1. No category

B U T L L E T Í O FIC IA L
IX Legislatura
Número 109
València, 14 de setembre de 2016
SUMARI
SUMARIO
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
B. RESOLUCIONS I MOCIONS
B. RESOLUCIONES Y MOCIONES
1. Resolucions
1. Resoluciones
Resolució 183/IX, sobre les ressonàncies
magnètiques (RM), aprovada pel Ple de les Corts en
la sessió de 13 d’abril de 2016. Correcció d’errades. . . . . 13817
Resolución 183/IX, sobre las resonancias
magnéticas (RM), aprobada por el Pleno de
Les Corts en la sesión de 13 de abril de 2016.
Corrección de errores. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13817
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
Proposició no de llei de tramitació especial
d’urgència sobre el projecte d’un tren de la costa
que unesca Gandia amb Dénia i Dénia amb Alacant
com un veritable tren de rodalia, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 31.689) . . 13818
Proposición no de ley de tramitación especial de
urgencia sobre el proyecto de un tren de la costa
que una Gandia con Dénia y Dénia con Alicante
como un verdadero tren de cercanías, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número
31.689) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13818
Proposició no de llei de tramitació especial
d’urgència sobre la liquidació de les empreses
públiques municipals deficitàries, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 31.728) . . . . . . 13820
Proposición no de ley de tramitación especial
de urgencia sobre la liquidación de las empresas
públicas municipales deficitarias, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 31.728) . . 13820
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13815
Proposició no de llei de tramitació especial
d’urgència sobre el tancament de la línia 9 al tram
de Calp a Dénia, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 31.745). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13821
Proposición no de ley de tramitación especial
de urgencia sobre el cierre de la línea 9 en su
tramo de Calp a Dénia, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 31.745). . . . . . . . . . . . . . . . 13821
Proposició no de llei de tramitació especial
d’urgència sobre la millora del sistema sociosanitari
i l’atenció a pacients crònics, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 32.046). . . . . . . . . . . . . . . 13822
Proposición no de ley de tramitación especial de
urgencia sobre la mejora del sistema sociosanitario
y la atención a pacientes crónicos, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.046). . .13822
Proposició no de llei de tramitació especial
d’urgència sobre les inversions per al manteniment
i la conservació de carreteres, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 32.049). . . . . . . . . . . . . . . 13824
Proposición no de ley de tramitación especial
de urgencia sobre las inversiones para el
mantenimiento y la conservación de carreteras,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 32.049). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13824
Proposició no de llei sobre la transposició completa
i immediata de totes les directives europees quant
a l’eficiència energètica, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 30.911). . . . . . . . . . . . 13826
Proposición no de ley sobre la transposición
completa e inmediata de todas las directivas
europeas en cuanto a la eficiencia energética,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 30.911). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13826
Proposició no de llei sobre la dona i l’esport ciclista,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 30.992) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13830
Proposición no de ley sobre la mujer y el deporte
ciclista, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 30.992) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13830
Proposició no de llei sobre la integració de l’Hospital
Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 30.993) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13832
Proposición no de ley sobre la integración del
Hospital Provincial de Castellón en la red de
hospitales públicos, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.993) . . . . . . . . . . . . 13832
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
Interpel·lació al conseller d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la
posició que adoptarà la conselleria amb relació
a l’explotació per part de l’empresa Lafarge de la
pedrera del Salt del Llop i l’informe favorable que
hi ha emès la Conselleria de medi ambient, que
formula la diputada Rosa María García González, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.721). . . 13833
Interpelación al conseller de Economía Sostenible,
Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la
postura que adoptará la conselleria en relación a la
explotación por parte de la empresa Lafarge de la
cantera del Salt del Llop y el informe favorable que
ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente, que
formula la diputada Rosa María García González,
del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número
31.721). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13833
Interpel·lació a la consellera d’Habitatge, Obres
Públiques i Vertebració del Territori sobre la política
general del Consell amb relació al tren de la costa,
que formula el diputat Antonio Joaquín Woodward
Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE
número 31.938). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13834
Interpelación a la consellera de Vivienda, Obras
Públicas y Vertebración del Territorio sobre la
política general del Consell en relación al tren de
la costa, que formula el diputado Antonio Joaquín
Woodward Poch, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (RE número 31.938). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13834
H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE
LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE
LES CORTS
3. Preguntes a respondre per escrit
3. Preguntas a responder por escrito
b) Respostes a preguntes formulades
b) Respuestas a preguntas formuladas
Resposta a la pregunta número 1.630, 1.639 a 1.641,
1.884, 1.885, 1887 a 1.889, 1.891 a 1.893, 1.898,
1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a 1.929, 1.932 a
1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a 2.083 i
2.087 a 2.097. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13835
Respuesta a la pregunta número 1.630, 1.639 a
1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889, 1.891 a 1.893,
1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a 1.929,
1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a
2.083 y 2.087 a 2.097. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13835
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13816
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
B. Activitat parlamentària
B. Actividad parlamentaria
Acord de la Mesa de Les Corts sobre el calendari
d’activitats del ple i de les comissions per al període
de sessions comprés entre el dia 1 de setembre i el
31 de desembre. Correcció d’errades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13903
Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre el calendario
de actividades del pleno y de las comisiones para
el período de sesiones comprendido entre el día 1
de septiembre y el 31 de diciembre. Corrección de
errores. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13903
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13817
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
B. RESOLUCIONS I MOCIONS
B. RESOLUCIONES Y MOCIONES
1. Resolucions
1. Resoluciones
Resolució 183/IX, sobre les ressonàncies magnètiques
(RM), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 13 d’abril
de 2016. Correcció d’errades
Resolución 183/IX, sobre las resonancias magnéticas (RM),
aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 13 de
abril de 2016. Corrección de errores
Advertida una errada en el text de la Resolució 183/IX, sobre
les ressonàncies magnètiques (RM), aprovada pel Ple de les
Corts en la sessió de 13 d’abril de 2016, i publicada en el
BOC número 71, cal fer la correcció següent tant en el text
valencià com en el castellà:
Advertido un error en el texto de la Resolución 183/IX, sobre
las resonancias magnéticas (RM), aprobada por el Pleno de
Les Corts en la sesión de 13 de abril de 2016, y publicada
en el BOC número 71, se debe hacer la siguiente corrección
tanto en el texto valenciano como en el castellano:
En la proposta de resolució, on diu:
En el termini de tres mesos, a partir de l’aprovació d’aquesta
proposta, la conselleria realitzarà un informe de les accions
realitzades per a ser lliurat a les Corts.
En la propuesta de resolución, donde dice:
En el plazo de tres meses, a partir de la aprobación de esta
propuesta, la conselleria realizará un informe de las acciones
realizadas para ser entregado a Les Corts.
Ha de dir:
En el termini de sis mesos, a partir de l’aprovació d’aquesta
proposta, la conselleria realitzarà un informe de les accions
realitzades per a ser lliurat a les Corts.
Debe decir:
En el plazo de seis meses, a partir de la aprobación de esta
propuesta, la conselleria realizará un informe de las acciones
realizadas para ser entregado a Les Corts.
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de 6 de setembre de 2016,
oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles
160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple les
proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència que
tot seguit s’especifiquen:
La Mesa de les Corts, en la reunión del 6 de septiembre
de 2016, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los
artículos 160 y 161 punts 1 y 4 del RC, ha acordado remitir al
Pleno las proposiciones no de ley de tramitación especial de
urgencia que seguidamente se especifican:
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el projecte d’un tren de la costa que unesca Gandia
amb Dénia i Dénia amb Alacant com un veritable tren de
rodalia, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 31.689)
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el proyecto de un tren de la costa que una Gandia
con Dénia y Dénia con Alicante como un verdadero tren
de cercanías, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 31.689)
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la liquidació de les empreses públiques municipals
deficitàries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 31.728)
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la liquidación de las empresas públicas municipales
deficitarias, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 31.728)
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a Dénia,
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el cierre de la línea 9 en su tramo de Calp a Dénia,
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13818
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
31.745)
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número
31.745)
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la millora del sistema sociosanitari i l’atenció a pacients
crònics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 32.046)
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la mejora del sistema sociosanitario y la atención a
pacientes crónicos, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 32.046)
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre les inversions per al manteniment i la conservació de
carreteres, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 32.049)
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre las inversiones para el mantenimiento y la conservación de carreteras, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 32.049)
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del
RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts
i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden
presentar esmenes fins una hora abans del començament de
la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data de la qual
es comunicarà oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts
y al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios
que pueden presentar enmiendas hasta una hora antes del
comienzo de la reunión del Pleno en que deban debatirse,
cuya fecha se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 6 de setembre de 2016
Palau de les Corts
Valencia, 6 de septiembre de 2016
El president
Enric Morera i Català
El presidente
Enric Morera i Català
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre
el projecte d’un tren de la costa que unesca Gandia amb
Dénia i Dénia amb Alacant com un veritable tren de rodalia,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
31.689)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el proyecto de un tren de la costa que una Gandia
con Dénia y Dénia con Alicante como un verdadero tren
de cercanías, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 31.689)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Ramon Nadal Sendra i Fran Ferri Fayos, diputat i síndic,
respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del
Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
Josep Ramon Nadal Sendra y Fran Ferri Fayos, diputado
y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos
160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta
la siguiente proposición no de ley, de tramitación por el
procedimiento de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 1974 es va tancar la línia ferroviària entre Gandia i Dénia,
amb la qual cosa es va acabar una història de més de 90 anys.
Aquesta línia va ser pionera a tota la península Ibérica en
ser el primer ferrocarril de via estreta que, en el seu origen,
servia per a transportar els productes agrícoles des de la
Ribera fins al port de Dénia.
En 1974 se cerró la línea ferroviaria entre Gandia y Dénia,
con lo que se acabó con una historia de más de 90 años. Esta
línea fue pionera en toda la península Ibérica al ser el primer
ferrocarril de vía estrecha que, en su origen, servía para
transportar los productos agrícolas desde la Ribera hasta el
puerto de Dénia.
Després de 42 anys de reclamacions per part dels ajuntaments de la Marina Alta i de la Safor perquè es reobrira
la línia, per tal que des de la Marina es poguera arribar a
València ciutat i als pobles i les ciutats de la comarca veïna,
continuen sense cap esperança després de la publicació de
l’estudi informatiu publicat per Foment que desestima la
inversió.
Después de 42 años de reclamaciones por parte de los
ayuntamientos de la Marina Alta y de la Safor para que se
reabriera la línea, para que desde la Marina se pudiera llegar
a Valencia ciudad y a los pueblos y ciudades de la comarca
vecina, continúan sin ninguna esperanza tras la publicación
del estudio informativo publicado por Fomento que desestima la inversión.
A més de la línia tancada, la connexió de Dénia amb Alacant
també cal revisar-la, ja que es duu a terme per un tren sense
electrificar i deficient que, a Benidorm, a la Marina Baixa,
Además de la línea cerrada, la conexión de Dénia con
Alicante también se debe revisar, ya que se lleva a cabo por
un tren sin electrificar y deficiente que, en Benidorm, en
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13819
continua amb un tramvia cap al sud fins a arribar a la ciutat
d’Alacant, fent d’aquest trajecte un viatge de més de tres
hores.
la Marina Baixa, continúa con un tranvía hacia el sur hasta
llegar a la ciudad de Alicante, haciendo de este trayecto un
viaje de más de tres horas.
L’últim estudi publicat pel ministeri sobre el tren de la
costa, que uniria el tram Gandia-Dénia i Dénia-Alacant, l’ha
elaborat TRN Ingeniería, una empresa acostumada a fer
estudis de trens de llarga distància i d’alta velocitat.
El último estudio publicado por el ministerio sobre el tren de
la costa, que uniría el tramo Gandia-Dénia y Dénia-Alicante,
lo ha elaborado TRN Ingeniería, una empresa acostumbrada
a realizar estudios de trenes de larga distancia y de alta
velocidad.
És per això que l’estudi projecta un tren d’altes prestacions
i alta velocitat que, entre les estacions de Gandia i Alacant,
sols preveu tres parades (Oliva, Dénia i Benidorm)
contravenint totes les reivindicacions que, des de tots els
sectors de la societat de les quatre comarques implicades
(la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alacantí), s’han
anat reclamant històricament, és a dir, un tren de rodalia que
servesca de transport eficient entre els diferents pobles de
les quatre comarques i que servesca per a unir-les a les dues
grans ciutats valencianes.
Es por ello que el estudio proyecta un tren de altas prestaciones y alta velocidad que, entre las estaciones de Gandia y
Alicante, solo prevé tres paradas (Oliva, Dénia y Benidorm)
contraviniendo todas las reivindicaciones que, desde todos
los sectores de la sociedad de las cuatro comarcas implicadas
(la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa y l’Alacantí), se han
ido reclamando históricamente, es decir, un tren de cercanías
que sirva de transporte eficiente entre los diferentes pueblos
de las cuatro comarcas y que sirva para unirlas a las dos
grandes ciudades valencianas.
A més, cal dir que la zona sobre la qual es projecta el tren de
la costa és una de les més densament poblades i amb més
atractiu turístic del País Valencià, cosa que ja fa d’aquest
territori un dels més idonis per a dotar-lo d’un tren de rodalia
que realment vertebre el territori i facilite a la seua ciutadania i al turisme uns temps de viatge competitius.
Además, cabe decir que la zona sobre la que se proyecta el
tren de la costa es una de las más densamente pobladas y
con más atractivo turístico del País Valenciano, cosa que ya
hace de este territorio uno de los más idóneos para dotarlo
de un tren de cercanías que realmente vertebre el territorio
y facilite a su ciudadanía y al turismo unos tiempos de viaje
competitivos.
L’alternativa a l’ús del tren per a totes les persones de les
dues Marines i la Safor és l’Autopista AP-7 de pagament o
l’N-332 que travessa alguns dels trams amb més concentració d’accidents.
La alternativa al uso del tren para todas las personas de
las dos Marinas y la Safor es la Autopista AP-7 de pago o la
N-332 que atraviesa algunos de los tramos con más concentración de accidentes.
Les reclamacions històriques sobre el tren de la costa es
basen en la dotació d’un tren de rodalia que efectue unes
quantes parades en cada comarca perquè connecte els
respectius pobles entre si i les dues capitals, i per això, la
solució donada per l’estudi no és, en cap de les variants,
satisfactòria i la conclusió final de l’estudi, on diu: «atesos
els criteris de rendibilitat financera i socioeconòmica […] no
és rendible el desenvolupament de cap de les quatre fases
del tren de la costa» no és, en cap cas, acceptable, perquè no
es basa en un tren de rodalia real i vertebrador del territori
sinó en un tren d’alta velocitat que faça de llançadora de
l’AVE des de València i Alacant, que sols arribaria als centres
turístics més importants i deixaria de banda els interessos de
les persones de les comarques afectades, la qual cosa crearia
un greu efecte túnel, i se centra únicament en termes de
rendibilitat econòmica i no de prestació de servei públic.
Las reclamaciones históricas sobre el tren de la costa se
basan en la dotación de un tren de cercanías que efectúe
diversas paradas en cada comarca para que conecte los
respectivos pueblos entre sí y las dos capitales, y por ello, la
solución dada por el estudio no es, en ninguna de sus variantes, satisfactoria y la conclusión final del estudio, donde
dice: «atendiendo a los criterios de rentabilidad financiera y
socioeconómica […] no es rentable el desarrollo de ninguna
de las cuatro fases del tren de la costa» no es, en ningún caso,
aceptable, porque no se basa en un tren de cercanías real y
vertebrador del territorio sino en un tren de alta velocidad
que haga de lanzadera del AVE desde Valencia y Alicante,
que solo llegaría a los centros turísticos más importantes y
dejaría de lado los intereses de las personas de las comarcas
afectadas, lo que crearía un grave efecto túnel, y se centra
únicamente en términos de rentabilidad económica y no de
prestación de servicio público.
A més, cal emmarcar-ho en un context d’infrafinançament
autonòmic i de deute històric que se suma a l’incompliment
del Pla de rodalies, signat pel Consell i el govern central el
2010, amb un pressupost de 3.400 milions d’euros, del qual
no s’ha executat cap obra.
Además, cabe enmarcarlo en un contexto de infrafinanciación autonómica y de deuda histórica que se suma al
incumplimiento del Plan de cercanías, firmado por el Consell
y el gobierno central en 2010, con un presupuesto de 3.400
millones de euros, del que no se ha ejecutado ninguna obra.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell que:
Les Corts instan al Consell a que:
1. Exigesca al govern central que es pressuposte el tren de
la costa que ha d’unir el tram desaparegut el 1974 entre
Gandia i Dénia, i aquest amb Alacant, com a un veritable tren
1. Exija al gobierno central que se presupueste el tren de la
costa que debe unir el tramo desaparecido en 1974 entre
Gandia y Dénia, y este con Alicante, como un verdadero tren
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13820
de rodalia, amb unes quantes parades a cada comarca que
servesca de transport intracomarcal i intercomarcal eficient,
i no un tren d’alta velocitat només per a les destinacions més
turístiques.
de cercanías, con diversas paradas en cada comarca que
sirva de transporte intracomarcal e intercomarcal eficiente,
y no un tren de alta velocidad solo para los destinos más
turísticos.
2. El govern central es comprometa a licitar-lo durant el
2016-2017.
2. El gobierno central se comprometa a licitarlo durante el
2016-2017.
Les Corts, 27 de juliol de 2016
Josep Ramon Nadal Sendra
Fran Ferri Fayos
Les Corts, 27 de julio de 2016
Josep Ramon Nadal Sendra
Fran Ferri Fayos
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la liquidació de les empreses públiques municipals
deficitàries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 31.728)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la liquidación de las empresas públicas municipales
deficitarias, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 31.728)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Manuel Mata Gómez, síndic del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb els articles 160 i següents del Reglament de les
Corts, presenta la següent Proposició no de llei de tramitació
especial d’urgència sobre la liquidació de les empreses
públiques municipals deficitàries:
Manuel Mata Gómez, síndico del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del
Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente Proposición
no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Darrerament, el Ministeri d’Hisenda ha sol·licitat per escrit a
alguns ajuntaments de la Comunitat Valenciana el tancament
de les empreses públiques deficitàries en virtut de la Llei de
racionalització i sostenibilitat de l’administració local.
En las últimas fechas el Ministerio de Hacienda ha solicitado
por escrito a diversos ayuntamientos de la Comunitat
Valenciana el cierre de las empresas públicas deficitarias
en virtud de la Ley de racionalización y sostenibilidad de la
administración local.
En aquestes cartes es requereix als consistoris que, en el
termini de quinze dies, trameten al ministeri la informació
sobre la liquidació d’aquestes empreses. En cas contrari,
indiquen que l’administració central donarà publicitat a
aquest incompliment i aplicarà mesures «sense perjudici de
la responsabilitat personal que hi corresponga i l’exigència de
les responsabilitats que hi puguen correspondre, en aplicació
de la llei de transparència, accés a la informació pública i bon
govern».
En dichas cartas se requiere a los consistorios que, en el
plazo de quince días, remitan al ministerio la información
sobre la liquidación de estas empresas. En caso contrario,
indican que la administración central dará publicidad a
ese incumplimiento y aplicará medidas «sin perjuicio de la
responsabilidad personal que corresponda y la exigencia
de las responsabilidades que puedan corresponder, en
aplicación de la ley de transparencia, acceso a la información
pública y buen gobierno».
No es pot obviar que aquesta sol·licitud es fonamenta en
una norma recorreguda al Tribunal Constitucional, i sobre
la qual ja pesen sentències d’aquest, en les quals part de les
disposicions han quedat anul·lades per incórrer en vicis de
constitucionalitat.
No se puede obviar que esta solicitud se fundamenta en una
norma recurrida al Tribunal Constitucional, y sobre la que
ya pesan sentencias del mismo, en las cuales parte de sus
disposiciones han quedado anuladas por incurrir en vicios de
constitucionalidad.
Més enllà dels aspectes jurídics competencials, la realitat
evidencia que moltes de les empreses a què afectaria aquesta
mesura són prestadores de serveis essencials en el municipi,
i no poden ser per tant avaluables sota l’òptica del benefici
empresarial sinó de l’eficiència i l’eficàcia en la prestació
d’aquests, fet que ha dur-nos a descartar la deriva miop que
pot conduir el sector públic a externalitzar uns serveis que no
poden ser prestats des de l’òptica de la gestió privada.
Más allá de los aspectos jurídicos competenciales, la realidad
evidencia que muchas de las empresas a las que afectaría
dicha medida son prestadoras de servicios esenciales en
el municipio, y no pueden ser por tanto evaluables bajo la
óptica del beneficio empresarial sino de la eficiencia y la
eficacia en la prestación de los mismos, hecho que tiene que
llevarnos a descartar la deriva miope que puede conducir al
sector público a externalizar unos servicios que no pueden
ser prestados desde la óptica de la gestión privada.
D’altra banda, no podem obviar que aquestes empreses
tenen un impacte directe en l’ocupació d’aquests municipis i
la liquidació podria afectar nombrosos llocs de treball.
Por otra parte, no podemos obviar que dichas empresas
tienen un impacto directo en el empleo de dichos municipios
y su liquidación podría afectar a numerosos puestos de
trabajo.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13821
Aquestes vicissituds fan que la decisió de la liquidació de
forma precipitada i sense fer un estudi d’impacte, ni guardant
la pausa necessària en l’aplicació d’una norma actualment
controvertida constitucionalment, pot causar un dany de
difícil reparació en el futur.
Estas vicisitudes hacen que la decisión de la liquidación de
forma precipitada y sin realizar un estudio de impacto, ni
guardando la pausa necesaria en la aplicación de una norma
actualmente controvertida constitucionalmente, puede
causar un daño de difícil reparación en el futuro.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell de la Generalitat que al seu torn
es dirigesca al Govern d’Espanya per:
Les Corts instan al Consell de la Generalitat a que a su vez se
dirija al Gobierno de España para:
1. Sol·licitar la rectificació i la paralització de la sol·licitud de
liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries,
fins que no s’aclaresquen els dubtes de constitucionalitat
plantejats davant del tribunal competent per a jutjar-les.
1. Solicitar la rectificación y paralización de la solicitud de
liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias,
en tanto no se aclaren las dudas de constitucionalidad
planteadas ante el tribunal competente para juzgarlas.
2. Sol·licitar la rectificació i la paralització de la sol·licitud de
liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries,
per fer un estudi del funcionament que reculla com a mínim
el contingut dels serveis prestats, la condició d’essencialitat
d’aquests, el nombre d’empleats d’aquestes societats i el
possible impacte del tancament.
2. Solicitar la rectificación y paralización de la solicitud de
liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias,
para realizar un estudio de su funcionamiento que recoja
como mínimo el contenido de los servicios prestados, la
condición de esencialidad de los mismos, el número de
empleados de dichas sociedades, así como el posible impacto
de su cierre.
Palau de les Corts, 2 d’agost
Manuel Mata Gómez
Palau de les Corts, 2 de agosto
Manuel Mata Gómez
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a Dénia,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
31.745)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el cierre de la línea 9 en su tramo de Calp a Dénia,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE
número 31.745)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Alfredo Castelló Sáez, Elisa Díaz González i Vicente Betoret
Coll, diputats i portaveu adjunt, respectivament, del Grup
Parlamentari Popular, a l’empara dels articles 160 i 161
del Reglament de les Corts, tenen l’honor de presentar
la següent Proposició no de llei de tramitació especial
d’urgència sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a
Dénia:
Alfredo Castelló Sáez, Elisa Díaz González y Vicente Betoret
Coll, diputados y portavoz adjunto, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Popular, al amparo de los artículos
160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tienen el honor de
presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación
especial de urgencia sobre el cierre de la línea 9 en su tramo
de Calp a Dénia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En ple estiu, la Marina Alta s’ha quedat per primera vegada
en més d’un segle sense cap tipus de comunicació per tren. La
interrupció d’aquest trànsit es produeix en plena temporada
turística, quan més demanda té la línia. Així, Ferrocarrils de
la Generalitat Valenciana ha decidit paralitzar els viatges del
TRAM de la línia 9 que unien Dénia amb Calp fins que acabe
la renovació de les vies i la instal·lació del bloqueig automàtic
dels trens.
En pleno verano, la Marina Alta se ha quedado por primera
vez en más de un siglo sin ningún tipo de comunicación por
tren. La interrupción de este tráfico se produce en plena
temporada turística, cuando más demanda tiene la línea.
Así, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ha decidido
paralizar los viajes del TRAM de la línea 9 que unían Dénia
con Calp hasta que finalice la renovación de las vías así como
la instalación del bloqueo automático de los trenes.
És, evidentment, un desastre històric en matèria de
transports. Per primera vegada des de la inauguració de la
línia entre Dénia i Carcaixent el 1884, la comarca s’ha quedat
sense cap tipus de comunicació ferroviària. A aquesta línia,
que després va ser tancada el 1974, es va unir el 1915 la
connexió entre Dénia i Alacant, que és precisament la que
s’ha clausurat ara de forma provisional.
Es, evidentemente, un desastre histórico en materia de
transportes. Por primera vez desde la inauguración de la
línea entre Dénia y Carcaixent en 1884, la comarca se ha
quedado sin ningún tipo de comunicación ferroviaria. A esta
línea, que luego fue cerrada en 1974, se unió en 1915 la
conexión entre Dénia y Alicante, que es precisamente la que
se ha clausurado ahora de forma provisional.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13822
El gerent d’FGV, Ángel García de la Bandera, va dir que era
fins que es feren les obres de modernització i condicionament que té pendents l’empresa pública a fi d’assolir «els
màxims estàndards de qualitat i modernització». D’aquesta
manera, poden passar mesos i fins i tot anys fins que torne a
haver-hi TRAM de Calp a Dénia.
El gerente de FGV, Ángel García de la Bandera, dijo que
era hasta que se realizasen las obras de modernización y
acondicionamiento que tiene pendientes la empresa pública
con el fin de alcanzar «los máximos estándares de calidad y
modernización». De este modo, pueden pasar meses e incluso
años hasta que vuelva a haber TRAM de Calp a Dénia.
La decisió no representa només un trastorn greu per als
turistes sinó també i molt especialment per als veïns i els
treballadors tant de la Marina Alta com de la Marina Baixa,
que utilitzaven habitualment aquest servei de transport per
a arribar al seu lloc laboral. A això cal afegir que la freqüència
del servei s’havia reduït, en compte de cada hora, eixia cada
hora i quinze minuts, la qual cosa comporta una reducció de
quatre viatges al dia, ja que, de 16 que n’hi havia, es passa a
12 viatges diaris. La Conselleria d’Obres Públiques, fins ara,
només ha licitat —ho va fer a mitjan juny— la renovació de via
entre Calp i Dénia per un import de 4,8 milions, que inclou
actuacions en desviacions, andanes i edificis. I posteriorment
a la paralització de l’L9, s’anuncien 14 milions d’euros per al
tram de Calp a Teulada, que serà el que es pressupostarà el
2017. També assegura la consellera, Maria José Salvador, que
a l’octubre s’iniciarà la instal·lació del sistema de seguretat en
aquest tram.
La decisión no supone solo un trastorno grave para los
turistas sino también y muy especialmente para los vecinos y
trabajadores tanto de la Marina Alta como de la Marina Baixa,
que utilizaban habitualmente este servicio de transporte
para llegar a su puesto laboral. A esto hay que añadir que la
frecuencia del servicio se había reducido, en lugar de cada
hora, salía cada hora y quince minutos, suponiendo una
reducción de cuatro viajes al día, ya que, de 16 que había, se
pasa a 12 viajes diarios. La Conselleria de Obras Públicas,
hasta ahora, sólo ha licitado —lo hizo a mediados de junio— la
renovación de vía entre Calp y Dénia por un importe de
4,8 millones, que incluye actuaciones en desvíos, andenes
y edificios. Y posteriormente a la paralización de la L9, se
anuncian 14 millones de euros para el tramo de Calp a Teulada,
que será lo que se presupuestará en 2017. También asegura la
consellera, Maria José Salvador, que en octubre se iniciará la
instalación del sistema de seguridad en dicho tramo.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
Por todo lo anterior expuesto, el Grupo Parlamentario
Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a iniciar de manera immediata
i en el mínim de temps possible les obres de modernització
i condicionament que té pendents FGV a l’L9, en el tram de
Calp a Dénia, i que en possibiliten la reobertura en un breu
període de temps.
1. Les Corts instan al Consell a iniciar de manera inmediata
y en el menor tiempo posible las obras de modernización y
acondicionamiento que tiene pendientes FGV en la L9, en el
tramo de Calp a Dénia, y que posibiliten su reapertura en un
breve periodo de tiempo.
2. Les Corts insten el Consell a augmentar les freqüències de
l’L9 a una hora, tal com estava establert abans, per a reduir el
gran perjudici que provoca la paralització de l’L9 en el tram
de Calp a Dénia.
2. Les Corts instan al Consell a aumentar las frecuencias de
la L9 a una hora, tal y como estaba establecido antes, para
reducir el gran perjuicio que produce la paralización de la L9
en el tramo de Calp a Dénia.
3. Que, del grau de compliment d’aquesta resolució, se’n done
compte a les Corts en el termini de dos mesos.
3. Que, del grado de cumplimiento de esta resolución, se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de dos meses.
Palau dels Borja, 3 d’agost de 2016
Alfredo Castelló Sáez
Elisa Díaz González
Vicente Betoret Coll
Palau dels Borja, 3 de agosto de 2016
Alfredo Castelló Sáez
Elisa Díaz González
Vicente Betoret Coll
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre
la millora del sistema sociosanitari i l’atenció a pacients
crònics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 32.046)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la mejora del sistema sociosanitario y la atención a
pacientes crónicos, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 32.046)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa i Ana Barceló Chico, diputat
i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del Reglament de les
Corts, presenten la següent Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre millora del sistema sociosanitari
i atenció a pacients crònics:
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa y Ana Barceló Chico,
diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente Proposición
no de ley de tramitación especial de urgencia sobre mejora
del sistema sociosanitario y atención a pacientes crónicos:
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13823
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Un dels reptes a què s’enfronta la nostra societat i el sistema
sanitari és el de l’envelliment i, per tant, la cronicitat de
moltes malalties.
Uno de los retos a los que se enfrenta nuestra sociedad y
el sistema sanitario es el del envejecimiento y, por tanto, la
cronicidad de muchas enfermedades.
Les millores de les condicions de vida i del sistema sanitari,
entre altres raons, estan portant a un increment de
l’esperança de vida, i això comporta un augment de les
persones amb malalties cròniques, amb pluripatologies,
unit moltes vegades a problemes de diversitat funcional i de
dependència. Tot això, evidentment, ens ha de portar a una
sèrie de reptes a afrontar, per a assumir-los d’una manera
més eficaç, eficient i equitativa. Sens dubte, ha de portar-nos
a una reorientació en l’atenció sanitària cap a la cronicitat i
això comportarà, entre altres coses, equips multidisciplinaris
que tinguen una visió integral dels problemes centrada en les
persones.
Las mejoras de las condiciones de vida y del sistema sanitario, entre otras razones, están llevando a un incremento de la
esperanza de vida, y eso conlleva un aumento de las personas
con enfermedades crónicas, con pluripatologías, unido en
muchas ocasiones a problemas de diversidad funcional y de
dependencia. Todo ello, evidentemente, nos debe llevar a una
serie de retos a afrontar, para asumirlos de una manera más
eficaz, eficiente y equitativa. Sin duda, debe llevarnos a una
reorientación en la atención sanitaria hacia la cronicidad y
eso supondrá, entre otras cosas, equipos multidisciplinarios
que tengan una visión integral de los problemas centrada en
las personas.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell, a través de la conselleria de
Sanitat Universal i Salut Pública, a:
Les Corts instan al Consell, a través de la conselleria de
Sanidad Universal y Salud Pública, a:
1. Propiciar un sistema sociosanitari que funcione conjuntament i coordinadament per a possibilitar la continuïtat
assistencial. Per a això s’elaboraran plans estratègics
oportuns i es dotaran pressupostàriament.
1. Propiciar un sistema sociosanitario que funcione conjunta
y coordinadamente para posibilitar la continuidad asistencial. Para ello se elaborarán planes estratégicos oportunos y
se dotarán presupuestariamente.
2. Abordar i prioritzar l’atenció de pacients crònics i
promoure l’atenció primària com a eix de l’atenció a les
persones amb malalties cròniques, mitjançant unitats
bàsiques formades per professionals de la medicina, de la
infermeria i el treball social sanitari.
2. Abordar y priorizar la atención de pacientes crónicos y
promover la atención primaria como eje de la atención a las
personas con enfermedades crónicas, mediante unidades
básicas formadas por profesionales de la medicina, de la
enfermería y el trabajo social sanitario.
3. Potenciar perfils professionals com ara geriatres, metges
de família, internistes, rehabilitadors, infermers i infermeres i
treballadors socials sanitaris i formar-los adequadament.
3. Potenciar perfiles profesionales tales como geriatras,
médicos de familia, internistas, rehabilitadores, enfermeros
y enfermeras y trabajadores sociales sanitarios y formarlos
adecuadamente.
4. Potenciar equips multidisciplinaris coneixedors de la
metodologia de la gestió de casos, per poder oferir al pacient
una atenció integral i centrada en la persona. S’establiran les
competències i responsabilitats dels professionals.
4. Potenciar equipos multidisciplinarios conocedores de la
metodología de la gestión de casos, para poder ofrecer al paciente
una atención integral y centrada en la persona. Se establecerán
las competencias y responsabilidades de los profesionales.
5. Potenciar plans d’autocures, promovent la formació i la
capacitació dels pacients, dels familiars i dels cuidadors, com
també la implicació de les associacions de pacients.
5. Potenciar planes de autocuidados, promoviendo la formación y capacitación de los pacientes, familiares y cuidadores,
así como la implicación de las asociaciones de pacientes.
6. Potenciar l’atenció domiciliària mitjançant el desenvolupament d’un procés d’atenció sociosanitària integrat.
7. Aprofitar les noves tecnologies tant per al control i el
seguiment del pacient, com per a compartir la informació entre
els diferents àmbits assistencials (primària, especialitzada i
serveis socials).
6. Potenciar la atención domiciliaria mediante el desarrollo
de un proceso de atención sociosanitaria integrado.
7. Aprovechar las nuevas tecnologías tanto para el control
y seguimiento del paciente, como para compartir la información entre los diferentes ámbitos asistenciales (primaria,
especializada y servicios sociales).
8. Potenciar la figura del profesional gestor de casos.
8. Potenciar la figura del professional gestor de casos.
9. Reorientar l’atenció hospitalària potenciant unitats de
mitjana-llarga estada i atenció a crònics.
9. Reorientar la atención hospitalaria potenciando unidades
de media-larga estancia y atención a crónicos.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13824
10. Posar en marxa plans d’urgències en atenció sociosanitària les 24 hores al dia, creant dispositius d’equips bàsics
(metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i
treballadores socials).
10. Poner en marcha planes de urgencias en atención
sociosanitaria las 24 horas al día, creando dispositivos de
equipos básicos (médicos y médicas, enfermeros y enfermeras y trabajadores y trabajadoras sociales).
11. Utilitzar ordenadament les residències de la tercera edat
i establir un sistema àgil de coordinació eficaç i fluida entre el
sistema sanitari i el sistema social.
11. Utilizar ordenadamente las residencias de la tercera edad
y establecer un sistema ágil de coordinación eficaz y fluida
entre el sistema sanitario y el sistema social.
12. La conselleria donarà compte a aquestes Corts, en un
termini de sis mesos, del compliment d’aquesta resolució.
12. La conselleria dará cuenta a estas Corts, en un plazo de
seis meses, del cumplimiento de la presente resolución.
Palau de les Corts, 23 d’agost de 2016
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Ana Barceló Chico
Palau de Les Corts, 23 de agosto de 2016
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Ana Barceló Chico
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre les inversions per al manteniment i la conservació de
carreteres, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 32.049)
Proposición no de ley de tramitación especial de
urgencia sobre las inversiones para el mantenimiento y
la conservación de carreteras, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 32.049)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Sandra Martín Pérez i Ana Barceló Chico, diputada i portaveu
adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb els articles 160 i següents del Reglament de les
Corts, presenten la següent Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre inversions per a manteniment i
conservació de carreteres:
Sandra Martín Pérez y Ana Barceló Chico, diputada y
portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del
Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente Proposición
no de ley de tramitación especial de urgencia sobre inversiones para mantenimiento y conservación de carreteras:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Comunitat Valenciana té una xarxa de carreteres de
14.000 quilòmetres i correspon a l’Estat la conservació del
20% d’aquestes. El 70% del trànsit rodat a les carreteres de
la Comunitat Valenciana es fa per carreteres de l’Estat, motiu
pel qual conservar-les és un element capital per a la nostra
comunitat.
La Comunitat Valenciana tiene una red de carreteras
de 14.000 kilómetros, correspondiendo al Estado la
conservación del 20% de ellas. El 70% del tráfico rodado
en las carreteras de la Comunitat Valenciana se realiza por
carreteras del Estado, motivo por el cual la conservación de
las mismas es un elemento capital para nuestra comunidad.
A això cal sumar-hi que la intensitat mitjana diària de
circulació per aquestes carreteres supera la mitjana nacional
i se situa en xifres que pràcticament dupliquen el trànsit
mitjà. D’aquesta manera la intensitat mitjana diària a la
Comunitat Valenciana arriba als 21.868 vehicles al dia,
davant els 12.318 cotxes diaris de mitjana estatal, d’acord
amb dades de la Direcció General de Trànsit.
A esto debe sumarse que la intensidad media diaria de
circulación por estas carreteras supera la media nacional,
situándose en cifras que prácticamente duplican el tráfico
medio. De este modo la intensidad media diaria en la
Comunitat Valenciana alcanza los 21.868 vehículos al día,
frente a los 12.318 coches diarios de media estatal, conforme
datos de la Dirección General de Tráfico.
La sinistralitat del passat 2015 presenta unes xifres estremidores, ja que un total de 97 persones van morir el 2015 en
diferents accidents de trànsit a la Comunitat Valenciana.
La siniestralidad del pasado 2015 nos arroja unas cifras
estremecedoras, ya que un total de 97 personas murieron
en 2015 en distintos accidentes de tráfico en la Comunitat
Valenciana.
Totes aquestes dades ens situen en el quart lloc de la
sinistralitat en carreteres de l’any passat, darrere de
Catalunya, Andalusia i Castella-Lleó, i a pesar d’això la
inversió realitzada pel Ministeri de Foment continua sense
correspondre’s amb la realitat de les xifres aportades.
Todos estos datos nos sitúan en el cuarto puesto de la
siniestralidad en carreteras del pasado año, tras Cataluña,
Andalucía y Castilla-León, y a pesar de ello la inversión
realizada por el Ministerio de Fomento sigue sin corresponderse con la realidad de las cifras aportadas.
En el que portem de 2016 han mort a les carreteres de
la nostra comunitat 67 persones, la qual cosa significa
un augment en 14 víctimes mortals més que en el mateix
període de l’any passat. Amb això, la regió està liderant
l’augment de la sinistralitat juntament amb Andalusia, Galícia
En lo que llevamos de 2016 han fallecido en las carreteras
de nuestra comunidad 67 personas, significando ello un
aumento en 14 víctimas mortales más que en el mismo
periodo del año pasado, con lo que la región está liderando
el aumento de la siniestralidad junto con Andalucía, Galicia
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13825
i Múrcia. No obstant això, són les dues primeres regions les
que estan acaparant la majoria d’inversions estatals.
y Murcia, siendo, sin embargo, las dos primeras regiones las
que están acaparando la mayoría de inversiones estatales.
Aquesta tràgica realitat xoca amb l’escassa inversió viària
feta. En l’actualitat el Ministeri de Foment ha adjudicat obres
de conservació de carreteres per valor de 78 milions a tot
Espanya, mentre que per a la Comunitat València només es
destinen 384.000 euros.
Esta trágica realidad choca con la escasa inversión vial
realizada. En la actualidad el Ministerio de Fomento ha
adjudicado obras de conservación de carreteras por valor de
78 millones en toda España, mientras que para la Comunitat
Valencia solo se destinan 384.000 euros.
És una realitat que el dèficit inversor en manteniment de
carreteres està directament relacionat amb la sinistralitat
viària. Així mateix, el cost de reparació i manteniment
d’aquestes infraestructures creix exponencialment a mesura
que se’n posterga la realització en el temps.
Es una realidad que el déficit inversor en mantenimiento de
carreteras está directamente relacionado con la siniestralidad vial. Asimismo, el coste de reparación y mantenimiento
de dichas infraestructuras crece exponencialmente
conforme se posterga su realización en el tiempo.
Davant d’aquesta situació de manca d’inversions adequades
i proporcionals en el manteniment de les nostres carreteres,
entenem que la seguretat viària a la Comunitat Valenciana es
veu compromesa.
Ante esta situación de carencia de inversiones adecuadas y
proporcionales en el mantenimiento de nuestras carreteras,
entendemos que la seguridad vial en la Comunitat Valenciana
se ve comprometida.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell que sol·licite al govern d’Espanya
que els pressuposts generals de l’Estat per a 2017 reflectesquen un augment de la inversió destinada al manteniment
i la conservació de les carreteres estatals de la Comunitat
Valenciana, que siga proporcional a les dades de sinistralitat
existents, la intensitat mitjana de circulació diària de
circulació i als requisits de seguretat viària exigibles.
Les Corts instan al Consell a que solicite al gobierno de España
que los presupuestos generales del Estado para 2017 reflejen
un aumento de la inversión destinada al mantenimiento y
conservación de las carreteras estatales de la Comunitat
Valenciana, que sea proporcional a los datos de siniestralidad
existentes, la intensidad media de circulación diaria de
circulación y a los requisitos de seguridad vial exigibles.
Palau de les Corts, 23 d’agost de 2016
Sandra Martín Pérez
Ana Barceló Chico
Palau de les Corts, 23 de agosto de 2016
Sandra Martín Pérez
Ana Barceló Chico
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de 6 de setembre de 2016,
oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160
i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les proposicions
no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions
següents:
La Mesa de les Corts, en la reunión del 6 de septiembre
de 2016, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los
artículos 160 y 161 punts 1 y 3 del RC, ha acordado remitir
las proposiciones no de ley que seguidamente se especifican
a las siguientes comisiones:
Comissió d’Afers Europeus
Comisión de Asuntos Europeos
Proposició no de llei sobre la transposició completa i immediata de totes les directives europees quant a l’eficiència
energètica, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 30.911)
– Proposición no de ley sobre la transposición completa e
inmediata de todas las directivas europeas en cuanto a la
eficiencia energética, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 30.911)
Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu
LGTBI
Comisión de Políticas de Igualdad de Género y del Colectivo
LGTBI
– Proposició no de llei sobre la dona i l’esport ciclista,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
30.992)
– Proposición no de ley sobre la mujer y el deporte ciclista,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 30.992)
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13826
Comissió de Sanitat i Consum
Comisión de Sanidad y Consumo
– Proposició no de llei sobre la integració de l’Hospital
Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
30.993)
– Proposición no de ley sobre la integración del Hospital
Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 30.993)
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts
d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als
grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins
sis hores abans del començament de la reunió de la comissió
en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les
Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se
recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar
enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión
de la comision en que deban debatirse, cuya fecha se
comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 6 de setembre de 2016
Palau de les Corts
Valencia, 6 de septiembre de 2016
El president
Enric Morera i Català
El presidente
Enric Morera i Català
Proposició no de llei sobre la transposició completa
i immediata de totes les directives europees quant a
l’eficiència energètica, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 30.911)
Proposición no de ley sobre la transposición completa
e inmediata de todas las directivas europeas en cuanto
a la eficiencia energética, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 30.911)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Teresa García Muñoz i Fran Ferri i Fayos, diputada i
portaveu del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara
del que disposen els articles 160 següents del Reglament
de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de
tramitació ordinària:
Teresa García Muñoz y Fran Ferri i Fayos, diputada y
portavoz del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de
lo dispuesto en los artículos 160 siguientes del Reglamento
de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley, de
tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des dels anys 70, el consum d’energia mundial s’ha més
que duplicat, sent una de les causes de l’increment de les
emissions dels gasos d’efecte hivernacle causants del canvi
climàtic. Paral·lelament ha augmentat la despesa en les
regions importadores d’energia, en el cas de la Unió Europea
les importacions de petroli, gas i carbó suposen una despesa
d’uns 406.000 milions d’euros l’any. En el cas de l’Estat espanyol, la despesa és de 45.000 milions d’euros, un 6 % del PIB, i
al País València al voltant de 10.000 milions d’euros, un 10 %
del PIB. La dependència ens costa bastant més a valencians i
espanyols que a la resta de la UE.
Desde los años 70, el consumo de energía mundial se ha más
que duplicado, siendo una de las causas del incremento de las
emisiones de los gases de efecto invernadero causantes del
cambio climático. Paralelamente ha aumentado el gasto en
las regiones importadoras de energía, en el caso de la Unión
Europea las importaciones de petróleo, gas y carbón suponen
un gasto de unos 406.000 millones de euros el año. En el caso
del Estado español, el gasto es de 45.000 millones de euros, un
6 % del PIB, y en el País Valencia alrededor de 10.000 millones
de euros, un 10 % del PIB. La dependencia nos cuesta bastante
más a valencianos y españoles que al resto de la UE.
A més del cost que suposa per als estats membres, la
dependència energètica d’Europa es preveu que augmentarà
fins al 80 % l’any 2035 en un context internacional energètic
incert. Per tot açò, la Unió Europea va decidir fixar com a
objectiu per a l’any 2020 la reducció del 20 % del consum
energètic. No obstant açò, tot apunta que aquests objectius
de reducció del consum energètic no es compliran. Per a
tractar de reforçar l’objectiu d’estalvi per al 2020 i fins i tot
introduir noves millores, a l’octubre del 2012 el Parlament
Europeu va aprovar la Directiva 2012/27/UE, relativa a
l’eficiència energètica.
Además del coste que supone para los estados miembros, la
dependencia energética de Europa se prevé que aumentará
hasta el 80 % el año 2035 en un contexto internacional
energético incierto. Por todo esto, la Unión Europea decidió
fijar como objetivo para el año 2020 la reducción del 20 %
del consumo energético. No obstante, todo apunta a que
estos objetivos de reducción del consumo energético no se
cumplirán. Para tratar de reforzar el objetivo de ahorro para
el 2020 e incluso introducir nuevas mejoras, en octubre del
2012 el Parlamento Europeo aprobó la Directiva 2012/27/
UE, relativa a la eficiencia energética.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13827
Els estats membres tenen l’obligació de traslladar a
l’ordenament jurídic espanyol les directives que s’aproven en
la UE, no obstant açò en el cas espanyol les últimes directives
amb relació a l’eficiència energètica no s’han traslladat
correctament.
Los estados miembros tienen la obligación de trasladar al
ordenamiento jurídico español las directivas que se aprueban
en la UE, no obstante en el caso español las últimas directivas
con relación a la eficiencia energética no se han trasladado
correctamente.
Amb relació a la Directiva 2002191/CE relativa a l’eficiència
energètica d’edificis (derogada posteriorment per la
Directiva 2010/31/UE), l’Estat espanyol va ser condemnat
pel Tribunal de Justícia Europeu el 16 de gener de 2014 per
no realitzar la transposició de manera completa i dins el
termini establert.
Con relación a la Directiva 2002191/CE relativa a la eficiencia energética de edificios (derogada posteriormente por la
Directiva 2010/31/UE), el Estado español fue condenado por
el Tribunal de Justicia Europeo el 16 de enero de 2014 por
no realizar la transposición de manera completa y dentro del
plazo establecido.
En allò que concerneix la Directiva 2010/31/UE relativa
a l’eficiència energètica dels edificis, la seua transposició
estableix que es puguen certificar energèticament els edificis
nous i existents i també capacita cada comunitat autònoma
perquè legisle sobre com realitzar el seu registre de certificat
d’eficiència energètica i el seu control extern, és a dir, qui pot
realitzar les inspeccions d’eficiència energètica i de quina
forma. Tanmateix, l’any 2014, la Comissió Nacional dels
Mercats i de la Competència (CNMC) va emetre un informe
en el qual destacava la problemàtica de l’acreditació dels
auditors energètics. És necessari formar els auditors en
matèria d’eficiència energètica, ja que actualment el reglament no estableix cap formació específica, per la qual cosa no
existeix una percepció clara que hi haja un bon control de la
qualitat de les certificacions que s’atorguen.
Respecto a la Directiva 2010/31/UE relativa a la eficiencia
energética de los edificios, su transposición establece que
se puedan certificar energéticamente los edificios nuevos y
existentes y también capacita a cada comunidad autónoma
para que legisle sobre cómo realizar su registro de certificado
de eficiencia energética y su control externo, es decir, quien
puede realizar las inspecciones de eficiencia energética y de
qué forma. Sin embargo, el año 2014, la Comisión Nacional
de los Mercados y de la Competencia (CNMC) emitió un
informe en el que destacaba la problemática de la acreditación de los auditores energéticos. Es necesario formar
a los auditores en materia de eficiencia energética, ya que
actualmente el reglamento no establece ninguna formación
específica, por lo que no existe una percepción clara de que
haya un buen control de la calidad de las certificaciones que
se otorgan.
Al juny de 2014 va finalitzar el termini perquè els estats
membres de la UE hagueren dut a terme la transposició
completa de la Directiva 2012127/UE, i una vegada més
l’Estat espanyol ha destacat per l’incompliment. En conseqüència, la Comissió Europea ha advertit de l’incompliment
i ha amenaçat l’estat espanyol amb interposar una nova
demanda davant el Tribunal Europeu de Justícia.
En junio de 2014 finalizó el plazo para que los estados
miembros de la UE hubieran llevado a cabo la transposición
completa de la Directiva 2012127/UE, y una vez más el
Estado español ha destacado por el incumplimiento. En
consecuencia, la Comisión Europea ha advertido del incumplimiento y ha amenazado al estado español con interponer
una nueva demanda ante el Tribunal Europeo de Justicia.
Després de dos anys d’advertiments, el govern espanyol ha
aprovat el Reial decret 56/2016, de 12 de febrer, pel qual es
trasllada la Directiva 2012/27/UE. No obstant açò, es tracta
de nou d’una transposició parcial i incompleta de la directiva.
Per a evitar una nova demanda per part del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea s’ha redactat de forma apressada
aquest reial decret, s’hi estableix l’obligació de dur a terme
una auditoria energètica en les empreses que ocupen almenys
250 persones, i que sobrepassen els 50 milions d’euros en
el seu volum de negoci. Aquest decret es limita a organitzar
les auditories energètiques, deixant sense abordar temes
fonamentals del contingut de la Directiva. A més, el teixit
empresarial valencià està conformat majoritàriament
per pimes que no passen de 50 treballadors per això seria
convenient una legislació més ambiciosa amb auditories en
centres de treball o centres d’activitat que és en realitat sobre
les instal·lacions on s’actua i amb incentius per a les pimes.
Después de dos años de advertencias, el gobierno español
ha aprobado el Real decreto 56/2016, de 12 de febrero, por
el que se traslada la Directiva 2012/27/UE. No obstante, se
trata de nuevo de una transposición parcial e incompleta de
la directiva. Para evitar una nueva demanda por parte del
Tribunal de Justicia de la Unión Europea se ha redactado de
forma presurosa este real decreto, se establece la obligación
de llevar a cabo una auditoría energética en las empresas que
ocupan por lo menos a 250 personas, y que sobrepasan los
50 millones de euros en su volumen de negocio. Este decreto
se limita a organizar las auditorías energéticas, dejando sin
abordar temas fundamentales del contenido de la Directiva.
Además, el tejido empresarial valenciano está conformado
mayoritariamente por pymes que no pasan de 50 trabajadores por eso sería conveniente una legislación más ambiciosa
con auditorías en centros de trabajo o centros de actividad
que es en realidad sobre las instalaciones donde se actúa y
con incentivos para las pymes.
Més enllà dels nostres compromisos amb la Unió Europea,
hem de comprendre que l’adopció de mesures d’eficiència
energètica implica un compromís amb el medi ambient i
amb el desenvolupament econòmic sostenible de la nostra
societat. Es tracta a més d’una oportunitat econòmica perquè
l’aplicació d’aquest tipus de mesures generaria ocupació
estable, suposaria un estalvi per a l’administració pública
i les empreses i reduiria la nostra dependència energètica
Más allá de nuestros compromisos con la Unión Europea,
debemos comprender que la adopción de medidas de
eficiencia energética implica un compromiso con el medio
ambiente y con el desarrollo económico sostenible de nuestra
sociedad. Se trata además de una oportunidad económica
porque la aplicación de este tipo de medidas generaria empleo
estable, supondría un ahorro para la administración pública
y las empresas y reduciría nuestra dependencia energética
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13828
assegurant el proveïment al mateix temps. En el context
actual aplicar aquest tipus de mesures és la millor estratègia.
asegurando el suministro al mismo tiempo. En el contexto
actual aplicar este tipo de medidas es la mejor estrategia.
En aquesta línia, l’Acord del Botànic va establir la voluntat
de crear un nou model productiu que estiga basat en l’impuls
d’una transició ecològica que pose especial atenció en
l’eficiència energètica.
En esta línea, el Acuerdo del Botánico estableció la voluntad
de crear un nuevo modelo productivo que esté basado en
el impulso de una transición ecológica que ponga especial
atención en la eficiencia energética.
El primer pas cap aquest nou model productiu hem de
donar-ho des de l’administració pública, tant en la nostra
pròpia gestió amb la introducció de les tecnologies més
eficients en els edificis i els sistemes de gestió públics i el
foment de bones pràctiques com a través d›incentius per al
sector privat.
El primer paso hacia este nuevo modelo productivo debemos
darlo desde la administración pública, tanto en nuestra
propia gestión con la introducción de las tecnologías más
eficientes en los edificios y los sistemas de gestión públicos y
el fomento de buenas prácticas como a través de incentivos
para el sector privado.
Un dels principals àmbits en els quals es pot incrementar
l’eficiència energètica és a través de les xarxes de calor i fred,
integrant les energies renovables (geotèrmica, solar tèrmica,
etc.), els recursos locals (refredament natural, calor o fred
sobrant de la indústria, producció combinada de calor i fred,
etc.) i els sistemes de producció d’alta eficiència. Promovent
i invertint en tecnologies més eficients per a les xarxes de
calor i fred es reduiria enormement la despesa d’energia i
l’impacte al medi ambient. La Unió Europea va proposar als
estats membres que a partir de l’any 2014 es realitzara una
reforma anual d’almenys el 3 % del parc immobiliari que fóra
propietat de les administracions centrals, i que es tinguera en
compte en l’adquisició d’edificis, serveis i productes l’elevat
rendiment en termes d’eficiència energètica, àmbit en el qual
el sector públic ha de donar exemple.
Uno de los principales ámbitos en los que se puede incrementar
la eficiencia energética es a través de las redes de calor y frío,
integrando las energías renovables (geotérmica, solar térmica,
etc.), los recursos locales (enfriamiento natural, calor o frío
sobrante de la industria, producción combinada de calor y frío,
etc.) y los sistemas de producción de alta eficiencia. Promoviendo
e invirtiendo en tecnologías más eficientes para las redes de calor
y frío se reduciría enormemente el gasto de energía y el impacto
al medio ambiente. La Unión Europea propuso a los estados
miembros que a partir del año 2014 se realizara una reforma
anual de por lo menos el 3 % del parque inmobiliario que fuera
propiedad de las administraciones centrales, y que se tuviera
en cuenta en la adquisición de edificios, servicios y productos el
elevado rendimiento en términos de eficiencia energética, ámbito
en el que el sector público debe dar ejemplo.
Un segon àmbit d’acció està en els sistemes de depuració
d’aigua. Les estacions depuradores d’aigües són una part
fonamental en la gestió. Les depuradores són les principals
consumidores d’energia en aquest cicle, ja que suposen
el 65% del consum, per la qual cosa la incorporació de
tecnologies orientades a l’eficiència energètica en aquest
àmbit suposaria un important estalvi. Les instal·lacions de
tractament i depuració d’aigües estan experimentant una
millora de la seua eficiència gràcies a la innovació tecnològica. No obstant açò, les depuradores xicotetes solen mancar
de sistemes de control de ventilació i el seu disseny està
generalment basat en la robustesa mecànica, la qual cosa es
tradueix en un consum d’energia més elevat.
Un segundo ámbito de acción está en los sistemas de
depuración de agua. Las estaciones depuradoras de aguas
son una parte fundamental en la gestión. Las depuradoras
son las principales consumidoras de energía en este ciclo, ya
que suponen el 65% del consumo, por lo que la incorporación
de tecnologías orientadas a la eficiencia energética en este
ámbito supondría un importante ahorro. Las instalaciones
de tratamiento y depuración de aguas están experimentando una mejora de su eficiencia gracias a la innovación
tecnológica. No obstante, las depuradoras pequeñas suelen
carecer de sistemas de control de ventilación y su diseño
está generalmente basado en la robustez mecánica, lo cual se
traduce en un consumo de energía más elevado.
Quant a l’enllumenat públic, recents estudis del Comitè
Espanyol d’Il·luminació han assenyalat que s’està produint
un augment en el consum per sobre del permès per la Unió
Europea, i amb la consegüent pressió sobre l’erari públic.
En aquest àmbit la Conselleria d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball va aprovar recentment
una resolució en col·laboració amb l’Institut Valencians de
Competitivitat Empresarial (IVACE) per la qual es convoca
la concessió d’instruments financers per a l’execució de
mesures d’estalvi i eficiència energètica en els sistemes
d’enllumenat públic exterior per als municipis de la
Comunitat Valenciana. És important avaluar l’impacte
d’aquesta mesura i aplicar altres propostes per a continuar
optimitzant la despesa en l’enllumenat públic.
En cuanto al alumbrado público, recientes estudios del
Comité Español de Iluminación han señalado que se está
produciendo un aumento en el consumo por encima del
permitido por la Unión Europea, y con la consiguiente
presión sobre el erario público. En este ámbito la Conselleria
de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio
y Trabajo aprobó recientemente una resolución en
colaboración con el Instituto Valenciano de Competitividad
Empresarial (IVACE) por la que se convoca la concesión de
instrumentos financieros para la ejecución de medidas de
ahorro y eficiencia energética en los sistemas de alumbrado
público exterior para los municipios de la Comunitat
Valenciana. Es importante evaluar el impacto de esta medida
y aplicar otras propuestas para continuar optimizando el
gasto en el alumbrado público.
Algunes ciutats europees han iniciat processos de reducció
del consum energètic i dels costos associats. A través
de mesures com la limitació de la il·luminació nocturna
d’aparadors i en la incorporació de sensors de moviment
Algunas ciudades europeas han iniciado procesos de reducción del
consumo energético y de los costes asociados. A través de medidas
como la limitación de la iluminación nocturna de escaparates y en la
incorporación de sensores de movimiento encontramos ciudades
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13829
trobem ciutats a França i Suïssa, per exemple, que ja han
limitat l’horari d’il·luminació, i algunes ciutats d’Alemanya
on es regula l’encès a través de dispositius mòbils. A l’estat
espanyol, ciutats com Sant Sebastià han començat a incorporar sistemes d’enllumenat intel·ligent, instal·lant «detectors
de presencia» amb resultats molt satisfactoris.
en Francia y Suiza, por ejemplo, que ya han limitado el horario de
iluminación, y algunas ciudades de Alemania donde se regula lo
encendido a través de dispositivos móviles. En el estado español,
ciudades como San Sebastián han empezado a incorporar sistemas
de alumbrado inteligente, instalando «detectores de presencia»
con resultados muy satisfactorios.
Les mesures deficiència energètica són un instrument per
a solucionar els problemes d’escassetat de fons públics, de
dependència energètica i els problemes relacionats amb el
consum d’energia i el medi ambient. El sector públic compta
amb un gran nombre d’instal·lacions en les quals es poden
aplicar noves tecnologies per a l’estalvi energètic. A més,
els nostres compromisos amb la Unió Europea no poden
seguir eludint-se d’aquesta manera. En els últims anys el
govern espanyol s’ha dedicat a incomplir amb les obligacions
jurídiques que s’establien, tractant de dissimular amb
l’aprovació de decrets a mig fer.
Las medidas de eficiencia energética son un instrumento
para solucionar los problemas de escasez de fondos públicos,
de dependencia energética y los problemas relacionados con
el consumo de energía y el medio ambiente. El sector público
cuenta con un gran número de instalaciones en las que se
pueden aplicar nuevas tecnologías para el ahorro energético.
Además, nuestros compromisos con la Unión Europea no
pueden seguir eludiéndose de esta manera. En los últimos
años el gobierno español se ha dedicado a incumplir con
las obligaciones jurídicas que se establecían, tratando de
disimular con la aprobación de decretos a medio hacer.
Finalment, cal no oblidar que a més de la importància
d’establir l’obligació normativa, resulta fonamental dur a
terme una conscienciació social. La societat ha d’entendre
l’eficiència energètica com un estalvi econòmic i un benefici
mediambiental que ens afecta a tots.
Finalmente, no se tiene que olvidar que además de la importancia de establecer la obligación normativa, resulta fundamental
llevar a cabo una concienciación social. La sociedad debe
entender la eficiencia energética como un ahorro económico y
un beneficio medioambiental que nos afecta a todos.
Per tot això, presentem la següent:
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
Les Corts instan al Consell a:
1. Instar el govern central a dur a terme les transposicions
de totes les directives europees en referència a l’eficiència
energètica de manera completa i immediata.
1. Instar al gobierno central a llevar a cabo las transposiciones de todas las directivas europeas en referencia a la
eficiencia energética de manera completa e inmediata.
2. Instar el govern central a no tornar a retardar-se davant
les demandes legislatives de la UE i evitar així l’acumulació de
sentencies del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
2. Instar al gobierno central a no volver a retrasarse ante las
demandas legislativas de la UE y evitar así la acumulación de
sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.
3. Aplicar les mesures que siguen de la seua competència amb
relació a la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i
del Consell, relativa a l’eficiència energètica, per la qual es
modifiquen les directives 2009/125/CE i 2010/30/UE, i per la
qual es deroguen les directives 2004/8/CE i 2006/32/CE.
3. Aplicar las medidas que sean de su competencia con
relación a la Directiva 2012/27/UE del Parlamento Europeo
y del Consell, relativa a la eficiencia energética, por la que se
modifican las directivas 2009/125/CE y 2010/30/UE, y por la
que se derogan las directivas 2004/8/CE y 2006/32/CE.
4. Establir un pla d’auditories energètiques dels edificis
públics.
4. Establecer un plan de auditorías energéticas de los
edificios públicos.
5. Establir, dins de les competències atribuïdes, els requisits
i els mecanismes per a l’acreditació dels auditors energètics
i, si fóra necessari, adequar la formació i els plans d’estudi
corresponents. Crear incentius per a les pimes amb l’objectiu
que realitzen auditories energètiques, contribuint així al
respecte del medi ambient i al seu propi benefici econòmic.
5. Establecer, dentro de las competencias atribuidas, los
requisitos y los mecanismos para la acreditación de los
auditores energéticos y, si fuera necesario, adecuar la
formación y los planes de estudio correspondientes. Crear
incentivos para las pymes con el objetivo de que realicen
auditorías energéticas, contribuyendo así al respecto del
medio ambiente y a su propio beneficio económico.
6. Aprovar mesures per a reduir la despesa energètica en
els edificis i altres propietats de l’administració pública i
en els sistemes de gestió públics (enllumenat, sistemes de
depuració d›aigua, xarxes de fred i calor, transport, etc.).
6. Aprobar medidas para reducir el gasto energético en los
edificios y otras propiedades de la administración pública y
en los sistemas de gestión públicos (alumbrado, sistemas de
depuración de agua, redes de frío y calor, transporte, etc.).
7. Engegar campanyes de sensibilització i conscienciació
social amb relació a la importància de l’eficiència energètica
i realitzar actuacions d’informació i formació en bones pràctiques sobre eficiència energètica dirigides als professionals
7. Poner en marcha campañas de sensibilización y concienciación
social con relación a la importancia de la eficiencia energética
y realizar actuaciones de información y formación en buenas
prácticas sobre eficiencia energética dirigidas a los profesionales
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13830
encarregats de la gestió dels sistemes de calefacció, les
depuradores d’aigües, l’enllumenat i la il·luminació pública,
per a l’efectiu compliment de les mesures aprovades.
encargados de la gestión de los sistemas de calefacción, las
depuradoras de aguas, el alumbrado y la iluminación pública, para
el efectivo cumplimiento de las medidas aprobadas.
8. Impulsar, amb la Conselleria d’Educació i la Federació
Valenciana de Municipis i Províncies, que els ajuntaments
s’incorporen al projecte EURONET 50/50 MAX, recolzat
per la Comissió Europea, amb l’objectiu de desenvolupar la
metodologia d’estalvi i l’eficiència energètica que planteja en
edificis públics de titularitat municipal, començant per centres
escolars, i a implementar per a açò les mesures corresponents.
8. Impulsar, con la Conselleria de Educación y la Federación
Valenciana de Municipios y Provincias, que los ayuntamientos se
incorporen al proyecto EURONET 50/50 MAX, apoyado por la
Comisión Europea, con el objetivo de desarrollar la metodología
de ahorro y la eficiencia energética que plantea en edificios públicos de titularidad municipal, empezando por centros escolares, y
a implementar para esto las medidas correspondientes.
Les Corts, 18 de juliol de 2016
Teresa García i Muñoz
Fran Ferri i Fayos
Les Corts, 18 de julio de 2016
Teresa García i Muñoz
Fran Ferri i Fayos
Proposició no de llei sobre la dona i l’esport ciclista,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
30.992)
Proposición no de ley sobre la mujer y el deporte ciclista,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 30.992)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosa Peris Cervera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 160 i següents del Reglament
de les Corts, presenta la Proposició no de llei de tramitació
ordinària, sobre la dona i l’esport ciclista.
Rosa Peris Cervera, portavoz adjunta del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 160
y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la
Proposición no de ley de tramitación ordinaria, sobre la
mujer y el deporte ciclista.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’activitat física i l’esport de les dones han estat relegats a un
segon plànol ja des de l’antiguitat donat que només podien
participar en els jocs grecs d’Hera, que se celebraven després
dels jocs olímpics.
La actividad física y el deporte de las mujeres han sido
relegados a un segundo plano ya desde la antigüedad dado
que nada más podían participar en los juegos griegos de
Hera, que se celebraban después de los juegos olímpicos.
Quan el baró Pierre de Coubertin va reinstaurar els jocs
olímpics moderns va excloure’n les dones i els va reservar
l’honor de coronar els vencedors. Perquè les dones pogueren
participar en l’esport modern havien de fer-ho en determinades modalitats considerades femenines. Així, en els
Jocs Olímpics de 1900, les dones foren admeses en algunes
proves con el golf, el tenis, el patinatge, la vela, etc.
Cuando el barón Pierre de Coubertin instauró los juegos
olímpicos modernos excluyó de los mismos a las mujeres y les
reservó el honor de coronar los vencedores. Para que las mujeres
pudieran participar en el deporte moderno debían hacerlo en
determinadas modalidades consideradas femeninas. Así, en
los Juegos Olímpicos de 1900, las mujeres fueron admitidas en
algunas pruebas como el golf, el tenis, el patinaje, la vela, etc.
La participació de les dones en l’esport no ha estat ni pacífica
ni ha estat exempta de polèmica; moltes han hagut de suportar
qualificatius com «marimatxo» per atrevir-se a competir en
disciplines esportives considerades netament masculines.
La participación de las mujeres en el deporte no ha sido ni pacífica
ni ha sido exenta de polémica; muchas han debido soportar
calificativos como «marimacho» para atreverse a competir en
disciplinas deportivas consideradas netamente masculinas.
Actualment i en consonància amb els avanços socials, la
pràctica esportiva femenina està mol més generalitzada en
tots els àmbits. Així, en els Jocs Olímpics de Londres 2012,
Espanya va aconseguir dèsset medalles, onze d’elles, per
esportistes femenines.
Actualmente y en consonancia con los avances sociales, la
práctica deportiva femenina está mucho más generalizada en
todos los ámbitos. Así, en los Juegos Olímpicos de Londres
2012, España consiguió diecisiete medallas, once de ellas,
por deportistas femeninas.
La declaració de la primera Conferència Internacional
sobre la Dona i l’Esport, celebrada a Brighton l’any 1904,
proporciona els principis rectors per a les accions que tenen
per finalitat l’increment de la participació femenina en tots
els nivells de l’esport. Així, les organitzacions governamentals
i no governamentals i les institucions interessades:
La declaración de la primera Conferencia Internacional sobre
la Mujer y el Deporte, celebrada en Brighton en el año 1904,
proporciona los principios rectores para las acciones que tienen
por finalidad el incremento de la participación femenina en
todos los niveles del deporte. Así, las organizaciones gubernamentales y no gubernamentales y las instituciones interesadas:
Han d’assegurar a totes les dones i les xiquetes, l’oportunitat
de participar en l’esport dins d’ambient segur, que els done
Deben asegurar a todas las mujeres y las niñas, la oportunidad de participar en el deporte dentro de ambiente seguro,
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13831
suport i que conserve els drets, la dignitat i el respecte de
l’individu.
que les de apoyo y que conserve los derechos, la dignidad y el
respeto del individuo.
Han d’incrementar la participació femenina en tots els nivells
de l’esport.
Deben incrementar la participación femenina en todos los
niveles del deporte.
Han de garantir que els coneixements, les experiències i els valors
de les dones contribuesquen al desenvolupament de l’esport.
Deben garantizar que los conocimientos, las experiencias y los
valores de las mujeres contribuyan al desarrollo del deporte.
Han de fomentar el reconeixement de la participació
femenina en l’esport.
Deben fomentar el reconocimiento de la participación
femenina en el deporte.
Han d’encoratjar les dones perquè reconeguen el valor
intrínsec de l’esport i la seua contribució al desenvolupament
personal i a una vida sana.
Deben alentara las mujeres para que reconozcan el valor
intrínseco del deporte y su contribución al desarrollo
personal y a una vida sana.
Aquesta declaració ha estat subscrita per distintes federacions esportistes espanyoles, entre elles, la Reial Federació
Espanyola de Ciclisme, de la qual forma part la corresponent
federació de la Comunitat Valenciana (FCCV).
Esta declaración ha sido suscrita por distintas federaciones
deportistas españolas, entre ellas, la Real Federación
Española de Ciclismo, de la que forma parte la correspondiente federación de la Comunitat Valenciana (FCCV).
La FCCV disposa d’una normativa tècnica que és d’aplicació
a totes les proves d’àmbit autonòmic inscrites en el calendari
de competicions de la pròpia federació.
La FCCV dispone de una normativa técnica que es de aplicación a todas las pruebas de ámbito autonómico inscritas en el
calendario de competiciones de la propia federación.
Aquesta reglamentació, en el seu article sisè, apartat de
premis, diu que «En les proves en què la normativa aplicable
permeta la participació conjunta de les categories femenines
amb les masculines, i que alhora es permeta el lliurament de
premis en metàl·lic, l’organitzador podrà indicar per separat
en el reglament particular de la seua prova, els premis que
considere oportú assignar a les dones d’acord amb la seua
categoria».
Esta reglamentación, en su artículo sexto, apartado de
premios, dice que «En las pruebas en que la normativa
aplicable permita la participación conjunta de las categorías
femeninas con las masculinas, y que al mismo tiempo se
permita la entrega de premios en metálico, el organizador
podrá indicar por separado en el reglamento particular de
su prueba, los premios que considere oportuno asignar a las
mujeres de acuerdo con su categoría».
Per altra part, tant els articles 12 con 16 de la reglamentació
de la FCCV estableixen que quan es permeta la participació
conjunta de les categories femenines i masculines, resta a
criteri de l’organitzador «el lliurament de trofeus par a les
participants de les categories femenines». Així mateix, la
dita normativa i en allò referent als premis, estableix que en
la modalitat de carretera i circuit urbà «els premis mínims
establerts per a les categories masculines seran opcionals
per a quan s’organitze una prova específica de les categories
femenines, sent obligatoris els trofeus mínims a lliurar».
Por otra parte, tanto los artículos 12 como 16 de la reglamentación de la FCCV establecen que cuando se permita
la participación conjunta de las categorías femeninas y
masculinas, queda a criterio del organizador «la entrega de
trofeos para las participantes de las categorías femeninas».
Asimismo, dicha normativa y en lo referente a los premios,
establece que en la modalidad de carretera y circuito urbano
«los premios mínimos establecidos para las categorías
masculinas serán opcionales para cuando se organice una
prueba específica de las categorías femeninas, siendo
obligatorios los trofeos mínimos a entregar».
I pel que fa al reglament de carreres en línia, l’article tercer
de l’esmentada normativa, regula els trofeus mínims a lliurar
d’acord amb les escoles: 1.r, 2.n, 3.r, classificats, 1.ª dona.
Y por lo que respecta al reglamento de carreras en línea,
el artículo tercero de dicha normativa regula los trofeos
mínimos a entregar de acuerdo con las escuelas: 1..r,, 2.º, 3..r,
clasificados, 1.ª fémina.
Sens dubte, la normativa de la FCCV és clarament millorable
tant des del punt de vista de la igualtat com de la promoció
de l’esport femení.
Sin duda, la normativa de la FCCV es claramente mejorable
tanto desde el punto de vista de la igualdad como de la
promoción del deporte femenino.
És per tot l’exposat que el Grup Parlamentari Socialista
presenta la proposta de resolució següent:
Por todo lo expuesto el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente propuesta de resolución:
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè:
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para
que:
1. S’adrece a la Federació de Ciclisme de la Comunitat
Valenciana sol·licitant-li una revisió de la seua normativa
per a garantir la igualtat d’oportunitats i de tracte, incidint
especialment en les reunions de les escoles (principiants,
1. Se dirija a la Federación de Ciclismo de la Comunitat
Valenciana solicitando una revisión de su normativa
para garantizar la igualdad de oportunidades y de trato,
incidiendo especialmente en las reuniones de las escuelas
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13832
alevins i infantils) per assegurar la igualtat en els premis i els
reconeixements.
(principiantes, alevines e infantiles) para asegurar la igualdad
en los premios y los reconocimientos.
2. Realitze un estudi sobre la normativa aplicable per les
diferents federacions esportives, instant modificar els
reglaments que perpetuen un tracte discriminatori.
2. Realice un estudio sobre la normativa aplicable por las
diferentes federaciones deportivas, instando a modificar los
reglamentos que perpetúan un trato discriminatorio.
3. Vincule les diferents ajudes i subvencions públiques al
compliment de la igualtat de tracte i oportunitat entre les i
els esportistes.
3. Vincule las diferentes ayudas y subvenciones públicas al
cumplimiento de la igualdad de trato y oportunidad entre las
y los deportistas.
Corts Valencianes, 2 de juliol de 2016
Rosa Peris Cervera
Corts Valencianes, 2 de julio de 2016
Rosa Peris Cervera
Proposició no de llei sobre la integració de l’Hospital
Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
30.993)
Proposición no de ley sobre la integración del Hospital
Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 30.993)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Ignacio Pujaves Ruiz de Vila i Rosa Peris Cervera, diputat i
portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 160 i següents, presenten la
Proposició no de llei de tramitació ordinària següent, sobre
la integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la xarxa
d’hospitals públics.
Ignacio Subías Ruiz de Villa y Rosa Peris Cervera, diputado y
portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con el artículo 160 y siguientes,
presentan la Proposición no de ley de tramitación ordinaria
siguiente, sobre la integración del Hospital Provincial de
Castellón en la red de hospitales públicos.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’Hospital Provincial de Castelló va ser un organisme
autònom que depenia de la Diputació Provincial de Castelló.
Al gener de 2004 es va constituir el Consorci Hospitalari
Provincial, amb personalitat jurídica independent, en el qual
participen tant la Generalitat com la Diputació de Castelló.
El Hospital Provincial de Castellón fue un organismo autónomo
que dependía de la Diputación Provincial de Castellón. En enero
de 2004 se constituyó el Consorcio Hospitalario Provincial, con
personalidad jurídica independiente, en el que participan tanto
la Generalitat como la Diputación de Castellón.
Des de principis de l’any 2000, s’ha anat incrementant
l’activitat del mencionat hospital, però fora de la planificació
global de la Conselleria de Sanitat.
Desde principios del año 2000, se ha ido incrementando la
actividad del mencionado hospital, pero fuera de la planificación global de la Conselleria de Sanidad.
És fonamental abordar el futur d’aquest centre sanitari de
forma clara i decidida per a poder realitzar una planificació
global i raonable per a així aconseguir un funcionament més
eficaç i eficient. Tot això, evidentment, després del debat i la
participació de les institucions implicades en el consorci i els
treballadors i els agents socials representants d’aquests.
Es fundamental abordar el futuro de este centro sanitario de
forma clara y decidida para poder realizar una planificación
global y razonable para así conseguir un funcionamiento más
eficaz y eficiente. Todo ello, evidentemente, tras el debate y la
participación de las instituciones implicadas en el consorcio y los
trabajadores y los agentes sociales representantes de los mismos.
D’altra banda, cal recordar que aquest consorci, des de fa
anys, arrossega deutes importants que han originat diversos
problemes com retards en adquisicions o reparacions, disfuncions i incompliments en compromisos (acabar la zona del
soterrani; incorporació d’un nou accelerador linial; posada en
funcionament de la cambra hiperbàrica ja adquirida; diverses
obres pendents de finalitzar; servei d’urgències insuficient;
professionals desmotivats, etc).
Por otra parte, hay que recordar que este consorcio, desde
hace años, arrastra deudas importantes que han originado
diversos problemas como retrasos en adquisiciones o
reparaciones, disfunciones e incumplimientos en compromisos
(acabar la zona del sótano; incorporación de un nuevo acelerador lineal; puesta en funcionamiento de la cámara hiperbárica
ya adquirida; diversas obras pendientes de finalizar; servicio
de urgencias insuficiente; profesionales desmotivados, etc).
És evident per tant que es necessita un finançament diferent
i una gestió integral amb la conselleria que porte a una
planificació conjunta perquè el centre tinga objectius clars,
finançament idoni i personal estable i suficient.
Es evidente por tanto que se necesita una financiación
diferente y una gestión integral con la conselleria que lleve a
una planificación conjunta para que el centro tenga objetivos
claros, financiación idónea y personal estable y suficiente.
Per tot allò que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Socialista
presenta la següent
Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13833
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat que,
a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública,
s’inicien els processos per a:
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a
que, a través de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud
Pública, se inicien los procesos para:
1. La integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la
xarxa d’hospitals públics dependents de la conselleria.
1. La integración del Hospital Provincial de Castellón en la
red de hospitales públicos dependientes de la conselleria.
2. La dissolució del Consorci Hospitalari Provincial de
Castelló, d’acord amb la normativa vigent (Estatut del
Consorci Hospitalari Provincial de Castelló).
2. La disolución del Consorcio Hospitalario Provincial de
Castellón, de acuerdo con la normativa vigente (Estatuto del
Consorcio Hospitalario Provincial de Castellón).
Corts Valencianes, 20 de juliol de 2016
Ignacio Subías Ruiz de Villa
Rosa Peris Cervera
Corts Valencianes, 20 de julio de 2016
Ignacio Subías Ruiz de Villa
Rosa Peris Cervera
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 6 de setembre de 2016,
d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha admès a tràmit
les interpel·lacions presentades que tot seguit s’especifiquen:
La Mesa de les Corts, en la reunión del 6 de septiembre de
2016, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del RC, ha
admitido a trámite las interpelaciones presentadas que
seguidamente se especifican:
– Interpel·lació al conseller d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la posició que
adoptarà la conselleria amb relació a l’explotació per part de
l’empresa Lafarge de la pedrera del Salt del Llop i l’informe
favorable que hi ha emès la Conselleria de medi ambient, que
formula la diputada Rosa María García González, del Grup
Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.721)
– Interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores
Productivos, Comercio y Trabajo sobre la postura que adoptará
la conselleria en relación a la explotación por parte de la
empresa Lafarge de la cantera del Salt del Llop y el informe
favorable que ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente,
que formula la diputada Rosa María García González, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.721)
– Interpel·lació a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori sobre la política general del
Consell amb relació al tren de la costa, que formula el diputat
Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (RE número 31.938)
– Interpelación a la consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio sobre la política general
del Consell en relación al tren de la costa, que formula el
diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.938)
Per tal d’acomplir el que estableix l’article 95.1 del RC,
s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 95.1 del
RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 6 de setembre de 2016
Palau de les Corts
Valencia, 6 de septiembre de 2016
El president
Enric Morera i Català
El presidente
Enric Morera i Català
Interpel·lació al conseller d’Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball sobre la posició que adoptarà
la conselleria amb relació a l’explotació per part de
Interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores
Productivos, Comercio y Trabajo sobre la postura que adoptará
la conselleria en relación a la explotación por parte de la
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13834
l’empresa Lafarge de la pedrera del Salt del Llop i l’informe
favorable que hi ha emès la Conselleria de medi ambient,
que formula la diputada Rosa María García González, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.721)
empresa Lafarge de la cantera del Salt del Llop y el informe
favorable que ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente,
que formula la diputada Rosa María García González, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.721)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosa María García González, diputada del Grup Parlamentari
Ciudadanos, d’acord amb l’article 149.2 del Reglament de
les Corts, presenta la interpel·lació següent al conseller
d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball:
Rosa María García González, diputada del Grupo
Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo
149.2 del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente
interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores
Productivos, Comercio y Trabajo:
Quina posició adoptarà la Conselleria amb relació a
l’explotació per part de l’empresa Lafarge de la pedrera
del Salt del Llop i l’informe favorable que hi ha emès la
Conselleria de medi ambient?
¿Qué postura va a adoptar la Conselleria en relación a la
explotación por parte de la empresa Lafarge de la cantera
del Salt del Llop y el informe favorable que ha emitido la
Conselleria de Medio Ambiente?
Palau de les Corts
València, 1 d’agost de 2016
Rosa María García González
Palau de les Corts
Valencia, 1 de agosto de 2016
Rosa María García González
Interpel·lació a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori sobre la política general del
Consell amb relació al tren de la costa, que formula el
diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup
Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.938)
Interpelación a la consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio sobre la política general
del Consell en relación al tren de la costa, que formula el
diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.938)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Antonio Joaquín Woodward Poch, diputat del Grup
Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 149 del
Reglament de les Corts, presenta la interpel·lació ordinària
següent a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i
Vertebració del Territori:
Antonio Joaquín Woodward Poch, diputado del Grupo
Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 149
del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente interpelación ordinaria a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y
Vertebración del Territorio:
Quina és la política general del Consell amb relació al tren de
la costa?
¿Cuál es la política general del Consell en relación al tren de
la costa?
Palau de les Corts
València, 10 d’agost de 2016
Antonio Joaquín Woodward Poch
Palau de les Corts
Valencia, 10 de agosto de 2016
Antonio Joaquín Woodward Poch
H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA
MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA
MESA DE LES CORTS
3. Preguntes a respondre per escrit
3. Preguntas a responder por escrito
b) Respostes a preguntes formulades
b) Respuestas a preguntas formuladas
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
Per tal de complir el que hi ha establert en els articles
95.1 i 157 del Reglament de les Corts, s’ordena publicar
en el Butlletí Oficial de les Corts les respostes trameses pel
Para dar cumplimiento a lo establecido en los artículos 95.1
i 157 del Reglamento de les Corts, se ordena publicar en
el Butlletí Oficial de les Corts las respuestas remitidas por el
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13835
Consell a les preguntes corresponents, que a continuació
s’especifiquen:
Consell a las preguntas correspondientes, que a continuación
se especifican:
– Respostes a les preguntes amb sol·licitud de resposta escrita
números 1.630, 1.639 a 1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889,
1.891 a 1.893, 1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a
1.929, 1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a
2.083 i 2.087 a 2.097.
– Respuestas a las preguntas con solicitud de respuesta escrita
números 1.630, 1.639 a 1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889,
1.891 a 1.893, 1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a
1.929, 1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a
2.083 y 2.087 a 2.097.
Palau de les Corts
València, 23 de febrer de 2016
Palau de les Corts
Valencia, 23 de febrero de 2016
El president
Enric Morera i Català
El presidente
Enric Morera i Català
Resposta a la pregunta número 1.630 al Consell sobre
empreses públiques de la Generalitat Valenciana,
que formula la diputada Rosa Peris Cervera, del Grup
Parlamentari Socialista (BOC número 38, pàgina 3.548).
Resposta del conseller d’Hisenda i Model Econòmic RE
número 14.662
Respuesta a la pregunta número 1.630 al Consell sobre
empresas públicas de la Generalitat Valenciana, que
formula la diputada Rosa Peris Cervera, del Grupo
Parlamentario Socialista (BOC número 38, página 3.548).
Respuesta del conseller de Hacienda y Modelo Económico
RE número 14.662
Amb relació a la informació sol·licitada per sa senyoria
relativa a la composició dels consells d’administració de les
empreses públiques de la Generalitat, s’adjunta en annex
un llistat, segons la informació facilitada per les diferents
conselleries, dels consells d’administració de cadascuna de
les empreses públiques de la Generalitat.
Con relación a la información solicitada por su señoría
relativa a la composición de los consejos de administración
de las empresas públicas de la Generalitat, se adjunta en
anexo un listado, según la información facilitada por las
diferentes consellerias, de los consejos de administración de
cada una de las empresas públicas de la Generalitat.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Hacienda y Modelo Económico
AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE
ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ
EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA
CAMBRA.
ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS
DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN
EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTARIA DE ESTA
CÁMARA.
Resposta a les preguntes número 1.639 a 1.641 a la
consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic
i Desenvolupament Rural sobre la mercantil Carns de
Morella, SL, que formula el diputat José Ciscar Bolufer, del
Grup Parlamentari Popular (BOC número 38, pàgina 3.551).
Resposta RE número 14.661
Respuesta a las preguntas número 1.639 a 1.641 a la
consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio
Climático y Desarrollo Rural sobre la mercantil Carns de
Morella, SL, que formula el diputado José Ciscar Bolufer,
del Grupo Parlamentario Popular (BOC número 38, página
3.551). Respuesta RE número 14.661
El ple de les Corts va aprovar el text definitiu de la Llei
11/2015, de 29 de desembre, de pressuposts, que es va
publicar al DOCV en data 31 de desembre de 2015. En fase
de tramitació parlamentària la línia de subvenció a que es
refereix la pregunta es va modificar quant a denominació,
descripció i finalitat, beneficiaris prevists i import de
l’actuació. Així, en la Llei 11/2015, de 29 de desembre,
de pressuposts, es canvia la denominació de la línia, que
passa a denominar-se «Convenis per al Desenvolupament
d’escorxadors i la millora d’explotacions ramaderes
d’interior», s’amplia l’àmbit subjectiu de possibles beneficiaris
als «escorxadors de gestió pública o mixta i agrupacions
ramaderes», amb la finalitat de «fomentar actuacions en
comú per mitjà d’ajudes dirigides a grups de ramaders o
altres institucions en el desenvolupament d’instruments per
a la consecució de canals curts de comercialització, venda
de proximitat i escorxadors ecològics». I s’estableix que el
El pleno de Les Corts aprobó el texto definitivo de la Ley
11/2015, de 29 de diciembre, de presupuestos, que se
publicó en el DOCV en fecha 31 de diciembre de 2015. En
fase de tramitación parlamentaria la línea de subvención
a que se refiere la pregunta se modificó en cuanto a denominación, descripción y finalidad, beneficiarios previstos
e importe de la actuación. Así, en la Ley 11/2015, de 29 de
diciembre, de presupuestos, se cambia la denominación de la
línea, que pasa a denominarse «Convenios para el Desarrollo
de mataderos y la mejora de explotaciones ganaderas de
interior», se amplía el ámbito subjetivo de posibles beneficiarios a los «mataderos de gestión pública o mixta y agrupaciones ganaderas», con la finalidad de «fomentar actuaciones en
común mediante ayudas dirigidas a grupos de ganaderos u
otras instituciones en el desarrollo de instrumentos para la
consecución de canales cortos de comercialización, venta de
proximidad y mataderos ecológicos». Y se establece que el
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13836
pagament de l’ajuda corresponent s’efectuarà amb posterioritat a la realització dels controls administratius i sobre
el terreny prevists en la normativa vigent. Es fixa un import
global per a aquesta actuació de 500,00 milers d’euros.
pago de la ayuda correspondiente se efectuará con posterioridad a la realización de los controles administrativos y
sobre el terreno previstos en la normativa vigente. Se fija un
importe global para esta actuación de 500,00 miles de euros.
València, 2 de febrer de 2016
La consellera d’Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Resposta a la pregunta número 1.884 al conseller
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la gestió de
l’IVAM, que formula el diputat Fernando González Delgado,
del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 45, pàgina
5.267). Resposta RE número 14.851
Valencia, 2 de febrero de 2016
La consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio
Climático y Desarrollo Rural
Respuesta a la pregunta número 1.884 al conseller de
Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la gestión
del IVAM, que formula el diputado Fernando González
Delgado, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número
45, página 5.267). Respuesta RE número 14.851
data
assistents
lloc
fecha
asistentes
lugar
25.06.2009
Consuelo Císcar Casabán
IVAM
25.06.2009
Consuelo Císcar Casabán
IVAM
9.12.2009
Rafael Miró Pascual
Rafael Miró Pascual
Ricardo Bellveser Icardo
Ricardo Bellveser Icardo
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
José María Lozano Velasco
José María Lozano Velasco
Felipe Garín Llombart
Felipe Garín Llombart
Trinidad Miró Mira
IVAM
9.12.2009
Trinidad Miró Mira
Consuelo Císcar Casabán
Consuelo Císcar Casabán
Rafael Miró Pascual
Rafael Miró Pascual
Paz Olmos
Paz Olmos
Felipe Garín
Felipe Garín
José María Lozano
José María Lozano
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
Francisco Calvo Serraller
Francisco Calvo Serraller
Ricardo Bellveser
Ricardo Bellveser
IVAM
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
22.06.2010
9.12.2010
14.03.2011
Consuelo Ciscar Casabán
Pàg. 13837
IVAM
22.06.2010
Consuelo Ciscar Casabán
Carlos Alberto Precioso
Carlos Alberto Precioso
Luis Lobón
Luis Lobón
Rafael Miró
Rafael Miró
Paz Olmos
Paz Olmos
Felipe Garín
Felipe Garín
Ricardo Bellveser
Ricardo Bellveser
Tomàs Llorens
Tomàs Llorens
Francisco Calvo Serraller
Francisco Calvo Serraller
Ángel Kálenberg
Ángel Kálenberg
José María Lozano
José María Lozano
Consuelo Císcar Casabán
IVAM
9.12.2010
Consuelo Císcar Casabán
Rafael Miró
Rafael Miró
Paz Olmos
Paz Olmos
Luis Lobón
Luis Lobón
Tomàs Llorens
Tomàs Llorens
Francisco Calvo Serraller
Francisco Calvo Serraller
José María Lozano
José María Lozano
Felipe Garín
Felipe Garín
Ricardo Bellveser
Ricardo Bellveser
Consuelo Císcar Casabán
IVAM
14.03.2011
Consuelo Císcar Casabán
Rafael Miró Paz Olmos
Rafael Miró Paz Olmos
Luis Lobón
Luis Lobón
José María Lozano
José María Lozano
Felipe Garín
Felipe Garín
Ricardo Bellveser
Ricardo Bellveser
Ángel Kálenberg
Ángel Kálenberg
IVAM
IVAM
IVAM
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
20.06.2011
01.09.2011
16.11.2011
Consuelo Císcar Casabán
Pàg. 13838
IVAM
20.06.2011
Consuelo Císcar Casabán
Carlos Alberto Precioso Estiguín
Carlos Alberto Precioso Estiguín
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
Felipe Garín Llombart
Felipe Garín Llombart
Ricardo Bellveser Icardo
Ricardo Bellveser Icardo
Rafael Miró Pascual
Rafael Miró Pascual
Paz Olmos Peris
Paz Olmos Peris
Luis Lobón Martí
Luis Lobón Martí
José María Lozano Velasco
José María Lozano Velasco
Lola Johnson Sastre
IVAM
01.09.2011
Lola Johnson Sastre
Consuelo Ciscar Casabán
Consuelo Ciscar Casabán
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Alida Mas Taberner
Alida Mas Taberner
José María Lozano
José María Lozano
Felipe Garín
Felipe Garín
Ricardo Bellveser
Ricardo Bellveser
Ángel Kálenberg
Ángel Kálenberg
Francisco Calvo Serraller
Francisco Calvo Serraller
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
Consuelo Císcar Casabán
IVAM
16.11.2011
Consuelo Císcar Casabán
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
Luis Lobón Martín
Luis Lobón Martín
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
Felipe Garín Llombart
Felipe Garín Llombart
Ricardo Bellveser Icardo
Ricardo Bellveser Icardo
Alida Mas Taberner
Alida Mas Taberner
IVAM
IVAM
IVAM
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
09.02.2012
Consuelo Císcar Casabán
Pàg. 13839
IVAM
09.02.2012
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
Luis Lobón Martín
Luis Lobón Martín
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
Felipe Garín Llombart
Felipe Garín Llombart
Ricardo Bellveser Icardo
Ricardo Bellveser Icardo
Alida Mas Taberner
Alida Mas Taberner
Francisco Calvo Serraller
Francisco Calvo Serraller
José María Lozano Velasco
03.05.2012
11.06.2013
Consuelo Císcar Casabán
Lola Johnson Sastre
José María Lozano Velasco
IVAM
03.05.2012
Lola Johnson Sastre
Consuelo Císcar Casabán
Consuelo Císcar Casabán
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
Luis Lobón Martín
Luis Lobón Martín
Tomàs Llorens Serra
Tomàs Llorens Serra
Felipe Garín Llombart
Felipe Garín Llombart
Ricardo Bellveser Icardo
Ricardo Bellveser Icardo
Alida Mas Taberner
Alida Mas Taberner
José María Lozano Velasco
José María Lozano Velasco
María José Catalá Verdet
IVAM
IVAM
11.06.2013
María José Catalá Verdet
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Consuelo Císcar Casabán
Consuelo Císcar Casabán
Virginia Jiménez Martínez
Virginia Jiménez Martínez
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
José María Lozano Velasco
José María Lozano Velasco
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
IVAM
IVAM
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
21.10.2013
29.04.2014
13.05.2014
Rafael Ripoll Navarro
Pàg. 13840
IVAM
21.10.2013
Rafael Ripoll Navarro
Virginia Jiménez Martínez
Virginia Jiménez Martínez
Consuelo Císcar Casabán
Consuelo Císcar Casabán
Bruno Broseta
Bruno Broseta
Miguel Sánchez Feltrer
Miguel Sánchez Feltrer
Manuel Tomás Ludeña
Manuel Tomás Ludeña
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
José María Lozano Velasco
José María Lozano Velasco
Consuelo Vacas (Advocacia)
Consuelo Vacas (Abogacía)
María José Catalá Verdet
IVAM
29.04.2014
María José Catalá Verdet
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Virginia Jiménez Martínez
Virginia Jiménez Martínez
Consuelo Císcar Casabán
Consuelo Císcar Casabán
Pedro Javier García Ribot
Pedro Javier García Ribot
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
Manuel Tomás Ludeña
Manuel Tomás Ludeña
Miguel Sánchez Ferrer
Miguel Sánchez Ferrer
Enrique Varela Aguilar
Enrique Varela Aguilar
José María Lozano Velasco
José María Lozano Velasco
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
Ignacio Lleó (Advocacia)
Ignacio Lleó (Abogacía)
María José Catalá Verdet
IVAM
13.05.2014
María José Catalá Verdet
Rafael Ripoll Navarro
Rafael Ripoll Navarro
Virginia Jiménez Martínez
Virginia Jiménez Martínez
Enrique Varela Aguilar
Enrique Varela Aguilar
Pedro Javier García Ribot
Pedro Javier García Ribot
Miguel Sánchez Ferrer
Miguel Sánchez Ferrer
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
Manuel Tomás Ludeña
Manuel Tomás Ludeña
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
Ignacio Lleó (Advocacia)
Ignacio Lleó (Abogacía)
IVAM
IVAM
IVAM
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
22.09.2014
María José Catalá Verdet
Pàg. 13841
IVAM
22.09.2014
Julia Climent Monzó
Julia Climent Monzó
Jesús Carbonell Aguilar
Jesús Carbonell Aguilar
Marta Alonso Rodríguez
Marta Alonso Rodríguez
Pedro Javier García Ribot
Pedro Javier García Ribot
Miguel Sánchez
Miguel Sánchez
Enrique Varela
Enrique Varela
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
José María Lozano
José María Lozano
Ignacio Lleó (Advocacia)
17.11.2014
27.11.2014
María José Catalá Verdet
María José Catalá Verdet
Ignacio Lleó (Abogacía)
IVAM
17.11.2014
María José Catalá Verdet
Julia Climent Monzó
Julia Climent Monzó
Jesús Carbonell Aguilar
Jesús Carbonell Aguilar
José Miguel García Cortés
José Miguel García Cortés
Pedro Javier García Ribot
Pedro Javier García Ribot
José Luis Moreno Maicas
José Luis Moreno Maicas
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
José María Lozano
José María Lozano
Luis Manent (Advocacia)
Luis Manent (Abogacía)
María José Catalá Verdet
IVAM
IVAM
27.11.2014
María José Catalá Verdet
Julia Climent Monzó
Julia Climent Monzó
Jesús Carbonell Aguilar
Jesús Carbonell Aguilar
José Miguel García Cortés
José Miguel García Cortés
Pedro Javier García Ribot
Pedro Javier García Ribot
José Luis Moreno Maicas
José Luis Moreno Maicas
Miguel Sánchez Ferrer
Miguel Sánchez Ferrer
José María Lozano
José María Lozano
Esther Alba Pagán
Esther Alba Pagán
Luis Manent (Advocacia)
Luis Manent (Abogacía)
València, 16 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Resposta a la pregunta número 1.885 al conseller
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre
l’enderrocament d’un edifici protegit a Morella, que
IVAM
IVAM
Valencia, 16 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Respuesta a la pregunta número 1.885 al conseller de
Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el
derribo de un edificio protegido en Morella, que formula
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13842
formula la diputada Llum Quiñonero Hernández, del Grup
Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 45, pàgina
5.267). Resposta RE número 14.851
la diputada Llum Quiñonero Hernández, del Grupo
Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 45, página
5.267). Respuesta RE número 14.851
Amb relació a les obres indicades, l’Ajuntament de Morella
en va sol·licitar a la Unitat d’Inspecció del Patrimoni
Historicoartístic d’aquesta conselleria l’autorització, amb
data de 16 de febrer de 2015, adjuntant un informe favorable
del tècnic municipal.
Con relación a las obras indicadas, el Ayuntamiento de
Morella solicitó a la Unidad de Inspección del Patrimonio
Histórico-Artístico de esta conselleria la autorización, con
fecha de 16 de febrero de 2015, adjuntando un informe
favorable del técnico municipal.
La Unitat d’Inspecció del Patrimoni Historicoartístic va
elaborar un informe tècnic, amb data 18 de febrer de 2015,
signat per l’arquitecte i l’arqueòleg, en el qual fan constar que
no es veu cap inconvenient per a l’autorització, especificant
la necessitat de fer excavació arqueològica amb anterioritat
a la construcció. D’acord amb aquest informe tècnic, la
conselleria va autoritzar el projecte esmentat, en allò que
és de la seua competència, especificant la necessitat de fer
l’excavació arqueològica prèvia.
La Unidad de Inspección del Patrimonio Histórico-Artístico
elaboró un informe técnico, con fecha 18 de febrero de 2015,
firmado por el arquitecto y el arqueólogo, en el que hacen
constar que no se ve ningún inconveniente para su autorización, especificando la necesidad de realizar excavación
arqueológica con anterioridad a la construcción. De acuerdo
con este informe técnico, la conselleria autorizó el proyecto
mencionado, en lo que es de su competencia, especificando la
necesidad de realizar la excavación arqueológica previa.
Atesa la documentació que hi ha en l’expedient corresponent
en aquesta conselleria, no es detecta cap incompliment de les
normes a què fa referència la diputada.
Considerando la documentación obrante en el correspondiente expediente en esta conselleria, no se detecta ningún
incumplimiento de las normas a que hace referencia la
diputada.
València, 16 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 16 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a la pregunta número 1.887 a la consellera
d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural sobre el canvi de la política agrària
a la Safor, que formula el diputat David Torres García, del
Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 45,
pàgina 5.268). Resposta RE número 15.272
Respuesta a la pregunta número 1.887 a la consellera
de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y
Desarrollo Rural sobre el cambio de la política agraria en
la Safor, que formula el diputado David Torres García, del
Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 45,
página 5.268). Respuesta RE número 15.272
La lluita contra l’abandó del camp i l’envelliment del sector és
un eix fonamental en la nostra planificació estratègica. Per
això es treballa en la necessitat de redefinir un nou model
d’equilibri territorial a la nostra comunitat, generant ocupació estable, fixant la població i conservant el nostre patrimoni
rural. Així, dins d’aquest marc general de lluita contra
l’abandó del camp, el passat 10 de desembre es va publicar
al DOCV l’Ordre 7/2015, d’1 de desembre, d’aquesta
conselleria, per la qual s’aproven les bases reguladores de
les subvencions en matèria d’instal·lació de joves agricultors
en el marc del Programa de desenvolupament rural de la
Comunitat Valenciana 2014-2020. En aquest sentit, cal tenir
en compte que els cítrics constitueixen uns dels principals
cultius al nostre territori.
La lucha contra el abandono del campo y el envejecimiento
del sector es un eje fundamental en nuestra planificación
estratégica. Por eso se trabaja en la necesidad de definir
un nuevo modelo de equilibrio territorial en nuestra
comunidad, generando empleo estable, fijando la población
y conservando nuestro patrimonio rural. Así, dentro de este
marco general de lucha contra el abandono del campo, el
pasado 10 de diciembre se publicó en el DOCV la Orden
7/2015, de 1 de diciembre, de esta conselleria, por la que
se aprueban las bases reguladoras de las subvenciones en
materia de instalación de jóvenes agricultores en el marco
del Programa de desarrollo rural de la Comunitat Valenciana
2014-2020. En este sentido, hay que tener en cuenta que
los cítricos constituyen unos de los principales cultivos en
nuestro territorio.
Així, s’està treballant a articular mesures que faciliten assolir
aquest objectiu, de protecció dels nostres cultius contra
l’abandó del camp, entre les quals cal destacar el Pla de
producció ecològica valenciana 2016-2020, com a estratègia
de desenvolupament rural sostenible, proposta que va ser
presentada el passat 26 de gener. Aquest pla constitueix
un marc d’actuació per a donar suport a la producció
agrària local i ecològica, apostant per una recuperació de
l’agricultura valenciana i la transició cap a una agricultura
ecològica dins d’un model productiu sostenible. A més, es
treballa per tal de donar suport al consum local i de proximitat que permeta crear treball estable a l’àmbit rural, el pla
Así, se está trabajando en articular medidas que faciliten
alcanzar este objetivo, de protección de nuestros cultivos
contra el abandono del campo, entre las que hay que
destacar el Plan de producción ecológica valenciana
2016-2020, como estrategia de desarrollo rural sostenible,
propuesta que fue presentada el pasado 26 de enero.
Este plan constituye un marco de actuación para apoyar
la producción agraria local y ecológica, apostando por una
recuperación de la agricultura valenciana y la transición hacia
una agricultura ecológica dentro de un modelo productivo
sostenible. Además, se trabaja para apoyar el consumo local y
de proximidad que permita crear trabajo estable en el ámbito
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13843
integral de cooperativisme agroalimentari, i el futur projecte
de llei d’ordenació d’estructures agràries productives i
comercials.
rural, el plan integral de cooperativismo agroalimentario, y el
futuro proyecto de ley de ordenación de estructuras agrarias
productivas y comerciales.
Respecte a l’entrada d’aquest producte des d’altres
mercats, cal indicar que s’actua en dos àmbits per a protegir
els nostres productes. D’una banda, amb la normativa
comunitària i el Decret 123/2005, de 15 de juliol, pel qual
s’estableix el Pla de vigilància fitosanitària per als cítrics de la
Comunitat Valenciana, s’ha controlat l’arribada d’enviaments
de fruita, defensant un marc de protecció adequat contra
malalties procedents d’altres països. I, d’altra banda, es fan
esforços per a donar una major transparència al funcionament del mercat, oferint la màxima informació possible als
components del sector agroalimentari a l’hora d’ajustar els
preus i donant suport a l’adopció de mesures, dins de la Llei
12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.
Con respecto a la entrada de este producto desde otros
mercados, hay que indicar que se actúa en dos ámbitos para
proteger nuestros productos. Por una parte, con la normativa
comunitaria y el Decreto 123/2005, de 15 de julio, por el que
se establece el Plan de vigilancia fitosanitaria para los cítricos
de la Comunitat Valenciana, se ha controlado la llegada
de envíos de fruta, defendiendo un marco de protección
adecuado contra enfermedades procedentes de otros países.
Y, por otro lado, se hacen esfuerzos para dar una mayor
transparencia al funcionamiento del mercado, ofreciendo la
máxima información posible a los componentes del sector
agroalimentario a la hora de ajustar los precios y apoyando
la adopción de medidas, dentro de la Ley 12/2013, de 2 de
agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la
cadena alimentaria.
Finalment, cal apuntar que també es pren en consideració
la investigació i la divulgació de cultius diferents als cítrics,
que, ateses les característiques, puguen adaptar-se al nostre
territori.
Finalmente, hay que apuntar que también se toma en
consideración la investigación y la divulgación de cultivos
diferentes a los cítricos, que, atendiendo a sus características, puedan adaptarse a nuestro territorio.
València, 2 de febrer de 2016
La consellera d’Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Valencia, 2 de febrero de 2016
La consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio
Climático y Desarrollo Rural
Resposta a la pregunta número 1.888 a la consellera de
Sanitat Universal i Salut Pública sobre l’Hospital de Sant
Francesc de Borja de Gandia, que formula el diputat David
Torres García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem
(BOC número 45, pàgina 5.268). Resposta RE número
14.685
Respuesta a la pregunta número 1.888 a la consellera de
Sanidad Universal y Salud Pública sobre el Hospital de Sant
Francesc de Borja de Gandia, que formula el diputado David
Torres García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem
(BOC número 45, página 5.268). Respuesta RE número
14.685
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública està
estudiant, juntament amb l’Ajuntament de Gandia, les
necessitats d’ús sanitari i assistencial que es requereixen al
municipi i la situació actual de l’edifici en què s’ubicava l’antic
hospital a fi de valorar-ne la reutilització.
La Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública está
estudiando, junto al Ayuntamiento de Gandia, las necesidades de uso sanitario y asistencial que se requieren en el
municipio y la situación actual del edificio en que se ubicaba
el antiguo hospital con el fin de valorar la reutilización.
L’estudi s’emmarca en el pla d’infraestructures sanitàries que
actualment està elaborant la conselleria.
El estudio se enmarca en el plan de infraestructuras sanitarias que actualmente está elaborando la conselleria.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.889 a la consellera
d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural sobre les zones humides de la
Safor i de Pego-Oliva, que formula el diputat David Torres
García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC
número 45, pàgina 5.268). Resposta RE número 15.272
Respuesta a la pregunta número 1.889 a la consellera
de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y
Desarrollo Rural sobre los humedales de la Safor y de
Pego-Oliva, que formula el diputado David Torres García,
del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número
45, página 5.268). Respuesta RE número 15.272
En primer lloc, respecte a la zona humida de Pego-Oliva,
cal precisar que ja va ser declarada parc natural en virtut
de la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, de 27
de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat
Valenciana, gaudint, a més, de la seua inclusió com a zona
humida d’importància internacional en el Conveni Ramsar.
En primer lugar, con respecto a la zona húmeda de Pego-Oliva,
hay que precisar que ya fue declarada parque natural en virtud
de la disposición adicional tercera de la Ley 11/1994, de 27 de
diciembre, de espacios naturales protegidos de la Comunitat
Valenciana, gozando, además, de su inclusión como zona
húmeda de importancia internacional en el Convenio Ramsar.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13844
Amb posterioritat, la marjal de Pego-Oliva va ser declarada
com a zona d’especial protecció per a les aus, com es declara
en l’Acord de 5 de juny de 2009 del Consell, i posteriorment,
com a zona d’especial conservació, com es declara en el
Decret 192/2014, de 14 de novembre, del Consell.
Con posterioridad, el marjal de Pego-Oliva fue declarado como
zona de especial protección para las aves, como se declara en el
Acuerdo de 5 de junio de 2009 del Consell, y posteriormente,
como zona de especial conservación, como se declara en el
Decreto 192/2014, de 14 de noviembre, del Consell.
Finalment, respecte a la marjal de la Safor, si bé fins ara no
s’ha declarat com a parc natural, la protecció d’aquest espai
queda garantida, atesa la seua consideració d’espai natural
protegit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais
naturals protegits de la Comunitat Valenciana. En aquest
sentit, cal indicar que s’està tramitant una modificació
de l’article15 d’aquesta llei, per tornar a la seua redacció
anterior a la Llei 5/2013, de 23 de desembre, atorgant la
protecció dispensada en aquest article a totes les zones
humides, amb independència de la seua catalogació. A més,
la marjal de la Safor forma part de la Xarxa Natura 2000, i en
aquest sentit, ha estat declarada zona d’especial protecció
per a les aus, com es declara en l’Acord de 5 de juny de 2009
del Consell, i és, a més, lloc d’interès comunitari, com es
declara en l’acord de 25 d’abril de 2014, del Consell.
Finalmente, con respecto al marjal de la Safor, si bien hasta
ahora no se ha declarado como parque natural, la protección
de este espacio queda garantizada, dada su consideración
de espacio natural protegido en la Ley 11/1994, de 27 de
diciembre, de espacios naturales protegidos de la Comunitat
Valenciana. En este sentido, hay que indicar que se está tramitando una modificación del article15 de esta ley, para volver
a su redacción anterior a la Ley 5/2013, de 23 de diciembre,
otorgando la protección dispensada en este artículo a todas las
zonas húmedas, con independencia de su catalogación. Además,
el marjal de la Safor forma parte de la Red Natura 2000, y en
este sentido, ha sido declarada zona de especial protección para
las aves, como se declara en el Acuerdo de 5 de junio de 2009
del Consell, y es, además, lugar de interés comunitario, como se
declara en el acuerdo de 25 de abril de 2014, del Consell.
València, 27 de gener de 2016
La consellera d’Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Valencia, 27 de enero de 2016
La consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio
Climático y Desarrollo Rural
Resposta a les preguntes número 1.891 a 1.893 al Consell
sobre el sector de la diversitat funcional, que formula la
diputada Mònica Álvaro Cerezo, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 45, pàgina 5.269). Resposta de la
vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives
RE número 15.350
Respuesta a las preguntas número 1.891 a 1.893 al Consell
sobre el sector de la diversidad funcional, que formula la
diputada Mònica Álvaro Cerezo, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 45, página 5.269). Respuesta
de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas
Inclusivas RE número 15.350
Per a tractar la reordenació dels centres, els serveis i els
programes dirigits a persones amb diversitat funcional es
constituiran quatre meses sectorials estructurades entorn
dels eixos següents:
Para tratar la reordenación de los centros, los servicios y
los programas dirigidos a personas con diversidad funcional
se van a constituir cuatro mesas sectoriales estructuradas
entorno de los ejes siguientes:
– Discapacitat física i orgànica
– Discapacitat psíquica
– Malaltia mental
– Discapacitat sensorial
– Discapacidad física y orgánica
– Discapacidad psíquica
– Enfermedad mental
– Discapacitado sensorial
A fi de crear unes meses plurals que prevegen les aportacions
de tots els col·lectius implicats, i buscant una àmplia representativitat, s’han tingut en compte els criteris següents per
a determinar-ne la composició:
Con el fin de crear unas mesas plurales que contemplen las
aportaciones de todos los colectivos implicados, y buscando
una amplia representatividad, se han tenido en cuenta los
siguientes criterios para determinar su composición:
Que participen els diferents col·lectius de la diversitat
funcional (entitats, famílies i usuaris) per mitjà de les
organitzacions més representatives del sector.
Que participen los diferentes colectivos de la diversidad
funcional (entidades, familias y usuarios) mediante las
organizaciones más representativas del sector.
Que estiguen representats els treballadors i les treballadores a través de les organitzacions sindicals.
Que estén representados los trabajadores y trabajadoras
a través de las organizaciones sindicales.
Que estiguen representades les empreses a través de les
organitzacions empresarials.
Que estén representadas las empresas a través de las
organizaciones empresariales.
L’àmbit d’aquestes meses serà autonòmic.
València, 12 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
El ámbito de estas mesas será autonómico.
Valencia, 12 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera
de Igualdad y Políticas Inclusivas
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13845
Resposta a la pregunta número 1.898 al Consell sobre el
servei 112, que formula el diputat Antonio Subiela Chico,
del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina
5.270). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.686
Respuesta a la pregunta número 1.898 al Consell sobre
el servicio 112, que formula el diputado Antonio Subiela
Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número
45, página 5.270). Respuesta del secretario autonómico de
Presidencia RE número 14.686
La integració en la plataforma 1.1.2 Comunitat Valenciana té
dues modalitats:
La integración en la plataforma 1.1.2 Comunitat Valenciana
tiene dos modalidades:
1. Integració bàsica, per mitjà de la qual s’utilitza el terminal
de 112 per les respectives agències per a rebre de manera
telemàtica els casos que arrepleguen la informació rebuda en
el telèfon 1.1.2.
1. Integración básica, mediante la que se utiliza el terminal
de 112 por las respectivas agencias para recibir de manera
telemática los casos que recogen la información recibida en
el teléfono 1.1.2.
2. Integració avançada que, a més d’allò que s’ha exposat en
l’apartat anterior, integra i automatitza en el mateix terminal
altres opcions pròpies de l’agència, com les seues comunicacions, ràdio i protocols operatius propis
2. Integración avanzada, que, además de lo expuesto en el
apartado anterior, integra y automatiza en el mismo terminal
otras opciones propias de la agencia, como sus comunicaciones, radio y protocolos operativos propios
El requisit tècnic mínim per a la integració de noves agències
en la mencionada plataforma consisteix a disposar d’atenció
permanent durant les 24 hores del dia tots els dies de l’any,
en central de comunicacions o dependències pròpies, a fi
que sempre existesca receptor en cas d’enviament de cas
telemàtic generat per una crida d’un ciutadà o ciutadana.
El requisito técnico mínimo para la integración de nuevas
agencias en la mencionada plataforma consiste en disponer
de atención permanente durante las 24 horas del día todos
los días del año, en central de comunicaciones o retén propio,
al objeto de que siempre exista receptor en caso de envío de
caso telemático generado por una llamada de un ciudadano o
ciudadana.
El procés d’integració en el sistema «1.1.2 Comunitat
Valenciana» no és immediat, atès que a més de la sol·licitud
d’integració realitzada per l’agència corresponent, requereix
un estudi previ que inclou, entre d’altres, una anàlisi de tipologies d’incidents possibles per a l’agència, avisos i protocols
actuació, agendes de contactes pròpies de l’agència, recursos
i comunicacions, replantejament d’instal·lacions, necessitats
de línies de dades, formació etc. Com a resultat d’aquest
procés, es genera una proposta tècnica.
El proceso de integración en el sistema «1.1.2 Comunitat
Valenciana» no es inmediato, dado que además de la solicitud
de integración realizada por la agencia correspondiente,
requiere un estudio previo que incluye, entre otros, un análisis
de tipologías de incidentes posibles para la agencia, avisos
y protocolos actuación, agendas de contactos propias de la
agencia, recursos y comunicaciones, replanteo de instalaciones, necesidades de líneas de datos, formación etc. Como
resultado de este proceso, se genera una propuesta técnica.
Si bé no existeix en l’actualitat una planificació tancada de
noves integracions en el sistema 1.1.2 Comunitat Valenciana
per a l’exercici 2016, les línies de treball quant a futures
integracions en el servei 112 contemplen:
Si bien no existe en la actualidad una planificación cerrada
de nuevas integraciones en el sistema 1.1.2 Comunitat
Valenciana para el ejercicio 2016, las líneas de trabajo en
cuanto a futuras integraciones en el servicio 112 contemplan:
1. La integració de noves agències en la plataforma
1. La integración de nuevas agencias en la plataforma
2. La millora de la integració d’agències existents, passant de
la bàsica a l’avançada
2. La mejora de la integración de agencias existentes,
pasando de la básica a la avanzada
1. Integració de noves agències:
1. Integración de nuevas agencias:
Existeixen 2 peticions de nova integració en curs, en procés
d’anàlisi de viabilitat tècnica i operativa, corresponents a:
Existen 2 peticiones de nueva integración en curso, en
proceso de análisis de viabilidad técnica y operativa,
correspondientes a:
– Centre de Control del Port de Castelló.
– Ferrocarrils de Generalitat a Alacant (ja es troba
integrat a València).
Es troben en curs els treballs d’anàlisi de viabilitat de la
integració de:
– Policia Local de Castelló.
– Policia Local de València.
2. Millora del nivell d’integració d’agències ja incorporades al
sistema:
– Centro de Control del Puerto de Castellón.
– Ferrocarriles de Generalitat en Alicante (ya se encuentra integrado en Valencia).
Se encuentran en curso los trabajos de análisis de viabilidad
de la integración de:
– Policía Local de Castellón.
– Policía Local de Valencia.
2. Mejora del nivel de integración de agencias ya incorporadas al sistema:
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
La planificació de 2016 inclou els estudis de millora del
nivell d’integració (pas de bàsica a avançada) de les agències
següents:
– Consorci Provincial de Bombers de la Diputació de
València
– Servici d’Urgències i Emergències Sanitàries
– Altres agències: Policia Local de Gandia, Benicarló,
Vila-Real i Elda, si bé en aquests casos la seua inclusió
en la planificació de 2016 queda supeditada als recursos
tècnics i humans disponibles.
Pàg. 13846
La planificación de 2016 incluye los estudios de mejora
del nivel de integración (paso de básica a avanzada) de las
siguientes agencias:
– Consorcio Provincial de Bomberos de la Diputación de
Valencia
– Servicio de Urgencias y Emergencias Sanitarias
– Otras agencias: Policía Local de Gandia, Benicarló,
Vila-Real y Elda, si bien en estos casos su inclusión en la
planificación de 2016 queda supeditada a los recursos
técnicos y humanos disponibles.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.900 a la consellera de
Sanitat Universal i Salut Pública sobre la base del SAMU de
Paterna, que formula el diputat Juan Ginés Córdoba Cortijo,
del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina
5.271). Resposta RE número 14.685
Respuesta a la pregunta número 1.900 a la consellera de
Sanidad Universal y Salud Pública sobre la base del SAMU
de Paterna, que formula el diputado Juan Ginés Córdoba
Cortijo, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número
45, página 5.271). Respuesta RE número 14.685
Aquesta conselleria no té constància de l’entrada de cap
petició escrita formulada pel sindicat Cemsatse en què es
plantege la revisió de les bases de SAMU que hi ha a la nostra
comunitat, inclosa la base ubicada al polígon de la Font del
Gerro de Paterna.
Esta conselleria no tiene constancia de la entrada de ninguna
petición escrita formulada por el sindicato Cemsatse en que
se plantee la revisión de las bases de SAMU que existen en
nuestra comunidad, incluida la base ubicada en el polígono
de la Fuente del Jarro de Paterna.
No obstant això, sí que som conscients de les sol·licituds
que han plantejat els treballadors d’aquests serveis, com
també els seus representants sindicals, de cara a la revisió i
l’adequació de les instal·lacions amb què estan dotades les
bases SAMU.
Sin embargo, sí que somos conscientes de las solicitudes
que han planteado los trabajadores de estos servicios, así
como sus representantes sindicales, de cara a la revisión y
adecuación de las instalaciones con que están dotadas las
bases SAMU.
Respecte a això, cal afegir que la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública està duent a terme un estudi
d’ubicació, instal·lacions i equipament a fi d’adaptar les
instal·lacions a la normativa que regula les condicions
laborals dels treballadors i de les treballadores i de millorar
així la qualitat d’un servei com el d’emergències sanitàries,
que és essencial per a la ciutadania.
Con respecto a ello, cabe añadir que la Conselleria de
Sanidad Universal y Salud Pública está llevando a cabo un
estudio de ubicación, instalaciones y equipamiento con el
fin de adaptar las instalaciones a la normativa que regula las
condiciones laborales de los trabajadores y trabajadoras y de
mejorar así la calidad de un servicio como el de emergencias
sanitarias, que es esencial para la ciudadanía.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.901 al Consell sobre
les obres del poliesportiu de Nou Moles, que formula el
diputat Juan Ginés Córdoba Cortijo, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.271). Resposta
del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE
número 14.851
Respuesta a la pregunta número 1.901 al Consell sobre
las obras del polideportivo de Nou Moles, que formula
el diputado Juan Ginés Córdoba Cortijo, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.271).
Respuesta del conseller de Educación, Investigación,
Cultura y Deporte RE número 14.851
Amb relació a les obres del poliesportiu de Nou Moles, la
voluntat de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport ha estat sempre la d’executar-les, de conformitat amb
el contracte signat a l’efecte.
Con relación a las obras del polideportivo de Nou Moles,
la voluntad de la Conselleria de Educación, Investigación,
Cultura y Deporte ha sido siempre la de ejecutarlas, de
conformidad con el contrato firmado al efecto.
L’execució de les obres es va iniciar l’any 2011 i va quedar
paralitzada als pocs mesos per problemes tècnics i econòmics. Les obres es van reprendre a finals de 2014 i es van
tornar a paralitzar al maig de 2015.
La ejecución de las obras se inició el año 2011 y quedó
paralizada a los pocos meses por problemas técnicos y
económicos. Las obras se reanudaron a finales de 2014 y se
volvieron a paralizar en mayo de 2015.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13847
L’adjudicatària ha sol·licitat algunes vegades la suspensió
de l’execució, al·legant dificultats econòmiques derivades
de problemes tècnics del projecte municipal inicial. Les
sol·licituds han estat sempre denegades per aquesta
conselleria i les obres s’han paralitzat de forma unilateral per
part de l’adjudicatària.
La adjudicataria ha solicitado en diversas ocasiones la
suspensión de la ejecución, alegando dificultades económicas
derivadas de problemas técnicos del proyecto municipal
inicial. Las solicitudes han sido siempre denegadas por esta
conselleria y las obras se han paralizado de forma unilateral
por parte de la adjudicataria.
El 9 de setembre de 2015, i davant una nova sol·licitud
formulada pels contractistes, aquesta conselleria va resoldre
que no procedia la suspensió de l’execució del contracte;
contra aquesta resolució l’empresa adjudicatària va presentar recurs de reposició, que va ser de nou desestimat, el 23
de desembre de 2015.
El 9 de septiembre de 2015, y ante una nueva solicitud
formulada por los contratistas, esta conselleria resolvió
que no procedía la suspensión de la ejecución del contrato;
contra esta resolución la empresa adjudicataria presentó
recurso de reposición, que fue de nuevo desestimado, el 23
de diciembre de 2015.
Amb la finalitat de posar fi al debat tècnic i econòmic,
executar el contracte signat i facilitar la finalització de les
obres, hem convocat una comissió tècnica, integrada per
tècnics de les contractistes i de la conselleria; la comissió
treballa en aquest moment per tal de donar la millor solució
a les dificultats tècniques del projecte i garantir l’execució de
les obres el més aviat possible.
Con la finalidad de poner fin al debate técnico y económico,
ejecutar el contrato firmado y facilitar la finalización de las
obras, hemos convocado una comisión técnica, integrada por
técnicos de las contratistas y de la conselleria; la comisión
trabaja en este momento para dar la mejor solución a las
dificultades técnicas del proyecto y garantizar la ejecución de
las obras lo antes posible.
Amb relació al finançament del contracte, l’expedient de
referència es troba en el marc del Pla especial de suport a la
inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana
(PIP), d’acord amb la Resolució de 15 de novembre de 2010,
i s’han consignat els crèdits pressupostaris corresponents en
l’aplicació 09.01.01.421.10.6 del pressupost de la Generalitat
per a l’any 2016.
Con relación a la financiación del contrato, el expediente
de referencia se encuentra en el marco del Plan especial de
apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat
Valenciana (PIP), de acuerdo con la Resolución de 15 de noviembre de 2010, y se han consignado los créditos presupuestarios
correspondientes en la aplicación 09.01.01.421.10.6 del
presupuesto de la Generalitat para el año 2016.
València, 16 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 16 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a la pregunta número 1.902 al Consell sobre
la millora de la situació del torn d’ofici, que formula el
diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.272). Resposta de
la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 14.848
Respuesta a la pregunta número 1.902 al Consell sobre la
mejora de la situación del turno de oficio, que formula el
diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 45, página 5.272). Respuesta de
la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas RE número 14.848
Els advocats del torn d’ofici són remunerats per cada
expedient judicial en què participen d’acord amb els barems
establerts mitjançant una ordre. En conseqüència, a nombre
més gran d’actuacions major retribució perceben.
Los abogados del turno de oficio son remunerados por cada
expediente judicial en el que participan conforme a los
baremos establecidos mediante orden. En consecuencia, a
mayor número de actuaciones mayor retribución perciben.
En els pressuposts per a l’exercici 2016 s’ha incrementat la
dotació pressupostària destinada als advocats del torn d’ofici
en més de 6 milions d’euros.
En los presupuestos para el ejercicio 2016 se ha incrementado la dotación presupuestaria destinada a los abogados del
turno de oficio en más de 6 millones de euros.
Amb aquesta major dotació pressupostària queda garantit
el pagament de tots els expedients del torn d’ofici que es
tramiten durant el present exercici, ja que s’ha tingut en
compte l’augment d’expedients que es va produir el 2015 i el
possible augment que puga produir-se el 2016.
Con esta mayor dotación presupuestaria queda garantizado
el pago de todos los expedientes del turno de oficio que se
tramiten durante el presente ejercicio, ya que se ha tenido en
cuenta el aumento de expedientes que se produjo en 2015 y
el posible aumento que pueda producirse en 2016.
Així mateix, aquest increment pressupostari ha permès
millorar, per mitjà de l’aprovació de l’Ordre 1/2016, de 27 de
gener, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, la remuneració que perceben els advocats per cada actuació
Asimismo, este incremento presupuestario ha permitido
mejorar, mediante la aprobación de la Orden 1/2016, de
27 de enero, de la Conselleria de Justicia, Administración
Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas, la
remuneración que perciben los abogados por cada actuación
Una ordre que dignifica el treball dels advocats, no sols per
l’increment econòmic sinó també perquè, per primera vegada
Una orden que dignifica el trabajo de los abogados, no
sólo por el incremento económico sino también porque,
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13848
en la història de la democràcia, ha estat consensuada amb els
que representen a tot el col·lectiu de l’advocacia, els col·legis
professionals.
por primera vez en la historia de la democracia, ha sido
consensuada con quienes representan a todo el colectivo de
la abogacía, los colegios profesionales.
El compromís de la Conselleria de Justícia, Administracions
Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
és continuar augmentant al llarg d’aquesta legislatura els
barems del torn d’ofici perquè els lletrats que sostenen la
justícia gratuïta aconseguesquen una remuneració digna
d’acord amb la transcendència social de la seua labor.
El compromiso de la Conselleria de Justicia, Administraciones
Públicas, Reformas Democráticas y Libertades Públicas
es seguir aumentando a lo largo de la presente legislatura
los baremos del turno de oficio para que los letrados que
sostienen la justicia gratuita alcancen una remuneración digna
acorde con la trascendencia social de su labor.
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas
Resposta a la pregunta número 1.903 al Consell
sobre les obres per a evitar les riuades, que formula el
diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.272). Resposta de
la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural RE número 15.272
Respuesta a la pregunta número 1.903 al Consell sobre
las obras para evitar las riadas, que formula el diputado
Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 45, página 5.272). Respuesta
de la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio
Climático y Desarrollo Rural RE número 15.272
En primer lloc, cal aclarir que no hi ha cap pla amb la
denominació a la qual es refereix sa senyoria. El Reial
decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscs
d’inundació, va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol
la Directiva 2007/60/CE, del Parlament Europeu i del
Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i
la gestió dels riscs d’inundació. En aquest sentit, aquesta
normativa comporta l’elaboració dels plans de gestió del
risc d’inundació, que preveuen els programes de mesures
que cada administració ha d’aplicar en l’àmbit de les seves
competències i que han d’incloure tots els aspectes de la
gestió del risc d’inundació.
En primer lugar, cabe aclarar que no existe ningún plan con la
denominación a la que se refiere su señoría. El Real decreto
903/2010, de 9 de julio, de evaluación y gestión de riesgos
de inundación, incorporó al ordenamiento jurídico español
la Directiva 2007/60/CE, del Parlamento Europeo y del
Consejo, de 23 de octubre de 2007, relativa a la evaluación
y gestión de los riesgos de inundación. En este sentido, esta
normativa supone la elaboración de los planes de gestión
del riesgo de inundación, que contemplan los programas de
medidas que cada administración debe aplicar en el ámbito
de sus competencias y que deben incluir todos los aspectos
de la gestión del riesgo de inundación.
Aquests plans són elaborats en l’àmbit de les demarcacions
hidrogràfiques, i redactats per les confederacions hidrogràfiques, per tal de disminuir els riscs d’inundació i reduir-ne
les conseqüències negatives. En el cas de la Comunitat
Valenciana caldrà acudir als plans de les demarcacions dels
rius Xúquer, Segura i Ebre. Recentment, el Reial decret
18/2016, de 15 de gener, aprova els plans de gestió de
risc d’inundació de les demarcacions hidrogràfiques del
Guadalquivir, Segura, Xúquer i de la part espanyola de les
demarcacions del Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Ebre,
Ceuta i Melilla. Així, s’estableix una programació de mesures
i el seu calendari, dins de l’àmbit de competències establert,
concretant-se les actuacions corresponents a aquesta
administració en intervencions concretes, en l’àmbit de
l’adequació hidrològica i restauració hidrologicoforestal.
Estos planes son elaborados en el ámbito de las demarcaciones hidrográficas, y redactados por las confederaciones
hidrográficas, para disminuir los riesgos de inundación
y reducir las consecuencias negativas. En el caso de la
Comunitat Valenciana habrá que acudir a los planes
de las demarcaciones de los ríos Júcar, Segura y Ebro.
Recientemente, el Real decreto 18/2016, de 15 de enero,
aprueba los planes de gestión de riesgos de inundación de las
demarcaciones hidrográficas del Guadalquivir, Segura, Júcar
y de la parte española de las demarcaciones del Miño-Sil,
Duero, Tajo, Guadiana, Ebro, Ceuta y Melilla. Así, se establece una programación de medidas y su calendario, dentro
del ámbito de competencias establecido, concretándose
las actuaciones correspondientes a esta administración en
intervenciones concretas, en el ámbito de la adecuación
hidrológica y restauración hidrológico-forestal.
Finalment, cal indicar així mateix que, per Decret 201/2015,
de 29 d’octubre, del Consell, s’ha aprovat a proposta de la
Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del
Territori, el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc
d’inundació a la comunitat Valenciana (Patricova), d’acord
amb el que hi ha establert en els articles 43 i següents de la
Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’ordenació del
territori i protecció del paisatge, i la disposició transitòria
primera de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat.
Aquest pla es presenta com a complementari de les
cartografies i els plans que elaboren les demarcacions
Finalmente, cabe indicar asimismo que, por Decreto
201/2015, de 29 de octubre, del Consell, se ha aprobado
a propuesta de la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio, el Plan de acción territorial
sobre prevención del riesgo de inundación a la Comunitat
Valenciana (Patricova), de acuerdo con lo establecido en los
artículos 43 y siguientes de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de
la Generalitat, de ordenación del territorio y protección del
paisaje, y la disposición transitoria primera de la Ley 5/2014,
de 25 de julio, de la Generalitat. Este plan se presenta como
complementario de las cartografías y los planes que elaboran
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13849
hidrogràfiques del Xúquer, el Segura i l’Ebre, actuant sobre el
risc d’inundació a escala regional a la Comunitat Valenciana, i
preveient també una sèrie d’actuacions.
las demarcaciones hidrográficas del Júcar, la Segura y el Ebro,
actuando sobre el riesgo de inundación a escala regional en
la Comunitat Valenciana, y contemplando también una serie
de actuaciones.
València, 9 de febrer de 2016
La consellera d’Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Valencia, 9 de febrero de 2016
La consellera de Agricultura, Medio Ambiente,
Cambio Climático y Desarrollo Rural
Resposta a les preguntes número 1.912 i 1.913 al Consell
sobre les directrius en la gestió d’informació davant de
situacions d’emergència, que formula el diputat Alexis
Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari Ciudadanos
(BOC número 45, pàgina 5.274 i 5.275). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.686
Respuesta a las preguntas número 1.912 y 1.913 al
Consell sobre las directrices en la gestión de información
ante situaciones de emergencia, que formula el diputado
Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 45, página 5.274 y 5.275).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.686
Tal com s’indica en el procediment de gestió de la informació
previst en el Pla territorial d’emergència de la Comunitat
Valenciana, aprovat pel Decret 119/2013, de 13 de
setembre, del Consell, correspon al director de l’Agència de
Seguretat i Resposta a les Emergències, com a director dels
plans de protecció civil que s’activen per a fer front a les
emergències, i en els termes establerts en aquests, la direcció
i la coordinació de totes les actuacions establertes en el
procediment de gestió de la informació.
Tal y como se indica en el procedimiento de gestión de la
información previsto en el Plan territorial de emergencia de
la Comunitat Valenciana, aprobado por el Decreto 119/2013,
de 13 de septiembre, del Consell, corresponde al director de
la Agencia de Seguridad y Respuesta a las Emergencias, como
director de los planes de protección civil que se activen para
hacer frente a las emergencias, y en los términos establecidos en los mismos, la dirección y coordinación de todas las
actuaciones establecidas en el procedimiento de gestión de
la información.
Amb relació a la pregunta 1.913, ni les directrius contingudes
en l’acord del Consell, ni el procediment d’actuació de gestió
de la Informació preveuen explícitament l’ús de les xarxes
socials. No obstant això, forma part de la metodologia
de treball diari del Gabinet d’Informació del Centre de
Coordinació d’Emergències l’ús de les xarxes socials en la
transmissió de la informació als mitjans de comunicació i a la
ciutadania en general.
En relación con la pregunta 1.913, ni las directrices
contenidas en el acuerdo del Consell, ni el procedimiento
de actuación de gestión de la Información, prevén explícitamente el uso de las redes sociales. Ello no obstante, forma
parte de la metodología de trabajo diario del Gabinete de
Información del Centro de Coordinación de Emergencias el
uso de las redes sociales en la transmisión de la información a
los medios de comunicación y a la ciudadanía en general.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.914 al Consell sobre
els documents de voluntats anticipades, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 45, pàgina 5.275). Resposta de la
consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número
14.685
Respuesta a la pregunta número 1.914 al Consell sobre
los documentos de voluntades anticipadas, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 45, página 5.275). Respuesta
de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE
número 14.685
El nombre de persones inscrites, a 31 de desembre de 2015,
en el Registre Centralitzat de Voluntats Anticipades de la
Comunitat Valenciana, regulat en el Decret 168/2004, de 10
de setembre, del Consell, ascendeix a 16.407 persones.
El número de personas inscritas, a 31 de diciembre de 2015,
en el Registro Centralizado de Voluntades Anticipadas de la
Comunitat Valenciana, regulado en el Decreto 168/2004, de
10 de septiembre, del Consell, asciende a 16.407 personas.
Totes han signat el document de voluntats anticipades en
què manifesten les instruccions en el cas de trobar-se en
una situació en què no puguen expressar lliurement la seua
voluntat i la decisió adoptada respecte a la donació dels
òrgans amb finalitat terapèutica, docent o d’investigació.
Todas han firmado el documento de voluntades anticipadas en que manifiestan las instrucciones en el caso de
encontrarse en una situación en que no puedan expresar
libremente su voluntad y la decisión adoptada con respecto a
la donación de los órganos con finalidad terapéutica, docente
o de investigación.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13850
Resposta a la pregunta número 1.915 al Consell sobre el
servei d’urgències de l’Hospital Provincial de Castelló,
que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup
Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.275).
Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut
Pública RE número 14.685
Respuesta a la pregunta número 1.915 al Consell sobre el
servicio de urgencias del Hospital Provincial de Castellón,
que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo
Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.275).
Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud
Pública RE número 14.685
El temps mitjà d’espera en el servei d’urgències del Consorci
Hospital Provincial de Castelló és de 2,6 hores.
El tiempo medio de espera en el servicio de urgencias del
Consorcio Hospital Provincial de Castellón es de 2,6 horas.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.916 al Consell sobre el
servei d’urgències de l’Hospital de Vinaròs, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 45, pàgina 5.275). Resposta de la
consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número
14.685
Respuesta a la pregunta número 1.916 al Consell sobre
el servicio de urgencias del Hospital de Vinaròs, que
formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo
Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.275).
Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud
Pública RE número 14.685
El temps mitjà d’espera en el servei d’urgències de l’Hospital
Comarcal de Vinaròs és de 3 hores.
El tiempo medio de espera en el servicio de urgencias del
Hospital Comarcal de Vinaròs es de 3 horas.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.917 al Consell sobre la
llista d’espera a l’Hospital Doctor Moliner, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la
consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número
14.685
Respuesta a la pregunta número 1.917 al Consell sobre la
lista de espera en el Hospital Doctor Moliner, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 45, página 5.276). Respuesta
de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE
número 14.685
En data 31.12.2015, en la llista d’espera de l’Hospital de
Crònics i Llarga Estada (Hacle) Doctor Moliner de Bétera hi
havia 10 pacients. Han augmentat fins a 13 en data 12.01.16.
En fecha 31.12.2015, en la lista de espera del Hospital de
Crónicos y Larga Estancia (Hacle) Doctor Moliner de Bétera
había 10 pacientes. Han aumentado hasta 13 en fecha
12.01.16.
D’altra banda, la demora mitjana des de l’acceptació d’una
sol·licitud d’ingrés fins a l’ingrés va ser de 4,6 dies.
Por otro lado, la demora media desde la aceptación de una
solicitud de ingreso hasta el ingreso fue de 4,6 días.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.918 al Consell sobre
la llista d’espera a l’Hospital Pare Jofré, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la
consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número
14.685
Respuesta a la pregunta número 1.918 al Consell sobre
la lista de espera en el Hospital Pare Jofré, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 45, página 5.276). Respuesta
de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE
número 14.685
En data 12.01.2016, la llista d’espera a l’Hospital de Crònics i
Llarga Estada (Hacle) Pare Jofré de València és la següent:
En fecha 12.01.2016, la lista de espera en el Hospital de
Crónicos y Larga Estancia (Hacle) Pare Jofré de Valencia es la
siguiente:
Àrea Mèdica Integral: 11 pacients. D’altra banda, la demora
mitjana des de l’acceptació d’una sol·licitud d’ingrés fins a
l’ingrés el 2015 ha estat de 3,89 dies.
Área Médica Integral: 11 pacientes. Por otro lado, la demora
media desde la aceptación de una solicitud de ingreso hasta
el ingreso el 2015 ha sido de 3,89 días.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Àrea de Salut Mental: 31 pacients. La demora mitjana ha
estat de 38,78 dies.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Pàg. 13851
Área de Salud Mental: 31 pacientes. La demora media ha sido
de 38,78 días.
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.919 al Consell sobre la
llista d’espera a l’Hospital de la Magdalena, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la
consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número
14.685
Respuesta a la pregunta número 1.919 al Consell sobre
la lista de espera en el Hospital de la Magdalena, que
formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo
Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.276).
Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud
Pública RE número 14.685
En data 12.01.2016, a l’Hospital de Crònics i Llarga Estada
(Hacle) de la Magdalena de Castelló hi ha 10 pacients en llista
d’espera.
En fecha 12.01.2016, en el Hospital de Crónicos y Larga
Estancia (Hacle) de la Magdalena de Castellón hay 10
pacientes en lista de espera.
La demora mitjana des de l’acceptació d’una sol·licitud
d’ingrés fins a l’ingrés el 2015 ha estat de 4,8 dies.
La demora media desde la aceptación de una solicitud de
ingreso hasta el ingreso el 2015 ha sido de 4,8 días.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.920 al Consell sobre la llista
d’espera a l’Hospital la Malva-rosa, que formula la diputada
Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís
(BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la consellera de
Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685
Respuesta a la pregunta número 1.920 al Consell sobre la lista
de espera en el Hospital la Malva-rosa, que formula la diputada
Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís
(BOC número 45, página 5.276). Respuesta de la consellera de
Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685
La demora mitjana estructural corresponent a la llista
d’espera quirúrgica del mes de novembre 2015 és de 69 dies
a l’Hospital Complementari de la Malva-rosa de València.
La demora media estructural correspondiente a la lista de
espera quirúrgica del mes de noviembre 2015 es de 69 días al
Hospital Complementario de la Malva-rosa de Valencia.
València, 10 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 10 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a la pregunta número 1.922 al Consell sobre el
centre de dia de la Xara, que formula el diputat Antonio
Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la
vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives
RE número 15.350
Respuesta a la pregunta número 1.922 al Consell sobre el
centro de día de la Xara, que formula el diputado Antonio
Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 45, página 5.276). Respuesta
de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas
Inclusivas RE número 15.350
Amb data 26 d’octubre de 2015 es va emetre per la Direcció
General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental informe
favorable d’estimació d’impacte mediambiental del centre
ocupacional i centre de dia de persones amb discapacitat
intel·lectual La Xara (Dénia).
Con fecha 26 de octubre de 2015 se emitió por la Dirección
General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental
informe favorable de estimación de impacto medioambiental
del centro ocupacional y centro de día de personas con
discapacidad intelectual La Xara (Dénia).
València, 12 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques
Inclusives
Resposta a les preguntes número 1.923 i 1.924 al Consell
sobre la formació dels advocats que atendran als refugiats,
Valencia, 12 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas
Inclusivas
Respuesta a las preguntas número 1.923 y 1.924 al Consell
sobre la formación de los abogados que atenderán a los
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13852
que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina
5.688). Resposta de la consellera de Justícia, Administració
Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE
número 15.363
refugiados, que formula el diputado Alexis Frederic Marí
Malonda, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC
número 48, página 5.688). Respuesta de la consellera de
Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y
Libertades Públicas RE número 15.363
En la primera edició del curs pel qual s’interessa sa senyoria
no es va limitar el nombre de places ofertes, inscrivint-s’hi un
total de 321 persones, de les quals 71 ho van fer a Alacant,
132 a Castelló i 118 a València.
En la primera edición del curso por el que se interesa su señoría no se limitó el número de plazas ofertadas, inscribiéndose
en el mismo un total de 321 personas, de las cuales 71 lo
hicieron en Alicante, 132 en Castellón y 118 en Valencia.
Respecte al contingut del curs, les matèries impartides es van
dividir en tres mòduls:
Respecto al contenido del curso, las materias impartidas se
dividieron en tres módulos:
Mòdul I: Qüestions prèvies. Asil; Protecció subsidiària; Raons
humanitàries.
Módulo I: Cuestiones previas. Asilo; Protección subsidiaria;
Razones humanitarias.
Mòdul II: Sol·licitud de protecció internacional a Espanya;
Procediment administratiu; Control jurisdiccional.
Módulo II: Solicitud de protección internacional en España;
Procedimiento administrativo; Control jurisdiccional.
Mòdul III: Efectes de l’admissió a tràmit i concessió.
Módulo III: Efectos de la admisión a trámite y concesión.
A partir de l’experiència obtinguda del desenvolupament de
la primera edició del curs, està previst que la seua segona
edició incorpore algunes millores sobre les quals ja s’està
treballant.
A partir de la experiencia obtenida del desarrollo de la
primera edición del curso, está previsto que su segunda
edición incorpore algunas mejoras sobre las que ya se está
trabajando.
València, 12 de febrer de 2016
La consellera de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
Valencia, 12 de febrero de 2016
La consellera de Justicia, Administración Pública,
Reformas Democráticas y Libertades Públicas
Resposta a la pregunta número 1.925 al Consell sobre les
polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina
5.689). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat
i Polítiques Inclusives RE número 15.348
Respuesta a la pregunta número 1.925 al Consell sobre las
políticas públicas en materia de violencia de género, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página
5.689). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de
Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.348
L’aprovació de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre,
de mesures de protecció integral contra la violència de
gènere, (BOE número 313 de 29 de desembre de 2004) és
anterior a la signatura del Conveni del Consell d’Europa
sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i
la violència de gènere (Istanbul, abril de 2011). Els objectius
d’aquest conveni, àmbit d’aplicació, drets de les víctimes i
compromisos assumits pels estats signataris ja apareixen
recollits en la citada llei orgànica que estableix mesures de
protecció integral per a les dones víctimes amb la finalitat de
prevenir, sancionar i eradicar la violència de gènere, prestar
assistència a les dones, a les seues filles i fills menors i a les
i els menors subjectes a la seua tutela o guarda i custòdia,
víctimes d’aquesta violència.
La aprobación de la Ley orgánica 1/2004, de 28 de diciembre,
de medidas de protección integral contra la violencia de
género, (BOE número 313 de 29 de diciembre de 2004) es
anterior a la firma del Convenio del Consejo de Europa sobre
prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la
violencia de género (Estambul, abril de 2011). Los objetivos
de este convenio, ámbito de aplicación, derechos de las
víctimas y compromisos asumidos por los estados firmantes
ya aparecen recogidos en la citada ley orgánica que establece
medidas de protección integral para las mujeres víctimas con
la finalidad de prevenir, sancionar y erradicar la violencia de
género, prestar asistencia a las mujeres, a sus hijas e hijos
menores y a las y los menores sujetos a su tutela o guarda y
custodia, víctimas de esta violencia.
En aquest mateix sentit, en l’àmbit competencial de la
Generalitat, va ser aprovada la Llei 7/2012, de 23 de
novembre, de la Generalitat, integral contra la violència
sobre la dona en làÀmbit de la Comunitat Valenciana (BOE
número 297 d’11 de desembre de 2012), l’objecte de la qual
és l’adopció de mesures integrals per a l’eradicació de la
violència sobre la dona oferint protecció i assistència tant
a les dones víctimes de la mateixa com als seus fills i filles
menors o persones subjectes a la seua tutela o acolliment,
com també les mesures de prevenció, sensibilització i
En este mismo sentido, en el ámbito competencial de la
Generalitat, fue aprobada la Ley 7/2012, de 23 de noviembre, de la Generalitat, integral contra la violencia sobre la
mujer en el ámbito de la Comunitat Valenciana (BOE número
297 d’11 de diciembre de 2012), cuyo objeto es la adopción
de medidas integrales para la erradicación de la violencia
sobre la mujer ofreciendo protección y asistencia tanto a
las mujeres víctimas de la misma como a sus hijos e hijas
menores o personas sujetos a su tutela o acogida, así como
las medidas de prevención, sensibilización y formación con
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13853
formació amb la finalitat d’implicar tota la societat de la
Comunitat Valenciana.
la finalidad de implicar a toda a la sociedad de la Comunitat
Valenciana.
L’aprovació d’ambdues lleis suposa el compliment dels
compromisos legislatius assumits com a conseqüència de
la subscripció del citat conveni, per la qual cosa actualment
els esforços de l’administració autonòmica es dirigeixen a la
posada en funcionament de serveis públics que garantesquen
a les dones víctimes de violència l’exercici dels seus drets, i
també a millorar-ne la qualitat dels existents, especialment
els d’informació, protecció i suport a les víctimes. Es
considera igualment prioritari, i així s’arreplega en el
Conveni d’Istanbul i normativa citada, treballar la prevenció i
desenvolupar actuacions que afavoresquen la consecució de
la igualtat com a instrument essencial en la prevenció de la
violència.
La aprobación de ambas leyes supone el cumplimiento de los
compromisos legislativos asumidos como consecuencia de
la suscripción del citado convenio, por lo que actualmente
los esfuerzos de la administración autonómica se dirigen a la
puesta en funcionamiento de servicios públicos que garanticen a las mujeres víctimas de violencia el ejercicio de sus
derechos, y también a mejorar la calidad de los existentes,
especialmente los de información, protección y apoyo a las
víctimas. Se considera igualmente prioritario, y así se recoge
en el Convenio de Estambul y normativa citada, trabajar
la prevención y desarrollar actuaciones que favorezcan la
consecución de la igualdad como instrumento esencial en la
prevención de la violencia.
València, 16 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
Valencia, 16 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera
de Igualdad y Políticas Inclusivas
Resposta a la pregunta número 1.926 al Consell sobre les
polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina
5.689). Resposta del conseller d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport RE número 15.352
Respuesta a la pregunta número 1.926 al Consell sobre las
políticas públicas en materia de violencia de género, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página
5.689). Respuesta del conseller de Educación, Investigación,
Cultura y Deporte RE número 15.352
Pel que fa a les actuacions dels propis centres escolars, el
Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell sobre la convivència
en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons
públics atribueix als centres educatius l’obligació d’elaborar
els propis plans de convivència.
Respecto a las actuaciones de los propios centros escolares,
el Decreto 39/2008, de 4 de abril, del Consell sobre la convivencia en los centros docentes no universitarios sostenidos
con fondos públicos atribuye a los centros educativos la
obligación de elaborar los propios planes de convivencia.
El pla de convivència, que forma part del projecte educatiu
del centre, és un instrument de planificació i acció, que
aborda la prevenció de situacions conflictives, la resolució
pacífica d’aquestes i l’atenció a qui té un comportament que
no s’ajusta a les normes de convivència del centre i al que
necessita ajuda o protecció.
El plan de convivencia, que forma parte del proyecto
educativo del centro, es un instrumento de planificación y
acción, que aborda la prevención de situaciones conflictivas,
la resolución pacífica de las mismas y la atención a quien
tiene un comportamiento que no se ajusta a las normas de
convivencia del centro y al que necesita ayuda o protección.
Els plans de convivència inclouen mesures i accions
orientades a la promoció de la convivència i a la prevenció
de conflictes per a aconseguir un adequat clima educatiu en
el centre; la detecció de necessitats i planificació d’accions
de formació en la matèria de convivència adreçades a la
comunitat; estratègies per a realitzar la difusió, el seguiment
i l’avaluació del pla de convivència en el marc del projecte
educatiu; i el procediment per a articular la col·laboració amb
entitats i institucions de l’entorn en el pla de convivència,
entre d’altres.
Los planes de convivencia incluyen medidas y acciones
orientadas a la promoción de la convivencia y a la prevención
de conflictos para conseguir un adecuado clima educativo
en el centro; la detección de necesidades y planificación
de acciones de formación en la materia de convivencia
dirigidas a la comunidad; estrategias para realizar la difusión,
el seguimiento y la evaluación del plan de convivencia en
el marco del proyecto educativo; y el procedimiento para
articular la colaboración con entidades e instituciones del
entorno en el plan de convivencia, entre otros.
Amb relació a la violència de gènere, els nostres centres
educatius desenvolupen diverses actuacions preventives com:
Con relación a la violencia de género, nuestros centros
educativos desarrollan varias actuaciones preventivas como:
L’actuació d’èxit escolar, on el diàleg s’usa com a eina
per a superar les desigualtats i que té com a objectiu
aconseguir que no es produesca cap tipus d’agressió als
centres educatius.
La actuación de éxito escolar, donde el diálogo se usa
como herramienta para superar las desigualdades y que
tiene como objetivo conseguir que no se produzca ningún
tipo de agresión en los centros educativos.
Les accions de diagnòstic que faciliten la detecció de
casos de violència, ajudant a prevenir-los, (com ara
l’assetjament, la discriminació o l’exclusió per raons de
Las acciones de diagnóstico que facilitan la detección
de casos de violencia, ayudando a prevenirlos, (como el
acoso, la discriminación o la exclusión por razones de
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13854
sexe, orientació, identitat de gènere, raça o religió) i
creen estructures que faciliten a l’alumnat sensibilitzar i
denunciar aquestes situacions.
sexo, orientación, identidad de género, raza o religión) y
crean estructuras que facilitan al alumnado sensibilizar y
denunciar estas situaciones.
Accions que fomenten la participació de l’alumnat
mitjançant estratègies basades en l’ajuda entre iguals.
S’estan potenciant la implantació en els centres de
programes de mediació escolar, TEI i Pigmalió.
Acciones que fomentan la participación del alumnado
mediante estrategias basadas en la ayuda entre iguales.
Se están potenciando la implantación en los centros de
programas de mediación escolar, TEI y Pigmalión.
Activitats que faciliten la participació de tota la comunitat educativa en accions de prevenció i promoció de la
convivència del centre, com també en l’elaboració de les
normes de convivència del centre i de l’aula.
Actividades que facilitan la participación de toda la comunidad educativa en acciones de prevención y promoción
de la convivencia del centro, así como en la elaboración
de las normas de convivencia del centro y del aula.
Accions que fomenten el respecte a la diversitat i la
igualtat entre homes i dones, mitjançant l’educació dels
sentiments i de les emocions, com també la capacitat
d’elecció, basada en arguments de validesa i en coherència
amb els valors de llibertat, respecte, igualtat i solidaritat.
Acciones que fomentan el respeto a la diversidad y la igualdad entre hombres y mujeres, mediante la educación de los
sentimientos y de las emociones, así como la capacidad de
elección, basada en argumentos de validez y en coherencia
con los valores de libertad, respeto, igualdad y solidaridad.
Accions i mesures generals i específiques d’atenció a la
diversitat que generen i fomenten el desenvolupament
d’actituds inclusives en el centre, creant un clima de respecte
Es realitzen activitats adreçades a educar en la solidaritat i en
el suport social a les víctimes, com també a tenir tolerància zero
enfront de la violència, des de les edats més primerenques.
Acciones y medidas generales y específicas de atención a la
diversidad que generan y fomentan el desarrollo de actitudes
inclusivas en el centro, creando un clima de respeto Se
realizan actividades dirigidas a educar en la solidaridad y en
el apoyo social a las víctimas, así como a tener tolerancia cero
frente a la violencia, desde las edades más tempranas.
D’altra banda, des de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, i a través de <http://www.ceice.gva.es/eva/
val/ previ.htm> (la pàgina web del Pla Previ), es fa difusió
i sensibilització dels plans de convivència i dels protocols
d’actuació, i es posen a disposició de la comunitat educativa
materials, recursos i activitats per treballar la convivència.
Por otro lado, desde la Conselleria de Educación, Investigación,
Cultura y Deporte, y a través de <http://www.ceice.gva.es/eva/
val/ previ.htm> (la pàgina web del Pla Previ), se hace difusión y
sensibilización de los planes de convivencia y de los protocolos
de actuación, y es ponen a disposición de la comunidad educativa
materiales, recursos y actividades para trabajar la convivencia.
Així mateix, en el marc del programa de formació del
professorat, es realitzen activitats formatives sobre els plans
de convivència, la socialització preventiva de la violència de
gènere, o els models dialògics de prevenció i resolució de
conflictes. Mitjançant els Cefire, al curs escolar 2014– 2015,
s’hi van oferir 53 activitats amb un total de 1.791 participants, relacionades amb la prevenció de la violència.
Asimismo, en el marco del programa de formación del
profesorado, se realizan actividades formativas sobre los planes
de convivencia, la socialización preventiva de la violencia de
género, o los modelos dialógicos de prevención y resolución de
conflictos. Mediante los Cefire, en el curso escolar 2014- 2015,
se ofrecieron 53 actividades con un total de 1.791 participantes,
relacionadas con la prevención de la violencia.
A més, aquesta conselleria (en el marc del Pla Previ) i la
Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana (en el marc
del Pla director per a la convivència i millora de la seguretat
en els centres educatius i els seus entorns), posen a disposició de la comunitat educativa diverses accions coordinades
de prevenció de la violència escolar. Les accions inclouen
xarrades informatives, per part del Cos Nacional de Policia,
de la Guàrdia Civil, de les policies locals i altres professionals,
com també l’elaboració de protocols de comunicació i
intervenció immediata en supòsits que així ho requeresquen.
Además, esta conselleria (en el marco del Plan Previ) y la
Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana (en el marco
del Plan director para la convivencia y mejora de la seguridad en
los centros educativos y sus entornos), ponen a disposición de la
comunidad educativa varias acciones coordinadas de prevención
de la violencia escolar. Las acciones incluyen charlas informativas,
por parte del Cuerpo Nacional de Policía, de la Guardia Civil, de
las policías locales y otros profesionales, así como la elaboración
de protocolos de comunicación e intervención inmediata en
supuestos que así lo requieran.
De conformitat amb l’Acord Interinstitucional per a la
Violència de Gènere, participem en les comissions d’anàlisi
de casos davant una agressió o víctima, es comuniquen les
incidències de l’entorn sobre violència de gènere que es
puguen produir; es col·labora amb les forces de seguretat de
l’Estat en els casos de gravetat; i es participa en la comissió
mixta de seguiment provincials.
De conformidad con el Acuerdo Interinstitucional para la
Violencia de Género, participamos en las comisiones de
análisis de casos ante una agresión o víctima, se comunican
las incidencias del entorno sobre violencia de género que se
puedan producir; se colabora con las fuerzas de seguridad del
Estado en los casos de gravedad; y se participa en la comisión
mixta de seguimiento provinciales.
De manera coordinada, amb la Conselleria de Sanitat Universal
i Salut Pública, es promouen programes de prevenció i de
promoció de la salut, alguns dels quals directament relacionats
amb la violència de gènere, com ara el Programa d’intervenció
De manera coordinada, con la Conselleria de Sanidad Universal
y Salud Pública, se promueven programas de prevención y de
promoción de cuya salud, algunos directamente relacionados
con la violencia de género, como el Programa de intervención de
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13855
d’educació sexual (PIES), amb un programa d’educació afectiva i
sexual o els tallers d’educació sexual.
educación sexual (PIES), con un programa de educación afectiva
y sexual o los talleres de educación sexual.
En coordinació amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques
Inclusives es porten a terme diversos programes, campanyes
i actuacions en centres escolars sobre igualtat i violència de
gènere com els tallers de prevenció de la violència de gènere
per a l’alumnat de 2.n d’ESO i la difusió de la campanya pel 25
de novembre relativa a la prevenció de la violència de gènere,
que porta per lema: «No em toques el whatsapp».
En coordinación con la Conselleria de Igualdad y Políticas
Inclusivas se llevan a cabo varios programas, campañas y
actuaciones en centros escolares sobre igualdad y violencia de
género como los talleres de prevención de la violencia de género
para el alumnado de 2.º de ESO y la difusión de la campaña por
el 25 de noviembre relativa a la prevención de la violencia de
género, que lleva por lema: «No me toques el whatsapp».
D’altra banda i en col·laboració amb entitats locals i
mancomunitats, es realitzen diversos programes i actuacions
de convivència, igualtat, i prevenció de la violència de
gènere, complementaries a les que es fan als centres
escolars. I també s’efectuen activitats coordinades amb
altre tipus d’entitats, com ara universitats i ONG, que es
troben disponibles a l’enllaç de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport: <http://www.ceice.gva.es/eva/
val/inno_convocaotras.htm>.
Por otro lado y en colaboración con entidades locales y
mancomunidades, se realizan varios programas y actuaciones de convivencia, igualdad, y prevención de la violencia de
género, complementarias a las que se hacen en los centros
escolares. Y también se efectúan actividades coordinadas
con otro tipo de entidades, como universidades y ONG, que
se encuentran disponibles en el enlace de la Conselleria de
Educación, Investigación, Cultura y Deporte: <http://www.
ceice.gva.es/eva/val/inno_convocaotras.htm>.
Per últim, aquesta conselleria dóna també suport i facilita
la implementació de les actuacions del Ministeri Sanitat,
Serveis Socials i Igualtat, com ara el Programa Plurales, de
coeducació i igualtat en primària, el Programa Diana, de
programació creativa en igualtat, el Programa Relaciona
d’igualtat i resolució de conflictes, o el Programa Irene, dirigit
específicament a la prevenció de la violència de gènere.
Por último, esta conselleria da también apoyo y facilita la
implementación de las actuaciones del Ministerio Sanidad,
Servicios Sociales e Igualdad, como el Programa Plurales, de
coeducación e igualdad en primaria, el Programa Diana, de
programación creativa en igualdad, el Programa Relaciona de
igualdad y resolución de conflictos, o el Programa Irene, dirigido
específicamente a la prevención de la violencia de género.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a la pregunta número 1.927 al Consell sobre les
polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina
5.689). Resposta de la consellera de Justícia, Administració
Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE
número 15.363
Respuesta a la pregunta número 1.927 al Consell sobre
las políticas públicas en materia de violencia de género,
que formula la diputada María del Carmen Sánchez
Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC
número 48, página 5.689). Respuesta de la consellera de
Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y
Libertades Públicas RE número 15.363
La creació d’una jurisdicció específica en matèria de violència
de gènere va constituir una indubtable aportació en la lluita
contra aquest fenomen ja que va suposar l’especialització de
tots els agents jurídics implicats en aquest àmbit, atorgant
així a les víctimes un millor tractament; cosa que és essencial
per a augmentar la confiança de les víctimes de violència de
gènere en l’administració de justícia.
La creación de una jurisdicción específica en materia de
violencia de género constituyó una indudable aportación en
la lucha contra este fenómeno ya que supuso la especialización de todos los agentes jurídicos implicados en este ámbito,
otorgando así a las víctimas un mejor tratamiento; algo que
es esencial para aumentar la confianza de las víctimas de
violencia de género en la administración de justicia.
Pel que es refereix al funcionament dels jutjats de violència
de gènere a la Comunitat Valenciana, el Consell reconeix
l’esforç que aquests òrgans judicials realitzen per a donar una
resposta adequada i àgil en els assumptes en què intervenen.
No obstant això, i donada la preocupació d’aquesta conselleria pel servei públic que es presta a les dones maltractades,
es realitza una avaluació i un seguiment continuat de la
labor d’aquests jutjats. Això ha permès detectar que la
rapidesa en la tramitació dels expedients judicials ha d’anar
acompanyada d’un més ràpid enjudiciament atès que aquest
de vegades es dilata massa en el temps.
Por lo que se refiere al funcionamiento de los juzgados de
violencia de género en la Comunitat Valenciana, el Consell
reconoce el esfuerzo que estos órganos judiciales realizan
para dar una respuesta adecuada y ágil en los asuntos en los
que intervienen. No obstante, y dada la preocupación de esta
conselleria por el servicio público que se presta a las mujeres
maltratadas, se realiza una evaluación y un seguimiento continuado de la labor de estos juzgados. Ello ha permitido detectar
que la rapidez en la tramitación de los expedientes judiciales
ha de ir acompañada de un más rápido enjuiciamiento dado
que éste en ocasiones se dilata demasiado en el tiempo.
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Justicia, Administración Pública,
Reformas Democráticas y Libertades Públicas
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13856
Resposta a la pregunta número 1.928 al Consell sobre les
polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina
5.689). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat
i Polítiques Inclusives RE número 15.348
Respuesta a la pregunta número 1.928 al Consell sobre las
políticas públicas en materia de violencia de género, que
formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del
Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página
5.689). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de
Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.348
La Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones i
per la Igualtat de Gènere, disposa de recursos de caràcter
ambulatori i residencial especialitzat en l’atenció integral a
les víctimes de violència sobre la dona.
La Dirección General del Instituto Valenciano de las Mujeres
y por la Igualdad de Género, dispone de recursos de carácter
ambulatorio y residencial especializado en la atención
integral a las víctimas de violencia sobre la mujer.
La Xarxa de Centres Dona 24 Hores es conforma per una
xarxa de caràcter ambulatori, on s’ofereix una atenció
integral i es troben ateses permanentment per un equip
multidisciplinari, format per treballadores socials, psicòlogues i advocades.
La Red de Centros Mujer 24 Horas se conforma por una
red de carácter ambulatorio, donde se ofrece una atención
integral y se encuentran atendidas permanentemente por un
equipo multidisciplinario, formado por trabajadoras sociales,
psicólogas y abogadas.
L’any 2014 es van atendre a nivell individual 4.268 dones
víctimes de maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals,
agressions sexuals i assetjament sexual en l’àmbit laboral.
De les 2.187 dones a qui es va obrir expedient per primera
vegada l’any 2014, 100 dones van ser ateses en situació de
crisi, 1.429 van ser ateses en assessorament i 658 dones van
ser ateses en teràpia psicosocial.
El año 2014 se atendieron a nivel individual 4.268 mujeres
víctimas de malos tratos físicos o psíquicos, abusos sexuales,
agresiones sexuales y acoso sexual en el ámbito laboral. De
las 2.187 mujeres a quien se abrió expediente por primera
vez el año 2014, 100 mujeres fueron atendidas en situación
de crisis, 1.429 fueraon atendidas en asesoramiento y 658
mujeres fueron atendidas en terapia psicosocial.
L’any 2015 van ser ateses 4.372 dones víctimes de maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals, agressions sexuals
i assetjament sexual en l’àmbit laboral. 2.158 en van ser
ateses per primera vegada en aquest exercici, no disposant
en aquests moments encara de dades desagregades, atès que
s’estan elaborant les memòries de la Xarxa de Centres Dona.
En e año 2015 fueron atendidas 4.372 mujeres víctimas de malos
tratos físicos o psíquicos, abusos sexuales, agresiones sexuales
y acoso sexual en el ámbito laboral. 2.158 fueron atendidas por
primera vez en este ejercicio, no disponiendo en estos momentos
aún de datos desagregados, teniendo en cuenta que se están
elaborando las memorias de la Red de Centros Mujer.
Respecte a la xarxa residencial especialitzada en violència
sobre la dona, cal assenyalar que tots els centres que la
conformen (centre d’emergències a Alacant i centre de
recuperació integral a Alacant, València i Castelló) compten
amb equips educatius formats per treballadora social,
psicòloga i educadors.
Con respecto a la red residencial especializada en violencia
sobre la mujer, hay que señalar que todos los centros que
la conforman (centro de emergencias en Alicante y centro
de recuperación integral en Alicante, Valencia y Castellón)
cuentan con equipos educativos formados por trabajadora
social, psicóloga y educadores.
El nombre de dones ateses els anys 2014 i 2015 van ser
218 i 201 dones respectivament, totes elles víctimes de
maltractaments físics o psíquics.
El número de mujeres atendidas los años 2014 y 2015 fueron
218 y 201 mujeres respectivamente, todas ellas víctimas de
malos tratos físicos o psíquicos.
València, 15 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
Valencia, 15 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera
de Igualdad y Políticas Inclusivas
Resposta a la pregunta número 1.929 a la vicepresidenta i
consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives sobre els centres
ocupacionals, que formula la diputada María del Carmen
Sánchez Zamora, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC
número 48, pàgina 5.689). Resposta RE número 15.348
Respuesta a la pregunta número 1.929 a la vicepresidenta y
consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas sobre los centros
ocupacionales, que formula la diputada María del Carmen
Sánchez Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC
número 48, página 5.689). Respuesta RE número 15.348
Actualment hi ha 91 centres ocupacionals autoritzats a la
Comunitat Valenciana, dels quals 89 estan finançats per la
Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Els dos centres
no finançats són el centre ocupacional Escola i el centre
ocupacional Penyeta Roja, la titularitat del quals correspon a
les diputacions de València i Castelló respectivament.
Actualmente hay 91 centros ocupacionales autorizados en la
Comunitat Valenciana, de los cuales 89 están financiados por la
Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Los dos centros
no financiados son el centro ocupacional Escola y el centro
ocupacional Penyeta Roja, cuya titularidad corresponde a las
diputaciones de Valencia y Castellón respectivamente.
La distribució territorial dels 91 centres i de les places
ocupades per centre és la següent:
La distribución territorial de los 91 centros y de las plazas
ocupadas por centro es la siguiente:
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
província
núm. de centres
Pàg. 13857
places ocupades
Alacant
22
1.055
Castelló
12
459
Valencia
57
Total
91
provincia
nº de centros
plazas ocupadas
Alicante
22
1.055
Castellón
12
459
2.693
Valencia
57
2.693
4.207
Total
91
4.207
S’adjunta annex amb la informació detallada per província i
centre.
Se adjunta anexo con la información detallada por provincia
y centro.
València, 15 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
Valencia, 15 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera
de Igualdad y Políticas Inclusivas
AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS
DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN
L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA
ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS
DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL
ÁREA ADMINISTRATIVA Y PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA
Resposta a la pregunta número 1.932 al Consell sobre
els comitès de rutes aèries, que formula la diputada Rosa
María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos
(BOC número 48, pàgina 5.690). Resposta de la consellera
d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE
número 15.353
Respuesta a la pregunta número 1.932 al Consell sobre
los comités de rutas aéreas, que formula la diputada
Rosa María García González, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.690). Respuesta de
la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración
del Territorio RE número 15.353
L’Aeroport de Castelló, la direcció del qual correspon a
l’empresa Aerocas, SL, i que actualment es gestiona en règim
de concessió per l’entitat Lavalin Aeroports, SAS, és aliè a
la xarxa d’Aena Aeroports, SA, i no disposa de comitè de
desenvolupament de rutes aèries.
El Aeropuerto de Castellón, cuya dirección corresponde a
la empresa Aerocas, SL, y que actualmente se gestiona en
régimen de concesión por la entidad Lavalin Aeroports, SAS,
es ajeno a la red de Aena Aeropuertos, SA, y no dispone de
comité de desarrollo de rutas aéreas.
València, 3 de febrer de 2016
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Valencia, 3 de febrero de 2016
La consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio
Resposta a la pregunta número 1.933 al Consell sobre
els comitès de rutes aèries, que formula la diputada Rosa
María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos
(BOC número 48, pàgina 5.691). Resposta de la consellera
d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE
número 15.353
Respuesta a la pregunta número 1.933 al Consell sobre
los comités de rutas aéreas, que formula la diputada
Rosa María García González, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.691). Respuesta de
la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración
del Territorio RE número 15.353
El juliol de 2011 es va firmar el conveni de col·laboració del
Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de
l’aeroport de València, si bé el dit conveni no va ser aprovat
pel Consell.
En julio de 2011 se firmó el convenio de colaboración del
Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA) del aeropuerto de Valencia, si bien dicho convenio no fue aprobado
por el Consell.
A partir del conveni, són membres del comitè:
A partir del convenio, son miembros del comité:
a) Generalitat Valenciana
b) Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana
c) Ajuntament de València
d) Ajuntament de Manises
e) Ajuntament de Quart de Poblet
f) Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
València
g) Confederació Empresarial Valenciana
h) Aena Aeroports, SA.
a) Generalitat Valenciana
b) Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana
c) Ayuntamiento de Valencia
d) Ayuntamiento de Manises
e) Ayuntamiento de Quart de Poblet
f) Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de
Valencia
g) Confederación Empresarial Valenciana
h) Aena Aeropuertos, SA.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13858
El comitè no ha celebrat cap reunió.
El comité no ha celebrado ninguna reunión.
Segons el conveni, els costos dels viatges i els desplaçaments
són assumits per cadascun dels membres en la part que
corresponga al personal que participe en les accions, sense
que conste referència a cap tipus de remuneració per als
distints representants.
Según el convenio, los costes de los viajes y desplazamientos
son asumidos por cada uno de los miembros en la parte que
corresponda al personal que participe en las acciones, sin
que conste referencia a ningún tipo de remuneración para los
distintos representantes.
València, 3 de febrer de 2016
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Valencia, 3 de febrero de 2016
La consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio
Resposta a la pregunta número 1.934 al Consell sobre
els comitès de rutes aèries, que formula la diputada Rosa
María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos
(BOC número 48, pàgina 5.691). Resposta de la consellera
d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE
número 15.353
Respuesta a la pregunta número 1.934 al Consell sobre
los comités de rutas aéreas, que formula la diputada
Rosa María García González, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.691). Respuesta de
la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración
del Territorio RE número 15.353
Al setembre de 2011 es va signar el conveni de col·laboració
del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de
l’aeroport d’Alacant, si bé el dit conveni no va ser aprovat pel
Consell.
En septiembre de 2011 se firmó el convenio de colaboración
del Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA) del
aeropuerto de Alicante, si bien dicho convenio no fue
aprobado por el Consell.
A partir del conveni, són membres del comitè:
A partir del convenio, son miembros del comité:
a) Generalitat Valenciana.
b) Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana.
c) Ajuntament d’Alacant.
d) Ajuntament d’Elx
e) Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d’Alacant.
f) Confederació Empresarial de la Província d’Alacant.
g) Aena Aeroports, SA.
a) Generalitat Valenciana
b) Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana
c) Ayuntamiento de Alicante
d) Ayuntamiento de Elche
e) Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de
Alicante
f) Confederación Empresarial de la Provincia de Alicante
g) Aena Aeropuertos, SA.
L’última reunió del consell general, màxim òrgan del CDRA
de l’aeroport d’Alacant, va tenir lloc el 16 de setembre de
2013. D’altra banda, l’última reunió de la comissió tècnica
de l’esmentat comitè, encarregada d’executar les directrius i
línies d’actuació fixades pel consell general, va tenir lloc el 10
d’octubre de 2014.
La última reunión del consejo general, máximo órgano
del CDRA del aeropuerto de Alicante, tuvo lugar el 16 de
septiembre de 2013. Por otra parte, la última reunión de la
comisión técnica del citado comité, encargada de ejecutar
las directrices y líneas de actuación fijadas por el consejo
general, tuvo lugar el 10 de octubre de 2014.
Segons el conveni, els costos dels viatges i desplaçaments
són assumits per cadascun dels membres en la part que
corresponga al personal que participe en les accions, sense
que conste referència a cap tipus de remuneració per als
distints representants.
Según el convenio, los costes de los viajes y desplazamientos
son asumidos por cada uno de los miembros en la parte que
corresponda al personal que participe en las acciones, sin
que conste referencia a ningún tipo de remuneración para los
distintos representantes.
València, 3 de febrer de 2016
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Valencia, 3 de febrero de 2016
La consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio
Resposta a la pregunta número 1.935 al Consell sobre
els comitès de rutes aèries, que formula la diputada Rosa
María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos
(BOC número 48, pàgina 5.691). Resposta de la consellera
d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE
número 15.353
Respuesta a la pregunta número 1.935 al Consell sobre
los comités de rutas aéreas, que formula la diputada
Rosa María García González, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.691). Respuesta de
la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración
del Territorio RE número 15.353
No hi ha un comitè de desenvolupament de rutes aèries
d’àmbit autonòmic, però sí el Comitè de Coordinació
No existe un comité de desarrollo de rutas aéreas de
ámbito autonómico, pero sí el Comité de Coordinación
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13859
Aeroportuària de la Comunitat Valenciana, que es va
constituir al març de 2014.
Aeroportuaria de la Comunitat Valenciana, que se constituyó
en marzo de 2014.
L’origen dels comitès de coordinació aeroportuària està en
el Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, modificat
pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, i per la Llei
18/2014, de 15 d’octubre, per a garantir la participació de les
comunitats i ciutats autònomes, de les corporacions locals, i
de les organitzacions empresarials i socials representatives,
en els aeroports atribuïts a la gestió i explotació d’Aena
Aeroports, SA.
El origen de los comités de coordinación aeroportuaria está
en el Real decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, modificado por el Real decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, y por
la Ley 18/2014, de 15 de octubre, para garantizar la participación de las comunidades y ciudades autónomas, de las
corporaciones locales, y de las organizaciones empresariales
y sociales representativas, en los aeropuertos atribuidos a la
gestión y explotación de Aena Aeropuertos, SA.
València, 3 de febrer de 2016
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Valencia, 3 de febrero de 2016
La consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio
Resposta a la pregunta número 1.936 al Consell sobre
els comitès de rutes aèries, que formula la diputada Rosa
María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos
(BOC número 48, pàgina 5.691). Resposta de la consellera
d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE
número 15.353
Respuesta a la pregunta número 1.936 al Consell sobre
los comités de rutas aéreas, que formula la diputada
Rosa María García González, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.691). Respuesta de
la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración
del Territorio RE número 15.353
Tal com s’arreplega en les respostes a les preguntes 1.933
i 1.934, la Generalitat Valenciana forma part dels Comitès
de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) d’Alacant i
València, que compten, en cada cas, amb un consell general,
com a màxim òrgan de presa de decisions, i amb una comissió
tècnica, encarregada d’executar les directrius i línies
d’actuació fixades pel consell general. En ambdós òrgans té
representació la Generalitat.
Tal como se recoge en las respuestas a las preguntas 1.933
y 1.934, la Generalitat Valenciana forma parte de los
Comités de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA) de Alicante y
Valencia, que cuentan, en cada caso, con un consejo general,
como máximo órgano de toma de decisiones, y con una
comisión técnica, encargada de ejecutar las directrices y
líneas de actuación fijadas por el consejo general. En ambos
órganos tiene representación la Generalitat.
València, 3 de febrer de 2016
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Valencia, 3 de febrero de 2016
La consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio
Resposta a la pregunta número 1.937 al Consell
sobre les línies d’actuació de FAVIDE, que formula la
diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 48, pàgina 5.692). Resposta de
la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.363
Respuesta a la pregunta número 1.937 al Consell sobre
las líneas de actuación de FAVIDE, que formula la
diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 48, página 5.692). Respuesta de
la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.363
El Pla d’actuació de la Fundació de la Comunitat Valenciana
per a l’Atenció a les Víctimes del Delicte (Favide) per al
2016 va ser aprovat en la reunió del patronat de la fundació
celebrada el dia 28 de desembre del 2015 per a la seua
presentació davant del Protectorat de Fundacions dependent de la Conselleria de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, a fi de
complir en termini que preveu la vigent Llei 8/1998, de 9 de
desembre, de fundacions de la Comunitat Valenciana.
El Plan de actuación de la Fundación de la Comunitat
Valenciana para la Atención a las Víctimas del Delito (Favide)
para el 2016 fue aprobado en la reunión del patronato de
la fundación celebrada el día 28 de diciembre del 2015
para su presentación ante el Protectorado de Fundaciones
dependiente de la Conselleria de Justicia, Administración
Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas, con el
fin de cumplir en plazo que prevé la vigente Ley 8/1998, de 9
de diciembre, de fundaciones de la Comunitat Valenciana.
En el dit pla s’estableixen les accions següents:
En dicho plan se establecen las siguientes acciones:
1. Atendre, informar i assessorar tota persona que haja patit
un dany o menyscabament en la seua persona, béns o drets
com a conseqüència d’un delicte o falta.
1. Atender, informar y asesorar a toda persona que haya
sufrido un daño o menoscabo en su persona, bienes o
derechos como consecuencia de un delito o falta.
a) Prevenció i atenció a víctimes de delictes violents a través
de les oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte (OAVD).
a) Prevención y atención a víctimas de delitos violentos a través
de las oficinas de Atención a las Víctimas del Delito (OAVD).
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13860
c) Orientació i derivació de les víctimes cap als recursos
d’atenció psicosocial (informació sobre recursos socials
existents, gestió d’ajudes, etc.).
d) Gestió d’ajudes que preveu la Llei d’ajuda i assistència a les
víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual.
b) Atención jurídica a la víctima (situación legal, derechos
y obligaciones, trámites y procedimientos, redacción de
denuncias y otros documentos que la víctima puede presentar por sí misma, etc.).
c) Orientación y derivación de las víctimas hacia los recursos
de atención psicosocial (información sobre recursos sociales
existentes, gestión de ayudas, etc.).
d) Gestión de ayudas que prevé la Ley de ayuda y asistencia a
las víctimas de delitos violentos y contra la libertad sexual.
2. Facilitar el seguiment de les actuacions, processals o
no, que hagen de realitzar les víctimes del delicte en la
Comunitat Valenciana.
2. Facilitar el seguimiento de las actuaciones, procesales o
no, que deban realizar las víctimas del delito en la Comunitat
Valenciana.
a) Acompanyament a la víctima i als testimonis en actuacions
judicials (presentació de denúncies, rodes de reconeixement,
presa de declaracions o vistes de juís, etc.)
b) Punt de Coordinació de les Ordres de Protecció designat
per la Generalitat Valenciana (des de 2003).
c) Desenvolupament de programes de mediació penal
víctima-agressor en determinats delictes i faltes.
a) Acompañamiento a la víctima y a los testigos en actuaciones
judiciales (presentación de denuncias, ruedas de reconocimiento, toma de declaraciones o vistas de juicios, etc.)
b) Punto de Coordinación de las Órdenes de Protección
designado por la Generalitat Valenciana (desde 2003).
c) Desarrollo de programas de mediación penal víctimaagresor en determinados delitos y faltas.
3. Informar, formar i assessorar persones implicades en el
suport i assistència a les víctimes del delicte.
3. Informar, formar y asesorar a personas implicadas en el
apoyo y asistencia a las víctimas del delito.
a) Desenvolupament dels protocols de coordinació amb
entitats i agents amb semblants objectius (Fiscalia de
Víctimes, conselleries, Federació Valenciana de Municipis i
Províncies, cossos i forces de seguretat de l’estat, etc.) que es
troben ja iniciats.
b) Organització i execució de programes i activitats formatius, en prevenció de la violència.
c) Organització realització de programes i activitats
formatives dirigides a professionals i col·lectius vulnerables,
a fi de prevenir i coadjuvar a l’eradicació de qualsevol tipus de
violència.
a) Desarrollo de los protocolos de coordinación con
entidades y agentes con parecidos objetivos (Fiscalía de
Víctimas, consellerias, Federación Valenciana de Municipios
y Provincias, cuerpos y fuerzas de seguridad del estado, etc.)
que se encuentran ya iniciados.
b) Organización y ejecución de programas y actividades
formativas, en prevención de la violencia.
c) Organización y realización de programas y actividades
formativas dirigidas a profesionales y colectivos vulnerables,
con el fin de prevenir y coadyuvar a la erradicación de
cualquier tipo de violencia.
4. Col·laboració amb altres administracions i entitats
públiques i privades, per a dur a terme activitats de sensibilització i conscienciació social.
4. Colaboración con otras administraciones y entidades
públicas y privadas, para llevar a cabo actividades de
sensibilización y concienciación social.
a) Col·laboració amb les administracions públiques i amb altres
entitats públiques o privades, en la realització de jornades,
xarrades-col·loqui i conferències, a fi de prevenir i ajudar a
eliminar la violència, en totes les seues manifestacions.
b) Desenvolupament i aplicació de convenis amb les
universitats de la Comunitat Valenciana, per a la realització
de pràctiques d’estudiants de grau i postgrau.
a) Colaboración con las administraciones públicas y con otras
entidades públicas o privadas, en la realización de jornadas,
charlas y conferencias, con el fin de prevenir y ayudar a
eliminar la violencia, en todas sus manifestaciones.
b) Desarrollo y aplicación de convenios con las universidades
de la Comunitat Valenciana, para la realización de prácticas
de estudiantes de grado y postgrado.
5. Participació, desenvolupament i execució de projectes per
a la prevenció i eradicació de la violència i la seua organització en matèria de violència escolar.
5. Participación, desarrollo y ejecución de proyectos para la
prevención y erradicación de la violencia y su organización
en materia de violencia escolar.
a) Organització, desenvolupament i execució de projectes
dirigits a la consecució dels objectius de la fundació, per a
la prevenció de la violència i ajuda a la seua eradicació, en
qualsevol de les seues manifestacions.
a) Organización, desarrollo y ejecución de proyectos
dirigidos a la consecución de los objetivos de la fundación,
para la prevención de la violencia y ayuda a su erradicación,
en cualquiera de sus manifestaciones.
Actualment s’està duent a terme el procés per a la creació de
la nova Xarxa d’Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte
de la Generalitat. Aquesta regulació donarà compliment a
l’establert en la normativa vigent en la matèria i crearà les
bases necessàries per a superar les deficiències organitzatives i operatives que venien patint les OAVD dependents de
Favide.
Actualmente se está llevando a cabo el proceso para la
creación de la nueva Red de Oficinas de Atención a las
Víctimas del Delito de la Generalitat. Esta regulación dará
cumplimiento a lo establecido en la normativa vigente en
la materia y creará las bases necesarias para superar las
deficiencias organizativas y operativas que venían sufriendo
las OAVD dependientes de Favide.
b) Atenció jurídica a la víctima (situació legal, drets i obligacions, tràmits i procediments, redacció de denúncies i altres
documents que la víctima pot presentar per si mateixa, etc.).
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13861
A través de la nova xarxa assistencial es prestarà un servei
públic gratuït i multidisciplinari, l’objectiu del qual serà
l’assistència integral, coordinada i especialitzada a les
víctimes de delictes, donant resposta a les seues necessitats
específiques en l’àmbit jurídic, psicològic i social; per a
açò comptarà amb juristes, psicòlegs, treballadors socials,
criminòlegs i, quan la matèria així ho aconselle, amb altres
professionals especialitzats.
A través de la nueva red asistencial se prestará un servicio
público gratuito y multidisciplinario, cuyo objetivo será la
asistencia integral, coordinada y especializada a las víctimas
de delitos, dando respuesta a sus necesidades específicas
en el ámbito jurídico, psicológico y social; para esto contará
con juristas, psicólogos, trabajadores sociales, criminólogos
y, cuando la materia así lo aconseje, con otros profesionales
especializados.
El funcionament d’aquest servei quedarà determinat en
la norma reglamentària, en la qual està treballant aquesta
conselleria. Així mateix, s’articularan els oportuns protocols
d’actuació i coordinació amb la finalitat de prestar un servei
públic de qualitat a les víctimes del delicte de la Comunitat
Valenciana.
El funcionamiento de este servicio quedará determinado
en la norma reglamentaria, en la que está trabajando esta
conselleria. Asimismo, se articularán los oportunos protocolos de actuación y coordinación con la finalidad de prestar
un servicio público de calidad a las víctimas del delito de la
Comunitat Valenciana.
Cal assenyalar que, dins del nou model, s’efectuarà una
contínua avaluació i seguiment de les actuacions de la nova
xarxa d’oficines, la labor de les quals correspondrà a la
Direcció General de Justícia, de la qual passaran a dependre
orgànicament i funcional.
Hay que señalar que, dentro del nuevo modelo, se efectuará
una continua evaluación y seguimiento de las actuaciones
de la nueva red de oficinas, cuya labor corresponderá a la
Dirección General de Justicia, de la cual pasarán a depender
orgánica y funcionalmente.
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas
Resposta a la pregunta número 1.938 al Consell sobre
la Fundació de Patrimoni Indústrial del Port de Sagunt,
que formula la diputada Teresa García Muñoz, del Grup
Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.692).
Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport RE número 15.352
Respuesta a la pregunta número 1.938 al Consell sobre la
Fundación de Patrimonio Industrial del Port de Sagunto,
que formula la diputada Teresa García Muñoz, del Grupo
Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.692).
Respuesta del conseller de Educación, Investigación,
Cultura y Deporte RE número 15.352
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, no
té cap deute amb la Fundació de Patrimoni Industrial del Port
de Sagunt. Les diverses subvencions nominatives previstes
als pressuposts d’aquesta conselleria des de l’any 2011, no
s’han pogut fer efectives pel fet que la fundació no estava al
corrent de les obligacions fiscals i tributàries.
La Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y
Deporte, no tiene ninguna deuda con la Fundación de
Patrimonio Industrial del Port de Sagunto. Las diversas
subvenciones nominativas previstas a los presupuesto de
esta conselleria desde el año 2011, no se han podido hacer
efectivas por el hecho de que la fundación no estaba al
corriente de las obligaciones fiscales y tributarias.
Per part d’aquesta conselleria, que forma part del patronat
de la fundació amb una participació d’un 3%, hem consignat
als pressuposts de 2016 una subvenció nominativa per a
despeses de funcionament, per un total de 60.000, i estem
treballant en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt i amb
la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius,
Comerç i Treball, per tal de trobar la millor solució per a
posar en valor el patrimoni industrial del Port de Sagunt, que
és únic al País Valencià.
Por parte de esta conselleria, que forma parte del patronato
de la fundación con una participación de un 3%, hemos
consignado en los presupuesto de 2016 una subvención
nominativa para gastos de funcionamiento, por un total
de 60.000, y estamos trabajando en colaboración con el
Ayuntamiento de Sagunto y con la Conselleria de Economía
Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo,
para encontrar la mejor solución para poner en valor el
patrimonio industrial del Port de Sagunto, que es único en el
País Valenciano.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a les preguntes número 1.939 i 1.940 al Consell
sobre la situació financera dels clubs esportius, que formula
el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.692 i 5.693).
Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport RE número 15.352
Respuesta a las preguntas número 1.939 y 1.940 al Consell
sobre la situación financiera de los clubes deportivos, que
formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.692 y
5.693). Respuesta del conseller de Educación, Investigación,
Cultura y Deporte RE número 15.352
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13862
La Generalitat Valenciana no disposa de la informació
relativa a la situació financera dels clubs esportius de la
província de València ni del seu grau de dependència de les
ajudes públiques.
La Generalitat Valenciana no dispone de la información
relativa a la situación financiera de los clubes deportivos de
la provincia de Valencia ni de su grado de dependencia de las
ayudas públicas.
Tanmateix, som coneixedors de les dificultats per les que
travessen molts d’ells, agreujades per la crisi financera i la
menor participació de patrocinadors privats.
Sin embargo, somos conocedores de las dificultades por las
que atraviesan muchos de ellos, agravadas por la crisis financiera y la menor participación de patrocinadores privados.
La Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport
manté als pressuposts de 2016 les línies de subvenció als
clubs d’elit (amb algunes modificacions que ampliaran el
nombre de clubs beneficiats) i a l’organització per part d’ells
d’esdeveniments esportius especials, e incrementa considerablement respecte al 2015 la promoció de l’esport escolar,
objectiu prioritari del govern valencià.
La Conselleria de Educación, Investigación Cultura y Deporte
mantiene en los presupuesto de 2016 las líneas de subvención
a los clubes de élite (con algunas modificaciones que ampliarán
el número de clubes beneficiados) y a la organización por parte
de ellos de acontecimientos deportivos especiales, e incrementa
considerablemente con respecto al 2015 la promoción del
deporte escolar, objetivo prioritario del gobierno valenciano.
Desconeixem si existeix una reducció de les ajudes de la
Diputació de València i, per tant, les conseqüències que se’n
poden derivar, però la voluntat de la Generalitat Valenciana
és establir una adequada coordinació amb totes les administracions per poder actuar amb criteris d’objectivitat, eficàcia
i eficiència.
Desconocemos si existe una reducción de las ayudas de
la Diputación de Valencia y, por tanto, las consecuencias
que se puedan derivar, pero la voluntad de la Generalitat
Valenciana es establecer una adecuada coordinación con
todas las administraciones para poder actuar con criterios de
objetividad, eficacia y eficiencia.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a les preguntes número 1.941 a 1.945 al Consell
sobre l’incendi a l’Hospital Clínic, que formula el diputat
Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 48, pàgines 5.693 i 5.694).
Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut
Pública RE número 14.850
Respuesta a las preguntas número 1.941 a 1.945 al Consell
sobre el incendio en el Hospital Clínico, que formula
el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, páginas 5.693
y 5.694). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y
Salud Pública RE número 14.850
L’Hospital Clínic Universitari de València disposa d’un pla
d’emergències, degudament actualitzat a la normativa en
vigor. L’últim simulacre realitzat va ser al juny de 2014.
El Hospital Clínico Universitario de Valencia dispone de un
plan de emergencias, debidamente actualizado a la normativa
en vigor. El último simulacro realizado fue en junio de 2014.
La Direcció Econòmica del Departament de Salut
coordina les accions relatives a la implantació dels plans
d’autoprotecció en tots els centres del departament, amb
l’assessorament tècnic del Servei de Prevenció de Riscs
Laborals i el Servei d’Enginyeria del departament.
La Dirección Económica del Departamento de Salud coordina
las acciones relativas a la implantación de los planes de
autoprotección en todos los centros del departamento, con el
asesoramiento técnico del Servicio de Prevención de Riesgo
Laborales y el Servicio de Ingeniería del departamento.
Així mateix, hi ha un comitè d’autoprotecció que funciona com
un òrgan de participació i assessorament en tots els temes
relacionats amb la seguretat i les mesures d’autoprotecció
de tot el departament. En aquest comitè està representada
la Junta de Personal del departament, juntament amb els
responsables de les àrees implicades en la matèria.
Asimismo, existe un comité de autoprotección que funciona
como un órgano de participación y asesoramiento en todos
los temas relacionados con la seguridad y las medidas de
autoprotección de todo el departamento. En este comité está
representada la Junta de Personal del departamento, junto a
los responsables de las áreas implicadas en la materia.
El dia dels fets, el pla es va activar seguint el protocol
establert dins del pla d’emergències. Va ser el cap de la
guàrdia d’aquell dia, com a cap d’emergència del centre, qui el
va posar en marxa.
El día de los hechos, el plan se activó siguiendo el protocolo
establecido dentro del plan de emergencias. Fue el jefe de la
guardia de ese día, como jefe de emergencia del centro, quien
lo puso en marcha.
En concret, cap a les 12.30 hores es rep en la centraleta
telefònica de l’hospital un avís d’alarma d’incendi provinent
del sistema de detecció de la zona situada al soterrani 1 del
pavelló C (situat sota el Servei d’Urgències de l’hospital).
En concreto, hacia las 12.30 horas se recibe en la centralita telefónica del hospital un aviso de alarma de incendio proveniente
del sistema de detección de la zona situada en el sótano 1 del
pabellón C (situado bajo el Servicio de Urgencias del hospital).
Seguint el protocol establert en el pla d’autoprotecció del
centre, s’avisa immediatament el personal de seguretat. Un
Siguiendo el protocolo establecido en el plan de autoprotección
del centro, se avisa inmediatamente el personal de seguridad.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13863
vigilant de seguretat es dirigeix a aquesta zona i observa
abundant fum a l’escala d’emergència d’aquest soterrani.
Un vigilante de seguridad se dirige a esta zona y observa
abundante humo en la escalera de emergencia de este sótano.
El vigilant avisa immediatament tot l’equip de seguretat (cinc
membres), els quals, i com a primera mesura, acudeixen a la
central d’esterilització, perquè és l’única zona adjacent en
la qual hi ha personal treballant. S’observa que en aquesta
estança no hi ha cap tipus de perill i s’avisa el personal perquè
puguen evacuar en cas que siga necessari, pel sentit invers
del corredor del soterrani en el qual està focalitzat el foc.
El vigilante avisa inmediatamente a todo el equipo de seguridad
(cinco miembros), los cuales, y como primera medida, acuden a la
central de esterilización, porque es la única zona adyacente en la
que hay personal trabajando. Se observa que en esta estancia no
hay ningún tipo de peligro y se avisa al personal para que puedan
evacuar en caso de que sea necesario, por el sentido inverso del
corredor del sótano en el que está focalizado el fuego.
Després de verificar això, el personal de seguretat acudeix
al focus de l’incendi, envoltat totalment de fum espès, i
observa que prové d’un carro de roba usada que usa el
personal de l’empresa de neteja per a transportar-la a la zona
d’emmagatzematge, per a portar-la després a la bugaderia
externa.
Después de verificar eso, el personal de seguridad acude
al foco del incendio, envuelto totalmente en humo espeso,
y observa que proviene de un carro de ropa usada que usa
el personal de la empresa de limpieza para transportarla
a la zona de almacenamiento, para llevarla después a la
lavandería externa.
Cap a les 12.35 hores, s’avisa la cap de la guàrdia, la
doctora Inmaculada Navarro, la qual assumeix la direcció
d’emergència, seguint el que hi ha establert en el pla
d’emergències, auxiliada pel supervisor general, Fernando
Bohigas, i pel personal zelador present.
Hacia las 12.35 horas, se avisa a la jefa de la guardia, la
doctora Inmaculada Navarro, la cual asume la dirección de
emergencia, siguiendo lo establecido en el plan de emergencias, auxiliada por el supervisor general, Fernando Bohigas, y
por el personal celador presente.
La doctora Navarro avisa immediatament els bombers, a
través del 112, ja que des del servei d’urgències es nota la
presència de fum i olor de cremat.
La doctora Navarro avisa inmediatamente a los bomberos, a
través del 112, ya que desde el servicio de urgencias se nota
la presencia de humo y olor a quemado.
Mentrestant, el personal de seguretat sufoca immediatament el focus de l’incendi, primer amb els extintors
disponibles i, després, amb la boca d’incendis equipada BIE
45, adjacent a la zona.
Mientras tanto, el personal de seguridad sofoca inmediatamente el foco del incendio, primero con los extintores
disponibles y, después, con la boca de incendios equipada BIE
45, adyacente a la zona.
Cap a les 12.40 hores, el personal de seguretat, juntament
amb el personal zelador, se situen a la zona de la porta
d’urgències per controlar els accessos, tallar el trànsit i
esperar els bombers i la policia.
Hacia las 12.40 horas, el personal de seguridad, junto al
personal celador, se sitúa en la zona de la puerta de urgencias
para controlar los accesos, cortar el tránsito y esperar a los
bomberos y a la policía.
A les 12.43 hores arriben els bombers, els quals prenen el
control de la situació i extrauen el fum que quedava. Sobre
les 14.50 hores, els bombers finalitzen les labors d’extracció
del fum, comproven que la situació està controlada. A
continuació, es neteja la zona afectada.
A las 12.43 horas llegan los bomberos, los cuales toman
el control de la situación y extraen el humo que quedaba.
Sobre las 14.50 horas, los bomberos finalizan las labores
de extracción del humo, comprueban que la situación está
controlada. A continuación, se limpia la zona afectada.
Finalment us informem que la Policia Nacional està duent a
terme una investigació sobre aquest fet, en coordinació amb
la gerència del centre. Igualment, la gerència ha incoat una
informació prèvia, de caràcter reservat sobre l’incident.
Finalmente le informamos de que la Policía Nacional está
llevando a cabo una investigación sobre este hecho, en
coordinación con la gerencia del centro. Igualmente, la
gerencia ha incoado una información previa, de carácter
reservado sobre el incidente.
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a les preguntes número 1.946 i 1.947 al
Consell sobre l’expedient digital, que formula el diputat
Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.694). Resposta de
la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.363
Respuesta a las preguntas número 1.946 y 1.947 al Consell
sobre el expediente digital, que formula el diputado
Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.694). Respuesta de
la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.363
Els desenvolupaments informàtics necessaris per a la
incorporació de l’expedient electrònic en les oficines judicials
de la Comunitat Valenciana es preveu que estiguen preparats
Los desarrollos informáticos necesarios para la incorporación del expediente electrónico en las oficinas judiciales de
la Comunitat Valenciana se prevé que estén listos a finales
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13864
a finals d’enguany 2016, per la qual cosa la implementació en
els distints partits judicials es podrà iniciar al començament
de l’any que ve 2017, segons la planificació realitzada per
l’empresa contractada a aquest efecte per la Direcció
General de Tecnologies de la Informació i Comunicació.
del presente año 2016, por lo que la implementación en los
distintos partidos judiciales se podrá iniciar a comienzos del
próximo año 2017, según la planificación realizada por la
empresa contratada al efecto por la Dirección General de
Tecnologías de la Información y Comunicación.
No obstant això, informe sa senyoria que l’expedient
electrònic, que suposa la tramitació íntegra en suport
digital dels procediments judicials, té fonaments diferents a
l’objectiu batejada com a paper zero pel Ministeri de Justícia,
el termini legal de plena operativitat de la qual és l’1 de gener
de 2016, i que suposa que els professionals de la justícia
i òrgans judicials i fiscalies estaran obligats a emprar els
sistemes telemàtics existents en l’administració de justícia
per a la presentació d’escrits i documents i la realització
d’actes de comunicació processal.
No obstante, informo a su señoría que el expediente
electrónico, que supone la tramitación íntegra en soporte
digital de los procedimientos judiciales, tiene fundamentos
diferentes al objetivo bautizada como papel cero por el
Ministerio de Justicia, cuyo plazo legal de plena operatividad
es el 1 de enero de 2016, y que supone que los profesionales
de la justicia y órganos judiciales y fiscalías estarán obligados a emplear los sistemas telemáticos existentes en la
administración de justicia para la presentación de escritos
y documentos y la realización de actos de comunicación
procesal.
Finalment us indique que el cost del contracte l’objecte
del qual és l’execució dels desenvolupaments tecnològics
necessaris per a la incorporació en l’administració de justícia
de l’expedient digital i dels sistemes telemàtics oportuns per
a culminar l’estratègia paper zero ascendeix a més de 3,2
milions d’euros.
Por último le indico que el coste del contrato cuyo objeto
es la ejecución de los desarrollos tecnológicos necesarios
para la incorporación en la administración de justicia del
expediente digital y de los sistemas telemáticos oportunos
para culminar la estrategia papel cero asciende a más de 3,2
millones de euros.
València, 17 de febrer de 2016
La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes
Democràtiques i Llibertats Públiques
Valencia, 17 de febrero de 2016
La consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas
Democráticas y Libertades Públicas
Resposta a la pregunta número 1.948 al Consell sobre
els assessors del president de la Generalitat, que formula
el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.695). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 15.366
Respuesta a la pregunta número 1.948 al Consell sobre los
asesores del presidente de la Generalitat, que formula el
diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario
Ciudadanos (BOC número 48, página 5.695). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 15.366
La informació per la qual s’interessa sa senyoria es troba
disponible en el portal de transparència de la Generalitat
<http://www.gvaoberta.gva.es/va/>.
La información por la que se interesa su señoría se encuentra
disponible en el portal de transparencia de la Generalitat
<http://www.gvaoberta.gva.es/va/>.
Tal i com s’informa en el dit portal, Presidència de la
Generalitat compta actualment amb 16 eventuals, amb el
desglossament següent:
Tal y como se informa en dicho portal, Presidencia de la
Generalitat cuenta actualmente con 16 eventuales, con el
siguiente desglose:
– 6 persones en llocs d’assessor o assessora, amb
categoria C1
– 4 persones en llocs d’assessor o assessora, amb
categoria C2
– 3 persones en llocs d’assessor o assessora, amb
categoria C3
– 1 persones en llocs d’assessor o assessora, amb
categoria C4
– 2 persones en llocs de conductor/a, amb categoria C5
– 6 personas en puestos de asesor o asesora, con
categoría C1
– 4 personas en puestos de asesor o asesora, con
categoría C2
– 3 personas en puestos de asesor o asesora, con
categoría C3
– 1 personas en puestos de asesor o asesora, con
categoría C4
– 2 personas en puestos de conductor/a, con categoría C5
Així mateix, en l’àmbit de la Presidència existeix també un
lloc d’assessora, amb categoria C1, i un lloc de conductor,
amb categoria C5, adscrits a l’expresident de la Generalitat
Francisco Camps, com també un lloc d’assessora, amb
categoria C1, i un lloc de conductor, amb categoria C5,
adscrits alhora a l’expresident Alberto Fabra.
Asimismo, en el ámbito de la Presidencia existe también
un puesto de asesora, con categoría C1, y un puesto de
conductor, con categoría C5, adscritos al ex-presidente de la
Generalitat Francisco Camps, así como un puesto de asesora,
con categoría C1, y un puesto de conductor, con categoría
C5, adscritos a su vez al ex-presidente Alberto Fabra.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13865
Resposta a la pregunta número 1.949 al Consell sobre
el deute amb la Unión Musical Santa Cecilia del Villar,
que formula la diputada Beatriz Gascó Verdier, del Grup
Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 48, pàgina
5.695). Resposta del conseller d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport RE número 15.352
Respuesta a la pregunta número 1.949 al Consell sobre
el deuda con la Unión Musical Santa Cecilia de Villar del
Arzobispo, que formula la diputada Beatriz Gascón Verdier,
del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número
48, página 5.695). Respuesta del conseller de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352
Consultada la comptabilitat del pressupost de la Generalitat
figura el pagament realitzat per mitjà de transferència
executada en la data següent: 17.12.2015.
Consultada la contabilidad del presupuesto de la Generalitat
figura el pago realizado mediante transferencia ejecutada en
la siguiente fecha: 17.12.2015.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a les preguntes número 1.950 a 1.957 al Consell
sobre la Unitat del Cos Nacional de Policia Adscrita a la
Comunitat Valenciana, que formula el diputat Francisco
Javier García Latorre, del Grup Parlamentari Compromís
(BOC número 48, pàgines 5.695 a 5.698). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.689
Respuesta a las preguntas número 1.950 a 1.957 al Consell
sobre la Unidad del Cuerpo Nacional de Policía Adscrita a la
Comunitat Valenciana, que formula el diputado Francisco
Javier García Latorre, del Grupo Parlamentario Compromís
(BOC número 48, páginas 5.695 a 5.698). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.689
Actualment, la Unitat de la Policia Nacional Adscrita a la
Comunitat Valenciana disposa per al desenvolupament de les
seues funcions d’un parc de 82 vehicles. D’aquesta xifra total,
33 vehicles (40,2% de la flota) tenen més deu anys d’antiguitat.
En concret, els més antics (4), tenen entre 18 i 20 anys.
Actualmente, la Unidad de la Policía Nacional Adscrita en la
Comunitat Valenciana cuenta para el desarrollo de sus funciones
con un parque de 82 vehículos. De esta cifra total, 33 vehículos
(40,2% de la flota) tienen más diez años de antigüedad. En
concreto, los más antiguos (4), tienen entre 18 y 20 años.
Pel que fa a quilometratge, 72 vehicles (el 75% de la flota)
tenen més de 100.000 quilòmetres; d’aquests, 26 (un 31,7%)
tenen més de 200.000 quilòmetres i dos sobrepassen els
300.000.
Por lo que respecta a kilometraje, 72 vehículos (el 75% de
la flota) tienen más de 100.000 kilómetros; de estos, 26 (un
31,7%) tienen más de 200.000 kilómetros y dos sobrepasan
los 300.000.
En els últims anys el parc de vehicles de la unitat s’ha vist
bastant reduït a causa, d’una banda, que no s’ha renovat
un contracte de rènting que va ser rescindit el 2013 i que
afectava uns quaranta vehicles i, d’una altra, a l’escassa
compra en propietat dels últims anys.
En los últimos años el parque de vehículos de la unidad se ha
visto bastante reducido a causa, por una parte, de que no se
ha renovado un contrato de renting que fue rescindido en
2013 y que afectaba a unos cuarenta vehículos y, por otra, a
la escasa compra en propiedad de los últimos años.
El nombre total de vehicles de què es disposa pot considerarse com a suficient per a l’exercici de les diferents tasques a
què ha d’atendre la unitat adscrita. No obstant això, l’estat
general d’aquests és poc adequat o deficient, bé per excés
d’antiguitat, de quilometratge o per les constants i repetides
avaries mecàniques.
El número total de vehículos con que se cuenta puede considerarse como suficiente para el ejercicio de las diferentes
tareas a que debe atender la unidad adscrita. No obstante,
su estado general es poco adecuado o deficiente, bien por
exceso de antigüedad, de kilometraje o por las constantes y
repetidas averías mecánicas.
Per províncies, el parc automobilístic de la unitat es distribueix com segueix: València: 43, Alacant: 16, Elx: 6; total: 22,
Castelló: 11, la Vall d’Alba: 6, total: 17.
Por provincias, el parque automovilístico de la unidad se
distribuye como sigue: Valencia: 43, Alicante: 16, Elche 8: 6;
total: 22, Castellón: 11, La Vall d’Alba: 6, total: 17.
Del total de la flota de vehicles, 44 (un 53,6%) estan
retolats amb distintius policials i efectuen labors de patrulla
uniformada. Així mateix, 38 vehicles (un 46,3%) són vehicles
policials camuflats empleats, preferentment, per a serveis
relacionats amb menors i atenció a la dona, serveis de protecció i contravigilància, investigació en matèria d’economia
submergida, patrimoni i serveis d’inspecció en establiments,
espectacles, joc i medi ambient.
Del total de la flota de vehículos, 44 (un 53,6%) están rotulados
con distintivos policiales y efectúan labores de patrulla
uniformada. Asimismo, 38 vehículos (un 46,3%) son vehículos
policiales camuflados empleados, preferentemente, para servicios relacionados con menores y atención a la mujer, servicios
de protección y contravigilancia, investigación en materia de
economía sumergida, patrimonio y servicios de inspección en
establecimientos, espectáculos, juego y medio ambiente.
Actualment, la totalitat de la flota és propietat de la
Generalitat Valenciana.
Actualmente, la totalidad de la flota es propiedad de la
Generalitat Valenciana.
La unitat disposa d’un total de tres motocicletes sense
distintius policials (incloses en la xifra total de 82 vehicles).
La unidad dispone de un total de tres motocicletas sin distintivos policiales (incluidas en la cifra total de 82 vehículos).
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13866
Dues d’aquestes motocicletes estan assignades a València i
una a Alacant.
Dos de estas motocicletas están asignadas a Valencia y una a
Alicante.
Solen utilitzar-se per a labors de vigilància i contravigilància
en àrees de protecció i investigació. A més, s’utilitzen també,
en situacions d’alerta 3 per incendis, i per a la patrulla en
zones forestals i riberes de rius en què puga produir-se o
detectar-se l’actuació de piròmans.
Suelen utilizarse para labores de vigilancia y contravigilancia
en áreas de protección e investigación. Además, se utilizan
también, en situaciones de alerta 3 por incendios, y para la
patrulla en zonas forestales y riberas de ríos en que pueda
producirse o detectarse la actuación de pirómanos.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes número 1.958 a 1.962 al Consell
sobre el míting del PP en l’Àgora el 21 de maig de 2014,
que formula el diputat Manuel Mata Gómez, del Grup
Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.698 i
5.699). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.687
Respuesta a las preguntas número 1.958 a 1.962 al Consell
sobre el mitin del PP en el Ágora el 21 de mayo de 2014,
que formula el diputado Manuel Mata Gómez, del Grupo
Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.698 y
5.699). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia
RE número 14.687
Segons la informació facilitada pel personal responsable de la
coordinació d’actes i esdeveniments externs de CACSA en les
mencionades dates, que s’adjunta com a annexos, les tasques
de muntatge del míting electoral del Partit Popular es van
iniciar el matí del dilluns 19 de maig de 2014.
Según la información facilitada por el personal responsable de la
coordinación de actos y acontecimientos externos de CACSA en
las mencionadas fechas, que se adjunta como anexos, las tareas
de montaje del mitin electoral del Partido Popular se iniciaron
en la mañana del lunes 19 de mayo de 2014.
L’edifici de l’Àgora va estar ocupat, i per tant inoperatiu per a
altres activitats, del 19 al 22 de maig de 2014.
El edificio del Ágora estuvo ocupado, y por lo tanto inoperativo para otras actividades, del 19 al 22 de mayo de 2014.
En concret, el calendari d’activitats en la setmana del 19 al 25
de maig va ser el següent:
En concreto, el calendario de actividades en la semana del 19
al 25 de mayo fue el siguiente:
– els dies 19 i 20 de maig de 2014: muntatge
– el dia 21 de maig de 2014: assajos i desenvolupament
del míting
– el desmuntatge s’inicia quan acaba el míting, a les 22.00
h aproximadament, i contínua fins al migdia del dia 22 de
maig.
– los días 19 y 20 de mayo de 2014: montaje
– el día 21 de mayo de 2014: ensayos y desarrollo del
mitin
– el desmontaje se inicia cuando termina el mitin, a las
22.00 h aproximadamente, y continua hasta el mediodía
del día 22 de mayo.
Pel que es refereix a l’acreditació del personal que es va
ocupar del muntatge o altres serveis, en la informació
facilitada consta una comunicació electrònica de l’empresa
organitzadora, datada a 19 de maig, a les 9.04 hores, amb
els noms de les persones i matrícules de vehicles implicats
en els treballs de muntatge, i una sol·licitud d’autorització
«per a entrar en l’Àgora el dia d’avui «(textualment) que es
trasllada a CAC Seguretat a les 9.14 del mateix dia. En una
comunicació electrònica posterior, de les 18:21 hores del
19 de maig, es comunica novament un llistat de personal i
matricules que, segons s’avisa, arribarien el dia 20. En aquest
cas, la sol·licitud d’autorització a CAC Seguretat s’efectua a
les 9.13 hores del dia 20 de maig.
Por lo que se refiere a la acreditación del personal que
se ocupó del montaje u otros servicios, en la información
facilitada consta una comunicación electrónica de la empresa
organizadora, fechada a 19 de mayo, a las 9.04 horas, con
los nombres de las personas y matrículas de vehículos
implicados en los trabajos de montaje, y una solicitud de
autorización «para entrar en el Ágora en el día de hoy
«(textualmente) que se traslada a CAC Seguridad a las 9.14
del mismo día. En una comunicación electrónica posterior, de
las 18:21 horas del 19 de mayo, se comunica nuevamente un
listado de personal y matriculas que, según se avisa, llegarían
el día 20. En este caso, la solicitud de autorización a CAC
Seguridad se efectúa a las 9.13 horas del día 20 de mayo.
Finalment, s’informa sa senyoria que CACSA no va rebre cap
albarà relacionat amb el míting del Partit Popular, ja que en
aquesta data no disposava de personal adscrit a l’Àgora de
forma continuada, en tractar-se d’un edifici utilitzat esporàdicament i a petició de tercers. Per aquest motiu la recepció
dels materials corresponents a cada acte es du a terme pel
personal propi de l’organització i mai per personal de CACSA
.
Por último, se informa a su señoría que CACSA no recibió
ningún albarán relacionado con el mitin del Partido Popular,
ya que en esa fecha no disponía de personal adscrito al Ágora
de forma continuada, al tratarse de un edificio utilizado
esporádicamente y a petición de terceros. Por ese motivo la
recepción de los materiales correspondientes a cada acto se
lleva a cabo por el personal propio de la organización y nunca
por personal de CACSA.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13867
ESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX, QUE ELS
DIPUTATS I DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA
ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA
ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO, QUE LOS
DIPUTADOS I DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL
ÁREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA
Resposta a les preguntes número 1.963 a 1.973 al conseller
d’Hisenda i Model Econòmic sobre la lluita contra el frau
fiscal, que formula el diputat Jorge Bellver Casaña, del Grup
Parlamentari Popular (BOC número 48, pàgines 5.699 a
5.702). Resposta RE número 15.367
Respuesta a las preguntas número 1.963 a 1.973 al conseller
de Hacienda y Modelo Económico sobre la lucha contra el
fraude fiscal, que formula el diputado Jorge Bellver Casaña,
del Grupo Parlamentario Popular (BOC número 48, páginas
5.699 a 5.702). Respuesta RE número 15.367
Amb relació a les preguntes que formula sa senyoria
relatives a diferents qüestions sobre el personal dedicat
a la lluita contra el frau en l’àmbit dels tributs cedits a la
Generalitat, la reorganització que s’està realitzant respecte
d’això i suposades disfuncions que puguen produir-se
durant el procés, especialment pel cessament de personal
que actualment exerceix funcions en condició d’interí,
entre les quals menciona la pèrdua d’ingressos, prescripció
d’expedients, retards en procediments o minva d’atenció
al contribuent en els serveis territorials, he d’indicar a
sa senyoria que la plantilla amb què compta actualment
l’Institut Valencià d’Administració Tributària, organisme a
què corresponen les competències relatives a l’aplicació dels
tributs i l’exercici de la potestat sancionadora en matèria
tributària, és de 340 llocs de treball. L’Institut Valencià
d’Administració Tributària va ser creat per la Llei 7/2014, de
22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa
i financera i d’organització de la Generalitat; el seu estatut es
va aprovar pel Decret 84/2015, de 29 de maig, del Consell,
i, lluny de propugnar-ne la desaparició, la política de l’actual
govern és potenciar-lo de cara a constituir l’Agència Tributària
Valenciana. En aquest sentit, cal assenyalar que la posada en
funcionament de l’institut s’ha produït ja per Ordre 4/2015,
de 28 de desembre, de la Conselleria d’Hisenda i Model
Econòmic.
Con relación a las preguntas que formula su señoría relativas
a diferentes cuestiones sobre el personal dedicado a la
lucha contra el fraude en el ámbito de los tributos cedidos
a la Generalitat, la reorganización que se está realizando al
respecto y supuestas disfunciones que puedan producirse
durante el proceso, especialmente por el cese de personal
que actualmente ejerce funciones en condición de interino,
entre las que menciona la pérdida de ingresos, prescripción de
expedientes, retrasos en procedimientos o merma de atención
al contribuyente en los servicios territoriales, debo indicar
a su señoría que la plantilla con que cuenta actualmente el
Instituto Valenciano de Administración Tributaria, organismo
al que corresponden las competencias relativas a la aplicación
de los tributos y el ejercicio de la potestad sancionadora en
materia tributaria, es de 340 puestos de trabajo. El Instituto
Valenciano de Administración Tributaria fue creado por la Ley
7/2014, de 22 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión
administrativa y financiera y de organización de la Generalitat;
su estatuto se aprobó por el Decreto 84/2015, de 29 de
mayo, del Consell, y, lejos de propugnar SU desaparición, la
política del actual gobierno es potenciarlo de cara a constituir
la Agencia Tributaria Valenciana. En este sentido, hay que
señalar que la puesta en funcionamiento del instituto se ha
producido ya por Orden 4/2015, de 28 de diciembre, de la
Conselleria de Hacienda y Modelo Económico.
Pel que fa a la reorganització de la plantilla de l’administració
tributària de la Generalitat actualment s’està realitzant un
procés de modernització i professionalització que obeeix a
diferents manaments legals, entre els quals hi ha, en primer
lloc, el que preceptua l’article 88 de la Llei 5/2013, de 23
de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i
financera i d’organització de la Generalitat que va modificar
l’annex 1, de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat,
d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, per a,
entre altres coses, incorporar-hi el cos superior de gestió
de tributs de l’administració de la Generalitat (A2-30); i, en
segon lloc, la disposició transitòria tercera de l’esmentada
Llei 5/2013 («disposició relativa al cos superior tècnic
d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat
i al cos superior de gestió de tributs de l’administració de la
Generalitat») que obliga a l’adscripció i la distribució de llocs
de treball del personal tècnic de l’administració tributària
de la Generalitat entre el cos superior tècnic d’inspectors de
tributs de l’administració de la Generalitat i el cos superior de
gestió de tributs de l’administració de la Generalitat, ateses
les funcions i els requisits corresponents a cada cos.
Por lo que respecta a la reorganización de la plantilla de la
administración tributaria de la Generalitat actualmente se está
realizando un proceso de modernización y profesionalización
que obedece a diferentes mandamientos legales, entre los que
existe, en primer lugar, lo que preceptúa el artículo 88 de la Ley
5/2013, de 23 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión
administrativa y financiera y de organización de la Generalitat
que modificó el anexo 1, de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la
Generalitat, de ordenación y gestión de la función pública valenciana, para, entre otros cosas, incorporar el cuerpo superior
de gestión de tributos de la administración de la Generalitat
(A2-30); y, en segundo lugar, la disposición transitoria tercera
de la mencionada Ley 5/2013 («disposición relativa al cuerpo
superior técnico de inspectores de tributos de la administración
de la Generalitat y al cuerpo superior de gestión de tributos de
la administración de la Generalitat») que obliga a la adscripción
y distribución de puestos de trabajo del personal técnico de
la administración tributaria de la Generalitat entre el cuerpo
superior técnico de inspectores de tributos de la administración
de la Generalitat y el cuerpo superior de gestión de tributos de
la administración de la Generalitat, dados las funciones y los
requisitos correspondientes a cada cuerpo.
En el marc de la reorganització estipulada per les normes
esmentades, l’Ordre 23/2014, d’11 de desembre, de la
Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, va convocar
proves selectives d’accés al subgrup A2, sector administració
En el marco de la reorganización estipulada por las normas
mencionadas, la Orden 23/2014, d’11 de diciembre, de la
Conselleria de Hacienda y Administración Pública, convocó
pruebas selectivas de acceso al subgrupo A2, sector
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13868
especial, cos superior de gestió de tributs de l’administració
de la Generalitat, torn d’accés lliure i de persones amb
discapacitat, Convocatòria 1/14, corresponent a l’oferta
d’ocupació pública de 2014 per al personal de l’administració
de la Generalitat (DOCV número 7.425, de 17 de desembre
de 2014), iniciant un procés de selecció de personal, per
mitjà del sistema de concurs oposició, per a cobrir 12 llocs de
treball del cos superior de gestió de tributs de l’administració
de la Generalitat, subgrup A2, sector administració especial.
Així mateix, fins que no es cobresquen tots els llocs de treball
del cos superior de gestió de tributs de l’administració de
la Generalitat, la disposició transitòria cinquena de la Llei
7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera i d’organització de la Generalitat
preveu una «borsa de treball d’ocupació temporal del
cos superior de gestió de tributs de l’administració de
la Generalitat (A2-30), en el marc del procés derivat de
l’adscripció i distribució de llocs de treball a què es refereix
la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2013, de 23 de
desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i
financera i d’organització de la Generalitat». En l’esmentada
borsa de treball d’ocupació temporal s’integrarà «el personal
que [...] haja prestat o es trobe prestant serveis com a funcionari interí en algun lloc de treball del cos superior tècnic
d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat
i haja participat en algun dels processos selectius realitzats
per aquesta administració per a l’ingrés en l’esmentat cos»,
sempre que acredite la seua participació en el procés selectiu
obert per l’Ordre 23/2014.
administración especial, cuerpo superior de gestión de tributos
de la administración de la Generalitat, turno de acceso libre y
de personas con discapacidad, Convocatoria 1/14, correspondiente a la oferta de empleo público de 2014 para el personal
de la administración de la Generalitat (DOCV número 7.425,
de 17 de diciembre de 2014), iniciando un proceso de selección
de personal, mediante el sistema de concurso oposición, para
cubrir 12 puestos de trabajo del cuerpo superior de gestión
de tributos de la administración de la Generalitat, subgrupo
A2, sector administración especial. Asimismo, hasta que no
se cubran todos los puestos de trabajo del cuerpo superior
de gestión de tributos de la administración de la Generalitat,
la disposición transitoria quinta de la Ley 7/2014, de 22 de
diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y
financiera y de organización de la Generalitat prevé una «bolsa
de trabajo de empleo temporal del cuerpo superior de gestión
de tributos de la administración de la Generalitat (A2-30), en
el marco del proceso derivado de la adscripción y distribución
de puestos de trabajo a que se refiere la disposición transitoria
tercera de la Ley 5/2013, de 23 de diciembre, de medidas
fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización
de la Generalitat». En la mencionada bolsa de trabajo de empleo
temporal se integrará «el personal que [...] haya prestado o se
encuentro prestando servicios como funcionario interino en
alguna parte de trabajo del cuerpo superior técnico de inspectores de tributos de la administración de la Generalitat y haya
participado en algún de los procesos selectivos realizados por
esta administración para el ingreso en el mencionado cuerpo»,
siempre que acredite su participación en el proceso selectivo
abierto por la Orden 23/2014.
De la mateixa manera el Decret 219/2015, de 4 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova l’oferta d’ocupació pública
de 2015 per al personal de l’administració de la Generalitat
(DOCV número 7674, de 9 de desembre de 2015), inclou 12
places corresponents a llocs de treball del cos superior de
gestió de tributs de l’administració de la Generalitat dotats
pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de
treball aprovades, i, així mateix, està previst que l’oferta
d’ocupació pública de 2016 continga la resta de les places
corresponents a llocs de treball del cos superior de gestió de
tributs de l’administració de la Generalitat no inclosos en les
ofertes d’ocupació pública de 2014 i 2015.
De la misma manera el Decreto 219/2015, de 4 de diciembre,
del Consell, por el que se aprueba la oferta de empleo público
de 2015 para el personal de la administración de la Generalitat
(DOCV número 7674, de 9 de diciembre de 2015), incluye 12
plazas correspondientes a puestos de trabajo del cuerpo superior
de gestión de tributos de la administración de la Generalitat
dotados presupuestariamente e incluidos en las relaciones de
puestos de trabajo aprobadas, y, asimismo, está previsto que la
oferta de empleo público de 2016 contenga el resto de las plazas
correspondientes a puestos de trabajo del cuerpo superior de
gestión de tributos de la administración de la Generalitat no
incluidos en las ofertas de empleo público de 2014 y 2015.
Per tant, fins al moment en què prenguen possessió els
aspirants aprovats en les convocatòries de proves selectives
d’accés al cos superior de gestió de tributs de l’administració
de la Generalitat, derivades de les ofertes d’ocupació pública
de 2014, 2015 i la prevista de 2016, no es produeix una
disminució de personal en l’administració tributària atès
que es manté la borsa de treball amb aquell personal interí
que participa en el procés selectiu, per la qual cosa no hi ha
raó per a témer els efectes negatius i les disfuncions que
sa senyoria assenyala mentre es culmina la reorganització
quant a pèrdua de capacitat inspectora i pèrdua d’ingressos
que això puga comportar, retard de procediments o menor
atenció als contribuents. I, al contrari, quan la reorganització
haja estat conclosa haurà augmentat el nombre de llocs de
treball del personal tècnic de l’administració tributària de
la Generalitat i tot el personal funcionari que prestarà els
seus serveis en els llocs de treball del cos superior tècnic
d’inspectors de tributs de l’administració i del cos superior
de gestió de tributs serà personal funcionari de carrera,
circumstància que redundarà en una millora de la capacitat
tècnica i especialització, superant-se les disfuncions que
Por tanto, hasta el momento en que tomen posesión los aspirantes aprobados en las convocatorias de pruebas selectivas de
acceso al cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat, derivadas de las ofertas de empleo
público de 2014, 2015 y la prevista de 2016, no se produce
una disminución de personal en la administración tributaria
dado que se mantiene la bolsa de trabajo con aquel personal
interino que participa en el proceso selectivo, por lo que no hay
razón para temer los efectos negativos y las disfunciones que su
señoría señala mientras se culmina la reorganización en cuanto
a pérdida de capacidad inspectora y pérdida de ingresos que eso
pueda comportar, retraso de procedimientos o menor atención
a los contribuyentes. Y, al contrario, cuando la reorganización
haya estado concluida habrá aumentado el número de puestos
de trabajo del personal técnico de la administración tributaria
de la Generalitat y todo el personal funcionario que prestará sus
servicios en los puestos de trabajo del cuerpo superior técnico
de inspectores de tributos de la administración y del cuerpo
superior de gestión de tributos será personal funcionario
de carrera, circunstancia que redundará en una mejora
de la capacidad técnica y especialización, superándose las
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13869
ocasiona en l’actualitat l’existència d’un elevat nombre de
personal funcionari interí.
disfunciones que ocasiona en la actualidad la existencia de un
elevado número de personal funcionario interino.
En concret i pel que fa a les qüestions referides als serveis
territorials i la seua capacitat d’atendre el dret dels contribuents a ser informats i assistits sobre l’exercici dels seus
drets i el compliment de les seues obligacions tributàries, i la
referència de sa senyoria a l’exercici de funcions de direcció
per part d’inspectors interins, cal assenyalar que l’atenció
presencial al contribuent en matèria tributària la presta el
personal adscrit als diferents departaments, dependències,
delegacions o serveis de l’Institut Valencià d’Administració
Tributària o, si escau, de les oficines liquidadores, que
correspon per la matèria (gestió, recaptació, inspecció o
revisió en via administrativa), així com per mitjà del portal
tributari <http://www.hisenda.gva.es/web/tributos-y-juego/
subhome-tributos> i l’assistència telefònica (012), i que els
llocs de direcció establerts en el Decret 153/2015, de 18 de
setembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic
i funcional de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic o, si
escau, en el Decret 84/2015, de 29 de maig, del Consell, pel
qual s’aprova l’Estatut de l’Institut Valencià d’Administració
Tributària i es modifica el Reglament orgànic i funcional de
la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, aprovat
pel Decret 20/2013, de 25 de gener, del Consell, sempre
han estat exercits per personal funcionari de carrera
pertanyent al cos superior tècnic d’inspectors de tributs de
l’administració de la Generalitat.
En concreto y por lo que respecta a las cuestiones referidas a
los servicios territoriales y su capacidad de atender el derecho
de los contribuyentes a ser informados y asistidos sobre el
ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones
tributarias, y la referencia de su señoría al ejercicio de funciones
de dirección por parte de inspectores interinos, hay que señalar
que la atención presencial al contribuyente en materia tributaria
la presta el personal adscrito a los diferentes departamentos,
dependencias, delegaciones o servicios del Instituto Valenciano
de Administración Tributaria o, en su caso, de las oficinas liquidadoras, que corresponde por la materia (gestión, recaudación,
inspección o revisión en vía administrativa), así como mediante
el portal tributario <http://www.hisenda.gva.es/web/tributos-yjuego/subhome-tributos> i la asistencia telefónica (012), y que
los puestos de dirección establecidos en el Decreto 153/2015,
de 18 de septiembre, del Consell, por el que se aprueba el
Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Hacienda
y Modelo Económico o, en su caso, en el Decreto 84/2015, de
29 de mayo, del Consell, por el que se aprueba el Estatuto del
Instituto Valenciano de Administración Tributaria y se modifica el
Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Hacienda
y Administración Pública, aprobado por el Decreto 20/2013, de
25 de enero, del Consell, siempre han sido ejercidos por personal
funcionario de carrera perteneciente al cuerpo superior técnico
de inspectores de tributos del administración de la Generalitat.
Com a última qüestió en matèria de personal, s’interessa
sa senyoria sobre la condició del personal auxiliar i
administratiu de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
com a pertanyent a l’administració general de la Generalitat
i el suposat inconvenient que això puga suposar pel que fa
a la falta de coneixements tributaris. Respecte d’això cal
assenyalar que, de conformitat amb el que hi ha establert en
l’article 23 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat,
d’ordenació i gestió de la funció pública Valenciana, els
cossos de l’administració de la Generalitat, d’acord amb la
naturalesa de les funcions que hagen de realitzar, s’agrupen
en els sectors funcionarials d’administració general i administració especial, als efectes de l’establiment d’itineraris
professionals.
Como última cuestión en materia de personal, se interesa
su señoría sobre la condición del personal auxiliar y
administrativo de la Conselleria de Hacienda y Modelo
Económico como perteneciendo a la administración general
de la Generalitat y el supuesto inconveniente que ello pueda
suponer por lo que respecta a la falta de conocimientos
tributarios. Al respecto cabe señalar que, de conformidad
con lo establecido en el artículo 23 de la Ley 10/2010, de 9 de
julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la función
pública Valenciana, los cuerpos de la administración de la
Generalitat, de acuerdo con la naturaleza de las funciones
que deban realizar, se agrupan en los sectores funcionariales
de administración general y administración especial, a los
efectos del establecimiento de itinerarios profesionales.
En aquest sentit, pertanyen als cossos del sector
d’administració general els que tenen atribuïdes funcions
comunes en l’exercici de l’activitat administrativa, mentre
que són cossos del sector d’administració especial els que
tenen atribuïdes funcions que tinguen relació amb l’exercici
d’una professió determinada, i l’annex I de l’esmentada
llei, assenyala com funcions del cos administratiu de
l’administració de la Generalitat (C1-01) «activitats administratives de col·laboració, tramitació, preparació, comprovació, actualització, elaboració administració de dades,
inventari de béns i materials, inspecció d’activitats, tasques
ofimàtiques, manuals o de càlcul numèric, d’informació i
despatx o d’atenció al públic i altres relacionades amb les
anteriors que, per la seua complexitat, no siguen pròpies dels
cossos superiors o del de gestió». Així mateix, quant a les
funcions del cos auxiliar de l’administració de la Generalitat
(C2-01), les funcions, segons les escales, són per a l’escala
C2-01-01, auxiliar de gestió, «realització d’activitats
administratives de caràcter auxiliar, ofimàtica, despatx i
registre de correspondència, fitxer classificació de documents, manipulació bàsica de màquines i equips informàtics,
En este sentido, pertenecen a los cuerpos del sector de administración general los que tienen atribuidas funciones comunes en el
ejercicio de la actividad administrativa, mientras que son cuerpos
del sector de administración especial los que tienen atribuidas
funciones a que tengan relación con el ejercicio de una profesión
determinada, y el anexo I de la mencionada ley, señala como
funciones del cuerpo administrativo de la administración de la
Generalitat (C1-01) «actividades administrativas de colaboración,
tramitación, preparación, comprobación, actualización, elaboración administración de datos, inventario de bienes y materiales,
inspección de actividades, tareas ofimáticas, manuales o de
cálculo numérico, de información y despacho o de atención
al público y otros relacionadas con las anteriores que, por su
complejidad, no sean propias de los cuerpos superiores o del de
gestión». Asimismo, en cuanto a las funciones del cuerpo auxiliar
de la administración de la Generalitat (C2-01), las funciones,
según las escaleras, son para la escalera C2-01-01, auxiliar de
gestión, «realización de actividades administrativas de carácter
auxiliar, ofimática, despacho y registro de correspondencia,
fichero clasificación de documentos, manipulación básica de
máquinas y equipos informáticos, cálculos sencillos, transcripción
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13870
càlculs senzills, transcripció i tramitació de documents,
arxiu, classificació i registre, atenció al públic o altres
relacionades amb les anteriors»; i per a l’escala C2-01-02,
auxiliar de serveis: «realització d’activitats administratives
de classificació arxivament de documents i correspondència,
així com d’execució i seguiment de les tasques i procediments
administratius de tràmit, maneig d’equips i eines ofimàtiques,
com també fotocopiadores i altres màquines anàlogues,
trasllat de documents i objectes no pesats [...] Controlar els
accessos als edificis i les dependències i atenció al públic,
com també obrir i tancar els centres i els edificis».
y tramitación de documentos, archivo, clasificación y registro,
atención al público u otros relacionadas con las anteriores»; y
para la escalera C2-01-02, auxiliar de servicios: «realización de
actividades administrativas de clasificación archivo de documentos y correspondencia, así como de ejecución y seguimiento de las
tareas y procedimientos administrativos de trámite, manejo de
equipos y herramientas ofimáticas, como también fotocopiadoras
y otras máquinas análogas, traslado de documentos y objetos no
pesados [...] Controlar los accesos a los edificios y las dependencias y atención al público, así como abrir y cerrar los centros y los
edificios».
Les funcions assenyalades per a aquests cossos no tenen,
per tant, una naturalesa especialitzada en matèria de tributs
i, en aquest sentit cal ressaltar que, des de la creació de la
Generalitat, el personal auxiliar i administratiu que presta els
seus serveis en l’administració tributària sempre ha pertangut al grup d’administració general. Els cossos especialitzats
són aquells les funcions dels quals requereixen coneixements
específicament tributaris: en concret el cos superior tècnic
d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat
(A1-04), les funcions del qual són dirigir, programar, estudiar,
proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar,
assessorar i, en general, aquelles funcions de nivell superior
comú a l’activitat administrativa tributària. En particular, les
corresponents a l’aplicació dels tributs, a la potestat sancionadora en matèria de tributs i la revisió en via administrativa
de les anteriors que competesquen a la Generalitat, excepte
les pròpies del nivell directiu òrgans superiors mencionats en
l’article 67 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,
i el cos superior de gestió de tributs de l’administració de la
Generalitat (A2-30), encarregat de les activitats de suport i
col·laboració tècnica amb el cos superior tècnic d’inspectors
de tributs en les tasques administratives de programació,
estudi, proposta, coordinació, gestió, control, inspecció i
assessorament, comuns a l’activitat administrativa tributària.
Las funciones señaladas para estos cuerpos no tienen, por tanto,
una naturaleza especializada en materia de tributos y, en este
sentido hay que resaltar que, desde la creación de la Generalitat,
el personal auxiliar y administrativo que presta sus servicios en
la administración tributaria siempre ha pertenecido al grupo de
administración general. Los cuerpos especializados son aquellos
cuyas funciones requieren conocimientos específicamente
tributarios: en concreto el cuerpo superior técnico de inspectores
de tributos de la administración de la Generalitat (A1-04), cuyas
funciones son dirigir, programar, estudiar, proponer, coordinar,
gestionar, controlar, inspeccionar, asesorar y, en general, aquellas
funciones de nivel superior común a la actividad administrativa
tributaria. En particular, las correspondientes a la aplicación de
los tributos, a la potestad sancionadora en materia de tributos y
la revisión en vía administrativa de las anteriores que competan
a la Generalitat, excepto las propias del nivel directivo órganos
superiores mencionados en el artículo 67 de la Ley 5/1983, de
30 de diciembre, del Consell, y el cuerpo superior de gestión de
tributos de la administración de la Generalitat (A2-30), encargado
de las actividades de apoyo y colaboración técnica con el
cuerpo superior técnico de inspectores de tributos en las tareas
administrativas de programación, estudio, propuesta, coordinación, gestión, control, inspección y asesoramiento, comunes a la
actividad administrativa tributaria.
Per tant l’administració tributària de la Generalitat disposa
de professionals especialitzats per a ocupar aquells llocs
que exerceixen funcions que efectivament requereixen
coneixements especialitzats en matèria tributària, i,
respecte d’aquest personal i per a aprofundir en la seua
professionalització i la seua especialització, en compliment
del que hi ha previst en la disposició transitòria tercera de la
Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera i d’organització de la Generalitat,
i la disposició transitòria cinquena de la Llei 7/2014, de 22
de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i
financera, i d’organització de la Generalitat, s’està realitzant
el procés de reorganització ja referit.
Por tanto, la administración tributaria de la Generalitat cuenta
con profesionales especializados para ocupar aquellos lugares
que ejercen funciones que efectivamente requieren conocimientos especializados en materia tributaria, y, respecto
de este personal y para profundizar en su profesionalización
y su especialización, en cumplimiento de lo previsto en la
disposición transitoria tercera de la Ley 5/2013, de 23 de
diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y
financiera y de organización de la Generalitat, y la disposición
transitoria quinta de la Ley 7/2014, de 22 de diciembre, de
medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de
organización de la Generalitat, se está realizando el proceso
de reorganización ya referido.
València, 19 de febrer de 2016
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic
Valencia, 19 de febrero de 2016
El conseller de Hacienda y Modelo Económico
Resposta a la pregunta número 1.978 al Consell sobre
mesures per a detectar noves drogues sintètiques, que
formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup
Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.702).
Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.689
Respuesta a la pregunta número 1.978 al Consell sobre
medidas para detectar nuevas drogas sintéticas, que
formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.702).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.689
Encara que entre les competències legalment atribuïdes
a la Unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat
Aunque entre las competencias legalmente atribuidas a
la Unidad de la Policía Nacional adscrita a la Comunitat
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13871
Valenciana no es troben les específiques relatives a la investigació dels delictes relacionats amb el tràfic de drogues,
sí que es realitzen labors genèriques de prevenció de la
delinqüència i es col·labora amb la resta de forces i cossos de
seguretat en matèria de seguretat ciutadana. D’altra banda i
com a conseqüència de la pròpia activitat policial de la unitat,
també s’intervé i tramita en via administrativa o judicial
qualsevol circumstància relacionada amb la tinença, consum,
cultiu o altres relacionades amb el tràfic de drogues.
Valenciana no se encuentran las específicas relativas a la
investigación de los delitos relacionados con el tráfico de
drogas, sí que se realizan labores genéricas de prevención de la
delincuencia y se colabora con el resto de fuerzas y cuerpos de
seguridad en materia de seguridad ciudadana. Por otra parte y
como consecuencia de la propia actividad policial de la unidad,
también se interviene y tramita en vía administrativa o judicial
cualquier circunstancia relacionada con la tenencia, consumo,
cultivo u otras relacionadas con el tráfico de drogas.
Així, durant el passat any 2015, la unitat adscrita va intervenir 86,7 quilograms de marihuana; 690,7 grams d’haixix;
184,9 grams de cocaïna; i 1.392 dosi de substàncies psicotròpiques. Actuacions que van motivar les corresponents
diligències en comissaries de la Policia Nacional i casernes
de la Guàrdia Civil, a més de 2.959 propostes de sanció, per
tinença o consum de drogues en la via pública, en aplicació
de la Llei orgànica 4/2015 sobre protecció de la seguretat
ciutadana.
Así, durante el pasado año 2015, la unidad adscrita intervino
86,7 kilogramos de marihuana; 690,7 gramos de hachís;
184,9 gramos de cocaína; y 1.392 dosis de sustancias psicotrópicas. Actuaciones que motivaron las correspondientes
diligencias en comisarías de la Policía Nacional y cuarteles de
la Guardia Civil, además de 2.959 propuestas de sanción, por
tenencia o consumo de drogas en la vía pública, en aplicación
de la Ley orgánica 4/2015 sobre protección de la seguridad
ciudadana.
Per part de la unitat adscrita no es té constància de noves
drogues sintètiques perilloses a la Comunitat Valenciana.
Por parte de la unidad adscrita no se tiene constancia
de nuevas drogas sintéticas peligrosas en la Comunitat
Valenciana.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes número 1.979 a 1.981 al
Consell sobre la campanya de prevenció per nevades,
que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del
Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina
5.703). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.689
Respuesta a las preguntas número 1.979 a 1.981 al Consell
sobre la campaña de prevención por nevadas, que formula
el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.703).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.689
La campanya de prevenció de nevades és una campanya
de caràcter informatiu als ajuntaments i la ciutadania en
general, l’objectiu de la qual és prevenir la incidència d’aquest
risc meteorològic en el territori de la Comunitat Valenciana
i, en especial, en aquells municipis on la presència del risc és
més probable (cota > 800 m). El desenvolupament d’aquesta
campanya no té incidència en els pressuposts de l’Agència de
Seguretat i Resposta a les Emergències, que no disposa d’una
línia pressupostària específica per a aquest fi.
La campaña de prevención de nevadas es una campaña de
carácter informativo a los ayuntamientos y la ciudadanía en
general, cuyo objetivo es prevenir la incidencia de este riesgo
meteorológico en el territorio de la Comunitat Valenciana
y, en especial, en aquellos municipios donde la presencia
del riesgo es más probable (cota > 800 m). El desarrollo de
esta campaña no tiene incidencia en los presupuestos de la
Agencia de Seguridad y Respuesta a las Emergencias, que no
dispone de una línea presupuestaria específica para este fin.
El procediment d’actuació enfront del risc de nevades,
estableix l’estructura i l’organització, com també els
protocols operatius que han de seguir-se per a assegurar
una adequada coordinació dels diferents organismes que
intervenen. En aquest sentit, tal com s’indica en l’esmentat
procediment, el Centre de Coordinació d’Emergències és
l’organisme encarregat de comunicar les preemergències i
emergències a tots els organismes que participen de la gestió
d’aquest risc. Així mateix, el procediment d’actuació preveu
la constitució d’un centre de coordinació de carreteres,
des del qual es coordina l’actuació dels organismes que són
competents en esta matèria, entre els quals es troben, sens
dubte, les diputacions provincials.
El procedimiento de actuación frente al riesgo de nevadas,
establece la estructura y organización, así como los
protocolos operativos que han de seguirse para asegurar una
adecuada coordinación de los diferentes organismos que
intervienen. En este sentido, tal y como se indica en el citado
procedimiento, el Centro de Coordinación de Emergencias
es el organismo encargado de comunicar las preemergencias
y emergencias a todos los organismos que participan de
la gestión de este riesgo. Asimismo, el procedimiento de
actuación prevé la constitución de un centro de coordinación
de carreteras, desde el cual se coordina la actuación de los
organismos que son competentes en esta materia, entre los
que se encuentran, sin duda, las diputaciones provinciales.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13872
Resposta a la pregunta número 1.982 a la consellera
d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural sobre la Carta mundial de turisme
sostenible 2015, que formula el diputat Vicent Arques
Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48,
pàgina 5.704). Resposta RE número 15.271
Respuesta a la pregunta número 1.982 a la consellera
de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático
y Desarrollo Rural sobre la Carta mundial de turismo
sostenible 2015, que formula el diputado Vicent Arques
Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número
48, página 5.704). Respuesta RE número 15.271
La Carta mundial del turisme sostenible, adoptada en la
Cimera Mundial del Turisme Sostenible, celebrada a Vitòria
els dies 26 i 27 de novembre de l’any passat, estableix
un marc d’acords i crides a l’acció respecte als diferents
agents implicats. Cal indicar que aquesta conselleria ja està
desenvolupant actuacions dins d’aquest marc, amb respecte
a la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat,
d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana,
en especial, quant a la promoció del desenvolupament
sostenible i la protecció del medi ambient. En aquest
sentit, els punts bàsics d’aquesta carta s’han incorporat
implícitament en les campanyes de promoció i difusió dels
parcs naturals protegits.
La Carta mundial del turismo sostenible, adoptada en la
Cumbre Mundial del Turismo Sostenible, celebrada en
Vitoria los días 26 y 27 de noviembre del año pasado,
establece un marco de acuerdos y llamadas a la acción
con respecto a los diferentes agentes implicados. Hay que
indicar que esta conselleria ya está desarrollando actuaciones dentro de dicho marco, con respecto a la Ley 11/1994,
de 27 de diciembre, de la Generalitat, de espacios naturales
protegidos de la Comunitat Valenciana, en especial,
en cuanto a la promoción del desarrollo sostenible y la
protección del medio ambiente. En este sentido, los puntos
básicos de esta carta se han incorporado implícitamente
en las campañas de promoción y difusión de los parques
naturales protegidos.
Així, des d’aquesta conselleria es potencia la marca «Parcs
Naturals de la Comunitat Valenciana», un distintiu que
concedeix la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació
Ambiental als productes naturals, productes artesans i activitats de turismes de la natura, obtinguts, elaborats i prestats
dins de l’àrea socioeconòmica dels parcs naturals. D’acord
amb el Decret 26/2011, de 18 de març, del Consell, sobre
règim jurídic i el procediment de concessió de la llicència d’ús
de la marca «Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana», per
tal d’obtenir la certificació per a l’ús d’aquesta marca s’han de
complir determinats requisits, entre els quals hi ha que s’han
d’implementar mesures mediambientals per tal de reduir
l’impacte sobre el parc natural. Si bé, d’acord amb criteris
d’usos sostenibles dels recursos naturals, i amb la cerca de
models innovadors d’ecodesenvolupament, reforçant el
compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat ambiental.
Así, desde esta conselleria se potencia la marca «Parques
Naturales de la Comunitat Valenciana», un distintivo que
concede la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación
Ambiental a los productos naturales, productos artesanos y
actividades de turismos de la naturaleza, obtenidos, elaborados
y prestados dentro del área socioeconómica de los parques
naturales. De acuerdo con el Decreto 26/2011, de 18 de marzo,
del Consell, sobre régimen jurídico y el procedimiento de
concesión de la licencia de uso de la marca «Parques Naturales
de la Comunitat Valenciana», para obtener la certificación para
el uso de esta marca se deben cumplir determinados requisitos,
entre los que se encuentra que deben implementar medidas
medioambientales para reducir el impacto sobre el parque
natural. Si bien, de acuerdo con criterios de usos sostenibles
de los recursos naturales, y a la busca de modelos innovadores
de ecodesarrollo, reforzando el compromiso con el medio
ambiente y la sostenibilidad ambiental.
València, 5 de febrer de 2016
La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural
Valencia, 5 de febrero de 2016
La consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio
Climático y Desarrollo Rural
Resposta a la pregunta número 1.983 al Consell sobre
l’activitat de l’oficina de Brussel·les, que formula el diputat
Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista
(BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta del secretari
autonòmic de Presidència RE número 15.366
Respuesta a la pregunta número 1.983 al Consell sobre la
actividad de la oficina de Bruselas, que formula el diputado
Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista
(BOC número 48, página 5.704). Respuesta del secretario
autonómico de Presidencia RE número 15.366
L’activitat de l’Oficina de Brussel·les al llarg de 2015 es
distingeix clarament amb les iniciatives engegades a la
Direcció de Relacions amb la Unió Europea (DGRUE) amb el
nou govern de la Generalitat després del 24 de maig.
La actividad de la Oficina de Bruselas a lo largo de 2015 se
distingue claramente con las iniciativas puestas en marcha a la
Dirección de Relaciones con la Unión Europea (DGRUE) con el
nuevo gobierno de la Generalitat después del 24 de mayo.
Al primer semestre tan sols es va mantenir l’activitat que,
obligatòriament, corresponia a la Comunitat Valenciana de
seguiment a les activitats del Consell d’Agricultura de la Unió
Europea, sense cap fet per destacar. També es va participar
en la conferència per a analitzar el Fons Europeu d’Inversions
Estratègiques (Pla Juncker) i el seu impacte en les finances
regionals i locals celebrat el 15 d’abril de 2015.
En el primer semestre tan solo se mantuvo la actividad que,
obligatoriamente, le correspondía a la Comunitat Valenciana
de seguimiento a las actividades del Consejo de Agricultura
de la Unión Europea, sin ningún hecho a destacar. También se
participó en la conferencia para analizar el Fondo Europeo de
Inversiones Estratégicas (Plan Juncker) y su impacto en las
finanzas regionales y locales celebrado el 15 de abril de 2015.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13873
És, per tant, a partir de la segona meitat de l’any quan comencen a intensificar-se les activitats, i s’organitzen 15 visites
per a alts càrrecs des del mes de setembre, en contra de una
única agenda amb l’anterior govern popular. Recordem que la
nova DGRUE va ser nomenada el 24 de juliol i el mes d’agost
l’oficina va estar tancada.
Es, por tanto, a partir de la segunda mitad del año cuando
empiezan a intensificarse las actividades, organizándose
15 visitas para altos cargos desde el mes de septiembre, en
contra de una única agenda con el anterior gobierno popular.
Recordemos que la nueva DGRUE fue nombrada el 24 de
julio y el mes de agosto la oficina estuvo cerrada.
És també al segon semestre quan es va adquirir protagonisme amb el seguiment del Consell d’Educació i Cultura de
la Unió Europea en matèria de esport, tasca que també ens
va correspondre, amb la reunió de novembre, en la qual va
participar, amb una intervenció en valencià, el conseller de
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, la
primera vegada que s’utilitzava en seu europea. Respecte a
la participació de la comunitat en el Comitè de les Regions,
el primer semestre de 2015 es van presentar vuit esmenes
pròpies i es va donar suport a 106 presentades per altres
membres del comitè. Igualment es va assistir a les dues
comissions ECOS, a les tres reunions de l’Intergrup de Salut i
a una reunió a nivell tècnic de l’Intergrup de l’Automòbil, del
qual la comunitat formava part tan sols com a membre.
Es también en el segundo semestre cuando se adquirió
protagonismo con el seguimiento del Consejo de Educación
y Cultura de la Unión Europea en materia de deporte, tarea
que también nos correspondió, con la reunión de noviembre,
en la que participó, con una intervención en valenciano, el
conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte,
Vicent Marzà, la primera vez que se utilizaba en sede
europea. Con respecto a la participación de la comunidad en
el Comité de las Regiones, en el primer semestre de 2015
se presentaron ocho enmiendas propias y se apoyaron 106
presentadas por otros miembros del comité. Igualmente
se asistió a las dos comisiones ECOS, a las tres reuniones
del Intergrupo de Salud y a una reunión a nivel técnico del
Intergrupo del Automóvil, del cual la comunidad formaba
parte tan solo como miembro.
Però és a partir de la nova legislatura quan es pren la decisió
de que la Comunitat Valenciana estiga al lloc que li pertoca
a Europa i presenta la candidatura del Molt Honorable
President Ximo Puig com a president de l’Intergrup de
l’Automòbil, el lobby regional més important que hi ha
al Comité de les Regions i que representa a 53 regions
europees amb indústria automobilística. La presidència
valenciana va ser aprovada per aclamació.
Pero es a partir de la nueva legislatura cuando se toma la
decisión de que la Comunitat Valenciana esté en el lugar
que le corresponde en Europa y presenta la candidatura del
Molt Honorable President Ximo Puig como presidente del
Intergrupo del Automóvil, el lobby regional más importante
que hay en el Comité de las Regiones y que representa a
53 regiones europeas con industria automovilística. La
presidencia valenciana fue aprobada por aclamación.
Cal recordar que, amb el nou equip de govern després de
les eleccions autonòmiques, el president de la Generalitat i
la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, van ser nomenats
membres titular i suplent, respectivament, del Comitè de les
Regions. Pel que fa a les iniciatives, en aquest segon semestre
es van presentar quatre esmenes i es va donar suport a setze,
i es va fer el seguiment de les tres comissions ECON i altres
tantes COTER celebrades fins a final d’any.
Hay que recordar que, con el nuevo equipo de gobierno después
de las elecciones autonómicas, el presidente de la Generalitat y
la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático
y Desarrollo Rural, Elena Cebrián, fueron nombrados miembros
titular y suplente, respectivamente, del Comité de las Regiones.
Por lo que respecta a las iniciativas, en este segundo semestre
se presentaron cuatro enmiendas y se apoyaron dieciséis, y se
hizo el seguimiento de las tres comisiones ECON y otros tantas
COTER celebradas hasta final de año.
A més del suport tècnic a les agendes oficials dels alts
càrrecs ja esmentat i en sintonia amb les prioritats d’aquesta
Presidència, es va impulsar la participació de la Generalitat
en la xarxa NECSTouR, la xarxa més activa d’autoritats
regionals de turisme.
Además de la asistencia técnica a las agendas oficiales
de los altos cargos ya mencionada y en sintonía con las
prioridades de esta Presidencia, se impulsó la participación
de la Generalitat en la red NECSTouR, la red más activa de
autoridades regionales de turismo.
L’oficina també va facilitar la participació en les activitats de
la setmana europea dels Open Days (13 a 15 d’octubre) i va
treballar activament per què el Molt Honorable President
i la Comunitat Valenciana formen part de l’Assemblea
Regional i Local Euromediterrània (ARLEM) per al període
de 2015-2017, i contribuir a la cooperació i el suport a les
reformes democràtiques i socials en els països riberencs del
nord d’Àfrica, en un moment marcat per la crisi dels refugiats,
la prevenció del terrorisme i la radicalització.
La oficina también facilitó la participación en las actividades
de la semana europea de los Open Days (13 a 15 de octubre) y
trabajó activamente para que el Molt Honorable President y la
Comunitat Valenciana formen parte de la Asamblea Regional
y Local Euromediterránea (ARLEM) para el período de 20152017, contribuyendo a la cooperación y el apoyo a las reformas
democráticas y sociales en los países ribereños del norte de
África, en un momento marcado por la crisis de los refugiados, la
prevención del terrorismo y la radicalización.
Junt amb aquesta activitat, l’Oficina ha treballat en la
captació d’informació estratègica sobre oportunitats de
finançament i normativa en elaboració en la Unió Europea,
informació que es tramet immediatament al departament
competent de la Generalitat per a facilitar una ràpida reacció
i posicionament. Així, s’ha incidit especialment en els àmbits
d’ocupació, fons estructurals i política de cohesió, agenda
Junto a esta actividad, la Oficina ha trabajado en la captación
de información estratégica sobre oportunidades de
financiación y normativa en elaboración en la Unión Europea,
información que se remite inmediatamente al departamento
competente de la Generalitat para facilitar una rápida
reacción y posicionamiento. Así, se ha incidido especialmente
en los ámbitos de empleo, fondos estructurales y política de
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
digital, corredor mediterrani i programa Connectar Europa,
agricultura, educació, i justícia i interior.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Pàg. 13874
cohesión, agenda digital, corredor mediterráneo y programa
Conectar Europa, agricultura, educación, y justicia e interior.
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.984 al Consell sobre
ocupació hotelera i visitants, que formula el diputat
Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista
(BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta del secretari
autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 1.984 al Consell sobre
empleo hotelero y visitantes, que formula el diputado
Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista
(BOC número 48, página 5.704). Respuesta del secretario
autonómico de Presidencia RE número 14.687
En 2015 va augmentar el volum de viatgers (6,1%) i de
pernoctacions (5,1%).
En 2015 aumentó el volumen de viajeros (6,1%) y de
pernoctaciones (5,1%).
Els residents a Espanya van incrementar els viatges (6,9%) i
les pernoctacions (4,3%). En concret, les pernoctacions amb
origen a la comunitat de Madrid han augmentat un 4,8% i
les pernoctacions amb origen a la Comunitat Valenciana, un
8,3%.
Los residentes en España incrementaron los viajes (6,9%) y
las pernoctaciones (4,3%). En concreto, las pernoctaciones
con origen en la comunidad de Madrid han aumentado
un 4,8% y las pernoctaciones con origen en la Comunitat
Valenciana, un 8,3%.
La demanda estrangera ha incrementat els viatgers (4,7%)
i les pernoctacions (6,2%). L’emissor britànic acumula un
increment del nombre de pernoctacions del 14%, i també
creix la resta dels principals mercats, excepte el nòrdic i
l’alemany. El mercat rus acumula un descens del 41,2%.
La demanda extranjera ha incrementado los viajeros (4,7%)
y las pernoctaciones (6,2%). El emisor británico acumula un
incremento del número de pernoctaciones del 14%, y también
crece el resto de los principales mercados, excepto el nórdico y
el alemán. El mercado ruso acumula un descenso del 41,2%.
L’informe complet sobre aquesta qüestió es pot descarregar
en <http://www.turisme.gva.es/turisme/va/files/pdf/estadistiquesdeturisme/coyuntura/Hotelera_des2015val.pdf>.
El informe completo sobre esta cuestión se puede descargar
en <http://www.turisme.gva.es/turismo/va/filas/pdf/estadistiquesdeturisme/coyuntura/Hotelera_des2015val.pdf>.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.985 al Consell sobre
la campanya turística de l’estiu de 2015, que formula el
diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 1.985 al Consell sobre
la campaña turística del verano de 2015, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.704). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme realitza tots els anys un
balanç detallat amb l’anàlisi de la temporada estival a partir
de les dades de Frontur-Egatur i Familitur-Comunitat
Valenciana, fruit de la col·laboració amb Turespaña, i de les
enquestes d’ocupació en allotjaments turístics de l’Institut
Nacional d’Estadística. Aquests informes estan disponibles
en l’apartat Estadístiques de Turisme de la web institucional
de l’Agència Valenciana del Turisme.
La Agencia Valenciana del Turismo realiza todos los años un
balance detallado con el análisis de la temporada estival a
partir de los datos de Frontur-Egatur y Familitur-Comunitat
Valenciana, fruto de la colaboración con Turespaña, y de las
encuestas de empleo en alojamientos turísticos del Instituto
Nacional de Estadística. Estos informes están disponibles en
el apartado Estadísticas de Turismo de la web institucional de
la Agencia Valenciana del Turismo.
L’informe corresponent a la darrera temporada estival es pot
descarregar en: <http://www.turisme.gva.es/turisme/va/
filesipdf/estadistiquesdeturisme/anuarios/Estiu2015_junago_val.pdf>.
El informe correspondiente a la última temporada estival
se puede descargar en: <http://www.turisme.gva.es/
turismo/va/filesipdf/estadistiquesdeturisme/anuarios/
Estiu2015_jun-ago_val.pdf>.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Resposta a les preguntes números 1.986 i 1.990 al Consell
sobre el conveni amb els municipis turístics, que formula
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Respuesta a las preguntas números 1.986 y 1.990 al Consell
sobre el convenio con los municipios turísticos, que formula
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13875
el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgines 5.705 i 5.706).
Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.687
el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, páginas 5.705 y 5.706).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.687
La Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme, de la Comunitat
Valenciana, crea i regula la figura del municipi turístic i
possibilita la signatura de tres tipus de convenis:
La Ley 3/1998, de 21 de mayo, de turismo, de la Comunitat
Valenciana, crea y regula la figura del municipio turístico y
posibilita la celebración de tres tipos de convenios:
1. Convenis per a la compensació financera, dirigits a
compensar l’esforç financer addicional realitzat en aquelles
partides que patesquen increments que no puguen ser
pagats a través de tributs, i sempre que l’increment
d’aquestes partides haja estat generat pel caràcter turístic
del municipi.
1. Convenios para la compensación financiera, dirigidos a
compensar el esfuerzo financiero adicional realizado en
aquellas partidas que sufran incrementos que no puedan ser
pagados a través de tributos, y siempre que el incremento de
estas partidas haya sido generado por el carácter turístico
del municipio.
2. Convenis per a l’adaptació dels municipis turístics, dirigits
a l’adaptació dels municipis turístics mitjançant el finançament de projectes que tinguen com a objecte la millora
d’espais d’ús turístic o de serveis tendents a configurar un
producte turístic més competitiu i a comunicar una imatge
d’oferta de qualitat. Des de 2015 no se subscriu aquest tipus
de convenis entre l’agència i els municipis turístics, ja que la
cooperació s’articula a través de la convocatòria d’ajudes en
règim de pública concurrència.
2. Convenios para la adaptación de los municipios turísticos,
dirigidos a la adaptación de los municipios turísticos
mediante la financiación de proyectos que tengan como
objeto la mejora de espacios de uso turístico o de servicios
tendentes a configurar un producto turístico más competitivo y a comunicar una imagen de oferta de calidad. Desde
2015 no se suscribe este tipo de convenios entre la agencia
y los municipios turísticos, ya que la cooperación se articula
a través de la convocatoria de ayudas en régimen de pública
concurrencia.
3. Convenis per a la competitivitat i comunicació, per a donar
suport a la promoció i comercialització a través d’accions
realitzades fora de la comunitat. Des de 2004 no se subscriu
aquest tipus de convenis entre l’agència i els municipis
turístics, ja que la cooperació en aquesta matèria s’articula a
través de les marques turístiques territorials.
3. Convenios para la competitividad y comunicación, para
apoyar la promoción y comercialización a través de acciones
realizadas fuera de la comunidad. Desde 2004 no se suscribe
este tipo de convenios entre la agencia y los municipios
turísticos, ya que la cooperación en esta materia se articula a
través de las marcas turísticas territoriales.
Així doncs, pel que fa a la signatura de convenis per a la
compensació financera, dels 18 municipis que integren
la comarca de la Marina Baixa, fins al moment han estat
declarats turístics els següents: Altea, Benidorm, l’Alfàs
del Pi, la Vila Joiosa, Polop, la Nucia, Callosa d’en Sarrià,
Finestrat, Relleu, Tàrbena i el Castell de Guadalest.
Así pues, por lo que respecta a la firma de convenios para la
compensación financiera, de los 18 municipios que integran
la comarca de la Marina Baixa, hasta el momento han sido
declarados turísticos los siguientes: Altea, Benidorm, L’Alfàs
del Pi, Villajoyosa, Polop, La Nucia, Callosa d’en Sarrià,
Finestrat, Relleu, Tàrbena y El Castell de Guadalest.
En 2015 s’han signat convenis de compensació financera amb
Altea, Benidorm, la Vila Joiosa, Polop i Finestrat.
En 2015 se han firmado convenios de compensación financiera con Altea, Benidorm, Villajoyosa, Polop y Finestrat.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.987 al Consell sobre els
plans de l’Agència Valenciana de Turisme, que formula
el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.705). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 1.987 al Consell sobre los
planes de la Agencia Valenciana de Turismo, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.705). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana del Turisme,
ha engegat en 2016 un nou instrument de cooperació dirigit
als municipis amb la finalitat de promoure l’excel·lència turística sobre la base de l’impuls a la innovació, la modernització
i el foment i consolidació dels nostres productes turístics
des de la perspectiva de l’oferta, atenent fonamentalment
criteris de millora de la competitivitat, la sostenibilitat, la
generació de sinergies amb el litoral i el reequilibri social i
territorial
La Generalitat, a través de la Agencia Valenciana del Turismo,
ha puesto en marcha en 2016 un nuevo instrumento de
cooperación dirigido a los municipios con la finalidad de
promover la excelencia turística sobre la base del impulso a
la innovación, la modernización y el fomento y consolidación
de nuestros productos turísticos desde la perspectiva de la
oferta, atendiendo fundamentalmente a criterios de mejora
de la competitividad, sostenibilidad, generación de sinergias
con el litoral y reequilibro social y territorial
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13876
La iniciativa, que es du a terme en col·laboració amb les
tres diputacions provincials, diferents mancomunitats
de les tres províncies de la Comunitat Valenciana i les
associacions empresarials locals de cada zona sobre la qual
s’actua, s’estructura sota el concepte «Plans territorials de
dinamització turística» i disposa en 2016 amb una dotació
pressupostària per part de l’Agència Valenciana del Turisme
d’un milió d’euros.
La iniciativa, que se lleva a cabo en colaboración con las tres
diputaciones provinciales, diferentes mancomunidades de
las tres provincias de la Comunitat Valenciana y las asociaciones empresariales locales de cada zona sobre la que se
actúa, se estructura bajo el concepto «Planes territoriales de
dinamización turística» y cuenta en 2016 con una dotación
presupuestaria por parte de la Agencia Valenciana del
Turismo de un millón de euros.
Els destinataris són:
Sus destinatarios son:
– Mancomunitat dels Ports
– Mancomunitat de l’Alt Palància
– Mancomunitat de l’Alt Túria
– Mancomunitat de la Vall d’Albaida
– Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat
– Mancomunitat de la Ribera Baixa
– Mancomunitat Espadà-Millars
– Mancomunitat intermunicipal de la Vall de Vinalopó
– Mancomunitat de la Vall de Pop
– Associació intermunicipal Catí, Culla, Benassal i Ares del
Maestrat
–Mancomunidad de Els Ports
– Mancomunidad de El Alto Palancia
– Mancomunidad de El Alto Turia
– Mancomunidad de La Vall d’Albaida
– Mancomunidad de L’Alcoià i el Comtat
– Mancomunidad de La Ribera Baixa
– Mancomunidad Espadán-Mijares
– Mancomunidad intermunicipal de La Vall de Vinalopó
– Mancomunidad de La Vall de Pop
– Asociación intermunicipal Catí, Culla, Benassal y Ares del
Maestrat
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes números 1.988 i 1.989 al Consell
sobre la promoció de les destinacions d’interior, que formula
el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.705). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a las preguntas números 1.988 y 1.989 al Consell
sobre la promoción de las destinos de interior, que formula
el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.705). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
El pla operatiu 2016, desenvolupat entre Turespaña,
l’Agència Valenciana del Turisme i les marques turístiques,
preveu més de 20 accions directament relacionades amb la
promoció del turisme d’interior. Així, s’arrepleguen actuacions de promoció de productes com cicloturisme i estades
esportives en temporada baixa, senderisme, turisme actiu
i de naturalesa. La major part d’aquestes actuacions estan
dirigides a mercats emissors del centre i nord d’Europa i es
desenvoluparan, en part, a la comarca de la Marina Baixa.
El plan operativo 2016, desarrollado entre Turespaña, la
Agencia Valenciana del Turismo y las marcas turísticas,
contempla más de 20 acciones directamente relacionadas con
la promoción del turismo de interior. Así, se recogen actuaciones de promoción de productos como cicloturismo y estancias
deportivas en temporada baja, senderismo, turismo activo
y de naturaleza. La mayor parte de estas actuaciones están
dirigidas a mercados emisores del centro y norte de Europa y
se desarrollarán, en parte, en la comarca de la Marina Baixa.
A més, en 2016 l’Agència Valenciana de Turisme participarà,
juntament amb Turespaña, en tres fires de turisme sobre
la matèria: la fira Fiets, a Walderbeurs, a Bèlgica; la Bristh
Birdswatchting Fair, al Regne Unit, i la London Bike Show.
Així mateix, l’Agència Valenciana del Turisme distribuirà
material informatiu de l’oferta turística de turisme d’interior
en més de 25 fires generalistes en l’estranger.
Además, en 2016 la Agencia Valenciana de Turismo participará, junto a Turespaña, en tres ferias de turismo sobre la
materia: la feria Fiets, en Walderbeurs, en Bélgica; la Bristh
Birdswatchting Fair, en Reino Unido, y la London Bike Show.
Asimismo, la Agencia Valenciana del Turismo distribuirá
material informativo de la oferta turística de turismo de
interior en más de 25 ferias generalistas en el extranjero.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.990
Respuesta a la pregunta número 1.990
Vegeu la resposta a la pregunta número 1.986.
Véase la respuesta a la pregunta número 1.986.
Resposta a la pregunta número 1.991 al Consell sobre
el Pla operatiu i de màrqueting, que formula el diputat
Respuesta a la pregunta número 1.991 al Consell sobre el
Plan operativo y de marketing, que formula el diputado
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13877
Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista
(BOC número 48, pàgina 5.706). Resposta del secretari
autonòmic de Presidència RE número 14.687
Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista
(BOC número 48, página 5.706). Respuesta del secretario
autonómico de Presidencia RE número 14.687
En relació amb la Campanya de Comunicació Global 20142015, sobre un muntant total compromès per contracte
d’1.243.140,00 euros + IVA, s’han executat les accions per
un import d’1.213.822.63 euros, la qual cosa suposa un grau
d’execució del 97,64%.
En relación con la Campaña de Comunicación Global 20142015, sobre un montante total comprometido por contrato
de 1.243.140,00 euros + IVA, se han ejecutado las acciones
por un importe de 1.213.822.63 euros, lo cual supone un
grado de ejecución del 97,64%.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes números 1.992 i 1.993 al Consell
sobre el Pla operatiu i de màrqueting, que formula el
diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.706). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a las preguntas números 1.992 y 1.993 al Consell
sobre el Plan operativo y de marketing, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.706). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
El vigent Pla estratègic global de turisme de la Comunitat
Valenciana 2010-2020 es desenvolupa a través de plans
operatius i de màrqueting anuals o plurianuals, en funció
de les prioritats que s’establesquen de comú acord pels
agents turístics representats en el Consell de Turisme de la
Comunitat Valenciana, òrgan de consulta i assessorament
de l’Agència Valenciana del Turisme. Pel que fa al grau
d’execució del Pla operatiu i de màrqueting de la comunitat
valenciana 2014-2015, pot qualificar-se de molt alt en tots
els seus àmbits: promoció turística, suport a la competitivitat
del sector, formació turística, desenvolupament normatiu,
impuls a la innovació i l’esperit emprenedor, entre altres.
El vigente Plan estratégico global de turismo de la Comunitat
Valenciana 2010-2020 se desarrolla a través de planes
operativos y de marketing anuales o plurianuales, en función de
las prioridades que se establezcan de común acuerdo por los
agentes turísticos representados en el Consejo de Turismo de la
Comunitat Valenciana, órgano de consulta y asesoramiento de
la Agencia Valenciana del Turismo. Por lo que respecta al grado
de ejecución del Plan operativo y de marketing de la comunidad
valenciana 2014-2015, puede calificarse de muy alto en todos
sus ámbitos: promoción turística, apoyo a la competitividad del
sector, formación turística, desarrollo normativo, impulso a la
innovación y el espíritu emprendedor, entre otros.
Així, i en l’àmbit de la promoció i comunicació de la nostra
oferta turística, les activitats més destacades durant
l’execució han estat:
Así, y en el ámbito de la promoción y comunicación de
nuestra oferta turística, las actividades más destacadas
durante su ejecución han sido:
El desenvolupament de la campanya de comunicació global
2014-2015.
El desarrollo de la campaña de comunicación global
2014-2015.
La realització de campanyes promocionals dirigides al públic
final (street marketing).
La realización de campañas promocionales dirigidas al
público final (street marketing).
La realització de fires, viatges de familiarització i premsa i
certàmens turístics.
La realización de ferias, viajes de familiarización y prensa y
certámenes turísticos.
El posicionament de l’oferta turística valenciana en internet.
El posicionamiento de la oferta turística valenciana en internet.
El desenvolupament, difusió i comercialització de productes
turístics.
El desarrollo, difusión y comercialización de productos
turísticos.
El desenvolupament de la plataforma tecnològica de
comercialització Travel Open Apps.
El desarrollo de la plataforma tecnológica de comercialización Travel Open Apps.
En termes quantitatius, l’agència ha incrementat notablement el nombre d’actuacions de promoció i difusió de la
imatge turística de la Comunitat Valenciana en coordinació
amb la resta d’administracions (Turespaña, les marques turístiques territorials de la Comunitat Valenciana i els municipis),
amb prop de 180 actuacions promocionals en 2015. Pel que
fa a l’objectiu de desestacionalitzar la demanda turística, la
Comunitat Valenciana ha rebut en 2015 sis milions i mig de
turistes estrangers, amb un increment del 4,3%, i la demanda
turística nacional ha arribat als 16,5 milions de viatgers, la
En términos cuantitativos, la agencia ha incrementado
notablemente el número de actuaciones de promoción y
difusión de la imagen turística de la Comunitat Valenciana en
coordinación con el resto de administraciones (Turespaña, las
marcas turísticas territoriales de la Comunitat Valenciana y los
municipios), con cerca de 180 actuaciones promocionales en
2015. Por lo que respecta al objetivo de desestacionalizar la
demanda turística, la Comunitat Valenciana ha recibido en 2015
seis millones y medio de turistas extranjeros, con un incremento
del 4,3%, y la demanda turística nacional ha llegado a los 16,5
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13878
qual cosa ens situa com a segona destinació nacional per
nombre de pernoctacions després d’Andalusia. Aquests
increments en les xifres de visitants s’han traslladat al repunt
experimentat per l’activitat turística durant 2015 en termes
d’ocupació, amb un increment del nombre d’afiliats a la
Seguretat Social en les empreses d’allotjament, hostaleria i
intermediació turística del 5,5% interanual.
millones de viajeros, situándonos como segundo destino
nacional por número de pernoctaciones después de Andalucía.
Estos incrementos en las cifras de visitantes se han trasladado
al repunte experimentado por la actividad turística durante
2015 en términos de empleo, con un incremento del número de
afiliados a la Seguridad Social en las empresas de alojamiento,
hostelería e intermediación turística del 5,5% interanual.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.994 al Consell sobre
la promoció turística de la Costa Blanca, que formula el
diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.706). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 1.994 al Consell sobre
la promoción turística de la Costa Blanca, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.706). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme i la Fundació Turisme
Benidorm preveuen realitzar conjuntament més de 60
accions del pla operatiu anual per a 2016 juntament amb
Turespaña. Gran part d’aquestes accions es realitzaran en
els mercats emissors més importants per a Benidorm, com el
Regne Unit, Holanda, Bèlgica i els països escandinaus. També
inclourà mercats emissors de creixent importància per a
Benidorm, tals com el mercat rus, el polonès o el francès. S’hi
inclou una gran diversitat d’accions: viatges de familiarització
i premsa, accions destinades al públic final, actuacions de
formació en línia, jornades directes i inverses, accions en
xarxes socials i màrqueting digital.
La Agencia Valenciana del Turismo y la Fundación Turismo
Benidorm prevén realizar conjuntamente más de 60 acciones
del plan operativo anual para 2016 junto a Turespaña. Gran
parte de estas acciones se realizarán en los mercados emisores más importantes para Benidorm, como el Reino Unido,
Holanda, Bélgica y los países escandinavos. También incluirá
mercados emisores de creciente importancia para Benidorm,
tales como el mercado ruso, el polaco o el francés. Se incluye
una gran diversidad de acciones: viajes de familiarización y
prensa, acciones adscritas al público final, actuaciones de
formación en línea, jornadas directas e inversas, acciones en
redes sociales y marketing digital.
La Fundació Turisme Benidorm assistirà juntament amb
l’Agència Valenciana del Turisme a més de 20 fires nacionals
i internacionals en els mercats emissors de major rellevància
per a la destinació Benidorm. Així, a més de les majors
cites del sector com són Fitur, World Travel Market i ITB,
Benidorm tindrà presència en altres certàmens nacionals
com B-Travel (Barcelona), Expo-vacaciones (Bilbao),
Navartur (Pamplona) i Sevatur (Sant Sebastià) i internacionals com Vakantiebeurs (Holanda), Mitt (Rússia) i Salon des
Vacances (Bèlgica), entre altres.
La Fundación Turismo Benidorm asistirá junto a la Agencia
Valenciana del Turismo a más de 20 ferias nacionales e
internacionales en los mercados emisores de mayor relevancia para el destino Benidorm. Así, además de las mayores
citas del sector como son Fitur, World Travel Market y ITB,
Benidorm tendrá presencia en otros certámenes nacionales
como B-Travel (Barcelona), Expo-vacaciones (Bilbao),
Navartur (Pamplona) y Sevatur (San Sebastián) e internacionales como Vakantiebeurs (Holanda), Mitt (Rusia) y Salon
desde Vacances (Bélgica), entre otros.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.995 al Consell sobre
el turisme rus a la Marina Baixa, que formula el diputat
Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista
(BOC número 48, pàgina 5.707). Resposta del secretari
autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 1.995 al Consell sobre el
turismo ruso en la Marina Baixa, que formula el diputado
Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista
(BOC número 48, página 5.707). Respuesta del secretario
autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme, junt a l’Oficina Espanyola
de Turisme a Moscou té previst realitzar dins del pla operatiu
2016 un total de vuit accions en relació amb diversos
productes turístics com el turisme familiar, turisme de salut,
turisme idiomàtic o turisme gastroenològic. La majoria
d’aquestes actuacions està previst que es desenvolupen a la
comarca de la Marina Baixa.
La Agencia Valenciana del Turismo, junto a la Oficina
Española de Turismo en Moscú, tiene previsto realizar dentro
del plan operativo 2016 un total de ocho acciones en relación
con varios productos turísticos como el turismo familiar,
turismo de salud, turismo idiomático o turismo gastroenológico. La mayoría de estas actuaciones está previsto que se
desarrollen en la comarca de la Marina Baixa.
D’altra banda, l’Agència Valenciana del Turisme assistirà a la
fira més important del mercat rus, fira Mitt de Moscou, del
23 al 26 de març de 2016. L’espai destinat per a la Comunitat
Por otro lado, la Agencia Valenciana del Turismo asistirá
a la feria más importante del mercado ruso, feria Mitt de
Moscú, del 23 al 26 de marzo de 2016. El espacio destinado
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Valenciana dins de l’estand de Turespaña acollirà també
la presència de l’oferta turística de Benidorm i de la Costa
Blanca.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Pàg. 13879
para la Comunitat Valenciana dentro del stand de Turespaña
acogerá también la presencia de la oferta turística de
Benidorm y de la Costa Blanca.
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes número 1.996 i 2.010 al Consell
sobre l’autoocupació en matèria turística, que formula
el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgines 5.707 i 5.711).
Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.687
Respuesta a las preguntas número 1.996 y 2.010 al Consell
sobre el autoempleo en materia turística, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, páginas 5.707 y 5.711).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.687
El nou enfocament que es vol donar durant aquesta
legislatura al sector turístic en l’àmbit del foment de l’esperit
emprenedor i l’acceleració empresarial té present la necessitat de crear ofertes de producte turístic de qualitat que
atraguen visitants durant tot l’any a la Comunitat Valenciana
amb l’objectiu de crear ocupació.
El nuevo enfoque que se quiere dar durante esta legislatura
al sector turístico en el ámbito del fomento del espíritu
emprendedor y la aceleración empresarial tiene presente la
necesidad de crear ofertas de producto turístico de calidad
que atraigan a visitantes durante todo el año a la Comunitat
Valenciana con el objetivo de crear empleo.
Per a afavorir la generació d’iniciatives empresarials s’ha
configurat un pla de treball que transformarà els centres de
la Xarxa de CdT en acceleradors empresarials amb la finalitat
que els emprenedors puguen desenvolupar els seus projectes
aprofitant el coneixement turístic que es genera a través de
l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques-Invat.tur.
Para favorecer la generación de iniciativas empresariales se ha
configurado un plan de trabajo que transformará los centros de
la Red de CdT en aceleradores empresariales con la finalidad
de que los emprendedores puedan desarrollar sus proyectos
aprovechando el conocimiento turístico que se genera a través
del Instituto Valenciano de Tecnologías Turísticas-Invat.tur.
Així, el 2016, i en el marc de l’Àrea de Formació i Acceleració
Empresarial de l’agència, es destinaran quasi cinc milions
d’euros a fomentar la inserció laboral dels professionals del
sector i al fet que qualsevol iniciativa que sorgesca puga ser
impulsada per a la seua materialització. De fet, no solament
es planteja donar suport de formació especialitzada sinó que
l’incentiu podria ser fins i tot econòmic, aprofitant relacions
amb agents com ara les cambres de comerç de les tres
províncies.
Así, el 2016, y en el marco del Área de Formación y
Aceleración Empresarial de la agencia, se destinarán casi
cinco millones de euros a fomentar la inserción laboral de
los profesionales del sector y a que cualquiera iniciativa que
surja pueda ser impulsada para su materialización. De hecho,
no solamente se plantea dar apoyo de formación especializada sino que el incentivo podría ser incluso económico,
aprovechando relaciones con agentes como las cámaras de
comercio de las tres provincias.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes número 1.997 i 1.998 al Consell
sobre la plataforma de comercialització Travel Open Apps,
que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup
Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.707).
Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.687
Respuesta a las preguntas número 1.997 y 1.998 al Consell
sobre la plataforma de comercialización Travel Open Apps,
que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo
Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.707).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.687
El nombre total d’empreses turístiques que s’han donat d’alta
en la plataforma Travel Open Apps durant 2015 és de 91.
El número total de empresas turísticas que se han dado de alta
en la plataforma Travel Open Apps durante 2015 es de 91.
Desglossament per províncies: 49 (província Alacant), 18
(província Castelló) i 24 (província València).
Desglose por provincias: 49 (provincia Alicante), 18 (provincia Castellón) y 24 (provincia Valencia).
Durant 2015, en la plataforma Travel Open Apps s’han
generat un nombre total de 53.287 reserves confirmades,
per un import total de 26.625.257 euros.
Durante 2015, en la plataforma Travel Open Apps se han
generado un número total de 53.287 reservas confirmadas,
por un importe total de 26.625.257 euros.
Desglossament per mesos de 2015:
Desglose por meses de 2015:
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
nombre de reserves
Pàg. 13880
import en euros
número de reservas
importe en euros
gener
2344
682.194,00 euros
enero
2344
682.194,00 euros
febrer
2652
1.036.399,10 euros
febrero
2652
1.036.399,10 euros
març
4301
2.013.155,00 euros
marzo
4301
2.013.155,00 euros
abril
4879
2.391.814,00 euros
abril
4879
2.391.814,00 euros
maig
6425
3.804.776,00 euros
mayo
6425
3.804.776,00 euros
juny
7677
4.847.145,69 euros
junio
7677
4.847.145,69 euros
juliol
8417
5.166.364,61 euros
julio
8417
5.166.364,61 euros
agost
6645
3.565.073,84 euros
agosto
6645
3.565.073,84 euros
setembre
3982
1.331.411,00 euros
septiembre
3982
1.331.411,00 euros
octubre
2737
800.502,00 euros
octubre
2737
800.502,00 euros
novembre
1782
543.218,80 euros
noviembre
1782
543.218,80 euros
desembre
1446
443.203,02 euros
diciembre
1446
443.203,02 euros
53287
26.625.257,06 euros
53287
26.625.257,06 euros
total
La major part d’aquestes reserves, un 96%, es produeix pel
model B2B (reserves a través dels operadors i agències de
viatge connectades a la plataforma). El 4% correspon al B2C
(venda directa a través dels motors de reserves de Travel
Open Apps inserits en les webs de les empreses turístiques).
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
total
La mayor parte de estas reservas, un 96%, se produce por el
modelo B2B (reservas a través de los operadores y agencias de
viaje conectadas en la plataforma). El 4% corresponde al B2C
(venta directa a través de los motores de reservas de Travel
Open Apps insertados en las webs de las empresas turísticas).
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 1.999 al Consell sobre
Invaltur Emprèn, que formula el diputat Vicent Arques
Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número
48, pàgina 5.708). Resposta del secretari autonòmic de
Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 1.999 al Consell sobre
Invaltur Emprende, que formula el diputado Vicent Arques
Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número
48, página 5.708). Respuesta del secretario autonómico de
Presidencia RE número 14.687
Invat.tur Emprèn és un projecte dissenyat i impulsat per
l’Agència Valenciana del Turisme a través de l’Institut
València de Tecnologies Turístiques, orientat a donar suport,
fomentar i facilitar l’emprenedoria en turisme a la Comunitat
Valenciana.
Invat.tur Emprende es un proyecto diseñado e impulsado
por la Agencia Valenciana del Turismo a través del Instituto
Valencia de Tecnologías Turísticas, orientado a apoyar,
fomentar y facilitar el emprendimiento en turismo en la
Comunitat Valenciana.
Les seues principals línies d’actuació són la difusió de la
cultura emprenedora, l’assessorament i l’impuls als emprenedors i les emprenedores, l’engegada del viver d’empreses
i projectes tecnològics i l’àrea de cotreball, i el programa de
creació i impuls d’empreses i projectes innovadors.
Sus principales líneas de actuación son la difusión de la cultura
emprendedora, el asesoramiento y el impulso a los emprendedores y emprendedoras, la puesta en marcha del vivero de empresas
y proyectos tecnológicos y el área de cotrabajo, y el programa de
creación e impulso de empresas y proyectos innovadores.
Aquest últim programa s’estructura en diferents mòduls
que es desenvolupen mitjançant sessions teoricopràctiques
dirigides a monitoritzar, de forma personalitzada i des de
l’inici, el desenvolupament dels projectes innovadors. En les
tres edicions celebrades (2013, 2014 i 2015) han participat
més de cinquanta projectes innovadors.
Este último programa se estructura en diferentes módulos
que se desarrollan mediante sesiones teórico-prácticas
dirigidas a monitorizar, de forma personalizada y desde el
inicio, el desarrollo de los proyectos innovadores. En las tres
ediciones celebradas (2013, 2014 y 2015) han participado
más de cincuenta proyectos innovadores.
A més del programa de creació i impuls d’empreses
turístiques, el 2015 s’han realitzat altres activitats en el marc
d’Invat.tur Emprèn, entre les quals figuren:
Además del programa de creación e impulso de empresas
turísticas, el 2015 se han realizado otras actividades en el
marco de Invat.tur Emprende, entre las que figuran:
– Sessions d’assessorament i mentorització dels projectes
adherits.
– Organització de jornades d’emprenedoria, tallers i
conferències per a la innovació dirigits als emprenedors i les
emprenedores.
– Sesiones de asesoramiento y mentorización de los proyectos adheridos.
– Organización de jornadas de emprendimiento, talleres y
conferencias para la innovación dirigidos a los emprendedores y emprendedoras.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
– Organització de Start Idea Invat.tur, per a promoure
l’esperit emprenedor en les noves tecnologies.
– Assistència als certàmens relacionats amb el Dia de
l’Emprenedor.
– Participació en els premis Noves Idees Emprenedores de
Fundeun, fomentant els projectes d’emprenedoria turística.
– Implantació i certificació del programa per Aenor, com a
unitat de vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Pàg. 13881
– Organización de Start Idea Invat.tur, para promover el
espíritu emprendedor en las nuevas tecnologías.
– Asistencia a los certámenes relacionados con el Día del
Emprendedor.
– Participación en los premios Nuevas Ideas Emprendedoras de
Fundeun, fomentando los proyectos de emprendimiento turístico.
– Implantación y certificación del programa por Aenor, como
unidad de vigilancia tecnológica e inteligencia competitiva.
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.000 al Consell sobre el
concepte de smart city en les destinacions turístiques,
que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup
Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.708).
Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.687
Respuesta a la pregunta número 2.000 al Consell sobre
el concepto de smart city en los destinos turísticos, que
formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo
Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.708).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme a través de l’Invat.
tur i l’Institut Universitari de Recerques Turístiques de
la Universitat d’Alacant (IUIT) han dissenyat el projecte
Destinacions turístiques intel·ligents Comunitat Valenciana,
que es desenvoluparà durant els pròxims anys. El projecte
defineix el model de destinació turística intel·ligent i traça les
línies estratègiques a seguir per a aconseguir l’adaptació del
sistema d’innovació turística de la Comunitat Valenciana al
desenvolupament de les destinacions turístiques intel·ligents.
La Agencia Valenciana del Turismo a través del Invat.tur
y el Instituto Universitario de Búsquedas Turísticas de la
Universidad de Alicante (IUIT) han diseñado el proyecto
Destinos turísticos inteligentes Comunitat Valenciana,
que se desarrollará durante los próximos años. El proyecto
define el modelo de destino turístico inteligente y traza las
líneas estratégicas a seguir para conseguir la adaptación del
sistema de innovación turística de la Comunitat Valenciana al
desarrollo de los destinos turísticos inteligentes.
Com a resultat d’aquest treball, en la web de l’Invat.tur estan
disponibles dues presentacions i un manual. En el primer
document projecte destinacions turístiques intel·ligents
s’exposen els plantejaments i objectius que es pretenen
aconseguir amb aquest projecte. Sota el títol Destinacions
turístiques intel·ligents es presenta un resum dels treballs
realitzats i, finalment, s’inclou un manual operatiu per a la
configuració dels DTI, com a document pràctic que permet
conèixer l’adaptació del model de smart city a les destinacions
turístiques i les implicacions i factors a tenir en compte per al
desenvolupament d’una destinació turística intel·ligent. Tant
les dues presentacions com el manual es poden descarregar en:
Destinacions turístiques intel·ligents Comunitat Valenciana.
Como resultado de este trabajo, en la web del Invat.tur están
disponibles dos presentaciones y un manual. En el primer
documento proyecto destinos turísticos inteligentes se
exponen los planteamientos y objetivos que se pretenden
conseguir con este proyecto. Bajo el título Destinos turísticos
inteligentes se presenta un resumen de los trabajos realizados
y, finalmente, se incluye un manual operativo para la configuración de los DTI, como documento práctico que permite
conocer la adaptación del modelo de smart city a los destinos
turísticos y las implicaciones y factores a tener en cuenta
para el desarrollo de un destino turístico inteligente. Tanto las
dos presentaciones como el manual se pueden descargar en:
Destinos turísticos inteligentes Comunitat Valenciana.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes número 2.001 a 2.009 al Consell
sobre fires internacionals de turisme, que formula el diputat
Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista
(BOC número 48, pàgines 5.708 a 5.711). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a las preguntas número 2.001 a 2.009 al Consell
sobre ferias internacionales de turismo, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, páginas 5.708 a 5.711). Respuesta
del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
Entre les activitats de promoció previstes en el Pla operatiu
2016 per al mercat d’Holanda, s’inclou la participació
de l’Agència Valenciana de Turisme en la fira de Turisme
Vakantiebeurs. La participació en esta fira respon al fet que
el mercat dels Països Baixos és el quart emissor de turistes
cap a la nostra comunitat i al fet que la Vakantiebeurs és el
certamen més gran de turisme d’Holanda, que es va celebrar
en el recinte firal Jaarbeurs de la ciutat d’Utrecht (Holanda)
entre el 12 i el 17 de gener de 2016.
Entre las actividades de promoción previstas en el Plan
operativo 2016 para el mercado de Holanda, se incluye la
participación de la Agencia Valenciana de Turismo en la feria de
Turismo Vakantiebeurs. La participación en esta feria responde
a que el mercado de los Países Bajos es el cuarto emisor de
turistas hacia nuestra comunidad y a que la Vakantiebeurs es
el certamen más grande de turismo de Holanda, que se celebró
en el recinto ferial Jaarbeurs de la ciudad de Utrecht (Holanda)
entre el 12 y el 17 de enero de 2016.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13882
Dins de l’espai de la Comunitat Valenciana en l’estand
de Turespaña, van participar, juntament amb l’Agència
Valenciana del Turisme, les marques turístiques de València
Turisme, Costa Blanca, Benidorm i Turisme València, les
destinacions de Xàbia i Alcoi, empreses d’oferta d’allotjament
(hotels i càmpings) i empreses receptives de la Comunitat.
Dentro del espacio de la Comunitat Valenciana en el stand
de Turespaña, participaron, junto a la Agencia Valenciana
del Turismo, las marcas turísticas de Valencia Turismo,
Costa Blanca, Benidorm y Turismo Valencia, los destinos de
Jávea y Alcoy, empresas de oferta de alojamiento (hoteles y
cámpings) y empresas receptivas de la Comunitat.
Atès que es tracta d’una fira de caràcter mixt, dirigida als
professionals entre setmana i al públic final durant el cap
de setmana, l’agència va disposar de material promocional
d’aquells productes turístics que, per la seua demanda,
s’estimen més interessants per als professionals i públic
holandès, com són el turisme de sol i platja, l’enoturisme i el
turisme gastronòmic, el turisme urbà i cultural, el turisme
actiu i de naturalesa i el turisme nàutic. Cal destacar així
mateix l’activa presència de la Federació de Càmpings de la
Comunitat Valenciana, atesa la importància de la demanda
neerlandesa per a aquest tipus de producte.
Dado que se trata de una feria de carácter mixto, dirigida a
los profesionales entre semana y al público final durante el
fin de semana, la agencia dispuso de material promocional
de aquellos productos turísticos que, por su demanda, se
estiman más interesantes para los profesionales y público
holandés, como son el turismo de sol y playa, el enoturismo
y el turismo gastronómico, el turismo urbano y cultural, el
turismo activo y de naturaleza y el turismo náutico. Hay que
destacar asimismo la activa presencia de la Federación de
Cámpings de la Comunitat Valenciana, dada la importancia
de la demanda neerlandesa para este tipo de producto.
L’ITB de Berlín és un dels certàmens de turisme més importants d’Europa, juntament amb la World Travel Market de
Londres i Fitur a Madrid, com ho mostra el nombre de visitants
i expositors, que el 2015 es van acostar als 175.000 i 10.100,
respectivament, d’acord amb les dades de l’entitat organitzadora. Es tracta d’una fira en la qual predomina l’assistència de
professionals del sector turístic, encara que el cap de setmana
hi assisteix també públic de la capital alemanya.
EL ITB de Berlín es uno de los certámenes de turismo más
importantes de Europa, junto a la World Travel Market de
Londres y Fitur en Madrid, como lo muestra el número de
visitantes y expositores, que en 2015 rondaron los 175.000
y 10.100, respectivamente, de acuerdo con los datos de la
entidad organizadora. Se trata de una feria en la que predomina la asistencia de profesionales del sector turístico, aunque
el fin de semana asiste también público de la capital alemana.
D’acord amb la importància del certamen, l’Agència
Valenciana del Turisme hi ha assistit durant els últims
anys amb un espai propi d’uns 50 m2 dins de l’estand de la
Comunitat. En aquest espai han estat habitualment presents
tant les diferents marques turístiques de la Comunitat com
els empresaris que hi han acudit. L’enfocament ha estat
fonamentalment professional, amb reunions amb representants del sector i presentacions a professionals, entre altres
activitats.
De acuerdo con la importancia del certamen, la Agencia
Valenciana del Turismo ha asistido durante los últimos años
con un espacio propio de unos 50 m2 dentro del stand de
la Comunitat. En este espacio han estado habitualmente
presentes tanto las diferentes marcas turísticas de la
Comunitat como los empresarios que han acudido. El
enfoque ha sido fundamentalmente profesional, con
reuniones con representantes del sector y presentaciones a
profesionales, entre otras actividades.
A la vista de la importància de la fira, de la creixent importància del mercat alemany i de l’augment de connexions aèries
directes entre Berlín i la Comunitat, el 2016 la direcció de
l’Agència Valenciana del Turisme ha decidit ampliar l’espai
disponible per a la Comunitat Valenciana dins de l’estand de
Turespaña a 100 m2 i accentuar-ne el caràcter professional,
afegint la major part d’aquest espai a una zona de negocis
o de reunions, a la disposició d’empreses i destinacions
assistents. A més d’això, mantindrà diferents reunions amb
operadors del sector turístic alemany durant la fira.
A la vista de la importancia de la feria, de la creciente
importancia del mercado alemán y del aumento de conexiones
aéreas directas entre Berlín y la Comunitat, el 2016 la dirección
de la Agencia Valenciana del Turismo ha decidido ampliar el
espacio disponible para la Comunitat Valenciana dentro del
stand de Turespaña a 100 m2 y acentuar el carácter profesional,
añadiendo la mayor parte de este espacio en una zona de
negocios o de reuniones, a la disposición de empresas y destinos
asistentes. Además de ello, mantendrá diferentes reuniones con
operadores del sector turístico alemán durante la feria.
La Fira Internacional de Turisme de Nantes no figura entre
les previstes en el calendari de fires de l’Agència Valenciana
del Turisme per a 2016, atès que en el mercat francès, l’oferta
turística valenciana estarà present en altres fires de major
entitat com el Salon Mondial du Tourisme (MAP), la fira IFTM
Top Resa, ambdues a París, o la fira Meedex, que se celebra
en la capital francesa i està destinada al turisme de negocis.
La Feria Internacional de Turismo de Nantes no figura entre las
previstas en el calendario de ferias de la Agencia Valenciana del
Turismo para 2016, dado que en el mercado francés, la oferta
turística valenciana estará presente en otros ferias de mayor
entidad como el Salon Mondial du Tourisme (MAP), la feria IFTM
Top Resa, ambas en París, o la feria Meedex, que se celebra en la
capital francesa y está destinada al turismo de negocios.
A més, l’agència participarà en l’esdeveniment de promoció
turística l’Espagne Lyon, organitzat per Turespaña en aquesta
ciutat francesa, atès que la Vall del Roine, amb la seua capital
Lió, és juntament amb París un dels principals focus emissors
de turisme cap a la nostra comunitat.
Además, la agencia participará en el acontecimiento de
promoción turística l’Espagne Lyon, organizado por Turespaña
en esta ciudad francesa, dado que el Valle del Ródano, con
su capital Lyon, es junto a París uno de los principales focos
emisores de turismo hacia nuestra comunidad.
L’Agència Valenciana del Turisme participarà enguany en la 39.ª
edició de la fira Reisen (Viatjar) d’Hamburg, que en la passada
La Agencia Valenciana del Turismo participará este año en la
39.ª edición de la feria Reisen (Viajar) de Hamburgo, que en la
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13883
edició va tenir prop de 70.000 participants. La presència de la
Comunitat Valenciana es desenvoluparà en el marc de l’estand
amb el qual Turespaña anirà en aquest certamen.
pasada edición contó con cerca de 70.000 participantes. La
presencia de la Comunitat Valenciana se desarrollará en el
marco del stand con el que Turespaña irá a este certamen.
Es tracta d’una fira destinada al públic i orientada principalment al turista interessat en el càmping, el caravàning
i el turisme actiu, si bé en les últimes edicions s’ha afegit
la temàtica creuers i ciclisme, i s’ha percebut un creixent
interès pels citybreaks/shortbreaks entre el públic més jove (de
menys de 50).
Se trata de una feria destinada al público y orientada principalmente al turista interesado en el cámping, el caravaning
y el turismo activo, si bien en las últimas ediciones se ha
añadido la temática cruceros y ciclismo, y se ha percibido
un creciente interés por los citybreaks/shortbreaks entre el
público más joven (de menos de 50).
Per tant, es disposarà de material específic sobre càmpings
a la Comunitat, guies i plànols de les principals ciutats
de la Comunitat i material genèric sobre la Comunitat, i
específic sobre golf, allotjaments d’interior i aprenentatge de
l’espanyol com a llengua estrangera, ja que a Hamburg hi ha
un Institut Cervantes i Alemanya és, juntament amb Itàlia, el
principal emissor d’estudiants d’espanyol cap a la Comunitat.
Por tanto, se dispondrá de material específico sobre cámpings
a la Comunitat, guías y planos de las principales ciudades
de la Comunitat y material genérico sobre la Comunitat, y
específico sobre golf, alojamientos de interior y aprendizaje
del español como lengua extranjera, ya que en Hamburgo hay
un Instituto Cervantes y Alemania es, junto a Italia, el principal
emisor de estudiantes de español hacia la Comunitat.
L’Agència Valenciana del Turisme participarà dins de l’estand
de Turespaña en l’edició 2016 de la fira F.re.e, die Reise– und
Freizeitmesse (Fira de Viatges i Temps Lliure) de Munic, que
celebrarà la 46a edició, del 10 al 14 de febrer en la capital
bavaresa.
La Agencia Valenciana del Turismo participará dentro del
stand de Turespaña en la edición 2016 de la feria F.re.e, die
Reise- und Freizeitmesse (Feria de Viajes y Tiempo Libre) de
Múnich, que celebrará la 46ª edición, del 10 al 14 de febrero
en la capital bávara.
Es tracta d’una fira dirigida al públic i orientada també al
turista interessat en el càmping, el caravàning i el turisme
actiu. Per això, es disposarà de material específic sobre
càmpings a la Comunitat, guies i plànols de les principals
ciutats de la Comunitat, material genèric sobre la Comunitat i
específic sobre turisme actiu, BTT, golf i allotjaments d’interior,
com ara d’aprenentatge de l’espanyol com a llengua estrangera, ja que a Munic hi ha un Institut Cervantes i Alemanya
és, juntament amb Itàlia, el principal emissor d’estudiants
d’espanyol com a llengua estrangera cap a la Comunitat.
Se trata de una feria dirigida al público y orientada también
al turista interesado en el cámping, el caravaning y el turismo
activo. Por ello, se dispondrá de material específico sobre
cámpings en la Comunitat, guías y planos de las principales
ciudades de la Comunitat, material genérico sobre la Comunitat
y específico sobre turismo activo, BTT, golf y alojamientos de
interior, como de aprendizaje del español como lengua extranjera, ya que en Múnich hay un Instituto Cervantes y Alemania
es, junto a Italia, el principal emisor de estudiantes de español
como lengua extranjera hacia la Comunitat.
A més, per a aquesta edició i atès que el tema de la fira serà el
turisme gastronòmic, l’Oficina Espanyola de Turisme en Munic
ha organitzat, per al dijous 11, a l’escenari de la Bayerischer
Rundfunk (la Radiotelevisió de l’Estat de Baviera), una entrevista al Cuiner Estrella Michelin Bernd Knöller (Restaurant
Riff de València) sobre «Anar de tapes a Espanya».
Además, para esta edición y dado que el tema de la feria será
el turismo gastronómico, la Oficina Española de Turismo en
Múnich ha organizado, para el jueves 11, en el escenario de la
Bayerischer Rundfunk (la Radiotelevisión del Estado de Baviera),
una entrevista al Cocinero Estrella Michelin Bernd Knöller
(Restaurante Riff de Valencia) sobre «Ir de tapas en España».
L’Agència Valenciana del Turisme no té previst participar
en la Fira InTour Market de Moscou, que se celebrarà del
19 al 22 de març de 2016, atès que es tracta d’un certamen
de menors dimensions que la fira Mitt, que se celebra en la
capital russa del 23 al 26 de març, a la qual sí que assistirà
l’Agència Valenciana del Turisme.
La Agencia Valenciana del Turismo no tiene previsto participar en la Feria InTour Market de Moscú, que se celebrará del
19 al 22 de marzo de 2016, dado que se trata de un certamen
de menores dimensiones que la feria Mitt, que se celebra en
la capital rusa del 23 al 26 de marzo, a la que sí que asistirá la
Agencia Valenciana del Turismo.
L’Agència Valenciana del Turisme i la Fundació Turisme
Benidorm han participat en la 23a edició de la fira Baltour
celebrada en la ciutat letona de Riga, del 5 al 7 de febrer, i
orientada al públic final, dins de l’estand de Turespaña.
La Agencia Valenciana del Turismo y la Fundación Turismo
Benidorm han participado en la 23ª edición de la feria Baltour
celebrada en la ciudad letona de Riga, del 5 al 7 de febrero, y
orientada al público final, dentro del stand de Turespaña.
Allí es va disposar de material turístic per a atendre al públic
assistent en idiomes rus (que parla un 30% de la població)
i anglès. En aquest cas, es tracta d’una aposta per estar
present en fires de nous països emissors per a començar
a promocionar l’oferta turística de la Comunitat en altres
destinacions amb interès en el sol i platja, però també en
l’oferta cultural i urbana de la Comunitat.
Allí se dispuso de material turístico para atender al público
asistente en idiomas ruso (que habla un 30% de la población)
e inglés. En este caso, se trata de una apuesta por estar
presente en ferias de nuevos países emisores para empezar
a promocionar la oferta turística de la Comunitat en otros
destinos con interés en el sol y playa, pero también en la
oferta cultural y urbana de la Comunitat.
L’Agència Valenciana del Turisme ha participat en el Salon
des Vacances, la fira de turisme generalista més important
La Agencia Valenciana del Turismo ha participado en el Salon
des Vacances, la feria de turismo generalista más importante
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13884
de Bèlgica, que al seu torn és un dels sis mercats emissors
més importants per a la Comunitat, i que ha tingut lloc en el
recinte firal Brussels Expo, del 4 al 8 de febrer.
de Bélgica, que a su vez es uno de los seis mercados emisores
más importantes para la Comunitat, y que ha tenido lugar en
el recinto ferial Brussels Expo, del 4 al 8 de febrero.
Es tracta d’una fira orientada al consumidor final, que
en l’edició de 2015 va tenir 700 expositors i uns 98.000
visitants, d’acord amb les dades de l’organització.
Se trata de una feria orientada al consumidor final, que en
la edición de 2015 tuvo 700 expositores y unos 98.000
visitantes, de acuerdo con los datos de la organización.
L’Agència Valenciana del Turisme ha participat amb un espai
dins de l’estand de Turespaña, en el qual s’ha distribuït
material informatiu sobre l’oferta turística de la Comunitat
en els dos idiomes oficials del país: francès i flamenc.
La Agencia Valenciana del Turismo ha participado con un espacio dentro del stand de Turespaña, en el que se ha distribuido
material informativo sobre la oferta turística de la Comunitat
en los dos idiomas oficiales del país: francés y flamenco.
L’Agència Valenciana del Turisme no té previst participar en
la pròxima edició de la TTG Incontri Rímini que se celebrarà
del 13 al 15 d’octubre de 2016 en aquesta ciutat italiana,
atès que es tracta d’un certamen dirigit majoritàriament al
sector professional italià i que el turista italià que arriba a la
Comunitat ho fa de forma individual, és a dir, sense intermediació d’operadors turístics tradicionals.
La Agencia Valenciana del Turismo no tiene previsto participar
en la próxima edición de la TTG Incontri Rímini que se
celebrará del 13 al 15 de octubre de 2016 en esta ciudad
italiana, dado que se trata de un certamen dirigido mayoritariamente al sector profesional italiano y que el turista italiano
que llega a la Comunitat lo hace de forma individual, es decir,
sin intermediación de operadores turísticos tradicionales.
Per això, en l’important mercat italià, la Comunitat centra la
seua participació, entre uns altres, en certàmens orientats
al públic, com la fira BMT de Nàpols, en la qual l’Agència
Valenciana del Turisme participarà per primera vegada
o l’esdeveniment La Spagna a Torino que, organitzat per
Turespaña, tindrà lloc la pròxima primavera en la ciutat de
Torí, destinació que pròximament tindrà connexions aèries
directes amb la Comunitat.
Por ello, en el importante mercado italiano, la Comunitat
centra su participación, entre otros, en certámenes orientados al público, como la feria BMT de Nápoles, en la que la
Agencia Valenciana del Turismo participará por primera vez
o el acontecimiento La Spagna a Torino que, organizado por
Turespaña, tendrá lugar la próxima primavera en la ciudad de
Turín, destino que próximamente tendrá conexiones aéreas
directos con la Comunitat.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.010
Respuesta a la pregunta número 2.010
Vegeu la resposta a la pregunta número 1.996.
Véase la respuesta a la pregunta número 1.996.
Resposta a la pregunta número 2.011 al Consell sobre
foment de destinacions turístiques a Alemanya, que formula
el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.711). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 2.011 al Consell sobre
fomento de destinos turísticos en Alemania, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.711). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme en coordinació amb les
oficines espanyoles de Turisme a Berlín, Frankfurt i Munic,
durà a terme durant 2016 un total de nou actuacions
previstes en el Pla operatiu anual dins de la seua estratègia de
promoció de l’oferta turística de la Comunitat Valenciana. Són
actuacions de diferent índole centrades en productes com el
MICE (incentius, congressos i esdeveniments), el turisme urbà
i cultural, el turisme gastronòmic o el turisme de golf.
La Agencia Valenciana del Turismo en coordinación con las
oficinas españolas de Turismo en Berlín, Francfurt y Múnich,
llevará a cabo durante 2016 un total de nueve actuaciones
previstas en el Plan operativo anual dentro de su estrategia de
promoción de la oferta turística de la Comunitat Valenciana. Son
actuaciones de diferente índole centradas en productos como
el MICE (incentivos, congresos y acontecimientos), el turismo
urbano y cultural, el turismo gastronómico o el turismo de golf.
D’altra banda, l’Agència Valenciana del Turisme participarà
en quatre certàmens turístics que es desenvoluparan a
Alemanya, com les fires F.re.e. Muenchen a Munic, Reisen a
Hamburg, ITB a Berlín, o el certamen especialitzat en turisme
de congressos, incentius i esdeveniments, Imex de Frankfurt.
Por otro lado, la Agencia Valenciana del Turismo participará
en cuatro certámenes turísticos que se desarrollarán en
Alemania, como las ferias F.re.e. Muenchen en Múnich, Reisen en
Hamburgo, ITB en Berlín, o el certamen especializado en turismo
de congresos, incentivos y acontecimientos, Imex de Francfurt.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13885
Resposta a la pregunta número 2.012 al Consell sobre
evolució del turisme dels Països Baixos, que formula el
diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.711). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 2.012 al Consell sobre
evolución del turismo de los Países Bajos, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.711). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme elabora, juntament amb
Turespaña, informes mensuals sobre l’activitat i la despesa dels
turistes estrangers a la Comunitat Valenciana, basats en les
operacions estadístiques oficials Egatur i Frontur. A causa de la
importància del mercat turístic emissor dels Països Baixos, les
dades referides a aquest país es veuen reflectides en aquests
informes, juntament amb la resta de mercats principals.
La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a Turespaña,
informes mensuales sobre la actividad y el gasto de los turistas
extranjeros en la Comunitat Valenciana, basados en las
operaciones estadísticas oficiales Egatur y Frontur. A causa
de la importancia del mercado turístico emisor de los Países
Bajos, los datos referidos a este país se ven reflejados en estos
informes, junto al resto de mercados principales.
Aquests informes estan disponibles en l’apartat estadístiques
de turisme de la web institucional de l’agència.
Estos informes están disponibles en el apartado estadísticas
de turismo de la web institucional de la agencia.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.013 al Consell sobre
foment de destinacions turístiques als Països Baixos,
que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup
Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712).
Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE
número 14.687
Respuesta a la pregunta número 2.013 al Consell sobre
fomento de destinos turísticos en los Países Bajos, que
formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo
Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.712).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme ha participat el gener de
2016 en el certamen turístic més important del mercat
holandès, la fira Vakantiebeurs a Utrecht.
La Agencia Valenciana del Turismo ha participado en enero
de 2016 en el certamen turístico más importante del
mercado holandés, la feria Vakantiebeurs en Utrecht.
D’altra banda, dins del Pla operatiu anual 2016, l’Agència
Valenciana del Turisme, juntament amb Turespaña, té previst
realitzar al voltant de quinze accions promocionals en aquest
important mercat emissor per a la Comunitat Valenciana.
Està prevista la realització d’accions, tant de màrqueting
digital com accions fora de línia, centrades en productes com
turisme de sol i platja, producte golf, turisme d’incentius,
congressos i esdeveniments (MICE), turisme de salut,
turisme urbà (citybreaks) i càmpings.
Por otro lado, dentro del Plan operativo anual 2016, la Agencia
Valenciana del Turismo, junto a Turespaña, tiene previsto
realizar alrededor de quince acciones promocionales en este
importante mercado emisor para la Comunitat Valenciana.
Está prevista la realización de acciones, tanto de marketing
digital como acciones fuera de línea, centradas en productos
como turismo de sol y playa, producto golf, turismo de
incentivos, congresos y acontecimientos (MICE), turismo de
salud, turismo urbano (citybreaks) y cámpings.
Les accions van dirigides tant al públic final com als
professionals del sector turístic o a mitjans de comunicació
holandesos.
Las acciones van dirigidas tanto al público final como a los
profesionales del sector turístico o a medios de comunicación holandeses.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.014 al Consell sobre
evolució del turisme italià, que formula el diputat
Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista
(BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del secretari
autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 2.014 al Consell sobre
evolución del turismo italiano, que formula el diputado
Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista
(BOC número 48, página 5.712). Respuesta del secretario
autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme elabora, juntament amb
Turespaña, informes mensuals sobre l’arribada de turistes
estrangers a la Comunitat Valenciana basats en l’operació
estadística oficial Frontur.
La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a
Turespaña, informes mensuales sobre la llegada de turistas
extranjeros a la Comunitat Valenciana basados en la operación estadística oficial Frontur.
Segons aquesta font, el nombre de turistes italians que van
visitar la Comunitat Valenciana fins a setembre de 2015 es va
Según esta fuente, el número de turistas italianos que
visitaron la Comunitat Valenciana hasta septiembre de 2015
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
incrementar en un 4,2% respecte a l’any anterior. Els últims
informes dels principals mercats emissors, entre els quals
s’inclou el mercat italià, amb les dades acumulades a setembre de 2015, es poden descarregar en l’apartat estadístiques
de turisme de la web institucional de l’agència.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Pàg. 13886
se incrementó en un 4,2% con respecto al año anterior. Los
últimos informes de los principales mercados emisores, entre
los que se incluye el mercado italiano, con los datos acumulados a septiembre de 2015, se pueden descargar en el apartado
estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.015 al Consell sobre
evolució del turisme dels països nòrdics, que formula el
diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a la pregunta número 2.015 al Consell sobre
evolución del turismo de los países nórdicos, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.712). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme elabora, juntament amb
Turespaña, informes mensuals sobre l’arribada de turistes
estrangers a la Comunitat Valenciana basats en l’operació
estadística oficial Frontur.
La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a
Turespaña, informes mensuales sobre la llegada de turistas
extranjeros en la Comunitat Valenciana basados en la
operación estadística oficial Frontur.
Segons aquesta font, el nombre de turistes nòrdics que van
visitar la Comunitat Valenciana fins a setembre de 2015 es va
incrementar en un 0,4% respecte a l’any anterior. Els últims
informes dels principals mercats emissors, entre els quals
s’inclou el dels països nòrdics, amb les dades acumulades
a setembre de 2015, es poden descarregar en l’apartat
estadístiques de turisme de la web institucional de l’agència.
Según esta fuente, el número de turistas nórdicos que visitaron
la Comunitat Valenciana hasta septiembre de 2015 se
incrementó en un 0,4% con respecto al año anterior. Los últimos
informes de los principales mercados emisores, entre los que
se incluye el de los países nórdicos, con los datos acumulados
a septiembre de 2015, se pueden descargar en el apartado
estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a les preguntes número 2.016 i 2.017 al Consell
sobre evolució del turisme portuguès, que formula el
diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Respuesta a las preguntas número 2.016 y 2.017 al Consell
sobre evolución del turismo portugués, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.712). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
L’Agència Valenciana del Turisme elabora, juntament amb
Turespaña, informes mensuals sobre l’arribada de turistes
estrangers a la Comunitat Valenciana basats en l’operació
estadística oficial Frontur.
La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a
Turespaña, informes mensuales sobre la llegada de turistas
extranjeros en la Comunitat Valenciana basados en la
operación estadística oficial Frontur.
Segons aquesta font, fins a setembre de 2015 es manté el
volum de turistes portuguesos que van visitar la Comunitat
Valenciana, respecte a l’any 2014. Els últims informes dels
principals mercats emissors, entre els quals s’inclou el mercat
portuguès, amb les dades acumulades a setembre de 2015,
es poden descarregar en l’apartat estadístiques de turisme
de la web institucional de l’agència.
Según esta fuente, hasta septiembre de 2015 se mantiene el
volumen de turistas portugueses que visitaron la Comunitat
Valenciana, con respecto al año 2014. Los últimos informes
de los principales mercados emisores, entre los que se
incluye el mercado portugués, con los datos acumulados a
septiembre de 2015, se pueden descargar en el apartado
estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Resposta a la pregunta número 2.018 al Consell sobre
foment de destinacions turístiques a Portugal, que formula
el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari
Socialista (BOC número 48, pàgina 5.713). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Respuesta a la pregunta número 2.018 al Consell sobre
fomento de destinos turísticos en Portugal, que formula el
diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario
Socialista (BOC número 48, página 5.713). Respuesta del
secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13887
L’Agència Valenciana del Turisme, juntament amb l’Oficina
Espanyola de Turisme de Lisboa i amb el consens de les
marques turístiques implicades, durà a terme en l’exercici
2016 tres accions previstes en el Pla operatiu anual 2016,
que són un viatge de premsa gastronòmic i cultural a Lisboa;
una presentació a públic final, operadors turístics i premsa
de Benidorm a Lisboa i Porto, i un viatge de familiarització a
operadors turístics portuguesos.
La Agencia Valenciana del Turismo, junto a la Oficina
Española de Turismo de Lisboa y con el consenso de las
marcas turísticas implicadas, llevará a cabo en el ejercicio
2016 tres acciones previstas en el Plan operativo anual 2016,
que son un viaje de prensa gastronómico y cultural en Lisboa;
una presentación a público final, operadores turísticos
y prensa de Benidorm en Lisboa y Oporto, y un viaje de
familiarización a operadores turísticos portugueses.
Així mateix, proveirà a l’Oficina Espanyola de Turisme
de material audiovisual i de continguts que l’oficina puga
difondre a través de les xarxes socials.
Asimismo, proveerá en la Oficina Española de Turismo de
material audiovisual y de contenidos que la oficina pueda
difundir a través de las redes sociales.
Finalment, l’Agència Valenciana del Turisme, en col·laboració
amb la Fundació Turisme Benidorm, estarà representada en
Mundo Abreu, que es tracta d’un esdeveniment de venda
directa al públic organitzat per la major xarxa d’agències de
viatges de Portugal, Viagens Abreu, i que se celebrarà en
el recinte firal Parque das Nações de Lisboa els dies 9 i 10
d’abril.
Finalmente, la Agencia Valenciana del Turismo, en
colaboración con la Fundación Turismo Benidorm, estará
representada en Mundo Abreu, que se trata de un acontecimiento de venta directa al público organizado por la mayor
red de agencias de viajes de Portugal, Viagens Abreu, y que
se celebrará en el recinto ferial Parque das Nações de Lisboa
los días 9 y 10 de abril.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.019 al Consell sobre el
professorat de religió, que formula el diputat Jordi Juan i
Huguet, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número
48, pàgina 5.713). Resposta del conseller d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352
Respuesta a la pregunta número 2.019 al Consell sobre el
profesorado de religión, que formula el diputado Jordi Juan i
Huguet, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número
48, página 5.713). Respuesta del conseller de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352
Pel que fa als professors de religió, i d’acord amb allò
establert en l’article 23 del conveni col·lectiu del professorat
de religió catòlica aprovat per Resolució de 19 de setembre
de 2011, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació,
la jornada de treball serà l’establerta en el contracte d’acord
amb les necessitats dels centres docents públics dependents
d’aquesta conselleria. El nombre d’hores de treball, com
també la distribució en hores lectives, complementàries
o de lliure disposició, o qualsevol altra tipologia, seran els
mateixos que els que es recullen amb caràcter general per
al personal funcionari docent dels centres en què presten
serveis, en allò que no s’opose al seu règim jurídic laboral.
Por lo que respecta a los profesores de religión, y de acuerdo con
lo establecido en el artículo 23 del convenio colectivo del profesorado de religión católica aprobado por Resolución de 19 de
septiembre de 2011, de la Conselleria de Educación, Formación
y Empleo, la jornada de trabajo será la establecida en el contrato
de acuerdo con las necesidades de los centros docentes públicos
dependientes de esta conselleria. El número de horas de trabajo,
así como la distribución en horas lectivas, complementarias o
de libre disposición, o cualquier otra tipología, serán los mismos
que los que se recogen con carácter general para el personal
funcionario docente de los centros en que prestan servicios, en lo
que no se oponga a su régimen jurídico laboral.
De conformitat amb el que disposa l’article 23 mateix, i en
relació amb el que estableix el Reial decret 14/2012, de 20
d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa
pública en l’àmbit educatiu, es formalitzaran contractes a
jornada completa en educació infantil i primària a partir de
18 hores lectives fins a 25 i en educació secundària a partir
de 13 hores lectives fins a 20, quan en un o diversos centres
queden restes horàries que no arriben, acumulades, a les 25
hores lectives en educació infantil i primària o a les 20 hores
lectives en educació secundària.
De conformidad con lo dispuesto en el propio artículo 23, y
en relación con lo que establece el Real decreto 14/2012, de
20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto
público en el ámbito educativo, se formalizarán contratos a
jornada completa en educación infantil y primaria a partir de
18 horas lectivas hasta 25 y en educación secundaria a partir
de 13 horas lectivas hasta 20, cuando en uno o varios centros
queden restos horarias que no alcancen, acumulados, las 25
horas lectivas en educación infantil y primaria o las 20 horas
lectivas en educación secundaria.
Amb l’objecte de formalitzar contractes amb jornada
completa poden acumular-se hores lectives de diferents
centres docents.
Con el objeto de formalizar contratos con jornada completa
pueden acumularse horas lectivas de diferentes centros
docentes.
Les instruccions de 24 de juny de 2015 per a la determinació
de llocs docents ocupats per docents de religió catòlica en
instituts, seccions de secundària i batxillerat per al curs
escolar 2015-2016, estableixen les tasques que han d’exercir
els docents de religió per tal de completar les 20 hores de
Las instrucciones de 24 de junio de 2015 para la determinación de puestos docentes ocupados por docentes de religión
católica en institutos, secciones de secundaria y bachillerato
para el curso escolar 2015-2016, establecen las tareas a
desarrollar por los docentes de religión para completar las
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13888
jornada completa, en cas de no tenir més de 13 hores de
docència.
20 horas de jornada completa, en caso de no tener más de 13
horas de docencia.
Respecte a la resta del professorat, en educació primària, les
jornades a temps complet es formalitzen a partir de les 18
hores.
Con respecto al resto del profesorado, en educación
primaria, las jornadas a tiempo completo se formalizan a
partir de las 18 horas.
En educació secundària, les jornades completes es formalitzen a partir de 13 hores en el cas del funcionaris de carrera,
d’acord amb allò establert en les instruccions d’11 de juny
de 2015, per a la determinació del llocs docents en instituts,
seccions, de secundària i centres integrats de formació
professional per al curs 2015/2016; el professorat haurà de
completar l’horari en el centre fins a les 20 hores lectives.
En educación secundaria, las jornadas completas se formalizan
a partir de 13 horas en el caso del funcionarios de carrera, de
acuerdo con lo establecido en las instrucciones de 11 de junio de
2015, para la determinación del lugares docentes en institutos,
secciones, de secundaria y centros integrados de formación
profesional para el curso 2015/2016; el profesorado deberá
completar el horario en el centro hasta las 20 horas lectivas.
En el cas del personal funcionari interí, en educació secundària, es formalitzarà la jornada completa quan se superen
les 16 hores lectives, d’acord amb el que estableixen l’Ordre
7 de maig de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, per la qual s’articula el règim jurídic del nomenament
de professors interins a temps parcial, i les instruccions de 12
de maig de 1997 que la desenvolupen.
En el caso del personal funcionario interino, en educación
secundaria, se formalizará la jornada completa cuando se
superen las 16 horas lectivas, de acuerdo con lo que establecen la Orden 7 de mayo de 1997, de la Conselleria de Cultura,
Educación y Ciencia, por la que se articula el régimen jurídico
del nombramiento de profesores interinos a tiempo parcial, y
las instrucciones de 12 de mayo de 1997 que la desarrollan.
València, 18 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 18 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a la pregunta número 2.020 al Consell sobre el
professorat de religió, que formula el diputat Jordi Juan i
Huguet, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número
48, pàgina 5.713). Resposta del conseller d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352
Respuesta a la pregunta número 2.020 al Consell sobre el
profesorado de religión, que formula el diputado Jordi Juan i
Huguet, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número
48, página 5.713). Respuesta del conseller de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352
L’article 9 del conveni col·lectiu de professorat de religió
catòlica en centres públics docents aprovat per la Resolució
de 19 de setembre de 2011, de la Conselleria d’Educació,
Formació i Ocupació, indica que la contractació dels
professors es farà segons el procediment establert en la Llei
orgànica d’educació i el Reial decret 696/2007.
El artículo 9 del convenio colectivo de profesorado de religión
católica en centros públicos docentes aprobado por la
Resolución de 19 de septiembre de 2011, de la Conselleria de
Educación, Formación y Empleo, indica que la contratación de
los profesores se hará según el procedimiento establecido en
la Ley orgánica de educación y el Real decreto 696/2007.
En primer lloc, la Llei orgànica d’educació, en la disposició
addicional tercera, estableix que seran contractats laborals
amb les administracions corresponents i s’accedirà a la
destinació mitjançant criteris objectius d’igualtat, mèrit i
capacitat. La proposta per a la docència correspondrà a les
entitats religioses i aquesta es renovarà automàticament
cada any. La determinació del contracte, a temps complet o
parcial, segons ho requeresquen les necessitats dels centres,
correspondrà a les administracions corresponents.
En primer lugar, la Ley orgánica de educación, en su disposición adicional tercera, establece que serán contratados laborales con las administraciones correspondientes y se accederá
al destino mediante criterios objetivos de igualdad, mérito
y capacidad. La propuesta para la docencia corresponderá a
las entidades religiosas y esta se renovará automáticamente
cada año. La determinación del contrato, a tiempo completo
o parcial, según lo requieran las necesidades de los centros,
corresponderá a las administraciones correspondientes.
En segon lloc, el Reial decret 696/2007 desenvolupa l’article
anterior i estableix en l’article 4 que la contractació dels
professors de religió serà per temps indefinit, excepte en
els casos de substitució del titular de la relació laboral. La
determinació de la modalitat del contracte a temps complet
o parcial, segons ho requeresquen les necessitats dels
centres públics, correspon a les administracions educatives
competents, sense perjudici de les modificacions que al llarg
de la seua durada i per raó de la planificació educativa hagen
de produir-se respecte de la jornada de treball o centre
reflectits en contracte.
En segundo lugar, el Real decreto 696/2007 desarrolla
el artículo anterior y establece en su artículo 4 que la
contratación de los profesores de religión será por tiempo
indefinido, excepto en los casos de sustitución del titular
de la relación laboral. La determinación de la modalidad del
contrato a tiempo completo o parcial, según lo requieran
las necesidades de los centros públicos, corresponde a las
administraciones educativas competentes, sin perjuicio de
las modificaciones que a lo largo de su duración y por razón
de la planificación educativa deban producirse respecto de la
jornada de trabajo o centro reflejados en contrato.
En conclusió, aquesta conselleria contracta el professorat
com a indefinit per cobrir vacants i com a substitut en la resta
En conclusión, esta conselleria contrata al profesorado como
indefinido para cubrir vacantes y como sustituto en el resto
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13889
de casos, segons les propostes enviades per les diferents
diòcesis, i adequa la seua jornada a les especificacions de
les necessitats docents de cada centre i al conveni col·lectiu
corresponent.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
de casos, según las propuestas enviadas por las diferentes
diócesis, y adecua su jornada a las especificaciones de las
necesidades docentes de cada centro y al convenio colectivo
correspondiente.
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a la pregunta número 2.021 al Consell sobre el
professorat de religió, que formula el diputat Jordi Juan i
Huguet, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número
48, pàgina 5.713). Resposta del conseller d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352
Respuesta a la pregunta número 2.021 al Consell sobre el
profesorado de religión, que formula el diputado Jordi Juan i
Huguet, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número
48, página 5.713). Respuesta del conseller de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352
Segons s’estableix en la disposició addicional tercera de
la Llei orgànica d’educació (LOE), els professors que no
pertanyen als cossos de funcionaris docents i imparteixen
l’ensenyament de les religions en els centres públics, ho
faran en règim de contractació laboral, de conformitat
amb l’Estatut dels treballadors, amb les respectives
administracions competents. Aquests professors percebran
les retribucions que corresponguen en el respectiu nivell
educatiu als professors interins.
Según se establece en la disposición adicional tercera de
la Ley orgánica de educación (LOE), los profesores que,
no perteneciendo a los cuerpos de funcionarios docentes,
impartan la enseñanza de las religiones en los centros
públicos, lo harán en régimen de contratación laboral, de
conformidad con el Estatuto de los trabajadores, con las
respectivas administraciones competentes. Estos profesores
percibirán las retribuciones que correspondan al respectivo
nivel educativo a los profesores interinos.
De manera concreta i en el mateix sentit, el conveni col·lectiu
de professorat de religió catòlica aprovat per la Resolució
de 19 de setembre de 2011, de la Conselleria d’Educació,
Formació i Ocupació, indica en l’article 26 que el personal
afectat per aquest conveni percebrà les retribucions que
corresponguen, en el mateix nivell educatiu, als funcionaris
docents interins.
De manera concreta y en el mismo sentido, el convenio
colectivo de profesorado de religión católica aprobado por
la Resolución de 19 de septiembre de 2011, de la Conselleria
de Educación, Formación y Empleo, indica en su artículo
26 que el personal afectado por este convenio percibirá las
retribuciones que correspondan, en el mismo nivel educativo,
a los funcionarios docentes interinos.
Per tant, atès que són personal laboral de l’administració
contractant, en aquest cas la Generalitat Valenciana, els sous
són tramitats i sufragats per la Generalitat.
Por tanto, dado que son personal laboral de la administración
contratante, en este caso la Generalitat Valenciana, los
sueldos son tramitados y sufragados por la Generalitat.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a les preguntes números 2.022 a 2.025 al Consell
sobre el centre d’especialitats d’Aldaia, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 48, pàgines 5.713 i 5.714).
Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut
Pública RE número 14.850
Respuesta a las preguntas números 2.022 a 2.025 al Consell
sobre el centro de especialidades de Aldaia, que formula la
diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 48, páginas 5.713 y 5.714).
Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud
Pública RE número 14.850
Ràtio de consultes successives/primeres, centre
d’especialitats d’Aldaia: període 2012-2015:
Ratio de consultas sucesivas/primeras, centro de especialidades de Aldaia: período 2012-2015:
2014
2015
2013
2014
2015
Primeres consultes
Indicador
33.594 28.298 24.244
2012
23.504
Primeras consultas
33.594 28.298
24.244
23.504
Consultes successives
34.228 35.217 33.065
26.505
Consultas sucesivas
34.228 35.217
33.065
26.505
1,36
1,13
Ràtio successives/
primeres
1,02
2013
1,24
1,36
1,13
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Indicador
2012
Ratio sucesivas/
primeras
1,02
1,24
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13890
Resposta a les preguntes números 2.026 a 2.029 al Consell
sobre els criteris per a fixar la productivitat del personal
mèdic, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas,
del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48,
pàgines 5.714 i 5.715). Resposta de la consellera de Sanitat
Universal i Salut Pública RE número 14.850
Respuesta a las preguntas números 2.026 a 2.029 al Consell
sobre los criterios para fijar la productividad del personal
médico, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del
Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, páginas
5.714 y 5.715). Respuesta de la consellera de Sanidad
Universal y Salud Pública RE número 14.850
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública subscriu tots
els anys amb tots els departaments de salut (ja siguen de gestió
directa o indirecta), com també amb els centres supradepartamentals (HACLE, serveis d’emergències sanitàries, Centre de
Transfusions) uns acords de gestió. En els acords s’arrepleguen
al voltant de 50 objectius de caràcter assistencial i de qualitat, el
compliment dels quals té un reflex en la nòmina.
La Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública suscribe
todos los años con todos los departamentos de salud (ya sean de
gestión directa o indirecta), así como con los centros supradepartamentales (HACLE, servicios de emergencias sanitarias, Centro
de Transfusiones) unos acuerdos de gestión. En los acuerdos
se recogen en torno a 50 objetivos de carácter asistencial y de
calidad, cuyo cumplimiento tiene un reflejo en la nómina.
En els departaments de gestió directa, on treballa bàsicament el personal estatutari, el compliment dels objectius
marcats es tradueix en el cobrament del complement de
productivitat variable, regulat en el Decret 38/2007, de 13
d’abril, del Consell.
En los departamentos de gestión directa, donde trabaja
básicamente el personal estatutario, el cumplimiento de los
objetivos marcados se traduce en el cobro del complemento
de productividad variable, regulado en el Decreto 38/2007,
de 13 de abril, del Consell.
Ara bé, en els departament de salut gestionats per mitjà del
model concessional, el sistema és més complex perquè, com
és el cas plantejat en les quatre preguntes (la Ribera, Dénia,
Elx-Crevillent i Torrevella), hi treballen dos tipus de personal
facultatiu: l’estatutari, de perfil funcionarial i que està adscrit
a la conselleria, i, sobretot, personal laboral que contracta la
concessió.
Ahora bien, en los departamento de salud gestionados
mediante el modelo concesional, el sistema es más complejo
porque, como es el caso planteado en las cuatro preguntas
(la Ribera, Dénia, Elche-Crevillent y Torrevieja), trabajan
dos tipos de personal facultativo: el estatutario, de perfil
funcionarial y que está adscrito a la conselleria, y, sobre todo,
el personal laboral que contrata la concesión.
Al primer d’aquests col·lectius se li aplica el mateix criteri que
a la resta d’estatutaris dels departaments de gestió directa,
és a dir la productivitat variable.
Al primero de estos colectivos se le aplica el mismo criterio
que al resto de estatutarios de los departamentos de gestión
directa, es decir la productividad variable.
No obstant això, el personal laboral contractat per la concessió
no gaudeix del mateix sistema de diferenciació retributiva,
perquè les empreses concessionàries tenen capacitat autoorganitzativa, que li atorga la conselleria en els contractes subscrits.
No obstante, el personal laboral contratado por la concesión no
goza del mismo sistema de diferenciación retributiva, porque
las empresas concesionarias tienen capacidad autoorganizativa,
que le otorga la conselleria en los contratos suscritos.
El sistema que s’aplica, en aquests casos, es basa a recompensar l’aportació de valor dels professionals (pagament per
exercici o per rendiment, en anglès pay for performance (P4P).
El sistema que se aplica, en estos casos, se basa en recompensar
la aportación de valor de los profesionales (pago por ejercicio o
por rendimiento, en inglés pay for performance (P4P).
Per tant, el personal facultatiu laboral disposa d’un sistema
d’incentius basat en la consecució d’objectius de qualitat
assistencial i eficiència que tenen diferents pesos dins de
la retribució anual i que, en el cas dels metges, arriba fins al
35% de la nòmina.
Por tanto, el personal facultativo laboral cuenta con un
sistema de incentivos basado en la consecución de objetivos
de calidad asistencial y eficiencia que tienen diferentes
pesos dentro de la retribución anual y que, en el caso de los
médicos, llega hasta el 35% de la nómina.
Quadre resum
Cuadro resumen
Components salarials en funció del tipus de personal de la
concessió:
Componentes salariales en función del tipo de personal de la
concesión:
Personal estatutari
Salari fix
Personal contractat per la concessió (empleats privats)
Salari fix
Retribució basada en el lloc i el desenvolupament professional: base de la retribució,
la formació i l’experiència.
Pla d’incentius flexible
Compensació personalitzada
En funció del compliment d’objectius:
Salari variable (cobren la
productivitat variableDecret 38/2007)
Salari variable P4P
– Objectius de treball quantitatius: salari variable en funció de l’activitat i dels
objectius aconseguits pel professional
– Objectius de treball qualitatius: criteris de qualitat assistencial i eficiència: estada,
ràtio de readmissió, etc.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Personal estatutario
Salario fijo
Salario variable (cobran
la productividad
variable-Decreto
38/2007)
Pàg. 13891
Personal contratado por la concesión (empleados privados)
Salario fijo
Retribución basada en el puesto y el desarrollo profesional: base de la retribución,
la formación y la experiencia.
Plan de incentivos flexible
Compensación personalizada
En función del cumplimiento de objetivos:
Salario variable P4P
-Objetivos de trabajo cuantitativos: salario variable en función de la actividad y de
los objetivos conseguidos por el profesional
-Objetivos de trabajo cualitativos: criterios de calidad asistencial y eficiencia:
estancia, ratio de readmisión, etc.
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a les preguntes números 2.030 a 2.057 al Consell
sobre la ràtio de personal per categories en els hospitals,
que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup
Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.715
a 5.720). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i
Salut Pública RE número 14.850
Respuesta a las preguntas números 2.030 a 2.057 al Consell
sobre la ratio de personal por categorías en los hospitales,
que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo
Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.715
a 5.720). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y
Salud Pública RE número 14.850
Enviem, en format PDF, dos taules amb la ràtio del personal
facultatiu especialista de departament FED per especialitat i
centre i del personal no facultatiu per centre.
Enviamos, en formato PDF, dos tablas con la ratio del personal
facultativo especialista de departamento FED por especialidad
y centro y del personal no facultativo por centro.
València, 16 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Valencia, 16 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE
ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ
EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA
CAMBRA.
ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS
DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN
EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTARIA DE ESTA
CÁMARA.
Resposta a les preguntes número 2.059 a 2.062 al Consell
sobre l’ús d’armes de foc per la Policia Local, que formula
el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari
Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.721). Resposta del
secretari autonòmic de Presidència RE número 15.366
Respuesta a las preguntas número 2.059 a 2.062 al Consell
sobre el uso de armas de fuego por la Policía Local, que
formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo
Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.721).
Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE
número 15.366
Pel que fa a l’actuació amb arma de foc a Benissa, els trets
es van efectuar al voltant les 00,10 hores sobre un vehicle
el conductor del qual, presumpte autor d’un delicte contra
la seguretat viària i atemptat a agent de l’autoritat, es
donava a la fuga. A conseqüència dels trets, el conductor del
vehicle, que va ser detingut, va resultar ferit lleu en un braç.
Per aquests fets es van instruir diligències 13-044, per la
Policia Local de Benissa, que van ser concloses per la Unitat
de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Calp (Alacant) i
trameses a l’autoritat judicial.
Por lo que se refiere a la actuación con arma de fuego en
Benissa, los disparos se efectuaron alrededor las 00,10
horas sobre un vehículo cuyo conductor, presunto autor de
un delito contra la seguridad vial y atentado a agente de la
autoridad, se daba a la fuga. A consecuencia de los disparos,
el conductor del vehículo, que fue detenido, resultó herido
leve en un brazo. Por estos hechos se instruyeron diligencias
13-044, por la Policía Local de Benissa, que fueron concluidas
por la Unidad de Policía Judicial de la Guardia Civil de Calpe
(Alicante) y remitidas a la autoridad judicial.
Pel que fa a l’actuació amb arma de foc en el municipi de
Dénia, en data 28 d’abril de 2013, es va produir en les
dependències de la Policia Local, de forma accidental, un
tret d’arma reglamentària. Els fets van ocórrer sobre les
13.25 hores, en l’interior d’un despatx, quan l’agent procedia
a municionar la seua arma reglamentària per a eixir a un
servei de caràcter urgent. El tret, completament accidental,
Por lo que respecta a la actuación con arma de fuego en el
municipio de Dénia, en fecha 28 de abril de 2013, se produjo
en las dependencias de la Policía Local, de forma accidental,
un disparo de arma reglamentaria. Los hechos ocurrieron
sobre las 13.25 horas, en el interior de un despacho, cuando el
agente procedía a municionar su arma reglamentaria para salir
a un servicio de carácter urgente. El disparo, completamente
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13892
va impactar contra el calaix d’una taula, quedant la bala
incrustada en aquest. A més dels xicotets danys materials
esmentats, no se’n va produir cap altre de tipus personal.
accidental, impactó contra el cajón de una mesa, quedando la
bala incrustada en el mismo. Además de los pequeños daños
materiales citados, no de produjo ningún otro de tipo personal.
Respecte a l’actuació al municipi de la Nucia, en data 15 de
novembre de 2014, al voltant de les 6 hores, es va produir
una intervenció de la Policia Local en què es va fer ús d’una
arma de foc reglamentària. Es tractava de l’intent de fugida
d’una persona a qui s’havia sorprès portant una motxilla
amb quasi tres quilograms d’haixix. D’acord amb els principis
de congruència, oportunitat i proporcionalitat, al mateix
temps que s’advertia i reiterava amb l’avís «Alt. Policia»,
es van efectuar dos trets a l’aire a manera d’intimidació,
duent-se a terme la detenció per un presumpte delicte de
tràfic de drogues. Els trets efectuats no van produir cap tipus
de dany de caràcter personal ni material. Es van tramitar
diligències per aquests fets en la Caserna de la Guàrdia Civil
d’Altea (Alacant) i el detingut va passar a disposició del Jutjat
d’Instrucció de Guàrdia en l’esmentada data.
Por lo que se refiere a la actuación en el municipio de La Nucia,
en fecha 15 de noviembre de 2014, alrededor de las 6 horas,
se produjo una intervención de la Policía Local en la que se hizo
uso de un arma de fuego reglamentaria. Se trataba del intento
de huida de una persona a la que se había sorprendido portando
una mochila con casi tres kilogramos de hachís. Conforme a los
principios de congruencia, oportunidad y proporcionalidad, a
la vez que se advertía y reiteraba con el aviso «Alto. Policía»,
se efectuaron dos disparos al aire a modo de intimidación,
llevándose a cabo la detención por un presunto delito de tráfico
de drogas. Los disparos efectuados no produjeron ningún
tipo de daño de carácter personal ni material. Se tramitaron
diligencias por estos hechos en el Cuartel de la Guardia Civil de
Altea (Alicante) y el detenido pasó a disposición del Juzgado de
Instrucción de Guardia en la citada fecha.
Finalment, en data 26 de novembre de 2014, en les
dependències de la Policia Local de Benidorm (Alacant), es
va produir de forma accidental un tret d’arma reglamentària,
en ocasió de la manipulació de l’arma per part d’un agent en
la zona de vestuaris. El projectil va quedar allotjat en la paret
dels banys d’aquests vestuaris, sense que es produïra un altre
tipus de danys. Per aquests fets es va tramitar expedient
disciplinari.
Por último, en fecha 26 de noviembre de 2014, en las dependencias de la Policía Local de Benidorm (Alicante), se produjo
de forma accidental un disparo de arma reglamentaria, con
ocasión de la manipulación del arma por parte de un agente
en la zona de vestuarios. El proyectil quedó alojado en la
pared de los aseos de dichos vestuarios, sin que se produjera
otro tipo de daños. Por estos hechos se tramitó expediente
disciplinario.
València, 15 de febrer de 2016
El secretari autonòmic de Presidència
Valencia, 15 de febrero de 2016
El secretario autonómico de Presidencia
Resposta a la pregunta número 2.067 al Consell sobre la
repetició de curs en les etapes educatives, que formula
el diputat Jordi Juan i Huguet, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 48, pàgina 5.723). Resposta
del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE
número 15.352
Respuesta a la pregunta número 2.067 al Consell sobre la
repetición de curso en las etapas educativas, que formula
el diputado Jordi Juan i Huguet, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 48, página 5.723). Respuesta del
conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE
número 15.352
La regulació respecte a la repetició de curs en les diferents
etapes educatives es troba continguda de forma extensa
en diferents normes jurídiques, i varia atenent els diferents
nivells educatius.
La regulación con respecto a la repetición de curso en
las diferentes etapas educativas se encuentra contenida
de forma extensa en diferentes normas jurídicas, y varía
atendiendo a los diferentes niveles educativos.
L’educació infantil és una etapa de caràcter voluntari i la seua
finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu,
social i intel·lectual dels nens. En aquesta etapa, l’avaluació
no té caràcter ni de promoció ni de qualificació; l’avaluació
és global, continua i eminentment formativa, d’acord amb
l’Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació,
sobre l’avaluació en l’etapa d’educació infantil, i es realitza en
termes qualitatius, expressant-se puntualment els progressos efectuats i, si és el cas, les mesures complementàries
adoptades per a les xiquetes i xiquets que ho requeresquen.
La educación infantil es una etapa de carácter voluntario y su
finalidad es la de contribuir al desarrollo físico, afectivo, social
e intelectual de los niños. En esta etapa, la evaluación no tiene
carácter ni de promoción ni de calificación; la evaluación es
global, continúa y eminentemente formativa, de acuerdo con la
Orden de 24 de junio de 2008, de la Conselleria de Educación,
sobre la evaluación en la etapa de educación infantil, y se realiza
en términos cualitativos, expresándose puntualmente los
progresos efectuados y, en su caso, las medidas complementarias adoptadas para las niñas y niños que lo requieran.
L’Ordre de 16 de juliol de 2001, per la qual es regula l’atenció
educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials
escolaritzat en centres d’educació infantil (segon cicle) i
educació primària, permet que els alumnes amb necessitats
educatives especials, temporals o permanents, derivades de
la seua història personal i escolar o de discapacitat psíquica,
motora o sensorial, i plurideficients, que cursen educació
infantil (segon cicle) o educació primària, puguen demanar,
La Orden de 16 de julio de 2001, por la que se regula la
atención educativa al alumnado con necesidades educativas
especiales escolarizado en centros de educación infantil
(segundo ciclo) y educación primaria, permite que los
alumnos con necesidades educativas especiales, temporales
o permanentes, derivadas de su historia personal y escolar
o de discapacidad psíquica, motora o sensorial, y plurideficientes, que cursan educación infantil (segundo ciclo) o
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13893
sempre que no s’altere el seu procés de socialització, una
pròrroga extraordinària de permanència en qualsevol cicle
de l’etapa. En la Instrucció de 3 d’abril de 2012, de la Direcció
General d’Ordenació Centres Docents, s’estableixen el
procediment i els criteris per a la valoració de les sol·licituds.
educación primaria, puedan pedir, siempre que no se altere
su proceso de socialización, una prórroga extraordinaria de
permanencia en cualquier ciclo de la etapa. En la Instrucción
de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Ordenación
Centros Docentes, se establecen el procedimiento y los
criterios para la valoración de las solicitudes.
Pel que fa a l’educació primària, la regulació bàsica es
recull en el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel
qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
L’article 11 estableix que l’alumne o alumna accedirà al curs
o etapa següent sempre que es considere que ha assolit els
objectius de l’etapa o els que corresponguen al curs realitzat,
i que ha assolit el grau d’adquisició de les competències
corresponents. Si no és així, podrà repetir una sola vegada
durant l’etapa. La repetició es considerarà una mesura de
caràcter excepcional i es prendrà després d’haver esgotat la
resta de mesures ordinàries de reforç i suport per a resoldre
les dificultats d’aprenentatge de l’alumne. L’equip docent
adoptarà les decisions corresponents sobre la promoció de
l’alumnat prenent especialment en consideració la informació i el criteri del professor tutor.
Por lo que respecta a la educación primaria, la regulación
básica se recoge en el Real decreto 126/2014, de 28 de
febrero, por el que se establece el currículo básico de la
educación primaria. Su artículo 11 establece que el alumno
o alumna accederá al curso o etapa siguiente siempre que
se considere que ha alcanzado los objetivos de la etapa o los
que correspondan al curso realizado, y que ha alcanzado el
grado de adquisición de las competencias correspondientes.
De no ser así, podrá repetir una sola vez durante la etapa.
La repetición se considerará una medida de carácter
excepcional y se tomará después de haber agotado el resto
de medidas ordinarias de refuerzo y apoyo para resolver las
dificultades de aprendizaje del alumno. El equipo docente
adoptará las decisiones correspondientes sobre la promoción del alumnado tomando especialmente en consideración
la información y el criterio del profesor tutor.
En aquest marc, el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del
Consell, pel qual s’estableix el currículum i desplega
l’ordenació general de l’educació primària a la Comunitat
Valenciana, estableix que els criteris de promoció seran els
fixats per l’article 11 del Reial decret 126/2014. Les decisions
sobre promoció de l’alumnat s’adoptaran en l’última sessió
d’avaluació de cada curs escolar, en el context del procés
d’avaluació contínua. Cada mestra o mestre decidirà sobre
els resultats de l’avaluació de l’àrea que impartesca, sense
perjudici del caràcter global de l’avaluació respecte a les
decisions de promoció, que s’adoptaran de forma col·legiada
per l’equip docent. El pla específic de reforç o recuperació
i suport destinat a l’alumnat que repetesca un curs en
l’etapa serà elaborat per l’equip docent del grup, d’acord
amb els criteris establerts pel claustre de professors i amb
l’assessorament, si és el cas, del personal docent especialista
en orientació educativa o qui en tinga atribuïdes les funcions.
Els referents en l’avaluació i promoció seran els criteris
d’avaluació de l’àrea i curs corresponent, segons figura en els
annexos I, II i III d’aquest decret, i la concreció que realitze
cada centre docent en les programacions didàctiques.
En este marco, el Decreto 108/2014, de 4 de julio, del Consell,
por el que se establece el currículo y despliega la ordenación
general de la educación primaria en la Comunitat Valenciana,
establece que los criterios de promoción serán los fijados por
el artículo 11 del Real decreto 126/2014. Las decisiones sobre
promoción del alumnado se adoptarán en la última sesión de
evaluación de cada curso escolar, en el contexto del proceso de
evaluación continua. Cada maestra o maestro decidirá sobre los
resultados de la evaluación del área que imparta, sin perjuicio
del carácter global de la evaluación con respecto a las decisiones
de promoción, que se adoptarán de forma colegiada por el
equipo docente. El plan específico de refuerzo o recuperación
y apoyo destinado al alumnado que repita un curso en la etapa
será elaborado por el equipo docente del grupo, de acuerdo con
los criterios establecidos por el claustro de profesores y con el
asesoramiento, en su caso, del personal docente especialista en
orientación educativa o quien tenga atribuidas las funciones.
Los referentes en la evaluación y promoción serán los criterios
de evaluación del área y curso correspondiente, según figura en
los anexos I, II e III de este decreto, y la concreción que realice
cada centro docente en sus programaciones didácticas.
En el cas d’alumnat de tercer i sisè curs de l’etapa, caldrà
ajustar-se especialment als resultats de les avaluacions
individualitzades de tercer curs d’educació primària i final
d’educació primària, respectivament. En l’avaluació i en la
promoció es donarà una especial consideració a les àrees de
valencià: llengua i literatura; llengua castellana i literatura;
i matemàtiques, atès el seu caràcter instrumental per a
l’adquisició d’altres coneixements.
En el caso de alumnado de tercero y sexto curso de la etapa,
habrá que ajustarse especialmente a los resultados de las
evaluaciones individualizadas de tercer curso de educación
primaria y final de educación primaria, respectivamente. En
la evaluación y en la promoción se dará una especial consideración a las áreas de valenciano: lengua y literatura; lengua
castellana y literatura; y matemáticas, dado su carácter
instrumental para la adquisición de otros conocimientos.
D’altra banda, l’article 21 de l’esmentat decret, i l’article 10
de l’Ordre 89/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’estableixen els
documents oficials d’avaluació i es concreten aspectes de
l’ordenació general de l’educació primària a la Comunitat
Valenciana, estableixen que l’escolarització de l’alumnat
amb necessitats educatives especials en l’etapa d’educació
primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un
any més, sempre que això afavoresca la seua integració
socioeducativa. Esta mesura excepcional podrà sol·licitar-se
Por otro lado, el artículo 21 del mencionado decreto, y el
artículo 10 de la Orden 89/2014, de 9 de diciembre, de la
Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, por la que se establecen los documentos oficiales de evaluación y se concretan
aspectos de la ordenación general de la educación primaria en
la Comunitat Valenciana, establecen que la escolarización del
alumnado con necesidades educativas especiales en la etapa
de educación primaria en centros ordinarios podrá prolongarse
un año más, siempre que ello favorezca su integración
socioeducativa. Esta medida excepcional podrá solicitarse en
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13894
en qualsevol curs de l’etapa, una vegada l’alumne o alumna ja
haja esgotat la repetició de curs referida en l’article 11.1 del
Reial decret 126/2014, i requerirà l’autorització prèvia de la
direcció territorial competent en matèria d’educació.
cualquier curso de la etapa, una vez el alumno o alumna ya haya
agotado la repetición de curso referida en el artículo 11.1 del
Real decreto 126/2014, y requerirá la autorización previa de la
dirección territorial competente en materia de educación.
Pel que fa a l’educació secundària obligatòria, en el present
curs 2015-2016, els nivells segon i quart estan regulats
per la normativa de la Llei orgànica d’educació (LOE), i els
nivells primer i tercer d’ESO estan regulats per la normativa
de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa
(LOMQE). No obstant això, la regulació és molt pareguda en
línies generals.
Por lo que respecta a la educación secundaria obligatoria,
en el presente curso 2015-2016, los niveles segundo y
cuarto están regulados por la normativa de la Ley orgánica
de educación (LOE), y los niveles primero y tercero de ESO
están regulados por la normativa de la Ley orgánica para
la mejora de la calidad educativa (LOMCE). No obstante, la
regulación es muy parecida en líneas generales.
En relació amb els cursos segon i quart d’ESO (regulació de la
LOE), l’Ordre de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria
d’Educació, sobre avaluació en educació secundària
obligatòria recull en l’article 5 els requisits de promoció. En
l’última sessió d’avaluació, l’equip docent del grup respectiu
promocionarà al curs següent els alumnes que hagen
aconseguit els objectius programats, per haver superat
totes les matèries. A fi de facilitar a l’alumnat la recuperació
de les matèries amb avaluació negativa del curs en què
està matriculat o de cursos anteriors, els centres docents
n’organitzaran les proves extraordinàries oportunes en els
primers dies del següent mes de setembre (actualment les
proves extraordinàries es fan al mes de juliol). Realitzades
aquestes proves, en sessió d’avaluació extraordinària, l’equip
docent promocionarà l’alumnat que haja superat els objectius de les matèries cursades, el que tinga avaluació negativa
en dos matèries com a màxim excepcionalment i l’alumnat
amb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent,
assessorat pel departament d’orientació, considere que
la naturalesa de les dites matèries no li impedeix seguir
amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables
de recuperació i que la promoció beneficiarà l’evolució
acadèmica d’aquest.
En relación con los cursos segundo y cuarto de ESO (regulación
de la LOE), la Orden de 14 de diciembre de 2007, de la
Conselleria de Educación, sobre evaluación en educación
secundaria obligatoria recoge en su artículo 5 los requisitos
de promoción. En la última sesión de evaluación, el equipo
docente del grupo respectivo promocionará al curso siguiente
a los alumnos que hayan alcanzado los objetivos programados,
por haber superado todas las materias. Con el fin de facilitar
al alumnado la recuperación de las materias con evaluación
negativa del curso en que está matriculado o de cursos
anteriores, los centros docentes organizarán las pruebas
extraordinarias oportunas en los primeros días del siguiente
mes de septiembre (actualmente las pruebas extraordinarias
se hacen en el mes de julio). Realizadas estas pruebas, en sesión
de evaluación extraordinaria, el equipo docente promocionará
al alumnado que haya superado los objetivos de las materias
cursadas, al que tenga evaluación negativa en dos materias
como máximo excepcionalmente y al alumnado con evaluación
negativa en tres materias cuando el equipo docente, asesorado
por el departamento de orientación, considere que la naturaleza
de dichas materias no le impide seguir con éxito el curso
siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y
que la promoción beneficiará la evolución académica de este.
L’alumnat podrà repetir dos vegades com a màxim en tota
l’etapa. El mateix curs es podrà repetir una sola vegada i,
excepcionalment, una segona vegada si no s’ha repetit en
cursos anteriors. Els centres docents adoptaran les mesures
organitzatives adequades perquè les repeticions de curs
s’adapten a les necessitats de l’alumnat i s’orienten a la
superació de les dificultats detectades, d’acord amb els plans
específics personalitzats.
El alumnado podrá repetir dos veces como máximo en toda
la etapa. El mismo curso se podrá repetir una sola vez y,
excepcionalmente, una segunda vez si no se ha repetido
en cursos anteriores. Los centros docentes adoptarán las
medidas organizativas adecuadas para que las repeticiones
de curso se adapten a las necesidades del alumnado y se
orienten a la superación de las dificultades detectadas, de
acuerdo con los planes específicos personalizados.
L’alumnat de primer, segon i tercer que no promocione haurà
de romandre un altre any en el mateix curs. Si l’alumnat,
després de repetir primer, segon o tercer, no compleix
els requisits de promoció al curs següent, l’equip docent,
assessorat pel departament d’orientació, i amb la consulta
prèvia als pares o tutors legals, decidirà el que corresponga
segons les necessitats educatives de l’alumnat, en les
condicions següents: a) Si repeteix primer, la incorporació
al curs següent amb les mesures d’atenció a la diversitat
que es considere. b) Si repeteix segon, la incorporació al
curs següent amb les mesures d’atenció a la diversitat que
es considere o, si és el cas, a un programa de qualificació
professional inicial o a un programa de diversificació curricular. (Actualment, en comptes de «programes de qualificació
professional inicial» se’ls anomena «cursos de formació
professional bàsica».). c) Si repeteix tercer, la incorporació
a quart amb les mesures d’atenció a la diversitat que es considere o, si és el cas, a un programa de diversificació curricular
o a un programa de qualificació professional inicial.
El alumnado de primero, segundo y tercero que no promocione deberá permanecer otro año en el mismo curso. Si el
alumnado, después de repetir primero, segundo o tercero,
no cumple los requisitos de promoción al curso siguiente,
el equipo docente, asesorado por el departamento de
orientación, y previa consulta a los padres o tutores legales,
decidirá lo que corresponda según las necesidades educativas
del alumnado, en las siguientes condiciones: a) Si repite
primero, la incorporación al curso siguiente con las medidas de
atención a la diversidad que se considere. b) Si repite segundo,
la incorporación al curso siguiente con las medidas de atención
a la diversidad que se considere o, en su caso, a un programa
de calificación profesional inicial o a un programa de diversificación curricular. (Actualmente, en vez de «programas de
calificación profesional inicial» se llaman «cursos de formación
profesional básica»). c) Si repite tercero, la incorporación a
cuarto con las medidas de atención a la diversidad que se
considere o, en su caso, a un programa de diversificación
curricular o a un programa de calificación profesional inicial.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13895
Els cursos primer i tercer d’ESO se sotmeten a la regulació
que estableix el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre,
pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació
secundària obligatòria i del batxillerat. L’article 16 estableix
que l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives
especials en centres ordinaris es pot prolongar un any
més, sense detriment del que disposa l’article 28.5 de la llei
orgànica esmentada, segons el qual l’alumne o alumna pot
repetir el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a
màxim dins de l’etapa. Quan aquesta segona repetició s’haja
de produir a tercer o quart curs, s’ha de prolongar un any
el límit d’edat al qual es refereix l’apartat 2 de l’article 4 de
la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. Excepcionalment, un
alumne pot repetir una segona vegada a quart curs si no ha
repetit en els cursos anteriors de l’etapa.
Los cursos primero y tercero de ESO se someten a la
regulación que establece el Real decreto 1105/2014, de
26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico
de la educación secundaria obligatoria y del bachillerato. El
artículo 16 establece que la escolarización del alumnado con
necesidades educativas especiales en centros ordinarios se
puede prolongar un año más, sin detrimento de lo dispuesto
en el artículo 28.5 de la ley orgánica mencionada, según
el cual el alumno o alumna puede repetir el mismo curso
una sola vez, y dos veces como máximo dentro de la etapa.
Cuando esta segunda repetición se tenga que producir a
tercero o cuarto curso, se debe prolongar un año el límite
de edad al que se refiere el apartado 2 del artículo 4 de la
Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo. Excepcionalmente, un
alumno puede repetir una segunda vez a cuarto curso si no
ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.
Respecte a la promoció, l’article 22 indica que la repetició
es considera una mesura de caràcter excepcional i s’ha de
prendre després d’haver esgotat les mesures ordinàries de
reforç i suport per a solucionar les dificultats d’aprenentatge
de l’alumne o alumna.
Con respecto a la promoción, el artículo 22 indica que la
repetición se considera una medida de carácter excepcional
y se debe tomar después de haber agotado las medidas
ordinarias de refuerzo y apoyo para solucionar las dificultades de aprendizaje del alumno o alumna.
Els alumnes passen de curs quan hagen superat totes les
matèries cursades o tinguen avaluació negativa en dues
matèries com a màxim, i han de repetir curs quan tinguen
avaluació negativa en tres matèries o més, o en dues matèries que siguen llengua castellana i literatura i matemàtiques
de manera simultània. Excepcionalment, es pot autoritzar la
promoció d’un alumne o una alumna amb avaluació negativa
en tres matèries quan es donen conjuntament les condicions
següents: que dues de les matèries amb avaluació negativa
no siguen simultàniament llengua castellana i literatura, i
matemàtiques; que l’equip docent considere que la naturalesa de les matèries amb avaluació negativa no impedeix que
l’alumne o alumna seguesca amb èxit el curs següent, que té
expectatives favorables de recuperació i que la promoció ha
de beneficiar la seua evolució acadèmica; i que s’apliquen a
l’alumne o alumna les mesures d’atenció educativa proposades en el consell orientador.
Los alumnos pasan de curso cuando hayan superado todas
las materias cursadas o tengan evaluación negativa en dos
materias como máximo, y deben repetir curso cuando tengan
evaluación negativa en tres materias o más, o en dos materias que sean lengua castellana y literatura y matemáticas de
manera simultánea. Excepcionalmente, se puede autorizar
la promoción de un alumno o una alumna con evaluación
negativa en tres materias cuando se dan conjuntamente las
siguientes condiciones: que dos de las materias con evaluación negativa no sean simultáneamente lengua castellana y
literatura, y matemáticas; que el equipo docente considere
que la naturaleza de las materias con evaluación negativa
no impide que el alumno o alumna siga con éxito el curso
siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación
y que la promoción debe beneficiar su evolución académica;
y que se aplican al alumno o alumna las medidas de atención
educativa propuestas en el consejo orientador.
També es pot autoritzar excepcionalment la promoció d’un
alumne o alumna amb avaluació negativa en dues matèries
que siguen llengua castellana i literatura i matemàtiques
de manera simultània quan l’equip docent considere que
l’alumne o alumna pot seguir amb èxit el curs següent, que
té expectatives favorables de recuperació i que la promoció
ha de beneficiar la seua evolució acadèmica, i sempre
que s’apliquen a l’alumne o alumna les mesures d’atenció
educativa proposades en el consell orientador. La matèria
llengua cooficial i literatura té la mateixa consideració que la
matèria de llengua castellana i literatura en les comunitats
autònomes que tenen llengua cooficial.
También se puede autorizar excepcionalmente la promoción
de un alumno o alumna con evaluación negativa en dos materias que sean lengua castellana y literatura y matemáticas de
manera simultánea cuando el equipo docente considere que
el alumno o alumna puede seguir con éxito el curso siguiente,
que tiene expectativas favorables de recuperación y que
la promoción debe beneficiar a su evolución académica, y
siempre que se apliquen al alumno o alumna las medidas de
atención educativa propuestas en el consejo orientador. La
materia lengua cooficial y literatura tiene la misma consideración que la materia de lengua castellana y literatura en las
comunidades autónomas que tienen lengua cooficial.
L’alumne o alumna que no passe de curs s’ha de quedar un
any més en el mateix curs. Esta mesura se li pot aplicar una
sola vegada en el mateix curs i dues vegades com a màxim
dins de l’etapa. Quan aquesta segona repetició s’haja de
produir a tercer o quart curs, té dret a romandre en règim
ordinari cursant educació secundària obligatòria fins als
dinou anys d’edat, complerts l’any en què finalitze el curs.
Excepcionalment, pot repetir una segona vegada a quart curs
si no ha repetit en els cursos anteriors de l’etapa.
El alumno o alumna que no pase de curso se debe quedar un
año más en el mismo curso. Esta medida se le puede aplicar
una sola vez en el mismo curso y dos veces como máximo
dentro de la etapa. Cuando esta segunda repetición se
tenga que producir a tercero o cuarto curso, tiene derecho
a permanecer en régimen ordinario cursando educación
secundaria obligatoria hasta los diecinueve años de edad,
cumplidos el año en que finalice el curso. Excepcionalmente,
puede repetir una segunda vez a cuarto curso si no ha
repetido en los cursos anteriores de la etapa.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13896
En tot cas, les repeticions s’han d’establir de manera que
les condicions curriculars s’adapten a les necessitats de
l’alumne o alumna i estiguen orientades a la superació de les
dificultats detectades. Aquesta mesura ha d’acompanyar-se
amb un pla específic personalitzat, orientat a la superació de
les dificultats detectades en el curs anterior. Els centres han
d’organitzar aquest pla d’acord amb el que establesquen les
administracions educatives.
En todo caso, las repeticiones se deben establecer de manera
que las condiciones curriculares se adaptan a las necesidades
del alumno o alumna y estén orientadas a la superación de las
dificultades detectadas. Esta medida debe ir acompañada de
un plan específico personalizado, orientado a la superación
de las dificultades detectadas en el curso anterior. Los
centros deben organizar este plan de acuerdo con lo que
establezcan las administraciones educativas.
Pel que fa al batxillerat, en el present curs 2015-2016,
segon de batxillerat està regulat per la normativa de la LOE
i primer de batxillerat està regulat per la normativa de la
LOMQE.
Por lo que respecta al bachillerato, en el presente curso
2015-2016, segundo de bachillerato está regulado por la
normativa de la LOE y primero de bachillerato está regulado
por la normativa de la LOMCE.
En segon de batxillerat (regulació de la LOE), l’avaluació
es regula per l’Ordre de 24 de novembre de 2008, de la
Conselleria d’Educació sobre avaluació en batxillerat a la
Comunitat Valenciana; l’Ordre 50/2012, de 26 de juliol,
de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per
la qual es modifica l’Ordre de 19 de juny de 2009, de la
Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el
funcionament del batxillerat diürn, nocturn i a distancia a la
Comunitat Valenciana, i l’Ordre de 24 de novembre de 2008,
de la Conselleria d’Educació sobre avaluació en batxillerat a
la Comunitat Valenciana
En segundo de bachillerato (regulación de la LOE), la evaluación se regula por la Orden de 24 de noviembre de 2008, de
la Conselleria de Educación, sobre evaluación en bachillerato
en la Comunitat Valenciana; la Orden 50/2012, de 26 de
julio, de la Conselleria de Educación, Formación y Ocupación,
por la que se modifica la Orden de 19 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educación, por la que se regula la organización
y el funcionamiento del bachillerato diurno, nocturno y a
distancia en la Comunitat Valenciana, y la Orden de 24 de
noviembre de 2008, de la Conselleria de Educación, sobre
evaluación en bachillerato en la Comunitat Valenciana.
Pel que fa a la promoció, l’article 4 de l’esmentada ordre
estableix que en finalitzar el primer curs, i com a conseqüència del procés d’avaluació, el professorat de cada alumne o
alumna adoptarà les decisions corresponents sobre la seua
promoció al segon curs. Es promocionarà al segon curs de
batxillerat quan s’hagen superat totes les matèries cursades
o es tinga avaluació negativa en dos matèries com a màxim.
Els que promocionen al segon curs sense haver superat
totes les matèries hauran de matricular-se de les matèries
pendents del curs anterior.
Por lo que respecta a la promoción, el artículo 4 de la mencionada orden establece que al finalizar el primer curso, y como
consecuencia del proceso de evaluación, el profesorado de
cada alumno o alumna adoptará las decisiones correspondientes sobre su promoción al segundo curso. Se promocionará
al segundo curso de bachillerato cuando se hayan superado
todas las materias cursadas o se tenga evaluación negativa en
dos materias como máximo. Los que promocionan al segundo
curso sin haber superado todas las materias deberán matricularse de las materias pendientes del curso anterior.
L’article 5 recull la possibilitat de permanència d’un any més
en el mateix curs: l’alumnat que no promocione a segon
curs haurà de romandre un any més en primer. Els alumnes
que, al final del segon curs, tinguen una avaluació negativa
en algunes matèries podran matricular-se d’aquestes sense
necessitat de cursar novament les matèries superades.
El artículo 5 recoge la posibilidad de permanencia de un año
más en el mismo curso: el alumnado que no promocione a
segundo curso deberá permanecer un año más en primero. Los
alumnos que, al final del segundo curso, tengan una evaluación
negativa en algunas materias podrán matricularse de estas sin
necesidad de cursar nuevamente las materias superadas.
Els alumnes que estiguen en condicions de promocionar
a segon curs podran optar per repetir el curs en la seua
totalitat, renunciant a les matèries aprovades. En tot cas,
l’any acadèmic cursat li computarà a l’efecte d’anys de
permanència en el batxillerat en règim ordinari diürn. Podran
acollir-se a aquesta norma també els alumnes que tinguen
matèries pendents en el segon curs de batxillerat.
Los alumnos y las alumnas que estén en condiciones de
promocionar a segundo curso podrán optar por repetir el curso
en su totalidad, renunciando a las materias aprobadas. En todo
caso, el año académico cursado le computará al efecto de años
de permanencia en el bachillerato en régimen ordinario diurno.
Podrán acogerse a esta norma también los alumnos que tengan
materias pendientes en el segundo curso de bachillerato.
La permanència en el batxillerat ocupant un lloc escolar en
règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics. Amb
la finalitat de no esgotar el nombre d’anys durant els quals
es pot romandre cursant batxillerat en règim ordinari, els
alumnes podran sol·licitar al director del centre docent
l’anul·lació de la matrícula corresponent quan acrediten
trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia
prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un
lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o
familiar que impedesquen la normal dedicació a l’estudi o
altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen
caràcter excepcional.
La permanencia en el bachillerato ocupando un puesto
escolar en régimen ordinario diurno será de cuatro años
académicos. Con la finalidad de no agotar el número de
años durante los que se puede permanecer cursando
bachillerato en régimen ordinario, los alumnos podrán
solicitar al director del centro docente la anulación de la
matrícula correspondiente cuando acrediten encontrarse
en alguna de las siguientes circunstancias: enfermedad
prolongada de carácter físico o psíquico, incorporación a un
puesto de trabajo, obligaciones ineludibles de tipo personal
o familiar que impidan la normal dedicación al estudio u
otras circunstancias, debidamente justificadas, que tengan
carácter excepcional.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13897
En primer de batxillerat (regulació de la LOE), s’aplica la
regulació establerta en el Reial decret 1105/2014, de 26
de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de
l’educació secundària obligatòria i del batxillerat.
En primero de bachillerato (regulación de la LOE), se aplica la
regulación establecida en el Real decreto 1105/2014, de 26
de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la
educación secundaria obligatoria y del bachillerato.
Els alumnes passen de primer a segon de batxillerat quan
hagen superat les matèries cursades o tinguen avaluació
negativa en dues matèries, com a màxim. En tot cas, s’han de
matricular a segon curs de les matèries pendents de primer.
Els centres docents han d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents. Els
alumnes poden repetir cadascun dels cursos de batxillerat
una sola vegada com a màxim, si bé excepcionalment poden
repetir un dels cursos una segona vegada, amb l’informe
favorable previ de l’equip docent.
Los alumnos pasan de primero a segundo de bachillerato
cuando hayan superado las materias cursadas o tengan
evaluación negativa en dos materias, como máximo. En
todo caso, se deben matricular a segundo curso de las
materias pendientes de primero. Los centros docentes deben
organizar las consiguientes actividades de recuperación y la
evaluación de las materias pendientes. Los alumnos pueden
repetir cada uno de los cursos de bachillerato una sola vez
como máximo, si bien excepcionalmente pueden repetir uno
de los cursos una segunda vez, previo informe favorable del
equipo docente.
Per la seua banda, l’article 38.2 del Decret 87/2015, de
5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i
es desplega l’ordenació general de l’educació secundària
obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana,
estableix que l’alumnat que, en virtut de l’article 32.3 del
Reial decret 1105/2014, opte per repetir el segon curs del
batxillerat complet, renunciarà a la qualificació obtinguda en
les matèries del mencionat curs que haja superat prèviament.
Esta repetició, així mateix, computarà als efectes del límit
de permanència de l’alumnat cursant batxillerat en règim
ordinari durant quatre anys.
Por su parte, el artículo 38.2 del Decreto 87/2015, de 5 de
junio, del Consell, por el que se establece el currículo y se
despliega la ordenación general de la educación secundaria
obligatoria y del bachillerato en la Comunitat Valenciana,
establece que el alumnado que, en virtud del artículo 32.3
del Real decreto 1105/2014, opte por repetir el segundo
curso del bachillerato completo, renunciará a la calificación
obtenida en las materias del mencionado curso que haya
superado previamente. Esta repetición, asimismo, computará
a los efectos del límite de permanencia del alumnado cursando
bachillerato en régimen ordinario durante cuatro años.
València, 17 de febrer de 2016
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Valencia, 17 de febrero de 2016
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte
Resposta a les preguntes número 2.068 a 2.071 al Consell
sobre la regulació dels valors fiscals dels béns immobles,
que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup
Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.723 i
5.724). Resposta del conseller d’Hisenda i Model Econòmic
RE número 14.688
Respuesta a las preguntas número 2.068 a 2.071 al Consell
sobre la regulación de los valores fiscales de los bienes
inmuebles, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas,
del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48,
página 5.723 y 5.724). Respuesta del conseller de Hacienda
y Modelo Económico RE número 14.688
Amb relació a les mesures que l’administració tributària
de la Generalitat té previst realitzar respecte a determinats expedients de comprovació de valor, arran de la
Sentència de 28 d’octubre de 2015, de la Sala Contenciosa
Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana, cal assenyalar que
l’Ordre 23/2013, de 20 de desembre, de la Conselleria
d’Hisenda i Administració Pública, per la qual s’estableixen
els coeficients aplicables el 2013 al valor cadastral als efectes
de la comprovació de valors de determinats béns immobles
de naturalesa urbana en l’àmbit dels impostos sobre
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i
sobre successions i donacions, com també la metodologia
utilitzada per a la seua elaboració i determinades regles
per a la seua aplicació, es dicta sobre la base de l’habilitació
prevista en l’apartat 1.2 de la disposició final segona de la Llei
13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual
es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les
persones físiques i la resta de tributs cedits, que estableix
que correspon al conseller competent en matèria d’hisenda,
per mitjà d’una ordre, l’aprovació i publicació, amb relació
a la comprovació de valors en l’àmbit dels impostos sobre
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i
sobre successions i donacions, dels coeficients multiplicadors
Con relación a las medidas que la administración tributaria
de la Generalitat tiene previsto realizar con respecto a
determinados expedientes de comprobación de valor, a raíz
de la Sentencia de 28 de octubre de 2015, de la Sala de lo
Contencioso Administrativo, Sección Cuarta, del Tribunal
Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, hay que
señalar que la Orden 23/2013, de 20 de diciembre, de la
Conselleria de Hacienda y Administración Pública, por la que
se establecen los coeficientes aplicables en 2013 al valor
catastral a los efectos de la comprobación de valores de
determinados bienes inmuebles de naturaleza urbana en el
ámbito de los impuestos sobre transmisiones patrimoniales y
actos jurídicos documentados y sobre sucesiones y donaciones, así como la metodología utilizada para su elaboración y
determinadas reglas para su aplicación, se dicta sobre la base
de la habilitación prevista en el apartado 1.2 de la disposición
final segunda de la Ley 13/1997, de 23 de diciembre, de la
Generalitat, por la que se regula el tramo autonómico del
impuesto sobre la renta de las personas físicas y el resto de
tributos cedidos, que establece que corresponde al conseller
competente en materia de hacienda, mediante una orden, la
aprobación y publicación, con relación a la comprobación de
valores en el ámbito de los impuestos sobre transmisiones
patrimoniales y actos jurídicos documentados y sobre
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13898
a què fa referència la lletra b de l’apartat 1 de l’article 57 de la
Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
sucesiones y donaciones, de los coeficientes multiplicadores
a que hace referencia la letra b del apartado 1 del artículo 57
de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, general tributaria.
Aquest article de la Llei 58/2003 estableix que el valor de les
rendes, productes, béns i la resta d’elements determinants de
l’obligació tributària podrà ser comprovat per l’administració
tributària per mitjà d’estimació per referència als valors
que figuren en els registres oficials de caràcter fiscal, i
afegeix: «aquesta estimació per referència podrà consistir en
l’aplicació dels coeficients multiplicadors que es determinen
i publiquen per l’administració tributària competent, en els
termes que s’establesquen reglamentàriament, als valors que
figuren en el registre oficial de caràcter fiscal que es prenga
com a referència als efectes de la valoració de cada tipus
de béns. Atès que es tracta de béns immobles, el registre
oficial de caràcter fiscal que es prendrà com a referència als
efectes de determinar els coeficients multiplicadors per a la
valoració d’aquets béns serà el cadastre immobiliari.
Este artículo de la Ley 58/2003 establece que el valor de las
rentas, productos, bienes y el resto de elementos determinantes de la obligación tributaria podrá ser comprobado
por la administración tributaria mediante estimación por
referencia a los valores que figuran en los registros oficiales
de carácter fiscal, y añade: «esta estimación por referencia
podrá consistir en la aplicación de los coeficientes multiplicadores que se determinan y publican por la administración
tributaria competente, en los términos que se establezcan
reglamentariamente, a los valores que figuran en el registro
oficial de carácter fiscal que se tome como referencia a los
efectos de la valoración de cada tipo de bienes. Teniendo en
cuenta que se trata de bienes inmuebles, el registro oficial de
carácter fiscal que se tomará como referencia a los efectos
de determinar los coeficientes multiplicadores para la
valoración de estos bienes será el catastro inmobiliario.
D’altra banda, la utilització de mètodes semblants de valoració dels immobles als utilitzats per l’administració tributària
valenciana ha estat avalada en sentències emeses per altres
tribunals superiors de justícia, com ara els d’Extremadura,
Castella-la Manxa i Andalusia, per la qual cosa l’Advocacia de
la Generalitat ha interposat un recurs de cassació d’interès
de llei, per considerar que hi ha arguments jurídics perquè el
Tribunal Suprem puga casar la sentència a què fa referència
sa senyoria en les preguntes que formula.
Por otro lado, la utilización de métodos semejantes de
valoración de los inmuebles a los utilizados por la administración tributaria valenciana ha sido avalada en sentencias
emitidas por otros tribunales superiores de justicia, como los
de Extremadura, Castilla-la Mancha y Andalucía, por lo que
la Abogacía de la Generalitat ha interpuesto un recurso de
casación de interés de ley, por considerar que hay argumentos jurídicos para que el Tribunal Supremo pueda casar la
sentencia a que hace referencia su señoría en las preguntas
que formula.
Per tot això, partint del respecte a tota resolució judicial i
en espera que es produesca la corresponent cassació pel
Tribunal Suprem, mentrestant, amb l’ànim d’aconseguir
la major correspondència possible entre els valors de
referència sobre els quals s’aplica la càrrega fiscal i els valors
reals dels immobles, en l’elaboració de l’ordre per a l’exercici
2016, que actualment es prepara, s’està tractant d’ajustar
els coeficients correctors d’acord amb el municipi on es
troben els immobles, com també obrir la possibilitat d’aplicar
valoracions pericials específiques sobre els immobles.
Por todo ello, partiendo del respeto a toda resolución judicial
y en espera de que se produzca la correspondiente casación
por el Tribunal Supremo, mientras tanto, con el ánimo de
conseguir la mayor correspondencia posible entre los valores
de referencia sobre los que se aplica la carga fiscal y los
valores reales de los inmuebles, en la elaboración de la orden
para el ejercicio 2016, que actualmente se prepara, se está
tratando de ajustar los coeficientes correctores de acuerdo
con el municipio donde se encuentran los inmuebles, así
como abrir la posibilidad de aplicar valoraciones periciales
específicas sobre los inmuebles.
València, 16 de febrer de 2016
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic
Valencia, 16 de febrero de 2016
El conseller de Hacienda y Modelo Económico
Resposta a les preguntes número 2.072 i 2.073 al Consell
sobre queixes per LGTBfòbia en el sistema de salut, que
formula el diputat Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grup
Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.783
i 5.784). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i
Salut Pública RE número 14.849
Respuesta a las preguntas número 2.072 y 2.073 al Consell
sobre quejas por LGTBfobia en el sistema de salud, que
formula el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo
Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.783
y 5.784). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y
Salud Pública RE número 14.849
Després de consultar el programa informàtic de gestió de
l’atenció al pacient (PIGAP), el total de queixes escrites
registrades durant 2014 i 2015 va ser de 16.229 i 14.449,
respectivament. En total, 30.678.
Después de consultar el programa informático de gestión de
la atención al paciente (PIGAP), el total de quejas escritas
registradas durante 2014 y 2015 fue de 16.229 y 14.449,
respectivamente. En total, 30.678.
De totes, 2.848 estan relacionades amb el tracte dispensat,
i 11 van quedar englobades en l’epígraf Discriminació per
motius de sexe, raça, edat, religió. Consultades aquestes
últimes, només una fa referència explícita al col·lectiu LGTBI.
De todas, 2.848 están relacionadas con el trato dispensado,
y 11 quedaron englobadas en el epígrafe Discriminación
por motivos de sexo, raza, edad, religión. Consultadas estas
últimas, solo una hace referencia explícita al colectivo LGTBI.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Quant al recull de les queixes, es compta amb un sistema
àmpliament conegut i consolidat en la totalitat dels serveis
d’atenció al pacient. A més, es compta amb un sistema
informàtic específic, que les arreplega i codifica segons
diversos criteris.
València, 15 de febrer de 2016
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública
Pàg. 13899
En cuanto a la recopilación de las quejas, se cuenta con
un sistema sobradamente conocido y consolidado en la
totalidad de los servicios de atención al paciente. Además, se
cuenta con un sistema informático específico, que las recoge
y codifica según varios criterios.
Valencia, 15 de febrero de 2016
La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Resposta a les preguntes número 2.074 a 2.083 al Consell
sobre el Registre d’Unions de Fet, que formula el diputat
Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grup Parlamentari
Compromís (BOC número 49, pàgina 5.784 a 5.786).
Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número
15.365
Respuesta a las preguntas número 2.074 a 2.083 al
Consell sobre el Registro de Uniones de Hecho, que
formula el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del
Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 49,
página 5.784 a 5.786). Respuesta de la consellera de
Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y
Libertades Públicas RE número 15.365
Amb relació a les dades per les quals s’interessa sa senyoria,
us informe que és necessari fer referència a dos registres
d’unions de fet, un denominat Registre d’Unions de Fet de
la Comunitat Valenciana, en el qual s’inscrivien les parelles
conforme a la Llei 1/2001, de 6 d’abril, i un altre denominat
Registre d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat
Valenciana, regulat en l’actualitat per la Llei 5/2012, de 15
d’octubre.
Con relación a los datos por los que se interesa su señoría,
le informo que es necesario hacer referencia a dos registros
de uniones de hecho, uno denominado Registro de Uniones
de Hecho de la Comunitat Valenciana, en el que se inscribían
las parejas conforme a la Ley 1/2001, de 6 de abril, y otro
denominado Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de
la Comunitat Valenciana, regulado en la actualidad por la Ley
5/2012, de 15 de octubre.
En el moment de l’entrada en vigor de la Llei 5/2012, estaven
inscrites en el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat
Valenciana un total de 14.442 parelles, de les quals 424 eren
unions de fet formades per persones del mateix sexe.
En el momento de la entrada en vigor de la Ley 5/2012,
estaban inscritas en el Registro de Uniones de Hecho de la
Comunitat Valenciana un total de 14.442 parejas, de las que
424 eran uniones de hecho formadas por personas del mismo
sexo.
Durant el període previst en la disposició addicional única de
la Llei 5/2012, es van adaptar a la nova regulació 541 unions
de fet del total inscrites conforme a la Llei 1/2001.
Durante el período previsto en la disposición adicional
única de la Ley 5/2012, se adaptaron a la nueva regulación
541 uniones de hecho del total inscritas conforme a la Ley
1/2001.
Així mateix, us trasllade que no es coneix quin nombre
d’unions de fet inscrites d’acord amb la Llei 1/2001 no va
poder acollir-se a la nova normativa per incomplir els nous
requisits que aquesta llei estableix, al no constar aquestes
dades respecte de les parelles inscrites a l’empara de
l’anterior normativa.
Asimismo, le traslado que no se conoce qué número de
uniones de hecho inscritas de acuerdo con la Ley 1/2001 no
pudo acogerse a la nueva normativa por incumplir los nuevos
requisitos que esta ley establece, al no constar estos datos
respecto de las parejas inscritas al amparo de la anterior
normativa.
Respecte a les unions de fet inscrites a l’empara de la Llei
5/2012, a data 19 de gener de 2016, el nombre ascendia a
3.214 unions, una vegada descomptades les cancel·lacions.
L’evolució anual de les inscripcions d’unions de fet formalitzades ha estat la següent:
Con respecto a las uniones de hecho inscritas al amparo de la
Ley 5/2012, a fecha 19 de enero de 2016, el número ascendía
a 3.214 uniones, una vez descontadas las cancelaciones. La
evolución anual de las inscripciones de uniones de hecho
formalizadas ha sido la siguiente:
El 2012 no se’n va realitzar cap, atès que els expedients
incoats en aquest any en el marc de la Llei 5/2012 es van
resoldre l’any següent.
En 2012 no se realizó ninguna, ya que los expedientes
incoados en este año en el marco de la Ley 5/2012 se
resolvieron el año siguiente.
El 2013 se’n van inscriure 673, de les quals 63 estaven
formades per persones del mateix sexe.
En 2013 se inscribieron 673, de las que 63 estaban formadas
por personas del mismo sexo.
El 2014 se’n van inscriure 1.320, de les quals 84 estaven
formades per persones del mateix sexe.
En 2014 se inscribieron 1.320, de las que 84 estaban
formadas por personas del mismo sexo.
El 2015 se’n van inscriure 1.340, de les quals 69 estaven
formades per persones del mateix sexe.
En 2015 se inscribieron 1.340, de las que 69 estaban
formadas por personas del mismo sexo.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Finalment, us trasllade que no s’han tramitat expedients de
pèrdua de la condició d’unió de fet com a conseqüència que
algun dels membres deixe de tenir el veïnatge civil valencià.
València, 12 de febrer de 2016
La consellera de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
Pàg. 13900
Finalmente, le traslado que no se han tramitado expedientes
de pérdida de la condición de unión de hecho como
consecuencia de que alguno de los miembros deje de tener la
vecindad civil valenciana.
Valencia, 12 de febrero de 2016
La consellera de Justicia, Administración Pública,
Reformas Democráticas y Libertades Públicas
Resposta a la pregunta número 2.087 al Consell sobre
l’eficàcia de les polseres telemàtiques, que formula
la diputada Maria Josep Ortega Requena, del Grup
Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.788).
Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i
Polítiques Inclusives RE número 15.349
Respuesta a la pregunta número 2.087 al Consell sobre la
eficacia de las pulseras telemáticas, que formula la diputada
Maria Josep Ortega Requena, del Grupo Parlamentario
Compromís (BOC número 49, página 5.788). Respuesta
de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas
Inclusivas RE número 15.349
Quan les dones víctimes amb situacions de violència
qualificades d’alt risc acudeixen a la Xarxa de Centres Dona
24 Hores, dependent d’aquesta conselleria, se’ls ofereix
immediatament un recurs residencial d’acolliment que
facilite la seua eixida de l’entorn del maltractador i garantesca el seu anonimat. Per açò els agressors d’aquestes dones
no solen disposar d’aquests dispositius.
Cuando las mujeres víctimas con situaciones de violencia
calificadas de alto riesgo acuden a la Red de Centros Mujer
24 Horas, dependiente de esta conselleria, se ofrece
inmediatamente un recurso residencial de acogida que
facilite su salida del entorno al maltratador y garantice su
anonimato. Por esto los agresores de estas mujeres no suelen
disponer de estos dispositivos.
No obstant açò, la Direcció General de l’Institut Valencià de
les Dones i per la Igualtat de Gènere ha recaptat informació
d’aquests centres, que han indicat que alguna dona ha
manifestat problemes en el funcionament del dispositiu quan
l’agressor ha intentat manipular-ho.
No obstante, la Dirección General del Instituto Valenciano
de las Mujeres y por la Igualdad de Género ha recaudado
información de estos centros, que han indicado que alguna
mujer ha manifestado problemas en el funcionamiento del
dispositivo cuando el agresor ha intentado manipularlo.
Per açò, atès que hi ha un elevat nombre de dones que són
ateses amb caràcter ambulatori als Centres Dona 24 Hores,
es recaptarà informació sobre el nombre de parelles de les
dones que compten com a mesura de protecció amb aquest
dispositiu i d’acord amb les dades disponibles i la rellevància
de la informació, es posarà en coneixement de l’administració
pública responsable del seu funcionament.
Por esto, teniendo en cuenta que hay un elevado número de
mujeres que son atendidas con carácter ambulatorio en los
Centros Mujer 24 Horas, se recaudará información sobre el
número de parejas de las mujeres que cuentan como medida
de protección con este dispositivo y de acuerdo con los datos
disponibles y la relevancia de la información, se pondrá en
conocimiento de la administración pública responsable de su
funcionamiento.
El sistema de seguiment per mitjans telemàtics de les
mesures i penes d’allunyament en l’àmbit de la violència
de gènere permet verificar el compliment de les mesures i
penes de prohibició d’aproximació a la víctima imposades
en els procediments que se seguesquen per violència de
gènere en què l’autoritat judicial acorde la seua utilització.
Aquest sistema s’articula de conformitat amb el que
disposa el Protocol d’actuació del sistema de seguiment per
mitjans telemàtics del compliment de les mesures i penes
d’allunyament en matèria de violència de gènere, aprovat
per mitjà de l’acord subscrit entre el Ministeri de Justícia, el
Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials
i Igualtat, el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia
General de l’Estat, l’11 d’octubre de 2013.
El sistema de seguimiento por medios telemáticos de las
medidas y penas de alejamiento en el ámbito de la violencia
de género permite verificar el cumplimiento de las medidas y
penas de prohibición de aproximación a la víctima impuestas
en los procedimientos que se sigan por violencia de género
en que la autoridad judicial acuerde su utilización. Este
sistema se articula de conformidad con lo dispuesto en el
Protocolo de actuación del sistema de seguimiento por
medios telemáticos del cumplimiento de las medidas y penas
de alejamiento en materia de violencia de género, aprobado
mediante el acuerdo suscrito entre el Ministerio de Justicia,
el Ministerio del Interior, el Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad, el Consell General del Poder Judicial y la
Fiscalía General del Estado, el 11 de octubre de 2013.
València, 17 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
Resposta a les preguntes número 2.088 a 2.091 al Consell
sobre la rehabilitació d’habitatges i la regeneració urbana,
que formula la diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grup
Valencia, 17 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera
de Igualdad y Políticas Inclusivas
Respuesta a las preguntas número 2.088 a 2.091 al Consell
sobre la rehabilitación de viviendas y la regeneración urbana,
que formula la diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grupo
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13901
Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.788
i 5.789). Resposta de la consellera d’Habitatge, Obres
Públiques i Vertebració del Territori RE número 15.354
Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.788
y 5.789). Respuesta de la consellera de Vivienda, Obras
Públicas y Vertebración del Territorio RE número 15.354
Els pressuposts de la Generalitat per a 2016, recentment
aprovats per les Corts, han acreditat la importància que el nou
Consell dóna a la vessant social en la despesa pública, amb
increments rellevants en diversos àmbits directament relacionats amb les persones, com ara les polítiques d’habitatge.
Los presupuestos de la Generalitat para 2016, recientemente
aprobados por Les Corts, han acreditado la importancia que
el nuevo Consell da a la vertiente social en el gasto público,
con incrementos relevantes en varios ámbitos directamente
relacionados con las personas, como las políticas de vivienda.
En aquest sentit, dins de la nova Conselleria d’Habitatge,
Obres Públiques i Vertebració del Territori, el programa
pressupostari 431,10 Arquitectura, habitatge i projectes
urbans compta amb un munt global de 79,0 milers d’euros en
els diversos capítols de la despesa (personal, funcionament,
transferències corrents i de capital, inversions reals) per a
dur a terme les noves polítiques públiques del Consell en la
matèria. De fet, el pressupost de 2016 en aquest programa
es superior als del mateix programa el 2014 i 2015 junts.
En este sentido, dentro de la nueva Conselleria de Vivienda,
Obras Públicas y Vertebración del Territorio, el programa
presupuestario 431,10 Arquitectura, vivienda y proyectos
urbanos cuenta con un monto global de 79,0 miles de euros
en los diversos capítulos del gasto (personal, funcionamiento,
transferencias corrientes y de capital, inversiones reales) para
llevar a cabo las nuevas políticas públicas del Consell en la
materia. De hecho, el presupuesto de 2016 en este programa
es superior a los del mismo programa en 2014 y 2015 juntos.
Pel que fa als principals aspectes d’aquest, cal destacar
l’existència, per primera vegada, d’una línia d’ajudes per a
actuacions d’emergència social i pobresa energètica, amb 5,9
milers d’euros, la finalitat de la qual va dirigida a contribuir
al pagament de lloguers i de subministraments energètics
per a col·lectius en risc d’exclusió social. Aquesta línia ja
està sent implementada per mitjà de l’Ordre 3/2015, de 23
de desembre, d’aquesta conselleria que aprova les bases
reguladores i el procediment per a la concessió de les ajudes
amb un primer import de 4,0 milers d’euros, d’acord amb
la Llei d’hisenda pública de la Generalitat, del sector públic
instrumental i de subvencions, com també de la Llei general
de subvencions de l’Estat.
Por lo que respecta a los principales aspectos de este, hay
que destacar la existencia, por primera vez, de una línea de
ayudas para actuaciones de emergencia social y pobreza
energética, con 5,9 miles de euros, cuya finalidad va dirigida a
contribuir al pago de alquileres y de suministros energéticos
para colectivos en riesgo de exclusión social. Esta línea ya
está siendo implementada mediante la Orden 3/2015, de
23 de diciembre, de esta conselleria que aprueba las bases
reguladoras y el procedimiento para la concesión de las
ayudas con un primer importe de 4,0 miles de euros, de
acuerdo con la Ley de hacienda pública de la Generalitat, del
sector público instrumental y de subvenciones, así como de
la Ley general de subvenciones del Estado.
Pel que fa al capítol VI -inversions reals–, el programa recull
una inversió de 10,1 milers d’euros, dels quals la partida més
rellevant és per a reforma dels habitatges del parc públic de
la Generalitat, destinats a proporcionar un habitatge a les
persones i famílies que més ho necessiten. A primers d’any,
s’han adjudicat 5 contractes amb un import de 5,5 milers
d’euros per a la conservació, el manteniment i la reforma
d’immobles i habitatges públics al llarg de tota la Comunitat
Valenciana, i que permetrà, entre altres actuacions, escometre la rehabilitació d’uns 250 habitatges. A més, es contempla
una altra partida de 2,0 milers d’euros, en aquest cas sols per
a reforma d’habitatges públics, per a licitar contractes que
ens permeten començar la rehabilitació, aproximadament,
d’altres 250 habitatges.
Por lo que respecta al capítulo VI -inversiones reales–, el
programa recoge una inversión de 10,1 miles de euros, de
los cuales la partida más relevante es para reforma de las
viviendas del parque público de la Generalitat, destinados a
proporcionar una vivienda a las personas y familias que más lo
necesitan. A principios de año, se han adjudicado 5 contratos
con un importe de 5,5 miles de euros para la conservación,
mantenimiento y reforma de inmuebles y viviendas públicas
a lo largo de toda la Comunitat Valenciana, y que permitirá,
entre otras actuaciones, acometer la rehabilitación de unas
250 viviendas. Además, se contempla otra partida de 2,0
miles de euros, en este caso solo para reforma de viviendas
públicas, para licitar contratos que nos permitan empezar la
rehabilitación, aproximadamente, de otras 250 viviendas.
En aquests casos, com també en la resta de partides per a
inversions reals, els procediments i els criteris d’adjudicació
dels projectes i obres són els previstos en la legislació de
contractes del sector públic.
En estos casos, así como en el resto de partidas para inversiones reales, los procedimientos y los criterios de adjudicación
de los proyectos y obras son los previstos en la legislación de
contratos del sector público.
Finalment, en el capítol VII –transferències de capital–, es
preveuen 50,8 milers d’euros en diverses línies d’ajuda. D’una
banda, cal dir que la Generalitat ha signat convenis amb
ajuntaments com ara Llíria, València, Xàtiva, Alcoi, Alacant,
Sant Vicent del Raspeig, Elx..., per a actuacions en àrees de
renovació i regeneració urbana (ARRU), tant de rehabilitació
d’edificis i habitatges com obres de reurbanització i regeneració de barris. En els convenis participa també l’Estat i
preveu diverses fórmules de finançament per part de les
distintes administracions, segons els casos.
Finalmente, en el capítulo VII –ransferencias de capital–, se
prevén 50,8 miles de euros en varias líneas de ayuda. Por una
parte, hay que decir que la Generalitat ha firmado convenios
con ayuntamientos como Llíria, Valencia, Xàtiva, Alcoi,
Alicante, Sant Vicent del Raspeig, Elche..., para actuaciones
en áreas de renovación y regeneración urbana (ARRU), tanto
rehabilitación de edificios y viviendas como obras de reurbanización y regeneración de barrios. En los convenios participa
también el Estado y prevé varias fórmulas de financiación por
parte de las distintas administraciones, según los casos.
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Així mateix, cal destacar la línia anomenada Pla estatal de
foment per al lloguer, rehabilitació i renovació urbana, amb
un munt de 35,3 milers d’euros, els beneficiaris de la qual
són particulars, ajuntaments, comunitats i propietaris varis,
per a ajudes de lloguer d’habitatges, rehabilitació d’edificis, i
regeneració i renovació urbanes, amb finançament estatal i
de la Generalitat. En aquest cas, el mode de concessió de les
ajudes és la concurrència competitiva, i el procediment i els
criteris a què hauran d’ajustar-se els beneficiaris seran els
establerts en les corresponents ordres de convocatòria de
les ajudes.
València, 12 de febrer de 2016
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Pàg. 13902
Asimismo, hay que destacar la línea llamada Plan estatal de
fomento para el alquiler, rehabilitación y renovación urbana,
con un monto de 35,3 miles de euros, cuyos beneficiarios son
particulares, ayuntamientos, comunidades y propietarios
varios, para ayudas de alquiler de viviendas, rehabilitación de
edificios, y regeneración y renovación urbanas, con financiación estatal y de la Generalitat. En este caso, el modo de
concesión de las ayudas es la concurrencia competitiva, y el
procedimiento y los criterios a los que deberán ajustarse los
beneficiarios serán los establecidos en las correspondientes
órdenes de convocatoria de las ayudas.
Valencia, 12 de febrero de 2016
La consellera de Vivienda, Obras Públicas
y Vertebración del Territorio
Resposta a les preguntes número 2.092 a 2.097 al Consell
sobre pisos tutelats per a dones víctimes de violència
de gènere, que formula la diputada Maria Josep Ortega
Requena, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número
49, pàgina 5.790 i 5.791). Resposta de la vicepresidenta
i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número
15.349
Respuesta a las preguntas número 2.092 a 2.097 al
Consell sobre pisos tutelados para mujeres víctimas de
violencia de género, que formula la diputada Maria Josep
Ortega Requena, del Grupo Parlamentario Compromís
(BOC número 49, página 5.790 y 5.791). Respuesta de
la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas
Inclusivas RE número 15.349
La xarxa de recursos d’acollida especialitzats en dona de la
Generalitat no compta amb habitatges tutelats destinats
exclusivament a dones víctimes de violència de gènere. No
obstant això, la xarxa compta amb nou habitatge tutelats per
a dones en situació de vulnerabilitat en què s’atenen dones
en situació o risc d’exclusió social i també dones víctimes
de violència de gènere quan per les seues característiques i
circumstàncies s’estime convenient.
La red de recursos de acogida especializados en mujer de la
Generalitat no cuenta con viviendas tuteladas destinadas
exclusivamente a mujeres víctimas de violencia de género. No
obstante, la red cuenta con nueve viviendas tuteladas para
mujeres en situación de vulnerabilidad en las que se atiende
a mujeres en situación o riesgo de exclusión social y también
a mujeres víctimas de violencia de género cuando por sus
características y circunstancias se estime conveniente.
Vuit dels habitatges s’ubiquen a València i es gestionen per
mitjà de concert de places amb diverses entitats.
Ocho de las viviendas se ubican en Valencia y se gestionan
mediante concierto de plazas con varias entidades.
La relació d’habitatges ubicats a València i les entitats que les
gestionen és la següent:
La relación de viviendas ubicadas en Valencia y las entidades
que las gestionan es la siguiente:
VTT Villa Teresita– Concert places amb auxiliars del Buen Pastor
VTT Villa Teresita– Concierto plazas con auxiliares del Buen Pastor
VTT Creu Roja– Concert places oficina provincial Creu Roja
VTT Cruz Roja– Concierto plazas oficina provincial Cruz Roja
VTT Risc d’exclusió social Tyrius – Concert places federació
provincial ames de casa i consumidors Tyrius
VTT Riesgo de exclusión social Tyrius – Concierto plazas
federación provincial amas de casa y consumidores Tyrius
VTT Tyrius -Concert places federació provincial ames de casa i
consumidors Tyrius
VTT Tyrius -Concierto plazas federación provincial amas de casa
y consumidores Tyrius
VTT Dones Immigrants Tyrius – Concert places federació
provincial ames de casa i consumidors Tyrius
VTT Mujeres Inmigrantes Tyrius – Concierto plazas federación
provincial amas de casa y consumidores Tyrius
VTT Fent Camí – Concert places associació Fent Camí
VTT Fent Camí – Concierto plazas asociación Fent Camí
VTT Fent Camí – Concert places associació Fent Camí
VTT Fent Camí – Concierto plazas asociación Fent Camí
VTT Fent Camí – Concert places associació Fent Camí
VTT Fent Camí – Concierto plazas asociación Fent Camí
L’altre habitatge, ubicat a Castelló es gestiona per mitjà
d’un contracte administratiu de gestió integral adjudicat a
l’empresa Palma Servicios Sociales, SL.
El otra vivienda, ubicada en Castellón se gestiona mediante
un contrato administrativo de gestión integral adjudicado a
la empresa Palma Servicios Sociales, SL.
La província d’Alacant no disposa d’aquest tipus de recurs.
La provincia de Alicante no dispone de este tipo de recurso.
València, 15 de febrer de 2016
La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
Valencia, 15 de febrero de 2016
La vicepresidenta y consellera
de Igualdad y Políticas Inclusivas
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
Pàg. 13903
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
B. Activitat parlamentària
B. Actividad parlamentaria
Acord de la Mesa de les Corts sobre el calendari d’activitats
del ple i de les comissions per al període de sessions
comprés entre el dia 1 de setembre i el 31 de desembre.
Correcció d’errades
Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre el calendario de
actividades del pleno y de las comisiones para el período de
sesiones comprendido entre el día 1 de septiembre y el 31
de diciembre. Corrección de errores
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 29 d’agost de 2016,
de conformitat amb la Junta de Síndics, ha acordat esmenar
l’errada continguda en el calendari parlamentari aprovat per
al període de sessions comprés entre el dia 1 de setembre i
el 31 de desembre. D’aquesta manera, la setmana del 10 al
14 d’octubre es destinaria a la realització de comissions, i els
dies 19 i 20 del mateix mes, a la realització d’un ple ordinari.
Així doncs, el calendari parlamentari relatiu al període de
sessions quedaria fixat de la manera següent:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 29 de agosto de 2016,
de conformidad con la Junta de Síndics, ha acordado corregir el
error contenido en el calendario parlamentario aprobado para
el período de sesiones comprendido entre el día 1 de septiembre y el 31 de diciembre. De esta manera, la semana del 10 al 14
de octubre se destinaría a la realización de comisiones, y los días
19 y 20 del mismo mes, a la realización de un pleno ordinario.
Así pues, el calendario parlamentario relativo al período de
sesiones quedaría fijado de la siguiente manera:
setembre
septiembre
– Dies 14 i 15: ple, debat de política general
– Dies 21 i 22: ple ordinari
– Setmana del 26 al 30: comissions
– Días 14 y 15: pleno, debate de política general
– Días 21 y 22: pleno ordinario
– Semana del 26 al 30: comisiones
octubre
octubre
– Setmana del 3 al 7: comissions
– Setmana del 10 al 14: comissions
– Dies 19 i 20: ple ordinari
– Dies 26 i 27: ple ordinari
– Semana del 3 al 7: comisiones
– Semana del 10 al 14: comisiones
– Días 19 y 20: pleno ordinario
– Días 26 y 27: pleno ordinario
novembre
noviembre
– Dies 2, 3 i 4: compareixences dels consellers, Projecte de
llei de pressupostos:
– Dies 9 i 10: ple ordinari
– Día 15: ple, debat de totalitat del Projecte de llei de
pressupostos
– Día 16: ple, debat de totalitat del Projecte de llei
d’acompanyament
– Setmana del 21 al 25: comissions
– Dies 30 i 1 de desembre: ple ordinari
– Días 2, 3 y 4: comparecencias de los consellers, Proyecto de
ley de presupuestos:
– Días 9 y 10: pleno ordinario
– Día 15: pleno, debate de totalidad del proyecto de ley de
presupuestos
– Día 16: pleno, debate de totalidad del Proyecto de ley de
acompañamiento
– Semana del 21 al 25: comisiones
– Días 30 y 1 de diciembre: pleno ordinario
desembre
diciembre
– Dies 12, 13 yi14: debat en comissió del Projecte de llei de
pressupostos
– Dies 19, 20 i 21: ple, debat del Projecte de llei de pressupostos i del Projecte de llei d’acompanyament
– Días 12, 13 y 14: debate en comisión del Proyecto de ley de
presupuestos
– Días 19, 20 y 21: pleno, debate del Proyecto de ley de
presupuestos y del Proyecto de ley de acompañamiento
El secretari primer
Emilio Argüeso Torres
Palau de les Corts
València, 29 d’agost de 2016
Palau de les Corts
Valencia, 29 de agosto de 2016
El president
Enric Morera i Català
El presidente
Enric Morera i Català
El secretario primero
Emilio Argüeso Torres
BOC número 109 ¦ 14-09-2016
BUTLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS
Subscripcions: Servei de Publicacions de les Corts
<[email protected]>
Plaça de Sant Llorenç, 4 • 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
<http://www.cortsvalencianes.es>
Edita: Servei de Publicacions de les Corts
ISSN: 1136-3339
Dipòsit legal: V-319-1983
Pàg. 13904
BUTLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
<[email protected]>
Plaza de San Lorenzo, 4 • 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
<http://www.cortsvalencianes.es>
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983