1. No category

PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA
www.indicadordeeconomia.com
Núm. 177 Any 13 - II Etapa
X ESDEVENIMENT
NOVEMBRE 2014
XSTART UP CATALONIA
Tarragona 2017 busca el suport de les
empreses amb l’estímul dels beneficis fiscals
L’aprovació dels beneficis fiscals per a les
empreses que col·laborin amb els Jocs
Mediterranis que el 2017 s’han de celebrar a
Tarragona han donat el tret de sortida.
L’organització ja ha fet una crida per a que el
teixit empresarial del territori s’impliqui en
aquest esdeveniment. L’estímul són aquestes bonificacions fiscals, que oscil·laran
entre el 15 i el 35% de deducció i que s’estendran durant 4 anys. L’organització espera
que les empreses responguin perquè una
gran part del pressupost tingui origen privat. De moment, algunes empreses com
Repsol, Estrella DAMM o CaixaBank ja han
mogut fitxa i han signat conveni com a
patrocinadors principals. Pàg. 10
X INFORME
Los ‘business angels’
llenan el hueco de la utópica
financiación bancaria
Financiación, experiencia y contactos. Estas son las tres aportaciones
principales que los business angels
ofrecen a los emprendedores a los que
apadrinan. Pero no es fácil que eso
pase. Antes, un proyecto de neogocio
tiene que someterse a una exigente
fase de análisis en la que los posibles
socios del emprendedor decidirán si
es digno de su confianza, y de su dinero. Los business angels explican que
su motivación principal es la de aportar a la sociedad lo que ellos saben:
gestionar y hacer crecer empresas. Su
perfil es el de un empresario o directivo con empresa o empresas ya muy
consolidadas y una gran disponibilidad de capital. En el Camp de
Tarragona acaba de nacer el Foro de
Inversión, una iniciativa de los ayuntamientos de Tarragona y Reus que
periódicamente reunirá una selección
de proyectos para que sus impulsores
los expliquen ante los business angels,
con la esperanza de captar su interés y
su apadrinamiento. Págs. 2-3
El sector químic demana que s’aplani el camí
per permetre l’extracció de ‘shale gas’
El shale gas o gas pissarra ha suposat una revolució econòmica als Estats Units, que han
rellançat la seva indústria gràcies a disposar
d’una energia entre 3 i 4 cops més barata que la
que paguem a Europa. Per això, el sector químic, intensiu en consum energètic i que ha de
suportar la pèrdua de competitivitat que suposen els elevats costos energètics a l’Estat espanyol, demana les administracions que prenguin
en consideració aquesta modalitat energètica.
Pàgs. 12-14
El programa de la Generalitat
Start Up Catalonia ha seleccionat 12 empreses joves per ajudar-les, mitjançant l’assessorament, a assolir la consolidació.
Les vendes, el finançament o
la internacionalització són
alguns dels eixos del programa. Pàg. 6
Mel Múria
Los ‘business angels’ ganan peso en la
financiación de los emprendedores
Primer Foro de Inversión de
Reus y Tarragona para captar
este tipo de inversores
Dotze empreses
aprenen a consolidar-se
RT Business Angels aglutina
a un grupo de inversores
del territorio
Crea una gamma de luxe per sortir
als mercats internacionals
Aquesta bicentenària empresa apicultora del Perelló acaba
de llançar ArtMúria, una nova
mel gourmet amb la que ja
s’està obrint portes a l’exterior.
La seva presència al SIAL de
París, principal fira de la innovació alimentària, va ser un èxit,
i ja tenen contactes molt
avançats amb distribuidors de
França i d’altres països de diverses parts del món. Pàg. 5
El Port de Tarragona
registra el millor setembre
de la seva història, amb un
33% més de tràfics
Pàg. 11
SCA
L’empresa sueca fabricarà bolquers
a la seva planta de Puigpelat
SCA és una empresa sueca
del sector de la higiene personal que té una planta a
Puigpelat amb més de cinccents treballadors. A aquesta
fàbrica hi acaba de traslladar la
producció de bolquers, un sector on SCA és líder mundial,
per proveir en exclusiva
Mercadona. Gràcies a aquesta
aposta, SCA es marca com a
objectiu liderar també el mercat espanyol. Pàg. 9
Novembre
02
2014
INFORME
Emprendeduría
Tarragona y Reus se suben
a la ola de los 'business angels'
Un proceso
pausado
De la treintena de inversores
privados del territorio que han
conocido los proyectos y a los
equipos promotores de las seis
empresas seleccionadas en el
Fórum de Inversión, siete han
mostrado interés en firme. "El
proceso -advierte Jordi Prats- es
lento; ahora llega una reunión
para conocer en profundidad los
detalles de la empresa y decidir
si fragua el interés inicial".
Aproximadamente hasta final de
año se compartirá toda la información necesaria para, a principios de 2015, empezar a cerrar
acuerdos de financiación. Existe
la posibilidad de que varios inversores puedan invertir en un
mismo proyecto o, incluso, que
lo puedan hacer empresas ya
consolidadas a las que les
pueda interesar el desarrollo de
un servicio o producto concreto
de los presentados. RT, el club
de inversores que aglutina a los
business angels del territorio,
realiza un servicio integral: identifica y recomienda operaciones,
negocia con los emprendedores
las condiciones de entrada, efectúa el seguimiento de la inversión y evalúa el rendimiento y las
condiciones de venta.
El primer Foro de Inversión conjunto de las dos ciudades reúne
6 proyectos emprendedores y 30 inversores del territorio
ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA
El fenómeno de los business
angels cobra auge en las comarcas de Tarragona estimulado por
las dificultades del negocio bancario trad
dicional, que ha pasado
a ser una alternativa de préstamo prácticamente inviable para
los jóvenes emprendedores, y
por otra parte, no ofrece productos demasiado atractivos a los
ahorradores. Ambos vectores
insuflan energía a estas redes
cuyos integrantes habitualmente
se fijan en empresas que se
encuentran en las etapas iniciales de vida para convertirse en
accionistas; además de aportar
dinerro, contribuyen con su experiencia en la gestión y aportan
valor mediante su red de contactos.
Según los datos que maneja el
Departament d'Empresa de la
Generalitat, las principales redes
de inversores privados han triplicado su volumen de inversión en
los últimos cinco años, hasta
superar los 10,5 millones de
euros en 160 operaciones en
Marc Arza y Xavier Tarrés, los concejales de los dos ayuntamientos que
impulsan la iniciativa.
empresas cuya facturación supera ya los 50 millones de euros y
dan empleo a más de 800 personas. Estas cifras dan una idea del
peso específico que han adquirido los llamados business angels
como fuente de financiación
empresarial. Reus y Tarragona, a
través de RT Business Angels, se
han sumado en 2014 a esta tendencia que palia en parte la falta
de fluidez del crédito bancario.
La red catalana de business
angels, impulsada desde 2004
con una inversión pública de casi
1,5 millones, está integrada por
organizaciones como la Red de
Inversores de IESE, BANC
(Business Angels Network
Catalunya), ESADE BAN, BCN
BA (Barcelona Business Angels),
Eix Technova, Keiretsu Fórum
Barcelona y SeedRocket Angels.
Reus y Tarragona, con el apoyo
de sus respectivos ayuntamientos
y en colaboración con BANC,
celebraron a finales de octubre por vez primera conjuntamenteel Foro de Inversión en el que
seis proyectos (varios ya funcionando con necesidades de capital para su expansión), seleccionados entre 22, realizaron una
presentación de sus planes de
negocio ante una treintena de
inversores, el 90% de ellos de las
comarcas de Tarragona. La iniciativa nace con vocación de continuidad y está previsto que se
celebre varias veces al año alternando las dos ciudades.
RT Business Angels, iniciativa
coordinada por el reusense Jordi
Prats, es un club de inversores
privados que, si bien llevaba más
tiempo en gestación, formalmente ha iniciado su actividad
este año. "RT es la evolución de
la sociedad de capital riesgo Reus
Capital de Negocis, que desapareció como tal en 2012, pero que
mantenía el interés de un grupo
de inversores en este tipo de proyectos", explica Prats. "Es una ola
-describe- que está explotando
en Europa, Estados Unidos y con
una isla importante en España
que es Barcelona, donde se mue-
Los seis proyectos seleccionados que buscan financiación
Ricard
Juncadella
Xavier
Rius
Santiago
Esteva
Josep María
Cid
Xavier
Martínez
Marc
Garcia
IOWME
CITYSENS
SOM BIOTECH
NT SENSORS
BED&WATER
VIUING
Plataforma que unifica
todos los datos y servicios
(Dropbox,
Linkedin,
Facebook… han detectado
hasta 30 de uso frecuente)
que usuarios, profesionales
y empresas utilizan a diario
en internet. Han desarrollado una potente herramienta
informática que controla
especialmente la seguridad
y privacidad. Han invertido
cerca de 150.000 euros y
buscan 300.000 euros para
su despegue en España y
Sudamérica.
Jardín modular vertical
para disfrutar de las
plantas en la oficina o en
casa sin preocupaciones
de riego, abonos, etc.
Inician una campaña de
micromecenazgo para
reunir 50.000 euros con
400 jardines. No lleva
tierra; las plantas se van
regando y alimentando
por un sistema inteligente que gasta dos euros
de electricidad al año.
Permite envíos internacionales sin problema.
Empresa ubicada en el
Parque Tecnológico de
Barcelona. Identifican
nuevas aplicaciones de
fármacos
existentes
(con o sin patente), los
reformulan, hacen ensayos clínicos y obtienen
licencia. Trabajan en dos
nuevas líneas que necesitan 480.000 euros
para su desarrollo.
Valoran la compañía en
cinco millones por proyectos actuales y en la
recámara.
Spin off de la URV a partir
de una patente de 2007.
Comercializa equipos ligeros
-como un bolígrafo- que permiten análisis en tiempo real
de iones en soluciones acuosas. Han tenido una gran
acogida en el sector agrícola
en España y Sudamérica,
pero buscan la expansión en
los grandes mercados de la
UE y Estados Unidos
mediante una red de distribución global. Buscan una
ampliación de capital de
150.000 euros.
Portal web innovador
que compara y reserva
paquetes de actividades náuticas y alojamiento. Funciona desde
hace dos años y pretenden expandirse en
2015. Hasta ahora sólo
han
trabajado
en
Canarias y quieren llegar a 26 destinos.
Ponen a disposición de
los inversores un 35%
de la empresa por una
cantidad que asciende
a los 150.000 euros.
Primer
dispositivo
audiovisual portátil (customizable para un sponsor y canal publicitario)
que permite al público
de grandes eventos
deportivos seguir lo que
sucede fuera de su
campo visual. En 2015
realizarán test técnicos y
comerciales y en 2016
entrarán en un gran
evento. Expansión en
2017-18. Han conseguido ya 175.000 de
400.000 euros.
2014 Novembre
03
INFORME
Emprendeduría
ven cerca de 150 proyectos al
año y unos 300 inversores con
capacidad para aportar capital".
En 2013 invirtieron ya más
de medio millón de euros
para entrar en el accionariado
de un par de empresas del
territorio: The Coffee Society
(Blackzi), una marca de café
italiano cuya estrategia de
expansión y penetración en el
mercado están desarrollando,
y El Comprador, el supermercado online que compara precios y productos de las principales cadenas y sirve la compra a domicilio. En 2014 el
objetivo es duplicar esa cifra;
El foro se celebrará
periódicamente
alternando las dos
ciudades que lo
impulsan
RT negocia aportaciones de
más de un millón de euros
con otras cuatro empresas
cuyo nombre prefiere no desvelar hasta cerrar los acuerdos.
Prats explica que esos datos
económicos corresponden a
la inversión global, no sólo
privada sino también pública,
está última a través de convenios con Enisa (Ministerio de
Fomento)
e
IFEM
(Instruments Financers per a
Empreses
Innovadores,
dependiente del Institut
Català de Finances). "Aunque
sólo siete organizaciones trabajan con la Generalitat a través de ACC10, nosotros ya
estamos en las redes homologadas para acceder a préstamos participativos, y lo más
importante, hemos conseguido entrar en el networking de
inversión privada que nos permite conocer y evaluar los
proyectos más interesantes". Q
Andreu Rodríguez
Business angel
"El que més et convenç d'un projecte
a l'hora d'invertir és el factor humà"
DANI REVENGA / REUS
Andreu Rodríguez (Reus Building),
juntament amb Ferran Teixidó
(Indústries Teixidó) i Àngel
Barberan
n (Grup STS), són pioners
al territori en l'àmbit dels business angels. Des de 2012, comparteixen la inquietud empresarial de donar suport a nous projectes d'emprene
edors, ara ja integrats a RT Business Angels. Els
escolten, els analitzen i seleccionen els que consideren més interessants, aportant-los recursos
econòmics i experiència. Una iniciativa en la que, per compartir
riscos i sumar esforços, admeten
més companys de viatge.
-Perquè un business angel apadrina negocis?
Fonamentalment, perquè vol
aportar a la societat allò que sap
fer, que és fer empresa.
Evidentment, un business angel
també vol fer diners. Però els
projectes als que donem suport
tenen un nivell de risc tant alt
que si només ens mogués el factor econòmic, no pagaria la
pena. Buscaríem altres llocs on
posar els diners que tenen un
retorn més garantit. No som
una ONG, però el que fem és
una contribució a la societat.
Donar suport als emprenedors
que generen dinamisme i
riquesa és quelcom positiu.
-Quines característiques s'ha de
tenir per exercir-ne?
El que hem d'aportar són
diners i experiència. Per això,
normalment és un empresari
amb el seu propi negoci que
sent passió pel món de l'empresa. També pot ser un directiu,
Andreu Rodríguez és un dels impulsors del fenomen al territori.
que té en comú que s'ha passat
la vida gestionant empreses. Pot
ser també una persona amb
patrimoni, encara que no hagi
fet empresa. En aquest cas, la
seva aportació es limitarà més a
la part econòmica, serà més
passiu.
-Què és el que més valora a l'hora de decidir si aposta o no per
un projecte?
Per sobre de tot, el factor
humà, les capacitats i actituds
de l'equip directiu, tot i que no
és fàcil valorar-lo en 2 o 3 presentacions. En aquest sentit,
tenir un bon pla de negoci és
clau per ser convincent. En
segon lloc, que la idea de negoci sigui bona. I que ja ho hagi
demostrat amb un cert recorregut, encara que sigui petit.
Sense aquesta condició, amb
només una idea, és difícil
entrar-hi. A més, a un business
angel li agrada que l'emprenedor ja s'hagi llançat a la piscina,
perquè això demostra la predisposició al risc que cal tenir en
els negocis.
-Cada cop hi ha emprenedors de
més edat. Ser un emprenedor de
més de 40 o 50 anys dificulta el
suport dels business angels?
L'edat és un factor que importa, però no és favorable ni desfavorable. Un persona d'aquestes edats, amb un bagatge professional important, pot ser
molt positiu. En àmbits innovadors, està clar que la joventut és
un component important, però
no té perquè ser-ho en altres
més tradicionals. De tota manera, la majoria estan entre els 30
i 40 anys.
-Quins sectors atreuen més un
business angel?
Hi ha un component important
d'afinitat i proximitat. Ens sentim més atrets per empreses de
sectors que coneixem bé, perquè això fa que l'anàlisi del projecte sigui més fiable i l'expe-
riència que podem aportar més
valuosa. Actualment, més del
50% de projectes que hi ha en
els fòrums són tecnològics,
però cal no oblidar que es
poden fer coses importants
innovant en sectors tradicionals.
-Quina és la fase ideal per
entrar-hi?
Depèn molt dels recursos dels
que disposes o dels que vols
invertir. Si entres quan un projecte ja ha madurat, pagues
més, però el risc és més baix.
Nosaltres ho acostumem a fer
en un moment molt inicial, una
mica més endavant de la famosa 'triple F' (‘family, friends and
fools’). Això ens diferencia de
les empreses de capital risk, que
acostumen a treballar amb projectes més avançats. La nostra
aposta és més insegura, però les
possibilitats d'explosió més
altes.
-Més enllà dels diners, què més
aporta un business angel?
Destacaria el rigor financer i
comptable. Moltes empreses es
perden per aquí. Els números
ben fets permeten prendre
bones decisions estratègiques.
Si no tens això, vas a cegues i
t'equivoques. I aquest és un
know how molt important, perquè els bons professionals en
aquests camps no estan a l'abast
del que els emprenedors poden
pagar. Quan l'empresa és del
nostre sector, també els facilitem el coneixement de l'entorn
on es mouran.
-Són receptius els emprenedors
als seus consells?
Si, perquè no anem a buscar
emprenedors a porta freda, els
seleccionem a fòrums on els
que hi van ja saben el que busquen. A més, nosaltres sempre
entrem
amb
minoria.
L'emprenedor ha de ser el protagonista, nosaltres només els
ajudem a créixer durant uns
anys. Nosaltres hem de tenir
uns certs privilegis decisoris,
però l'emprenedor ha de tenir
majoria. L'equilibri es dóna
quan cap de les dues parts
abusa de la seva posició. Q
Novembre
04
2014
OPINIÓ
Editorial
En veu alta
Les empreses no voten
Les empreses, pilar dels Jocs Mediterranis
que vol és, per sobre de tot, estabilitat. Ara, però,
a Catalunya la paraula que més se sent pel que fa
als posicionaments dels representants dels
empresaris és diàleg. Demanar estabilitat s’ha
quedat curt davant la situació actual perquè existeix la percepció generalitzada que deixar les
coses com estan no és bo pel país, ni per a les
seves empreses. Per la relació deficitària de
Catalunya amb l'Estat i per no posar punt i final
a l'esquizofrènia de
no saber què s'és i
Les empreses no voten, voten les persones. Però volen diàleg, i
què és vol ser.
no hi pot haver diàleg sense saber quan pesa cada opció
Demanar diàleg és
un posicionament
poder reclamar la independència? Si, diran els de mínims on hi poden encaixar totes les sensipartidaris d'aquesta opció, sempre i quan el bilitats que, al voltant de la qüestió del sobiranisresultat els ho permetés. Però per sobre d'això, me, hi ha en els sectors empresarials. La temptavotar és bàsic per saber qui som, quan pesa cadas- ció és associar el concepte diàleg a, per exemple,
cuna de les 2 postures (o 3, si ens agafem a la pre- la tercera via. I no és així. Diàleg significa diàleg.
gunta dissenyada pel 9-N) que hi ha en aquesta Parlar per buscar solucions a un fenomen que té
important qüestió, impossible d’ignorar si s’ob- la capacitat de deixar la crisi econòmica en un
serva amb bona fe.
segon terme. I en democràcia es difícil parlar
Tanmateix, aquesta apel·lació al posiciona- sense saber aritmèticament quan pesa cadascuna
ment sense dramatismes té sentit adreçada als de les opcions en litigi. Per això, els col·lectius
ciutadans i no en té cap quan es projecta sobre empresarials, que trales empreses. Les empreses no voten, voten les dicionalment no se
persones. I per això no té sentit reclamar que es solen moure de l'innòposicionin. Algunes ho fan, voluntàriament, tant cua estabilitat, s'han
en un sentit com en un altre. I no és criticable. El sumat a la petició del
que és criticable és exigir-ho. Segons un estudi de dret a decidir. A votar.
la Cambra de Comerç de Reus, el 22% de les Però les persones, no
empreses de la seva demarcació ja ho han fet i el les empreses. Q
14% no ho han fet però ho faran. El grup més
gran, però, és el de les que no ho han fet i no ho
faran, amb un 49%.
Dani Revenga
L'empresa és el motor econòmic d'un país. I
Director
no és poca cosa. Per això, tradicionalment, el
[email protected]
Estem immersos en un procés, el sobiranista,
en el que cal posicionar-se. Amb molt menys dramatisme del que ens envolta, però cal. Catalunya
és un país complex, heterodox, fins i tot amb
algunes contradiccions susceptibles d'abocar-lo a
l'esquizofrènia. Potser per això desitja tant votar.
I que aquests vots es puguin comptar d'una
manera homologable, amb totes les postures
reflectides. Per projectar el resultat a l'exterior i
Fa ja tres anys que treballem en el
que probablement serà l'esdeveniment esportiu més important que
aculli Tarragona en molt de temps.
Els Jocs Mediterranis de l'any 2017
estan marcats en vermell al nostre
calendari i el repte que suposen ens
omple d'il·lusió i constància per
seguir construint aquest històric
camí. Aspirem a fer un projecte que
cohesioni el territori, que signifiqui
un punt d'inflexió en tots els sectors.
No només l'esportiu, sinó també el
cultural, l'educatiu, el social i l'econòmic. I és que els Jocs són un projecte
per tothom i de tothom: de
Tarragona, dels altres 15 municipis
seu, de les administracions públiques,
dels voluntaris, dels clubs esportius,
de les entitats i de les empreses.
El pressupost operatiu dels Jocs
Mediterranis Tarragona 2017 tenen
dues vies de finançament. D'una
banda, comptem amb el finançament públic de l'Ajuntament de
Tarragona, la Diputació de
Tarragona i la Generalitat de
Catalunya. De l'altra, cal destacar el
finançament privat a través de patrocinis i donacions per part d'empreses
col·laboradores.
Així doncs queda clar el paper
fonamental que juguen també les
empreses. Elles són un pilar molt
important de Tarragona 2017 i per
aquest motiu valorem tant positivament que els Jocs Mediterranis rebes-
sin a finals de 2013 la consideració
d'Esdeveniment
d'Excepcional
Interès Públic per part del govern de
l'Estat. Gràcies a aquesta consideració, vigent des de l'1 de gener de 2014
fins a 31 de desembre de 2017, totes
aquelles empreses col·laboradores
que aportin finançament als Jocs
puguin gaudir d'importants desgravacions fiscals.
Anem per bon camí. Tenim companys de viatge de primer nivell com
Estrella Damm, Repsol, CaixaBank o
El Corte Inglés, a banda d'altres
empreses col·laboradores que ja han
reafirmat el seu compromís amb els
Jocs i estem satisfets i tranquils del
futur que tenim per endavant. Estem
a punt de viure un moment històric
que vagi molt més enllà de la vessant
esportiva i volem compartir-lo amb
les empreses del territori: que en
siguin partícips i que gaudeixin tant
com nosaltres construint el que esperem que siguin uns dels millors Jocs
Mediterranis que s'hagin organitzat
mai. Q
Josep Fèlix Ballesteros
Alcalde de Tarragona
La dada
200%
És la diferència de preu de matèries
primeres com l’etilé que ha d’assumir el sector químic de
Tarragona respecte als seus competidors dels Estats
Units, gràcies a l’impacte positiu del shale gas.
Redacció i Disseny
[email protected]
[email protected]
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30
EDITA:
NOTA
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Editor: DAVID ARIAS
Director: DANI REVENGA
Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI
SOLÉ, ACN
Fotografia: XAVIER JURÍO
Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ
Correcció: BONAIMATGE
Comercial i Administració:
[email protected]
Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30
Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)
IMPRIMEIX:
INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.
www.indicadordeeconomia.com
C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30
D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
2014 Novembre
05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Cas d’èxit
Mel de luxe per
endolcir el món
L'empresa familiar Mel Múria inicia la
seva expansió internacional apostant
pel sector gourmet
ORIOL MARGALEF / EL PERELLÓ
Amb una producció anual de 150.000 quilos de mel i presència a més
de 6.000 botigues a Espanya, l'emp
presa Apícola El Perelló - Mel Múria
vol fer-se un lloc al mercat internacional apostant pel segment gourmet.
Amb aquest objectiu, l'empresa acaba de llençar ArtMúria, una selecció
"de luxe" de les sevves millors mels. En la presentació del producte al
n dedicada a la innovasaló SIAL de París, la fira més important del món
ció en alimentació, ArtMúria ha despertat un alt interès per part de distriibuïdors, segons l'empresa, i ha permès tancar en només uns dies
contractes que faran créixer la factturació el que queda d'any un 10%.
"Pensàvem assolir aquest augment en quatre anys. L'èxit del produccte
ens omple d'orgull i supera les expectatives més optimistes", explica
Rafael Múria, president de Mel Múria.
Distribuidors interessats de la
Xina, el Japó, Austràlia, l'Àrabia
Saudita, i així, de fins a una trentena de països de tot el món... Rafael
Múria ha tornat de la fira SIAL de
París amb més de 150 contactes
internacionals fets, i un contracte
perquè ArtMúria, la nova mel
gourmet, es vengui en 25 botigues
especialitzades franceses, el que
permetrà augmentar un 10% les
El secret de l’èxit
Innovar per avançar-se a
les necessitats del mercat
vendes de l'empresa només aquest
2014. "Hem parlat amb Harrods,
amb Lafayette... L'interès pel nostre producte de luxe és molt alt,
més alt d'entrada del que havíem
previst", explica orgullós el president de Mel Múria.
ArtMúria és el resultat combinat
d'un intens procés d'investigació de
mercats i dos segles de relació professional amb les abelles. El llançament del producte obeeix a una
doble estratègia de diversificació i
diferenciació
del
negoci.
L'empresa aposta al cavall del sector gourmet per creuar fronteres i
provar nous mercats a l'estranger,
menys afectats per la crisi.
Què té ArtMúria que la fa diferent a la competència? "Portem
anys separant i reservant el millor
de les collites, partides que tenen
un 80% de pol·len i la màxima
concentració d'aromes i propietats.
Tenint un producte únic vam crear
una presentació a l'alçada, que permetés donar-li valor com el luxe
que és", explica Rafael Múria.
L'empresa ha invertit 250.000
euros en el desenvolupament del
seu emblema prèmium, i d'entrada
esperava recuperar la inversió en 4
anys. Si s'acaba concretant només
una part de l'interès mostrat pels
distribuïdors a París al que
al·ludeix Rafael Múria, la inversió
en el projecte estarà coberta molt
abans.
El salt
llençament d'ArtMuria,
una mel gourmet, permet a l'empresa iniciar l'exportació
ArtMúria, que consta de quatre
varietats -romer, taronger, alta
muntanya i bosc-, es comercialitza
en diversos formats amb presenta-
PERFIL PROPI
Foto: Xavi Jurío
Tota organització eficaç necessita un referent. L'abella reina de Mel Múria és Rafael Múria, des de fa
trenta anys al capdavant d'aquesta petita gran empresa apícola del Perelló, qui ha aconseguit situar el nom del poble i el de la seva família com un referent a nivell estatal. Seguint i millorant l'experiència dels seus avantpassats, i aprofitant noves eines de valorització del producte, com el
pedagògic i modern Centre d'Interpretació Apícola, els Múria s'han sabut diferenciar entre tanta
competència i s'enfronten ara a dos nous reptes en un de sol: posicionar la seva marca al sector del
luxe i creuar fronteres. De talant emprenedor, Rafael es pren el negoci com una successió de desafiaments: "Som gent inquieta i d'aquí cinc anys segur que ens haurem buscat reptes nous".
ció de luxe. L'estoig amb les quatre
varietats (quatre envasos de 170
grams cadascun) surt a 60 euros.
"Hem creat el millor producte que
es pot trobar al mercat. Cap dels
distribuïdors que l'ha provat s'ha
queixat del preu. Creiem que un
80% es vendrà per regal. Però és
una criatura que acaba de néixer, i
ara l'hem d'ajudar a créixer.
ArtMúria ha de ser un paraigua
que ha de salvaguardar tota l'activitat del grup. Però hem de tocar de
peus a terra", emfatitza Rafael
Múria.
L'objectiu és que en uns anys
ArtMúria aporti un 50% de la facturació a l'empresa. La firma ha
incorporat recentment dos treballadors per treballar el mercat internacional, un departament que
s'ampliarà amb dues persones més
al ritme que vagin cristal·litzant les
oportunitats de venda a l'estranger.
La resta de la mel Múria ja es ven
actualment en herbolaris i botigues
especialitzades espanyoles, una distribució orientada a un client més
sensibilitzat i que, en principi, ofereix millors marges als fabricants
que les grans cadenes.
A pesar de la crisi, la conscienciació cada cop més gran entre els
consumidors de la necessitat de
mantenir un estil de vida i una alimentació saludable juga a favor del
negoci de Mel Múria. "Els transgènics s'estan carregant el món i la
salut de tots. També les abelles.
Afortunadament, hi ha molta gent
que s'està adonant que sense
pol·linització no hi ha vida, i que la
mel és un producte natural i saludable", afirma Rafael Múria.
L'empresa porta anys fent peda-
El repte
Assolir un 50% de la facturació amb producte de
luxe, actualment un 10%
gogia sobre la mel, una forma de
guanyar consumidors conscients.
Va inaugurar el 2011 el Centre
d'Interpretació Apícola al Perelló,
pel que cada any passen milers de
visitants, potencials compradors, i
els darrers anys ha rebut diversos
reconeixements a la gestió empresarial. "Ja m'ho va dir el president
Artur Mas, quan va ser aquí durant
la inauguració del Centre
d'Interpretació: ara heu d'exportar", assegura Múria.
La companyia gestiona més de
2.000 arnes, milions d'abelles que
són traslladades en camió cada any
seguint un ruta amb diferents floracions: del Perelló i el seu entorn,
a les Garrigues, o al Pirineu durant
els mesos d'estiu. L'empresa produeix anualment uns 150.000 quilos de mel, una gota en l'oceà d'un
mercat globalitzat, dominat a nivell
quantitatiu pel producte xinès, de
molta menys qualitat. Segons
dades de l'Organització de les
Nacions Unides per l'Alimentació i
l'Agricultura (FAO), a finals del
2009 la producció mundial de mel
rondava els 1,3 milions de tones, de
les quals un 22% eren xineses. La
Unió Europea produeix gairebé el
13%, i Espanya explota un 17,5%
de l'estructura de producció. Els
principals mercats al Vell continent
són Alemanya i França. Q
FICHA TÉCNICA
Nom: Apícola El Perelló Mel Múria
Treballadors: 14
Activitat: Fabricació de mel,
pol·len, pròpolis i gelea reial
Producció: 150.000 quilos
de mel
Facturació: 1 milió d'euros
Novembre
06
2014
ACTUALITAT
Emprenedoria
Aprenent a fer créixer
l'empresa
Dotze empreses del territori participen al programa de consolidació
‘Start-up Catalonia’, liderat per Reus, Tarragona i la Generalitat
ORIOL MARGALEF / REUS
Dotze empreses joves de les
comarques de Tarragona han estat
seleccionades per participar al progrrama Start-up Catalonia, i durant
el proper mig any rebran assessorament especialitzat per abordar
reptes per a la consolidació com
incrementar les vendes, trobar
finançament o internacionalitzar-se.
Aquest
programa
de
la
Generalitat, que s'estrena al Camp
de Tarragona i que compta entre
altres amb la col·laboració dels
ajuntaments de Reus i Tarragona,
a més de la URV, vol corregir l'alt
índex de mortalitat que es dóna
entre noves empreses al nostre
país. Menys de la meitat de les
societats constituïdes a Catalunya
arriben al tercer any de vida. En
aquest sentit, el programa Start Up
Catalonia ofereix orientació i
suport a empreses innovadores
que ja han iniciat la seva activitat,
però que necessiten guanyar
dimensió per consolidar-se i evitar
l'estancament. La iniciativa s'estén
ara a Vic, Lleida i el Camp de
Tarrgona i arriba després d'haver
provat el seu èxit a Girona, Mataró,
Sant Cugat del Vallès i
Castelldefels, amb més d'un centenar de joves empreses assessorades. Les empreses seleccionades,
que durant l'octubre han iniciat la
formació a TecnoRedessa, van presentar la seva candidatura abans de
l'estiu. En total ho van fer 25 societats.
"Vam triar les empreses a qui
considerem que els pot fer més
servei el programa: empreses de
perfil jove, innovadores, amb valor
afegit i molt potencial de creixement", explica Marc Arza, conseller delegat de Redessa i regidor
d'Empresa, Innovació i Ocupació
de Reus. La majoria pertanyen a
sectors estratègics al Camp de
Les vendes, el finançament o les exportacions són alguns dels eixos.
Tarragona, com les TIC, salut o
agroalimentari. "Hem valorat el
component escalable de cada projecte. Si a aquestes empreses els va
bé, estem ajudant a la creació de
llocs de treball i riquesa al territori", explica Ivan Utgé, coordinador
de
l'acceleradora
Start-up
Catalonia de la Catalunya Sud.
Els empresaris en formació analitzen esquemàticament d'entrada
la situació actual del negoci fent
servir el model Canvas, i plantegen
quins són els punts de millora
necessaris. Durant els sis mesos
que dura el programa, rebran
almenys 40 hores de tutoria i 60
hores de formació tenint en compte els objectius plantejats. Cada
companyia té assignat un tutor que
l'acompanya durant tota l'estada a
l'acceleradora. Entre altres aspectes, en aquest temps aprenen conceptes necessaris per millorar el
model de negoci, el màrqueting i
les vendes, les finances, la búsqueda de finançament i creuar fronteres a nivell comercial. Després de
sis mesos de programa, les companyies incipients han d'haver fet
créixer la facturació un 30%.
A més de la formació, participen
en entrevistes individuals amb
experts de cada àmbit i presenten
els seus projectes davant d'inversors privats. A més, les empreses
poden accedir als serveis i contactes d'ACCIÓ als principals mercats
del món. A més dels ajuntaments
de Tarragona i Reus i la
Generalitat, al Camp de
Tarragona aquesta iniciativa
compta amb el suport de la
Càtedra d'Economia Local i
Regional de la URV, el consell
comarcal de la Conca i les entitats
de foment empresarial dels ajuntaments de Valls i el Vendrell. Q
Els emprenedors opinen
Santi Ariste
Xavier Ferrando
Albert Canela
UNIVERSAL CUSTOMER
TECNOPRAIM
SUCESS
"Les empreses són com un fill.
De vegades necessites que algú et
digui que no ho fas tot bé"
"Necessitem al nostre costat
nous punts de vista experts,
sentir-nos acompanyats"
"Tenim capacitat per créixer, però volem estar segurs
de com fer-ho"
Les empreses seleccionades
ADICTER GRUPO EMPRESARIAL SL. Marketplace de
compra/venda d'articles nous amb sistema de subhasta inversa, on el client demana què vol i avança quin
preu està disposat a pagar.
BIOSFER TESLAB SL. Comercialitza un test de
diagnòstic in vitro (amb patent europea) per a millorar
la predicció del risc cardiovascular.
EL LICOR DEL DRUIDA SCP. Elabora licors artesanals
100% naturals i d'alta qualitat, des de ratafia a vermut.
GENERATION RFID SL. Serveis de desenvolupament
de productes electrònics a mida per a tercers.
Actualment desenvolupa un APP per a control parental.
OLLI DEL MAR. Oli d'oliva verge extra d'alta qualitat,
sota una marca jove, moderna i carregada de simbologia territorial. Posicionament gourmet.
OPTICAL ILLUSIONS DESIGN SL. Fabricació i comercialització de sistemes d'estimulació multisensorial per
a centres de tractament de persones amb demència
tipus Alzheimer.
SKOOLPOINT SL. Plataforma de gestió completa de
l'operativa diària d'un centre educatiu no universitari.
SUCCES VINICOLA SCP. Vins de qualitat amb DO
Conca de Barberà, buscant la diferenciació. S'ha internacionalitzat i l'any que ve estrena celler.
TECNOPRAIM SL. Serveis d'enginyeria electrònica en
I+D i desenvolupament de productes propis i per a tercers. Ha llençat READISC, per mesurar el desgast dels
disc de frens als trens.
TROC
CCAT SL. Plataforma online on les empreses realitzen intercanvis comercials sense que intervinguin els
diners.
UNIVERSAL CUSTOMER SL. Software de diàleg
assistit que permet interactuar amb qualsevol client a
través d'una tablet amb 8 idiomes diferents.
VOITIC SL. Operadora de telecomunicacions que ofereix serveis de telefonia IP i Internet a empreses.
Ofereix una interfície molt usable i permet un gran estalvi econòmic.
2014 Novembre
07
ACTUALITAT
Promoció econòmica
L'Ajuntament de Tarragona
i MicroBank impulsen el
finançament dels emprenedors
REDACCIÓ / TARRAGONA
El tinent alcalde de Treball,
Activació Econòmica, Projectes i
Habitatge de l'Ajuntament de
Tarragon
na, Xavier Tarrés, i el
director
comercial
de
MicroBank, Manuel Sepúlveda
Medina, van signar un convveni
de col·laboració per facilitar el
finançament de projectes
empresarials
mitjançant
microcrèdits.
Amb la signatura d'aquest
acord s'estableix una línia de
finançament d' un milió d'euros.
Els beneficiaris seran persones
físiques i microempreses amb
menys de deu treballadors i una
facturació anual inferior a dos
milions d'euros. L'Ajuntament
mitjançant Tarragona Impulsa
elaborarà els informes favorables
de viabilitat que seran necessaris
per optar als microcrèdits, els
quals tindran un import màxim
de 25.000 euros. Els projectes
Manuel Sepúlveda, de MicroBank, i Xaver Tarrés, regidor de Tarragona.
hauran de comptar amb un pla
d'empresa, per elaborar-lo els
emprenedors podran comptar
amb l'assessorament i acompanyament de Tarragona Impulsa.
La signatura d'aquest conveni
s'emmarca en un programa de
treball de Tarragona Impulsa que
té com a objectiu facilitar als
emprenedors de la ciutat l'accés
al finançament. Dins d'aquest
mateix programa s'estan duent a
terme sessions formatives específiques sobre finançament, s'ha realitzat un Fòrum d'inversió i s'estan
signant acords de col·laboració
amb entitats financeres. L'acord
amb MicroBank té una rellevància especial perquè vol dona
cobertura a un tipus d'emprenedor amb pocs recursos que té un
projecte per autoocupar-se. Q
Tarragona Impulsa
crea un programa per
potenciar el rol
directiu de les dones
"Be a reference, enforteix
el teu lideratge professional"
és un programa dirigit a
emprenedores i empresàries
tarragonines que s'inicia
aquest mes de novembre. El
projecte és fruit del treball
conjunt
de
Polítiques
d'Igualtat
i
Tarragona
Impulsa i ofereix a les participants eines per exercir un
lideratge efectiu a través del
treball en grup i individual
utilitzant tècniques de coaching, de comunicació creativa i resolució de conflictes.
El programa es realitzarà
durant el mes de novembre
en quatre sessions en grup i
dues sessions personals i serà
impartit per la psicòloga, psicoterapeuta i psicocoach,
Pilar Segura. Les persones
interessades poden enviar el
CV i una carta de motivació a
[email protected] i
[email protected], el
termini finalitza el proper 9
de novembre.
El tinent d'alcalde de serveis a la persona, Javier
Villamayor, ha explicat que
"la crisi econòmica ha reduït
a la meitat la presència de
dones en llocs de responsabilitat i càrrecs directius". En
concret, Villamayor destaca
que "la diferència salarial
entre homes i dones en l'àmbit directiu es manté en un
17% de mitjana però el que
és més alarmant és la reducció de la presència femenina
en els llocs de direcció". Des
de 2008 la dona ha perdut
gairebé un 50% de la seva
quota de presència en la
direcció de l'empresa i passa
d'ocupar el 20% dels càrrecs
directius al 10,3% el 2013. Q
Novembre 2014
08
PUBLICITAT
2014 Novembre
09
ACTUALITAT
Indústria
·BREUS·
5
REPSOL
OBTÉ
LLUM VERDA PER
BUSCAR MÉS
PETROLI AL
VOLTANT DE LA
PLATAFORMA
CASABLANCA
L’empresa sueca és lider mundial en la fabricació de bolquers.
SCA trasllada la producció
de Polònia a Valls per
proveir Mercadona
DANI REVENGA / PUIGPELAT
L'empresa de matriu sueca SCA,
líder mundial en la fabricació de
bolquers, ha creat a la seva planta de Puigpelat (Alt Camp, a tocar
de Valls), un centre de producció
de bolquers per continuar submi-nistrant Mercadona, firma de la
que són proveïdors exclusius.
Aquesta nova línia de producció,
la primera de bolquers de l'empresa a l'Estat, va començar a
fabricar a ple rendiment el mes de
setemb
bre i ha suposat la contractació de 50 persones, amb uns
perfils alts "per l'elevada exigència te
ecnològica dels nostres processos", segons Josep Antoni
Mata, director de la planta.
Els bolquers amb els que SCA
proveïa Mercadona des de fa 30
anys fins ara es fabricaven a una
planta de l'empresa a Polònia. La
decisió de traslladar la producció
més a prop d'aquest gran client
s'adopta per reduir els costos de
transport i també "perquè tenim
l'ambició de convertir-nos en
líders del mercat dels bolquers a
l'Estat gràcies a la capacitat de dis-
tribució de Mercadona", diu
Mata, que detalla que la planta de
Valls encara no està al 100% de la
seva capacitat, fet que fa que una
part dels bolquers encara arribin
des de Polònia.
El Secretari General d'Empresa
i Ocupació de la Generalitat,
Xavier Gibert, va posar la inversió
d'SCA com a exemple de "la reindustrialització que necessita el
país per a la reactivació econòmica". "Sense menystenir la resta
dels sectors, la indústria ha de ser
el motor econòmic de Catalunya
perquè promou l'ocupació de
qualitat, la investigació i l'equilibri
territorial", va dir Gibert.
SCA és una multinacional de
matriu sueca, líder a Europa i
número dos mundial en productes de paper tissú, amb 44.000 treballadors a tot el món i una facturació de 10.700 milions d'euros. A
l'Estat, té presència des de 1998,
amb 3 centres de producció, dos
d'ells a Catalunya (el de Valls i un
altre a Mediona, Alt Penedès).
Donen feina a 1.200 treballadors i
l'any passat van facturar 587
milions d'euros. A la fàbrica de
Valls hi treballen 525 persones. Q
5 EL MINISTRE D'INDÚSTRIA VISITA
CHEMMED PERÒ NO CONCRETA SOLUCIONS
AL PROBLEMA DELS COSTOS ENERGÈTICS
El sector químic de Tarragona va tenir el 21 d'octubre una
visita d'excepció en la figura del ministre d'Indústria i Energia,
José Manuel Soria. Era la continuació del contacte que el clúster ja va tenir Soria uns dies abans durant la seva visita a
Expoquimia, la fira del sector a Barcelona. El motiu de la trobada era presentar al ministre el potencial i els plans de futur
de ChemMed, la nova marca del sector amb la que busca captar noves inversions en l'escenari internacional. En el rerefons,
però, hi havia la qüestió dels costos energètics, un llast per a la
indústria química. Representants del sector químic com Jesús
Loma-Ossorio, president de ChemMed, o Anton Valero, responsable de Feique, van insistir en els seus parlaments en
aquesta qüestió, que no va obtenir, però, cap resposta concreta del ministre.
5 LA
CAMBRA DE TARRAGONA PREMIA
SOLARCA, FLUOR I VOPAK TERQUIMSA,
Els Premis a la Internacionalització de la Cambra de Tarragona
van recaure en Solarca, Fluor i Vopak Terquimsa, com a exemples
de creixement, presència i logística internacional respectivament.
El convidat estrella va ser Antoni Brufau, president de Repsol, que
va fer una defensa de la indústria.
El ministeri d'Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient
ha aprovat la declaració d'impacte ambiental d'un projecte d'exploració d'hidrocarburs de Repsol al voltant
de la plataforma Casablanca.
Per poder començar, els treballs de sondeig hauran d'esperar encara una nova
autorització del ministeri
d'Indústria i Energia. En tot
cas, les prospeccions hauran
de respectar una àrea de 20
quilòmetres al voltant del
Delta de l'Ebre.
DOW I JOSEP
BORONAT, PREMIATS
PER L'ASSOCIACIÓ
CATALANA DE
PROTOCOL
5
El complex de l'empresa
química Dow a Tarragona i el
seu director d'Afers Públics,
Comunicacions i Serveis
Generals, Josep Boronat, han
obtingut el Premi Nacional de
Protocol
i
Relacions
Institucionals en la categoria
'Entitat Pública i/o Privada'.
El guardó es concedeix per
l'organització per part d'aquesta empresa del Premi
Dow, que cada any premia un
estudiant
d'Enginyeria
Química de la Universitat
Rovira i Virgili.
Novembre 2014
10
OPINIÓ
L’anàlisi: el ‘radar’ de la Cambra de Comerç de Reus
Empreses davant
del procés sobiranista
La majoria de les empreses de l'àmbit de la Cambra de
Comerç de Reus creuen que no afectarà gaire les
seves vendes generals, tot i que si a les de l'Estat
Per les empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç
de Reus l'encaix de Catalunya a
Espanya i Europa no hauria de
ser la prioritat de les administracions, sinó que aquestes
haurien de priorittzar la lluita
contra l'atur i la recuperació
econòmica. En segon terme caldria fer esforços en reggenerar la
classe política.
Amb uns resultats molt similars als que van sortir al primer
informe (3 trimestre de 2013),
les empreses creuen que pot
afectar al conjunt de les vendes
de les empreses catalanes a l'estat, però en canvi creuen que no
afectarà gaire a les vendes de la
seva empresa. Tampoc creuen
que afecti gaire a les inversions
estrangeres, a Catalunya com a
destinació turística ni tampoc a
que hi pugui haver deslocalitzacions d'empreses. Tanmateix,
respecte a fa un any hi ha una
major creença que afectarà a les
vendes.
Actualment, la major part de
les empreses declaren que no
s'han posicionat en relació al
procés, un 22% diuen que sí
que ho han fet i un 14% diuen
que ho faran en el futur (fig 2).
En qualsevol cas aquestes es
posicionaran a favor de la independència (75%) o a favor
d'una consulta (25%). Cap
empresa s'ha posicionat o diu
que ho farà contra la independència. Tot i que hi ha fins
un 40% de les empreses que
creuen que Catalunya arribarà
ser independent, molt poques
(un 10%) han començat a preparar-se per aquesta nova situació (fig 3). Q
La Conjuntura econòmica i empresarial
Les empreses del RADAR perceben un
cert empitjorament (fig1) de la situació de
la zona, quan aquesta es compara amb la
percebuda fa 3 mesos. La gran majoria pensen que la "cosa està igual", però repunten
els que creuen que està pitjor i d'altra
banda es redueix l'optimisme que mostraven les dades del segon trimestre (fig2).
L'índex de Confiança empresarial, que
recull informació sobre les expectatives
dels negocis i la situació comprada amb el
trimestre anterior , tot i que encara amb
valors molts baixos (14%) consolida una
lleugera millora respecte els trimestres
anteriors. Mentre que la millora de l'indicador de situació ve explicat per petits
increments en la contractació i en les inversions, la millora en l'indicador d'expectatives ve explicat tant per unes millors previsions de vendes com per les previsions de
noves inversions. Q
Tarragona 2017:
el moment de les empreses
CaixaBank s'afegeix a Repsol i Estrella DAMM al nivell
més alt de patrocinadors dels Jocs del Mediterrani
REDACCIÓ / TARRAGONA
Amb l'estímul dels beneficis fiscals, Tarragona ja ha activat la campanya per captar empreses
col·laboradores per fer realitat els
Jocs del Mediterrani que s'han de
celebrar a la ciutat l'any 2017. La
Cambra de Tarragona va ser escenari d'un acte en el que es van
explicar els avantatges que comporta ser-ne patrocinador. Les
bonificacions fiscals poden
oscil·len entre el 15% i el 35% i
s’estendran durant 4 anys.
L'organització confia que uns 30
milions d'euros, el 76% del pressupost dels Jocs, seran privats.
D'altra banda continua el degoteig d'empreses que se sumen a la
causa. L'última ha estat
CaixaBank. El president de l'entitat, Isidre Fainé, i l'alcalde de
Tarragona i president del comitè
organitzador, Josep Félix Ballesteros, van signar un conveni en vir-
tut del qual CaixaBank es converteix en soci oficial dels Jocs, la categoria més alta de patrocini d'aquesta competició. D'aquesta
manera, CaixaBank esdevé proveïdor oficial de serveis financers de
l'esdeveniment. CaixaBank s'afegeix a la llista de socis oficials, on hi
figuren Estrella Damm i Repsol. El
Corte Inglés també ha signat un
conveni de col·laboració i s'espera
que Telefónica també ho faci properament. Q
2014 Novembre
11
PORT
Tràfics
El Port de Tarragona registra
el millor setembre de la seva història
Es van moure 3 milions de tones de mercaderies, un 32,8% més que l'any passat en el mateix mes
per a les exportacions i importacions de les empreses del territori
i de la seva àrea d'influència.
Pel que fa als contenidors, un
dels tràfics estratègics del Port, el
moviment fins setembre ha augmentat un 7,6%, fins aconseguir
els 118.553 TEU, enfront els
110.168 TEU de 2013. Aquest
creixement ha estat motivat per
l'impuls de l'exportació de contenidors des del Port de Tarragona
a destinacions internacionals
(+39,2%)
i
d'importació
(+43,4%). Els principals països de
destinació de contenidors procedents del Port de Tarragona són
Israel, Nigèria, Ghana i Guinea
Ecuatorial.
REDACCIÓ / TARRAGONA
El Port de Tarragona ha mogut
un total de 3 milions de tones
de mercaderies durant el mes
de setembrre, un 32,8% que el
mateix mes de l'any anterior,
unes xifres que el situen com el
millor setembre de
e la història de
la infraestructura portuària en
tràfic de mercaderies. El creixement més significatiu en termes
percentuals s'ha produït en els
sòlids a lloure superant el milió
de tones (+59,9%), i en especial en els cereals, pinsos i farines (+127,5%) amb un moviment de 590.285 durant el
setembre. Així mateix, durant
aquest mes també s'ha incrementat el moviment de líquids a
doll (+24,6
6%) i el de la càrrega
general (+0,7%).
La tendència a l'alça en el tràfic
d'agroalimentaris durant aquest
mes de setembre també es veu
reflectida en l'augment del moviment de camions que entren i
surten de les instal·lacions portuàries per carregar la mercaderia i la
seva posterior distribució al client
final. D'aquesta manera, el nombre de moviments registrats de
camions, d'entrada i sortida és
superior a 62.500 només durant
el mes de setembre, xifra que
representa un increment del
18,6% respecte el mes d'agost i un
Bon comportament dels
tràfics energètics i químics
Agroalimentaris i químics, dos pals de paller dels tràfics del Port.
25,6% respecte el setembre del
2013.
El tràfic acumulat durant els 9
primers mesos de l'any ha estat de
23,1 milions de tones; és a dir, un
11% més que en el mateix període de l'any anterior. El creixe-
ment és significatiu tant en la
càrrega de mercaderies des del
Port de Tarragona (+7,6%) com
en la descàrrega (+12%), la qual
cosa posa de manifest que la infraestructura portuària esdevé una
important plataforma logística
Els productes energètics, un
dels principals tràfics tradicionals
de la infraestructura portuària,
mantenen el seu creixement a
l'alça. Fins el mes de setembre, les
terminals portuàries han manipulat més de 16 milions de tones de
productes energètics, un 9,3%
més que en el mateix període de
l'any anterior. Destaca el bon
comportament
del
gas-oil
(+96,2%), el carbó (+46,6%) i els
biocombustibles (+74,4%). Pel
que fa al moviment de productes
químics, de gener a setembre el
Port de Tarragona ha mogut 1,7
milions de tones, xifra que suposa
un increment del 10,9% respecte gener-setembre del 2013.
L'augment també és significatiu
en productes siderometal·lúrgics (+15,9%), en adobs
(+25%) i moviment de materials
de construcció (+14,3%).
Quant als sòlids a lloure s'han
mogut en total, entre gener i
setembre, 6,6 milions de tones de
mercaderies. Aquesta xifra suposa
un increment del 33,9% pel que
fa al mateix període de l'any anterior. Aquest notable creixement
s'explica per la recuperació dels
tràfics d'agroalimentaris i la
importació de carbó per la producció d'energia elèctrica. El Port
de Tarragona és el primer port de
l'Estat pel que fa al tràfic de productes agroalimentaris. Fins el
mes de setembre el Port ha manipulat 3,3 milions de tones d'agroalimentari, xifra que representa
un creixement 27,1% respecte el
mateix període de l'any anterior.
L'increment de les mercaderies
carregades al Port de Tarragona,
amb destinació la resta de l'Estat o
destinacions internacionals, reafirma el paper de la infraestructura portuària tarragonina com a
plataforma logística que facilita
les exportacions i la internacionalització de les empreses del territori i de la seva àrea d'influència.
Fins el mes de setembre d'aquest
2014, destaca l'increment de la
càrrega de productes energètics
(+10,1%), els productes químics
(+11,1%), adobs (+48,6%) i productes siderúrgics (+71,2%). Les
mercaderies descarregades al
Port de Tarragona també han
registrat un creixement notable
(+12%). Q
Novembre 2014
12
ESPECIAL ENERGIA
Indústria
La indústria química demana
que s'aplani el camí al ‘fracking’
El ministeri d'Indústria veu amb bons ulls el ‘shale gas’, però la tècnica d'extracció
d’aquesta font d’energia genera desconfiança social i política a Catalunya
quants passos a nivell legislatiu
per a l'aplicació del fracking.
Però en paral·lel, augmenta
l'oposició social i política, que
ha aconseguit pronunciaments
contraris als Parlaments de
Cantabria,
Andalusia
i
Catalunya.
ORIOL MARGALEF / TARRAGONA
"Ens enfrontem a un fenomen
que amenaça el futur del sector
a Tarragona. O abaratim l'estructura de costos explotant shale
gas aquí, o en qüestió de tres o
quatre anys el nostre plàstic
podria deixar de ser competitiu a
nivell internacional. Seria un
cataclisme". Així de contundent
es mostra Ruben Folgado, president de la Co
omissió d'Energia de
l'Associació
Empresarial
Química de Tarragona (AEQT),
que demana un debat sociall,
garanties polítiques i normatives
perquè es pugui desenvolupar la
tecnologia fracking a Espanya.
El shale gas o gas pissarra és
gas natural atrapat als porus de
formacions rocoses a molta
profunditat. Per extreure'l s'utilitza la tecnologia no convencional anomenada fracking,
que aconsegueix desplaçar el
gas i fer-lo aflorar a la superfície injectant al jaciment una
barreja a altíssima pressió d'aigua, sorra i productes químics.
El gas natural capturat d'aquesta forma és més barat que el
convencional, i també els productes que s'obtenen amb la
seva descomposició, com l'etilè
o el propilè, que són la matèria
primera per fabricar plàstics.
Les empreses químiques de
Tarragona paguen la tona d'etilè a 1.200 o 1.300 euros. Als
EUA, país capdavanter en
aquesta tecnologia, la tona d'etilè de shale gas cotitza a 400
euros, tres vegades menys. Sota
aquestes coordinades, el mapa
de la competitivitat canvia i el
polígon químic de Tarragona,
amb costos energètics creixents, perd posicions al rànking. "La baixada de costos està
reindustrialitzant els Estats
Units. Les inversions de grans
multinacionals com Dow o
DuPont tornen a mirar cap a
casa", explica Ruben Folgado.
Les primeres conseqüències
s'estan notant al mercat del
carbó. En només cinc anys, els
EUA han passat d'importar gas
natural a ser autosuficients. La
disponibilitat de gas natural ha
desplaçat la demanda en detriment del carbó americà, i l'excedent d'aquesta altra font d'energia fòssil competeix ara a
baix preu amb el carbó europeu.
És només el preàmbul,
segons Folgado, del que pot
passar amb el plàstic a Europa,
El fracking genera
recels a l’opinió
pública, però els
sectors econòmics
defensen que la
tècnica és segura
Esquema d’extracció de shale gas mitjançant la tècnica del fracking.
Aquesta modalitat
energètica ha
rellançat la indústria
als Estats Units,
gràcies a la reducció
de costos
i més concretament amb el sector a Tarragona. "En uns anys
ens veurem atrapats entre dos
focs. L'entrada en funcionament de grans plantes a
l'Orient Mitjà, que produiran
en origen, i les noves fàbriques
dels Estats Units, que aprofitaran els avantatges del shale gas,
inundaran el nostre mercat
proper de plàstic produït amb
molts menys costos", assegura.
A la UE, la Comissió Europea
ha cedit a la pressió de països
com la Gran Bretanya o
Polònia i ha renunciat a legislar específicament sobre el
fracking. Des de principis d'aquest any, cada país membre és
lliure "d'explorar o explotar"
jaciments de gas d'esquist. A
Espanya,
el
ministre
d'Indústria, Manuel Soria,
defensa amb entusiasme el
fracking sempre que en té oca-
sió. Des dels setanta que no hi
havia tant interès per explorar
el subsòl. El govern central ha
concedit més d'un centenar de
permisos a diverses empreses agrupades en el lobby Shale
Gas España- per explorar i
determinar la viabilitat d'extreure shale gas a Espanya.
L'estat espanyol compta amb
el shale gas per reduir la
dependència de fonts energètiques de segons països -Algèria
en el cas del gas natural- i atenuar les emissions d'efecte
hivernacle, i podria introduir
modificacions a la Llei
d'Hidrocarburs per incentivar
aquesta pràctica extractiva.
Falten donar encara uns
El paper de l'administració
en el cas del frustrat magatzem
de gas Castor, que segons
l'Institut Geogràfic Nacional
(IGN) va propiciar més de 400
terratrèmols perceptibles a la
costa de Castelló i Tarragona,
no contribueix a millorar el
clima de confiança dels ciutadans. "S'han fet coses malament, però la ciutadania no
pot percebre que tot ha de ser
igual. La tecnologia del fracking és madura i fiable. Tenim
marge per espavilar-nos, i no
ens podem quedar mirant
mentre perdem el tren de la
competitivitat. Farà falta recolzament polític, estabilitat i claredat regulatòria, i també
debat social. Que parlin els
experts", afirma Folgado. Q
Les claus del shale gas
Què és? És gas natural atrapat en formacions rocoses i argiloses
de molt baixa permeabilitat, normalment a milers de metres de profunditat. Als EUA fa uns deu anys que s'estan explotant jaciments
d'aquestes característiques. Actualment hi ha uns 400.000 pous en
aquell país.
La tècnica del fracking. Per extreure el shale gas s'utilitza la tècnica de fracturació hidràulica (fracking), que també es fa servir en
jaciments de petroli. S'injecta aigua, sorra i additius químics que
desplacen el gas de les roques i el fan aflorar a la superfície. L'aigua
provoca fissures i la sorra les manté obertes perquè fluexi el gas.
Permisos d'exploració. Les expectatives per part de la indústria
són importants. Diverses empreses han obtingut permís al govern
central permisos d'exploració, una fase que sol durar entre tres i
quatre anys. Els permisos no autoritzen ni a extreure ni a produir
gas.
Etilè més barat. L'etilè i el propilè són les principals matèries primeres amb que funciona la indústria del plàstic, un motor econòmic
a Tarragona. Actualment s'obtenen de la destilació del petroli, i costen entre dues i tres vegades més cares que les que tenen com a
origen el shale gas.
Clima normatiu. L'actual marc reglamentari europeu és suficient
per iniciar l'explotació el shale gas, segons el lobby empresarial
Shale Gas España, que demana concreció i estabilitat normativa. El
ministre d'Indústria, José Manuel Soria, s'ha declarat partidari del
fracking en diferents fòrums.
Dependència energètica. Espanya importa la gran majoria de l'energia que necessita, fet que accentua la dependència de la seva
economia del context internacional. Explotar nous jaciments de gas
natural a l'estat abarataria el recurs i disminuiria la dependència
energètica de l'exterior.
Oposició política i social. Diversos moviments socials i ecologistes s'oposen a la perforació fracking argumentant com a riscos la
possibilitat de terratrèmols o la contaminació d'aqüífers. El
Parlament de Catalunya també l'ha rebutjat "de manera definitiva",
i la considera una tècnica "perillosa".
Polònia, precursor a la UE. Polònia és el país de la UE on la indústria del fracking s'està trobant més facilitats. El govern ha modificat
la llei perquè els pous d'exploració a menys de 5.000 metres de profunditat ja no requereixin avaluació d'imapacte ambiental. Polònia
s'abasteix de gas rus.
2014 Novembre
13
ESPECIAL ENERGIA
Novembre 2014
14
ESPECIAL ENERGIA
Indústria / Turisme
Los hoteles 'inteligentes'
se asoman a
la Costa Daurada
El ahorro energético es una de las prioridades del sector hotelero
Instal·lació d’extracció de shale gas a Pennsilvània.
El gas que
impulsa als
Estats Units
El ‘shale gas’ ha aconseguit millorar la
competitivitat de la indústria americana, però
creix l'oposició social a l'impacte del ‘fracking’
Los hoteles buscan nuevas formas de reducir el consumo energético para ser más competitivos.
ORIOL MARGALEF / TARRAGONA
Des que fa una dècada es va
començar a utilitzar la tècnica
del fracking per extreure shale
gas, els Estats Units han aconseguit reduir a la meitat el
preu d'aquest recurs, tot un
revulsiu de competitivitat per a
la indústria química, tecnològica i de serveis del país. El sector, que compta amb una legislació favorable i el suport de
l'administració Obama, viu
moments d'auge. Més del 20%
del gas que extreu els Estats
Units és shale gas, i el 2035
serà el 50%, segons les previsions de la multinacional BNK.
També s'han aconseguit
reduir les emissions d'efecte
hivernacle en 450 milions de
tones de CO2 els últims cinc
anys.
El sector treu pit pel que als
Estats Units consideren poc
menys que una nova revolució
industrial. Segons l'Agència
Internacional de l'Energia, en
tres anys els EUA seran el principal productor de gas i petroli del món, per davant de
Rússia i Aràbia Saudita. El
lobby del fracking, en què hi
són representats la majoria de
les grans enginyeries americanes, reivindica amb orgull
haver creat més de 600.000
llocs de feina, i preveu haverne generat 1,5 milions el 2035.
Al mateix temps, però, creix
l'oposició social en alguns
estats, com Califòrnia, per l'impacte ambiental del fracking, i
ja són diverses comunitats que
El fracking ha
abaratit els costos
energètics i ha creat
600.000 llocs de
treball als EUA
promouen iniciatives de llei
per prohibir-lo. El Servei
Geològic dels Estats Units ha
advertit, a més, que els
terratrèmols han augmentat a
Colorado i Nou Mèxic des que
l'any 1999 es va començar a
utilitzar aquesta tècnica, i que
hi ha hagut 16 sismes de magnitud que cap altre en els trenta anys anteriors. Q
ROBERTO VILLARREAL / SALOU
Tecnología LED, detectores de
presencia, reguladores de temperatura desde la tablet o el
móvil, pa
aneles de control de
consumo, sensores de última
generación… el viejo concepto
de la domótica ha lleggado, si
cabe más sofisticado, tanto a
las grandes cadenas hoteleras
como a las pequeñas pensiones.. La subida de la factura
energética y la insaciable
demanda de nuevos servicios
por parte de los cliientes convierten la gestión eficiente de
estos recursos ya no en un
capricho sino en una necesidad
para quien pretenda sobrevivir
en la feroz competencia del
mercado. Según los expertos se
puede aum
mentar el confort y
ahorrar a la vez, aunque previamente es necesario invertir.
En pleno auge del concepto
smart, el camino hacia el hotel
'inteligente' en la Costa
Daurada se encuentra todavía
en la fase inicial del recorrido.
Conscientes de ello, la
Federación Empresarial de
Hostelería de la Provincia de
Tarragona (FEHT) y el
Instituto Tecnológico Hotelero
(ITH), -de la mano del y la
Asociación Hotelera de Salou,
Cambrils y la Pineda, el
Ayuntamiento de Salou y la
Universitat Rovira i Virgili
(URV)-, trabajan para que los
empresarios del sector conozcan las ventajas de una gestión
energética integral que redunde en la mejora de los resultados de explotación. La semana
pasada han celebrado en Salou
las
VI
Jornadas
de
Sostenibilidad y Eficiencia
Energética en el sector hotelero.
Según Coralía Pino, responsable
de
proyectos
de
Sostenibilidad y Eficiencia
Energética del ITH, los gastos
de aprovisionamientos energéticos, iluminación, climatización y producción de ACS
(Agua Caliente Sanitaria) han
crecido exponencialmente en
los últimos años, y han pasado
de entre un 3 y un 5% "hasta
suponer la cuarta parte de los
costes totales en instalaciones
que ofrecen piscinas climatiza-
das y zonas de SPA". La continua subida de la tarifa eléctrica
-más de un 30% en los últimos
años- y la creciente demanda
de servicios de los clientes sitúan la factura energética como
tercer coste más elevado en las
cuentas totales de un hotel.
Se puede aumentar
el confort y ahorrar,
aunque para ello es
necesario hacer
algunas inversiones
En este contexto, la tendencia entre las grandes empresas
del sector de la energía se ha
dirigido a crear divisiones específicas para sustituir el esquema
clásico -en el que el propietario
del establecimiento tiene una
responsabilidad total y se preocupa por los suministros, el
mantenimiento, las averías,
etc…- por un servicio integral
"en el que el cliente sólo ve la
2014 Novembre
15
ESPECIAL ENERGIA
Turisme
La salida de los huéspedes del hotel es una fuente de ahorro.
energía útil y consigue ahorros
entre un 15 y un 25%", explica
Daniel Otero, jefe de proyectos
y grandes cuentas del área de
Soluciones Integrales de
Servicios Energéticos de Gas
Natural Fenosa.
La clave es aplicar
la eficiencia
energética, con un
modelo de consumo
más racionalizado
La idea es "quitar un problema de en medio" al empresario
con un concepto de servicio.
"Lo hacemos todo -sintetiza
Otero-, auditoría y diagnóstico,
ingeniería, tramitación administrativa… en un proyecto a
medida en el que el cliente
consigue distintos beneficios:
ahorro de costes por un modelo más eficiente, un interlocutor único para alarmas y emergencias y una plataforma de
telegestión para un control
exhaustivo de consumos en
tiempo real".
Análisis de suministros, calderas, enfriadoras, cerramientos, sistemas y puntos de iluminación… todo se estudia en
profundidad para realizar una
reforma integral cuyos costes se
absorben en un contrato de
entre cinco y 15 años, en función de la magnitud de la inversión que necesita cada proyecto. A modo de ejemplo, un
hotel medio puede llegar a
conseguir unos 90.000 euros de
ahorro en cinco años.
Un Ferrari o un Mini
Este tipo de planes estratégicos de ahorro y eficiencia energética han calado entre las
grandes cadenas pero no existe
demasiada
permeabilidad
entre los propietarios independientes. "El concepto de hotel
inteligente no se ajusta sólo a
los grandes, sino también a los
pequeños; no sólo servimos
para un Ferrari, también podemos aportar mucho valor añadido a un Mini", subraya
Beatriz Heras, responsable de
Hotel Market en el gigante
Schneider Electric.
Precisamente ese segmento
de mercado es el más virgen,
aunque también el más refractario a los cambios. Según el
último informe de PwC, el sector de alojamientos turísticos en crecimiento tanto en establecimientos como en plazasestá muy atomizado, con unos
17.000 establecimientos y una
gran proporción de pequeñas
pensiones (en torno a un 48%)
y de hoteles independientes
(70% del total de hoteles) no
integrados en cadenas hoteleras.
"Podemos trabajar en cualquier tipología de edificio", ase-
gura Heras, quien pone como
ejemplo el proyecto desarrollado para el grupo Paradores,
"con hoteles que son bienes
patrimoniales protegidos y
donde cualquier reforma es
complejísima". En condiciones
tan difíciles han sido capaces
de instalar alarmas automáticas
para detectar caídas en los
baños -el target de Paradores
detecta el interés de clientes de
edad avanzada- o de inundación, para evitar daños irreversibles en el mobiliario, que con
frecuencia está integrado por
antigüedades muy valiosas.
El programa de hoteles sostenibles de Schneider Electric
'vende' ahorros de hasta un
30% gracias a la eficiencia de
sus soluciones. "Aumentar el
confort de los clientes es compatible con un menor consumo", defiende Heras. Las
encuestas de satisfacción indican que la regulación de la
temperatura ambiente es uno
de los aspectos clave en el bienestar de la clientela, por lo
que se deben arbitrar soluciones inteligentes: "Ellos esperan
disponer de la misma tecnología a la que están acostumbrados, por ejemplo poder actuar
sobre la temperatura o la luz
desde sus móviles o sus tablets,
por supuesto en su propio idioma".
Los sistemas de
detección de
presencia permiten
ahorrar cuando el
huesped no está
En la Costa Daurada también
cobran mucha importancia los
sistemas de detección de presencia: "En el centro y el norte
de Europa, el viajero pasa el
65% de su tiempo fuera del
hotel, pero aquí, por la climatología, ese porcentaje puede
llegar al 90%; no tiene sentido
climatizar como si estuviesen
en la habitación cuando están
en la playa". Q
Edificios con 'cerebro'
Aprovechar las horas de sol, los reportes automáticos de consumo o las alarmas inmediatas
para el personal de mantenimiento conforman
algunos de los servicios que deben prestar los
nuevos hoteles inteligentes. No tienen por que ser
necesariamente inmuebles de nueva planta pues
las ingenierías ofrecen soluciones escalables
"para ir implementando mejoras por fases, de
modo que en cinco años esté instalada una solución total de control del edificio". En este mismo
sentido trabaja Aquology, perteneciente a la marca
global Agbar, con más de 100 paquetes de solu-
ciones integradas para controlar los parámetros
específicos que aseguran la mejora de la eficiencia
energética.
Ellos son especialistas en crear 'cerebros' para
monitorizar y sectorizar, mediantes sensores y
monitores, las instalaciones de agua, luz y gas.
"Lo primordial para ganar en rendimiento es mejorar el seguimiento de los ahorros en calderas,
bombas, paneles solares… sólo con estos indicadores de alta tecnología llegan los resultados idóneos", resume Ambrosio Hurtado, product manager de Energía en Aquology.
Eco-hoteles certificados
"Los clientes no están dispuestos a pagar más por un
hotel que cuide el medio
ambiente, pero por el mismo
precio elegirán uno con certificación medioambiental", destaca Rodrigo Radován, director de negocio de Servicios
Industriales de TÜV Reihland,
la marca que ha desarrollado
especialmente para el sector
hotelero español la certificación Eco-hotel, con la idea de
aportar un elemento de diferenciación y reconocimiento
internacional.
Según este especialista,
esta certificación energética
supone una importante reducción de costes, además de
otras ventajas competitivas
(imagen de marca, mejor
aceptación del público y beneficios para obtener financiación).
El símbolo Eco-hotel "garantiza la implementación eficaz
de un conjunto de medidas de
ahorro de consumo de energía
(hasta el 30%) y agua ya testado en otras unidades hoteleras de España".
Además de testar los resultados de las medidas de ahorro energético aplicadas en
cada caso, las auditorías y
certificaciones se han convertido también en instrumentos
idóneos para legalizar todas
las instalaciones de acuerdo
con la nueva normativa, cada
vez más exigente.
Novembre 2014
16
ESTIL DE VIDA
Restauració / Hosteleria
El Cairat, la cuina
de proximitat al Priorat
FÈLIX LLOVELL / FALSET
Amagat en un estret carrer de
Falset, a prop de la plaça de
l'Ajuntament i de la carretera
general, descobrim aquest
petit restaurant de la Mercé
Pellejà, que enguany compleix
els 30 anys. El local no
omés
permet 24 comensals.
Presidit per una bruixa que
vola amb la seva escombra, el
menjador té una decoració
càlida i agradable, familiar,
íntima. Una escala de cargol
porta a l'altell, travessant un
cairat que ens fa abaixar el cap
per no topar-hi. Tot és petit
però bonic, després de la reforma que s'hi va fer el 1992. La
seva història arranca de 1985
quan la Mercè i la seva parella,
en Juli Mestre, molt aficionat a
la cuina i a la fotografia, decideixen llogar una antiga gelateria -que ja es deia El Cairat- i
convertir-la en granja cafeteria.
De mica en mica es van oferint
plats, com la truita amb suc,
amanides, formatges, patés,
cargols i, finalment a partir de
1992 passa a ser restaurant amb
la filosofia d'oferir una cuina
catalana, de productes de proximitat.
En el 2011 una terrible
malaltia s'emporta en Juli i la
Mercè continua la magnífica
tasca portada a bon terme fins
llavors. El seu entusiasme, la
L’hotel es troba en plena serra de Llaveria.
La Figuerola Resort & Spa, un hotel
de muntanya a tocar del mar
FÈLIX LLOVELL / VANDELLÒS I
L’HOSPITALET DE L’INFANT
La Mercè, propietària d’aquest restaurant de Falset.
seva dedicació, el seu esforç fan
que El Cairat sigui ara com ara
un dels referents gastronòmics
del Priorat, terra que ella viu i
estima molt, la qual cosa es trasllada a cadascun dels seus plats
i dels seus vins, que serveix en
copes d'excel·lent cristalleria.
Autodidacta,
explica
als
comensals els suggeriments de
la carta i cal deixar-se aconsellar per la selecció de l'àpat.
També fa catering i està oberta
a sortir del restaurant per oferir propostes diferents com és
al Castell del vi o a cellers. I
darrerament ha introduït els
menús temàtics dedicats a productes concrets, com els
calçots, les verdures, les fruites…
Entre els plats del seu menú
de proximitat hi trobem joies
com els cigrons amb llonganissa esparracada, rissotto amb
espàrrecs de bosc i alls tendres,
faves a la catalana amb botifarra i cansalada, filet de senglar
amb crema de tòfona dels
Ports, mitjana de vedella macerada amb oli de la DO Siurana
i feta a la brasa, bunyols amb
crema catalana, flamets de
gema amb gelatina de vi
ranci…. I el menú temàtic,
com el de fruites, amb vichyssoise de poma, farcellet de botifarra amb pera, bacallà amb
taronja i mel, magret d'ànec
amb cireres caramel·litzades i
mousse de pinya. Al celler els
bons vins del Priorat i de
Montsant, en botella i a copes,
amb unes 100 referències. Q
RESTAURANT
Carrer Nou, 3. 43730 Falset.
T. 977 830 481 · 620 928 618
[email protected]
www.restaurantelcairat.com
Aquest any l'hotel La Figuerola
ha canviat de propietat i de nom,
passant a ser La Figuerola Resort &
Spa. S'inicia així una nova etapa
d'aquest establiment que es troba a
10 km. de la Costa Daurada, als
afores de la població de Vandellòs,
a només 5 minuts de les platges de
L'Hospitalet de l'Infant, al Baix
Camp. Es tracta d'una antiga masia
totalment reconstruïda l'any 2003
respectant el seu estil original.
Aquest imponent edifici va ser aixecat al segle XI, situat en un entorn
natural, en ple cor de les muntanyes de la Serra de Llaveria. La
Figuerola s'alça en un entorn
incomparable envoltat d'un camp
de pitch & putt i un esplèndid paisatge natural. A destacar les vistes,
la tranquil·litat i el confort. Les
habitacions estan decorades a l'estil
rústic, amb terra de rajoles i bigues
de fusta al sostre.
En total, té 60 habitacions i 7 suites, equipades amb tota mena de
comoditats. Els serveus d'spa amb
carta de massatges, piscina d'aigua
climatitzada coberta, solàrium,
gimnàs, jacuzzi, bany turc i sauna, a
més de piscina exterior per l'estiu,
tendes i el restaurant gastronòmic
'El safareig'. Tot plegat, ens permet
gaudir d'una nit en una confortable habitació i un bon esmorzar,
banyar-se en una piscina climatitzada a 30 graus contemplant pels
grans finestrals els colors verds de
les muntanyes que ens envolten i
rebent l'agradable calor del sol a la
tardor. Qui s'hi pot resistir? Més
tard, una mica de golf al
pitch&putt, un bon vermut i un
dinar gastronòmic al Safareig. No
és una versió de l'art de viure, de la
bona vida i del dolce far niente?
Ho tenim a 45 km. de
Tarragona... Q
HOTEL
Ctra. Hospitalet de l'Infant a
Móra la Nova (C-44). Km.
11,4. (43891) Vandellòs i
l'Hospitalet de l'Infant.
Telf: 977 10 01 22
[email protected]
www.figuerolaresort.com.
2014 Novembre
17
ESTIL DE VIDA
Esdeveniments gastronòmics
Tarragona i Reus
s'abonen als pintxos
REDACCIÓ / TGN - REUS
Amb la col·laboració de Torelló Cava
Tapes a la primavera, pintxos a
la tardor. Aquest és el calendari que sembla consolidar-se a
les principals ciutats del Camp
de Tarragona, que té també la
seva versió a diversos municipis de l'enttorn, com és el cas
de Salou.
La popularitat d'aquests
formats gastronòmics fa que
els restauradors se sumin a les
iniciatives de les cambres de
comerç i ajuntaments. Aquest
any, Tarragona debuta amb
va versió tardor del ja consolidat Tarragona dTapes, el
Tarragona dPintxos. Del 30
d'octubre al 8 de novembre,
52 establiments repartits per
tota la ciutat oferiran les seves
creacions amb l'acompanyament d'una cervesa Moritz,
col·laborador de la Cambra
de Comerç en aquesta iniciativa. A Reus, aquest dijous 6
de novembre i fins el dia 16
del mateix mes, torna la ja
consolidada Ganxet Pintxo,
Un moment del Tgn dPintxos i els cuiners de la Ganxet Pintxo.
amb 56 establiments i el
patrocini d'Estrella DAMM,
amb la col·laboració per
segon any de la DOP Siurana,
que exerceix d’oli oficial de
l'esdeveniment. Q
LeSommelier és un nou concepte de vinoteca-gastrobar
especialitzada en la venta de
vins i licors amb un assortiment de més de 2000
referències. En el gastrobar
podreu degustar les millors
tapes tot maridant-les, si ho
desitgeu, amb l'ampolla que
hagueu seleccionat a la vinoteca.
Aquest mes us volem presentar un celler de confiança
que elabora productes d'altíssima qualitat: Cava Torelló.
Actualment Cava Torelló
representa la 23 generació de
cavistes i bodeguers situats a
la Finca Can Martí a Sant
Sadurní d'Anoia on elaboren
els seus caves i vins 100%
collita pròpia. Només elaboren
caves reserva i gran reserva
sent especialistes en caves
de llarga criança i secs.
LeSommelier us recomana
Torelló Brut Nature Gran
Reserva 2009 amb varietats
autòctones Macabeo, Xarel·lo
i Parellada. El trobareu a la
vinoteca de LeSommelier o a
copes al gatrobar. No us deixarà indiferents!
Q
facebook.com/lesommeliersalou
Novembre 2014
18
TRIBUNA
RELACIONES PÚBLICAS
¿Te dejas ver o te atreves a destacar?
Hubo un momento, en torno a
los años 50, en el que el rojo
era el color de la esperanza.
Cuando a la posguerra le sucedió la época del consumo, el
rojo siguió vigente como color
omnipresente en la publicad.
Todo lo que se podía colorear
se coloreaba en el color del bienestar. Luego vino el hartazgo.
Todo lo resaltable era rojo y la
mayoría de productos y elementos de la vida cotidiana
eran rojos. Imposible emplear
este color de forma creativa, así
que se pasó a la forma inversa:
aplicar colores fuera de contexto para destacar.
En la actualidad, esta anécdota
es aplicable a la visibilidad de
las marcas y la marca personal.
En la era de las redes sociales,
la nube e internet, adquirir visibilidad es relativamente fácil. O
más que fácil, digamos que está
al alcance de todos. ¿Pero es
esta
visibilidad
real?
¿Contribuye a engrosar nuestra
cartera de clientes? ¿Tenemos
un retorno cualitativo basado
en nuestra presencia? He aquí
un momento de reflexión que
nos permite llegar a la conclu-
sión de que no siempre estas
acciones responden a nuestras
expectativas.
¿Cómo destacar entre la marabunta? ¿Cómo salirnos del contexto? Por suerte nos quedan
muchas herramientas de las
que echar mano. Cada día descubrimos nuevas armas surgidas de la necesidad por sobresalir. El marketing se inclina
hacia el lado más personal y
aun a riesgo de utilizar un término algo trillado, nada mejor
que ahondar en nosotros mis-
Cuando las grandes marcas ponen a disposición de
la masa crítica su filosofía
y sus principios logran
convertir más de
un 30% de ese público
en clientes
mos y gestionarnos desde el
denominado 'selfmarketing'.
Hoy en día la tendencia es muy
"selfie". Da la impresión que
nos hemos cansado de no saber
quién hay detrás de un logo, de
una marca. Sobreinformados
y sabiéndonos expertos en las
prestaciones de casi cualquier
producto, ante una amplia
gama de materiales a nuestra
disposición de características
similares, necesitamos más,
necesitamos algo que nos llegue , que nos haga mella en el
corazón y nos acabe de decantar hacia uno u otro. Cuando
las grandes marcas ponen a disposición de la masa crítica su
filosofía, sus principios, dejando que las desnuden y las
observen de cerca, logran convertir más de un 30% de ese
público en clientes potenciales.
'Selfmarketing', o lo que es lo
mismo, llegar al corazón de
nuestros posibles clientes, de
cerca.
Destacamos si creamos conexiones. Ya lo decía la malograda Nokia en su día: "Conecting
people" . Destacamos si aprovechamos el universo 'online'
para mostrar nuestras entrañas
en el terreno 'offline'. Es por
eso que las acciones directas,
los eventos, las jornadas de
MÀRQUETING DIGITAL
Paraula de Google
Llegia fa pocs dies al darrer
baròmetre de Trip Advisor
(una de les majors webs de viatges del món) una estadística
que deia que el 93% dels viatgers a nivell mundial diu que
les seves decisions de reserva es
veuen influïdes per les opinions en línia d'altres usuaris.
Si ens parem a reflexionar
sobre aquesta dada i l'extrapolem a la realitat dels nostres
petits i mitjans negocis, és possible que arribem a conclusions
en alguns casos com a mínim
inquietants. Anem a pams.
Queda clar, primer, que la
xarxa avui dia s'ha convertit en
un dels nostres principals aliats
per poder comunicar els productes o serveis als potencials
consumidors. Davant de qualsevol decisió de compra que
requereixi certa implicació, l'usuari cerca i s'informa en línia
abans d'efectuar la transacció
en un establiment. No parlem
de vendre en línia, ja sabem
que això avui encara està molt
limitat a alguns sectors específics com poden ser l'oci, l'electrònica i l'alimentació.
Parlem de ser a la xarxa per
poder vendre en els nostres
establiments a peu de carrer.
Aquest comportament es
coneix amb el nom de ROPO
Ens hem de plantejar si
disposem d’una identitat
digital ben definida per
fer front als usos dels
nous clients, els d’avui
però sobretot els
de demà
(Research Online, Purchase
OffLine), és a dir, l'usuari fa la
recerca en el món digital per
acabar realitzant la compra en
el món físic. Davant d'aquest
comportament dels consumidors i veient que aquesta
tendència es veu accentuada a
mesura que les noves generacions van entrant en el món del
consum, ens hem de plantejar
si tenim les empreses preparades; si disposen d'una identitat
digital estratègicament definida per fer front als nous usos i
costums dels nous clients d'avui
i sobretot de demà.
La segona reflexió que ens hem
de fer és que els consumidors
prenen decisions basades en les
opinions d'altres consumidors,
i per tant ja no tenim nosaltres,
com a empresa, de forma
exclusiva el poder de persuasió
i captació d'interès dels clients;
ara són ells els que opinen dels
puertas abiertas, las demostraciones, etc. ganan terreno día a
día, porque dejan experimentar en primera persona quiénes
somos y qué podemos hacer
por los demás.
Lejos de verse arrinconado,
como podría pensarse dado el
momento socioeconómico por
el que atravesamos, el sector
eventos va ganando puntos,
suma y sigue ascendiendo, descubriéndose por ser el artífice
de ese factor diferencial que
necesitamos. Nos tiende una
mano para conectar y se desmarca de otros medios por su
creatividad, ofreciendo alterna-
tivas de visibilidad enfocadas y
centradas en interceptar grupos potenciales susceptibles a
convertirse en nuestros fieles
seguidores y clientes finales.
Hay que creer en el poder de la
estimulación de los vínculos
afectivos, del cariño casi encaprichado que cogemos hacia
aquel que nos trata de manera
especial y hace sentirnos
importantes o parte de su proyecto. Hay que creer en el
poder de los sentidos, dejarnos
oler, tocar, oír, degustar y ver.
¿Es o no es una buena fórmula
para descontextualizarnos sin
salir de nuestro contexto? Q
nostres productes, dels nostres
serveis i de les experiències
rebudes en el moment del consum. El poder ja està en l'usuari, i ell és el principal prescriptor que farà que altres usuaris
s'interessin per la nostra
Proposta de Valor. Si no som
capaços de complir amb les
seves expectatives, ens penalitzaran, i si els oferim una experiència interessant segurament
ens acabaran promocionant.
L'acte de compra s'ha tornat
més social i això hem de considerar-ho i veure com tractem
aquests clients i com els identifiquem per tal de potenciar
aquestes comunitats i incentivar-los a parlar positivament de
nosaltres. Hem de començar a
conèixer bé els nostres clients,
posar-los nom i cognom,
donar-los veu i escoltar-los per
tal que se sentin reconeguts per
la marca; ja no val vendre des
de l'anonimat absolut, és hora
de la venda tu a tu i de la connexió i identificació màxima
amb els nostres clients actuals i
potencials; si no ho fem nosaltres ho farà encantada la nostra
competència. Hem de treballar
la nostra identitat digital, la
nostra política 2.0 i el nostre
posicionament, i tot això fer-ho
amb una estratègia clara, amb
uns objectius molt ben definits
i sense deixar-nos portar per la
improvisació i l'afany de voler
ser a tot arreu i de qualsevol
manera. Tenir un bon domini
de la xarxa a nivell particular
no garanteix les bones estratè-
El poder de persuasió
dels clients ja no el
tenim nosaltres, sinó
altres clients que opinen
a la xarxa sobre els
nostres productes
gies a nivell empresarial, els
objectius són molt diferents, els
interlocutors no tenen res a
veure, les plataformes poden
no ser les encertades i els missatges molt probablement no
siguin els mateixos.
No hi perdem més temps, això
ha vingut per quedar-se i el
futur va en aquesta direcció. En
un món global, cada vegada
tindrem el client més a prop, i
depèn de nosaltres tenir-hi una
plaça, paraula de Google. Q
2014 Novembre
19
TRIBUNA
Recentment, el Banc Central
Europeu (BCE) ha publicat els
resultats dels tests d'estrès realitzats a 130 entitats bancàries
de 19 països, que representen
més del 80% del total de la
banca de l'Eurozona. Així,
s'han revisat els balanços, tancats a finals del 2013, d'aquells
bancs amb actius que superen
bé els 30.000 milions d'euros o
bé el 20% del PIB del seu país,
amb un objectiu doble: per una
banda, analitzar la solvència de
les entitats i la seva capacitat de
resposta davant possibles crisis
futures i, per altra, homogeneïtzar la informació comptable de les entitats, atès que a
partir del 4 de novembre el
BCE assumirà, directament, la
supervisió de tots aquests bancs.
En primer lloc, s'ha revisat la
qualitat dels actius de les entitats per a verificar que figuren
classificats i valorats correctament, i en cas contrari, s'han fet
els ajustos pertinents. A partir
d'aquesta foto ajustada dels
actius bancaris, s'ha procedit a
un segon examen: les proves de
solvència, que plantegen dos
escenaris econòmics negatius,
un base i un altre advers, per al
període 2014-2016 i analitzen
l'impacte que tindrien en els
balanços de cada un dels bancs.
Per aprovar, les entitats havien
de disposar d'una ràtio de 'core
capital´ (capital propi d'alta
qualitat disponible per absorbir
SISTEMA BANCARI
El test d'estrès
del Banc Central Europeu
pèrdues dividit pels actius ponderats per risc) d'un 8% en l'escenari base i d' un 5,5% en l'advers.
La majoria d'entitats europees
han superat satisfactòriament
les proves i se situen per
damunt dels mínims exigits. El
BCE només ha detectat problemes en un total de 25 entitats
(9 de les quals italianes i 3 gre-
No sembla que hi hagi
espai per a l’optimisme
en el retorn del crèdit
bancari, perquè
l’endeutament de pimes
i famílies és elevat
gues) amb un dèficit de capital
al voltant de 25.000 milions
d'euros. No obstant, durant
l'any 2014, dotze d'aquestes
entitats ja han cobert part d'aquest dèficit amb ampliacions
de capital i, a dia d'avui, les
necessitats baixarien fins al voltant de 9.500 milions d'euros.
En el cas d'Espanya, l'escenari
base s'ha configurat a partir d'unes previsions de creixement
sostingut del PIB, de l'1% el
2014 fins al 2,2% al 2016, taxa
d'atur a la baixa fins el 23,2% el
2016, increment del preu dels
habitatges fins un 3,5% el 2016.
El segon escenari, molt més
estressant i advers, parteix
d'una hipotètica situació de
crisi generalitzada i planteja
una reducció del PIB del 1% el
2015 i un suau creixement del
0,1% el 2016, una taxa d'atur
pujant fins al 27,1% el 2016 i un
descens del preu de l'habitatge
fins el 9,6% el 2016.
S'ha examinat un total de 15
entitats espanyoles: Santander,
BBVA, CaixaBank, Bankia,
Sabadell , Popular, Unicaja,
Catalunya Banc, Banc Mare
MANAGEMENT
Serendipia o el arte de errar bien
Serendipia es una curiosa
forma de alcanzar un éxito
completamente inesperado, se
trata de un hallazgo fortuito.
También puede referirse a la
habilidad de una persona para
reconocer que ha hecho un
descubrimiento importante,
aunque no tenga relación con
lo que busca. En la historia de
la empresa, o del mundo científico o en cualquier otro ámbito, son muchos los ejemplos
que nos podemos encontrar.
Conocemos
compañías,
emprendedores, que les ha
pasado algo así, aunque no
sean conscientes; o al menos
en un principio. Desde el viaje
de Cristóbal Colón que no
llegó a las Indias, hasta el descubrimiento del post-it que
hizo rico al Dr. Silver.
Entonces, ¿cuál es la línea
Éxito/Fracaso, o dónde podemos situarla? Hay equívocos
que merecen la pena, tenemos
que acostumbrarnos a preguntarnos: ¿qué ventaja puedo
sacar a un "error"?
Interpretamos lo que nos sucede con arreglo a esquemas
mentales que nos han inoculado, y en ocasiones nos engañan
y casi siempre nos limitan. El
arte de unir ideas sólo se logra
manteniendo la mente no sé si
limpia, pero sí abierta.
Herman Hesse en Siddhartha,
escribió: "Cuando alguien
busca, suele ocurrir que sus
ojos sólo ven aquello que anda
buscando, y ya no logra encontrar nada, ni se vuelve receptivo a nada, porque sólo piensa
en lo que busca, porque tiene
un objetivo y se halla poseído
por él. Buscar significa tener
un objetivo, pero encontrar
significa ser libre".
Mantener un objetivo ayuda
mucho, hace que detectemos
estímulos en lugares inesperados, como un impulso que
busca un encuentro. No obstante, hemos de comprender
que el éxito puede llegar con
tan diversos disfraces que tene-
mos que estar atentos, muy
atentos, y mirar las cosas con la
frescura de un niño o un anciano o un loco, sin prejuicios o
creencias
maniqueas.
Olvidarse de la experiencia
pasada, enfrentarte como un
inexperto te hace mirar con
ojos nuevos; o dicho de otro
modo, no poder recordar viejas soluciones te obliga a inventarlas. Y es que, no complicarse
la vida necesariamente no te
hace más feliz.
Es evidente que en la capacidad emprendedora hemos de
Hay equívocos que
merecen la pena. Tenemos
que acostumbrarnos a
preguntarnos qué ventaja
le podemos sacar
a un error
Nostrum,
Ibercaja,
NovaGalicia,
Bankinter,
Kutxabank,
Cajamar
i
Liberbank. Totes les entitats
han aprovat l'examen de les
proves de solvència, tant en l'escenari base com en l'advers. Pel
que fa a la revisió de la qualitat
dels actius, totes han superat la
prova excepte Liberbank (banc
liderat per l'antiga Cajastur )
malgrat que, durant aquest any
2014, ha cobert suficientment
el dèficit detectat amb diferents
operacions destinades a enfortir el seu capital propi. Es pot
concloure que la banca espanyola ha obtingut bons resultats,
sobretot els dos grans bancs,
sense necessitats de més capital
propi, atès que les 15 entitats
superarien l'escenari més
advers amb un superàvit de
capital propi d'una mica més de
55.000 milions d'euros.
Davant d'aquesta situació de
solvència que es desprèn dels
resultats d'aquestes 'proves teòriques', sembla oportú pregun-
contar con los procesos y sistemas propios de la innovación,
o sea, lo que podemos planificar y en cierto modo, controlar. No obstante, lo más disruptivo casi siempre suele surgir
del azar, una extraña intervención mágica que alguien capta
y cuenta con el atrevimiento y
las agallas de poner en práctica. No importa saber mucho o
lo que uno descubre, sino aplicar y enfocarse a la acción. La
experiencia nos dice que nada
acaba cuando encontramos
algo. Hemos de saber cómo y
para qué podemos utilizarlo.
En la serendipia no hay control, más bien surge en el desgobierno del caos, de la ambigüedad, por lo tanto, hemos de
asumir la tensión de la incertidumbre como un vector más
de nuestra vida.
Los avatares de nuestro tiempo
nos enseñan claves fundamentales con que se mueven algunos managers: fluir en un
entorno difuso de aciertos y
fracasos, presión y pasión caminan juntas, utilizan con la
misma facilidad el pegamento
que la vaselina, se rodean de
personas dispares y complementan ambientes, incentivan
la imaginación. Olvidémonos
de intentar sistematizar el caos,
la incertidumbre; dejaría de
tar-se quins efectes tindrà a la
pràctica i, més concretament, si
s'obrirà l'aixeta del crèdit a
pimes i famílies. No sembla que
hi hagi molt d'espai per a l'optimisme, atès que ja partim d'un
nivell d'endeutament elevat i la
concessió de més finançament
a pimes i famílies representa
una font de risc important per a
les entitats bancàries i suposa
l'empitjorament de les seves
ràtios de solvència. A més, des
de les autoritats reguladores es
continua focalitzant en la
solvència de les entitats. Així,
per exemple, en la propera
Els esforços de les
entitats se centraran més
a sortir als mercats per
captar fons propis
que en la concessió
de crèdits
cimera del G20 es debatran
mesures per incrementar els
nivells mínims de capital propi
de les entitats i, d'aprovar-se,
sembla raonable que els
esforços de les entitats se centraran més a sortir als mercats
per a captar fons propis que en
la concessió de crèdits. Q
serlo y no sería productivo.
Saquémosle partido… A veces,
he sugerido buscar un loco
para que rescate un negocio o
trabaje con un equipo de personas digamos extremadamente ordenadas y normales, y en
ocasiones, nos lo han pedido.
Buscar un loco, un friki, un…,
ellos son los que cambian las
reglas. Los demás nos quedamos en empresas commodity o
en gigantes protegidos por oligopolios encubiertos, caso de
sectores como el de la energía,
comunicaciones,… La empresa actual es revolución, contagio, copia-mejora, o subsistencia.
Muchas medallas en la guerra
son otorgadas a personas que
se equivocaron, que no estaban
en el lugar que tocaba en el
momento oportuno según el
plan establecido. Y se convierten por el azar y los acontecimientos en héroes. ¿Basta con
eso? Naturalmente que no, el
éxito se logra con valentía y
dosis de ambición. Es un deseo
de explorar y conseguir.
A ver si la rapidez, la incertidumbre, el desorden, la ambigüedad, no deja el rito del
"happy end" en entredicho.
Bienvenidos al mundo caótico,
por cierto que la viagra también es serendipia! Q
Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30
(Re)aprender a trabajar
"Creemos que sabemos trabajar porqué tenemos conocimientos,
aptitudes y actitudes, pero gestionar un trabajo es más que eso. Y
nadie nos ha enseñado". Así diagnóstica Berto Pena, un experto de
referencia en el campo de la productividad laboral, una epidemia que
se extiende imparable por las empresas. Los agentes de la infección:
e-mails, redes sociales, mensajes privados, otros chequeos compulsivos, multitareas, urgencias, imprevistos... Y un virus contemporáneo:
las reuniones. Demasiadas, muy largas, poco planificadas y nada concretas. Y muy caras, por lo que cuestan en términos de tiempo laboral
invertido. El resultado: un trabajador diezmado, poco productivo y, en
el fondo, infeliz. En contra de todo ello, Pena defiende el trabajo inteligente. El que consiste en marcarse objetivos e identificar que acciones
te llevan a ellos, y eliminar el resto. Planificar a corto, medio y largo
plazo. Concentrarse en tareas de alto valor y eliminar distracciones,
porque "la atención compacta virtudes, nos permite enfocar los problemas con lo mejor de nosotros". Distinguir lo urgente de lo importante para priorizar lo segundo. Con todo eso, es posible reiniciar nuestra productividad e, incluso, volver a disfrutar del trabajo. Pena impartió una charla magistral hace unas semanas en el Hotel Mas
Passamaner, en la convención anual de Parés i Aubia, asesores de
empresa de Valls. Una previa de las sesiones de formación que esta
misma empresa organiza con este consumado experto en los meses
de noviembre y diciembre, con todavía alguna plaza vacante.
Berto Pena, experto en productividad
"Hay que eliminar muchas
cosas que hacemos cada día"
Hacer menos cosas para producir más. Este podría ser el
resumen de la filosofía de Berto Pena, ex diirectivo de una
multinacional de telecomunicaciones que de repente identie, la sobrecarga de trabajo dismificó cómo, paradójicamente
- Productividad es sacar más rendimiento a nuestro tiempo, trabajar más y
mejor. Dicho así, parece fácil. Pero,
¿cómo se consigue?
En el fondo, la productividad no es más
que el sentido común hecho hábito.
Pero es necesario decir algunas obviedades para que organicemos mejor nuestro tiempo, porque cada vez corremos
más y pensamos menos. Y cuando corremos, perdemos el sentido común, y convertimos en hábito muchas malas prácticas.
- Póngame ejemplos.
Trabajar muchas horas, descansar poco,
no distinguir lo importante de lo urgente, hacer varias cosas a la vez y ninguna
bien de verdad…
- Me sé de unos cuantos que le dirían
que tal como están las cosas no hay
más remedio…
Pues si lo hay. Yo lo he experimentado
en mis carnes. Yo practicaba todo eso
cuando dirigía el departamento de marketing de una empresa del sector de las
telecomuicaciones, viajando constantemente y coordinando acciones en varios
contienentes. Y me estaba haciendo
mella. Por casualidad, en un vuelo entre
Seattle y Londres, leí 'Organízate con
eficacia', de David Allen, uno de los
gurús mundiales en productividad personal. El libro me dio las pautas para
corregir estos errores que me perjudicaban a nivel profesional, pero también
personal.
- ¿Así de fácil?
Pues no. Lo malo de estos hábitos es que
llevan muchos años con nosotros y están
muy arraigados. Requiere, primero,
tener muy clara la motivación. Pero es
por nuestro propio bien, así que es no
motivarnos en esto es preocupante. Y
cada año cuesta más: los trabajos son
cada vez más complicados, el bombar-
nuía su rendimiento. Ahora es un experto en productividad
que comp
parte sus conocimientos para que las tareas no
importantes y las distracciones no nos alejen de nuestro
camino.
deo de información más estresante, la sonal.
atención que nos reclaman las tecnolo- Eso es verdad, pero tendemos a creer
gías más exigente... Frente a eso, o pone- que todo lo que hacemos es imprescinmos buenos hábitos o estamos perdidos. dible. Y no es así. Hay tareas que repetiPero el caso es que no es fácil. Yo lo mos todos los días que no cuestionamos
intenté y fallé. Es un proceso y hay que y que nos roban mucho tiempo y enerser constante. Pero no se puede negar gía. Hay eliminar muchas de ellas. Hay
que en cualquier situación se pueden que hacerse una escala de prioridades
introducir medidas correctoras para para empezar por lo que es más importante. Si todo es importante, nada es
estar mejor, eso es mediocre.
- Dígame alguna de esas medidas importante. O como decía David Allen,
"puedes hacer cualquier cosa, pero no
correctoras.
Una muy básica es dedicar energías a todas las cosas".
priorizar tus acciones, las que de verdad - ¿Primero lo gordo?
influyen más en el resultado global de tu Así debería ser, pero en muchos casos lo
trabajo, por el que te juzgan. hacemos al revés. Empezamos por lo
Disparamos a todo lo que se mueve y no poco relevante y luego el día se complitenemos balas infinitas. Llegamos al
final del día con la
"Disparamos a todo lo que
sensación de haber
hecho muchas cosas
se mueve y no tenemos balas infinitas.
y nada a la vez. Hay
Llegamos al final del día con la sensación de
que ponernos objetivos. A corto, medio
haber hecho muchas cosas y nada a la vez"
y largo plazo. Y gracias a eso distinguiremos lo que hay que hacer sí o sí de lo ca. Y al final del día, lo dejas para mañaque es prescindible.
na. Pero así caes en la procastinación,
- Pues póngame ejemplos de eso tam- un término que viene del latín y que significa posponer las cosas, una verdadera
bién…
Rutinas que no te aportan nada, activi- cultura del retraso. Puede haber excepdades basura, consultar servicios de ciones, pero hay cosas que si son para
Internet que no necesitamos, reuniones hoy, hoy significa que hay que hacerlas
en las que no se decide nada y que nadie hoy. Puede haber excepciones, pero
prepara. Y los dichosos minicompromi- pocas.
sos, que son pequeñas cosas que por sí - ¿Estar espeso puede ser una excepsolas no parecen de mucha envergadu- ción para posponer un trabajo creativo,
ra, pero que vamos asumiendo poco a que no es urgente pero que nos necesipoca y todas juntas minan muchísimo ta frescos para que salga mejor?
nuestra productividad. Y muy importan- Si, pero hay que tener muy en cuenta
te delegar, quitarnos de encima cosas que eso encierra un riesgo: que aprendamos el truco y recurramos a él cuando
que no deberíamos hacer nosotros.
- Algo más difícil en unos tiempos en los estamos un poco vagos. No podemos
que las empresas han ajustado en per- convertir la excepción en hábito.
- Hablando de hábitos, uno que no tenemos muy incorporado y que influye en
la productividad es el de la planificación…
La verdad que no, y es fundamental
para no desenfocarnos, para ayudarnos
a ver que es lo más importante.
Planificar fomenta la reflexión y luego
te permite concentrarte en lo que estás
haciendo. La capacidad de improvisación es importante, y una virtud, pero
no podemos improvisarlo todo. Los
mediterráneos somos así. El inicio de la
jornada, por ejemplo, jamás se puede
improvisar. Productivamente, ese
momento es muy importante.
- Y ya que toca temas geolaborales,
¿los latinos somos menos productivos?
Sí y no. En mi experiencia en países
anglosajones y escandinavos, he constatado que hay una cultura más estricta
en cuestiones organizativas. Un ejemplo son los horarios. Nosotros somos un
desastre. Pero tenemos cosas en las que
somos mejores. Se refleja, por ejemplo,
en las reuniones creativas, donde
somos más ocurrentes, improvisamos
mejor. Deberíamos tomar ejemplo de
lo que hacemos mal, como los horarios,
y ponerle soluciones.
- Todo esto alude a la autoproductividad. Pero en el campo de la productividad de equipos, ¿cómo se consigue
sacar el máximo de las personas que
nos rodean?
Hay que trabajar la productividad individual y desde ahí atacar la de los colectivos. Si yo me distraigo con mi móvil, es
culpa mía. Pero si viene un compañero
a mi mesa y me da conversación, es
culpa de mi compañero. Y hay que vigilarlo. Sin cortar la comunicación, pero
hay que circunscribirla a unos espacios
y unos lugares, para proteger la productividad. Q
www.thinkwasabi.com
Text: Dani Revenga / La Selva del Camp
Foto: Xavi Jurio