1. No category

BUTLLETÍ OFICIAL
DEL PARL AMENT DE CATALUNYA
XI legislatura · quart període · número 333 · dijous 16 de febrer de 2017
TAU L A D E C O N T I N G U T
1. Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulació
1.10. Acords i resolucions
Resolució 450/XI del Parlament de Catalunya, per la qual es ratifica la designació de
David Bondia Garcia com a membre de l’Equip de Treball del Síndic de Greuges per
a la Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants
284-00014/11
Adopció9
3. Tramitacions en curs
3.01. Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma
3.01.01. Projectes de llei
Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017
200-00019/11
Correcció d’errades de publicació (BOPC 324)10
Projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic;
de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i
transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost
sobre les estades en establiments turístics
200-00020/11
Correcció d’errades de publicació (BOPC 322)12
Projecte de llei de comerç, serveis i fires
200-00022/11
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat13
3.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions
3.10.25. Propostes de resolució
Proposta de resolució sobre la condemna de l’assassinat de l’activista mexicà Isidro Baldenegro López
250-00799/11
Tramesa a la Comissió14
Termini de presentació d’esmenes14
Proposta de resolució sobre la construcció d’un institut a Cervelló
250-00800/11
Tramesa a la Comissió14
Termini de presentació d’esmenes14
Proposta de resolució de suport al Cos d’Agents Rurals
250-00801/11
Tramesa a la Comissió14
Termini de presentació d’esmenes14
Proposta de resolució sobre la construcció del CAP Gavà 3
250-00802/11
Tramesa a la Comissió15
Termini de presentació d’esmenes15
Dos fascicles, fascicle primer
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre els serveis d’atenció primària de Gavà
250-00803/11
Tramesa a la Comissió15
Termini de presentació d’esmenes15
Proposta de resolució sobre l’aeroport de Lleida-Alguaire
250-00804/11
Tramesa a la Comissió15
Termini de presentació d’esmenes15
Proposta de resolució sobre la seguretat ciutadana a Montornès del Vallès
250-00805/11
Tramesa a la Comissió15
Termini de presentació d’esmenes16
Proposta de resolució sobre el millorament de la carretera C-17
250-00806/11
Tramesa a la Comissió16
Termini de presentació d’esmenes16
Proposta de resolució sobre el traspàs de la propietat del Canal Olímpic a l’Ajuntament de Castelldefels
250-00807/11
Tramesa a la Comissió16
Termini de presentació d’esmenes16
Proposta de resolució sobre la racionalització dels horaris de la línia R3 de rodalia
250-00808/11
Tramesa a la Comissió16
Termini de presentació d’esmenes16
Proposta de resolució sobre els insults rebuts per una regidora de l’Ajuntament de
Badalona
250-00809/11
Tramesa al Ple17
Termini de presentació d’esmenes17
Proposta de resolució sobre el web de tràmits de la Generalitat
250-00810/11
Tramesa a la Comissió17
Termini de presentació d’esmenes17
Proposta de resolució sobre les millores en la informació i l’accessibilitat de les estacions de la xarxa ferroviària de Catalunya
250-00811/11
Tramesa a la Comissió17
Termini de presentació d’esmenes17
Proposta de resolució sobre l’accés a les activitats complementàries en els centres
que reben finançament públic
250-00812/11
Tramesa a la Comissió17
Termini de presentació d’esmenes18
Proposta de resolució sobre l’atenció pediàtrica a l’Hospital de Sant Celoni
250-00813/11
Tramesa a la Comissió18
Termini de presentació d’esmenes18
Proposta de resolució sobre els ajuts per a l’adquisició de llibres de text
250-00814/11
Tramesa a la Comissió18
Termini de presentació d’esmenes18
Proposta de resolució sobre les quotes en els centres públics
250-00815/11
Tramesa a la Comissió18
Termini de presentació d’esmenes18
Proposta de resolució sobre les quotes del servei de menjador
250-00816/11
Tramesa a la Comissió19
Termini de presentació d’esmenes19
Taula de contingut
2
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre les activitats extraescolars
250-00817/11
Tramesa a la Comissió19
Termini de presentació d’esmenes19
Proposta de resolució sobre la jornada escolar
250-00818/11
Tramesa a la Comissió19
Termini de presentació d’esmenes19
Proposta de resolució sobre l’autonomia dels centres educatius
250-00819/11
Tramesa a la Comissió19
Termini de presentació d’esmenes20
Proposta de resolució sobre el projecte pedagògic i la programació de l’oferta
250-00820/11
Tramesa a la Comissió20
Termini de presentació d’esmenes20
Proposta de resolució sobre el projecte pedagògic dels centres educatius
250-00821/11
Tramesa a la Comissió20
Termini de presentació d’esmenes20
Proposta de resolució sobre les sortides i les colònies escolars
250-00822/11
Tramesa a la Comissió20
Termini de presentació d’esmenes20
Proposta de resolució sobre la participació del Govern a la Conferència per a Afers
Relacionats amb la Unió Europea
250-00823/11
Tramesa a la Comissió21
Termini de presentació d’esmenes21
Proposta de resolució sobre el seguiment de les resolucions del Parlament trameses
als organismes internacionals
250-00824/11
Tramesa a la Comissió21
Termini de presentació d’esmenes21
Proposta de resolució de rebuig de les expressions violentes contra el conseller
de Salut
250-00825/11
Tramesa a la Comissió21
Termini de presentació d’esmenes21
Proposta de resolució sobre les ambulàncies pediàtriques
250-00826/11
Tramesa a la Comissió21
Termini de presentació d’esmenes22
Proposta de resolució sobre el cobrament de l’impost de béns immobles a les societats concessionàries de les autopistes de peatge
250-00827/11
Tramesa a la Comissió22
Termini de presentació d’esmenes22
Proposta de resolució sobre la contractació pública
250-00828/11
Tramesa a la Comissió22
Termini de presentació d’esmenes22
Proposta de resolució sobre la contractació pública
250-00829/11
Tramesa a la Comissió22
Termini de presentació d’esmenes22
Proposta de resolució sobre la contractació administrativa
250-00830/11
Tramesa a la Comissió23
Termini de presentació d’esmenes23
Taula de contingut
3
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la contractació administrativa
250-00831/11
Tramesa a la Comissió23
Termini de presentació d’esmenes23
Proposta de resolució sobre el subministrament elèctric a la Torre de Cabdella
250-00832/11
Tramesa a la Comissió23
Termini de presentació d’esmenes23
Proposta de resolució sobre els criteris d’admissió dels alumnes als centres d’ensenyament sufragats amb fons públics
250-00833/11
Presentació: GP C’s24
Proposta de resolució sobre la supressió del panga dels menús d’institucions públiques
250-00834/11
Presentació: GP C’s25
Proposta de resolució sobre l’assetjament a dos alumnes de l’Escola Gaspar de
Portolà, de Balaguer
250-00835/11
Presentació: GP PPC26
Proposta de resolució sobre l’aprovació del programa operatiu de justificació dels
ajuts per al sector de la fruita i l’hortalissa
250-00836/11
Presentació: GP PPC28
Proposta de resolució sobre l’Escola El Despujol, de les Masies de Voltregà
250-00837/11
Presentació: GP C’s, GP SOC, GP CSP, GP PPC, GP CUP-CC29
Proposta de resolució sobre les sancions de trànsit als conductors de vehicles
d’emergència
250-00838/11
Presentació: GP PPC30
Proposta de resolució sobre uns fets ocorreguts a Mataró i Balaguer
250-00839/11
Presentació: GP C’s31
Proposta de resolució sobre les actuacions de control de la fauna i l’afectació en
la seguretat viària
250-00840/11
Presentació: GP C’s34
Proposta de resolució sobre els treballs relacionats amb l’economia col·laborativa
del Govern de la Generalitat
250-00841/11
Presentació: GP C’s35
Proposta de resolució sobre el millorament de les comunicacions viàries a Artés
250-00842/11
Presentació: GP JS36
Proposta de resolució sobre les recomanacions de la Sindicatura de Comptes al
Compte general de la Generalitat corresponent al 2013
250-00843/11
Presentació: GP C’s37
Proposta de resolució sobre el compliment de les recomanacions de la Sindicatura
de Comptes al Compte general de la Generalitat corresponent al 2013
250-00844/11
Presentació: GP C’s38
Proposta de resolució sobre l’accés de les internes dels centres penitenciaris als
productes de primera necessitat
250-00845/11
Presentació: GP C’s39
Proposta de resolució sobre la situació dels jutjats socials a les instal·lacions de la
Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat
250-00846/11
Presentació: GP C’s40
Taula de contingut
4
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la protecció de la zona des Codolar, de Tossa de Mar,
i els àmbits de Pola i Giverola i de Salions, de Sant Feliu de Guíxols i sobre l’avarament a Tossa de Mar
250-00847/11
Presentació: GP JS41
Proposta de resolució sobre el CAP Muralles, de Tarragona
250-00848/11
Presentació: GP C’s42
Proposta de resolució sobre l’actualització del Portal de Conciliacions
250-00849/11
Presentació: GP C’s43
Proposta de resolució sobre la instal·lació de canviadors de bolquers en edificis públics i privats i la conscienciació en la igualtat i la coresponsabilitat
250-00850/11
Presentació: GP C’s44
Proposta de resolució sobre la carretera C-1413 al pas per Caldes de Montbui
250-00851/11
Presentació: GP SOC45
Proposta de resolució sobre la carretera C-1415b al pas per Santa Eulàlia de Ronçana
250-00852/11
Presentació: GP SOC46
Proposta de resolució sobre les aglomeracions a la línia S2 dels Ferrocarrils de la
Generalitat
250-00853/11
Presentació: GP SOC46
Proposta de resolució sobre l’elaboració d’una campanya de sensibilització de la
discriminació laboral per l’embaràs
250-00854/11
Presentació: GP C’s47
3.10.60. Procediments relatius a la memòria anual i a altres informes de la
Sindicatura de Comptes
Procediment relatiu a l’Informe de fiscalització 26/2016, sobre l’Agència Catalana de
Patrimoni Cultural, corresponent al 2014
256-00022/11
Presentació: síndic major, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya49
Termini per a proposar compareixences49
Procediment relatiu a l’Informe de fiscalització 27/2016, sobre les eleccions per a
determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya, del 2016
256-00023/11
Presentació: síndic major, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya49
Termini per a proposar compareixences50
3.10.65. Projectes i propostes de resolució d’actuació davant les Corts Generals
Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei
de reforma de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal, de despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi
270-00005/11
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat50
3.30. Altres tramitacions
3.30.04. Procediments relatius als informes del Síndic de Greuges
Informe del Síndic de Greuges al Parlament corresponent al 2016
360-00020/11
Tramesa a la Comissió50
3.30.06. Procediments relatius a les corporacions locals i a altres informes o
memòries de la Sindicatura de Comptes
Procediment relatiu a l’Informe de fiscalització 23/2016, sobre el Consell Comarcal
del Barcelonès
258-00015/11
Pròrroga del termini per a debatre el procediment51
Taula de contingut
5
BOPC 333
16 de febrer de 2017
4. Informació
4.45. Composició dels òrgans del Parlament
4.45.05. Comissions legislatives
Composició del Grup de Treball de Control del Principi de Subsidiarietat i de Seguiment del Dret de la Unió Europea
409-00001/11
Substitució de diputats52
4.45.10. Comissions específiques creades pel Reglament o per lleis
Composició de la Comissió del Síndic de Greuges
412-00004/11
Elecció de lA vicepresidentA52
4.45.13. Comissions específiques d’estudi
Composició de la Comissió d’Estudi de l’Emprenedoria i dels Autònoms
406-00004/11
Adscripció de diputats del GP SOC53
4.50. Compliment de resolucions i de mocions
4.50.01. Compliment de resolucions
Control del compliment de la Resolució 233/XI, sobre el control dels mosquits i la
mosca negra a les Terres de l’Ebre
290-00218/11
Informe relatiu al compliment de la Resolució 53
Control del compliment de la Resolució 293/XI, sobre la seu judicial de Tortosa
290-00269/11
Informe relatiu al compliment de la Resolució 54
Control del compliment de la Resolució 295/XI, sobre la creació d’un protocol per
a la pràctica d’analítiques als interns dels centres penitenciaris
290-00271/11
Informe relatiu al compliment de la Resolució 54
Control del compliment de la Resolució 316/XI, sobre les exportacions d’armes a
països que vulneren el dret internacional
290-00291/11
Informe relatiu al compliment de la Resolució 55
4.50.02. Compliment de mocions
Control del compliment de la Moció 59/XI, sobre la política aeroportuària
390-00059/11
Informe relatiu al compliment de la Moció56
Control del compliment de la Moció 86/XI, sobre polítiques agràries, ramaderes i
forestals
390-00086/11
Designació de la Comissió competent56
Control del compliment de la Moció 87/XI, sobre la competitivitat de l’empresa catalana
390-00087/11
Designació de la Comissió competent57
Control del compliment de la Moció 88/XI, sobre les retribucions públiques
390-00088/11
Designació de la Comissió competent57
Control del compliment de la Moció 89/XI, sobre els feminismes
390-00089/11
Designació de la Comissió competent57
Control del compliment de la Moció 90/XI, sobre el transport públic i la mobilitat
sostenible
390-00090/11
Designació de la Comissió competent57
Control del compliment de la Moció 91/XI, sobre el dret a morir dignament
390-00091/11
Designació de la Comissió competent57
Taula de contingut
6
BOPC 333
16 de febrer de 2017
4.53. Sessions informatives, compareixences i audiències
4.53.03. Sol·licituds de sessió informativa
Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió de la Infància amb la consellera de
Treball, Afers Socials i Famílies perquè informi sobre la situació dels centres de
menors tutelats
354-00115/11
Canvi de Comissió tramitadora58
4.53.05. Sol·licituds de compareixença i propostes d’audiència
Sol·licitud de compareixença del director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència davant la Comissió de la Infància perquè informi sobre la situació dels centres de menors tutelats
356-00464/11
Canvi de Comissió tramitadora58
4.87. Procediments davant el Tribunal Constitucional
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
Recurs d’empara 3292-2016, interposat pel Grup Parlamentari del Partit Popular de
Catalunya contra els acords de la Mesa del Parlament de Catalunya de l’1 i el 8 de
març de 2016
383-00006/11
Al·legacions del Parlament58
4.90. Règim interior
4.90.10. Càrrecs i personal
Encàrrec de la gestió del Registre de grups d’interès
Acord79
Taula de contingut
7
Aquesta publicació és impresa en
paper ecològic (definició europea
ECF), en compliment del que
estableix la Resolució 124/III del
Parlament, sobre la utilització del
paper reciclat en el Parlament i en
els departaments de la Generalitat,
adoptada el 30 d’abril de 1990.
Els documents publicats en el
Butlletí Oficial del Parlament de
Catalunya (BOPC) són una
reproducció fidel dels documents
originals entrats al Registre.
La numeració del BOPC no està
necessàriament vinculada a una
sola data.
Imprès al Parlament
ISSN: 0213-7798
DL: B-20.066-1980
www.parlament.cat
BOPC 333
16 de febrer de 2017
1.
Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulació
1.10.
Acords i resolucions
Resolució 450/XI del Parlament de Catalunya, per la qual es ratifica
la designació de David Bondia Garcia com a membre de l’Equip
de Treball del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i
d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants
284-00014/11
ADOPCIÓ
Comissió del Síndic de Greuges, sessió 11, 13.02.2017, DSPC-C 316
La Comissió del Síndic de Greuges, en la sessió tinguda el dia 13 de febrer de
2017, conformement a l’article 76.4 de la Llei 24/2009, del 23 de desembre, del Sín­
dic de Greuges, havent considerat la proposta presentada pel síndic de greuges, ha
adoptat la següent
Resolució
El Parlament de Catalunya ratifica la designació, feta pel síndic de greuges, de
David Bondia Garcia com a membre de l’Equip de Treball del Síndic de Greuges
per a la Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o De­
gradants.
Palau del Parlament, 13 de febrer de 2017
La secretària de la Comissió en funcions, Noemí de la Calle Sifré; la presidenta
de la Comissió, Rosa Maria Ibarra Ollé
1.10. Acords i resolucions
9
BOPC 333
16 de febrer de 2017
3.
Tramitacions en curs
3.01.
Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma
3.01.01.
Projectes de llei
Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al
2017
200-00019/11
CORRECCIÓ D’ERRADES DE PUBLICACIÓ (BOPC 324)
En el BOPC 324
A la pàgina 50
On hi diu:
«VII. Mesures en altres matèries»
Hi ha de dir:
«VII. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en altres matèries»
On hi diu:
«VIII. Mesures en matèria econòmica subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«VIII. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
econòmica»
A la pàgina 51
On hi diu:
«IX. Mesures en matèria de personal subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«IX. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria de
personal»
On hi diu:
«X. Mesures en matèria d’ensenyament, universitats i recerca subjectes a la dis­
ponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«X. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria d’ensenyament, universitats i recerca»
A la pàgina 60
On hi diu:
«XI. Mesures en matèria de comunicació, cultura i esports subjectes a la dispo­
nibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XI. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria de
comunicació, cultura i esports»
A la pàgina 63
On hi diu:
«XII. Mesures en matèria de salut subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XII. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria de salut»
3.01.01. Projectes de llei
10
BOPC 333
16 de febrer de 2017
A la pàgina 79
On hi diu:
«XIII. Mesures en matèria de benestar, afers socials i igualtat subjectes a la dis­
ponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XIII. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria de
benestar, afers socials i igualtat»
A la pàgina 98
On hi diu:
«XIV. Mesures en matèria d’habitatge subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XIV. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
d’habitatge»
A la pàgina 100
On hi diu:
«XV. Mesures en matèria d’interior subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XV. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
d’interior»
A la pàgina 103
On hi diu:
«XVI. Mesures en matèria de justícia subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XVI. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
de justícia»
A la pàgina 105
On hi diu:
«XVII. Mesures en matèria de cultura subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XVII. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
de cultura»
A la pàgina 109
On hi diu:
«XVIII. Mesures en matèria empresarial subjectes a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XVIII. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
empresarial»
A la pàgina 112
On hi diu:
«XIX. Mesures en matèria de territori, infraestructures i medi ambient subjectes
a la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XIX. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria de
territori, infraestructures i medi ambient»
3.01.01. Projectes de llei
11
BOPC 333
16 de febrer de 2017
A la pàgina 132
On hi diu:
«XX. Mesures en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca subjectes a la dispo­
nibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XX. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, en matèria
d’agricultura, ramaderia i pesca»
A la pàgina 135
On hi diu:
«XXI. Mesures de suport als ens locals i al Consell General d’Aran subjectes a
la disponibilitat pressupostària»
Hi ha de dir:
«XXI. Mesures, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, de suport als
ens locals i al Consell General d’Aran»
Projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del
sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de
la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements
radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de
l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les
estades en establiments turístics
200-00020/11
CORRECCIÓ D’ERRADES DE PUBLICACIÓ (BOPC 322)
En el BOPC 322
A la pàgina 25
Títol o epígraf: Article 21. Règim transitori per a l’exercici del 2017
On hi diu:
«Article 21. Règim transitori per a l’exercici del 2017
1. L’exercici del 2017 de l’impost sobre grans establiments comercials consta de
dos períodes impositius:
a) El període impositiu comprès entre l’1 de gener i el dia anterior a l’entrada en
vigor de l’impost establerta per la lletra a de la disposició final setena, per a la liqui­
dació del qual és aplicable la Llei 16/2000, del 29 de desembre, de l’impost sobre
grans establiments comercials, i les normes que la despleguen.
b) El període impositiu comprès entre el dia d’entrada en vigor de l’impost esta­
blerta per la lletra a de la disposició final setena i el 31 de desembre de 2017, en què
és aplicable la regulació de l’impost continguda en aquest capítol i en les normes
que el despleguin.
[...]»
Hi ha de dir:
«Article 21. Règim transitori per a l’exercici del 2017
1. L’exercici del 2017 de l’impost sobre grans establiments comercials consta de
dos períodes impositius:
a) El període impositiu comprès entre l’1 de gener i el dia anterior a l’entrada
en vigor de l’impost establerta per la lletra a de la disposició final cinquena, per a
la liquidació del qual és aplicable la Llei 16/2000, del 29 de desembre, de l’impost
sobre grans establiments comercials, i les normes que la despleguen.
3.01.01. Projectes de llei
12
BOPC 333
16 de febrer de 2017
b) El període impositiu comprès entre el dia d’entrada en vigor de l’impost establerta per la lletra a de la disposició final cinquena i el 31 de desembre de 2017, en
què és aplicable la regulació de l’impost continguda en aquest capítol i en les normes que el despleguin.
[...]»
A la pàgina 28:
Títol o epígraf: Article 34. Tipus de gravamen i quota
On hi diu:
Article 34. Tipus de gravamen i quota
1. La quota tributària s’obté de multiplicar el nombre d’estades pel tipus del gra­
vamen corresponent segons el tipus d’establiment o equipament turístic i localitza­
ció, d’acord amb la tarifa següent:
Tarifa general (en euros)
Barcelona
ciutat
Resta de
Catalunya
Tarifa
especial (en
euros)
1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de
luxe i establiment o equipament de categoria
equivalent
2,25
2,25
5,00
2. Hotel de 4 estrelles i 4 superior, i establiment o equipament de categoria equivalent
1,10
0,90
3,50
3. Habitatges d’ús turístic
2,25
0,90
-
4. Resta d’establiments i equipaments
0,65
0,45
2,50
Tipus d’establiment
5. Embarcació de creuer
Més de 12 hores
12 hores o menys
2,25
0,65
Hi ha de dir:
Article 34. Tipus de gravamen i quota
1. La quota tributària s’obté de multiplicar el nombre d’estades pel tipus del gravamen corresponent segons el tipus d’establiment o equipament turístic i localització, d’acord amb la tarifa següent:
Tarifa general (en euros)
Barcelona
ciutat
Resta de
Catalunya
Tarifa
especial (en
euros)
1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping
de luxe i establiment o equipament de
categoria equivalent
2,25
2,25
5,00
2. Hotel de 4 estrelles i 4 superior, i establiment o equipament de categoria equivalent
1,10
0,90
3,50
3. Habitatges d’ús turístic
2,25
0,90
-
4. Resta d’establiments i equipaments
0,65
0,45
2,50
Tipus d’establiment
5. Embarcació de creuer
Més de 12 hores
12 hores o menys
2,25
0,65
-
Projecte de llei de comerç, serveis i fires
200-00022/11
PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES A LA TOTALITAT
Sol·licitud: GP C’s; GP PPC (reg. 50965; 51039).
Pròrroga: 1 dia hàbil.
Finiment del termini: 20.02.2017; 12:00 h.
3.01.01. Projectes de llei
13
BOPC 333
16 de febrer de 2017
3.10.
Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions
3.10.25.
Propostes de resolució
Proposta de resolució sobre la condemna de l’assassinat de
l’activista mexicà Isidro Baldenegro López
250-00799/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucio­
nals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la construcció d’un institut a Cervelló
250-00800/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució de suport al Cos d’Agents Rurals
250-00801/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Interior.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
14
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la construcció del CAP Gavà 3
250-00802/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Salut.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre els serveis d’atenció primària de Gavà
250-00803/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Salut.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre l’aeroport de Lleida-Alguaire
250-00804/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la seguretat ciutadana a Montornès del
Vallès
250-00805/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Interior.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
15
BOPC 333
16 de febrer de 2017
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el millorament de la carretera C-17
250-00806/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el traspàs de la propietat del Canal
Olímpic a l’Ajuntament de Castelldefels
250-00807/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la racionalització dels horaris de la línia
R3 de rodalia
250-00808/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
16
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre els insults rebuts per una regidora de
l’Ajuntament de Badalona
250-00809/11
TRAMESA AL PLE
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el web de tràmits de la Generalitat
250-00810/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Cultura.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre les millores en la informació i
l’accessibilitat de les estacions de la xarxa ferroviària de Catalunya
250-00811/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre l’accés a les activitats complementàries
en els centres que reben finançament públic
250-00812/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
17
BOPC 333
16 de febrer de 2017
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre l’atenció pediàtrica a l’Hospital de Sant
Celoni
250-00813/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Salut.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre els ajuts per a l’adquisició de llibres de
text
250-00814/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre les quotes en els centres públics
250-00815/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
18
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre les quotes del servei de menjador
250-00816/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre les activitats extraescolars
250-00817/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la jornada escolar
250-00818/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre l’autonomia dels centres educatius
250-00819/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
19
BOPC 333
16 de febrer de 2017
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el projecte pedagògic i la programació
de l’oferta
250-00820/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el projecte pedagògic dels centres
educatius
250-00821/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre les sortides i les colònies escolars
250-00822/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Ensenyament.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
20
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la participació del Govern a la
Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea
250-00823/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Instituci­
onals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el seguiment de les resolucions del
Parlament trameses als organismes internacionals
250-00824/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Instituci­
onals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució de rebuig de les expressions violentes contra
el conseller de Salut
250-00825/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Salut.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre les ambulàncies pediàtriques
250-00826/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Salut.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
21
BOPC 333
16 de febrer de 2017
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el cobrament de l’impost de béns
immobles a les societats concessionàries de les autopistes de
peatge
250-00827/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la contractació pública
250-00828/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Instituci­
onals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la contractació pública
250-00829/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Instituci­
onals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
22
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la contractació administrativa
250-00830/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Instituci­
onals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre la contractació administrativa
250-00831/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Instituci­
onals i Transparència.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Proposta de resolució sobre el subministrament elèctric a la Torre de
Cabdella
250-00832/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió d’Empresa i Coneixement.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES
Termini: 7 dies hàbils (del 17.02.2017 al 27.02.2017).
Finiment del termini: 28.02.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
3.10.25. Propostes de resolució
23
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre els criteris d’admissió dels alumnes als
centres d’ensenyament sufragats amb fons públics
250-00833/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 49894 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlamento
Carlos Carrizosa Torres, portavoz, Martín Eusebio Barra López, diputado del
Grup Parlamentari de Ciutadans, de acuerdo con lo establecido por los artículos 164
y 165 del Reglamento del Parlamento, presentan la Propuesta de resolución sobre
los criterios de admisión de alumnado en los centros de enseñanza sufragados con
fondos públicos, para que sea sustanciada ante la Comissió d’Ensenyament, con el
siguiente texto:
Exposición de motivos
El pasado 23 de enero se presentaron en la sede del Síndic de Greuges las Re­
comendaciones y Propuestas para la gestión del proceso de admisión de alumnado.
Entre estas recomendaciones figura la siguiente: «Suprimir el criteri complementa­
ri relacionat amb el fet de tenir malalties digestives cròniques, previst en el Decret
75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat
als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics».
El mencionado decreto, en el penúltimo punto de su anexo, establece que «Pel fet
que l’alumne o alumna tingui una malaltia crònica que afecti el seu sistema digestiu,
endocrí o metabòlic, inclosa la celiaquia: 10 punts».
Según el Departament d’Ensenyament, modificar el mencionado decreto haría
que la recomendación de retirada de este criterio entrara en vigor el curso 2018-2019
no obstante, estando próxima la apertura del plazo de preinscripción para el curso
2017-2018 (inicialmente prevista para el próximo marzo) se ha despertado cierta in­
certidumbre sobre los criterios que se aplicarán en este próximo curso.
Esta decisión de suprimir el criterio mencionado se intenta justificar por el hecho
de que más del 90% de los institutos de secundaria ha implantado la jornada inten­
siva y se ha cerrado el servicio de comedor y cantina escolar. Al mismo tiempo se
afirma por parte de la Consellería que «todas las escuelas catalanas están preparadas
para ofrecer un servicio sin gluten». También se intenta justificar esta decisión por­
que, al parecer, se han detectado abusos e intentos de fraude utilizando este criterio.
Si bien es cierto que en la mayoría de institutos ha cerrado el servicio de co­
medor escolar, esto no afecta a los ciclos de infantil o primaria en los que se sigue
ofreciendo este servicio. Asimismo, afirmar que todas las escuelas catalanas pue­
den ofrecer un servicio sin gluten resulta contradictorio con el hecho de que ofrecer
este servicio no es obligatorio por ley, y porque se han detectado muchos casos de
contaminación cruzada, con afectación para la salud de enfermos de celiaquía, por
desconocimiento o escaso control en el manejo de alimentos en la cocina o come­
dor escolar.
Respecto a los intentos de fraude, hay que destacar que el criterio que se preten­
de anular tenía un enunciado tan amplio que incluía cualquier enfermedad crónica
que afectase al sistema digestivo, endocrino o metabólico, incluso en los casos en
los que la dieta no fuera un factor absolutamente determinante. Por otra parte, es
responsabilidad de la Consellería poner los medios para evitar o detectar los posi­
bles abusos si se producen, pero en ningún caso se debe aplicar un criterio tan res­
trictivo que haga que «paguen justos por pecadores».
Hay que destacar que en el enunciado del criterio que se pretende anular, se men­
ciona de forma explícita únicamente una enfermedad, la celiaquía, una patología
claramente diferenciable y sistémica (que ataca a todo el organismo) y para la que
una alimentación libre de gluten no es una opción voluntaria, sino una necesidad
3.10.25. Propostes de resolució
24
BOPC 333
16 de febrer de 2017
incuestionable en todas y cada una de las ingestas diarias. La alimentación libre de
gluten es el medicamento de los celíacos, es la terapia necesaria para mantener su
salud.
Por todo ello, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la siguiente:
Propuesta de resolución
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Seguir aplicando en los ciclos de infantil y primaria, y para aquellos institutos
que sigan ofreciendo servicio de comedor escolar, 10 puntos adicionales en el caso
de que el alumno/a esté diagnosticado de enfermedad celíaca.
2. Controlar la correcta aplicación del punto anterior, mediante la solicitud a la
familia del alumno/a de un informe médico elaborado por profesionales del servi­
cio público de salud o de un centro adscrito al Siscat, que exprese un diagnóstico de
certeza de enfermedad celíaca.
3. Considerar la posibilidad de ampliar a alguna otra patología concreta, en la
que la dieta sea también un factor claramente determinante para la salud del alum­
no/a, la concesión de puntos adicionales para la selección de centro escolar en los
ciclos de infantil y primaria, y para aquellos institutos que sigan ofreciendo servicio
de comedor escolar.
Palacio del Parlamento, 6 de febrero de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portavoz; Martín Eusebio Barra López, diputado, GP C’s
Proposta de resolució sobre la supressió del panga dels menús
d’institucions públiques
250-00834/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 49921 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Jorge Soler González, Francisco Javier Do­
mínguez Serrano, Sonia Sierra Infante, diputats del Grup Parlamentari de Ciuta­
dans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parla­
ment, presenten la Proposta de resolució per evitar el panga als menús d’institucions
públiques, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Salut, amb el text
següent:
Exposició de motius
Són cada vegada més freqüents les notícies i publicacions científiques que ens
alerten del potencial perill que pot tenir el consum del filet de panga per les condi­
cions en el qual amb freqüència es produeix, especialment quan aquest prové de zo­
nes geogràfiques en les què no hi ha control alimentari i on les seves aigües són re­
conegudes internacionalment com zones contaminades. Gairebé tots els proveïdors
són d’Àsia, amb Vietnam al capdavant, seguit d’Indonèsia, Tailàndia, Bangladesh i
Birmània. Es calcula, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimenta­
ció i Medi ambient, que les importacions espanyoles de Panga, per citar alguna de
les procedència, de Vietnam, van arribar a les 23.179 tones en 2015 i amb un valor
de 47,6 milions d’euros.
Des d’una vessant nutricional, el panga posseeix un contingut molt baix en àcids
de omega-3 respecte a àcids omega-6, relació que comparada amb altres tipus de
peixos és clarament menor: panga (0,8), sardina (5,0), llenguado (5,1), rap (6,6), ba­
callà (7,54), verat (8,2). Els experts creuen que aquesta manca de omega-3 es deu al
règim alimentari en les piscifactories.
3.10.25. Propostes de resolució
25
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Des d’una perspectiva ambiental tampoc podem obviar que el seu augment expo­
nencial en producció en alguns països, està relacionat a la desforestació, a la perillo­
sitat per la contaminació de les zones, especialment la relacionada amb la producció
en gàbies i estanys, a causa de l’ús de químics i medicaments que són abocats al riu,
on a més a més hi ha contaminació de nitrogen i fòsfor associada a les zones prope­
res, i també en la forma d’alimentar aquests peixos amb pinsos elaborat amb peixos
que sovint són en llistes d’aliments no recomanables.
Darrerament, especialment en èpoques de crisis, el consum de panga a Catalu­
nya també ha augmentat, perquè el seu preu és notòriament més barat, i s’ha incor­
porat als menús dels menjadors escolars, de les residències, presons, etc. en substi­
tució d’altres peixos que abans eren de consum molt més freqüent.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Evitar dels menús d’institucions públiques on hi ha menjador el panga, així
com el peix tilàpia, i substituir-lo per un altre tipus de peix.
2. Adoptar mesures de cautela i maximitzar les exigències sanitàries en la intro­
ducció en el mercat d’espècies originàries d’aigües contaminades, fins i tot en el cas
que no hi hagi una alarma sanitària declarada.
Palau del Parlament, 6 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Jorge Soler González, Sonia Sierra Infante,
Francisco Javier Domínguez Serrano, diputats, GP C’s
Proposta de resolució sobre l’assetjament a dos alumnes de l’Escola
Gaspar de Portolà, de Balaguer
250-00835/11
PRESENTACIÓ: GP PPC
Reg. 49957 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Alejandro Fernández Álvarez, portaveu, Marisa Xandri Pujol, diputada, María
José García Cuevas, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalu­
nya, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parla­
ment, presenten la Proposta de resolució sobre l’assetjament a dos alumnes del cen­
tre escolar Gaspar de Portolà de Balaguer (Noguera), per tal que sigui substanciada
davant la Comissió d’Ensenyament, amb el text següent:
Exposició de motius
L’assetjament sofert a dos alumnes del centre escolar Gaspar de Portolà de Bala­
guer (Noguera) i la seva família el setembre de 2015, després d’aconseguir un acte
favorable del TSJC per cursar un 25% d’assignatures en castellà, va provocar que els
canviessin de centre educatiu. Després de veure en diferents mitjans de comunicació
les imatges del 7 de setembre de 2015, a mig miler de persones manifestant-se en
contra de la sentència del TSCJ per defensar el model d’escola en català, la mare es
va excusar assegurant que no volia exposar-los a la pressió social ni dels mitjans de
comunicació que hi havia a les portes del centre.
La família va al·legar a més que volien preservar-ne la intimitat i innocència i
allunyar-los d’acusacions i persecucions. La família també va denunciar haver rebut
pressions i assetjament a través de les xarxes socials, així com que s’havia filtrat la
identitat dels infants.
3.10.25. Propostes de resolució
26
BOPC 333
16 de febrer de 2017
L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) van presentar una queixa al Síndic
de Greuges davant l’assetjament sofert per gran part de la comunitat educativa i la
indiferència del Departament d’Ensenyament.
De fet, el propi Síndic, qui va tenir coneixement a través dels mitjans de comu­
nicació que la família havia decidit canviar-los de centre, ja es va pronunciar al res­
pecte, exigint en aquell moment «ple respecte» per la família de Balaguer. La res­
posta del Síndic a aquesta queixa és la següent:
«1. La informació facilitada pel centre educatiu als mitjans de comunicació va
permetre la identificació dels alumnes i aquesta actuació va ser contrària als inte­
ressos dels menors.
2. L’actuació de la direcció del centre educatiu va incomplir l’article 142 de la
LEC al no defensar l’interès superior del menor i va posar en evidència la falta de
zel de la Inspecció d’Educació al no vetllar pel seu compliment.
3. Que malgrat les queixes de la família i la revelació de la identitat dels menors,
el Departament d’Ensenyament no va iniciar cap recerca per esbrinar l’origen de la
filtració d’aquesta informació als mitjans de comunicació.
4. Que el centre educatiu i el Departament d’Ensenyament haurien d’haver-se
mantingut al marge de les protestes, recollides de signatures i concentracions.
5. El Departament d’ensenyament hauria d’haver intervingut per protegir a tots
els alumnes del centre tal com preveu l’article 158.2 de la LEC i article 19 del De­
cret 279/2006.»
Fins el moment el perjudici a aquests menors i a la seva família no han estat re­
parats. Els nens continuen estudiant fora del seu municipi i el negoci familiar va so­
frir un boicot a través de les xarxes socials que va desencadenar en el seu tancament.
Atès que les administracions tenen l’obligació de protegir l’infant contra totes les
formes de violència física o mental que estableix l’article 19 de la Convenció de les
Nacions Unides sobre els drets de l’infant i que recullen les lleis, i també l’obligació
de tota la ciutadania en general de respectar els drets dels infants i d’implicar-se en
la seva protecció.
Atès que la reclamació de drets o la disconformitat amb una decisió judicial
ha de ser compatible amb el ple i absolut respecte dels drets dels infants, tenint en
compte la seva especial vulnerabilitat.
Atès que el Departament d’Ensenyament continua negant la realitat plural, diver­
sa i bilingüe de Catalunya impedint que les nostres escoles es regeixin pels principis
de pluralisme, inclusió i cohesió social.
Atès que es tracta de la segona família que abandona l’escola després d’haver
aconseguit una sentència del TSJC que obliga els centres a ampliar el nombre d’ho­
res lectives en castellà. Recordar que l’alt tribunal català també obligava a l’Escola
Pia Santa Anna de Mataró (Maresme) a donar un 25% de classes en castellà però
els dos germans de la família demandant, igual que la família de Balaguer, van can­
viar de centre.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya pre­
senta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Obrir un expedient informatiu per esclarir qui va permetre la identificació dels
menors i a donar les instruccions necessàries perquè en el futur no es produeixin
situacions similars que impedeixin clarament els principis de pluralisme, inclusió i
cohesió social.
2. Donar compliment a les sentències del TSJC, i que en aquest cas, el seu desa­
catament suposa la vulneració dels articles 142 i 158.2 de la LEC i l’article 19 del
3.10.25. Propostes de resolució
27
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la
convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.
Palau del Parlament, 6 de febrer de 2017
Alejandro Fernández Álvarez, portaveu; Marisa Xandri Pujol, María José Gar­
cía Cuevas, diputades, GP PPC
Proposta de resolució sobre l’aprovació del programa operatiu de
justificació dels ajuts per al sector de la fruita i l’hortalissa
250-00836/11
PRESENTACIÓ: GP PPC
Reg. 49958 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlamento
Alejandro Fernández Álvarez, portavoz, Sergio Santamaría Santigosa, diputado,
Marisa Xandri Pujol, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Cata­
lunya, de acuerdo con lo establecido por los artículos 164 y 165 del Reglamento del
Parlamento, presentan la Propuesta de resolución sobre la aprobación del programa
operativo de justificación de las ayudas para el sector de frutas y hortalizas en Ca­
taluña, para que sea sustanciada ante la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca
i Alimentació, con el siguiente texto:
Exposición de motivos
El Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente ha co­
municado a la Comisión Europea unas necesidades de fondos para la anualidad de
2017 de 270 millones de euros. De esta cantidad, 23 millones de euros correspon­
den a medidas para la prevención y gestión de crisis de mercado, lo que supone el
8% del total.
Se trata de una previsión que se realiza a principio de cada anualidad en función
de los programas operativos aprobados por las Comunidades Autónomas por lo que
la ayuda final será aproximadamente del 80%-85% de dicha cifra.
En la presente anualidad 2017 la solicitud de ayuda prevista se incrementa un
15% respecto a 2016 y un 18% respecto a 2015.
Las beneficiarias serán 491 organizaciones de productores repartidas en 15 Co­
munidades Autónomas, destacando Andalucía, Murcia, Comunidad Valenciana,
Cataluña, Extremadura y Aragón.
España es el segundo Estado miembro receptor de estas ayudas con el 25% del
total de la Unión Europea y únicamente por detrás de Italia. Hay que destacar que
en España esta ayuda ha seguido una evolución al alza desde su creación en 1997.
Este régimen de ayudas al sector de las frutas y hortalizas, establecido y desa­
rrollado mediante normativa comunitaria, consiste en que las organizaciones de
productores que constituyan un fondo operativo tienen la posibilidad de acceder a
ayudas para realizar acciones de mejora de las infraestructuras de producción y co­
mercialización, de mejora de la calidad y medio ambiente, de investigación, forma­
ción y asesoría, así como de prevención y gestión de crisis de mercado entre otras,
en el marco de los programas operativos de carácter plurianual.
Así, las organizaciones de productores se pueden beneficiar de una ayuda de la
Unión Europea del 50% de las acciones realizadas (el 60% en determinados casos)
y costeadas con dicho fondo operativo, hasta el límite del 4,1% del valor de la pro­
ducción comercializada de cada organización de productores, que se puede elevar
al 4,6% para acciones de prevención y gestión de crisis.
3.10.25. Propostes de resolució
28
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Se trata de una línea de ayudas que viene experimentando un crecimiento cons­
tante, de forma que en el año 2015 ya se alcanzaron los 201 millones de euros de
ayudas de la UE, cifra que en 2014 ascendió a 184 millones de euros.
Por todo ello, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la
siguiente:
Propuesta de resolución
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. La aprobación del programa operativo a fin de justificar la necesidad de ayu­
das para el sector de frutas y hortalizas en Cataluña.
2. Convocar a las organizaciones de productores en Cataluña que constituyan el
fondo operativo previsto en la normativa comunitaria, al efecto de acceder a las lí­
neas de ayudas para realizar acciones de mejora de las infraestructuras de produc­
ción y comercialización, de mejora de la calidad y medio ambiente, de investiga­
ción, formación y asesoría, así como de prevención y gestión de crisis de mercado
entre otras, en el marco de los programas operativos de carácter plurianual.
Palacio del Parlamento, 6 de febrero de 2017
Alejandro Fernández Álvarez, portavoz; Sergio Santamaría Santigosa, Marisa
Xandri Pujol, diputados, GP PPC
Proposta de resolució sobre l’Escola El Despujol, de les Masies de
Voltregà
250-00837/11
PRESENTACIÓ: GP C’S, GP SOC, GP CSP, GP PPC, GP CUP-CC
Reg. 49977 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu del Grup Parlamentari de Ciutadans, Sonia
Sierra Infante, diputada del Grup Parlamentari de Ciutadans, Eva Granados Gali­
ano, portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Esther Niubó Cidoncha, diputada
del Grup Parlamentari Socialista, Joan Coscubiela Conesa, portaveu del Grup Par­
lamentari de Catalunya Sí que es Pot, Jéssica Albiach Satorres, diputada del Grup
Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Alejandro Fernández Álvarez, portaveu
del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, María José García Cuevas,
diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, Anna Gabriel i
Sabaté, portaveu del Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida
Constituent, Carles Riera Albert, diputat del Grup Parlamentari de la Candidatura
d’Unitat Popular - Crida Constituent, d’acord amb el que estableixen els articles 164
i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre l’escola
Despujol al municipi de Masies de Voltregà, per tal que sigui substanciada davant la
Comissió d’Ensenyament, amb el text següent:
Exposició de motius
El curs 2007-2008 es va posar en funcionament l’escola el Despujol al municipi
de les Masies de Voltregà en un equipament municipal. Els representants del Depar­
tament d’Educació i de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà van acordar posar a
disposició del Departament els terrenys necessaris per resoldre quan abans millor la
provisionalitat amb què naixia el centre.
El 9 de desembre de 2010 el ple de l’Ajuntament aprovà la cessió d’un terreny
de 6.000 m2, cessió que mai va atendre ni va donar resposta la delegació territorial
d’Ensenyament de la Catalunya Central. L’any 2014 l’escola precisà de cargoles i
l’Ajuntament va llogar el terreny del costat de l’edifici municipal per ubicar-les.
3.10.25. Propostes de resolució
29
BOPC 333
16 de febrer de 2017
L’Ajuntament inicià de nou converses amb el Departament i es va acordar analitzar
la viabilitat de construir l’escola el Despujol en una nova ubicació que permetés re­
duir despeses en la seva construcció al costat de l’Institut del Voltreganès ubicat en
el mateix municipi, en un terreny que també és de propietat municipal. Es va acor­
dar que l’Ajuntament remetria demanda a la direcció general de Centres Docents
sol·licitant un avantprojecte per analitzar els costos de la construcció de l’escola que
solament hauria de construir l’aulari necessari per ubicar els alumnes de l’escola i
utilitzar en horaris de tarda els espais complementaris que no usa l’institut en fer
jornada de matí: menjador actualment en desús, gimnàs, laboratoris, biblioteca...
A l’octubre de 2014 l’Ajuntament va enviar la petició acordada i un cop més no va
rebre resposta per part del Departament Ensenyament.
En el curs escolar 2015-2016 l’escola compta amb 184 alumnes, sent l’escola de
l’àrea d’escolarització del Voltreganès que rep més demanda en les preinscripcions.
La prolongació indefinida de la situació de provisionalitat, la falta d’un calenda­
ri per iniciar la construcció del nou centre educatiu i la negativa de la Consellera a
rebre l’alcalde, delegant la reunió en el Director General de Centres Docents, està
generant incertesa en la comunitat educativa de l’escola.
Amb l’inici de la legislatura del Parlament de Catalunya, el nou Govern haurà de
presentar una proposta de pressupostos pel 2017, el qual hauria d’Incloure la partida
necessària per iniciar les obres de nous centres.
Per aquests motius, presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Dotar una partida pressupostària en el pressupost de la Generalitat de 2017 per
a la redacció del projecte de construcció de l’Escola el Despujol del municipi de les
Masies de Voltregà i, així mateix, dels recursos econòmics necessaris per a l’adjudi­
cació i construcció d’aquesta escola.
2. Retornar a l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà els recursos econòmics
avançats per la construcció de l’escola, en l’actual exercici pressupostari.
3. Fer extensiu aquest acord a l’equip Directiu i l’AMPA de l’Escola el Despujol
i a l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà.
Palau del Parlament, 31 de gener de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Sonia Sierra Infante, diputada, GP C’s. Eva
Granados Galiano, portaveu; Esther Niubó Cidoncha, diputada, GP SOC. Joan
Coscubiela Conesa, portaveu; Jéssica Albiach Satorres, diputada, GP CSP. Alejan­
dro Fernández Álvarez, portaveu; María José García Cuevas, diputada, GP PPC.
Anna Gabriel i Sabaté, portaveu; Carles Riera Albert, diputat, GP CUP-CC
Proposta de resolució sobre les sancions de trànsit als conductors
de vehicles d’emergència
250-00838/11
PRESENTACIÓ: GP PPC
Reg. 49996 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Santi Rodríguez i Serra, portaveu adjunt del Grup Parlamentari del Partit Popu­
lar de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Regla­
ment del Parlament, presenta la Proposta de resolució sobre les sancions de trànsit
als conductors de vehicles d’emergència, per tal que sigui substanciada davant la
Comissió de Salut, amb el text següent:
3.10.25. Propostes de resolució
30
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Exposició de motius
En exercici de les seves funcions, els vehicles de resposta d’emergències sani­
tàries han de, sovint, traspassar les normes de circulació establertes per a la resta
d’usuaris de la via. Tal com estableix el reglament de circulació aquestes normes no
regeixen per a aquests vehicles quan estan responent a una emergència.
Tanmateix, els radars no distingeixen els uns dels altres, ni si estan responent a
una emergència o no.
Quan es dóna la situació en la qual un d’aquests vehicles és captat per un radar
i, conseqüentment, denunciat, el sistema de descàrrec que es ve usant és llarg i té
fortes deficiències. Tant és així que, segons el cas, el conductor denunciat ha de re­
córrer la sanció pel seu compte i càrrec.
D’aquesta manera, no només es perjudica els conductors dels vehicles d’emer­
gència, sinó que es corre el risc que –per tal d’evitar ser sancionats– els temps de
resposta es vegin afectats i, conseqüentment, incrementant la probabilitat de danys
majors als necessitats d’ajut urgent.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya pre­
senta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
1. Establir un sistema eficaç per tal d’anul·lar les sancions de trànsit dels vehicles
de resposta d’emergència quant aquests en responen a una.
2. Establir els mecanismes necessaris per tal que, en cas de captar un excés de
velocitat per un radar mòbil a un vehicle en servei urgent, no es tramiti una denúncia.
3. Aprovar i aplicar els mecanismes i normes clares per tal de no denunciar per
conducció temerària als conductors de vehicles prioritaris, davant d’una actuació
proporcional a la urgència.
Palau del Parlament, 6 de febrer de 2017
Santi Rodríguez i Serra, portaveu adjunt GP PPC
Proposta de resolució sobre uns fets ocorreguts a Mataró i Balaguer
250-00839/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50031 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Sonia Sierra Infante, diputada del Grup Par­
lamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Re­
glament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre uns fets ocorreguts
a Matarò i Balaguer, per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Ensenya­
ment, amb el text següent:
Exposició de motius
L’article 2 de la Convenció sobre els drets dels nens diu que «Els estats membres
han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els
infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment
de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena,
l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixe­
ment o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares o dels seus tutors legals.»
Cal recordar que el Govern de la Generalitat és la màxima representació d’Espa­
nya a Catalunya. Més endavant, a l’article 16 manifesta que «1. Cap infant no pot ser
subjecte d’interferències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, la seva famí­
3.10.25. Propostes de resolució
31
BOPC 333
16 de febrer de 2017
3.10.25. Propostes de resolució
lia, domicili o correspondència, ni d’atacs il·legals al seu honor i reputació. 2. L’in­
fant té dret a la protecció de la llei contra aquestes interferències o atacs.»
Per a C’s, el benestar dels menors és una prioritat i per això hem dut a terme dife­
rents propostes per acabar amb l’assetjament escolar. Als darrers temps, hi ha hagut
casos d’assetjament intensiu i públic a menors les famílies dels quals havien aconse­
guit als tribunals el dret a tenir, al menys, una assignatura no lingüística en llengua
espanyola. Els casos més destacats per la seva virulència són els succeïts a Mataró
i Balaguer. A banda d’estar d’acord o no amb les decisions de les famílies i amb les
sentències judicials, els drets dels menors han d’estar protegits en tot moment i això,
malauradament, no ha estat així.
Tant a Mataró com a Balaguer s’han donat dades de les famílies que han permès
que es reconegués els menors. Aquesta informació s’ha difós en xarxes socials i mit­
jans de comunicació des dels quals s’ha cridat a la mobilització en contra d’aquestes
famílies i a aquestes manifestacions han anat càrrecs polítics de diferents partits.
A més, al cas de Balaguer, el diari Nació Digital va fer públic el nom del negoci
d’una de les famílies demandants i es va cridar al boicot. Finalment, el negoci ha
hagut de tancar
Aquestes famílies han patit insults, vexacions i manques de respecte i al cas de
Balaguer, l’AMPA va arribar a promoure fer unes samarretes per a que tota la resta
les portés i així fos fàcil identificar els alumnes que havien demanat educació bi­
lingüe. En aquest casos, es fa un assetjament planejat pels adults amb tàctiques con
deixar aïllats els nens a l’hora de l’esbarjo. Sabem això pel testimoni de persones
presents a la reunió de l’AMPA, al cas de l’escola de Balaguer i, pel que fa al cas
de Mataró, pel Facebook d’Oriol Abelló García que va escriure: «Gracies, pares de
l’alumne. Després, si el vostre fill es queda sol a l’hora del pati, no serà culpa dels
altres, sinó de vostès, que estan a favor de que es faci un apartheid, o com a Amè­
rica es va fer amb els negres.(...) El rarets no som els que parlem català, els rarets
són vostès».
Al cas de Balaguer, el 14 de setembre hi havia molts mitjans de comunicació a la
porta de la casa d’aquests nens. La família va tenir por del que els podia passar als
seus nens i els van haver de canviar de centre escolar i matricular-los a una escola
a 30 km de casa seva.
Al cas de Mataró, el pare es va reunir amb el director perquè estava preocupat
per la seguretat dels seus fills i el director li va dir que li podia garantir la seguretat
dels nens dins del col·legi però no fora. També li va dir que havia una reunió amb
els altres pares però que si volia anar-hi, havia de fer-ho escortat per la policia. Des­
prés, es va fer una manifestació a la qual hi havia càrrecs públics. El centre els va
demanar que marxessin de l’escola. Finalment, davant de l’assetjament als menors,
els van canviar de centre.
Les famílies que aconsegueixen que els tribunals reconeguin que els seus fills
rebin una assignatura no lingüística en espanyol, reben tots tipus de pressions per
part de l’Administració i de l’escola per a que renunciï a aquest dret o canviïn els
nens de centre escolar. Si no desisteixen, es solen produir situacions d’assetjament
que en alguns casos és més subtils –com ara deixar de parlar a les famílies i fer el
buit als nens– o poden arribar a situacions extremes de vexacions i escarnis públics
com són els casos de Mataró i Balaguer. El resultat final és que gran part de les fa­
mílies acaben per renunciar als seus drets aconseguit via sentència i, fins i tot, can­
viant als nens d’escola.
Al mes de febrer de 2017, el Síndic de Greuges va haver de recordar al Departa­
ment d’Ensenyament que tots els alumnes catalans tenen drets i que la Generalitat
ha de garantir la protecció dels menors quan es troben en situació de vulnerabilitat.
El Síndic considera que dos alumnes del centre escolar Gaspar de Portolà de Ba­
laguer (Lleida) es van veure sotmesos a un assetjament públic per demanar que els
32
BOPC 333
16 de febrer de 2017
seus fills rebessin escolarització en llengua espanyola després de rebre una sentència
favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en juny de 2015.
El Síndic insta a Ensenyament a adoptar els mecanismes necessaris per assegu­
rar «la protecció dels drets de tots els alumnes i el compliment de pluralisme, inclu­
sió i cohesió social mitjançant mesures que mantinguin l’escola i el seu entorn fora
del conflicte dels adults».
El conflicte es va produir a l’inici del curs 2015-16 quan l’AMPA de l’escola Gas­
par de Portolà va convocar una manifestació i una recollida de signatures a les por­
tes del centre contra la petició de la família de tenir un 25% de les classes en espa­
nyol. Segons l’AMPA d’aquesta escola, «La imposició de l’increment d’hores de castellà
en la nostra escola pel recurs d’una sola família ens afecta a tots». L’AMPA considerava
això perquè a aquesta escola totes les assignatures no lingüístiques es fan en català,
a diferència de les afirmacions de la Consellera Meritxell Ruiz que ha afirmat en
nombroses ocasions que l’escola catalana és plurilingüe.
La família que va aconseguir el 25% del classes en espanyol va canviar els seus
fill d’escola i van triar una fora del seu municipi per l’assetjament que van patir. És
molt significatiu el gran nombre de casos que acaben canviant els seus fills de cen­
tre un cop aconseguit el 25% d’assignatures en llengua espanyola. En el cas de Ba­
laguer, l’assetjament inclou un boicot al negoci de la família demandant que, final­
ment, va haver de tancar. Això va ser possible perquè es fan filtrar dades des del
centre que van permetre la identificació dels alumnes.
En la resolució del Síndic de Greuges s’insta al Departament per aclarir si va ser
un membre del personal de l’escola o de la mateixa administració qui va facilitat in­
formació als mitjans de comunicació que van permetre saber quins eren els alumnes
que havien demanant classes en llengua espanyola.
A més, el Síndic assenyala com negatiu que l’escola participés en les protestes i
recollides de signatures contra l’aplicació de la mesura de bilingüisme i diu que «la
direcció del centre i el Departament d’Ensenyament hauria d’haver vetllat per man­
tenir l’escola separada del conflicte».
Afegeix també que «en aquest sentit no consta cap actuació ni de la direcció del
centre ni del Departament d’Ensenyament amb l’objectiu de preservar l’escola com
una comunitat escolar, ni amb l’objectiu de protegir aquells dos alumnes en concret,
que no van poder quedar-se al marge de la situació. En canvi apareix publicat quin
va donar suport explícit a l’AMPA i es va permetre la utilització del centre i del seu
entorn».
És la nostra obligació protegir els menors i no podem acceptar cap mena d’asset­
jament i molt menys si aquest es produeixen de forma orquestrada per adults i amb
la participació de càrrecs públics. Més enllà de les decisions de les famílies, els nens
i les nenes no poden veure vulnerats els seus drets, sigui quina sigui la ideologia dels
seus progenitors.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya
1. Rebutja aquests casos d’assetjament a menors i a les seves famílies.
2. Mostra la solidaritat amb els menors assetjats i les seves famílies.
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
3. Vetllar pel benestar dels menors i adoptar totes les mesures necessàries per tal
que no es tornin a repetir casos d’assetjament com els succeïts a Mataró i Balaguer.
4. Reafirmar el suport a la Convenció sobre els drets del nen i vetllar per la pro­
tecció i la integritat moral dels menors.
5. En consonància amb les indicacions del Síndic de Greuges, adoptar els meca­
nismes necessaris per assegurar la protecció dels drets de tots els alumnes i el com­
3.10.25. Propostes de resolució
33
BOPC 333
16 de febrer de 2017
pliment del pluralisme, inclusió i cohesió social mitjançant mesures que mantinguin
l’escola i els seu entorn fora del conflicte dels adults.
6. En consonància amb les indicacions del Síndic de Greuges, obrir un expedient
per tal d’esclarir si algú del personal del Gaspar de Portolà (Balaguer) o de la ma­
teixa administració va facilitar informació als mitjans que van permetre determinar
quins escolars havien demanat rebre classes en llengua espanyola.
7. En consonància amb les indicacions del Síndic de Greuges, vetllar per mante­
nir les escoles i a tots els seus alumnes separats dels conflictes dels adults.
8. Preservar l’escola com a comunitat escolar i protegir tots els seus alumnes.
Palau del Parlament, 6 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Sonia Sierra Infante, diputada, GP C’s
Proposta de resolució sobre les actuacions de control de la fauna i
l’afectació en la seguretat viària
250-00840/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50052 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlamento
Carlos Carrizosa Torres, portavoz, Javier Rivas Escamilla, diputado del Grup
Parlamentari de Ciutadans, de acuerdo con lo establecido por los artículos 164 y 165
del Reglamento del Parlamento, presentan la Propuesta de resolución sobre las ac­
tuaciones de control de la fauna y su afectación a la seguridad vial, para que sea sus­
tanciada ante la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, con el siguiente texto:
Exposición de motivos
El 17 de enero del 2017, el jefe de tráfico de los Mossos d’Esquadra en Lleida de­
claró que durante los últimos seis años los accidentes de tráfico causados por fauna
salvaje (corzos [cabirols], rebecos [isards] y principalmente jabalís) se ha triplicado,
llegando a la cifra de 480 accidentes durante el año 2016.
El número de accidentes tiene una relación proporcional con la sobrepoblación
de ciertas especies, que ya no se limita a perjuicios en la actividad agropecuaria,
sino que ha derivado en un problema de seguridad vial y de integridad para las per­
sonas.
Por todo ello, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la siguiente:
Propuesta de resolución
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a
1. Establecer las medidas y actuaciones necesarias para controlar la sobrepobla­
ción de especies en la provincia de Lleida, con el objetivo de minimizar el riesgo
que la circulación incontrolada de ciertas especies animales supone para el tráfico.
2. Informar trimestralmente en sede parlamentaria de las medidas adoptadas y
de los resultados obtenidos.
Palacio del Parlamento, 6 de febrero de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portavoz; Javier Rivas Escamilla, diputado, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
34
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre els treballs relacionats amb l’economia
col·laborativa del Govern de la Generalitat
250-00841/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50055 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Joan García González, diputat del Grup Par­
lamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre els treballs re­
lacionats amb l’economia col·laborativa pel Govern de la Generalitat de Catalunya,
per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Coneixement, amb
el text següent:
Exposició de motius
El treball realitzat per part del Parlament i la Generalitat en l’àmbit de l’econo­
mia col·laborativa ha estat un dels més avançats fins el dia d’avui des de l’àmbit pú­
blic a Espanya. El debat i anàlisi duta a terme en seu parlamentària ha materialitzat
un informe de conclusions amb propostes d’interès i la creació, el passat any, de la
Comissió Inter-departamental que està treballant en propostes per adaptar diverses
polítiques públiques i legislació sectorial en relació amb aquestes activitats.
El grup parlamentari de Ciutadans creu fermament en l’oportunitat que represen­
ta l’anterior per impulsar l’economia catalana e innovar en diversitat de sectors en
els quals la digitalització i competència afavoreixin l’interès general. Mostra d’això
ha estat la nostra participació activa en el citat informe de conclusions del Parlament
com la Proposta de resolució sobre la regulació de l’economia col·laborativa 25000687/11, aprovada l’any 2016.
Dit això, Ciutadans considera prioritari poder tenir més informació i conèixer
l’estat de les actuacions a fi que s’avancin en solucions des de l’àmbit públic que
aprofitin els esmentats beneficis, resoldre l’actual inseguretat jurídica i s’intenti do­
nar solució a les diverses problemàtiques existents.
Així mateix, és necessari promoure la col·laboració públic-privada amb les plata­
formes digitals vinculades a l’economia col·laborativa i especialment d’aquelles amb
una major quantitat d’usuaris que ofereixin possibilitats a l’Administració de millo­
rar la seva activitat de gestió púbica. Concretament aquelles plataformes vinculades
a serveis d’allotjaments entre particulars ofereixen la possibilitat d’una recaptació
ràpida d’impostos i taxes que ajudarà a traçar totes aquestes activitats.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya instar el Govern de la Generalitat a
1. Informar sobre la situació dels treballs de la Comissió Inter-departamental de
l’economia col·laborativa així com de les dates previstes per emetre les correspo­
nents propostes i conclusions des d’aquest òrgan.
2. Promoure models d’autoregulació i de col·laboració públic-privada entre les
Administracions i les diverses plataformes col·laboratives per resoldre qüestions re­
lacionades amb compliment normatiu, fiscalitat i protecció i consumidors i usuaris.
Palau del Parlament, 6 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Joan García González, diputat, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
35
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre el millorament de les comunicacions
viàries a Artés
250-00842/11
PRESENTACIÓ: GP JS
Reg. 50273 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Marta Rovira i Vergés, portaveu, David Bonvehí i Torras, diputat, Adriana Del­
gado i Herreros, diputada del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, d’acord amb el que
estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta
de resolució sobre la millora de les comunicacions viàries a Artés (Moianès), per tal
que sigui substanciada davant la Comissió de Territori, amb el text següent:
Exposició de motius
Atès que el poble de Calders (Moianès) és un punt de comunicacions per carre­
tera important per la seva comarca i la seva relació i comunicació amb la comarca
i pobles del Bages.
Atès que la carretera B431 tram Calders fins Artés és una via de comunicació
que permet la bona connectivitat entre els territoris.
Atès que l’any 2005 es va acabar l’obra de la BV430 en el tram d’Artés, que ha
significat la millora important del trànsit i de l’accés als polígons industrials d’Artés.
Atès que el perllongament de la variant d’Artés, des de la carretera BV4512 punt
quilomètric 0,9 fins la carretera B431 punt quilomètric 41 es troba a l’Ordre d’Estudi
060909 de la Direcció General de Carreteres de data 4 Octubre de 2006.
Atès que aquesta obra de millora de la carretera serviria perquè la totalitat de ve­
hicles pesats i no, poguessin accedir a les dos comarques amb condicions de segure­
tat, i que en el territori existeix una clara demanda perquè s’analitzin novament les
condicions mediambientals i econòmiques del què significaria realitzar aquesta obra.
Atès que la carretera en qüestió és el principal i més ràpid accés de del Moianès
a la C-25 principalment en sentit Lleida.
Atès que el traçat actual molt antic no respon a les necessitats del tràfic rodat es­
pecialment d’ençà de la posta en servei de la autovia transversal de Catalunya C-25.
Atès la necessitat d’unes bones comunicacions per carretera entre el Moianès, el
Bages i la resta del país connectant amb la C-25 i que els Estudis realitzats pel De­
partament de Territori poden ser revisats i actualitzats.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Junts pel Sí presenta la següent:
Proposta de resolució
– Que per part del Departament de Territori es procedeixi a revisar i actualitzar
l’estudi de la reforma de la carretera B431 des de la carretera BV4512 punt quilomè­
tric 0,9 fins la carretera B431 punt quilomètric 38,6 (enllaç amb N141c).
– Que per part del Departament de Territori es calendaritzin les actuacions a re­
alitzar-hi, quan hi hagi disponibilitat pressupostària.
Palau del Parlament, 30 de gener de 2017
Marta Rovira i Vergés, portaveu; David Bonvehí i Torras, Adriana Delgado i
Herreros, diputats, GP JS
3.10.25. Propostes de resolució
36
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre les recomanacions de la Sindicatura de
Comptes al Compte general de la Generalitat corresponent al 2013
250-00843/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50330 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Antonio Espinosa Cerrato, diputat del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre les recomana­
cions recollides en l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte General
de la Generalitat de Catalunya 2013, per tal que sigui substanciada davant la Comis­
sió d’Economia i Hisenda, amb el text següent:
Exposició de motius
Un any més la Sindicatura de Comptes, en el seu Compte General de la Gene­
ralitat de Catalunya de l’any 2013, recomana que s’adoptin les mesures necessàries
per a esmenar els aspectes que consten en les observacions exposades, especialment
els que són recurrents any rere any.
Ens sembla inadmissible que tot i que any rere any es detectin i denunciïn irre­
gularitats en aspectes importants, les recomanacions s’ignorin.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a:
1. Modificar la normativa catalana per tal que els comptes consolidats de la Ge­
neralitat recullin tota l’activitat economicofinancera del sector públic de la Genera­
litat de Catalunya.
2. Presentar, mitjançant la Intervenció General de la Generalitat, l’estat demostra­
tiu de l’evolució i la situació de les inversions amb especificació de la seva incidència
comarcal i els compromisos de despeses adquirits amb càrrec a exercicis, així com
el Balanç de situació i el Compte del resultat econòmic patrimonial agregat.
3. Incloure en el Compte general d’endeutament financer consolidat les bestretes
reemborsables i els crèdits i les bestretes concedides per l’Institut Català de Finan­
ces i que, d’acord amb la seva naturalesa financera, haurien de ser considerats en­
deutament financer. La càrrega futura d’aquests instruments hauria de figurar tam­
bé a l’Estat dels compromisos de despeses adquirits amb càrrec a exercicis futurs.
4. Considerar, en congruència amb els criteris establerts pel Sistema Europeu
de Comptes respecte als sistemes d’abonament total del preu o mètode alemany, la
inversió executada i no pressupostada com a despesa en el càlcul del dèficit no fi­
nancer a l’efecte del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Per a la
resta dels sistemes de finançament, en funció de les condicions fixades i els riscos
assumits, es determinarà si és una inversió pública o privada.
Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Antonio Espinosa Cerrato, diputat, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
37
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre el compliment de les recomanacions
de la Sindicatura de Comptes al Compte general de la Generalitat
corresponent al 2013
250-00844/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50331 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Antonio Espinosa Cerrato, diputat del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre les recomana­
cions recollides en l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte General
de la Generalitat de Catalunya, per tal que sigui substanciada davant la Comissió
d’Economia i Hisenda, amb el text següent:
Exposició de motius
Un any més la Sindicatura de Comptes, en el seu Compte General de la Gene­
ralitat de Catalunya de l’any 2013, recomana que s’adoptin les mesures necessàries
per a esmenar els aspectes que consten en les observacions exposades, especialment
els que són recurrents any rere any.
Ens sembla inadmissible que tot i que any rere any es detectin i denunciïn irre­
gularitats en aspectes importants, les recomanacions s’ignorin.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Reflectir totalment en el pressupost inicial del Compte de l’Administració ge­
neral les transferències a rebre d’altres administracions.
2. Comptabilitzar les variacions de les previsions del pressupost d’ingressos del
CatSalut en el compte específic que per a aquestes operacions comptables tenen els
pressupostos de la Generalitat.
3. Registrar a l’execució del pressupost d’ingressos de l’Institut Català de la Salut
els ingressos derivats de la prestació d’assistència sanitària no coberta per la sanitat
pública, en concepte de servei prestat i factura emesa.
4. Registrar els ingressos procedents del Fons europeu agrícola de garantia
(FEAGA) com a transferències corrents en lloc de transferències de capital, atesa la
seva naturalesa de subvencions als preus.
5. Comptabilitzar en el capítol de despeses corrents els imports destinats al pa­
gament d’interessos, comissions i despeses derivades de préstecs concertats entre
empreses i l’Institut Català de Finances.
Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Antonio Espinosa Cerrato, diputat, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
38
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre l’accés de les internes dels centres
penitenciaris als productes de primera necessitat
250-00845/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50334 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Carmen de Rivera i Pla, diputada del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre l’accés als pro­
ductes de primera necessitat de les preses al sistema penitenciari de Catalunya, per
tal que sigui substanciada davant la Comissió de Justícia, amb el text següent:
Exposició de motius
Les Nacions Unides, en una resolució aprovada per l’Assemblea General al de­
sembre de 2010, va aprovar les Regles de les Nacions Unides per al tractament de les
recluses i mesures no privatives de llibertat per a les dones delinqüents, altrament
conegudes com a «Regles de Bangkok».
Pel que fa a les mesures d’higiene i salut sexual reproductiva, aquestes regles fo­
menten el fàcil accés a compreses, lliures de càrrec i sense haver de passar vergonya
per demanar-les.
El Mecanisme Català per a la prevenció de la Tortura (MCPT), en el seu infor­
me de desembre de 2016, exposa la queixa de diverses dones internes sobre aques­
ta qüestió per «la disminució de la freqüència de lots higiènics que es distribuei­
xen als centres, i la consegüent necessitat de recórrer als economats gestionats pel
CIRE, amb preus per sobre de mercat, per accedir a productes d’higiene íntima».
En el mateix informe, el Síndic de Greuges exposa com ha pogut comprovar que
«els preus de productes de marca blanca són comparables als de punts de venda de
les estacions de serveis o del supermercat de El Corte Inglés, dos exemples no pre­
cisament econòmics». A més, cal sumar-hi l’augment dels intervals en què es re­
parteixen lots higiènics gratuïts entre les persones internes que agreuja el problema
d’accés a productes de primera necessitat.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Revisar a la baixa els preus de les botigues del Centre d’Iniciatives per a la
Reinserció (CIRE) perquè siguin adequats a les capacitats econòmiques dels interns
dels centres penitenciaris catalans.
2. Incloure en els lots higiènics els productes d’higiene íntima de primera neces­
sitat per a les dones i que tenen una demanda més alta en els centres penitenciaris
catalans.
3. Augmentar la freqüència de repartiment dels lots higiènics gratuïts en els cen­
tres penitenciaris catalans.
Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Carmen de Rivera i Pla, diputada, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
39
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la situació dels jutjats socials a les
instal·lacions de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de
Llobregat
250-00846/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50335 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Carmen de Rivera i Pla, diputada del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució resolució sobre la si­
tuació dels Jutjats del Social a les instal·lacions de la Ciutat de la Justícia, per tal que
sigui substanciada davant la Comissió de Justícia, amb el text següent:
Exposició de motius
La reorganització de la justícia va comptar al setembre de 2015 amb un pas més,
el trasllat dels Jutjats del Social a les instal·lacions de la Ciutat de la Justícia. Aquest
trasllat es va produir amb l’objectiu d’unificar tots els òrgans judicials en un mateix
espai, l’Edifici S, que havia d’aconseguir una millora de la metodologia, l’organit­
zació i el ritme de treball.
Malgrat les bones intencions, l’opinió de l’advocacia no és acord amb aquest
propòsit. Segons dades del Baròmetre de la Comissió de Relacions amb l’Adminis­
tració de Justícia (CRAJ) de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) al
seu darrer informe executiu, un dels principals mitjans pels quals es recull l’opinió
de l’advocacia, un 93% dels enquestats afirmen no disposar d’un espai adequat per
esperar i negociar a les noves instal·lacions de la Ciutat de la Justícia i un 79% dels
enquestats afirma no creure que les instal·lacions dels Jutjats Socials siguin adequa­
des. A més, un 57% afirma que les condicions d’accés al jutjat han empitjorat i s’han
tornat més difícils.
Les instal·lacions s’han quedat obsoletes i escasses pel nombre de persones usuà­
ries i professionals que en fan un ús diari, així com pel volum d’assumptes que tra­
mita cada jutjat. Cada jutjat està dotat amb menys personal del necessari, cosa que
dóna lloc a que els judicis i vistes orals s’assenyalin en uns terminis inacceptables
pel justiciable tenint en compte que en molts casos són assumptes de vital importàn­
cia (casos d’invalidesa o reclamacions de quantitat per salaris deguts, entre d’altres).
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Habilitar nous espais para cada un dels jutjats del Social, molt especialment
incrementar el nombre de sales de vistes.
2. Respecte a las instal·lacions de l’Edifici S, habilitar nous espais perquè ad­
vocats i els clients que els acompanyen puguin esperar en condiciones de dignitat.
3. Habilitar un espai propici par poder negociar i conciliar en condicions ade­
quades.
Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Carmen de Rivera i Pla, diputada, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
40
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la protecció de la zona des Codolar, de
Tossa de Mar, i els àmbits de Pola i Giverola i de Salions, de Sant
Feliu de Guíxols i sobre l’avarament a Tossa de Mar
250-00847/11
PRESENTACIÓ: GP JS
Reg. 50513 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Marta Rovira i Vergés, portaveu, Natàlia Figueras i Pagès, diputada, Jordi Oro­
bitg i Solé, diputat del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, d’acord amb el que esta­
bleixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de
resolució sobre la protecció de la zona de Es Codolar al terme municipal de Tossa de
Mar, i els àmbits de Pola i Giverola, i Salions del municipi de Sant Feliu de Guixols,
per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori, amb el text següent:
Exposició de motius
Tossa de Mar a la comarca de La Selva, és un municipi del litoral de la Costa
Brava caracteritzat per un territori muntanyós, amb penya-segats i petites cales ar­
ran de mar. Dues terceres parts del seu terme municipal es troben dins de l’àmbit
del PEIN del massís de les Cadiretes
Tossa no té pròpiament port tot i que la badia ofereix un ancoratge protegit dels
vents. L’any 2002 es va plantejar el projecte de construcció d’un port a la zona d’es
Codolar, al sud del nucli antic, d’acord amb les recomanacions del Pla estratègic del
municipi, però aquesta idea va decaure amb les eleccions municipals de maig de
2003, quan va haver-hi canvi d’equip de govern municipal, i també fruit de l’oposi­
ció d’algunes entitats ecologistes.
L’any 2005 el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) inclou tot el
sector proper a es Codolar en l’àmbit C1 (sòl no urbanitzable costaner de màxima
protecció) en l’àmbit UTR-C 084 Punta d’en Querus. Per a aquests sòls el PDUSC
admet només els usos vinculats directament i substancialment a la naturalesa rústica
dels terrenys, a més de les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin
d’emplaçar en el medi rural. Pel que fa activitats s’admeten només aquelles que es­
tiguin relacionades amb l’article 47.4 lletres a i b de la Llei d’urbanisme que s’hagin
d’emplaçar necessàriament a la zona costanera, entre les quals les col·lectives de ca­
ràcter esportiu.
El Pla de Ports de Catalunya de 2007 va identificar 10 instal·lacions marítimes a
les platges i cales de Tossa de Mar, entre zones d’avarada i amarratge i de fondeig
de boies, totes elles competència del Ministeri de Medi Ambient. D’aquestes, només
en quatre** s’estimava la capacitat d’avarada, totalitzant entre elles 579 embarcaci­
ons, sent la principal la de la platja Gran, amb una capacitat estimada de 240. Això
no obstant, el Pla descartava la construcció d’un port a Tossa a curt termini, ja que
només possibilitava la creació d’una única infraestructura portuària a tot Catalunya
fins l’any 2015.
El Pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG), aprovat de mane­
ra definitiva el 14 de setembre de 2010, va preveure que aquest sector quedava inclòs
en el sistema d’espais oberts de protecció especial.
A mitjans de març de 2012 es va fer pública la signatura d’un conveni entre
l’Ajuntament i les societats Star Assets i Feanda 2, propietàries d’unes finques situa­
des a l’oest de la platja d’es Codolar, amb l’objectiu de construir un port esportiu. El
port se situaria al sud del nucli de Tossa i a l’oest de la platja d’es Codolar, en unes
finques propietat de les dues empreses, entre el cap de la Pedra Tallada i la punta
d’en Queros. Es tracta d’una àrea que forma part del massís de les Cadiretes, per bé
que no està inclosa al PEIN.
Fascicle segon
3.10.25. Propostes de resolució
41
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Les actuacions concretades en el conveni eren la creació d’un port esportiu de
33.045 m² amb 396 amarratges, magatzems, locals comercials i aparcament per a
400 vehicles. També preveia construir un hotel de 5 estrelles a l’antic camí de Lloret
(sector ses Alzines) amb una edificabilitat de 5.000 m² de sostre (st), a desenvolupar
preferentment en planta baixa, i 10 xalets de luxe de 6.000 m²st màxim. El port in­
corporaria, a més, un hospital marí de 510 m², amb la finalitat d’investigació i trac­
tament de les espècies marines de la zona. Pel que fa a la urbanització, els promotors
es farien càrrec del condicionament del camí de ronda i del camí ral, de la instal·
lació dels serveis bàsics a les zones d’aprofitament privat i del port esportiu; farien
també cessió de les zones verdes a l’Ajuntament a més d’assumir el compromís de
col·laborar amb l’Ajuntament en l’execució de projectes d’interès general. Finalment,
la construcció del port comportaria l’execució d’un túnel que el connectaria amb el
nucli de Tossa, ja que la naturalesa abrupta de l’indret impedia qualsevol altra opció
El conveni de 2012 preveia que abans de fer cap modificació del planejament per
a fer efectiu la tramitació de la construcció del port esportiu que es duria a terme
una consulta popular entre la població de Tossa per veure si existia suport a la ini­
ciativa. En data 15 de juliol d’enguany, el Ple de l’Ajuntament de Tossa va acordar
iniciar els tràmits necessaris per convocar una consulta popular sobre la tramitació
de la modificació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per possibilitar
la construcció d’un port esportiu als sectors d’Es Cars i Vinya d’en Puig.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Junts pel Sí presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
– Estudiar quin és l’instrument urbanístic més adient per a protegir els valors
mediambientals i paisatgístics de la zona de Es Codolar al terme municipal de Tos­
sa de Mar, i els àmbits de Pola i Giverola, i Salions del municipi de Sant Feliu de
Guixols, i si s’escau incorporar tots aquests àmbits al PEIN del Massís de Cadiretes.
– Que el Pla de Ports de Catalunya estudiï la situació de l’avarament al municipi
de Tossa, i mantingui la tipologia actual de fondeig
Palau del Parlament, 9 de febrer de 2017
Marta Rovira i Vergés, portaveu; Natàlia Figueras i Pagès, Jordi Orobitg i Solé,
diputats, GP JS
Proposta de resolució sobre el CAP Muralles, de Tarragona
250-00848/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50539 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Lorena Roldán Suárez, diputada del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre el CAP Mura­
lles de Tarragona, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Salut, amb
el text següent:
Exposició de motius
A data d’avui, la ciutat de Tarragona disposa de vuit Centres d’Atenció Primària
(en endavant, CAP), dels quals únicament un, el CAP Torreforta-La Granja, situat a
la zona de Ponent, presta servei en horari nocturn. La resta de centres tanca les seves
portes a les 21.00 hores. Aquest fet provoca que, a partir d’aquella hora, els malalts
optin per dirigir-se als serveis d’urgències de l’Hospital Joan XXIII o bé a l’Hospital
3.10.25. Propostes de resolució
42
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Santa Tecla, provocant un greu col·lapse de les urgències dels hospitals esmentats,
on cada nit llargues cues de malalts han d’esperar durant hores, molts d’ells amb pa­
tologies que podrien ser perfectament ateses als CAP.
Fa uns anys aquesta situació no es produïa atès que el CAP Muralles, situat a la
zona del Nou Eixample Nord, també prestava servei en horari nocturn, conegut com
Centre d’Atenció d’Urgències de Primària.
Amb les retallades però, aquest servei va desaparèixer, provocant així el col·lapse
hospitalari esmentat, i posant de manifest que Tarragona, amb més de 130.000 habi­
tants, necessita ampliar el nombre de centres que presti serveis d’urgències en horari
nocturn, deixant així les urgències hospitalàries reservades per aquelles patologies
greus que poden suposar risc vital.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat adoptar les mesures
necessàries per tal que el CAP Muralles torni a ser un Centre d’Atenció d’Urgències
de Primària i, per tant, presti serveis d’urgències també en horari nocturn.
Palau del Parlament, 9 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Lorena Roldán Suárez, diputada, GP C’s
Proposta de resolució sobre l’actualització del Portal de
Conciliacions
250-00849/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50590 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Carmen de Rivera i Pla, diputada del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre la situació del
Portal de Conciliacions, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Tre­
ball, amb el text següent:
Exposició de motius
La jurisdicció Social ha estat una de les més afectades arran de la crisi econò­
mica a conseqüència de l’augment molt considerable dels casos que tracten aquests
jutjats. Aquesta situació de col·lapse és tan greu que fa que s’estiguin programant ju­
dicis a més d’un any vista. Una de les explicacions que esgrimeixen els jutges és la
falta de mitjans, humans i materials, per dur a terme la feina d’un manera eficient,
però també es pot extrapolar al mal funcionament dels mitjans existents com el Por­
tal de Conciliacions.
Una de les preocupacions de l’advocacia catalana és sobre el funcionament del
Portal de Conciliacions. El 87% dels enquestats afirmen haver detectat problemes
per accedir al Portal de Conciliacions laborals, detectant que la problemàtica deriva
majoritàriament de la utilització de l’última versió del sistema operatiu dels usuaris
i la manca d’actualització del sistema per part de l’administració. Per aquest motiu,
el 66% dels enquestats consideren que el temps de tramitació de les conciliacions
laborals no ha millorat. Aquest fet demostra la necessitat de desplegar les noves tec­
nologies aplicades a la justícia amb les dotacions pressupostàries suficients perquè
siguin efectives.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
3.10.25. Propostes de resolució
43
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les
actualitzacions necessàries del sistema operatiu del Portal de Conciliacions laborals
per tal que sigui compatible amb qualsevol sistema informàtic.
Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Carmen de Rivera i Pla, diputada, GP C’s
Proposta de resolució sobre la instal·lació de canviadors de bolquers
en edificis públics i privats i la conscienciació en la igualtat i la
coresponsabilitat
250-00850/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50591 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Noemí de la Calle Sifré, diputada del Grup
Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre la igualtat i la
coresponsabilitat, per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Igualtat de les
Persones, amb el text següent:
Exposició de motius
L’article 14 de la Constitució Espanyola proclama el dret a la igualtat i a la
no-discriminació per raó de sexe. Per la seva banda, l’article 9.2 consagra l’obliga­
ció dels poders públics de promoure les condicions perquè la igualtat de l’individu i
dels grups en què s’integra siguin reals i efectives. La igualtat entre dones i homes és
un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets
humans, entre els quals destaca la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes
de discriminació contra la dona, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions
Unides el desembre de 1979 i ratificada per Espanya el 1983.
En aquest mateix àmbit és procedent evocar els avenços introduïts per conferèn­
cies mundials monogràfiques, com la de Nairobi de 1985 i Pequín de 1995. La igual­
tat és, així mateix, un principi fonamental a la Unió Europea. Des de l’entrada en
vigor del Tractat d’Amsterdam, l’1 de maig de 1999, la igualtat entre dones i homes
i l’eliminació de les desigualtats entre les unes i els altres són un objectiu que s’ha
d’integrar en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres.
Així mateix, a Catalunya tenim la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’Igualtat efec­
tiva de dones i homes, que en el seu article 53.2.6) diu expressament que les admi­
nistracions públiques de Catalunya, per a complir les mesures a què fa referència
l’apartat 1, han de garantir: «Equipaments públics amb instal·lacions que facilitin els
usos i cobreixin les necessitats de tothom. En aquest sentit, i en la mesura que sigui
possible, cal habilitar zones per a l’atenció d’infants, especialment per a disposar de
canviadors de bolquers, accessibles tant per a homes com per a dones».
La realitat amb la qual ens trobem de manera habitual és que els canviadors de
bolquers es troben sempre en els lavabos femenins, com si la criança dels més petits
i les més petites, correspongués únicament a la mare.
Els canviadores de bolquers són una eina senzilla, de molt baix pressupost, i per
la qual no és necessari fer modificacions estructurals als edificis.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
3.10.25. Propostes de resolució
44
BOPC 333
16 de febrer de 2017
1. Instal·lar progressivament en tots els edificis públics un canviador de bolquers
accessible tant per a homes com per a dones, en el termini màxim de tres anys.
2. Realitzar una campanya de conscienciació en el sector privat perquè les enti­
tats privades procedeixin també a la instal·lació dels canviadors de bolquers acces­
sibles tant a homes com a dones, sense discriminació alguna.
Palau del Parlament, 6 de febrer de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Noemí de la Calle Sifré, diputada, GP C’s
Proposta de resolució sobre la carretera C-1413 al pas per Caldes de
Montbui
250-00851/11
PRESENTACIÓ: GP SOC
Reg. 50693 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Eva Granados Galiano, portaveu, Jordi Terrades i Santacreu, diputat del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Re­
glament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre la C-1413 a l’alçada
de Caldes de Montbui, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Terri­
tori, amb el text següent:
Exposició de motius
El nucli urbà del municipi de Caldes de Montbui suporta diàriament un elevat
trànsit de vehicles a causa de la manca d’un enllaç directe de la carretera que pro­
vé de Sentmenat (C-1413) amb la que prové de Barcelona (C-59). En molts casos es
tracta de vehicles pesants que travessen per la principal via del municipi, i que els
darrers anys ha suposat cada vegada més un problema de seguretat per a tots aquells
vianants que la creuen diàriament.
La construcció d’una variant que connectés la C-1413 amb la C-59 a l’alçada de
Caldes de Montbui, permetria que la circulació de vehicles que tinguin com a des­
tinació Granollers, Barcelona i Sant Feliu de Codines no hagin de travessar el nucli
urbà de Caldes de Montbui, tal com passa actualment, la qual cosa permetria que
aquests vehicles poguessin accedir a les carreteres esmentades de forma directa.
La construcció d’aquesta carretera, a més, permetria que els vehicles pesants que
tinguin com a destinació el polígon industrial La Borda tampoc haguessin de traves­
sar el nucli urbà de Caldes de Montbui. El flux de vehicles que utilitza diàriament
la carretera C-1413 és prou elevat –les mitjanes diàries són d’uns 6.900 vehicles– la
qual cosa justifica la necessitat d’aquesta variant.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern a construir una variant que uneixi la
C-1413 amb la C-59 i eviti l’elevat flux de vehicles que actualment han de travessar
el nucli urbà de Caldes de Montbui.
Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017
Eva Granados Galiano, portaveu; Jordi Terrades i Santacreu, diputat, GP SOC
3.10.25. Propostes de resolució
45
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Proposta de resolució sobre la carretera C-1415b al pas per Santa
Eulàlia de Ronçana
250-00852/11
PRESENTACIÓ: GP SOC
Reg. 50694 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Eva Granados Galiano, portaveu, Jordi Terrades i Santacreu, diputat del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Re­
glament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre la c-1415b a l’alçada
de Santa Eulàlia de Ronçana, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de
Territori, amb el text següent:
Exposició de motius
L’accés a Santa Eulàlia de Ronçana per la carretera C-1415b (de Terrassa a Ma­
taró) a l’enllaç amb el Camí de Caldes de Montbui (punt quilomètric 3,1) és un dels
més transitats en aquest municipi del Vallès Oriental –amb unes mitjanes diàries
d’intensitat de trànsit de més de 9.000 vehicles–. Es tracta d’un encreuament utilit­
zat a diari per molts veïns que es dirigeixen cap a Barcelona, Granollers o Sabadell,
i que ha estat testimoni d’accidents molt greus.
A banda, aquesta carretera travessa els barris de Can Maspons, Els Lledoners i
la Font d’Abril sense que tinguin cap tipus de connexió mitjançant un pas de via­
nants, motiu que n’agreuja el risc de patir un atropellament, com ja ha passat alguna
vegada.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
1. Redactar el projecte i posterior construcció d’una rotonda a la carretera
C-1415b en el seu encreuament amb el camí de Caldes de Montbui, punt quilomè­
tric 3,1, per tal de facilitar l’accés al municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.
2. Establir les mesures de reducció de la velocitat i altres mesures de protecció
adients –passos de vianants i millora de la il·luminació existent– que permeti l’ac­
cés dels vianants en condicions de seguretat que travessen la C-1415b en el seu en­
creuament amb el camí de Caldes de Montbui, punt quilomètric 3,1, per accedir als
comerços existents o que es dirigeixen a peu cap al centre del municipi de Santa
Eulàlia de Ronçana.
Palau del Parlament, 9 de febrer de 2017
Eva Granados Galiano, portaveu; Jordi Terrades i Santacreu, diputat, GP SOC
Proposta de resolució sobre les aglomeracions a la línia S2 dels
Ferrocarrils de la Generalitat
250-00853/11
PRESENTACIÓ: GP SOC
Reg. 50695 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Eva Granados Galiano, portaveu, Jordi Terrades i Santacreu, diputat, Pol Gibert
Horcas, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els
articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució
sobre les aglomeracions als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) al
3.10.25. Propostes de resolució
46
BOPC 333
16 de febrer de 2017
seu pas per Sabadell, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori,
amb el text següent:
Exposició de motius
Recentment s’han posat en marxa les dues noves estacions de als Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sabadell, tot i fer-ho amb diverses mancances
estructurals (manca d’escales mecàniques de baixada, ascensors,...). En els propers
mesos s’espera la posada en funcionament de les noves estacions de la línia S2 al seu
pas per Sabadell, estenent la connexió fins el nord de Sabadell.
En els darrers mesos, els usuaris de la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Gene­
ralitat han mostrat el seu descontentament per les aglomeracions que es produeixen
en els combois en les hores puntes, sobretot des de la posada en marxa de noves es­
tacions de la comarca.
Tenint en compte que ja hi ha aglomeracions amb el nombre actual d’estacions,
i que en breu se’n posaran en marxa de noves, és de preveure un creixement impor­
tant dels usuaris de la línia.
Desenes de milers de ciutadans/es tenen els FGC com el seu mitjà de transport, i
volem que en siguin moltes més. Per tant, cal assegurar un servei adequat al nombre
d’usuaris que en fan ús, i preveure els possibles increments.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Realitzar un estudi sobre les necessitats actuals i futures de la línia S2 dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
2. Adoptar les mesures corresponents per tal d’evitar les aglomeracions en hores
puntes a la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Palau del Parlament, 9 de febrer de 2017
Eva Granados Galiano, portaveu; Jordi Terrades i Santacreu, Pol Gibert Horcas,
diputats, GP SOC
Proposta de resolució sobre l’elaboració d’una campanya de
sensibilització de la discriminació laboral per l’embaràs
250-00854/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 50745 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlamento
Carlos Carrizosa Torres, portavoz, Laura Vílchez Sánchez, diputada del Grup
Parlamentari de Ciutadans, de acuerdo con lo establecido por los artículos 164 y
165 del Reglamento del Parlamento, presentan la Propuesta de resolución sobre una
campaña de sensibilización de la discriminación laboral por embarazo, para que sea
sustanciada ante la Comissió de Treball, con el siguiente texto:
Exposición de motivos
Quizá una de las decisiones que tendrá que tomar cualquier mujer trabajadora,
será la de decidir entre su carrera profesional o la maternidad. Muchas mujeres des­
cartan su derecho a ser madre por miedo a tener problemas en el ámbito laboral.
Según un estudio del Instituto de Política familiar apunta que el 18% de las mujeres
han recibido presiones por parte de la empresa al quedarse embarazadas.
La complicada conciliación en la que se encuentran los padres trabajadores, está
haciendo que la inmensa mayoría de los permisos no retribuidos estén solicitados
3.10.25. Propostes de resolució
47
BOPC 333
16 de febrer de 2017
por una mujer con hijos. Casi el 20% de las mujeres tiene que escuchar por parte de
su empresa recomendaciones de lo que debe hacer con su vida y el 16% dice sentirse
acosada al exigir sus derechos tras dar a luz.
Todo esto hace que tener hijos pueda costarle a una mujer el trabajo o la promo­
ción profesional y contribuye por lo tanto a ampliar la brecha salarial que se instala
ya en nuestro país entorno al 22% y que existan muy pocas mujeres que accedan a
los altos cargos ya que se les exige total disponibilidad y en cuanto en gran medida
estas mujeres son responsables de personas dependientes en su hogar, hace absolu­
tamente imposible el acceso a cargos de decisión.
Unas mejores condiciones laborales y de conciliación entre la vida familiar y
laboral son absolutamente necesarias para poder reducir la desigualdad existente
entre mujeres y hombres, incluyendo una mayor sensibilidad en este sentido por las
mujeres madres.
En la línea de medidas que recomienda el Consejo Asesor por la reforma horaria
como por ejemplo el teletrabajo entre otras consideramos necesario que se realice
un esfuerzo para trabajar por acabar con este tipo de conductas y desigualdades.
Por otro lado, la administración, debería facilitar a los trabajadores autónomos,
micro empresas y pequeñas empresas, un servicio de substituciones para que se les
facilitara la posible contratación necesaria a la que deben proceder para cubrir la
persona que se ausenta por estar disfrutando de su permiso por maternidad o pa­
ternidad.
Recientes sentencias emitidas por el Tribunal Constitucional y el Tribunal Su­
premo, rechazan actitudes que obstaculizan la promoción profesional o el acceso a
incentivos salariales por motivos de baja maternal.
En todo este asunto la Generalitat de Catalunya puede hacer mucho más con las
competencias de las que dispone.
Por todo ello, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la siguiente:
Propuesta de resolución
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a
1. Realizar una campaña específica a través de la inspección de trabajo, con el
objetivo de obtener conclusiones sobre las condiciones en que se realizan las rein­
corporaciones post-maternidad en cuanto a jornada, horarios, promoción profesio­
nal, responsabilidades y movilidad, tanto geográfica como funcional), iniciando ac­
ciones informativas tanto a empresas como a los trabajadores sobre sus respectivos
derechos y obligaciones.
2. Crear en el Servei d’Ocupació de Catalunya un servicio ágil y de fácil acce­
so de substituciones para cubrir la ausencia de trabajadores que hayan solicitado un
permiso por maternidad o paternidad.
Palacio del Parlamento, 10 de febrero de 2017
Carlos Carrizosa Torres, portavoz; Laura Vílchez Sánchez, diputada, GP C’s
3.10.25. Propostes de resolució
48
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Procediments relatius a la memòria anual i a altres informes de la
Sindicatura de Comptes
3.10.60.
Procediment relatiu a l’Informe de fiscalització 26/2016, sobre
l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, corresponent al 2014
256-00022/11
PRESENTACIÓ: SÍNDIC MAJOR, DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE
CATALUNYA
Reg. 50361 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió de la Sindicatura de Comptes:
Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la presidenta del Parlament
Molt Honorable Presidenta,
En compliment del que preveu la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de
Comptes, em complau trametre-us adjunt, en suport informàtic, l’informe de fisca­
lització núm. 26/2016, aprovat pel Ple de la Sindicatura, relatiu a l’Agència Catalana
del Patrimoni Cultural, exercici 2014
Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament.
Barcelona, 9 de febrer de 2017
Jaume Amat i Reyero, síndic major
N. de la r.: La documentació esmentada pot ésser consultada a l’Arxiu del Parlament i en l’edició electrònica d’aquest BOPC.
TERMINI PER A PROPOSAR COMPAREIXENCES
Termini per a formular propostes de compareixença dels responsables dels òrgans,
els ens o les entitats fiscalitzades, d’acord amb l’article 183.8 del Reglament del Par­
lament: 10 dies hàbils (del 17.02.2017 al 02.03.2017).
Finiment del termini: 03.03.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Procediment relatiu a l’Informe de fiscalització 27/2016, sobre les
eleccions per a determinar la representativitat de les organitzacions
professionals agràries a Catalunya, del 2016
256-00023/11
PRESENTACIÓ: SÍNDIC MAJOR, DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE
CATALUNYA
Reg. 50362 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió de la Sindicatura de Comptes:
Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la presidenta del Parlament
Molt Honorable Presidenta,
En compliment del que preveu la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura
de Comptes, em complau trametre-us adjunt, en suport informàtic, l’informe de fis­
calització núm. 27/2016, aprovat pel Ple de la Sindicatura, relatiu a les eleccions per
determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Cata­
lunya de l’any 2016.
3.10.60. Procediments relatius a la memòria anual i a altres informes de la Sindicatura de Comptes
49
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament.
Barcelona, 9 de febrer de 2017
Jaume Amat i Reyero, síndic major
N. de la r.: La documentació esmentada pot ésser consultada a l’Arxiu del Parlament i en l’edició electrònica d’aquest BOPC.
TERMINI PER A PROPOSAR COMPAREIXENCES
Termini per a formular propostes de compareixença dels responsables dels òrgans,
els ens o les entitats fiscalitzades, d’acord amb l’article 183.8 del Reglament del Par­
lament: 10 dies hàbils (del 17.02.2017 al 02.03.2017).
Finiment del termini: 03.03.2017; 12:00 h.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
Projectes i propostes de resolució d’actuació davant les Corts
Generals
3.10.65.
Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la
Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de
novembre, del Codi penal, de despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda
al suïcidi
270-00005/11
PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES A LA TOTALITAT
Sol·licitud: GP PPC (reg. 51042).
Pròrroga: 5 dies hàbils (del 17.02.2017 al 23.02.2017).
Finiment del termini: 24.02.2017; 12:00 h.
3.30.
Altres tramitacions
3.30.04.
Procediments relatius als informes del Síndic de Greuges
Informe del Síndic de Greuges al Parlament corresponent al 2016
360-00020/11
TRAMESA A LA COMISSIÓ
Comissió competent: Comissió del Síndic de Greuges.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017.
3.10.65. Projectes i propostes de resolució d’actuació davant les Corts Generals
50
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Procediments relatius a les corporacions locals i a altres informes
o memòries de la Sindicatura de Comptes
3.30.06.
Procediment relatiu a l’Informe de fiscalització 23/2016, sobre el
Consell Comarcal del Barcelonès
258-00015/11
PRÒRROGA DEL TERMINI PER A DEBATRE EL PROCEDIMENT
Sol·licitud: GP PPC (reg. 51121).
Pròrroga: 8 dies hàbils (del 17.02.2017 al 28.02.2017).
Finiment del termini: 01.03.2017; 12:00 h.
Acord: Presidència del Parlament, 14.02.2017.
3.30.06. Procediments relatius a les corporacions locals i a altres informes o memòries de la Sindicatura de Comptes
51
BOPC 333
16 de febrer de 2017
4.
Informació
4.45.
Composició dels òrgans del Parlament
4.45.05.
Comissions legislatives
Composició del Grup de Treball de Control del Principi de
Subsidiarietat i de Seguiment del Dret de la Unió Europea
409-00001/11
SUBSTITUCIÓ DE DIPUTATS
Reg. 49733 / Coneixement: Mesa de la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació,
Relacions Institucionals i Transparència, 03.02.2017
A la Mesa del Parlament
Mireia Boya e Busquet, presidenta del Grup Parlamentari de la Candidatura
d’Unitat Popular - Crida Constituent, d’acord amb el que estableix el Reglament del
Parlament, comunica els següents canvis d’adscripcions de diputats al grup de treball:
Grup de treball
Grup de Treball de Control del Principi de Subsidiarietat i de Seguiment del Dret
de la Unió Europea
Alta: Carles Riera Albert
Baixa: Anna Gabriel i Sabaté
Palau del Parlament, 2 de febrer de 2017
Mireia Boya e Busquet, presidenta GP CUP-CC
4.45.10.
Comissions específiques creades pel Reglament o per lleis
Composició de la Comissió del Síndic de Greuges
412-00004/11
ELECCIÓ DE LA VICEPRESIDENTA
La Comissió del Síndic de Greuges, en la sessió tinguda el dia 13 de febrer de
2017, d’acord amb els articles 49.2 i 50.1 del Reglament del Parlament, i a proposta
del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, ha elegit vicepresidenta la diputada Àngels
Ponsa i Roca en substitució de la diputada Maria Senserrich i Guitart.
Palau del Parlament, 13 de febrer de 2017
La secretària de la Comissió en funcions, Noemí de la Calle Sifré; la presidenta
de la Comissió, Rosa Maria Ibarra Ollé
4.45.05. Comissions legislatives
52
BOPC 333
16 de febrer de 2017
4.45.13.
Comissions específiques d’estudi
Composició de la Comissió d’Estudi de l’Emprenedoria i dels
Autònoms
406-00004/11
ADSCRIPCIÓ DE DIPUTATS DEL GP SOC
Reg. 50504 / Coneixement: Mesa del Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
Eva Granados Galiano, portaveu del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
el que estableix el Reglament del Parlament, comunica que la diputada Alícia Ro­
mero Llano i el diputat Pol Gibert Horcas han estat designats membres de la Comis­
sió d’Estudi de l’Emprenedoria i dels Autònoms.
Palau del Parlament, 9 de febrer de 2017
Eva Granados Galiano, portaveu GP SOC
4.50.
Compliment de resolucions i de mocions
4.50.01.
Compliment de resolucions
Control del compliment de la Resolució 233/XI, sobre el control dels
mosquits i la mosca negra a les Terres de l’Ebre
290-00218/11
INFORME RELATIU AL COMPLIMENT DE LA RESOLUCIÓ
Reg. 49930 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió competent: Mesa del
Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
D’acord amb el que estableixen els articles 159 i 164.4 del Reglament del Par­
lament de Catalunya i per tal de donar compliment a la Resolució 233/XI, sobre el
control dels mosquits i la mosca negra a les Terres de l’Ebre (tram. 290-00218/11),
us informo del següent:
Pel que fa al finançament dels serveis acordats amb el Consorci de Polítiques
Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), cal indicar que mitjançant Resolució
de 23 de desembre de 2015, es va atorgar una subvenció al COPATE per un import
total de 2.126.000 €, distribuïda en tres anualitats:
– 2015: 708.660,00 €.
– 2016: 708.660,00 €.
– 2017: 708.660,00 €.
El deute corresponent a les anualitats del 2015 i del 2016 ha estat satisfet en la
seva totalitat.
Quant a l’adopció de mesures per tal que el COPATE disposi d’un finançament
adequat i estable, el 5 maig de 2015 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla
d’actuació per a la prevenció i control de les plagues de mosquits i mosca negre a les
comarques afectades de Catalunya 2015-2017.
Aquest Pla implica totes les actuacions, així com el seu finançament, que va a
càrrec de la Generalitat de Catalunya, (departaments de Salut, Territori i Sostenibi­
litat, Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Empresa i Coneixement) i les
Diputacions de Tarragona, Girona i Lleida.
4.45.13. Comissions específiques d’estudi
53
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Amb referència a les autoritzacions per al tractament als espais naturals, cal in­
dicar que des de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural s’ha
elaborat una resolució d’autorització que preveu i estableix el règim de comunicació
amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre. El contingut i els efectes d’aquesta resolu­
ció van ser exposats en una reunió a la seu del COPATE a les Terres de l’Ebre, en la
qual va assistir el titular de l’esmentada Direcció General.
Barcelona, 2 de gener de 2017
Antoni Comín i Oliveres, conseller de Salut
Control del compliment de la Resolució 293/XI, sobre la seu judicial
de Tortosa
290-00269/11
INFORME RELATIU AL COMPLIMENT DE LA RESOLUCIÓ
Reg. 49989 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió competent: Mesa del
Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
D’acord amb el que estableixen els articles 159 i 164.4 del Reglament del Parla­
ment de Catalunya i per tal de donar compliment a la Resolució 293/XI, sobre la seu
judicial de Tortosa (tram. 290-00269/11), us informo del següent:
El projecte definitiu d’obres d’adequació de l’edifici judicial de Tortosa va ser
aprovat el dia 17 de gener de 2017 i, el mateix dia, tramès a Infraestructures.cat per
a la seva licitació. L’anunci de la licitació va sortir el dia 24 de gener de 2017.
El 16 de juny de 2017 està previst que comencin les obres.
Pel que fa a la consignació pressupostària, cal palesar que, el projecte de pressu­
postos per l’any 2017 preveu aquesta actuació.
En aquest sentit, el 4 d’octubre de 2016 es va signar l’Acord de Govern d’encàrrec
i regularització de diverses actuacions i de modificació del Pla Economicofinancer
d’infraestructures de la Generalitat de Catalunya i Infraestructures.cat en relació
amb les actuacions i aportacions del Departament de Justícia.
L’Acord esmentat inclou, amb la clau JJT-05338.2A, l’execució de les obres
d’adequació de l’edifici judicial de Tortosa entre els anys 2017 i 2019.
Barcelona, 7 de febrer de 2016
Carles Mundó i Blanch, conseller de Justícia
Control del compliment de la Resolució 295/XI, sobre la creació
d’un protocol per a la pràctica d’analítiques als interns dels centres
penitenciaris
290-00271/11
INFORME RELATIU AL COMPLIMENT DE LA RESOLUCIÓ
Reg. 49990 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió competent: Mesa del
Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
D’acord amb el que estableixen els articles 159 i 164.4 del Reglament del Par­
lament de Catalunya i per tal de donar compliment a la Resolució 295/XI, sobre la
creació d’un protocol per a la pràctica d’analítiques als interns dels centres peniten­
ciaris (tram. 290-00271/11), us informo del següent:
4.50.01. Compliment de resolucions
54
BOPC 333
16 de febrer de 2017
La pràctica d’analítiques als centres penitenciaris es realitzen a petició del perso­
nal de serveis penitenciaris i, en cap cas, del personal sanitari de l’ICS (Institut Ca­
talà de la Salut), atès que la seva finalitat no és sanitària. Amb aquestes analítiques
el que es pretén és detectar l’existència de traces de substàncies il·legals que deter­
mini si l’intern les ha consumit i poder procedir a l’aplicació del règim disciplinari
que correspongui, segons el cas.
El transport, l’observació i anàlisi de les mostres el realitza un laboratori aliè que
el Departament de Justícia té contractat per desenvolupar aquest servei.
D’altra banda, segons informació aportada per l’ICS, no es pot fer un protocol
que especifiqui que la manipulació i transport d’aquestes mostres és competència
exclusiva del personal sanitari ja que a cap centre de l’ICS ho fa personal sanitari,
atès que es tracta d’una activitat estrictament logística i no entra dins les funcions
del personal sanitari establertes en el Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de
sanitat sobre l’ordenació i classificació del personal estatutari de l’ICS, així com del
seu contingut funcional, adoptat en la sessió de 29 de març de 2007.
Per aquests motius l’ICS no ha elaborat cap tipus de protocol per a la pràctica
d’analítiques als interns i internes dels centres penitenciaris, que prevegi només el
personal sanitari com el competent per manipular i transportar fluids biològics.
Barcelona, 3 de febrer de 2017
Carles Mundó i Blanch, conseller de Justícia
Control del compliment de la Resolució 316/XI, sobre les
exportacions d’armes a països que vulneren el dret internacional
290-00291/11
INFORME RELATIU AL COMPLIMENT DE LA RESOLUCIÓ
Reg. 50333 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió competent: Mesa del
Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
D’acord amb el que estableixen els articles 159 i 164.4 del Reglament del Parla­
ment de Catalunya i per tal de donar compliment a la Resolució 316/XI, sobre les ex­
portacions d’armes a països que vulneren el dret internacional (tram. 290-00291/11),
us informo del següent:
En compliment d’aquesta Resolució, la Direcció General d’Afers Multilaterals i
Europeus, del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transpa­
rència, ha traslladat, per carta, les qüestions a què fa referència la Resolució al Di­
rector General de Política Exterior i Seguretat del Ministeri d’assumptes Exteriors
i de Cooperació
Trameto, adjunta, còpia de la carta esmentada.
Barcelona, 8 de febrer de 2017
Raül Romeva i Rueda, conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i
Transparència
N. de la r.: La documentació esmentada pot ésser consultada a l’Arxiu del Parlament.
4.50.01. Compliment de resolucions
55
BOPC 333
16 de febrer de 2017
4.50.02.
Compliment de mocions
Control del compliment de la Moció 59/XI, sobre la política
aeroportuària
390-00059/11
INFORME RELATIU AL COMPLIMENT DE LA MOCIÓ
Reg. 50002 / Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió competent: Mesa del
Parlament, 14.02.2017
A la Mesa del Parlament
D’acord amb el que estableix l’article 159 del Reglament del Parlament de Cata­
lunya, i per tal de donar compliment a la Moció 59/XI, sobre la política aeroportuà­
ria (tram. 390-00059/11), us informo del següent:
Pel que fa a la primera part de la moció, el Govern continuarà reclamant al Go­
vern de l’Estat el traspàs de les infraestructures aeroportuàries a Catalunya tant a
les comissions bilaterals Generalitat - Govern espanyol com a les reunions bilaterals
entre el Ministeri de Foment i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Pel que fa a reclamar al Govern de l’Estat la derogació, o modificació, dels con­
venis o tractats amb altres estats que atorguen la posició predominant a l’aeroport
de Madrid o que l’inclouen com a única destinació possible, en detriment d’altres
aeroports com el de Barcelona, el Govern continuarà treballant per la seva deroga­
ció però sobretot, per a la liberalització del tràfic aeri previst als acords bilaterals.
Aquesta tasca ja s’està fent i, per tant, es continuarà treballant en aquest sentit.
Quant al Pla estratègic de l’aviació a Catalunya 2030, aquest està en procés d’ela­
boració. S’ha licitat la seva Assistència Tècnica per a la redacció del Pla i ha estat
contractada, en data 21.11.2016, la UTE entre RDC Aviation LTD i PASIPHAE Con­
sultora internacional, SL. Les dades de licitació són les següents:
– Publicació licitació: 16/06/2016
– Data adjudicació: 20/09/2016
– Data inici i fi contracte: 21/11/2016 - 20/11/2018
Pel que fa al centre de monitoratge d’aeròdroms i heliports, aquest està pendent
de licitar, prèvia aprovació pel Consell d’Administració de l’empresa Aeroports Pú­
blics de Catalunya.
Per últim, pel que fa a les condicions laborals dels treballadors dels aeroports
situats a Catalunya i dels treballadors d’empreses de serveis de terra que operen
als aeroports de Catalunya, el Govern, mitjançant la Secretaria d’Infraestructures i
Mobilitat, ha traslladat a AENA la resolució del Parlament per al seu coneixement
i efectes oportuns.
Barcelona, 31 de gener de 2017
Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat
Control del compliment de la Moció 86/XI, sobre polítiques agràries,
ramaderes i forestals
390-00086/11
DESIGNACIÓ DE LA COMISSIÓ COMPETENT
Comissió competent: Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017
4.50.02. Compliment de mocions
56
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Control del compliment de la Moció 87/XI, sobre la competitivitat de
l’empresa catalana
390-00087/11
DESIGNACIÓ DE LA COMISSIÓ COMPETENT
Comissió competent: Comissió d’Empresa i Coneixement.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017
Control del compliment de la Moció 88/XI, sobre les retribucions
públiques
390-00088/11
DESIGNACIÓ DE LA COMISSIÓ COMPETENT
Comissió competent: Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habi­
tatge.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017
Control del compliment de la Moció 89/XI, sobre els feminismes
390-00089/11
DESIGNACIÓ DE LA COMISSIÓ COMPETENT
Comissió competent: Comissió d’Igualtat de les Persones.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017
Control del compliment de la Moció 90/XI, sobre el transport públic i
la mobilitat sostenible
390-00090/11
DESIGNACIÓ DE LA COMISSIÓ COMPETENT
Comissió competent: Comissió de Territori.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017
Control del compliment de la Moció 91/XI, sobre el dret a morir
dignament
390-00091/11
DESIGNACIÓ DE LA COMISSIÓ COMPETENT
Comissió competent: Comissió de Salut.
Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, 14.02.2017
4.50.02. Compliment de mocions
57
BOPC 333
16 de febrer de 2017
4.53.
Sessions informatives, compareixences i audiències
4.53.03.
Sol·licituds de sessió informativa
Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió de la Infància amb la
consellera de Treball, Afers Socials i Famílies perquè informi sobre la
situació dels centres de menors tutelats
354-00115/11
CANVI DE COMISSIÓ TRAMITADORA
Comissió competent: Comissió de la Infància.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
4.53.05.
Sol·licituds de compareixença i propostes d’audiència
Sol·licitud de compareixença del director general d’Atenció a la
Infància i l’Adolescència davant la Comissió de la Infància perquè
informi sobre la situació dels centres de menors tutelats
356-00464/11
CANVI DE COMISSIÓ TRAMITADORA
Comissió competent: Comissió de la Infància.
Acord: Mesa del Parlament, 14.02.2017.
4.87.
Procediments davant el Tribunal Constitucional
4.87.20.
Recursos d’empara constitucional
Recurs d’empara 3292-2016, interposat pel Grup Parlamentari
del Partit Popular de Catalunya contra els acords de la Mesa del
Parlament de Catalunya de l’1 i el 8 de març de 2016
383-00006/11
AL·LEGACIONS DEL PARLAMENT
A la Sala Segunda del Tribunal Constitucional
La letrada del Parlamento de Cataluña que suscribe, en representación y defensa
de la Cámara, y en cumplimiento del Acuerdo de la Mesa del día 7 de diciembre de
2016, como mejor en derecho proceda
Dice
1. Que en fecha 30 de noviembre de 2016, el Parlamento de Cataluña recibió re­
querimiento de la Sala Segunda del Tribunal Constitucional por la que se comunicó
la admisión a trámite de la demanda de amparo núm. 3292-2016, promovida por la
representación procesal del Grupo Parlamentario del Partido Popular de Cataluña
en el Parlamento de Cataluña, contra los acuerdos de la Mesa del Parlamento de Ca­
taluña de 1 de marzo de 2016 y de 8 de marzo de 2016, y se le requirió para que en
el plazo de diez días remitiera certificación o fotocopia adverada de las actuaciones
parlamentarias correspondientes a los Acuerdos impugnados, y para que emplazara
4.53.03. Sol·licituds de sessió informativa
58
BOPC 333
16 de febrer de 2017
al resto de los grupos parlamentarios dando traslado de la demanda de amparo para
que éstos pudieran comparecer en el presente proceso constitucional.
2. Que la Mesa del Parlamento, en fecha 2 de diciembre de 2016, acordó el tras­
lado del requerimiento del Tribunal Constitucional de 15 de noviembre de 2016 y de
la copia de la demanda y de la documentación adjunta a los grupos parlamentarios,
salvo el recurrente en amparo, para que pudiesen comparecer en dicho recurso en el
plazo indicado en el mencionado requerimiento.
3. Que la Mesa del Parlamento, en fecha 7 de diciembre de 2016, adoptó el
Acuerdo de personarse en el procedimiento de Recurso de amparo núm. 3292-2016,
contra los acuerdos de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 1 de marzo de 2016
y de 8 de marzo de 2016 y remitir la documentación solicitada.
4. Que, en fecha 14 de diciembre de 2016, el Parlamento de Cataluña, a través
de su representación procesal y conforme a lo solicitado, aportó la documentación
requerida y testimonio de los emplazamientos correspondientes al resto de grupos
parlamentarios para que pudieran comparecer en el presente procedimiento cons­
titucional.
5. Que, mediante diligencia de ordenación de tres de enero de 2017, la Sala Se­
gunda del Tribunal Constitucional, tuvo por personado al Parlamento de Cataluña
en el recurso de referencia y por recibido el testimonio de las actuaciones solicitado.
6. Que evacuando el trámite conferido esta representación, sobre la base de la
argumentación del Acuerdo de la Mesa del Parlamento de 7 de diciembre, pasa a
formular las siguientes
Alegaciones
Cuestión previa. Concurrencia de la excepción de cosa juzgada
Habiéndose dictado las sentencias en los asuntos núm.1315-2016 y 1493-2016
declarando la nulidad de los acuerdos de la Mesa del Parlamento de 1 de marzo de
2016 y de 8 de marzo de 2016 las presentes alegaciones deben circunscribirse, en
cuanto al objeto procesal, a la defensa de la inexistencia de vulneración del derecho
fundamental del Artículo 23 CE en base a los hechos y fundamentos jurídicos que
en el presente escrito se contienen por cuanto concurre respecto a la pretensión de
anulación de dichos acuerdos la excepción de cosa juzgada, en base al Art. 38 LOTC.
Y, aunque debe partirse de la nulidad expresada por dicho tribunal respecto a di­
chos acuerdos, entiende esta parte que se mantiene el interés legítimo en demostrar
la falta de relación de causalidad entre los acuerdos de la Mesa anulados y la vulne­
ración de un derecho fundamental.
Si se hubieran acumulado los tres procedimientos que versan sobre este asunto
no podría subsistir dicha pretensión puesto que ya habría recaído sentencia sobre
este procedimiento, pero al no proceder a dicha acumulación es posible para esta
parte alegar dicha excepción procesal.
Primera. No se cumplen los requisitos sustantivos para la interposición
de un Recurso de amparo constitucional.
Según el criterio de esta parte y de conformidad con la doctrina constitucional,
no existe en el presente supuesto lesión de ningún derecho fundamental porque no
se cumplen los requisitos de carácter sustantivo o material para considerar que exis­
te vulneración. Se considera que debe existir una lesión efectiva desde un punto de
vista material y no una posible o probable lesión futura de dicho derecho.
Este ha sido el criterio mantenido por este Alto Tribunal en numerosos Autos de
inadmisión en los cuáles en supuestos de hecho similares o análogos al presente ha
dictaminado que no poseen contenido constitucional y ha decretado su inadmisión
y consecuente archivo de actuaciones.
Así es de ver por ejemplo en el ATC 181/2003 de 2 de junio de 2003. En este
Auto se manifiesta, literalmente, lo siguiente:
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
59
BOPC 333
16 de febrer de 2017
«conviene recordar que, para existir, una lesión de derechos fundamentales ha
de ser, en todo caso, una lesión efectiva desde un punto de vista material, incluso en
aquellos supuestos, como acontece en el que ahora nos ocupa, en los que se invoca
una lesión de un derecho sustantivo por parte de los poderes públicos. En particular, con referencia a los derechos reconocidos en el art.23.2 CE, este Tribunal tiene
declarado que, si bien pueden conocerse mediante el recurso de amparo lesiones
de derechos fundamentales que tengan su origen en las actuaciones de los órganos de gobierno de las Cámaras parlamentarias, tales violaciones no vienen determinadas por una posible conculcación de las normas reglamentarias, sino por
razones sustantivas de carácter material que imposibiliten el ejercicio de una facultad propia del cargo» [FJ 7, in fine].
Sencilla y llanamente, la interposición del recurso de amparo requiere el cumpli­
miento de determinados requisitos de tipo objetivo y subjetivo que, según criterio de
esta parte, no se cumplen en el presente supuesto, dicho ello en estrictos términos
de defensa.
La parte recurrente no tiene en cuenta cuál es el ámbito material u objeto del
recurso de amparo que es, única y exclusivamente, la protección de derechos fun­
damentales pero no de cualquier derecho sino que debe distinguirse entre aquéllos
que son susceptibles de amparo constitucional, que son los comprendidos entre los
artículos 14 a 29 CE, más la objeción de conciencia, y aquéllos que no lo son, por lo
que no cualquier vulneración de un derecho constitucional es susceptible de amparo.
No cabe conocer a través del recurso de amparo cuestiones de legalidad ordinaria
como la posible validez o invalidez de los acuerdos de la Mesa de una Cámara ni
tampoco otro tipo de derechos fundamentales no susceptibles de amparo por no es­
tar recogidos en el grupo de artículos mencionado. La tutela de estos otros derechos
fundamentales corresponde exclusivamente a los jueces y tribunales ordinarios.
Por otra parte, quién reivindica el amparo debe ser el sujeto afectado por la vulneración del derecho y no cualquier otro sujeto, por lo que para apreciar la existencia
del amparo se requiere también un elemento subjetivo por el cual sólo estará legi­
timado para reclamar el amparo el sujeto que considere que no se ha reconocido el
derecho subjetivo reconocido en la norma. El elemento subjetivo es consustancial
e insustituible en todo recurso de amparo. Donde no hay un derecho subjetivo que
tutelar nunca habrá un recurso de amparo; y no sólo un derecho subjetivo, sino un
derecho fundamental.
En el Auto 181/2003 de 2 de junio de 2003 (Sección 4ª) se refleja muy claramen­
te cuál debe ser el carácter de la violación o infracción del derecho fundamental
estableciendo de forma clara y meridiana que debe tratarse de razones que imposi­
biliten el ejercicio de una facultad propia:
«En este sentido conviene recordar que, para existir, una lesión de derechos fundamentales ha de ser, en todo caso, una lesión efectiva desde un punto de vista material, incluso en aquellos supuestos... en los que se invoca una lesión de un derecho
sustantivo por parte de los poderes públicos. En particular, con referencia a los derechos reconocidos en el Art.23.2 CE, este Tribunal tiene declarado que, si bien pueden conocerse mediante el recurso de amparo lesiones de derechos fundamentales
que tengan su origen en las actuaciones de los órganos de gobierno de la Cámaras
parlamentarias, tales violaciones no vienen determinadas por una posible conculcación de las normas reglamentarias, sino por razones sustantivas de carácter material que imposibiliten el ejercicio de una facultad propia del cargo (STC 81/1991,
de 22 de abril, FJ 3)».
Es decir, la conculcación del derecho debe manifestarse en la imposibilidad del
ejercicio de una facultad propia del cargo. Este es el requisito sine qua non sin el
cual no puede hablarse de vulneración del derecho fundamental del 23.2 CE, por
ello no cabe si el ejercicio de la facultad es realizado por otro ya que se carece de
legitimación para ello al faltar el elemento subjetivo.
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
60
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Como señala Pedro Cruz Villalón, en un artículo sobre el amparo»la correcta
aplicación del derecho de los derechos fundamentales sólo puede reclamarla quien
entienda que no se ha reconocido el derecho subjetivo reconocido en la norma (amparo), no quien entienda que no se ha reconocido un derecho que no se contiene
en la norma (contra amparo)» (Rev.Española de Derecho Constitucional, Año 14,
núm.41, Mayo-Agosto 1994, p.14).
Ahora bien, no todos los derechos reconocidos a los diputados, en este caso ya
sea en el EAC o bien en el RPC, poseen el carácter de derechos fundamentales y
por tanto la posibilidad de recurso de amparo sino solamente aquellos que poseen relevancia constitucional.
Y, como veremos, este requisito tampoco se cumple en el presente caso.
Según la STC 361/2006 de 18 de diciembre «poseen relevancia constitucional los
derechos o facultades atribuidos al representante que pertenezcan al núcleo de su
función representativa parlamentaria, como son, indudablemente, el ejercicio de
la función legislativa o de control de la acción de gobierno, siendo vulnerado el
art.23.2 si los propios órganos de las Asambleas impiden o coartan su práctica o
adoptan decisiones que contraríen la naturaleza de la representación o la igualdad
de los representantes»....
En conclusión, para que se produzca una vulneración digna de amparo constitu­
cional deben cumplirse tres requisitos, sine qua non, de forma cumulativa:
1º Que se trate del ejercicio de un derecho fundamental de los incluidos entre los
Artículos 14 a 29 más objeción de conciencia.
2º Que se produzca una vulneración de dicho derecho, entendiendo como tal una
restricción o limitación de su ejercicio.
3º Que dicha restricción en el ejercicio del derecho sea ilegítima.
A lo largo del presente escrito se acreditará que no se cumplen dichos requisitos
por lo que no existe vulneración de un derecho fundamental y no ha lugar a la con­
cesión del amparo constitucional.
Segunda. No existe infracción del derecho fundamental de participación
política ex Artículo 23 CE.
Por la parte recurrente se alega que el derecho vulnerado es el Art.23 CE, por
ello debe analizarse cuál es el contenido de dicho precepto constitucional.
La doctrina constitucional ha definido el concepto y lo que denomina un núcleo
esencial del «ius in officium», así como derechos y facultades integrados en el mis­
mo. De conformidad con el apartado primero los «ciudadanos tienen el derecho a
participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes li­
bremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal y en el apartado
segundo de dicho artículo reconoce el derecho de acceder en condiciones de igual­
dad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las leyes. La
doctrina constitucional ha reconocido que no únicamente se protege el acceso sino
también el mantenimiento en ellos y el desempeño de conformidad con lo que la
ley disponga.
Esta doctrina se encuentra, entre otras muchas, en la STC 88/2012 de 7 de mayo
señalando que:
»el derecho que consagra el art. 23.2 CE es un derecho de configuración legal
y, en consecuencia, corresponde a los reglamentos parlamentarios «fijar y ordenar los derechos y atribuciones propios de los parlamentarios, los cuales, una vez
creados, quedan integrados en el estatuto propio de su cargo, con la consecuencia
de que podrán sus titulares, al amparo del art. 23.2 CE, reclamar la protección del
ius in officium que consideren ilegítimamente constreñido o ignorado por actos del
poder público, incluidos los provenientes del propio órgano en el que se integren y,
en concreto, hacerlo ante este Tribunal por el cauce del recurso de amparo, según lo
previsto en el art. 42 de nuestra Ley Orgánica» [FJ 2 ].
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
61
BOPC 333
16 de febrer de 2017
El derecho consagrado en el Art.23 CE es un derecho de participación política y
con su protección se pretende garantizar, precisamente, el ejercicio de las facultades
o atribuciones que la Jurisprudencia ha ido definiendo como integrantes del mismo,
el denominado núcleo esencial del «ius in officium».
La STC 119/2011 de 5 de julio explicita su contenido:
«En efecto, el derecho de participación, el ius in officium afecta a toda una serie
de situaciones de los parlamentarios en las que los órganos rectores de las Cámaras
deben respetar la función representativa no por tratarse de facultades meramente
subjetivas de quienes desarrollan esa función sino como facultades que lo que permiten es ejercer correctamente a los representantes populares dicha representación
participando en la función legislativa. Esto impone hacer posible la presentación
de propuestas legislativas, la discusión en el debate parlamentario público sobre
los temas sobre los que versa ese debate interviniendo en el mismo la mejora de los
textos mediante la introducción de enmiendas, y respetar su derecho a expresar su
posición mediante el derecho de voto» (FJ 9).
A estas facultades debe añadirse el derecho de voto como señala la STC 361/2006
de 18 de diciembre según la cual «el derecho al voto de los parlamentarios es uno de
los que se integran en el ius in officium de los mismos» [FJ 3º]
Resulta fundamental remarcar cómo la doctrina constitucional habla siempre del
ejercicio del derecho de participación política y que este derecho se concreta en de­
terminadas facultades que deben ejercitarse como son la presentación de propuestas
legislativas, la discusión en el debate, la presentación de enmiendas o el derecho de
voto. Ninguna de estas facultades ha sido negada a la parte recurrente.
De lo que no se habla ni se recoge en ningún tipo de doctrina ni de jurisprudencia es
del derecho al no ejercicio o a la no-participación, de que se pueda vulnerar un derecho
que no se ha ejercitado.
Nótese, por ejemplo, como en la Sentencia 119/2011, citada anteriormente, se
habla del ius in officium como de un derecho de ejercer la representación política
participando en la función legislativa.
Ello implica que la no-participación no constituye un derecho subjetivo que pue­
da ser susceptible de protección y mucho menos de amparo constitucional.
Es decir, el hecho de participar, que es una acción, constituye el elemento esen­
cial sobre el cuál descansa la fundamentación jurídica del Art.23 CE.
Según la parte recurrente el derecho presuntamente infringido y que formaría
parte del núcleo esencial, sería el derecho de iniciativa legislativa pero como resulta
evidente por los hechos relatados en el escrito de recurso la iniciativa legislativa se
presentó por dos grupos parlamentarios que no son los que plantean este recurso.
Por ello nos encontramos con una evidente falta de legitimación activa para pre­
sentar el recurso de amparo puesto que la parte recurrente no es la que ha ejercitado
el derecho subjetivo, cuál sería el derecho de iniciativa legislativa, requisito previo
necesario para gozar de aquella legitimación.
En el presente supuesto el derecho presuntamente infringido sería precisamente
el contrario: el derecho a evitar que otros grupos parlamentarios creen una ponencia
conjunta, es decir, obtener la inadmisión del acuerdo de la Mesa tomado en base a la
solicitud de dos grupos parlamentarios. Como es sabido dichos acuerdos comportan
la creación de tres ponencias parlamentarias conjuntas que fueron acordadas tam­
bién por la Junta de Portavoces. El derecho a invalidar un acuerdo de la Mesa no se
halla entre los derechos fundamentales que puedan ser objeto de amparo constitu­
cional. Como ya se ha comentado las cuestiones de legalidad ordinaria están fuera
del objeto del recurso de amparo.
La voluntad de los recurrentes es la de no participar en dichas ponencias y, por
supuesto, tienen el derecho de no participar puesto que la participación es un acto
voluntario pero dicho derecho no es un derecho fundamental. Lo que se ampara es,
precisamente, el derecho de participación política, el ius in officium, y no el derecho
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
62
BOPC 333
16 de febrer de 2017
a evitar la iniciativa legislativa de otros, puesto que como representantes políticos se
protege por la ley lo que se considera el núcleo esencial de la función representati­
va y en este núcleo esencial no se incluye el derecho a la no participación política.
Otra de las facultades incluidas en el núcleo esencial del ius in officium la encon­
tramos en la mencionada STC 361/2006 de 18 de diciembre según la cual «el derecho
al voto de los parlamentarios es uno de los que se integran en el ius in officium de los
mismos». En el presente supuesto el derecho al voto se ejerció tanto en la Junta de
Portavoces como mediante los respectivos representantes en la Mesa del Parlamento
por lo que dicho derecho no puede considerarse vulnerado ni tampoco que se haya
ejercido sin respetar el principio de igualdad.
En este caso no se imposibilita a la recurrente el ejercicio de las facultades inte­
gradas en su cargo y, en consecuencia, no existe infracción ni vulneración del dere­
cho fundamental de participación política ex Art.23 CE ya que no se cumple ni con
el requisito subjetivo para la legitimación activa, ya que no existe ninguna iniciativa
legislativa rechazada ni tampoco el objetivo ya que no existe vulneración de derecho
fundamental alguno.
En las Sentencias dictadas recientemente por este Tribunal de fecha 19 de di­
ciembre como respuesta a los recursos interpuestos por diputados del Grupo Socia­
lista y del Grupo de Ciudadanos del Parlament de Catalunya se manifiesta que los
diputados ven afectada su libertad de iniciativa legislativa pero esta libertad no está
configurada como un derecho fundamental en la CE ya que es el derecho de inicia­
tiva legislativa lo que se protege, la facultad de presentar propuestas pero la libertad
de iniciativa legislativa aunque existe, y no ha sido negada a la parte recurrente en
ningún momento, no está configurada como derecho fundamental.
La posible ilegalidad del Acuerdo de la Mesa se traduce, en opinión del Tribu­
nal, «...en una tramitación de tres iniciativas legislativas conjuntas que imponen a
los recurrentes su participación en una ponencia en la que no quieren integrarse.
Los recurrentes ven afectada su libertad de iniciativa legislativa»... (FJ5 STC Rec.
Amparo 1493-2016).
Se habla de la libertad de iniciativa legislativa, mezclando dos términos libertad
e iniciativa legislativa, cuando, en realidad, ni está en cuestión una supuesta libertad
ni tampoco el derecho de iniciativa legislativa. Según el criterio de esta parte existe
una confusión entre la iniciativa legislativa ejercitada con anterioridad y la presenta­
ción de una solicitud para la designación de tres ponencias. En el presente supuesto
de hecho no se trata de ningún texto legislativo sino del acuerdo de la mesa de de­
signación de tres ponencias conjuntas, en las que se podrá participar o no y de una
manera o de otra, con independencia del nombramiento de sus integrantes.
En el mismo sentido la STC referente al Rec. De Amparo1315-2016 en la que se
señala que «los recurrentes ven afectada su libertad de iniciativa legislativa al verse
forzados a formar parte de un procedimiento legislativo especial que no promueven».
La cuestión que se plantea y que es objeto de amparo, según el Tribunal, no es
el derecho de iniciativa parlamentaria sino el derecho a no participar lo cual resulta
contrario a la anterior jurisprudencia constitucional al respecto y también a la juris­
prudencia del TEDH. El derecho a no participar no ofrece problema alguno puesto
que el diputado puede, en uso de su libertad individual e ideológica, no participar en
la ponencia conjunta o no aportar nada a la misma, aunque haya sido designado, o
bien participar y ejercer su representación política, es decir, intentar que su posición
política quede reflejada en la propuesta, garantizando en este caso sí su derecho de
participación política. Lo que tradicionalmente es objeto de conflicto y debe prote­
gerse, puesto que es el fundamento de una sociedad democrática y de un estado de
derecho, es el derecho de participación política y no el derecho a la no participación
puesto que éste no plantea conflicto alguno.
Por otra parte, el derecho a la iniciativa legislativa existe y no está en entredicho,
es decir a presentar una determinada iniciativa puesto que forma parte del núcleo
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
63
BOPC 333
16 de febrer de 2017
esencial del derecho de representación política y se ha llevado a cabo por dos grupos
parlamentarios pero es que en el presente supuesto lo que se discute y se defiende
es radicalmente lo contrario ya que se pretende precisamente no ejercitar el derecho
de participación política «participando» en la ponencia y que dicha opción política,
que es absolutamente legítima, reciba un amparo constitucional considerando que se
ha violado su derecho de participación política, cuando en realidad dicha ponencia
ni tan siquiera se ha puesto en marcha.
En conclusión, el supuesto de hecho sobre el que se basa el Art.23 prevé la exis­
tencia de dos elementos esenciales para que pueda existir vulneración:
1º Una acción determinada por parte del representante político (sujeto A) ejercitando su derecho como podría ser la presentación de una enmienda, la participación
en el debate, el ejercicio del derecho de voto o la presentación de una iniciativa le­
gislativa.
2º Una acción por parte del órgano de la Cámara (sujeto B) restringiendo, limitan­
do o prohibiendo dicha acción.
En el presente supuesto no existe el primer elemento, es decir, la acción de la re­
currente (primer elemento) por lo que la acción del órgano de la Cámara, el Acuerdo
de la mesa en litigio (segundo elemento), ni restringe, ni limita, ni prohíbe ninguna
acción por lo que puede ser considerada como legal o ilegal, en tanto sea adecuada
o no al RPC, pero no restringe, limita, ni constriñe ningún derecho fundamental.
Por el contrario, la parte recurrente en su escrito tergiversa la realidad puesto que
afirma, y cito literalmente, que la Mesa «al acordar ejercer la iniciativa legislativa
conjunta...está vulnerando el ejercicio de la iniciativa legislativa en condiciones de
igualdad» (Fundamento de derecho 1º). La premisa de esta afirmación no es cierta y
la conclusión que no guarda relación con la misma tampoco lo es. La solicitud para
crear una ponencia conjunta proviene de la solicitud de dos grupos parlamentarios
y según se desprende del texto del recurso parece una iniciativa de la propia Mesa
y no de los diputados. Y, en cuanto a la conclusión (vulneración del ejercicio de la
iniciativa legislativa en condiciones de igualdad) no se produce por cuanto no existe
ejercicio de iniciativa legislativa por parte de la recurrente con lo que difícilmente
puede existir vulneración de un derecho que no se ejerce.
El ejercicio previo del derecho constituye la condición necesaria para determinar
si el mismo se ha podido ejercitar en condiciones de igualdad o no por lo que anali­
zaremos los dos elementos:
1º En cuanto al ejercicio del derecho de iniciativa legislativa
Como ya se ha tenido oportunidad de comentar, la iniciativa legislativa no se
debe a la actividad parlamentaria de la parte recurrente sino como ella misma expo­
ne en su propio escrito de recurso (Hecho Primero) al Grupo parlamentario de Junts
pel Sí (GP JS) y el Grupo parlamentario de Candidatura d’Unitat Popular-Crida
Constituent (GP CUP-CC) cuando, en primer lugar presentaron las tres propuestas
legislativas y, posteriormente, en fecha 3 de febrero de 2016, presentaron en el Re­
gistro General del Parlamento de Cataluña tres solicitudes para la creación de tres
ponencias parlamentarias conjuntas de conformidad con el Artículo 126 del RPC:
– La creación de una ponencia parlamentaria conjunta para la elaboración de una
Proposición de ley integral de protección social catalana.
– La creación de una ponencia parlamentaria conjunta para la elaboración de una
Proposición de ley de régimen jurídico catalán.
– La creación de una ponencia parlamentaria conjunta para la elaboración de una
Proposición de ley de la administración tributaria catalana.
La parte recurrente expresamente manifiesta en su recurso «la oposición frontal
de los recurrentes a su participación en el proceso de elaboración de la proposición
de ley» admitiendo, por tanto, que ni les perturba ni limita su derecho de participa­
ción política, sino que, sencilla y llanamente, no desean participar.
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
64
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Existe, por tanto, acuerdo entre la recurrente y esta parte en los hechos moti­
vadores del presente recurso que derivan del ejercicio del derecho de iniciativa le­
gislativa por parte de dos grupos parlamentarios. La recurrente se opuso a dicha
iniciativa, como describe en su escrito, pero el Acuerdo de la Mesa la admitió am­
parando lo que constituye un derecho fundamental, cual es, el derecho de iniciativa
legislativa y que constituye el núcleo esencial del «ius in officium» de los diputados,
representantes legítimos y garantía de participación de los ciudadanos en los asuntos
públicos ex Art.23.1 CE.
La parte recurrente manifiesta que la Mesa obliga a los recurrentes a participar
en la elaboración de una proposición de ley. La Mesa no puede obligar a un grupo
parlamentario a participar puesto que no tiene competencias para ello. En conse­
cuencia, no puede vulnerar el derecho de participación quién no obstruye ni limita
el derecho sino más bien lo contrario. Los juicios de valor que incluye la recurrente
en sus alegaciones respecto a la iniciativa presentada son una buena muestra de que
su voluntad no es, en realidad, la de ejercer su «ius in officium» y, concretamente,
su derecho de iniciativa legislativa que manifiesta vulnerado sino todo lo contrario
a la vista de sus propias manifestaciones cuyo tenor literal se reproduce:
«elaboración de proposiciones de ley de naturaleza secesionista y contrarias al
ordenamiento constitucional a la que los recurrentes se oponen frontalmente y frente a las que estos mismos recurrentes desean establecer, desde el primer momento y
sin subterfugio alguno, su más rotundo voto negativo».
Con estas afirmaciones se realiza un juicio de valor sobre el contenido material
de unas proposiciones de ley aún no escritas y que no son objeto del presente re­
curso. El ius in officium no se encuentra vulnerado puesto que participando en las
ponencias conjuntas se podría manifestar la orientación política, el rechazo, la in­
diferencia, influir en el redactado de la propuesta o bien presentar enmiendas a las
propuestas legislativas.
Por otra parte cabe señalar que el Art.126 RPC no implica per se el ejercicio de
una iniciativa legislativa, entendiendo que su finalidad es la de constituir un espacio
de trabajo parlamentario y de participación abierta a todos los grupos, el resultado
del cual puede acabar, en su caso, en una iniciativa legislativa o devenir inoperante
a este efecto. Por ello, precisamente, es importante remarcar que el Art. 126 RPC
concibe la ponencia redactora o conjunta como una iniciativa parlamentaria y no
como una iniciativa legislativa, es decir, el precepto no usa el término «legislativa». La
ponencia conjunta se concibe como un «medio», una «técnica» o un «soporte» de
trabajo a partir del cual comenzar la elaboración de un futuro texto de proposición
legislativa. Ello significa que esta tarea puede resultar fructífera y finalizar con una
propuesta de texto o bien resultar infructuosa, teniendo además en cuenta que esta
tarea está sujeta a un plazo, relativamente breve, y al término del mismo decae «el
encargo» hecho a la ponencia.
Esta regulación procedimental permitiría sostener la tesis argumentativa que la
ponencia conjunta no supone el ejercicio propiamente dicho del derecho de iniciati­
va sino únicamente un marco previo de trabajo parlamentario que se puede concre­
tar o no en una verdadera iniciativa, disponiendo siempre los grupos parlamentarios
de plena libertad de actuación y de decisión. Esta conclusión se podría reforzar in­
terpretando el artículo 126 RPC a la luz del artículo 62 EAC del que se desprende
que el derecho de iniciativa se reconoce individualmente a los grupos y no al con­
junto de ellos ya que en caso contrario sería el mismo artículo 126 RPC el que po­
dría entrar en contradicción con el Estatuto catalán. Finalmente, el último elemento
que permitiría hacer esta lectura es el hecho objetivo e indiscutible que la propuesta
de ley o texto necesario para poder hablar de la existencia de una verdadera inicia­
tiva legislativa seria el que resultara del trabajo realizado por la ponencia, texto respecto del que todos los grupos parlamentarios disponen de plenas facultades para suscribir o no. La mera existencia de la ponencia no supone una iniciativa legislativa.
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
65
BOPC 333
16 de febrer de 2017
En conclusión, no existe ejercicio del derecho de iniciativa legislativa por parte
de la recurrente.
2º Derecho al ejercicio en condiciones de igualdad o no discriminación
La jurisprudencia del constitucional añade el requisito de la igualdad como un re­
quisito que configura legalmente el ius in officium. Para que pueda considerarse que
existe una discriminación en el trato entre unos parlamentarios y otros es necesario,
a criterio del Tribunal, que se prive a los mismos o se les perturbe en la práctica de su
cargo, introduciendo obstáculos que puedan colocar a unos representantes en condiciones de inferioridad respecto de otros.
Así es de ver de la descripción que del mismo se halla en la STC 39/2008 de 10 de
marzo cuya cita literal se incluye a continuación:
«En todas estas resoluciones se recuerda que el art. 23.2 CE, además del derecho de acceso en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos incorpora, como “garantía añadida”, el derecho de los parlamentarios y de los grupos
en que se integran a ejercer sus funciones en condiciones de igualdad y dentro de
la legalidad parlamentaria...de modo que, conforme a la doctrina de este Tribunal,
“la Constitución veta la privación o perturbación al representante político de la
práctica de su cargo, introduciendo obstáculos que puedan colocar a unos representantes en condiciones de inferioridad respecto de otros (SSTC 10/1983; 32/1985,
de 6 de marzo, FJ 3; 227/2004, de 29 de noviembre, FJ 2)” (STC 141/2007, de 18 de
junio, FJ 5). Lo dicho no conlleva, por otra parte, que cualquier infracción del estatuto del parlamentario en la Cámara represente por sí sola una lesión del derecho
fundamental toda vez que únicamente poseen relevancia constitucional aquellos
derechos o facultades que pertenezcan al núcleo de la función representativa parlamentaria, respecto de los cuales cabría apreciar vulneración del art. 23.2 CE “si
los propios órganos de las Asambleas impiden o coartan ilegítimamente su práctica o adoptan decisiones jurídicamente reprobables que contraríen la naturaleza de la representación o la igualdad de los representantes (SSTC 38/1999, de 22
de marzo, FJ 2; 107/2001, de 23 de abril, FJ 3; 203/2001, de 15 de octubre, FJ 2, y
ATC 118/1999, de 10 de mayo)» (STC 141/2007, FJ 3).»
En relación a este requisito de la igualdad la parte recurrente alega, precisamen­
te, la vulneración del derecho de iniciativa legislativa en condiciones de igualdad. Ade­
más, afirma que ha sufrido privaciones o perturbaciones, pero no acredita cuál es la
privación o perturbación concreta que ha sufrido que la haya puesto en condiciones
de inferioridad respecto de otros.
Del análisis de dicha afirmación podremos concluir que no se cumple la premisa
para establecer dicha afirmación puesto que para que exista vulneración se requiere
el ejercicio del derecho (la acción) y como ya se ha argumentado no se cumple dicha
premisa. Lo que sucede en realidad es que, en aplicación del principio democrático
de la mayoría, su voluntad política no aparece reflejada en el Acuerdo de la Mesa,
pero ello no significa que se haya coartado, privado o adoptado una decisión por
parte de la Mesa que contravenga la igualdad de los representantes.
Como la misma recurrente afirma para que se infrinja el principio de igualdad
en el ejercicio del derecho previamente debe ejercitarse el mismo. Es, consecuente­
mente, un contrasentido manifestar que se ha vulnerado el ejercicio de un derecho
en condiciones de igualdad cuando dicho derecho ni tan sólo se ha utilizado porque
la iniciativa parlamentaria, que no legislativa, la ha ejercido otro grupo parlamenta­
rio. La parte recurrente no aporta ningún elemento que permita identificar qué con­
creto criterio de discriminación de los específicamente prohibidos por el precepto
constitucional habría sido empleado en los Acuerdos de la Mesa. Ha de concluirse,
por ello, que la invocación al ejercicio en condiciones de igualdad no tiene otro pro­
pósito que el de reforzar la argumentación desplegada en la demanda de amparo en
defensa de las pretensiones deducidas, que gira principalmente en torno al alegato
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
66
BOPC 333
16 de febrer de 2017
de vulneración del art. 23.2 CE sin acreditar la vulneración material del derecho de
participación política.
Esta misma conclusión se refuerza con la lectura de los Acuerdos de la Mesa, en
la que no se aprecia la utilización de ninguno de los criterios específicamente pro­
hibidos por el art. 23.2 CE para limitar el derecho de los demandantes de amparo a
su «ius in officium».
La comprensión del Art.126 RPC en los términos expuestos en el anterior apar­
tado permite rebatir o si se quiere introducir, como mínimo, una duda razonable
respecto de la tesis del ejercicio «forzado» o «imposición» de la iniciativa parla­
mentaria y encaja perfectamente en los antecedentes parlamentarios que eviden­
cian una utilización especialmente flexible del Art.126 RPC con relación a materias
ajenas al desarrollo básico del Estatuto. Al mismo tiempo, esta lectura relativiza la
argumentación contraria que los precedentes parlamentarios no pueden ir contra el
Reglamento. Obviamente, si la ponencia conjunta se entiende sólo como una deci­
sión de crear un espacio de trabajo «preparatorio» de una iniciativa, la exigencia de
concurso o de concurrencia de voluntades de todos los grupos también se relativiza
necesariamente.
Tercera. Falta de restricción ilegítima en el ejercicio de un derecho
fundamental.
Además del ejercicio de un derecho fundamental por parte del sujeto A, para que
exista vulneración es requisito sine qua non que exista una restricción, perturbación
o limitación del ejercicio del mismo por parte del sujeto B y que la misma sea, ade­
más, considerada ilegítima.
Así lo afirma este Tribunal en la STC 44/2010 de 26 de julio al afirmar lo siguiente:
«Por esta razón, para apreciar la existencia de una vulneración de los derechos
fundamentales de los representantes políticos contenidos en el art. 23.2 CE, es necesario que se haya producido una restricción ilegítima de los derechos y facultades
que les reconocen las normas que resulten en cada caso de aplicación».
En el presente supuesto no se produce la vulneración de ningún derecho fundamental al no entrar en juego ningún derecho fundamental en la decisión de la Mesa
(a) y esta actúa de conformidad con el RPC y su margen de discrecionalidad (b) por
lo que no existe restricción ilegítima.
a) No existe relación de causalidad entre los Acuerdos de la Mesa y la infracción del Derecho fundamental del 23.2 CE.
La supuesta infracción del Reglamento del Parlament no incide en el ius in offi­
cium de la parte recurrente y, por tanto, no supone infracción de ningún derecho
fundamental. Como ha declarado una repetida doctrina jurisprudencial no cualquier
infracción o en el presente caso «supuesta» infracción del Reglamento supone una
infracción del ius in officium sino solamente aquéllas que incidirían en el núcleo de
la función representativa parlamentaria como son el ejercicio de la función legislativa o
el control de la acción de gobierno. Para el recurrente la adopción de los Acuerdos de
la Mesa para la creación de Ponencias conjuntas conculca su derecho fundamental
a la participación política ex artículo 23.2 CE cuando, en realidad, la votación de la
Mesa se decide por mayoría y, por tanto, no se conculca el derecho de voto ni tam­
poco el derecho de iniciativa legislativa por cuanto la recurrente no lo ejerce. Ade­
más, el cauce procesal adecuado para tratar las cuestiones de legalidad parlamenta­
ria no es la vía del recurso de amparo puesto que no está en juego ningún derecho
fundamental.
Por el contrario, en la STC 44/2010 de 26 de julio en un supuesto de inadmisión de
preguntas por parte de la Mesa del Parlamento Valenciano el Tribunal estimó, razo­
nadamente, que si existía infracción porque se producía una limitación del derecho
de participación política:
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
67
BOPC 333
16 de febrer de 2017
«Así, la inadmisión de las preguntas en cuestión, si bien prevista excepcionalmente en el art. 153.2 RCV, supone una limitación de los derechos y facultades que
integran el estatuto constitucionalmente relevante de los representantes políticos
cuya primera exigencia constitucional es la de que tal limitación aparezca suficientemente motivada».
En este caso se ejercita el derecho de control del gobierno, a través de preguntas
parlamentarias, que es una de las facultades incardinadas en el núcleo esencial del
«ius in officium», por lo que la inadmisión por parte de la Mesa provoca la vulnera­
ción de este derecho fundamental y posee relevancia constitucional.
En el presente supuesto, la adopción de los Acuerdos de la Mesa para la creación
de Ponencias conjuntas responde al ejercicio del derecho de iniciativa legislativa de
dos grupos parlamentarios, entre los que no se incluye el recurrente por lo que resul­
ta imposible materialmente que dicho hecho suponga una vulneración de su derecho
fundamental a la participación política ex artículo 23.2 CE.
El recurrente considera, por otra parte, que se ha realizado una interpretación del
Art.126 del RPC contraria a la praxis parlamentaria y ello ha conducido a la Mesa
a un acuerdo por el que deben crearse tres ponencias conjuntas para llevar adelante
las tres iniciativas legislativas que se habían presentado con anterioridad. Cabe decir
que la inclusión en una ponencia conjunta y por tanto la posibilidad de una mayor
participación política no provoca, precisamente, la contravención de dicho derecho
fundamental, puesto que el derecho protegido y, en consecuencia, amparado es el
derecho de participación política y no el de no participación.
De conformidad con la alegación de la contraria el Acuerdo de la Mesa de desig­
nación de unas ponencias conjuntas vulnera su derecho de iniciativa legislativa sin
acreditar cómo sin presentar por su parte ninguna propuesta ni escrito a la Mesa se
puede vulnerar dicho derecho. La vulneración de un derecho supone una infracción
directa e ilegítima contra el ejercicio de un derecho y, por tanto, una acción, por par­
te en este caso del sujeto B, que sería la Mesa. En el caso concreto debería haberse
producido una infracción directa por parte de la Mesa del derecho fundamental de
iniciativa legislativa de la parte recurrente. El no ejercicio de un derecho o la inac­
ción no pueden comportar ninguna vulneración puesto que no se restringe, limita ni
infringe ningún derecho.
De conformidad con la doctrina constitucional la vulneración del derecho funda­
mental debe consistir en una acción del órgano de la Asamblea que impida o coarte
la práctica o adopte decisiones que contraríen la naturaleza de la representación o la
igualdad de representantes.
En el presente supuesto no existe ninguna de estas conductas por parte de la
Mesa puesto que en ningún caso se impide o coarta la práctica de la acción parla­
mentaria. La parte contraria no explicita en ningún momento de qué forma concreta
la Mesa ha coartado o impedido la práctica de los derechos fundamentales inclui­
dos en el núcleo esencial del «ius in officium» ni tampoco como la adopción de los
acuerdos de la Mesa contrarían la naturaleza de la representación o la igualdad de
representantes.
Es por ello que, los acuerdos de la Mesa, aunque contrarios a la voluntad de la
parte recurrente, no infringen ningún derecho fundamental ni tampoco impiden o
coartan su ejercicio. El derecho de participación política está plenamente garantiza­
do y de hecho lo ejercen mediante su voto en la Junta de Portavoces y de la misma
forma que existe un derecho de participación política no existe un derecho funda­
mental a no participar puesto que el diputado no ejerce el cargo en nombre propio
sino como representante de una determinada opción política y, por tanto, de sus
electores.
b) Los Acuerdos de la Mesa se adoptan de conformidad con el Artículo 37, letras
d) y e) en relación con el Artículo 126 RPC y de la doctrina constitucional acerca
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
68
BOPC 333
16 de febrer de 2017
de la facultad de calificación jurídica formal de la Mesa del Parlamento con un
cierto margen de discrecionalidad.
La argumentación que prosigue es, en cierto modo redundante puesto que los
Acuerdos han sido anulados, pero es necesaria para establecer la falta de conexión
entre los mismos y la infracción del derecho fundamental de la parte recurrente.
Se alega, por la parte recurrente, que la aprobación de los Acuerdos de la mesa
no está amparada por una interpretación conforme del Art.126 RPC y que el margen
de apreciación del que goza la Mesa debería haberse aplicado de forma restrictiva y
no de forma amplia. En este planteamiento se obvia el hecho de que una interpreta­
ción extensiva permite participar en la ponencia redactora influyendo en el resultado
de la misma mientras que una interpretación restrictiva se lo hubiera impedido amén
de ser potencialmente la causa de una limitación de derechos fundamentales y, en
concreto, del Art.23.2 CE.
De conformidad con el Artículo 37, letras d i e, RPC corresponde a la Mesa del
Parlamento efectuar la calificación jurídica de los escritos y documentos y decidir
la tramitación y para dicha función la Mesa dispone de un margen de interpretación.
Tal y como ha establecido una extensa doctrina constitucional la Mesa goza de la
atribución de controlar la regularidad legal de los escritos y documentos parlamen­
tarios sean éstos los dirigidos a ejercer el control de los Ejecutivos o sean los de ca­
rácter legislativo siempre que tras ese examen no se esconda un juicio sobre la oportunidad política ya que dicha función corresponde a la Asamblea Legislativa y no a sus
Mesas. A la Mesa le compete verificar la regularidad jurídica y la viabilidad proce­
sal de las iniciativas, es decir, examinar si las iniciativas cumplen los requisitos for­
males exigidos por la norma reglamentaria. Esta es su función y no debe ir más allá.
Las solicitudes presentadas por los grupos parlamentarios en fecha 3 de febrero
de 2016 cumplen los requisitos formales establecidos en el artículo 126 para la crea­
ción de las ponencias redactoras dado que se cumplen los dos requisitos fijados: por
un lado, la solicitud de dos grupos parlamentarios y, por el otro, el acuerdo favorable
de la Junta de Portavoces.
En conclusión, se ha planteado en diversas ocasiones si la facultad de la Mesa de
calificar jurídicamente debe limitarse a la comprobación de la regularidad formal o
se extiende más allá entrando en el contenido sustantivo y, por tanto, en el análisis
del contenido material habiéndose establecido por la jurisprudencia constitucional
que la mesa debe observar si las iniciativas cumplen los requisitos formales exigidos
por la norma reglamentaria y no debe ir más allá puesto que el foro de debate y par­
ticipación en la cosa pública corresponde a la Cámara propiamente y no a la Mesa.
Por ello resulta sorprendente que la parte recurrente (FJ 1º) afirme en su escri­
to que la Mesa del Parlamento al no controlar el contenido material de las iniciativas
presentadas y acordar la creación de las ponencias conjuntas ha vulnerado el derecho al
ejercicio de la iniciativa legislativa, como si desconociera, además, que en el supuesto
de que se trata no existe contenido material alguno puesto que se trata de la admisión
a trámite de la designación de una ponencia.
Adicionalmente y como ya se ha manifestado no es precisamente función de la
Mesa del Parlamento controlar el contenido material de las iniciativas presentadas,
admitiendo o no, las iniciativas en función de la materia de que se trate puesto que
esta competencia, precisamente, no le corresponde y, como se ha manifestado repe­
tidamente, no es la Mesa el foro de debate y discusión donde debe decidirse sobre el
contenido de ninguna iniciativa, ya sea legislativa o de control. Si así fuera ya no re­
sultaría necesario el Pleno del Parlamento para debatir políticamente las propuestas.
Contrariamente a sus propios argumentos cita la parte recurrente doctrina de
este Alto Tribunal que corrobora precisamente la tesis sustentada por esta parte, es
decir, que la Mesa debe examinar únicamente si las iniciativas cumplen los requisitos formales exigidos por las normas reglamentarias.
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
69
BOPC 333
16 de febrer de 2017
Ello es de ver, por ejemplo, en la STC 40/2003 de 14 de marzo de 2003 que con­
sidera que «la verificación de su admisibilidad ha de ser siempre formal, cuidando
únicamente la mesa de que la iniciativa en cuestión cumpla con los requisitos de
forma que le exige esa legalidad».
Precisamente en esta Sentencia se establece que:
«ninguna tacha de inconstitucionalidad merece la atribución a las Mesas parlamentarias, estatales o autonómicas, de la función de control de la regularidad legal de los escritos y documentos parlamentarios, sean éstos los dirigidos a ejercer
el control de los respectivos Ejecutivos, o sean los de carácter legislativo, siempre
que tras ese examen de la iniciativa a la luz del canon normativo del Reglamento
Parlamentario no se esconda un juicio sobre la oportunidad política en los casos
en que ese juicio esté atribuido a la Cámara parlamentaria en el correspondiente
trámite de toma en consideración o en el debate plenario. Pues, en efecto, el órgano que sirve de instrumento para el ejercicio por los ciudadanos de la soberanía
participando en los asuntos públicos por medio de representantes es la Asamblea
Legislativa, no sus Mesas, que cumplen la función jurídico-técnica de ordenar y
racionalizar el funcionamiento de las Cámaras para su mayor eficiencia, precisamente, como tal foro de debate y participación en la cosa pública. De modo que a la
Mesa le compete, por estar sujeta al ordenamiento jurídico, en particular a la Constitución y a los Reglamentos Parlamentarios que regulan sus atribuciones y funcionamiento, y en aras de la mencionada eficacia del trabajo parlamentario, verificar
la regularidad jurídica y la viabilidad procesal de las iniciativas, esto es, examinar
si las iniciativas cumplen los requisitos formales exigidos por la norma reglamentaria.» (FJ 2, letra b)).
Esta parte considera de conformidad con esta doctrina constitucional que no po­
dría, además, ser de otro modo. En primer lugar, porque no es competencia de la
Mesa analizar el contenido sustantivo de las propuestas que se le presentan puesto
que ello representaría establecer un juicio de oportunidad política que no le compe­
te y en segundo lugar puesto que la iniciativa presentada carece de todo contenido
material puesto que es de creación de ponencias y carente, por tanto, de contenido
sustantivo.
En esta misma Sentencia más adelante se añade que:
«como ha señalado este Tribunal en relación con las proposiciones de ley de origen parlamentario, cuyas consideraciones también resultan aplicables a las iniciativas parlamentarias de dirección e impulso político y de control de la acción de Gobierno y, más concretamente, a las proposiciones no de ley, que éstas se configuran
como un instrumento para poner en marcha la función de impulso político y control
del Gobierno, pero, también, como una vía adecuada para forzar el debate político
y obligar a que los distintos Grupos de la Cámara y esta misma tengan que tomar
expresa posición sobre un asunto o tema determinado, por lo que, en razón de esta
doble naturaleza, las Mesas de las Cámaras, en tanto que órganos de administración y gobierno interior, han de limitar sus facultades de calificación y admisión
a trámite al exclusivo examen de los requisitos reglamentariamente establecidos.
De lo contrario, no sólo estarían asumiendo bajo un pretendido juicio técnico una
decisión política que sólo al Pleno o a las Comisiones de las Cámaras corresponde, sino, además, y desde la óptica de la representación democrática, estarían obstaculizando la posibilidad de que se celebre un debate público entre las distintas
fuerzas políticas con representación parlamentaria, cuyos efectos representativos
ante los electores se cumplen con su mera existencia, al margen, claro está, de que
la iniciativa, en su caso, prospere.» (FJ 7º)
La Mesa, por tanto, debe actuar dando impulso político y favoreciendo el debate
público, el cual no se consigue precisamente inadmitiendo determinadas propuestas,
por lo que, en aras de favorecer la participación democrática de todos los grupos
parlamentarios debe privar de forma mayoritaria un criterio favorable a la admisión
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
70
BOPC 333
16 de febrer de 2017
de escritos y documentos, que sólo, en circunstancias muy determinadas y como ex­
cepción a la regla general de la admisión, puede ser contravenido.
Por último, debe recordarse que la solicitud de creación de las tres ponencias se
presentó inicialmente en fecha 3 de febrero de 2016 sin haberse tratado en la Junta
de Portavoces y la propia Mesa hizo constar en el acta de la sesión que la constitu­
ción de las ponencias quedaba sujeta al criterio de la Junta de Portavoces. En ésta
una mayoría se mostró favorable a la tramitación por el procedimiento de ponencia
conjunta por lo que la Mesa acordó, de conformidad con la solicitud, y cumplidos
los requisitos formales, ex artículo 126 RPC, el nombramiento de las tres ponencias
conjuntas, cumpliendo con ello con la exigencia de velar por la regularidad jurídica
y procesal.
A este efecto resulta fundamental reseñar la STC 88/2012 de 7 de mayo en la que,
en un supuesto similar al presente, este Alto Tribunal aparte de señalar que la Mesa
únicamente debe observar los requisitos reglamentariamente establecidos advierte
muy claramente que a la Mesa de la Cámara no le corresponde decir si existen o no
motivos que justifiquen la creación de una comisión (en el presente supuesto ponencia
conjunta):
«las Mesas de las Cámaras, en tanto que órganos de administración y gobierno
interior, han de limitar sus facultades de calificación y admisión a trámite al exclusivo examen de los requisitos reglamentariamente establecidos. De lo contrario,
no sólo estarían asumiendo bajo un pretendido juicio técnico una decisión política
que sólo al Pleno o a las Comisiones de las Cámaras corresponde, sino, además, y
desde la óptica de la representación democrática, estarían obstaculizando la posibilidad de que se celebre un debate público entre las distintas fuerzas políticas con
representación parlamentaria, cuyos efectos representativos ante los electores se
cumplen con su mera existencia, al margen, claro está, de que la iniciativa, en su
caso, prospere.».]. Resulta, por tanto, que de acuerdo con esta doctrina , no es acorde con la naturaleza de la Mesa adoptar decisiones de carácter discrecional, por lo
que no resultaría conforme con las funciones que corresponde a este órgano entender que es competencia de la Mesa decidir si existen o no motivos que justifiquen
la creación de una comisión de investigación, al ser ésta una decisión que conlleva
un margen de discrecionalidad política.» (FJ 5º)
En conclusión, a la Mesa del Parlamento de Catalunya únicamente le corres­
pondía observar que se cumplía formalmente con el Artículo 126 del RPC. No le
correspondía ni analizar el contenido material de la iniciativa que, por otro lado, en
el presente caso es inexistente puesto que se trata de la decisión de creación de una
ponencia conjunta, ni tampoco analizar la existencia de motivos que justifiquen la
creación de una ponencia conjunta o no puesto que como señala este Tribunal en la
Sentencia citada es una decisión, la de creación de una ponencia conjunta, que con­
lleva un margen de discrecionalidad política.
Como es sabido en el presente supuesto existía un criterio legal divergente entre
la mayoría de los diputados JxSI y la CUP-CC y el resto de grupos parlamentarios
en cuanto a si la decisión de optar por una ponencia conjunta se ajustaba o no a la
praxis parlamentaria o usos reglamentarios establecidos en relación al 126 RPC.
Obviando esta discrepancia no puede olvidarse que como ha declarado el propio
TC en la STC 208/2003 de 1 de diciembre de 2003:
«los usos parlamentarios tienen su límite, al igual que las normas o resoluciones dictadas por los órganos de dirección de las Cámaras, en el Reglamento mismo, de modo que la práctica reglamentaria efectivamente instaurada en el seno de
la Cámara no puede resultar –ni tampoco ser interpretada– de manera tan restrictiva que impida u obstaculice desproporcionadamente las facultades reconocidas
a los parlamentarios en el ejercicio de sus funciones constitucionalmente garantizadas» [FJ 8].
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
71
BOPC 333
16 de febrer de 2017
En cuanto al argumento de las Sentencias ya dictadas en los procedimientos
1315-2016 y 1493-2016 según el que la aplicación del Art.126 RPC restringe el dere­
cho de los grupos parlamentarios por razón de las especialidades de procedimiento
que prevé y por el requisito de aprobación por mayoría absoluta no puede aceptarse
como cierto por cuanto estas especialidades y la mayoría cualificada únicamente
operan, como es lógico, en el supuesto de leyes de desarrollo básico del Estatuto
pero no cuando se ha utilizado la ponencia conjunta en materias ajenas. Ello es una
prueba de que en este último caso la ponencia es utilizada únicamente como una herramienta para la preparación de un texto y que las propuestas de ley que han surgido
de la misma han seguido siempre la tramitación ordinaria y han estado consideradas
como iniciativas legislativas de los grupos que efectivamente las han suscrito.
Y, por otra parte, tampoco pueden obviarse las funciones de la Mesa del Parla­
mento en cuanto a la calificación de los escritos y decisión sobre la tramitación par­
lamentaria, ex Art.37 RPC, como ya se ha mencionado anteriormente.
En el presente supuesto la decisión de la Mesa del Parlamento, con la aprobación
de la junta de Portavoces, de acordar la creación de tres ponencias conjuntas en las
que debían participar grupos parlamentarios contrarios a dichas iniciativas legisla­
tivas puede considerarse o no ajustada al RPC pero no infringe el derecho fundamental
de los diputados incluido en el núcleo esencial de su función representativa, es decir, el
derecho de participación política puesto que su inclusión en las tres ponencias con­
juntas no coarta, limita ni prohíbe su derecho de participación política ya que pueden
ejercer los derechos que constituyen el núcleo esencial de su función parlamentaria
como son el derecho de voto, el acceso a la información, la participación en el deba­
te y, en suma, todas aquellas funciones que constituyen su ius in officium.
No existe un derecho de los diputados al cumplimiento de la legalidad parlamen­
taria puesto que éste no constituye el núcleo de su función representativa. Así lo se­
ñala este mismo tribunal al señalar literalmente que:
«El Art.23.2 CE no contempla un derecho fundamental de los parlamentarios
al cumplimiento de la legalidad parlamentaria, sino un derecho a ejercer las facultades inherentes al núcleo de su función representativa de acuerdo con lo previsto en
dicha normativa y en condiciones de igualdad» (STC 242/2006, de 24 de julio, FJ 4,
entre otras muchas y STC 88/2012, de 7 de mayo, FJ 2).
La recurrente alegó en su solicitud de reconsideración del Acuerdo de la Mesa
que no existían en la praxis parlamentaria antecedentes que justificasen el acuerdo
adoptado por la Mesa en relación a la creación de ponencias conjuntas (hecho Sex­
to, punto ii). Por el contrario, ahora en su escrito de recurso alega que «es cierto que
existen precedentes en los que la Mesa del Parlamento de Cataluña ha acordado la
creación de ponencias conjuntas o redactoras para ejercer la iniciativa legislativa
por el conjunto de los grupos». Añadiendo que esta praxis ha sido posible «por una
interpretación flexible y favorable de la mayoría de los grupos Parlamentaris a
crear ponencias conjuntas o redactoras en materias que no se corresponden a las
propias del desarrollo básico del Estatuto de Autonomía.»
En consecuencia, dicha interpretación flexible, que ahora no admite, es la que se
invoca por esta parte puesto que es precisamente la que ha defendido este tribunal al
afirmar entre otras en la STC 190/2009 de 28 de septiembre que los usos son importantes, pero no sustituyen a la norma, porque, evidentemente, no tienen el mismo valor y,
aún menos, son superiores a ella:
«Ciertamente, los usos parlamentarios han constituido tradicionalmente, y siguen constituyendo, un importante instrumento normativo dentro del ámbito de organización y funcionamiento de las Cámaras. Así ha venido a reconocerlo este Tribunal, al afirmar que estos usos parlamentarios “siempre han sido consustanciales
al régimen parlamentario y, por ende, al Estado de Derecho” (STC 206/1992, de 27
de noviembre, FJ 3). Ahora bien, ello no quiere decir que tales usos parlamentarios
hayan de tener necesariamente el mismo valor que las propias normas del Regla4.87.20. Recursos d’empara constitucional
72
BOPC 333
16 de febrer de 2017
mento parlamentario aprobadas por el Pleno de la Cámara, máxime cuando, como
ocurre en el presente caso, se trata de prácticas parlamentarias surgidas al amparo
de un concreto precepto del propio Reglamento al objeto de interpretar el sentido y
la finalidad del mismo.»
Es decir, el propio Tribunal manifiesta que el tenor literal del Reglamento de la
Cámara prevalece sobre cualquier uso parlamentario y ello es así, evidentemente,
porque el Reglamento es una norma que nace de la voluntad popular mediante su
aprobación, modificación o reforma por mayoría parlamentaria mientras que su in­
terpretación es meramente un uso, que por lo tanto puede cambiar sin necesidad de
aprobación por el Pleno.
Y posteriormente se añade, en esta misma Sentencia, que:
«Es más, como también afirmamos en la citada STC 119/1990, “aun aceptando
la hipótesis de un uso normativo preexistente, es evidente que tal uso no genera
normas con rango de ley, que es el exigido por el art. 23.2 de la Constitución para
establecer condiciones o requisitos en el acceso a los cargos públicos y, más generalmente, por el art. 53.1 de la misma, para regular el ejercicio de los derechos fundamentales”. Y, aunque en aquel caso se trataba del acceso mismo a la condición de
parlamentario, dicha doctrina ha de entenderse extensible al supuesto de permanencia en dicho cargo público en condiciones de igualdad, incluido igualmente dentro
del contenido constitucionalmente protegido del art. 23.2 CE.»
En estas circunstancias, tal como establece la STC 361/2006 de 18 de diciembre:
«debe hacerse una interpretación restrictiva de aquellas normas que puedan
suponer una limitación al ejercicio de aquellos derechos o atribuciones que integran el status constitucionalmente relevante del representante público y el deber
de motivar las razones de su aplicación, so pena, no sólo de vulnerar el derecho
fundamental del representante de los ciudadanos a ejercer su cargo (Art.23.2 CE)
sino también de infringir el de éstos a participar en los asuntos públicos (Art.23.1
CE)». (FJ 2º)
En conclusión, no puede invocarse por la parte recurrente la vulneración de un
derecho fundamental para, precisamente, limitar el ejercicio de este derecho funda­
mental a los diputados de la oposición.
Es por ello que unos acuerdos de la Mesa decretando la inadmisión de la inicia­
tiva legislativa de los grupos parlamentarios que la ejercieron podría vulnerar direc­
tamente el Artículo 23.2 puesto que podría interpretarse que el derecho de iniciativa
legislativa de dichos diputados se habría restringido o limitado y, en consecuencia,
en este caso sí, vulnerado un derecho fundamental puesto que el derecho de presen­
tar propuestas sí se integra en el núcleo esencial del ius in officium del diputado. Por
contra no existe un derecho a que las pretensiones del recurrente sean estimadas por
muy legítimas que puedan resultar si con ello no se produce la lesión de ningún de­
recho fundamental, lo cual ha quedado acreditado por cuanto no se cumple ninguno
de los tres requisitos exigidos por la doctrina constitucional: ni la existencia de un
derecho fundamental en juego que se integre en el núcleo del «ius in officium», ni
la infracción de dicho derecho, ni tampoco que la supuesta limitación, coerción o
prohibición haya resultado ilegítima.
De ese modo, hay que entender que la invocación del precedente parlamentario
que realiza la recurrente carece de virtualidad limitadora de las prerrogativas parla­
mentarias reconocidas por el Reglamento de la Cámara con base en el artículo 126.
Huelga decir que el Artículo 126 del RPC establece como requisitos para la ini­
ciativa parlamentaria de creación de una ponencia conjunta el acuerdo de la Junta
de Portavoces y la iniciativa previa de dos grupos parlamentarios o una quinta parte
de los diputados. Ambos requisitos se cumplen en el presente supuesto. En todo el
texto legal no aparece el requisito de que deba existir el consenso o la unanimidad
o bien una mayoría de los grupos parlamentarios para la tramitación mediante po­
nencia conjunta.
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
73
BOPC 333
16 de febrer de 2017
En conclusión, en la relación jurídica entre los usos parlamentarios o praxis par­
lamentaria y el Reglamento de la Cámara debe prevalecer la aplicación literal de
éste (Art.126 RPC) porque constituye una norma jurídica y por tanto jerárquica­
mente superior en rango. Por otra parte, la praxis Parlamentaria y los usos parla­
mentarios han resultado cambiantes a lo largo del tiempo y, en concreto, respecto
al Art.126 RPC. Ello se pone de manifiesto directamente en el propio escrito de in­
terposición del recurso en el que se manifiesta que en algunos casos se requirió el
consenso y en otros no, por lo que dichos usos pueden tanto invocarse a favor com­o
en contra de la recurrente o de esta parte.
Por todas estas razones y sentadas estas premisas, y de conformidad con la ju­
risprudencia constitucional, debe prevalecer la aplicación literal de la norma (ex
Art.126 RPC) llegando a las siguientes conclusiones:
1º Los acuerdos de admisión de creación de las tres ponencias conjuntas no son
contrarios al Reglamento de la Cámara aunque ya hayan sido anulados por las dos
sentencias precedentes y, por tanto, gozan del privilegio de cosa juzgada. Admitien­
do la hipótesis de que son ilegales no suponen una invasión del núcleo esencial del
derecho fundamental integrado en el ius in officium de los diputados puesto que no
infringen ninguna de las facultades o atribuciones de su derecho de participación
política.
2º No existe relación de causalidad entre los Acuerdos anulados y la infracción
del derecho fundamental del Art.23 CE.
Cuarta. Protección del derecho de participación política ex Art.23 CE y
10 CEDH.
En el presente supuesto los Acuerdos de la Mesa no impiden o coartan la función
legislativa de los recurrentes puesto que únicamente se procede a admitir un escrito
de solicitud de un procedimiento de tramitación mediante el cual se crearán tres po­
nencias conjuntas. El hecho que los recurrentes no deseen participar en dichas po­
nencias no significa que los Acuerdos de la Mesa que han acordado su tramitación
vulneren este derecho fundamental puesto que no se ha limitado el ejercicio de los
derechos o atribuciones que integran el status constitucionalmente relevante del re­
presentante público.
Por otra parte, la admisión de las peticiones de creación de tres ponencias con­
juntas efectuadas por dos grupos parlamentarios son manifestación del ejercicio del
derecho de iniciativa legislativa de los mismos y, por ello, como afirma este Tribunal:
«cualquier rechazo arbitrario o no motivado causará lesión de dicho derecho y,
a su través...del fundamental del Diputado a desarrollar sus funciones sin impedimentos ilegítimos» (STC 177/2002 de 14 de octubre, FJ 5 in fine).
En el mismo sentido la STC 90/2005 de 18 de abril:
«En suma, al margen de los supuestos indicados, cuya razonabilidad y propor­
cionalidad como límite del derecho del parlamentario pueden ser apreciadas en todo
caso por este Tribunal, “la Mesa de la Cámara, al decidir sobre la admisión de la iniciativa, no podrá en ningún caso desconocer que es manifestación del ejercicio del derecho del parlamentario que la formula y que, por ello, cualquier rechazo arbitrario
o no motivado causará lesión de dicho derecho y, a su través, según hemos indicado,
del fundamental del Diputado a desarrollar sus funciones sin impedimentos ilegítimos”
[FJ 2º].
En el mismo sentido STC 203/2001, de 15 de octubre, FJ 3; que reitera,
STC 177/2002, de 14 de octubre, FJ 3 STC 208/2003, de 1 de diciembre, FJ 4 d), y
ATC 181/2003, de 2 de junio, FJ 2 b).
Por ello, en la hipótesis de que la Mesa hubiera inadmitido las solicitudes de tra­
mitación de las ponencias el consecuente acuerdo de inadmisión si habría podido
lesionar un derecho fundamental de los proponentes. La admisión debe ser la regla
general y la inadmisión la excepción y, además, debe estar motivada. La admisión,
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
74
BOPC 333
16 de febrer de 2017
no violenta el núcleo esencial del «ius in officium» de la parte recurrente, es decir,
no contraviene ningún derecho fundamental, aunque se pueda considerar que no
es acorde con la praxis parlamentaria por el contrario un acuerdo de inadmisión si
debe ser profusamente motivado por la Mesa puesto que se extiende más allá del
campo de sus competencias habituales y puede conllevar indefensión.
Ello nos obliga a concluir que la anulación de dichos Acuerdos de la Mesa como
consecuencia de un hipotético reconocimiento del amparo a la contraria puede su­
poner una lesión del derecho fundamental de los proponentes a la participación
política ex Art.23 CE sin resultar atenuada o mermada dicha lesión de su derecho
fundamental por el hecho de que los proponentes dispongan de la posibilidad de
presentar nuevamente la propuesta por otra vía procedimental puesto que la restric­
ción en este caso concreto existiría y, por tanto, la vulneración también de confor­
midad con la Jurisprudencia del TEDH. Se habría anulado el ejercicio del derecho
de participación política en un caso en concreto y con ello se hubiera producido una
restricción que conlleva lesión.
No puede olvidarse, como ha declarado el propio TC en la STC 208/2003 de 1
de diciembre de 2003, que «los usos parlamentarios tienen su límite, al igual que las
normas o resoluciones dictadas por los órganos de dirección de las Cámaras, en el
Reglamento mismo,»de modo que la práctica reglamentaria efectivamente instaurada en el seno de la Cámara no puede resultar –ni tampoco ser interpretada– de
manera tan restrictiva que impida u obstaculice desproporcionadamente las facultades reconocidas a los parlamentarios en el ejercicio de sus funciones constitucionalmente garantizadas»[FJ 8º].
Es decir, que las facultades reconocidas constitucionalmente se hubieran vis­
to limitadas o restringidas en el caso de que se hubiera inadmitido la propuesta de
creación de tres ponencias conjuntas, con lo que se daría lugar, a una vulneración de
un derecho fundamental cumpliéndose en este supuesto los tres requisitos señalados
anteriormente para la viabilidad procesal del recurso de amparo:
1º Que se trate de un derecho fundamental: en este caso sería la petición de crea­
ción de una ponencia, que se inscribe en el derecho más amplio de iniciativa legis­
lativa (núcleo esencial del ius in officium).
2º Que exista una vulneración de dicho derecho: se produciría en caso de que la
Mesa hubiese inadmitido la propuesta o bien puede producirse en el supuesto en qué
se estime que ha lugar al amparo y se consideren nulos los acuerdos de creación de
las tres ponencias conjuntas.
3º Que dicha restricción sea ilegítima: la restricción sólo puede ser legítima en
aquellos supuestos en que venga impuesta por una ley que persiga un objetivo legí­
timo. Si la restricción se hubiera producido por la Mesa se habría excedido en sus
funciones de revisar únicamente la regularidad formal y habría infringido el acuer­
do de la Junta de Portavoces.
La propia Mesa podría haber incurrido en una vulneración del Art.10 del Con­
venio Europeo de Derechos Humanos (en adelante CEDH) que regula el derecho a
la libertad de expresión y engloba el derecho de participación política. Por ello, una
actitud flexible y garantista aconsejaba admitir las solicitudes.
Así lo interpreta el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (en adelante TEDH)
al definir la libertad de expresión:
«El Tribunal recuerda que la libertad de expresión, consagrada en el párrafo 1º
del Art.10, constituye uno de los fundamentos esenciales de una sociedad democrática, una de las condiciones primordiales de su progreso. Bajo reserva del párrafo
2º vale no sólo para las “informaciones” o “ideas” acogidas con favor o consideradas como inofensivas o indiferentes, sino también para aquéllas que hieren, chocan
o inquietan, así lo quieren el pluralismo, la tolerancia y el espíritu de apertura sin
los cuáles no existe “sociedad democrática” (V. STEDH Handyside c. Reino Unido
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
75
BOPC 333
16 de febrer de 2017
de 7 de diciembre de 1976, párr.49 o STEDH Castells c. España de 23 de abril de
1992, párr.42, traducción propia).
De conformidad con la Jurisprudencia del TEDH una restricción a la libertad de
expresión debe cumplir con tres requisitos de forma cumulativa:
– Que la misma esté establecida por ley
– Que persiga uno o varios objetivos legítimos
– Que sea necesaria en una sociedad democrática para alcanzar dichos objetivos.
Las Sentencias anulando los Acuerdos de la Mesa y otorgando el amparo pueden
interpretarse como una restricción ilegítima a la libertad de expresión puesto que no
cumplen ninguno de los requisitos que establece la Jurisprudencia del TEDH para
que pueda considerarse válida legalmente.
Es decir, en el presente supuesto la restricción al derecho fundamental de los
grupos proponentes se produce por la nulidad de los Acuerdos de la Mesa puesto
que la misma no está prevista por la ley por lo que, de entrada, ya no cumple con el
primero de los requisitos establecidos por el Art.10 CEDH resultando injustificada e
ilegal de conformidad con la doctrina del TEDH (V. en este sentido Sentencia TEDH
Castells c.España de 23 de abril de 1992, párr.34, traducción propia):
«Tal injerencia infringe el Art.10 si no está prevista por la ley, inspirada por uno
o varios objetivos legítimos a la vista del par.2 del Art.10 y necesaria en una sociedad democrática para alcanzarlo o alcanzarlos».
Es decir, que una Sentencia estimatoria, en este caso, puede ser considerada
como una injerencia litigiosa contraria al Artículo 10 CEDH y que crea indefensión
a los grupos parlamentarios proponentes puesto que no son parte en este procedi­
miento por lo que también entraría en juego el Artículo 6 CEDH, en cuanto al dere­
cho de acceso a un tribunal.
De conformidad con el Art.10 CEDH el ejercicio de la libertad de expresión
puede ser sometida a ciertas formalidades, condiciones, restricciones o sanciones,
pero han de estar previstas por la ley y han de resultar necesarias en una sociedad
democrática.
Así como se señala en la Sentencia Karácsony y otros contra Hungria de 17 de
mayo de 2016, entre otras:
«El adjetivo “necesaria”, en el sentido del Artículo 10.2º, implica una necesidad
social imperiosa. Los Estados contratantes gozan de un cierto margen de apreciación para juzgar la existencia de dicha necesidad, pero se produce un doble control
europeo, sobre la ley y sobre las decisiones que la aplican, incluso cuando estas
emanan de una jurisdicción independiente. El Tribunal tiene por tanto competencia para decidir en último lugar sobre la cuestión de saber si una “restricción” se
concilia con la libertad de expresión que protege el Artículo 10» [párr.132, traducción propia].
Además, y como ha afirmado dicho Tribunal, en el caso de los representantes
políticos debe concederse aún un margen más amplio en el ejercicio de la libertad
de expresión en relación al resto de ciudadanos como garantes que son de la expre­
sión de la voluntad popular:
«...preciosa para cada uno, la libertad de expresión lo es, particularmente, para
un elegido del pueblo: representa a sus electores, señala sus preocupaciones y defiende sus intereses. Por tanto, injerencias en la libertad de expresión de un parlamentario de la oposición... llevan al tribunal a librarse a un control de los más estrictos.» (V. STDH citada Castells c. España, párr.42, traducción propia).
Ello significa que las sentencias dictadas anulando los Acuerdos de la Mesa han
generado indefensión a los grupos parlamentarios proponentes puesto que sólo son
notificados de la vertencia del procedimiento pero no como partes procesales por lo
que carecen de plenas garantías procedimentales y el resultado de dicha anulación
implica una limitación de su derecho de participación política respecto a la cual
se han visto impedidos de defenderse ya que no pueden acudir a ningún tribunal
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
76
BOPC 333
16 de febrer de 2017
interno para impugnar dicha decisión. Dicha indefensión también podría haberse
producido en caso de haber inadmitido las solicitudes la Mesa del Parlamento pero,
precisamente, por tratarse del ejercicio de un derecho ésta se inclina siempre por
una interpretación flexible que permita en otra instancia, el Pleno del Parlamento,
que tenga lugar el debate político. Por otra parte, en dicho caso, si dispondrían del
acceso a un tribunal, en este caso este Alto Tribunal para recurrir en amparo dicha
decisión.
Quinta. Posible vulneración del principio de autonomía parlamentaria.
Si la restricción o limitación del derecho de iniciativa legislativa se produce a
causa de una resolución judicial en aplicación de una interpretación del Reglamento
del Parlamento distinta a la efectuada por la Mesa, se provoca, además, dicho ello
en estrictos términos de defensa, una clara invasión de la autonomía parlamentaria.
Es decir, una resolución judicial contraria puede conllevar, por un lado, una po­
sible vulneración del derecho fundamental del Art.23 CE, en ejercicio de la función
legislativa y, por otro lado, una infracción del principio de autonomía parlamenta­
ria. Habiéndose ya dictado dos sentencias anulando los Acuerdos de la Mesa puede
decirse que no se ha respetado este principio.
Como es de sobras conocido la jurisprudencia constitucional ha reconocido, en
aras al respeto de la autonomía parlamentaria, que determinados actos constituyen
lo que se ha venido en denominar «interna corporis acta», los cuales, por su natu­
raleza, resultan excluidos del conocimiento, verificación y control, por parte de los
Tribunales, tanto los ordinarios como de este Tribunal. Ahora bien, dicha doctrina
no se aplica en el supuesto de que exista lesión de los derechos y libertades funda­
mentales, pues únicamente en cuanto se vulnera un determinado derecho funda­
mental y no únicamente por una simple infracción de las normas reglamentarias
resulta recurrible un acto de un órgano de la Cámara.
Esta parte, haciendo suya esta doctrina del «Interna corporis acta» considera que
los Acuerdos de la Mesa son actos meramente internos. Solamente en el supuesto de
que dichos actos lesionaran un derecho fundamental se podría producir una inter­
vención judicial. Ello es debido a que el Parlamento de Catalunya y, en consecuen­
cia, su Mesa, gozan de autonomía parlamentaria.
En este sentido STC 141/2007 de 18 de junio:
«...el principio de autonomía parlamentaria recogido en el art. 72 CE dota a
las Cámaras parlamentarias de una esfera de decisión propia (ATC 52/1994, de
16 de febrero, FJ 2) que se plasma especialmente en la autonomía reglamentaria
(STC 234/2000, de 3 de octubre, FJ 12).»
Dicho principio está recogido también en el Art.58 del Estatuto de Autonomía
de Catalunya por el cual el Parlamento goza de autonomía organizativa, financiera,
administrativa y disciplinaria. En el apartado segundo de dicho artículo se reconoce
la facultad de elaborar y aprobar el propio Reglamento, presupuesto y el estatuto del
personal que de él depende, requiriendo dicha aprobación y reforma mayoría absoluta
de los diputados en una votación final sobre el conjunto del texto.
Esta autonomía se reconoce en numerosa jurisprudencia europea y también en
la de del TEDH como una garantía de una sociedad democrática y del principio de
separación de poderes, que prohíbe abiertamente las injerencias del poder jurisdic­
cional en el legislativo.
En este sentido y en relación a la libertad de expresión de los diputados debe re­
marcarse la reciente Sentencia Karaksony y otros c. Hungría de 17 de mayo de 2016:
«El Tribunal remarca que las reglas regulando el funcionamiento interno del
parlamento son una ilustración del principio constitucional bien establecido de la
autonomía parlamentaria. Conforme a este principio, comúnmente admitido entre
los Estados miembros del Consejo de Europa, el parlamento puede, con exclusión
de otros poderes y dentro de los límites de su marco constitucional, reglamentar sus
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
77
BOPC 333
16 de febrer de 2017
asuntos internos, por ejemplo, su organización, la composición de sus órganos y el
mantenimiento del orden en los debates. La autonomía parlamentaria engloba bien
evidentemente el poder por el parlamento de aplicar reglas para asegurar la correcta llevanza de sus actividades. Es lo que se llama «la autonomía jurisdiccional del
Parlamento».
Es decir, la autonomía parlamentaria supone que el funcionamiento ordinario del
Parlamento está exento del control del poder judicial puesto que como institución
autónoma ejerce su propio control jurisdiccional. Sólo en casos de flagrante delito o
bien de evidente lesión de derechos fundamentales se puede restringir dicha autono­
mía jurisdiccional pero dicha restricción deberá, además, estar prevista por la ley y
ser el resultado de una imperiosa necesidad.
Según la parte recurrente se ha producido por la simple admisión a trámite de
una iniciativa una vulneración o lesión de su derecho fundamental a la iniciativa
legislativa pero debe recordarse que en el presente supuesto no ha resultado acredi­
tado que se afecte ningún derecho fundamental, incluido en el ius in officium, por
la simple admisión a trámite ya que no se cumplen los requisitos ni objetivos ni sub­
jetivos para tal vulneración por lo que ello nos conduce a considerar que los Acuer­
dos de la mesa constituyen únicamente «interna corporis acta» y por ello actos no
sujetos al control de este Tribunal puesto que no han ocasionado la lesión de ningún
derecho fundamental de los diputados al no entrar en el núcleo esencial de lo que
constituye el ius in officium, con independencia, incluso, de la consideración de que
exista o no infracción del propio RPC, como ya se ha argumentado.
Además, la motivación tanto del Acuerdo como de la solicitud de reconsidera­
ción fueron realizadas de forma expresa, suficiente y adecuada y de conformidad
no únicamente con el criterio de la propia Mesa sino también con el Acuerdo de la
Junta de Portavoces en aplicación de las normas a las que está sujeta la mesa en el
ejercicio de su función de calificación y admisión de los escritos y documentos de
índole parlamentaria sin que en ningún momento el ejercicio del derecho de inicia­
tiva legislativa por parte de dos grupos parlamentarios, derecho fundamental que
merece la máxima protección, y que ocasionaron los Acuerdos de la Mesa vulnere
el ejercicio del mismo derecho fundamental a la parte recurrente puesto que ello es,
sencillamente, materialmente imposible.
Por último, debe señalarse que para que se produzca la vulneración según la ju­
risprudencia constitucional debe tratarse de un daño actual y no futuro o potencial. La
previsión de la creación de tres ponencias ninguna lesión ha producido como señala
la STC 39/2008 de 10 de marzo que afirma lo siguiente:
«este Tribunal Constitucional ha señalado reiteradamente, que el recurso de amparo no tiene carácter cautelar, ni protege frente a eventuales lesiones todavía no
producidas sino que es un remedio que únicamente cabe impetrar cuando se haya
materializado una lesión real de derechos fundamentales, de modo que, como hemos recordado en la STC 288/2006, de 9 de octubre, resulta imprescindible»la existencia de una lesión efectiva, real y concreta de un derecho fundamental, y no un
hipotético daño potencial o previsiblemente futuro, ni la denuncia abstracta y no
materializada de la vulneración de un derecho constitucional” (FJ 2).»
En consecuencia, esta parte considera que no existe un nexo de causalidad en­
tre la legalidad o ilegalidad del acuerdo y la lesión del derecho fundamental del
Art.23 CE por lo que no debe reconocerse el amparo.
Sexta. Falta de trascendencia constitucional.
De conformidad con nuestra tesis no existe vulneración de ningún derecho fun­
damental por lo que huelga acreditar que el supuesto revista trascendencia constitu­
cional ya que no opera.
Esta parte considera que el objetivo último del recurso no es otro que el de inva­
lidar los Acuerdos de la Mesa, que ya han sido anulados, y, por lo tanto, una cues­
4.87.20. Recursos d’empara constitucional
78
BOPC 333
16 de febrer de 2017
tión de mera legalidad ordinaria que no lesiona ningún derecho fundamental. En el
presente procedimiento sólo subsiste la pretensión de una posible lesión a un dere­
cho fundamental.
La pretensión básica de la contraria se manifiesta, lisa y llanamente, en el enca­
bezamiento del escrito de interposición del Recurso de amparo al manifestar que el
mismo se plantea contra los acuerdos de la Mesa del Parlamento de Cataluña en su
sesión número 21 y número 22 de 1 de marzo y 8 de marzo, respectivamente, que
como ha resultado acreditado a lo largo de este escrito, no han restringido, limitado
ni perturbado ilegítimamente el contenido material del derecho de iniciativa legis­
lativa de la parte recurrente.
Es por ello que, de conformidad con las alegaciones efectuadas, y a criterio de
esta parte, no existe vulneración de ningún derecho fundamental por cuya razón no
puede existir trascendencia constitucional y no cabe el amparo constitucional.
En virtud de las alegaciones efectuadas,
Al Tribunal solicito: que teniendo por presentado el presente escrito en tiempo
y forma se sirva admitirlo y tenga por formuladas las alegaciones de esta parte en
relación al Recurso de Amparo núm. 3292-2016, interpuesto por los diputados del
Grupo Parlamentario del Partido Popular contra los acuerdos de la Mesa del Parla­
mento de Cataluña de 1 de marzo de creación de tres ponencias conjuntas y de la
Ratificación de dichos Acuerdos de fecha 8 de marzo, y previos los trámites legales
pertinentes, dicte en su día Sentencia en la que, de conformidad con los fundamen­
tos legales de esta parte declare no haber lugar al amparo solicitado por la contraria
por la inexistencia de lesión de un derecho fundamental con el resto de pronuncia­
mientos favorables a esta parte.
Barcelona para Madrid, a 10 de febrero de 2017
Mercè Arderiu Usart, letrada del Parlamento de Cataluña
4.90.
Règim interior
4.90.10.
Càrrecs i personal
Encàrrec de la gestió del Registre de grups d’interès
ACORD
La Mesa del Parlament, en la sessió tinguda el 14 de febrer de 2017, ha acordat
encarregar a la directora del Departament de Gestió Parlamentària la gestió del
Registre de grups d’interès, amb les funcions i potestats establertes en les Normes
d’organització del Registre de grups d’interès aprovats per Acord de la Mesa el 24
de gener de 2017.
Palau del Parlament, 14 de febrer de 2017
La secretària primera, Anna Simó i Castelló; la presidenta, Carme Forcadell i
Lluís
4.90.10. Càrrecs i personal
79