l’ any, i una de les qüestions que més es comentava
als passadissos era la possibilitat d’un avançament electoral. Alguns diputats feien
travesses sobre si seria l’última sessió plenària de la legislatura o si l’any vinent n’hi
hauria més. En aquest sentit,
fonts d’ERC van explicar que
s’han accelerat els contactes
amb diputats de CiU per intentar aprovar ràpidament la
llei de l’Aran, que està en la
tramitació final. Aquest projecte, que suposaria una millora de l’autogovern per a
l’Aran, podria debatre’s en el
ple del 21 i 22 de gener. Immediatament després, segons els postulats dels republicans, Mas hauria de convocar eleccions i la cita podria
ser el diumenge 22 de març.
Aquests terminis entrarien
dins de les reivindicacions
que fa Junqueras, que parla
del primer trimestre del 2015
per celebrar els comicis. En
aquest escenari també s’hauria de tenir en compte que la
setmana del 19 al 23 de gener
es votaran en comissions els
pressupostos de cada departament, i ERC ja ha anunciat
que donarà suport a la seva
esmena. Per tant, els projectes podrien ser retornats, tot i
que Junqueras ha deixat clar
que es tracta d’una mesura
de pressió i que espera que
abans ja hi hagi acord. En
aquest clima preelectoral,
ICV-EUiA i el PSC també van
lamentar ahir les presses
amb què s’ha tancat la llei de
transparència, que es va
aprovar en el ple. “Les presses d’última hora obeïen a
un intent d’aprovar la llei en
aquest final de legislatura”,
va subratllar el diputat socialista Juli Fernández.
| Política | 5
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
L’APUNT
Nadal a casa teva
Anna Ballbona
Només hi ha una cosa pitjor que la retransmissió de l’estira-i-arronsa conjugal entre Mas i Junqueras, i és les
metàfores nadalenques que s’escolen en els discursos
polítics. Un fals i tronat esperit nadalenc, que fa que en
el ple del Parlament d’aquesta setmana diverses intervencions se salpebrin de “to nadalenc”, “regals de Reis” i
altres idees gallinàcies –sí, “matarem el gall”– que no
van gaire enlloc. Una mica de creativitat, no? El nom sí
que fa la cosa i l’expressivitat del llenguatge delimita els
propis límits mentals. L’últim exemple n’és l’invent del
“terrorisme anarquista” a Barcelona. Corren temps polítics en què cal aixecar el cap, evitar la mirada gallinàcia i
fugir d’un debat massa estret. I ser generosos, és clar,
sigui o no sigui Nadal.
la negociació
Mas i Junqueras,
amb la consellera
Rigau ■ ALBERT SALAMÉ
La consellera Rigau
torna a la feina
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
111224-1100435w
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es va incorporar ahir a la feina després de l’accident que va tenir fa quinze a París quan va
caure a l’aeroport Charles De
Gaulle i es va trencar el radi i
el fèmur; Rigau va caure quan
intentava agafar un vol d’enllaç cap a Xile, on havia de fer
una visita oficial amb diverses empreses tecnològiques
relacionades amb l’ensenyament. La consellera, que anava en cadira de rodes, va participar en el ple de la votació
del pressupost i llei d’acompanyament, que s’havia endarrerit un dia perquè ella hi
pogués ser. ■ ALBERT SALAMÉ
|
6 Política
|
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Dos anys de pacte
ANIVERSARI · Hi hagi o no acord per avançar eleccions, CiU i ERC certificaran aviat el final del Pacte per la Llibertat,
firmat avui fa dos anys BALANÇ · L’entesa ha donat estabilitat al govern, però queda a mitges pel que fa a l’execució
de les mesures previstes TRES · Les tensions entre els republicans i Unió han marcat una convivència a tres bandes
Ricard Palou
BARCELONA
A
rtur Mas i Oriol Junqueras es reuniran avui amb
l’objectiu d’acostar posicions per convocar les
eleccions plebiscitàries
que els dos líders, i el sobiranisme
de manera majoritària, persegueixen des de la mateixa nit del 9 de
novembre. Si s’acaba produint, l’entesa posarà el punt final al pacte per
a la transició nacional i per garantir
l’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya que CiU i ERC
van subscriure avui fa exactament
dos anys amb l’objectiu declarat en
el preàmbul de “poder disposar
d’una estabilitat parlamentària que
garanteixi una gran majoria i consens en els principals reptes de
l’agenda parlamentària i governamental” en el que van definir com
“una de les legislatures més transcendents de la nostra història com
a país”. El que els seus protagonistes van batejar com a Pacte per la
Llibertat compleix l’aniversari amb
un balanç certament positiu pel
que fa a l’estabilitat de l’executiu,
que s’ha vist reforçat en alguns aspectes clau com la seva turmentosa
relació a Madrid o l’aprovació dels
comptes de l’any passat.
Però el repàs resulta menys satisfactori si se centra en el compliment dels 70 punts compresos en
l’acord, entre els quals destaquen
aspectes cabdals com ara la creació
d’una hisenda pròpia, encara en
una fase incipient, i la creació d’una
seguretat social catalana, de la qual
encara no hi ha hagut notícies. La
conversió de la consulta del 9-N –el
punt fonamental de l’entesa– en un
procés participatiu per decisió d’Artur Mas ha estat l’aspecte més controvertit de la convivència entre
CiU i ERC i ha reobert antigues ferides entre les dues parts que són les
que dificulten l’articulació de la llista unitària defensada pel president
de la Generalitat com a condició sine qua non per decretar l’avançament electoral. Dos anys després, la
sensació és que la feina està a mitges i que és impossible que s’enllesteixi en aquesta legislatura, ja sigui
perquè té els dies comptats o perquè la convivència entre les dues
parts serà impossible si Artur Mas
opta per no convocar eleccions.
Artur Mas i Oriol Junqueras, en la signatura del Pacte per la Llibertat, el 19 de desembre del 2012 al Parlament ■ AFP / ARXIU
70
mesures inclou
l’acord per a
la transició nacional
i per garantir l’estabilitat parlamentària
del govern de Catalunya, firmat per Artur Mas i Oriol Junqueras el 19 de desembre del 2012.
En el primer lloc de la llista d’objectius materialitzats, figura l’aprovació dels comptes de l’any 2014, farcits d’algunes de les mesures acordades entre CiU i ERC amb l’objectiu
d’augmentar els ingressos de la Generalitat. Es tracta, per exemple, de
la recuperació de l’impost de successions per a les rendes més altes; de la
modificació dels de patrimoni, transmissions patrimonials i grans superfícies, i de la creació de noves taxes
com ara les referides als dipòsits bancaris, que gairebé no ha donat rendiment per la ferma oposició del
govern espanyol. Altres impostos
projectats, com el que ha de gravar
els pisos buits, estan en projecte,
mentre que el que havia de gravar el
transport per carretera –conegut
com a eurovinyeta– o les begudes ensucrades han estat aparcats malgrat
que apareixen en el document. La
conversió de l’Institut Català de Finances en un banc públic, considerada una altra de les estructures d’estat, també s’ha anat treballant, i po-
dria ser una realitat l’any vinent. I,
pel que fa a la hisenda pròpia, s’han
fet passes significatives, però ha estat motiu de fricció perquè ERC considera que s’hauria pogut fer més per
promocionar l’Agència Tributària de
Catalunya entre els contribuents.
—————————————————————————————————————————————
La sensació és que la
feina està a mitges i és
impossible que s’enllesteixi
en aquesta legislatura
—————————————————————————————————————————————
En l’aspecte social, han prosperat el Pacte per a la Infància i el de
suport a les famílies, mentre que
l’orientat a combatre la pobresa i
l’exclusió social, dos aspectes als
quals es va arribar a dedicar un ple
monogràfic al Parlament, ha quedat encallat per la ferma oposició de
les entitats socials a alguna de les
mesures plantejades i per la impossibilitat del govern de donar compliment a alguns dels compromisos
previstos com ara la creació de la
renda garantida de ciutadania.
Relació a tres bandes
La convivència entre CiU i ERC no
ha estat fàcil. En primer lloc, per les
dificultats derivades d’una relació a
tres bandes en què dos dels protagonistes tenen idees i plantejaments
diametralment oposats. Duran i
Junqueras han topat sorollosament
en no poques ocasions en aquests
dos anys. Ho van fer a propòsit de la
consulta, cada cop que s’ha plantejat
una hipotètica entrada dels republicans al govern i fins i tot ara, en plena negociació per a la convocatòria
d’eleccions plebiscitàries.
Malgrat que el fair play s’ha acabat imposant en els moments decisius, l’ombra de trencament de
l’acord de governabilitat ha aparegut en algunes ocasions. Per exemple, quan CiU va arribar a un acord
amb el PSC per tirar endavant el futur complex BCN World amb la ferma oposició dels republicans. ■
|
10 Política
|
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
CiU, ERC, el PSC i el PP aproven
la llei de transparència
a Els partits favorables a la norma destaquen la creació d’un registre de ‘lobbies’ i avisen que ara
cal voluntat per complir-la a ICV i C’s s’abstenen i consideren que s’ha perdut una oportunitat
E. Ansola
BARCELONA
La llei de transparència,
accés a la informació pública i bon govern va obtenir ahir el llum verd de la
majoria de parlamentaris
que, tot i valorar de manera positiva la iniciativa legal, no es van estalviar una
certa autocrítica.
La llei és fruit de la desconfiança que han generat
en la ciutadania els nombrosos casos de corrupció
que han protagonitzat els
administradors públics i,
en aquest sentit, alguns
dels diputats van assenyalar que la norma s’hauria
d’haver fet molt abans, a
semblança dels països
nòrdics. Es va posar l’exemple de Suècia, amb controls del diner públic des
del 1776. La majoria d’estats europeus, però, no ho
van començar a regular
fins al segle XX.
La frase
—————————————————————————————————
“És una llei valenta
que pot canviar
inèrcies històriques
i reconciliar el ciutadà
amb l’administració”
Lluís Corominas
DIPUTAT DE CIU
Sigui com sigui, ara des
del Parlament s’ha intentat fer una llei “ambiciosa” que, com va assenyalar la diputada republicana Gemma Calvet, és “dura” i en què caldrà la voluntat política de totes les
administracions per aplicar-la. “És un punt d’inflexió”, va destacar. La republicana també va lamentar que la llei no vagi més
enllà a causa dels impediments jurídics que han
trobat per incloure el control de les entitats bancàries i financeres.
El diputat de CiU Lluís Corominas (a la dreta) parlant ahir amb el president del grup
parlamentari, Jordi Turull, als escons de l’hemicicle de la cambra ■ ALBERT SALAMÉ
El relator de la llei i diputat de CiU, Lluís Corominas, va defensar la iniciativa com a resultat d’una
“política compromesa”,
que va contraposar a la
“política protesta, més cò-
moda”, que practiquen altres grups. Per aquest diputat, el fet d’haver creat
un registre dels lobbies ja
dóna valor a aquesta llei.
“Fem un registre d’aquells
grups que influeixen en la
presa de decisions en política, de manera legítima;
els apliquem un codi de bona conducta i hi ha sanció
si no el compleixen. Això és
innovador i només per això
ja paga la pena la llei”, va as-
segurar per, seguidament,
qualificar “d’estrany” que
hi hagi grups que hi votin
en contra. El PP també va
valorar positivament la llei
i va fer gala que el govern de
Rajoy fos un dels primers a
comprometre’s amb la
transparència, declaració
que va comportar les crítiques de la resta de grups a
causa dels casos de corrupció que els populars arrosseguen en els tribunals
i dels quals CiU i el PSC
tampoc s’escapen.
Precisament la situació
judicial d’aquests tres partits es va convertir ahir en
la base de l’argument que
van esgrimir els detractors
de la llei per votar-hi en contra. “No ens creiem la llei de
transparència que pugui
aplicar un executiu tan
opac com és l’actual govern
de la Generalitat”, va denunciar des del faristol de
la cambra catalana el diputat d’ICV-EUiA, Joan Mena.
Unes declaracions que van
originar un estira-i-arronsa
dialèctic amb el diputat de
CiU. La diputada de C’s Carina Mejías també es va
pronunciar amb els mateixos arguments. La falta de
voluntat política dels actuals governants també va
ser esgrimida per la CUP
per votar-hi en contra,
afegida als aspectes “insuficients” que, a parer seu,
presenta la llei. ■
“Defenso el dret de
fer el referèndum”
a La vicepresidenta
de l’Eurocambra
reivindica el dret a
decidir a ‘Via Europa’
Albert
Segura
Brussel·les
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
La intransigència espanyola i l’enquistament de
la qüestió catalana preocupen Brussel·les. Convidada al programa Via Europa que El Punt Avui Televisió emetrà aquesta nit
(22 h), la vicepresidenta
del Parlament Europeu
Ulrike Lunacek demana
que es faci un referèndum
per evitar que Catalunya
acabi declarant la inde-
pendència
unilateralment. “Jo defenso el dret
democràtic de fer aquest
referèndum, com el que es
va fer a Escòcia; la declaració unilateral no m’agrada
i crec que caldria fer alguna cosa pactada amb l’Estat espanyol i amb la Unió
Europea”, defensa l’austríaca dels Verds.
Lunacek avisa que “fer
alguna cosa pactada té
més sentit”, perquè prenent decisions unilaterals Catalunya no podria
“entrar a la UE d’un dia
per l’altre”. I aposta per
una solució “federal” que
eviti “haver de crear
nous estats”. Interpel·lada sobre la incoherència
d’amenaçar la Catalunya
independent amb l’expulsió del club mentre Brussel·les obre les portes a
nous socis que es van independitzar amb una
guerra, Lunacek critica
qualsevol
comparació
amb els Balcans. D’entrada, perquè “els catalans ja
són dins de la UE, n’hi ha
molts, aquí a l’Eurocambra”. Però també perquè
Espanya no és Sèrbia.
“Cap govern democràtic
d’Espanya ha fet amb els
catalans el que la dictadura de Milosevic va fer amb
els albanokosovars; allò
va ser un genocidi i no hi
ha comparació possible”,
subratlla Lunacek, que és
una de les responsables
de les relacions de l’Euro-
La vicepresidenta de l’Eurocambra Lunacek al programa d’El Punt Avui TV ■ A. CASINO
cambra amb Kosova i
Bòsnia i Hercegovina.
En l’entrevista al programa setmanal que presenta Laura Pous, Lunacek critica el pla hidrològic de la conca de l’Ebre
perquè “no permet realment fer una utilització
de l’aigua ecològicament
sostenible” i “va en contra del marc legal europeu”. I també dispara
contra el nou eurocomissari espanyol Miguel
Arias Cañete. “No hauria
de ser aquí, no només per
la seva incompetència en
afers mediambientals sinó també pels seus inte-
ressos en l’energia fòssil i
comentaris sexistes”.
Lunacek,
que
des
d’aquest estiu ocupa una de
les catorze vicepresidències de l’Eurocambra, coneix bé Catalunya a través
d’ICV i dels seus eurodiputats, ara Ernest Urtasun i
abans Raül Romeva. ■
12
|
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Europa - Món
El gest històric
d’Obama
sacseja els
republicans
El restabliment de les
relacions amb Cuba
agafa l’oposició
conservadora a
contrapeu
Justícia La dimissió de Torres-Dulce
Rajoy empeny
el fiscal general
RENÚNCIA Les desavinences i la pressió del govern espanyol forcen la dimissió
de Torres-Dulce REREFONS L’alt càrrec s’ha queixat d’ingerències i de falta de
mitjans en la justícia DETONANT La querella del 9-N ha acabat tibant la corda
Montse Oliva
MADRID
La dimissió d’Eduardo
Torres-Dulce no ha sorprès gairebé ningú. Ja fa
temps que la falta de sintonia entre el fiscal general
de l’Estat i l’executiu de
Mariano Rajoy s’havia
convertit en una evidència. No es va entendre amb
el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón i actualment tampoc no tenia
bones relacions amb Rafael Catalá. Les pressions
sobre la institució que dirigia perquè accelerés la
querella contra el president Artur Mas i el seu
equip arran de la consulta
del 9-N van acabar de tibar
la corda. De fet, en els dies
anteriors a la materialització de la denúncia va ser
quan es va fer més palesa
la intromissió del PP en la
tasca de la fiscalia.
Així, mentre la direcció
del partit pràcticament li
redactava la querella i li
posava data per a la seva
presentació, Torres-Dulce
defensava l’autonomia de
l’òrgan estatal i refredava
les expectatives d’una acció immediata, sobretot
perquè primer havia d’intentar aturar la revolta
dels fiscals catalans contraris a actuar contra els
caps visibles de la Generalitat per la via judicial. En
aquell moment ja es van
desfermar els rumors sobre la possible renúncia
del fiscal general després
de constatar-se que havia
perdut la confiança del govern espanyol.
Tres anys en el càrrec
Perquè davant la circumstància que, formalment, no podien destituir-lo (un cop nomenat
forma part d’un òrgan independent i les causes per
destituir-lo estan molt limitades), des del govern
estatal s’havien dedicat a
fer-li la guitza fins aconseguir que fos ell qui decidís
El cas de l’extresorer i
la petició de presó
sense fiança
Una de les principals topades amb el
govern de Mariano Rajoy va tenir
lloc el 27 de juny del 2013, quan l’extresorer del PP Luis Bárcenas va
anar a declarar davant el jutge Pablo
Ruz, per la trama Gürtel. L’executiu
espanyol, en mans del PP, no amagava la seva preocupació per la possibilitat que la persona que ho sabia tot o
gairebé tot del partit, que durant
més de dues dècades havia portat
tots els comptes, acabés a la presó.
plegar després de gairebé
tres anys al capdavant de
la fiscalia general de l’Estat, ja que havia estat nomenat el gener del 2012,
poc després de l’arribada
de Rajoy a La Moncloa.
La seva nota anunciant
que renunciava al càrrec
—————————————————————————————————
El Consell de
Ministres en
proposarà avui
el substitut
—————————————————————————————————
per “motius personals” no
resulta gens convincent.
Públicament,
només
l’executiu espanyol va voler donar credibilitat al
pretext, i va negar que mai
s’hagi interferit en la seva
feina, mentre aprofitaven
per lloar la “gestió eficaç”
que ha dut a terme al capdavant de la institució. En
canvi, des de l’oposició es
va voler posar de manifest
que Torres-Dulce ha dit
En la vista posterior a la declaració, el jutge va
demanar l’opinió
a les parts abans
de decidir sobre
el futur processal
de
Bárcenas.
L’acusació popular va demanar
presó provisional eludible sota fiança, una posició previsible. El que va
sorprendre tothom va ser la duresa
del fiscal, que va donar suport a la
presó provisional, però sense fiança,
i el jutge va assumir la seva posició i
va tancar Bárcenas.
“prou” a tanta ingerència
política i a la falta de resposta davant les seves reiterades peticions perquè
s’augmentin els recursos
de la justícia, sobretot arran de l’augment del nombre de casos de corrupció,
que han arribat a col·lapsar aquesta administració. Tampoc no van ser del
seu gust algunes reformes
de l’àmbit judicial impulsades en l’etapa de RuizGallardón perquè consideraven que no s’havia tingut en compte el paper que
ha de desenvolupar el ministeri fiscal.
Papers de Bárcenas
En aquest sentit, i tot i que
la gota que ha fet vessar el
got de la paciència de Torres-Dulce ha estat la tensió pel procés català, la
mala maror entre el govern i la fiscalia ve de lluny,
i van ser, precisament, els
casos de corrupció que
afectaven el PP els que van
provocar les primeres crí-
tiques soterrades de la direcció de Rajoy cap al fiscal.
Se l’acusava de no haver fet
prou per aturar el cas Gürtel i molt especialment la
trama de sobresous i diner
negre que va posar en relleu
els papers de Bárcenas.
El procés participatiu
a Catalunya i la
demanda contra Mas
La dimissió del fiscal general ha tingut lloc setmanes després de la polèmica querella presentada contra el
president català, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau, per
l’organització del procés participatiu. Després del 9-N, Torres-Dulce va
ser pressionat pel govern espanyol
perquè presentés la querella contra
Mas, Ortega i Rigau. Una pressió que
va quedar en evidència a través de la
Precisament fa unes setmanes Torres-Dulce havia
posat d’exemple l’impuls
d’aquest cas així com la seva discrepància en el tractament penitenciari a Jaume Matas per defensar la
seva autonomia davant els
presidenta del
PP català, Alícia
Sánchez-Camacho, que va anunciar la presentació de la querella abans que la
fiscalia s’hagués
pronunciat sobre el tema. De
fet, van passar encara uns quants
dies abans de la presentació de la
querella. Durant aquest període,
Torres-Dulce va passar d’insinuar
que potser no hi hauria demanda a
finalment presentar-la amb el suport de la junta dels fiscals de sala.
| Europa - Món | 13
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
L’APUNT
Recorda una corresponsal estrangera a l’Havana que
es va apuntar a classes de salsa i que un dia va fer un
mal pas. “La culpa és del bloqueig”, li va dir el mestre
de ball. L’anècdota il·lustra fins a quin punt el bloqueig
ha fet mal a Cuba. L’embargament imposat pels EUA
és infame i anacrònic, cert, però a la vegada ha servit
com a cortina de fum per tapar les debilitats d’un sis-
S’acaba la
gran excusa
Marta Monedero
tema que, a banda de per l’aïllament exterior, també
pateix per les febleses internes. Si Washington aixeca
finalment el bloqueig, a alguns se’ls acabarà la gran
excusa. I, potser ben aviat, caldrà veure com es gestiona un nou horitzó en què es vol passar de gairebé tres
milions de turistes anuals a set, en un país on falten
infraestructures i els militars controlen sectors clau.
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Torres-Dulce, fiscal
general de l’Estat, que
ahir va presentar la
dimissió al càrrec ■ EFE
ANÀLISI
Cau una altra
torre del PP
Q
que l’acusaven de deixar-se
manar pel poder executiu.
El govern Rajoy no té la
intenció de deixar el càrrec vacant gaire temps, i
avui el Consell de Ministres en proposarà el substitut, que s’apunta que po-
dria ser una dona. Anit sonava el nom de la fiscal Pilar Fernández Valcárcel,
si bé temps enrere s’havia
especulat amb Fernando
Grande-Marlaska. Dilluns
vinent, el Consell General
del Poder Judicial (CGPJ)
celebrarà un ple per tal
d’avaluar la idoneïtat de
l’aspirant, amb el benentès que serà un simple tràmit, atesa la majoria conservadora d’aquest òrgan.
I el 8 de gener compareixerà davant el Congrés. ■
M. Oliva
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
uè tenen en comú Alberto Ruiz-Gallardón, Ana Mato o Eduardo Torres-Dulce? Doncs que les seves
cartes de dimissió han estat redactades
amb la ploma de Mariano Rajoy. En poques setmanes han anat caient diverses
peces clau del tauler estatal i en totes
s’amaguen els interessos partidistes de
l’executiu del PP, sobretot ara que s’acosta un complex any electoral en el qual
s’haurà de dirimir el futur de governs autonòmics, municipals i també l’estatal.
Però només l’exministra de Sanitat va
plegar voluntàriament per no perjudicar
més el seu cap de files després d’haver
resultat esquitxada per la trama Gürtel.
La seva intenció era no perjudicar el president espanyol, el qual, al cap i a la fi,
sempre havia estat el seu principal valedor mentre la perseguia la justícia. I, ara
que està fora de l’executiu, se l’ha premiada amb un nou càrrec dins del Congrés –ha estat nomenada vicepresidenta de la Comissió Internacional per a la
Cooperació– per augmentar la seva nòmina. En canvi, l’exministre de Justícia i
el ja exfiscal general han plegat per intentar escenificar una mena de rebel·lia
contra els seus després del revés que
va rebre el primer per la no-nata llei de
l’avortament o davant les maniobres
del govern per desacreditar el segon
presentant-lo com un titella.
En els dos casos, però, el seu comiat
també ha tingut un efecte balsàmic en el
PP. Perquè, amb l’adéu forçat de Ruiz-Ga-
llardón, l’executiu espanyol estava convençut que, de cara a l’electorat, guanyava en centralitat, especialment després
que l’exalcalde pseudoprogre de Madrid
un cop va arribar al govern de Rajoy es va
destapar com un dels guardians de les
essències ultraconservadores. I amb la
marxa de Torres-Dulce el govern espanyol té l’oportunitat d’intentar garantir-se
que el nou fiscal general que avui escolliran no es vegi obligat a vantar-se d’haver
impulsat el cas Bárcenas per poder sal——————————————————————————————————————————————————
En poques setmanes el govern
espanyol s’ha tret del damunt
algunes de les peces més
molestes amb vista al 2015
——————————————————————————————————————————————————
vaguardar la seva imatge davant les sospites que pogués estar fent “la feina bruta” al govern popular, entre altres motius
perquè el que es pretendrà és que, durant els pròxims mesos electorals, els assumptes de corrupció s’adormin als tribunals. I, per assegurar-se’n del tot, prèviament ja han forçat que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, el pròxim
mes de març es vegi en la tessitura de
convertir-se en un magistrat auxiliar en
els casos que afecten el PP o bé optar pel
cop de porta, sabedor, això sí, que la seva
marxa és un triomf en l’estratègia de la
direcció de Rajoy de garantir-se que no
tindrà més ensurts dels necessaris.
L’avís policial
a la xarxa
d’extorsió d’ETA
Nóos, el cunyat
del rei Felip VI i
la seva germana
Operació Púnica,
la xarxa de
corrupció
En el cas Faisán, en què s’investigava el suposat avís policial que va permetre fugir el
2006 a la xarxa d’extorsió
d’ETA, Torres-Dulce va obligar la fiscalia a presentar un escrit d’acusació contra els dos agents imputats per col·laboració amb organització armada
i no només per revelació de secrets. Torres-Dulce
va imposar la seva jerarquia estatutària contra el
criteri de la fiscalia de l’Audiencia Nacional, que
s’inclinava per imputar els dos agents només per
un delicte de revelació de secrets.
Un altre dels casos que li ha
tocat viure com a fiscal general de l’Estat ha estat el cas
Nóos, que va obrir una guerra
entre el jutge instructor José Castro i el fiscal Pedro Horrach per la imputació de Cristina de Borbó, filla i germana de reis. Fiscals coneixedors
del procés diuen que Torres-Dulce “no va moure
ni un dit per salvar la infanta, com manté molta
gent. Només va donar suport al criteri que el fiscal Horrach va defensar contra la imputació de
la filla del rei Joan Carles”.
En l’operació contra la trama
corrupta que es va saldar amb
més d’una cinquantena de detinguts, entre els quals Francisco Granados, número dos d’Esperanza Aguirre en el govern i en el PP de Madrid, i el president
de la Diputació de Lleó, també del partit de Rajoy, Anticorrupció va tenir un paper clau. Concretament, va ser determinant en la investigació secreta oberta a Granados i a més el govern
espanyol no va conèixer els detalls de l’operació
fins que es produïen les detencions.
| Europa - Món | 15
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Estats Units i Cuba Inici d’una etapa nova
El gest històric d’Obama
sacseja els republicans
a El restabliment de relacions amb Cuba agafa amb el pas canviat l’oposició, que promet batalla en
el canvi de rumb amb l’illa a La Casa Blanca no descarta una visita de Castro a Washington aviat
idea” davant un bloqueig
que “no ha funcionat”.
Hillary Clinton, per la
seva banda, ho va aprofitar per continuar amb els
comentaris de to presidenciable i va donar suport al “canvi de rumb”
proposat pel president,
utilitzant un llenguatge similar al que el dia abans
havia utilitzat el mandatari i col·locant-se de manera inequívoca al costat del
president, coneixedora
que més de la meitat dels
demòcrates estan a favor
de la decisió d’Obama.
Des de la Casa Blanca
tot són felicitacions. El portaveu d’Obama, Josh Earnest, va aclarir ahir que
Les frases
—————————————————————————————————
“[El president] està
cec i no veu que està
sent manegat per
dictadors brutals”
Ted Cruz
SENADOR REPUBLICÀ PER TEXAS I
FUTURIBLE CANDIDAT A PRESIDENT
—————————————————————————————————
“No descartaria una
visita [a Washington]
del president
[Raúl] Castro”
Josh Earnest
PORTAVEU DE LA CASA BLANCA
Barack Obama, parla per telèfon al Despatx Oval amb Alan Gross, el contractista nord-americà alliberat per Cuba dimecres ■ PETE SOUZA / REUTERS
Víctor
Sancho
Washington
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Més enllà dels canvis en
política exterior que va suposar el gir en les relacions
amb Cuba, en política interna s’ha produït un moviment sísmic inesperat.
Al Capitoli ningú preveia
el moviment, i el Partit Republicà va veure’s obligat a
revisar les prioritats de
l’estratègia que hauran de
dur a terme des de principis de gener, quan s’oficia-
litzi el nou control al Congrés. Les intencions del
president dels EUA, Barack Obama, han posat
gran part de l’opinió pública d’origen llatinoamericà
–que s’entreveu cabdal de
cara a les eleccions presidencials del 2016– en favor del mandatari, i si els
conservador no volen perdre pistonada hauran
d’actuar ràpidament per
bloquejar els interessos de
la Casa Blanca i convèncer
l’electorat que el diàleg
amb l’Havana és un error.
Els republicans juguen
amb l’avantatge de tenir la
paella pel mànec. Perquè
les bones paraules del president tinguin efecte, especialment en l’obertura
d’ambaixades i l’aixecament de l’embargament,
és imperativa l’acceptació
del Congrés. Amb el poder
a les dues càmeres legislatives, els conservadors intentaran evitar que el procés continuï endavant. Però, tot i que podria semblar fàcil, no ho serà, ja que
necessitaran superar la
pressió de l’opinió pública
i, en especial, del sector industrial i comercial, que
veu en l’obertura l’oportunitat d’obrir mercats i explorar nous horitzons.
No només això: qualsevol pas en fals afectarà les
opcions republicanes d’arrabassar la Casa Blanca
als demòcrates el 2016.
Els futuribles precandidats, especialment els
que podrien tenir acceptació entre el votant llatí
(Marco Rubio, Ted Cruz,
Jeb Bush), s’han trobat de
cop amb un fet inesperat
que afectarà la campanya. Rubio va ser el primer a qualificar la decisió
d’“absurda”, Cruz va assegurar que Obama està
“cec” en no veure que el
règim castrista l’està utilitzant i Bush va dir que la
decisió “mina la credibilitat dels EUA”. La resta de
companys republicans
van seguir els mateixos
passos, excepte el rebel liberal Rand Paul, que veu
en l’aixecament de l’embargament “una bona
l’acord amb Cuba “no afecta Guantánamo” i que el
president espera que el bloqueig s’aixequi abans de
deixar el poder, a finals del
2016. Tampoc va descartar una visita a Washington del president cubà,
Raúl Castro, en un futur
proper, tot i que és un tema
que no s’ha tractat en les
primeres converses després de la normalització de
relacions. En aquest sentit, el secretari d’Estat,
John Kerry, es va comprometre a seguir les directrius del mandatari i es va
congratular per la possibilitat de ser el primer funcionari d’alt nivell dels EUA a
visitar l’Havana en els últims seixanta anys. ■
El llegat d’un president que passa de la indecisió a l’audàcia
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
La patacada
demòcrata en
les eleccions
del novembre
MARTA
o l’erràtica
MONEDERO política exterior al Pròxim Orient, no entelen l’audàcia de Barack Obama
en temes com l’escalfament global, la immigració i, ara, el desglaç de les relacions amb l’Hava-
Les
claus
na. L’acostament a Cuba és un
triomf diplomàtic espectacular,
que enlaira el capital polític de
l’inquilí de la Casa Blanca i pot
modelar el llegat que acabarà
deixant per a la història.
electoral, la que el va portar a la
Casa Blanca, el 2008, Obama
ha canviat el xip i ha culminat
amb èxit l’aposta d’obrir noves
vies de diàleg (secretes fins
dimecres) amb el castrisme.
Noves vies
Visites simbòliques
b Desempallegant-se de la
imatge d’indecís i recuperant
l’alè de la primera campanya
Un noi amb un tricicle amb bandera
dels EUA, a l’Havana ■ REUTERS
b No ho tindrà fàcil. Haurà de
convèncer un Congrés advers
(ben aviat totalment republicà)
per posar fi a l’embargament
més antic del món. Amb tot,
podria veure’s afavorit per la
nova dinàmica entre l’illa i
Washington. La perspectiva de
futures visites d’Obama a Cuba i
de Raúl Castro a la Casa Blanca
serien gestos incontestables
que demostrarien que estem
vivint la fi d’un dels últims
vestigis de la guerra freda.
| Europa - Món | 17
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Estats Units i Cuba Inici d’una etapa nova
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’ANÀLISI
Miriam Díez i Bosch
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El papa del mate i del rom amb cola
E
l nostre home a l’Havana
beu mate i es diu Francesc.
Tant Barack Obama com
Raúl Castro han reconegut el rol
fonamental del papa Francesc en
l’acostament entre Cuba i els EUA
després de 50 infructuosos anys
de distància i aïllament. El papa
ha fet de fisioterapeuta en la política del desgel, i el seu secretari
d’Estat, el cardenal Pietro Parolin,
ha estat l’home clau en les negociacions. Però, com en tot bon escenari, no cal menystenir el paper
d’actors secundaris i previs. Busquem en la cronologia dates clau.
Per començar, Joan Pau II, el
19 de novembre del 1996, quan va
rebre Fidel al Vaticà. El papa polonès li va tornar la visita, revestit
de profeta contra el comunisme,
amb el seu històric viatge a l’illa el
1998. Wojtyla va intentar posar fi
al règim castrista. Va ser el moment estel·lar de la frase “que
Cuba s’obri el món, i el món, a
Cuba”. Va presidir missa a la plaça
de la Revolució amb més d’un milió de persones. Però no va poder.
No va caure cap mur. El que s’ha
considerat sovint un dels fracassos més grans del papa polonès
va ser en realitat imprescindible
per arribar avui a la mediació de
Bergoglio. És important recordar
que Jorge Bergoglio, just després
d’aquella visita del 1998, va escriure un llibre sobre Joan Pau II
i Fidel Castro. Res és casual.
Entremig, però, Benet XVI es
va trobar amb el ja expresident
Fidel Castro el març del 2012 a
l’Havana. El papa Benet va demanar canvis per a Cuba. Fidel,
aparentment tirant pilotes fora, li
va preguntar “què fa un papa” i
es va interessar pels canvis en la
litúrgia. Quan Fidel va parlar amb
miliació”. Per a molts cubans als
EUA, el dolor de l’exili és real i els
costa pensar a restablir la pau
entre les dues nacions.
L’Església catòlica a Cuba
sempre s’havia oposat a l’embargament, adduint que era un instrument que feria els innocents i
no els culpables. D’altra banda,
l’Església als EUA també ha donat sempre suport als catòlics
cubans. La relació oficial entre
Cuba i la Santa Seu es remunta
al 1935 i des de la Revolució Cubana el paper dels catòlics cubans ha estat fort.
Un detall menor que acompanya aquest triomf de la diplomàcia vaticana, el més important en
dècades: des del 28 d’agost un
trosset de la història religiosa cubana ja té un lloc especial als
————————————————————————————————————————
El papa Francesc fa un petó a un infant, a la plaça del Vaticà, dimecres, que va fer 78 anys ■ EFE
Tarcisio Bertone, l’aleshores
secretari d’Estat vaticà, li va fer
saber que la mare Teresa de
Calcuta havia fet molt per Cuba.
Preguntava sobre temes aparentment interns de l’Església,
però el seu gest de parlar amb el
papa, i el que es van dir, tenia colors més polítics. Fidel ja estava
físicament decaigut, en aquella
ocasió, i des de l’ombra seguia
interessat pel rumb de l’illa. El
papa, ja des de Roma, va escriure
a Raúl Castro i li va dir que “suplicava a l’Altíssim” que “Cuba
continués avançant amb decisió
pels camins de la llibertat, la
solidaritat i la concòrdia”.
Un altre home clau vaticà ha
estat Bertone i el seu contacte
amb Cuba i amb les brigidines,
unes religioses molt influents a
Cuba i a la Santa Seu. De fet,
sor Tekla Famiglietti, la superiora, té fotos amb Fidel Castro i va
aconseguir plantar un monestir a
Cuba sense problemes. La mediació catòlica ha tingut també
protagonistes femenines.
La Conferència Episcopal dels
EUA ha estat sempre a favor de
les negociacions: volien que es
normalitzessin les relacions entre els dos països. El papa Francesc s’ha mostrat complagut
per l’anunci del restabliment de
relacions. Rebent nous ambaixadors s’ha mostrat content del
que considera que ha de ser la
praxi normal entre diplomàtics,
que és facilitar les relacions i
fomentar la pau mundial.
En els darrers mesos, el papa
havia escrit al president de la República de Cuba i al president
dels EUA i els convidava a resol-
dre qüestions humanitàries d’interès comú, començant per la situació d’alguns presos. I es posava a disposició, oferint també Roma com a lloc per a converses.
Va ser l’octubre passat quan la
Santa Seu va acollir al Vaticà les
delegacions dels dos països.
Un dels implicats eclesialment
amb la decisió històrica és l’arquebisbe de Miami, Thomas
Wenski. A Miami, hi viuen la majoria dels exiliats cubans, molts
d’ells catòlics. Wenski ha expressat que el papa fa de pontífex, és
a dir, construeix ponts i promou
la pau, i reconeix que ha estat un
bon jugador en les històriques relacions entre Cuba i els EUA. Ha
reconegut, però, que a Miami hi
ha persones que no s’han congratulat amb la notícia i que l’han
rebut com una “traïció i una hu-
Bergoglio, just després
de la visita del 1998, va
escriure un llibre sobre
Joan Pau II i Fidel Castro
————————————————————————————————————————
Jardins Vaticans. Es tracta d’una
estàtua de la Mare de Déu de la
Caritat del Cobre, la patrona de
l’illa caribenya. La van instal·lar
als jardins aquest estiu en plenes
vacances i va passar desapercebuda per als mitjans de comunicació. Es troba a la via Pius XI. A
Cuba en diuen afectuosament
“La Cachita”. El dia de la cerimònia vaticana, hi havia alguns bisbes presents, entre els quals Pino Estévez, bisbe d’una diòcesi
que té el sinistre i trist nom de
Guantánamo. Ja s’hi movia alguna cosa, als jardins del papa que
beu mate. El rom amb cola no
es prepara sense prèvies.
Entusiasme internacional pel
desgel entre Washington i l’illa
Redacció
WASHINGTON
La gran majoria de la
comunitat internacional
refermava ahir l’entusiasme per l’acostament entre
Cuba i els Estats Units
anunciat de manera simultània a Washington i
l’Havana dimecres passat.
De “decisió històrica” a
“gest coratjós” són les qualificacions que ressonaven
ahir de Pequín a Europa i
l’Amèrica del Sud, amb
l’esperança que els cubans
surtin de l’aïllament com
més aviat millor.
Fins i tot un dels governs més crítics contra
les polítiques de Washington, el del president veneçolà Nicolás Maduro, salu-
dava aquesta “rectificació
històrica”, que, al seu parer, en el fons cal llegir com
una “victòria de Fidel”
Castro i “una victòria històrica del poble cubà”. Si
ahir Pequín lloava “la normalització”, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, recordava
dimecres que “un altre
mur comença a caure”.
Amb tot, la dissidència
cubana tant de dins com
de fora l’illa no està del
tot satisfeta amb l’acostament perquè esperen
un gest clau de l’Havana
“sobre drets humans”
que consideren imprescindible. La popular bloguera Yoani Sánchez va
arribar a dir: “El castrisme ha guanyat.” ■
Un dissident cubà, en una protesta contra el règim, ahir al
Little Havana de Miami ■ CARLOS BARRIA / REUTERS
| Punt de Vista | 29
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Edita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat
Centraleta Girona: 972 18 64 00
Centraleta Barcelona: 93 227 66 00
Atenció al client: 972 18 64 80
Redacció Girona: Santa Eugènia, 42. 17005
Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009
CATALUNYA I PODEMOS
COM A SÍMPTOMES DE
CANVI A ESPANYA
Director: Xevi Xirgo i Teixidor.
Vicedirector: Carles Ribera (Política).
Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Masó (Societat), Joan Ventura (Informació Cultural), Xevi Sala (Opinió, Formats Especials i coordinació
amb El Punt Avui Televisió), Ramon Roca (L’Econòmic i Informació econòmica), Miquel Riera (Presència, Tancament i Informació internacional), Joan
Rueda (Ciutats i Informació local), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió).
Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Joan Armengol (Economia), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano (Política), Carles Sabaté (Societat), Jaume
Vidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts),
Carme Torns (Documentació), Antoni Dalmau (Tancament), Susanna Oliveira (Barçakids), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid),
Pere Gorgoll (Necrològiques), Gemma Busquets (Comunicació), Narcís Genís, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines).
Josep Aracil i
Xarrié
President d’EuroSenior
Quelcom està canviant
L
a història ens ensenya que quan
un sistema es troba en l’etapa final del seu període històric genera els seus propis enterramorts,
que en el cas del capitalisme pot esdevenir l’atur estructural crònic, per a la superació del qual es requereix reconsiderar el concepte del treball com una mercaderia devaluada, pel seu model de producció centrat en els diners, en lloc d’estar-ho en les persones, mitjançant una
societat civil autogestionada basada en
l’ajuda mútua i el cooperativisme.
LA FORMA COM S’ORGANITZA la societat
per posar al seu abast tot el que necessita, és la base sòlida sobre la qual es construeix el seu edifici. La societat complexa en què ens trobem requereix un replantejament total que faci possible que
cada persona sigui capaç d’entendre de
forma senzilla el funcionament bàsic.
L’actual societat capitalista regida per
les lleis del mercat s’ha convertit en ingovernable, amb un capitalisme especulador impossible de controlar. Funciona
com una caixa negra amb un mecanisme intern completament desconegut,
tot i que persones sense escrúpols s’hagin adonat que és possible la seva utilització per ser cada vegada més riques. Intentar canviar o destruir aquesta caixa
és una tasca impossible d’assolir, mitjançant reformes que s’acaben convertint en populistes, defensant la nacionalització de la banca, la creació d’una ren-
EL
DIBUIX
Fer
da bàsica universal i moltes altres propostes, sense adonar-se que la seva realització comportaria la creació d’un
gran estat mastodòntic, amb una feixuga burocràcia estatal que l’acabaria convertint en inviable, tal com ha succeït en
els fallits països comunistes de l’est. L’alternativa postcapitalista, paral·lela a
l’actual, podria consistir a recuperar la
vida en els pobles, perseguint l’autosuficiència territorial com un possible camí
a seguir, implementant un nou model
d’organització territorial, a l’abast de la
majoria de la població, començant a poc
a poc la seva construcció, de forma comprensible des del seu inici.
CADA VEGADA ÉS MES EVIDENT l’existència d’una oligarquia cavernícola i reaccionària, caracteritzada per la seva “hidalguía caballeresca castellana” que
explota a tot l’Estat espanyol. La darrera vegada que una majoria d’espanyols
La darrera vegada que
una majoria d’espanyols
il·lusionats va plantar
cara a l’oligarquia,
amb plantejaments
progressistes, va
proclamar la República
il·lusionats va plantar cara a aquesta oligarquia, amb uns plantejaments progressistes, va aconseguir enderrocar
una monarquia obsoleta i proclamar la
II República. Malauradament, una vegada més, l’oligarquia cavernícola va
reaccionar amb un cop d’estat militar i
una llarga guerra civil amb milers de
víctimes. Matances que van continuar
en la postguerra per atemorir una població vençuda, que va defensar amb la
seva sang el seu esperit democràtic i
progressista. En aquests moments,
l’herència de Franco, de deixar-ho tot
“atado y bien atado” té plena vigència.
És clarament evident el fracàs d’una
transició que ha deixat intacta tota
l’oligarquia reaccionària.
DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ tan negativa, la reacció a Espanya, tot i estar basada bàsicament en una societat il·lusionada, té clares diferències en funció
dels entorns culturals dels seus territoris. Catalunya ja ha perdut la por i
planteja la creació d’un nou estat, amb
una forta societat civil, fillola del moviment llibertari, molt arrelat en la cultura catalana, tot i que en aquests moments estigui en desús. A la resta d’Espanya pel fenomen de Podemos, format
per un grup reduït d’intel·lectuals amb
una alta formació política, que pretenen liderar la neteja del sistema sense
qüestionar-lo. És evident que quelcom
està canviant o en vies de fer-ho.
Conseller delegat: Joan Vall i Clara.
Gerència Comercial: Anna Maria Ribas.
Direcció Comercial: Eva Negre (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències),
Maria Àngels Taulats (Setmanaris), Josep Sánchez (El 9) i Carles Gri
(Serveis al Lector).
Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Marc Massot (Programari),
Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch (Disseny).
Recursos Humans: Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch.
Producció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Concepció Casals.
La columna
David
Marín
Foscor
E
l centre d’art La Panera de Lleida presenta aquests dies una exposició que
només es pot contemplar en la més absoluta foscor. Es troba en una gran sala que
ocupa la planta baixa de l’edifici. La sala
està tancada fins a la darrera escletxa, per
tal que no hi entri ni un raig de llum. Per visitar-la cal anar a buscar un treballador del
museu. Ell obre la porta i fa una breu explicació en un petit rebedor mentre els ulls
s’habituen a la penombra. L’exposició Desvelo y traza, explica, és de l’artista Sara Ramo i l’ha produït el centre d’art Matadero
de Madrid. A continuació, el treballador
condueix els visitants cap a l’interior de la
sala enmig d’una foscor aclaparadora.
Amb una petita llanterna, assenyala el terra i guia els visitants fins a unes cadires situades en un punt que podria ser el centre
de la sala. Llavors apaga la llanterna i la negror esdevé absoluta. L’espectador es
queda sol, enmig d’un espai de dimensions desconegudes, envoltat d’escultures
que no pot veure però que intueix que hi
són, engolit en la més profunda obscuritat.
No hi ha indicacions. Només seure i mirar cap a la negror. En aquest úter artístic
l’obscuritat és tan completa que al principi
no hi ha diferència entre obrir i tancar els
ulls. Però, a mesura que passen els minuts, les pupil·les es dilaten, s’activen fotoreceptors que normalment estan inactius i
dispersos per la retina, i al final es comença a intuir la forma d’alguns objectes. Llavors l’espectador creu que pot situar-los
en l’espai, es fa una idea sobre la seva dimensió i intenta imaginar què representen, tot i no poder distingir què són ni de
quin material estan fets. Al cap de vint minuts, el treballador dóna la visita per acabada i porta el grup a la sortida. No diu res
dels objectes, ni encén el llum. Les escultures continuaran sent ombres en la foscor. L’espectador marxarà sense haver sabut què era realment allò que l’envoltava.
Després d’una exposició així, fins i tot
la llum de Lleida al desembre resulta radiant. La ciutat està magnífica sota uns
núvols espectaculars. L’espectador, convertit de nou en ciutadà, se’n va a fer unes
braves al Roma en bona companyia. Oblida l’exposició, riu uns acudits, beu una canya, comenta la situació política, mira
unes fotografies, queda per al cap setmana. Torna a casa distret, pensant en tot
allò que l’envolta, en la feina i les filles, en
les relacions i els somnis, en la joventut i
en el futur, caminant com sempre, alegre
i a les palpentes, enmig de la foscor.
36
|
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Societat
Manuel Irimia, del
Centre de Regulació
Genòmica, rebrà una
de les 328 beques
Starting Grants
Ajuts
europeus
per a joves
investigadors
Més lluny de trobar la s
ENFONSATS Càritas alerta que les
víctimes de la crisi necessitaran molt
de temps per recuperar-se del patiment
emocional PENÚRIES Puja el nombre
d’atesos, sobretot famílies amb fills petits
Persones ateses per Càritas 2014 FONT: CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA
Càritas parroquials i arxiprestals
BARCELONA
Lluny de cap símptoma
que hi hagi algun mínim
indici de recuperació econòmica entre les famílies,
Càritas Diocesana de Barcelona ha atès aquest any
24.000 persones amb problemes de diners, però
també amb una vulnerable salut física i emocional.
Sumades a les 150.000
persones ateses per les Càritas parroquials, fan un
total de 174.000, un 5%
més que l’any passat. Més
enllà de la contundència
dels números, el director
de l’entitat, Salvador Busquets, va subratllar ahir
que “la pobresa és més
profunda, perquè els problemes de les persones són
més greus i amb més patiment emocional”. Com a
conseqüència, són persones que requereixen més
atenció i també necessitaran més temps per recuperar-se i sortir de la precarietat i l’empobriment.
“No sé com està l’economia, ni si millora o no,
però les conseqüències negatives sobre les famílies
continuen i s’agreugen”,
va denunciar el cardenal
arquebisbe de Barcelona,
Lluís Martínez Sistach, en
la presentació del balanç
de l’acció social de l’arxidiòcesi (que comprèn Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, Sant Joan Despí,
Cornellà, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de
Gramenet i la comarca del
Maresme fins a Mataró).
Un bany de realitat que
arriba cada final d’any
quan no només Càritas, sinó moltes altres entitats
de trinxera –les que estan
a peu de carrer–, avaluen
la feina d’un any. La fotografia de Càritas continua
fent advertències que cada dia hi ha més persones
a la cuneta de la societat i
l’alerta es continua situant en les dificultats
materials i emocionals
que viuen les famílies amb
fills: més de la meitat de
les llars ateses aquest
2014 tenen fills menors,
això són més de 2.600
llars. O, per dir-ho més
clarament, un de cada
tres usuaris de Càritas a
Barcelona (6.700) són
menors de 18 anys.
Menys immigrants
En els últims balanços
anuals, l’entitat de l’Església havia destacat que la
pobresa és “cada cop més
crònica, extensa, intensa i
profunda” i ahir hi va afegir “més autòctona”. El
49% dels atesos són nascuts a l’Estat, mentre que
l’any 2009 només eren el
27%. Baixa sobretot el
nombre de persones de
l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, perquè moltes retornen als seus països d’origen. Pel que fa a la
cronificació, queda clara si
es veu que el 61% dels
usuaris ja havien rebut
ajuda en anys anteriors,
un percentatge que el
2009 era del 45%.
Apartat rere apartat, el
balanç de Càritas posa en
dubte les declaracions del
president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que
només fa quatre dies deia
174.000
Càritas Diocesana persones ateses
Les dades de 2014 són aproximades en espera del tancament d’any definitiu
Antigues
Noves
Sònia Pau
24.000
150.000
61%
Antigues
45%
de les persones
ateses ja
havien rebut
ajuda durant
anys anteriors
61%
55%
Noves
39%
49%
de les persones
ateses han nascut
a l’Estat espanyol
2014
2009
2009
24.000
35%
més de persones ateses el
2014 respecte
del 2009
han crescut els
serveis prestats
per Càritas el
2014 en relació
amb el 2009
Àfrica subsahariana
(2007-14)
9.339
Àsia
2014
Resta
42.000
Estat espanyol
2009
2014
49%
25%
14%
Magrib
Àfrica subsahariana
Àsia
Resta
2014
Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“Les conseqüències
negatives i doloroses
de la crisi no només
persisteixen, sinó que
han augmentat”
“Una part molt
significativa de les
famílies que atenem
amb fills ja no tenen
cap tipus d’ingrés”
“L’atenció psicològica
i el suport educatiu als
infants vulnerables
s’ha triplicat en els
últims anys”
Lluís Martínez Sistach
Salvador Busquets
Mercè Darnell
que “la crisi és història”.
Un balanç que alhora pinta un futur negre en qüestions com les conseqüències que tindrà aquesta
precarietat quotidiana en
el futur dels infants. Viure
en una llar on els pares no
tenen feina, on sovint han
exhaurit les prestacions
socials i on no es poden cobrir les necessitats bàsiques repercuteix en la salut física i emocional dels
infants. La responsable de
programes i serveis, Mercè Darnell, va subratllar
que, a banda de les ajudes
econòmiques, s’ha hagut
de triplicar el suport psicològic i educatiu als infants.
“Els nens són una esponja,
veuen plors i patiment. No
entenen el que passa, però
sí que noten que les coses
no van bé”, es va lamentar.
Vist el panorama, Càri-
CARDENAL ARQUEBISBE
DE BARCELONA
5%
3%
6%
Amèrica Central i del Sud
26.928
2009
20%
Magrib
+157%
56%
39%
Amèrica Central i del Sud
17.733
2007
27%
Estat espanyol
DIRECTOR CÀRITAS DIOCESANA
DE BARCELONA
RESPONSABLE PROGRAMES I SERVEIS
CÀRITAS DIOCESANA BARCELONA
4%
4%
4%
tas reclama a l’administració la priorització de
les polítiques socials amb
apostes com ara la garantia d’uns ingressos mínims per a les famílies
amb fills, la unificació i
simplificació de les prestacions socials i l’augment
del parc d’habitatges de
lloguer social i del nombre
d’ajudes al lloguer. Darnell també va demanar
que es reforci la xarxa
d’atenció en salut mental
infantil i juvenil. En el terreny de la infància, es considera necessari crear
més guarderies públiques
i millorar les beques menjador, així com establir
| Societat | 37
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
L’APUNT
L’informe de Càritas és demolidor i és la prova fefaent
que s’ha de tenir un nul sentit de la realitat per afirmar
davant dels grans empresaris que la “crisi és història
del passat”, com va fer Rajoy ara fa uns dies. Lluny
d’aquesta recuperació que diuen que comença a notar-se en l’àmbit macroeconòmic, el nombre de persones que han de recórrer a les entitats socials creix
Històries del
present
Pepa Masó
sense aturador. Càritas n’és testimoni directe, d’això i
de la cronificació de la pobresa, que fa que moltes persones, lluny de poder superar els mals temps que estan passant, constatin que han entrat en un carreró
sense sortida. No ens podem permetre que aquells a
qui la crisi ha expulsat del mercat laboral es converteixin en exclosos. Diu molt poc al nostre favor.
sortida
L’acció social de Càritas Diocesana
24.000 42.000
persones
ateses
serveis
prestats
307
projectes
Acollida
i acompanyament
10.800
Ajuda a necessitats
bàsiques
14.112
F
Formació i inserció
ssociolaboral
8.224
famílies
persones
persones
Amb l’arribada del fred, cada cop més famílies tenen problemes per pagar el rebut de la llum ■ JUDIT FERNÀNDEZ
Es busquen 50.000 firmes
contra els desnonaments
i la precarietat energètica
Migració
900
Salut mental
651
IInserció social
p
penitenciària
31
Habitatge
i sense llar
3.603
a Els promotors de la ILP d’habitatge i pobresa energètica comencen la recollida de
signatures a Avisen que hi ha 43 desnonaments diaris i parlen d’“emergència social”
743
S.P.
Gent gran
Família i infància
sistemes perquè els alumnes sense recursos puguin accedir amb normalitat a les activitats de suport i d’oci extraescolar.
Pobresa energètica
Càritas de Barcelona ha
destinat aquest any 4,1
milions d’euros en ajudes
directes per a necessitats
bàsiques d’alimentació,
habitatge, subministrament de llum i gas i medicaments. Entre les necessitats que es multipliquen, hi ha l’anomenada
pobresa energètica. L’entitat constata que, amb
l’augment de tarifes de
llum i gas, les famílies no
persones
persones
persones
persones
persones
2.292
persones
poden assumir aquesta
despesa. És per això que
l’any 2012 es van dedicar
uns 15.000 euros a ajudes per cobrir aquests
subministraments, mentre que aquest any s’han
superat els 85.000.
Un 74% de les persones
ateses estan a l’atur i un
12%, tot i treballar, no tenen recursos per cobrir
les necessitats bàsiques.
Busquets, però, va subratllar “el toc d’alerta”
que significa el fet que
s’hagi doblat el nombre
de pensionistes que han
de recórrer a l’entitat i
que ja representen el 4%
del total d’atesos. ■
BARCELONA
Per posar fre als 43 desnonaments que hi ha al dia i
també als talls de subministrament de llum o de
gas de què són víctimes el
10% dels ciutadans, ahir la
iniciativa legislativa popular (ILP) d’habitatge i pobresa energètica va fer un
pas més. Després que el 13
d’octubre la mesa del Parlament admetés a tràmit
la ILP, ahir es va iniciar la
campanya de recollida de
firmes. En calen un mínim
de 50.000 abans de tres
mesos perquè la iniciativa
es debati al Parlament.
El portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, va fer una crida a la
col·laboració dels ciutadans “per frenar l’emergència social que es viu a
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
320.000 450.000
famílies no poden mantenir
casa seva a una temperatura
adequada o han estat víctimes
de talls de subministrament.
habitatges buits hi ha a Catalunya: 100.000 de bancs,
80.000 de nova construcció i
270.000 de particulars.
Catalunya”. A més de la
PAH, entre els promotors
hi ha l’Observatori dels
Drets Econòmics i Socials
i Culturals (DESC) i
l’Aliança contra la Pobresa
Energètica (APE). “Es
tracta de lluitar contra el
sense sentit que hi hagi pisos buits i alhora persones
sense casa”, va indicar Macías. “Volem evidenciar la
necessitat que el govern
utilitzi les seves competències i adopti mesures
urgents a favor de les famí-
lies afectades per la crisi”,
hi va afegir Vanesa Valiño
en nom de l’Observatori
DESC. Mesures en l’àmbit
de l’habitatge, per exemple, per evitar que continuïn els desnonaments.
Els promotors de la ILP
van recordar que n’hi ha
hagut 50.000 des del començament de la crisi.
Per la seva banda, la
portaveu de l’APE, Maria
Campuzano, va plantejar
que a Catalunya hi ha en
aquests moments “més de
320.000 famílies en situació de pobresa energètica,
mentre que els ingressos
de les empreses subministradores no paren d’augmentar”. “Amb la ILP –va
explicar– es vol frenar la
concentració de la riquesa
per part de les grans
empreses de subministrament, entitats financeres,
fons voltor i grans immobiliàries.”
Precisament, el Parlament va aprovar ahir la
modificació del Codi de
Consum per incloure-hi
alguns punts contra la
pobresa energètica, va informar el Departament
d’Empresa i Ocupació.
Preveu que les empreses
suspenguin la interrupció
de l’aigua, la llum i el gas
“en els períodes crítics a
les famílies que acreditin
estar en situació de vulnerabilitat econòmica”. ■
44
|
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Ciutats
El peatge de la
C-32 serà per
quilòmetre
recorregut
A judici, els
imputats
de Pretòria
La mesura s’aplicarà
al Maresme i al
Garraf l’1 de gener, i
suposarà descomptes
de fins a un 80%
Agents de la Guàrdia Civil, van escorcollar
l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,
el 27 d’octubre del 2009 ■ QUIM PUIG
ONZE El jutge Ruz processa l’exalcalde colomenc, els exalts
càrrecs de CiU Prenafeta i Alavedra, i vuit persones més
DELICTES Se’ls acusa de tràfic d’influències, blanqueig i
suborn URBANISME Van cobrar 38 milions en tres ciutats
Mayte Piulachs
BARCELONA
Després de cinc anys d’instrucció, el magistrat de
l’Audiencia Nacional Pablo Ruz va donar ahir per
acabada la investigació del
cas Pretòria, centrada en
una trama politicourbanística “per cobrar abundants comissions” en tres
operacions a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, entre els anys 2001
i 2009. El jutge creu que hi
ha “indicis delictius” per
enviar a judici onze persones. Les principals: l’exalcalde de Santa Coloma de
Gramenet Bartomeu Muñoz (PSC); l’exdiputat socialista Luis Andrés García, Luigi; els exalts càrrecs de governs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i l’empresari Josep
Singla. Se’ls acusa dels delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de
capitals, i s’estima que van
guanyar entre tots uns 38
milions d’euros en “comissions il·legals”. S’haurien
comès delictes contra Hisenda, però estan prescrits, segons el jutge.
En l’operació Pallaresa,
el jutge Ruz manifesta, en
la interlocutòria, que el llavors alcalde de Santa Coloma de Gramenet, “abusant del seu càrrec com a
màxima autoritat de la localitat, va permetre que
Les xifres
—————————————————————————————————
14,9
milions d’euros [Prenafeta]
hauria obtingut l’exalt càrrec
de CiU en guanys “il·lícits”
segons el jutge Ruz.
—————————————————————————————————
6
milions d’euros [Alavedra]
són els guanys “il·lícits” atribuïts a l’exconseller de CiU
en el cas Pretòria.
—————————————————————————————————
5,8
milions d’euros [García]
són els guanys obtinguts pel
considerat el cervell de la trama, el diputat del PSC.
—————————————————————————————————
1,7
milions d’euros [Muñoz] són
les comissions que hauria cobrat l’exalcalde colomenc.
Luis Andrés García dirigís
i prengués les decisions
del projecte urbanístic,
que després va assumir
com a pròpies a canvi del
cobrament d’il·lícites i
elevades
comissions”,
mentre que l’exregidor
d’Urbanisme Manuel Dobarco, també processat,
“va contribuir-hi eficaçment”. Hi afegeix que
“van manipular l’adjudicació pública”, i es va adjudicar a una unió d’empreses, liderada per Proinosa, dirigida per Josep
Singla, també imputat.
Cerca en sis països
El magistrat precisa que
com que els imputats sabien que aquests solars es
revalorarien amb el canvi
de qualificació urbanística, en permetre’s la construcció d’un centre comercial i habitatges, García va amagar amb empreses instrumentals la seva
compra i la posterior venda a un preu superior. En
aquesta operació, s’assegura que García va guanyar unes plusvàlues d’1,5
milions, i Singla, 861.318
euros. El consistori va modificar diverses vegades la
qualificació dels solars de
la Pallaresa a benefici dels
privats i l’exalcalde Muñoz
va ser remunerat amb
unes comissions d’1,7 milions, entre el 2004 i el
2007, segons Pablo Ruz.
En la segona operació
urbanística, anomenada
Niesma, en uns solars a
Sant Andreu de Llavaneres, el magistrat exposa
que García va aprofitar
“la influència” que exercia sobre càrrecs públics
d’aquell
ajuntament,
mentre que Prenafeta i
Alavedra van fer servir
Els principals processats
———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Luis Andrés García
Bartomeu Muñoz
Macià Alavedra
Exdiputat del PSC, i cervell de
la trama urbanística
Exalcalde de Santa Coloma
de Gramenet (PSC)
Exconseller de la Generalitat
de Catalunya (1982-1997)
“l’ascendent que tenien
sobre aquests càrrecs derivats dels alts càrrecs
que van ocupar en el govern català durant els
anys vuitanta i noranta”,
segons Ruz, perquè fessin
un pla urbanístic a mida
dels seus interessos. El diputat socialista va guanyar 761.597 euros amb
la venda dels solars, i els
exalts càrrecs de CiU, una
comissió de 150.600 euros cada un, que es va
“amagar” en una empresa
de Lluís Prenafeta.
En la tercera operació,
a Badalona, els expolítics,
“amb
manipulacions”,
van aconseguir la transmissió d’uns terrenys públics del port de la ciutat,
que eren de Marina Bada-
lona, per revendre’ls, un
cop eren edificables i, per
tant, valien més. García
va guanyar-hi 2,3 milions
d’euros, i amb Prenafeta
i Alavedra es va repartir
una comissió total d’1,4
milions pagada per Espais i Procam.
De García, Prenafeta i
Alavedra, el magistrat assegura que “van amagar
| Ciutats | 45
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
L’APUNT
Els barrufets ja no
viuran tan lluny
Joan Tort
La sintonia dels dibuixos animats dels barrufets deia:
“Molt lluny d’aquí a l’altra banda de món és on viuen
contents els barrufets”. Doncs això s’ha acabat. Per algunes persones amb certes barreres mentals, Lleida és
lluny, però això és una gran mentida. Alguns es passen
més estona entre trens i metros a Barcelona que anant
de la Ciutat Comtal a la capital de la Terra Ferma. La re-
ivindicació no és nova i ve a tomb pel projecte d’emplaçar a Lleida un parc de lleure familiar dedicat als barrufets. Altres ciutats catalanes, espanyoles i europees volien aquest projecte, però per ara l’ha guanyat Lleida.
Perquè no tots els reclams turístics i avantatges en
noves inversions han d’anar al litoral. Repartint amb
seny les oportunitats, viurem més contents.
L’avinguda Icària
no canviarà de cara
a La reforma de l’artèria central de la Vila Olímpica es
farà mantenint-ne la fesomia actual, com ha triat el veïnat
Redacció
BARCELONA
L’avinguda Icària, l’artèria central de la Vila Olímpica de Barcelona, es remodelarà segons l’opció
més conservadora de les
plantejades als veïns en la
consulta ciutadana per
decidir la reforma, la que
no requereix ampliar ni el
tronc central per a vianants ni tampoc cap de les
dues voreres. L’opció C,
que ha estat l’escollida per
533 dels 838 veïns que
han participat en el procés, consisteix a reurbanitzar l’espai, el que inclou la remodelació de la
característica pèrgola, però preservant la fesomia
actual de l’avinguda. És a
dir, mantenir l’amplada de
les calçades i el nombre de
carrils de circulació, que
podrà seguir sent en els
dos sentits de la marxa.
Els treballs de remodelació inclouran també la reforma de
la pèrgola-escultura de l’avinguda ■ QUIM PUIG
El termini per votar va
començar el 24 de novembre i es va perllongar fins al
12 de setembre. Hi havia
tres opcions més. La primera, consistent a ampliar el passeig central,
amb més espai enjardinat
i per a vianants però mantenint els dos sentits de
circulació. En aquesta opció, la segona més escollida, amb 191 vots, s’hauria
afegit també un carril bici i
s’haurien perdut els aparcaments laterals. Les altres dues consistien a unir
el tronc central amb la vorera de la banda mar o de
la banda muntanya, respectivament, i eliminar
els carrils del costat corresponent tot deixant un
únic sentit de circulació.
L’opció triada és també
la més barata. La previsió
és executar l’obra en el
pròxim mandat. ■
OCI
———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Lluís Prenafeta
Josep Singla
Manuel Dobarco
Exsecretari de Presidència de
la Generalitat (1980-1990)
Empresari de la constructora
Proinosa
Exregidor d’Urbanisme de
Santa Coloma de Gramenet
les abundoses comissions
a través d’un entramat societari i financer”. Per això, també imputa la dona
de Prenafeta, Glòria Torres, i la d’Alavedra, Maria
Lluïsa Mas, per haver
amagat els diners en paradisos fiscals. Van fer declaracions complementàries
de l’IRPF després d’iniciar-se la investigació. Per
seguir el rastre d’aquests
diners, Ruz va demanar
comissions rogatòries a
sis països: els EUA, Costa
Rica, Portugal, Alemanya,
Suïssa i Andorra, i les darreres dades es van rebre
l’octubre passat, segons
fonts de l’Audiencia Nacional. Finalment, a Santa Coloma, el jutge també
inclou com a irregular el
contracte de neteja d’edificis de l’any 2009, entregat a Limasa, de l’imputat
Manuel Carrillo.
Ara, les defenses poden
presentar recursos contra
el processament dels onze
imputats, mentre que el
fiscal elaborarà l’escrit
d’acusació, indicant les penes de presó que demana
contra cada un d’ells. ■
500 fanals xinesos a Barcelona
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El Festival de Fanals Xinesos,
que inclou cinc-centes figures fetes amb seda i llums al
seu interior, es pot veure des
d’ahir i fins mitjan març al
Parc del Fòrum de Barcelona.
La mostra té 9.000 metres
quadrats i es pot visitar de dimarts a diumenge de les sis
de la tarda a les dotze de la
nit. Aquests fanals, que mesuren entre un i sis metres
d’alt i entre un i 25 metres de
llarg, estan fets amb bombetes LED. ■ ORIOL DURAN
| Ciutats | 51
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014
Els desnonaments,
sense fre a Girona
Un estudi insta
a potenciar
l’eix Girona
Perpinyà
a El tercer trimestre del 2014 es van dur a terme un 41%
L. Artigas
GIRONA
més de desnonaments que en el mateix període del 2013
Ure Comas
GIRONA
Els jutjats de primera instància de la demarcació de
Girona han practicat durant el tercer trimestre del
2014 –del juliol al setembre– un total de 423 “llançaments” de persones dels
seus habitatges. És a dir,
que han dut a terme l’execució d’una sentència de
desnonament, ja sigui a
través d’una entrega voluntària o no. La xifra és
un 41% superior a la del
mateix període de fa un
any, quan n’hi va haver
300, però inferior a la dels
anteriors trimestres del
2014 –542 en el primer
trimestre i 539 en el segon–. Aquestes són algunes de les dades de l’informe Efectes de la crisi en
els òrgans judicials, del
Consell General del Poder
Judicial (CGPJ), presentat fa uns dies.
—————————————————————————————————
Les PAH creuen
que no s’ha lluitat
prou per aturar
aquesta situació
—————————————————————————————————
Quan encara falta saber
les dades d’aquest tercer
trimestre del 2014, segons
les mateixes estadístiques
es calcula que, fins al setembre, hi ha hagut 1.504
llançaments practicats,
mentre que durant el mateix període del 2013, la xifra va ser de 1.833. Pel que
fa al tipus de llançament,
durant el 2013 van ser conseqüència d’execucions hipotecàries un total de 722,
mentre que aquests pri-
mers nou mesos del 2014
han estat 674. Pel que fa
als llançaments a conseqüència de la llei d’arrendaments urbans, la xifra el
2013 a la demarcació va
ser de 1.050 i en aquest període del 2014, de 505.
Aquestes últimes dades
indiquen també que durant el tercer trimestre
del 2014, i en comparació
amb el mateix trimestre
del 2013, va incrementarse un 66,4% el nombre
de llançaments a conseqüència d’execució hipotecària i un 20,2% el dels
que van ser conseqüència
de la llei de lloguer.
Les dades del CGPJ fan
concloure també que els
jutjats continuen rebent
un gran nombre d’execucions, que van tenir el seu
punt àlgid el 2010, amb
2.905 execucions hipote-
Un grup de persones el 13 de desembre, un any després que
desallotgessin el bloc de Salt ■ ACN
càries presentades als jutjats de la demarcació. Dels
set anys de crisi recollits
en l’informe del CGPJ
(2007-2013), el 2007 s’havien presentat 536 execucions als jutjats, el nombre
de les quals va créixer
anualment fins a una davallada el 2013, que van
quedar en 2.482 el 2013.
Aquestes dades posen
en relleu que els desnonaments no s’han aturat, tal
com denuncien des de fa
temps les diverses PAH.
Una majoria d’aquests casos, explica la PAH, corresponen a famílies d’origen estranger, que sovint
no tenen els mecanismes
per reaccionar i saber com
respondre a la demanda
de desnonament. ■
La Diputació de Girona i
l’Institut d’Economia i
Empresa Ignasi Villalonga van presentar ahir un
estudi sobre l’eix GironaPerpinyà, en què es proposen una sèrie d’actuacions a potenciar en matèria d’infraestructures i
logística. L’estudi, basat
en l’opinió de 19 agents
econòmics i socials del
territori, conclou que les
actuacions més prioritàries són la construcció de
la línia d’alta velocitat Perpinyà-Montpeller-Nimes,
la doble via per a mercaderies amb ample internacional per a tot el corredor
mediterrani i el desdoblament de l’N-II, a més de la
millora dels accessos al
port de Barcelona. Sobre
el primer tema, s’adverteix que “sense aquesta
baula l’expectativa de
competitivitat del corredor queda frustrada”. ■
P44,45
JUDICIAL
El jutge del cas Pretòria
porta a judici onze imputats
NOMS · Ruz processa l’exalcalde de Santa Coloma i els exalts càrrecs de CiU Alavedra
i Prenafeta DELICTES · Se’ls acusa de tràfic d’influències, blanqueig i suborn
P50
OCI
www.elpuntavui.cat · @elpuntavui
Ciutats
Divendres
19
Desembre del
2014
Dipòsit legal:
B20.249-1976
Amb el suport:
Una imatge virtual de com quedaria la transformació de l’actual recinte municipal de les Basses en convertir-se en parc temàtic ■ EL PUNT AVUI
47 milions per al parc dels Barrufets
Lleida negocia amb 15 inversors i ja ha signat l’acord per fer servir la marca dels nans
Una imatge recent de la
C-32 al Maresme ■ ARXIU
La Generalitat no concreta
encara els ajuts i deixa de marge
fins al 9 de gener per a la
presentació d’informes de danys
5
1 0 0 0 2 9
El Vallès vol
fer neteja
dels arbres
caiguts el
febrer vinent
4 2 7 9 5 5
El conseller Vila
anuncia també que
s’invertiran 21
milions per millorar
els accessos a la via
P48
1
Peatge
tancat per
als usuaris
de la C-32
a partir
del gener
SUCCESSOS
8
El jutge aixeca el secret de
sumari de la part referent a
Ambulàncies Baix Ebre i demana
1,2 milions de fiança al president
P46
4 5
Més imputats
i fiança d’1,2
milions en la
peça ebrenca
del cas Innova
INFRAESTRUCTURES
1
P49
GIRONA: Santa Eugènia, 42. 17005. Tel. 972 18 64 00
BARCELONA: C/Diputació, 284, 4t. 08009. Tel. 93 227 66 00
JUDICIAL
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #1
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=1&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #2
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=2&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #3
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=3&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #8
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=8&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #16
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=16&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #28
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=28&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #37
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=37&paper=A4
1/1
19/12/2014
Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 19 dic. 2014 - Page #81
http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=23142014121900000000001001&page=81&paper=A4
1/1