power point mireia llena
Els recursos TIC per afrontar la Dislèxia: Anàlisi sobre l’ús i coneixement a les escoles Mireia Llena Draper [email protected] Grau d’Educació Primària Tutora: Eva Liesa ÍNDEX • Marc teòric • Què és la dislèxia i com detectar-la • L’ús de les TIC des del Disseny Universal de l’Aprenentatge • Recursos per afavorir aquest aprenentatge • Objectius i hipòtesis • Mètode • Resultats i discussió • Conclusions, limitacions i prospectiva MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Què és la dislèxia? • 10% Població espanyola. • Conflicte lectoescriptor. • Canal per on es transmet la informació. • No té cura. Mecànica lectora Molt baixa Comprensió Normal Ortografia Baixa Detecció • • Patrons i dimensions recollits en protocols. (PRODISCAT) Individualitat de cada infant. MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS L’ús de les TIC des del Disseny Universal de l’Aprenentatge REPRESENTACIÓ FORMATS DIGITALS • • • • • • • • EXPRESSIÓ MOTIVACIÓ SOFTWARES, EINES I FONTS Tipus de font Mida de la font Colors Contrastos Espais entre caràcter Espais entre ínies i paràgrafs Mida dels paràgrafs Contingut (vocabulari, paraules curtes, etc.) INCLSUIÓ DIGITIAL GaranFr la igualtat de tot l’alumnat posant especialment l’èmfasi en la tecnologia. ACCESSIBILITAT EINES DIGITAL MARC TEÒRIC RESULTATS SOFTWARES, I FONTS CONCLUSIONS OBJECTIUS MÈTODE EINES TRADISLEXIA DITEXT LEXIA 3.0 DILET DIDOC MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Objectius Investigar el coneixement dels docents sobre els recursos TIC existents Identificar quin ús es fa d’aquests recursos Analitzar els motius de l’ús o desús d’aquests recursos. HIPÒTESIS MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Mètode • 3 Especialistes (DOP) de les escoles Garbí, Solc i Sadako • Luz Rello • 33 Mestres de les escoles Garbí, Solc, Sadako i Thau Participants Instruments • Qüestionari • Entrevistes • Plataforma virtual Google drive • Correu electrònic • Presencial Procediment de recollida de dades MARC TEÒRIC Procediment d’anàlisi de dades OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS DIMENSIONS I CATEGORIES Coneixement dels recursos TIC • Coneixement dels diferents recursos • Predisposició per adaptar diferents aspectes Ús que se’n fa • Com uFlitzen els recursos • Quan els uFlitzen • Per a quines finalitats • Per a quins alumnes MoFus d’ús i desús • Econòmics • Psicopedagògics • Metodològics • Visuals • Emocionals MARC TEÒRIC OBJECTIUS RESULTATS MÈTODE CONCLUSIONS Coneixement i ús de les adaptacions 9,4% Un altre 87,5% Temps 53,1% Treball en equip 90,6% Metodologia 12,5% Repetició de paraules, sinònims 37,5% Mida de les línies i paràgrafs 68,8% Contingut 25% Espais entre paraules, línies i paràgrafs 6,3% Brillantor, colors i contrastos 56,3% Mida/tipus de la font 0 5 10 15 20 25 30 35 MARC TEÒRIC OBJECTIUS RESULTATS MÈTODE CONCLUSIONS Coneixement i ús dels recursos TIC 3% Cap Katamotz Binding i/o Glifing Lexia 3.0 Rehasoi: Ditext, Dilet, Didoc Tadislexia Joc Claroread Kindle, Ibook o Ideal ebook reader Pizarra dinàmica Dyseggxia "Piruletras" 75,8% 9,1% 12,1% 15,2% 87,9% 15,2% 15,2% 0 5 10 15 20 25 30 35 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Motius d’ús i desús - Metodològics 87,9% - Visuals 75,8% - Psicopedagògics 81,8% - Emocionals Entrevistes - Formació Entrevistes - Econòmics 72,2% MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS Conclusions 1. Es considera que cal oferir-‐los per a tot un grup divers no només cap a uns infants determinats. 2. Cal tenir molt presents les situacions emocionals en les que es troba cada infant. 3. Encara predomina un fort desconeixement i per conseqüència desús de programes Tic. Limitacions • Ventall més ampli d’escoles i docents en el mostreig. • Interpretació dels enunciats dels qüesFonaris. Propostes de futur • Veure els resultats d’ús d’aquestes eines. • Entrevistar a les empreses/enFtats que ofereixen aquests recursos. CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA • Alba, C. (2012). Aportaciones del Diseño Universal para el Aprendizaje y de los materiales digitales en el logro de una enseñanza accesible. Universidad Complutense de Madrid. 1–13. Recuperat a: htp://www.orientacioncadiz.com. • Alba, C. i Zubillaga, A. (2012) De la accesibilidad de las tecnologías a la educación accesible: Aportaciones del Diseño Universal para el aprendizaje. Actas de las VIII Jornadas Cien8ficas Internacionales de Inves:gación sobre Discapacidad Salamanca: INICO, Salamanca. Recuperat a htp://cdjornadas-‐inico.usal.es/docs/823.pdf. • American Psychiatric AssociaFon (2014) Manual diagnósFco y estadísFco de los trastornos mentales : DSM-‐5. Madrid, [etc.] : Médica Panamericana. • Azorín, C. i Arníz, P. (2013) Una experiencia de innovación en educación primaria: medidas de atención a la diversidad y diseño universal del aprendizaje. Tendencias Pedagógicas, (22), 9-‐26. Recuperat a: htp://www.tendenciaspedagogicas.com/ArFculos/2013_22_03.pdf. • Díaz, M., Cesar, Q. i Collazos, A. (2011) Desarrollo de un marco metodológico Orientado al diseño de interfaces para el tratamiento de niños con dislexia aplicando el método de proceso de ingenieria de usabilidad y accessibilidad (MPIu+a) Revista universitaria en Telecomunicaciones, Informa:ca y Control. 1(1). Recuperat a:htp://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8120/Tgsa2de5.pdf;jsessionid=FE207C881D2155AD67ACB26A5E8564E9.tdx2?sequence=2. • French, J., Blood, A., N. D. Bright., Futak, D., M. J. Grohmann., Hasthorpe, A., Heritage,J., Remy,L., Reece, S., i Tabor, J. (2013) Changing Fonts in EducaFon: How the Benefits Vary with Ability and Dyslexia, The Journal of Educa:onal Research, 106(4), 301-‐304, DOI: 10.1080/00220671.2012.736430. • Iglesias, M. (2005) Alumnos con dislèxia: estrategias para educadores. Revista DIM. Recuperat a: htp://dim.pangea.org/revistaDIM/dislexia2.pdf. • Jiménez, J. i Rojas, E. (2008) Efectos del videojuego Tradislexia en la conciencia fonológica y recnoncimiento de palabra en niños disléxicos. Psicothema. 20(3), 347-‐353. Recuperat a: htp://www.psicothema.com/pdf/3491.pdf. • Marco, M. (2010) Programas informáFcos para trastornos de lectoescritura, Dislexia y/o TDAH. 25 Años de Integración Escolar en España: Tecnología e Inclusión en el ámbito educa:vo, laboral y comunitario. Consejería de Educación, Formación y Empleo Murcia. Recupeat htp://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/2010/docs/mmarco.pdf. • Rello, L (2013) La tecnologia digital, aliada de la dislèxia. Integratek. Tecnologies que integran. Recuperat htp://www.integratek.es/wp-‐content/uploads/2013/02/La-‐tecnologi_a-‐digital-‐aliada-‐de-‐la-‐dislexia.pdf. • Rello, L., Baeza-‐Yates, R, Dempere, L. i Saggion, H. (2013) Frequent Words Improve Readability and Short Words Improve Understandability for People with Dyslexia. INTERACT 2013: 14th IFIP TC13 Conference on Human-‐Computer Interac:on. Cape Town, South Africa. Recuperat a: htp://www.taln.upf.edu/content/biblio/583. • Rello, L., Baeza-‐Yates, R. i Saggion, H. (2013). DysWebxia : Textos más Accesibles para Personas con Dislexia. Sociedad Española Para el Procesamiento del Lenguage Natural, 51 205-‐208. Recuperat a: htp://www.taln.upf.edu/content/biblio/608. • Rello, L., i Barbosa, S. (2013). Do People with Dyslexia Need Special Reading Soiware? Research & Natural Language Processing Grups, Universitat Pompeu Fabra. Recuperat a: htp://sipt07.si.ehu.es/WS/RethinkingUA/Papers/wsrua2013_submission_Rello.pdf. • Rello, L., Pielot, M. i Marcos, Mari. (2013) Size Maters (Spacing not): 18 Points for a Dyslexic-‐friendly Wikipedia. W4A2013 -‐ Technical May 13-‐15, Rio de Janeiro, Brazil. Co-‐Located with the 22nd Interna:onal World Wide Web Conference. Recuperat a: htp://dl.acm.org/citaFon.cfm?id=2461125. • Rodríguez, K., Díaz, M. i Quintero, N. (2012) Herramienta Tecnologica para el Tratamiento de las Dificultades en el Aprendizaje que Presentan los Niños i Niñas con Dilexia en Panamá. Recuperat a: htp://www.cidiFc.utp.ac.pa/documentos/2012/pdf/SEDI-‐PA.pdf.
© Copyright 2024