Informatiu Àmfora

Butlletí Informatiu i d'Opinió
Núm. 56
C/. Alpens nº 32 - 08014 Barcelona - Tel. 93 332 46 92
goamfora@goamfora.org
www.goamfora.org
Desembre 2015
Informatiu
Àmfora
INFORMATIU AMFORA
I
Grup d'Opinió Àmfora
Bon Nadal i Felic Any Nou
I
Editorial
Sumari
A les portes de les festes nadalenques
hem de fixar la mirada en la situació mundial que han creat el terroristes islàmics,
secta de radicals religiosos, sanguinaris,
assassins, violadors, segrestadors ..... representants de l’horror a la terra i que
menyspreen els drets i les llibertats humanes. El darrer any van matar més de
32.500 innocents i des del 2000 fins al 2014 han comés
61.000 atacs. Els grups més actius són el grup fonamentalista de Boko Haram actiu a Nigèria, i conegut per segrestar centenars de nenes a escoles cristianes per vendre-les com a esclaves sexuals o casar-les amb els seus
membres i Estat Islàmic, actiu a Síria, Iraq, Afganistan i
Pakistan i responsable dels milers de desplaçaments de
població cap a Europa.
El mon se’n feia ressò i ens esfereíem de les atrocitats
que feien. Però el 13 i 14 de novembre va canviar el punt
de vista a Europa, Rússia i Estats Units. Es van atrevir a
atemptar a Paris amb un seguit d'atacs simultanis contra
civils en diversos establiments i al carrer i explosions a
l’Stade de France. L'esdeveniment més mortífer va tenir
lloc a la sala Bataclan disparant contra la multitud que assitia a un concert. El número de morts es va confirmar en
120 i 200 ferits, 80 en estat molt greu.
I aquests fets ens han aterrit. El terrorisme ha entrat a les
nostres ciutats i Europa, Rússia i Estats Units estan en
estat d’alerta. Durant molt de temps el governants han fet
reunions per tal de trobar una solució al terrorisme i sembla que ara s’hi han posat en serio. Ja s’estan fent atacs
contra Estat Islàmic. Però ara ja els tenim aquí amb suficients mitjans i estructures per atacar a qui i on vulguin. La
solució no és gens fàcil.
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Editorial / sumari.
Previsió d'Activitats.
Vocalies.
Acció Solidària?.
Una verdadera rondalla...
El pessebre / Apropant-se el Nadal.
Bon solstici!.
L'oblit.
L'estel de Nadal.
Todos dependemos.
Crònica de la Colònia Tèxtil.
Àmfora planta el pessebre.
Mites de Nadal.
Imatges d'activitats
Lectures recomanades.
Con el corazón partido.
Dibuixos fets amb retolador.
Cambi climàtic /Poesies Nadalenques.
Equip de redacció
Francisco Bassas, Pau Hernando,
Glòria Bosch, Magda Cristòfol,
Col·laboren en aquest número
Caridad García, Magda Cristòfol.
Glòria Bosch, Marcel Cervelló.
Joan Bernadas, Àngela Bueso
Enrique Vázquez, Pilar Pérez
Pau Hernando, Equip Acció Solidària
Ana Mª Palacios, Teresa Valls.
Correcció en català dels textos:
Assumpta Palau.
El Butlletí Informatiu d'Àmfora té les pàgines obertes a la
participació de tothom.
EL BUTLLETÍ INFORMATIU no comparteix necessàriament les opinions que hi expressen els seus col·laboradors.
XVI ASSEMBLEA GENERAL 2016
El proper dia 30 de gener de 2016 (dissabte)
el GRUP D’OPINIÓ ÀMFORA
celebrarà l’Assemblea General.
No hi falteu.
Reserveu la tarda per poder assistir-hi
Properament rebreu la convocatòria i
informació detallada sobre l’acte
2 / Informatiu Àmfora
PREVISIÓ
PREVI
ISIÓ
Ó D'ACTIVITATS
D'AC
CTIV
VITA
TATS
GENER 2016
PERQUÈ HO RESERVEU
RESERV
R EU EN LA VOSTRA AGENDA.
.........................................................
Divendres 15 gener – Debat Obert
Cafè-Tertúlia
Dissabte 16 gener – Cafè-Te
T rtúlia
ASSEMBLEA GENERAL
En la tramesa de finals de
de desembre
r us donarem
donare
r m la informació
info
f rmació
r es circumstàncies
detallada d’aquestes activitats, que per divers
diverses
poden estar subj
b ectes a variacions
subjectes
Us recordem que cada dimecres Grup d’Opiniò ÀMFORA disposa d’un
espai setmanal a la graella de Sants 3 Ràdio (103.2 FM), a les 19’45 hores,
dins el programa “Sants-Montjuïc
“Sants-Montjtuïc al dia”.
dijous
Aquest espai es torna a repetir els dijou
us a les 9’45 i 14’45 hores.
................................................................................................
Ja podeu veure el Butlletí Info
Informatiu
f rmatiu d’ÀMFORA a la pàgina web.
Obriu la pàgina web www.goamfora.org,
www.goamfo
f ra.org, apartat Butlletí i p
remeu el botó
premeu
“Visiteu la revista digital”.
També
T
Ta
mbé el podeu consultar al link www.goamfo
www.goamfora.org/info.pdf
f ra.org/info
f .pdf
Que la fo
fforça
rça i co
constància
onstà
ància
a d’a
d’aquests
aques
sts anys de treball
compartit amb tots vosaltres il•lumini el nostre camí.
““L’equip
“L
’ quip
’e
i de redacció
r dacció de l'Informatiu
re
l'I'nfo
f rm
r atitu Àmfo
f ra
r ”
Àmfora”
us desitj
t a bon Nadal.
desitja
Informatiu Àmfora / 3
VOCALIES
RESSENYA CASTANYADA
Una vegada més, i ja en són quatre, un grup de sòcies i socis
d’Àmfora hem celebrat la castanyada amb un berenar-sopar a
base de torrades, embotits, truites, formatge i croquetes i per
acabar les tradicionals castanyes, moniatos i panellets, fent un
brindis amb bon cava. Aula d’Expressió va representar un esboç còmic i a la vegada “terrorífic”, molt apropiat per la diada,
que ens va fer passar una estona molt divertida
RESSENYA JACIMENT DEL BORN
Per normes de l’organització del BornCC, el grup de
27 sòcies i socis assistents a la passejada guiada
ens vam dividir en dos grups per fer la visita del jaciment arqueològic del Born de 8.000 m2. Les explicacions dels guies van ser molt extenses i entenedores envers a la vida quotidiana a la Barcelona del
1700 i a la urbanització del seus carrers i distribució
de les cases. També ens van explicar el procés del
descobriment del jaciment i les causes del seu soterrament. Després de la visita el vocal Joan Alonso
ens va fer una interessant síntesi de les explicacions rebudes. Sens dubte podem dir que va ser
una visita cultural molt interessant i didàctica.
RESSENYA PASSEJADA LITERÀRIA: ÀFRICA RAGEL.
El dia núvol no va amoïnar les “partidàries” de la
lectura. Una bona colla de sòcies i amigues d’Àmfora ens vam trobar amb Àfrica Ragel , dona menuda i agraciada, sorprenent mare de família nombrosa, escriptora sensible i…conductora de “metro”.
Al llarg de la Rambla del Poble Nou ens va anar assenyalant els indrets descrits a la seva novel•la, “La
moneda del mal fat”. Amb la seva paraula, semblaven habitats amb molt realisme pels seus personatges. Ens va marcar pastisseries antigues que encara fan coques d’anís i llocs d’antics “successos” que
varen impactat els veïns. Varem poder admirar la bonica escultura de l’Adolescència, de Martí Llaurador, la mirada de la qual és pressent a la novel•la.
Un matí llarg, que vam cloure amb la foto de rigor a una placeta guarnida amb tres “bellaombres” majestuosos.
4 / Informatiu Àmfora
ACCIÓ SOLIDÀRIA?
H
em finalitzat la XII campanya d’ACCIÓ SOLIDÀRIA i una vegada més hem superat la
quantitat de menjar i roba de primera necessitat
de l’any passat. Els que formen part de l’equip
felicitem a tothom que hagi col•laborat, socis/es
que amb una gran generositat han omplert caixes i caixes i han dedicat hores i esforços per
fer-ho possible, així com a l’associació el Triangle, Escola OSCUS, la Caixa, pastes GALLO i
cafès SAULA que ens han fet arribar les seves
importants donacions. Gràcies a tots i totes.
Però també l’equip ha reflexionat sobre l’oportunitat de la tasca que duem a terme i les conclusions no són pas de satisfacció, ans al contrari;
un cert desànim plana sobre nosaltres. Pel
temps i la feina que hi dediquem? No. Per la
resposta de les persones i entitats? Menys encara. Per la manca de reconeixement? Mai
havíem rebut tantes mostres de gratitud. Per
què doncs?
Perquè estem contribuint al manteniment d’una
societat que està substituint la justícia per la beneficència. Paguem els nostres impostos convençuts que amb els diners recaptats l’estat en
farà un bon ús, procurar que tothom del país tingui un mínim que li asseguri una vida digna i encara en sobri una mica per ser solidaris amb els
més necessitats del món. I què veiem? Continues campanyes de mobilització ciutadana per
recollir de tot. El Gran recapte, La Marató, paga
L'equip
d'Acció Solidària
10 euros i evitaràs la mort de criatures, apunta’t
a la ONG XX, i solucionaràs la sequera, la fam,
l’habitatge... així fins no acabar.
Però això què és? Com es pot entendre que
mentre dia rere dia surten escàndols econòmics
amb centenars o milers d’euros robats de manera impune i indecent dels fons públics seguim
suportant les demandes continues de solidaritat? Fins quin punt estem disposats a aguantar
la impunitat dels delinqüents de cotxe de luxe,
esqui a Baqueira i viatges a Andorra?
De manera generosa, altruista i... inconscient no
som còmplices d’aquests poca- vergonyes que
no tornen mai el que s’han emportat il•lícitament? No suplim, ingenus, les mancances que
ells provoquen?
El bombardeig televisiu hauria de servir per dir:
menys beneficència i més justícia en lloc
d’apel•lar de manera constant al cor de la ciutadania. Ciutadania que en una gran majoria respon més que bé. Massa bé. Des d’AMFORA en
som testimonis.
Tan sols hi ha un motiu que ens farà perseverar
en la nostra tasca: no perdre el contacte amb els
més desfavorits i insegurs que tota societat
avançada genera. ÀMFORA sempre ha estat
amatent als batecs del món, del món caritatiu i
comprensiu, que plora amb els que ploren i
quan convé somriu amb agraïment pel que tenim i podem donar als altres.
Comparteix amb nosaltres
CAFÈ TERTÚLIA
Dissabte 16 gener 2016
t'esperem
p
Informatiu Àmfora / 5
UNA VERDADERA
RONDALLA DE NADAL
Glòria Bosch
A
ixò que pot semblar un compte, una rondalla de Nadal, és un fet real. Un fet emotiu i
històric.
Hi havia a Barcelona una nena, la Maria que
tenia cinc anys. En acostar-se Nadal va demanar al seu pare que li fes el pessebre. Sortiren
un matí i, a les parades de la Catedral de Barcelona, van comprar suro per a fer les muntanyes i la Cova, molsa per als prats i les figuretes
per animar el paisatge. Van muntar el pessebre
en un racó del menjador. El pare es pensava
que el seu treball ja s'havia acabat i que l'únic
que faltava era, a la vetlla de Nadal, cantar-hi
tots plegats El Noi de la Mare, El Rabadà o el
Fum Fum Fum; però la Maria demanà al seu
pare que fes un vers expressament escrit pel
seu pessebre.
El pare, que era Joan Alavedra i que acabava
de sortir de la captivitat en un vaixell per raons
polítiques, va voler complaure-la i amb una llibreta es va disposar a començar. Es tractava
de fer parlar les figuretes en un llenguatge entenedor per a una nena. Què havien de dir?, el
sentit del pessebre, és a dir, la transcendència
del Naixement.
Esclatada la guerra, Alavedra va fugir a França,
en un exili forçós . Va conèixer allí el mestre
Pau Casals. Instal•lats a Prada de Conflent, on
hi visqueren molts d'anys, Casals procurava
ajudar la gent dels camps de concentració. Vinguda la guerra mundial, es va dedicar a donar
concerts per totes les grans ciutats de França,
a profit de Beneficència. En tots aquests concerts, Alavedra l'acompanyava.
Un dia de 1944, Alavedra presentà el seu poema als primers Jocs Florals de la Llengua Catalana a Perpinyà, en secret, sense dir res al
mestre, que no coneixia l’obra. Guanyà la Flor
Natural. Casals en fou sabedor abans que en
Joan, pel diari, i el va sentir per primera vegada
quan Alavedra el va llegir en la Festa, a la que
hi assistiren plegats.
Casals, amb aquella calma segura amb què
anunciava les seves decisions, després de par-
6 / Informatiu Àmfora
lar-li de la bellesa poètica i del missatge que
trobava en l'obra, li digué que el text la feien
molt apta per a ésser posada en música i que
anava a compondre un oratori. De mica en mica, i sense interrupció de cap mena, l'obra anà
avançant durant anys. Molt de mica en mica
perquè el mestre no la va donar per acabada
fins el 1960 que la va estrenar complerta
Tot i que la intenció de Pau Casals era fer la
primera audició d’'El Pessebre” al monestir de
Montserrat, l’estrena mundial va tenir lloc a
Acapulco (Mèxic) el 24 de desembre de 1960
sota la batuta del mateix compositor. I per què a
Mèxic? Doncs perquè, en paraules de Casals,
Mèxic era el lloc del món on, després de Catalunya, hi havia més catalans.
No va ser, però, fins al desembre de 1967 que
per primera vegada un escenari català –en
aquest cas, el Palau de la Música Catalana- va
acollir aquest oratori.
Posa punt i final a la partitura el “Glòria”, un
cant a Déu ple d’intencions:
“Pau a la terra!
Mai més cap guerra!
Mai més pecat!
Pau als homes de bona voluntat!
Pau!”
EL PESSEBRE
A
mb tendresa, recordo el de casa, en l’època
de la meva primera infantesa. Era un pessebre de postguerra; figuretes... les justes, les
més precises, però d’il•lusió...considerable; molt
de suro per omplir i fer muntanyes,
el paper a la paret i, per donar-li
l’ambient de nit, petits estels que a
mi em semblaven fulgurants. Sentia
l’ànim desbordant d’emoció mentre
el muntàvem, actitud pròpia d’un
infant, en aquestes circumstàncies.
El Betlem era més aviat pobre, -es
vivien temps d’estretors econòmiques- però jo el trobava el més esplendorós del món.
Cada any, al acostar-se el Nadal, a
tocar de casa, hi havia una botigueta, amb les
seves vidrieres que, el sols fet de mirar-la, em
posava ales al cor, doncs al darrere dels seus vidres, hi exposaven, per vendre-les, unes figures
pel Naixement, fetes de fang i pintades a mà,
que em fascinaven. M’hi quedava tanta estona
com podia, observant-les embadalida, com qui
APROPANT-SE EL NADAL
Teresa Valls
observa joies, en un aparador d’una bona joieria. La vista s’aturava sobre la figureta, als meus
ulls, més bonica, amb la creença que seria per
mi, comptant amb la possibilitat de que me la
poguessin comprar. Els nens
d’aquells temps, ens adonàvem,
que fora del més necessari, demanar excepcionalitats, era poc
apropiat i, en el meu cas, no depenia només d’entendrir a la mare,
també era el d’encertar el bon moment crematístic. La veritat és
que, any rere any, amb mesura, el
conjunt pessebrístic va anar creixent: pastors, adoradors, ponts i
alguna fonteta, s’hi anava afegint.
Després d’uns quants Nadals, feia goig de veure.
Sovint, durant aquestes jornades de Pasqua, rememoro, les llargues estones que restava, bocabadada, davant els vidres de la menuda botiga on es venien les figuretes que em feien somniar.
Teresa Valls
S
’entreveu a l’horitzó una claredat que
s’aproxima. Plàcida i lentament la Llum de
la Pasqua, viatjant per l'infinit, se’ns va acostant. El seu mantell s’estén diàfan, foragitant
penombres.
Irradia esperança. És sublim per qui la percep.
Els menuts la reben joiosos. Porta albades
d’infantesa, en els més grans. Dels nostres estimats absents, incita a l'enyorança, fent fonedissa l’ombra que els oculta en el profund del
cor. En els creients, els convoca, per clamar
lloances al Senyor. Conductora, dels homes i
dones de bona voluntat, pels camins que por-
ten a l'anhelada Pau.
T’enalti’m, Llum, que cada any vens a donarnos el suport d’esperit, estimulant-nos la il•lusió, a voltes velada, i el seu esclat ens fa compartir els goigs festius amb la família i amics.
Per tots vosaltres, estimats, volguts i apreciats,
un
BON NADAL!!!.
Informatiu Àmfora 7
BON SOLSTICI!
Marcel Cervelló
A
bans, quan arribaven aquestes testes, la.
gent s’esforçava una mica per assajar un
somriure i saludar a coneguts i passavolants
amb un "Bon Nadal" que si no li sortia del cor,
al menys ho semblava. Ara ja no ens caldrà
fer comèdia. N’hi haurà prou amb un eixarreït
"Bon solstici!” I cada ovella al seu corral.
La nostra digníssima alcaldessa, la senyora.
Ada Colau -sembla que sense parlar-s’ho
massa amb els qui no pensen com ella- ha
decidit que això de celebrar les testes de Nadal a la manera tradicional, amb Missa del
Gall i connotacions religioses, no fa prou europeu i que lo que cal celebrar és el solstici d’hivern, “una de les celebracions més antigues
del món" diu, on comença el triomf de la llum
sobre la obscuritat. Per això ha disposat que
l"enllumenat dels carrers sigui una mica més
minso, que per donar llum ja hi ha el solstici.
Unes festes de Nadal laiques, vet-ho aquí. Ja
només li mancava això al pobre Nadal de la
voracitat consumista, de l’invasió de Papa
Noels forànics i dels tecs pantagruèlics per
acabar de deixar de banda la mica de tradició
espiritual i religiosa que en restava. Uns dies
que haurien de ser de pau per a l’esperit, de
retrobaments familiars i de vivència cristiana la
llum d’aquests dies ha de venir de dins i no
pas de fora, ara resulta que s’esmerçaran en
cantar caramelles al solstici. Verge Santa!
Jo no voldria posar falsos testimonis però em
sembla que a la Senyora Colau Barcelona li
ve gran. Quan hom duu la vara d’una ciutat
del gruix de la nostra, amb unes potencialitats
culturals i econòmiques com les que ha anat
assolint amb els anys, fa de mal entendre que
els objectius més rellevants siguin els de cuidar el sotabosc, mirar amb recel els desnonaments i fer mitja rialleta als okupes. Que no és
que estigui malament tot i que els veïns de
Can Vies també haurien de dir la seva.
Les prioritats d’una gran ciutat com Barcelona,
però, haurien de ser les de projectar-se al món
8 / Informatiu Àmfora
i fer-ho amb orgull, que prou que ens ha costat als barcelonins de fer-la bona," encara que
la bossa no soni massa. Suprimir de cop
aquesta cosa de l’ésser del Mil•lenni que es
va empescar la Fura dels Baus o deixar de
pagar la llotja del Liceu on s’hi podien encabir
els hostes més il•lustres són coses que potser
no tenen massa importància, però sí que son
un símptoma.
La senyora Colau fa molt santament -és un
dir- en no assistir als actes culturals o religiosos que no li interessen, tot i que l’interès d’un
dirigent hauria de ser el dels seus representats, però la cosa que ja no li està tan bé es la
de voler fer passar tothom pel cèrcol de les
seves prioritats. Sobretot sense parlar-ne amb
els altres. Sempre tindrà, això sí, el recolzament dels ciutadans de L’Hospitalet arran de
la cosa aquesta de la pista de gel de la Plaça
de Catalunya. La nostra ciutat en canvi, no li
agrairà pas que la faci més trista i més provinciana. Un patrimoni s’ha d’administrar i, si pot
ser, s'ha de fer créixer; no tallar-li les possibilitats d’expansió.
I perquè les dic, totes aquestes coses? Doncs
perquè només volia felicitar- vos el Nadal i
amb tot això del solstici ja no sé on he deixat
les ulleres. Encara bo que ens han deixat la
cavalcada de Reis.
L'OBLIT
Teresa Valls
C
om una ombra silenciosa va penetrant en
la memòria deixant a fosques tot l‘ahir. La
ment, queda vàcua. L’oblit, despiadadament,
xucla els records acumulats provocant la pèrdua d'identitat.
Es cruel fins el límit. Permet viure un minut intens, per destruir, seguidament, l’esperit que
reconstrueix tot lo viscut.
Aquest trastorn, desordena la personalitat
d’aquells que el sofreixen. Queden alienats
de la societat i transformen la vida dels familiars més propers, implicats en la seva custòdia. Com a infants, precisen l’atenció dels que
més han estimat, encara que en el present no
recordin ni l’afecte ni l’amor que els unia.
Estenent-se com una epidèmia, l’alteració
mental tan atroç, descoberta a principis de
l’any 19oo, pel Dr. Alzheimer, no té, avui,
després de tan de temps transcorregut, un re-
mei que hi posi solució. S’han fet petits
avenços, però rés que resulti prou efectiu.
Entristeix veure el desmillorament físic dels
qui pateixen la malaltia del segle. Ens resta
l’esperança de que en un futur, no gaire
llunyà, es puguin trobar els resultats positius
que serveixin per curar els símptomes
d’aquesta infermetat.
Sabíeu que...
...a la Terra el pic més alt és l' Everest, amb 8.844 metres, però aquest pic és superat pel volcà extint Olimp,
de Mart que amb 25 km d'altura és la muntanya més alta del Sistema Solar?
Sabíeu que...
...l' Oceà Pacífic és la massa d'aigua més gran del món, i ocupa la tercera part de la superfície de la Terra?
Informatiu Àmfora / 9
L'ESTEL DEL NADAL NO TROBA EL CAMI
Caridad Garcia
U
n estel de l’Orient marcava
el camí del gloriós Naixement... I aquell Nen, Fill de
Deu, venia a canviar la història
dels homes, les seves guerres,
les seves malalties, les seves
pors.
I els homes esperaven un
Messies triomfador, abillat amb
sedes i corona. Però el missatge no era aquell; ho transcendia. No venia a ser rei de terres
sinó d'ànimes. El seu reialme
no era d’aquest món. Ensenyava l’amor al proïsme com a redempció.
Els Reis d'Orient varen trigar d’arribar; les senyals al cel no eren clares; pot ser havien triat
l’estel equivocada...
Avui, al S.XXI el dubte torna; on és l’estel miraculosa que pugui guiar al poble sirià? Escapen
com la Sagrada Família d’un tirà que els vol
sotmetre.
La resta del món, amb aire fariseu protestem de
la injuria; els poderosos es reuneixen a prendre
decisions d’estat. I al mentrestant plou i neva sobre un poble desterrat que troba les portes dels
països veïns tancades amb pany i forrellat.
Només he conegut un sirià; alt i ros, de pell cla-
SUPER CARN
ra al costat del qual qui semblava d’altra raça
era jo mateixa. No crec que sigui un problema
de races,ni de creences el que fa que es desplacin i que siguin rebutjats. És una por atàvica
al contacte amb la pobresa.
Les grans institucions d’ajuda internacional,
gasten molt en mantenir les seves pròpies despeses; quants diners de les donacions que reben arribaran als desterrats?
No hauríem de pensar que el Messies vingut de
nou a la terra pot ser al costat d’una família siriana, sense territori, sense casa, sense llar?
Nadal ens arriba de nou.
- CARNISSERIA, AVIRAM, XARCUTERIA I FORMATGERIA
Qualitat SUPER,
Servei SUPER,
Elaboració artesanal.
La Botiga del barri,
la botiga de tots.
................
C/ Galileu, 79. 08028 Barcelona
Tel. 93 339 27 07
10 / Informatiu Àmfora
TODOS DEPENDEMOS DE OTROS
A
ntes de ser independientes, dependemos totalmente de los demás; es cierto
que de no ser por una madre en particular,
no naceríamos. Un padre es importante
aunque menos.
Cuando no cuentas con un padre que te
oriente y que te procure el sustento, es importante que te hagas con amigos, gente
buena, que bien te aconseje. Si te juntas
con gente que no te orienta convenientemente, serás una victima del futuro, hasta
probablemente “carne de presidio”. Es el
azar el que pone las personas en tu camino. Es difícil discernir entre los buenos y
los malos cuando no tienes el carácter formado. Suele pasar que el que te lo pone
fácil no es el que más te conviene.
Cuando te faltan el padre y la madre tienes
que buscarte el pan; no tendrás las atenciones necesarias, estarás un poco a la deriva, a lo que quiera venir.
Las personas somos como las semillas
que, según donde caemos así daremos el
fruto. Pero también dependemos de las inquietudes que cada cual tenga.
Las personas somos iguales pero diferentes, unos son más conformistas que otros y
más curiosos o inquietos. Las metas se la
Enrique Vazquez
pone cada cual el límite no está escrito; algunos de un duro hacen dos y otros de un
duro hacen ninguno. No es la misma magia
ni el mismo sacrificio, ni por supuesto tienen el mismo mérito ni rentabilidad.
Lo más difícil es, primero hacer un duro,
después de uno hacer dos y de dos hacer
cuatro. Hasta donde puedas.
A los que les pones las cosas fáciles, se
les diluyen en las manos, no son capaces
de sacarles provecho.
¿Que podemos hacer? Resignarnos, aceptar a cada cual como es. “Cada uno baja
las escaleras de su casa como quiere” y
“con su pan se lo comen”.
Un padre es para cien hijos, pero cien hijos
no son para un padre. Los padres que
vendrán no sé si aprenderán el refrán, pero
no creo que aprendan a enseñar a los hijos, que los padres envejecen y necesitarán la ayuda que les prestaron a ellos de
niños.
Se tiene que mirar hacia adelante; para
atrás ni para tomar impulso.¿ Acaso no es
eso lo que les enseñamos? pues eso es lo
que hacen las criaturas.
Los padres se convierten en muebles viejos. Si fuesen de caoba, otro gallo cantaría.
Pero de pino y carcomidos, no los quiere
nadie, ni el trapero. ¡Si se pudiesen guardar para San Juan, y quemarlos en la hoguera! “muerto el perro se acabó la rabia”.
Eso sí, luciremos con placer las joyas si las
hubiera y diremos: ésta es de mi madre, o
de mi padre… Si aguantaran y no hubiese
necesidad de “convertirlas”, podrían decir
los que continuasen: “estas joyas eran de
mi abuela”, siempre con una sonrisa de suficiencia.
Si no eres de “alto abolengo”, de conde para arriba, serás recordado con satisfacción
por tus los sucesores. No siendo Rasputín,
ni Barba Roja, seremos recordados como
tantos otros; “ del montón”.
Informatiu Àmfora / 11
CRÒNICA DE LA COLÒNIA TÈXTIL RUSIÑOL
Pau Hernando
E
l dia 7 de novembre la vocalia de sortides
vam anar a visitar la Colònia Tèxtil Rusiñol (Manlleu) que el pintor i dramaturg Santiago Rusiñol va heretar del seu avi i va confiar finalment al seu germà Albert
Durant la visita guiada se'ns explica l’evolució històrica de la colònia tot fent referència a
multitud d’aspectes, de caire econòmic, polític
o social que n’han caracteritzat la seva evolució. Òbviament es destaca una de les característiques més singulars de la colònia: el fet
de pertànyer a la família Rusiñol, i durant molt
de temps amb Santiago Rusiñol al capdavant
se'ns explica la trajectòria de l’artista, la seva
vinculació amb Manlleu i algunes de les anècdotes que el van fer famós.
Primer varem visitar la “torra de l’amo” el Cau
Faluga que es va construir pels volts de 1890
com a residència de la família Rusiñol durant
les seves estades a Manlleu, en substitució de
la casa que la família tenia al centre de la ciutat. Segueix el model de “torre de l’amo” tan
comú a les colònies industrials catalanes de finals del segle XIX. Es tracta d’un edifici d’arquitectura molt singular, de tres pisos i planta
quadrangular. La casa disposava igualment
d’un jardí molt ben cuidat.
És evident la sensibilitat paisatgística dels Rusiñol, ja que l’any 1883 un plànol comercial i
industrial de Manlleu ja deia de la fàbrica dels
Rusiñol que “merece ser visitada, no solo por
su grandiosidad, sino por el gusto exquisito
con el que sus dueños la tienen montada.
Cualquiera diría que no es otra cosa que una
gran quinta de recreo”. Dins de l’habitatge, cal
destacar la sala principal, d’uns 100 m2, on
destaca la llar de foc de grans dimensions esculpida per Enric Clarassó. L’element resta ornamentat fins dalt el sostre, i entre els diferents gravats destaquen un escut amb les
quatre barres situat a la part central, en el qual
per un costat apareix una roda dentada i una
llançadora (en clara referència al món fabril), i
per l’altre una paleta de pintor com a símbol
12 / Informatiu Àmfora
del vessant artístic de Santiago Rusiñol.
La visita a la colònia inclou: Passeig pels jardins, visita a la fàbrica de filatura on entre d’altres varem veure part de la maquinària, la turbina encara en funcionament. El nostre guia
ens informa de la importància en el procés
d’industrialització tèxtil on les dones van tenir
un paper destacat. Elles van ser la mà d’obra
principal de les fàbriques tèxtils catalanes a
més, les seves condicions laborals eren molt
dures i, malgrat ser majoria, el treball femení
ha restat invisible per a la nostra societat, a
més els nens començaven a treballar des de
ben petits i el destí de la majoria de generacions de treballadors era condemnat a viure
sempre dins de la colònia. Aquesta forma organitzativa és originària d’Anglaterra, i a Catalunya es produí una enorme expansió de colònies industrials, especialment tèxtils.
Continuem visitant el netejareixes i l’espai
dels manyans. També varem veure el pis del
director i altres elements, alguns d’ells desapareguts, com la casa dels encarregats, les
antigues quadres i magatzems, les cases dels
obrers, la cooperativa, l’escola, la cantina, les
hortes i l’església.
Va ser una visita plena d'art i d'història
Per arrodonir l’excursió no podia faltar un gratificant dinar a prop del poble de Sant Joan de
les Abadesses. Desprès d’una agradable sobretaula enfilem cap a Barcelona
ÀMFORA PLANTA EL PESSEBRE
E
l dia 5 de desembre passat va tenir lloc la
nostra tradicional sortida per fer i instal•lar el
pessebre al poble de Santa Maria de Merlès, un
poblat ubicat a la comarca del Bergada. Enguany la plantada, arriba a la 8a edició.
Varem sortir a primera hora d’un matí no gaire
agradable (meteorològicament parlant) des la
plaça de Sants per dirigir-nos cap a La Gleva
(Osona) per esmorzar al conegut restaurant El
Rebosts a base d’un gran assortiment d’embotits de la comarca.
Continuem el viatge fins al nostre destí i instal•lem el pessebre. Un cop acabat de guarnir el
nostre pessebre un grup ens van delectar amb
unes poesies nadalenques que van ser mol
aplaudides.
No va faltar una petita passejada per la riera de
Merlès plena de gorgs d'aigua impecable i una
vegetació espessa i singular caracteritzen
aquest punt remot de la nostra geografia, situat
al Lluçanès. Les vistes atractives sobre la vall
completen una passejada refrescant.
A continuació van preparar un esplendit aperitiu
que va ser compartit amb les persones del poble. Per acabar, la foto de grup i cap al nostre
restaurant situat a la comarca del lluçanès on
ens tenien preparat un agradable dinar nadalenc. Una copa de cava va servir per brinda les
Boscana
bones festes de Nadal.
No va faltar fer una petita excursió a un turonet
on des del restaurant se observa la figura blanca i discreta del santuari de Lurdes on és omnipresent des de qualsevol punt del Lluçanès. Situat en un lloc privilegiat, des del seu mirador es
divisa tot l'altiplà, de la mateixa manera que des
de quasi tot l'altiplà s'albira el santuari. Des de la
seva balconada a 741 metres es pot contemplar
una de les panoràmiques més boniques de la
comarca del Lluçanès. Es tracta d'una capella
edificada el 1881
De tornada i desprès d’un descans a l’hora convinguda emprenem el nostre retorn.
Informatiu Ànfora / 13
MITES DE NADAL
Q
uan arriba desembre traiem del bagul els
mites nadalencs, personatges que en una
altra època de l’any ens farien riure, però al voltant del solstici d’hivern adquireixen protagonisme. Veiem, doncs, alguns d’aquests essers
nadalencs.
EL PARE NOËL
Personatge aliè a la
nostra cultura però que,
poc a poc, gràcies als
grans magatzems i a la
televisió esdevé inevitable. És un geni provinent
dels països nòrdics, viatja amb trineu i entra a les
cases per la xemeneia la nit de Nadal per deixar regals.
EL GENI DEL TIÓ
El Tió és el símbol de la
natura que revifa, el tronc
sec que esdevé fecund.
És un tronc normalment
de roure o alzina, que
allunya els llamps i protegeix de les bruixes. La nit
de Nadal els infants fan
“Cagar el Tió”, li canten una cançó mentre el piquen amb un bastó i el Tió “caga” llaminadures
i joguets
LES LLUFES
Són uns essers d’aire o
vent, semblants a les fades o als follets. Es creu
que durant els finals de
l’any les llufes ronden per
tot arreu, silencioses i entremaliades, rient-se de la
gent massa innocent. Per
això al ninot de paper que es penja el dia dels
innocents s’anomena llufa.
14 / Informatiu Àmfora
Magda Cristòfol
L’HOME DELS NASSOS
Personatge que només
apareix el darrer dia de
l'any. Es fa creure a la canalla que pels carrers de
la vil•la hi passeja un home que té tants nassos
com dies té l'any (un de
sol, és clar!). Té dues cares una de vell, que
mira enrere, cap a l'any que s'acaba i una altra
de nen, que mira al futur. El vell duu una clau
per tancar l'any que s'acaba i camina ajudat
amb una crossa, el nen, rialler, alça una copa
plena, brindant per l'any entrant.
PATGE GREGORI
És el patge amb més poder dels Tres Reis. Té uns
ulls com a taronges i unes
orelles que ho senten tot.
Se’l presenta feroç i de
molt mal geni, amb un
gran bigoti, les puntes
dels quals fregaven les
parets. Baixa per la xemeneia i escolta per sota
la porta o el forat del pany. És tan eficaç que
ningú l’ha vist mai
ELS REIS D’ORIENT
Segons la tradició són
tres: Melcior (el blanc),
Gaspar (el ros) i Baltasar
(el negre). Són uns dels
genis generosos del Nadal i, a més exòtics: venen de l'Orient i porten
joguines als nens la nit
del 5 de gener. Els reis encara que màgics, tenen com a ajudants patges i ambaixadors que
es reparteixen per tot Catalunya. Així tenim el
patge Gregori, patge Xiu-Xiu, patge Faruk, mag
Maginet i altres.
IMATGES D'ACTIVITATS
AULA D'EXPRESSIÓ
CASTANYADA
FIRENTITATS
PALAU NACIONAL
PASSEJADA POBLENOU
SERRALADA DE LA MARINA
Informatiu Àmfora / 15
LECTURES RECOMANADES
Joan Bernadas
SAN MANUEL BUENO, MARTIR
Us recomano aquest llibre de Miguel de Unamuno. Es va publicar per primera
vegada el 1931. L’estructura de la novel•la és la narració, en tercera persona, d’una
dona, Àngela Carballino que, per petició d’un bisbe escriu els records que té del
rector del seu poble, Valverde de Lucerna, i la relació que ella i el seu germà
Làzaro van tenir amb el protagonista, Manuel Bueno, un home amb fama de Sant i
molt volgut per tot el poble de Lucerna.
Làzaro és un laic descregut que torna d’America ric i menyspreant la religió. Quan
coneix al rector s’adona que és diferent, un home bo que es preocupa per les
necessitats materials i espirituals de la gent. El magnetisme que desprèn és tan
gran que acaba ajudant-lo en els actes religiosos de la parròquia. La seva personalitat l’ha convertit.
El nom dels tres protagonistes estan impregnats de referències bíbliques –Emmanuel, el nom del
Messies–, Làzaro ressuscitat a la Fe per obra del capellà. Àngela, que en grec significa missatgera,
és l’encarregada de transmetre i guardar la memòria del volgut sacerdot. Àngela, però, guarda un
secret que no revelarà al bisbe. Un secret terrible que anul•laria la seva fama de Sant. Don Manuel
fa temps ha perdut la fe, i tota la seva actuació ha estat una mentida pietosa que manté –per no fer
mal als feligresos– fins a la mort. Un petit llibre. Una gran joia de la literatura
Telf.: 93 332 10 63
08014 BARCELONA
LOTERIA ADMI
ADMINISTRACIÓ Nº 314
16 / Informatiu Àmfora
CON EL CORAZÓN PARTIDO
E
n estos tiempos confusos, en los que la sinrazón parece haberse adueñado de la mente de muchos, quiero romper una lanza a favor
de la cordura, de la gratitud, del “justo aprecio”
tanto por la tierra que nos vio nacer, como por la
tierra de adopción. Porque a través de una nube
densa y opaca, los interesados en sacar “tajada”,
intentan ocultar la luz de la sensatez y hacen que
me sienta como viviendo en tierra de nadie, porque, como dice la canción yo: “no soy de aquí ni
soy de allá...”
Lejos quedan aquellos días de correteos y risas
por las calles de mi pueblo natal. No había coches, ni por supuesto móviles ¿para qué los necesitábamos?. Bastaba con gritar nuestro nombre para que corriésemos a casa, sabedores de
que la hora de comer o de cenar había llegado.
Nadie nos llevaba ni nos iba a buscar a la escuela. Salíamos de ella, como cachorros necesitados de libertad, corriendo sin dirección y riendo
sin aparente causa.
Entre otras muchas sensaciones, forman parte
de esta inolvidable etapa de mi vida: la impresionante imagen del Ebro, el trino de cientos de pá-
Ana Mª Palacios
za, pero también con la esperanza y la ilusión
propias de la juventud.
A esta hermosa y productiva tierra, que hoy algunos tanto se esfuerzan por criticar, dedico estos
sencillos y asonantes versos, agradeciendo la
oportunidad que en su día me brindó.
Barcelona, Barcelona blava,
el cielo te cubre,
el mar te engalana,
y juntos te otorgan,
sobriedad y calma.
Me abriste los brazos, cuando te necesitaba
Yo era inexperta,
estaba asustada,
todo era nuevo,
no entendía nada
y los seres queridos lejos quedaban.
Barcelona, Barcelona blava,
et vaig estimar i t'estimo encara,
per les experiències,
per les enyorances,
per les il•lusions
que em reservaves.
La joven que vino,
ya viste de canas,
ya habla tu lengua,
ya baila sardanes.
jaros que poblaban sus orillas, el aroma del pan
y los dulces recién horneados, el agradable olor
Barcelona, Barcelona blava,
a tierra mojada, los juegos interminables en la
el cel et cobreix,
calle, sin olvidar la indebidamente llamada “ayula mar t'engalana
da americana”: leche en polvo, mantequilla y
i
aquesta
aragonesa,
queso, que se repartía en las escuelas.
et dona les gracies.
Pero llegó un día en que hubo que tomar la decisión, Aragón no ofrecía la posibilidad de trabajar
y estudiar a la vez, razón por la que pasé a formar parte del éxodo de jóvenes que encontró en Si tuviese que identificar a Barcelona con un coCatalunya un lugar donde prosperar. Llegué sin lor, lo haría con el azul, no me preguntéis por
oficio, ni beneficio, cargada con una gran añoran- qué, no sabría responder.
Informatiu Àmfora / 17
DIBUIXOS FETS AMB RETOLADOR
Racons de Catalunya
18 / Informatiu Àmfora
Pilar Pérez
CANVI CLIMÀTIC
Joan Bernadas
E
l tema del Debat Obert del mes de no- natura: glaciacions, sequeres, erupcions i tevembre va ser el CANVI CLIMÀTIC. El rratrèmols que afectaven el clima i la contamiSr. César Negre de Bofarull llicenciat en Cièn- nació de manera important. La novetat és que
ara el culpable principal del canvi
cies Ambientals va fer una exposiclimàtic és l'ésser humà. Les solució amena i detallada sobre divercions no es preveuen fàcils. Els inses qüestions: Com podem preveuteressos del països subdesenvolure el clima de l’any 2100? Que té de
pats i també els d’economies més
particular el canvi climàtic actual? i
avançades no fan els esforços sufiCom ens està afectant aquest cancients. Va dir que la tècnica no ho
vi, entre altre interrogants. Fugint de
resolt tot i que la conscienciació de
fàcils alarmismes les seves paraula gent és indispensable per, al
les però, van ser força inquietants
sobre la sostenibilitat de l’actual César Negre de Bofarull menys, no empitjorar. Esperem que
model de creixement. Els canvis climàtics no les conclusions de la cimera celebrada fa pocs
són nous. En èpoques no gaire llunyanes la dies signifiqui un canvi... d’actitud. Un magnífic
terra va patir les manifestacions violentes de la debat.
EL MEU ARBRE DE NADAL
NADAL
Tinc un arbre de Nadal
sempre dintre del meu cor,
en ses branques hi ha mil fulles
i en cada fulla hi ha un nom.
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
En el arbre hi ha mil somnis
i somriures, abraçades i petons
i tot el temps de ma vida
per gaudir en tot moment
d'amics i de la família.
Aquest arbre de Nadal,
amb el nom dels meus amics
com si garlandes fossin,
tot l'any el tinc guarnit,
no deixaré mai que s'assequi,
ni que el talin,
ni que facin llenya d'ell.
Àngela Bueso
Joan Salvat-Papasseit
Informatiu Àmfora / 19
La mayoría de industrias españolas confían la motricidad de sus máquinas a TECNOTRANS
con los Reductores y Motorreductores BONFIGLIOLI
Fundada en 1968, la calidad de sus productos junto con las notables diferencias de diseño y su especialización en la
ingeniería de aplicación (que permite adaptarse a las necesidades de sus clientes) constituyen las bases sobre las que
se asienta la filosofía de trabajo de la firma.
Todos y cada
cada uno
uno de
delos
losproductos
productosde
deTecnotrans
Tecnotransestán
estánfabricados
fabricadosalalamparo
amparo
dede
laslas
normas
normas
ISO9001
ISO9001
y se
y se
venven
sometidos
sometidos
a
estrictos
a estrictos
controles
controles
de calidad.
de calidad.
Una Una
vez superadas
vez superadas
las pruebas
las pruebas
de inspección,
de inspección,
muestreo
muestreo
y especificaciones
y especificaciones
de calidad,
de caliel
dad, el recibe
cliente
clienteelrecibe
producto
el producto
perfectamente
perfectamente
embalado
embalado
y protegido
y protegido
y, si lo desea,
y, si lo acompañado
desea, acompañado
por dossier
por dossier
de certificados.
de certifiY
cados. Y como
siempre,
siempre,
es norma
como es
en norma
la casa,en
enlaelcasa,
plazoen
deeltiempo
plazo previsto.
de tiempo previsto.
2
Fábrica de Barcelona 10.000m
Detalle
Detalle taller de montaje
montaje
Almacén de producto acabado
Tecnotrans Bonfiglioli , S.A. – Polígono Industrial Zona Franca, sector C, calle F, nª.6
08040 Barcelona - Telf. 93 447 84 00 – Fax 93 336 03 52 – E-mail: tecnotrans@tecnotrans.com