1. No category

full
dominical
Església de Menorca
Número 1707 - Any XXXIV - 22 febrer 2015
passant per la vida
TROBADES DIOCESANES
A
l llarg de l’any organitzem trobades de diversos sectors pastorals perquè puguin participar
els catòlics de les parròquies i comunitats de tota la diòcesi. És un bon moment
per rebre formació, per pregar junts, per
conèixer persones d’altres parròquies,
per tractar d’algun problema específic o
per buscar solucions davant els reptes
que planteja l’actualitat i per intercanviar
opinions i preocupacions.
A part de la petita incomoditat de
sortir de casa i viatjar a un altre lloc,
aquestes trobades sempre resulten beneficioses i acaben, en general, amb un bon
regust dels participants. Ho solec preguntar al final i normalment sento paraules
elogioses. És una gran satisfacció per a
tots els pastors comprovar l’acceptació
de les propostes per part del laïcat i l’interès i l’estima que susciten aquests
esdeveniments que estimulen, gratifiquen
i donen esperança.
Us animo a participar quan us arribin
invitacions dels secretariats diocesans o
dels moviments apostòlics. La vostra presència ajudarà als altres i amb seguretat
rebreu aportacions alienes que enriquiran la vostra experiència cristiana.
Fa pocs dies hi havia festa i trobada
dels membres de la Vida Consagrada. De
la mateixa manera ho feien els components de Vida Creixent. Es reunien també
els voluntaris de Mans Unides. Ja vam
parlar dels nens que van participar en la
festa de la Infància Missionera. I així tots
els grups que animen i participen en la
vida diària de l’església diocesana organitzen actes similars en moments diferents.
A tots m’agradaria mostrar el meu reconeixement i gratitud per la seva activitat
i responsabilitat eclesial. D’alguna manera, i cadascú en el seu nivell, representem
i donem a conèixer a la societat l’oferta
cristiana i la voluntat de servei que la
nostra Església mostra constantment.
Complim el mandat del Senyor.
En concret us recordo les dues trobades que tenen lloc aquest diumenge. Al
matí, a Ferreries, una xerrada, la Missa i el
menjar per als pares amb nens a la catequesi. És una acció que porta ja diversos
anys organitzat des dels secretariats de
Família i de Catequesi; sempre ha sortit
molt bé i amb gran acceptació per part
de tots els que hi han assistit. És una
manera agradable d’animar i implicar els
pares en l’educació en la fe dels seus fills.
L’altra trobada té lloc a la tarda a Sant
Lluís on es reuneixen els membres de les
confraries, com va sent habitual en el
primer diumenge de Quaresma, per participar en la devoció del Via Crucis. Cada
any són convocats els confrares en una
parròquia diferent per meditar sobre els
moments de la Passió i Mort de Jesucrist.
És una forma preciosa de preparar la vida
personal i de confrare per participar en
els actes de la Setmana Santa. A més de la
il·lusió que manifesten els responsables
per la bona organització externa i que
tots puguin participar dignament dels
actes, són conscients de la preparació
interior de cadascú durant la Quaresma
amb la conversió del cor, com ens recordava el papa Francesc, per identificar-nos
i extreure lliçons per a la nostra pròpia
vida mirant el camí que fa el Senyor per
concedir-nos, des de la creu i la resurrecció, la salvació definitiva.
† Salvador, bisbe de Menorca
Un moment
de la trobada de
Famílies amb fills
a la catequesi
del passat any.
l’entrevista a...
Vicente Altaba
Gallardo
E
l Padre Vicente
Altaba es
Licenciado en
Teología por el Instituto
Superior de Pastoral de
Madrid, adscrito a la
Universidad Pontificia de
Salamanca. Delegado
Episcopal de Caritas
Española. Ponente de la
3ª Jornada de Teología
en Menorca. Expuso su
visión sobre la
Exhortación papal
«Evangelii gaudium» Día
20 de febrero en el Seminario de Ciutadella.
Padre Vicente. ¿Cómo definiría este documento del Papa Francisco «Evangelii gaudium»?
Lo dice el mismo Francisco: no es un documento doctrinal. Tampoco pretende ser un documento de doctrina social. Es un documento
pastoral en el que el Papa nos propone las líneas
de acción para toda la Iglesia en este momento
concreto de la historia. Como él mismo dice, es
un documento “programático”, es decir, que nos
muestra lo que debe ser el programa de acción
de todos en la Iglesia.
¿A quién va dirigido y se recomienda leer?
Va dirigido, como acabo de señalar, a toda la
Iglesia. Todos, cualquiera que sea nuestro lugar o
nuestro servicio en ella, estamos llamados a
hacer de este documento nuestro programa de
acción. Esto significa que se nos dirige a todos y
que todos los cristianos debemos conocerlo,
reflexionarlo y hacerlo praxis en nuestra vida
personal, eclesial y social. También el Papa ofrece
este programa a toda la humanidad como un
camino de encuentro y de diálogo a favor del ser
humano, de la justicia y de la paz social. Por eso,
me atrevo a recomendar leerlo a todos aquellos
que quieran conocer cuál es el programa del
Papa Francisco y de toda la Iglesia.
¿Cuál ha sido la intención del Papa
Francisco al escribir y regalarnos este
documento?
Lo acabo de decir, pero si hace falta precisar
más, diría que Francisco pretende colocar a toda
la Iglesia en “estado de misión”, y en situación
de, “profunda conversión” para recuperar y avivar el gozo de creer y anunciar el Evangelio de
Jesús. Junto a esto, un aspecto especialmente
relevante del documento es el acento que pone
en la dimensión social de la evangelización y en
el lugar privilegiado de los pobres en ella.
¿Podemos decir que Evagelii Gaudium es
como una hoja de ruta, para llevar a cabo
una buena Pastoral Diocesana?
Significa muchas cosas. Entre otras, que los
pobres son los destinatarios privilegiados del
Evangelio; que no hay evangelización verdadera
sin compromiso con el desarrollo, la promoción
y la liberación humana; que este compromiso no
puede limitarse a una acción puramente asistencial; que hemos de dejarnos evangelizar por los
pobres y situarnos en el lugar de los pobres; que
no podemos ser cómplices de una economía
que mata y excluye; que estamos en una cultura
idólatra postrada a los pies del dinero y de los
intereses financieros; que el lugar de la Iglesia
está en las periferias sociales y existenciales, está
con los descartados y desechados por esta cultura que confunde progreso con crecimiento
económico y descuida la justicia, los derechos
humanos y la política social y redistributiva.
Y todo esto, con palabras del mismo Francisco,
“para que las cosas no sigan como están”.
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de
Déu
Convertiuvos i creis
en la Bona
Nova.
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Salms de la 1a Setmana:
Dg.22, I de Quaresma:
Gn 9, 8-15; 3 / Sal 24 / 1Pe
3, 18-22 / Mc 1, 12-15.
Dl. 23, Fèria: Lv 19, 1-2.
11-18 / Sal 18 / Mt 25,
31-46.
Dt. 24, Fèria: Is 55, 10-11
/ Sal 33 / Mt 6, 7-15.
Dc. 25, Fèria: Jo 3, 1-10 /
Sal 50 / Lc 11, 29-32.
Dj. 26, Fèria: Est 14, 1. 3-5,
12-14 / Sal 137 / Mt 7, 7-12.
Dv.27, Fèria: Ez 18, 21-28
/ Sal 129 / Mt 5, 20-26.
Ds. 28, Fèria: Dt 26, 16-19
/ Sal 118 / Mt 5, 43-48.
Dg. 1, II de Quaresma:
Gn 22, 1-2. 9-13. 15-18 / Sal
115 / Rm 8, 31b-34 / Mc 9,
2-10.
HORARI DE
MISSES:
Diumenge I Quaresma
Lectura del llibre
del Gènesi
9, 8-15
Déu digué a Noè i als seus fills:
“Jo faig la meva aliança amb
vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els sers
animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots
els animals domèstics i salvatges que han sortit de l’arca. Jo
faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai
més exterminada per l’aigua del
diluvi, no hi haurà mai més cap
diluvi que devasti la terra.” Déu
digué: “El signe d’aliança que
pos entre jo i vosaltres per
totes les generacions és aquest:
posaré el meu arc en els núvols
com a signe de la meva aliança
entre jo i la terra. Quan cobriré
la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em
recordaré de l’aliança que hi ha
entre jo i vosaltres i tots els
sers animats; l’aigua no formarà
més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.”
Lectura del libro
del Génesis
9, 8-15
Dios dijo a Noé y a sus hijos:
«Yo hago un pacto con vosotros y con vuestros descendientes, con todos los animales que
os acompañaron: aves, ganado y
fieras; con todos los que salieron del arca y ahora viven en la
tierra. Hago un pacto con vosotros: el diluvio no volverá a
destruir la vida, ni habrá otro
diluvio que devaste la tierra.» Y
Dios añadió: «Ésta es la señal
del pacto que hago con vosotros y con todo lo que vive con
vosotros, para todas las edades:
pondré mi arco en el cielo,
como señal de mi pacto con la
tierra. Cuando traiga nubes
sobre la tierra, aparecerá en las
nubes el arco, y recordaré mi
pacto con vosotros y con todos
los animales, y el diluvio no volverá a destruir los vivientes.»
Salmo responsorial 24
R: Tus sendas, Señor, son
misericordia y lealtad para
los que guardan tu alianza.
Salm responsorial 24
R: Tot el vostre obrar,
Senyor, és fruit d’amor feel
per als qui guarden la vostra aliança.
Lectura de la 1ª carta
de sant Pere
3, 18-22
Estimats: Crist morí una vegada
per raó dels pecats. Ell, el just,
va morir pels injusts, per conduir-nos a Déu. El seu cos va
ser mort, però per l’Esperit fou
retornat a la vida. Per això anà a
dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien
resistit a creure en temps de
Noè, quan la paciència de Déu
esperava, mentre preparaven
l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes
Lectura de la primera carta
del apóstol san Pedro
3, 18-22
Queridos hermanos: Cristo
murió por los pecados una vez
para siempre: el inocente por
los culpables, para conduciros a
Dios. Como era hombre, lo
mataron; pero, como poseía el
Espíritu, fue devuelto a la vida.
Con este Espíritu, fue a proclamar su mensaje a los espíritus
encarcelados que en un tiempo
habían sido rebeldes, cuando la
paciencia de Dios aguardaba en
tiempos de Noé, mientras se
construía el arca, en la que unos
pocos -ocho personas- se salvaron cruzando las aguas. Aquello
fue un símbolo del bautismo
(cicle B)
poques persones, vuit en total, i
l’aigua prefigurava el baptisme
que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó
a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist que se n’anà al
cel, va rebre la submissió de les
potestats i dels estols angèlics, i
està a la dreta de Déu.
Lectura de l’evangeli
segons sant Marc 1, 12-15
En aquell temps, l’Esperit va
empènyer Jesús cap al desert,
on passà quaranta dies, temptat
per Satanàs. Vivia entre els animals salvatges i l’alimentaven
els àngels. Després d’haver
estat empresonat Joan, Jesús es
presentà a Galilea predicant la
Bona Nova de Déu; deia: “Ha
arribat l’hora i el Regne de Déu
és a prop. Convertiu-vos i creis
en la Bona Nova.”
que actualmente os salva: que
no consiste en limpiar una
suciedad corporal, sino en
impetrar de Dios una conciencia pura, por la resurrección de
Jesucristo, que llegó al cielo, se
le sometieron ángeles, autoridades y poderes, y está a la
derecha de Dios.
Lectura del santo
evangelio según san Marcos
1, 12-15
En aquel tiempo, el Espíritu
empujó a Jesús al desierto. Se
quedó en el desierto cuarenta
días, dejándose tentar por
Satanás; vivía entre alimañas, y
los ángeles le servían. Cuando
arrestaron a Juan, Jesús se marchó a Galilea a proclamar el
Evangelio de Dios. Decía: «Se
ha cumplido el plazo, está cerca
el Reino de Dios: convertíos y
creed en el Evangelio.»
evangeli i vida
FORTS EN LA TEMPTACIÓ
L
a nostra vida es veu sotmesa a
proves contínues que poden prendre la forma de reptes i temptacions. La profunditat i solidesa de la nostra fe són
sovint desafiades. En la temptació podem
caure, però també sortir-ne enfortits: som
vulnerables però també lliures. L’aventura de
la nostra vida, personal o col·lectiva, no
segueix un guió prèviament escrit; les proves
ens presenten opcions diferents; com en les
caminades, ens podem desviar de la ruta o
mantenir-nos orientats a la meta. En la temptació, si no cedim tot d’una, experimentam
una lluita interior i ens hi jugam molt.
Empès per l’Esperit al desert, Jesús
reviu en primera persona l’experiència del
seu poble en el llarg èxode de l’opressió a la
terra promesa de l’Aliança, sotmès a tota
casta de proves. I fa seu el camí dels profetes
que, com Elies, miraven de superar el desànim
i la desorientació pelegrinant a la recerca dels
camins de Déu. Els caminants són provats per
la fam i la set, pel cansament i el dubte; se
senten temptats de tornar enrere en tost de
seguir endavant, de triar la seguretat en
comptes de la llibertat, de romandre encallats
en allò conegut més que córrer l’aventura
d’explorar nous camins cap a la terra promesa.
Marc no ens diu quina casta de temptacions posen a prova la fidelitat de Jesús.
Només que és temptat per Satanàs, l’esperit
maligne que pretén dominar la humanitat
fent-se amo del seu cor. Al llarg del seu itinerari Jesús serà temptat de moltes maneres:
per la popularitat que el faria cercar-se més a
si mateix que el bé de les persones en el
projecte de Déu; o per les maquinacions dels
seus adversaris que el voldrien arrossegar cap
al seu terreny de joc i fer-li emprar les seves
Joan Febrer
mateixes armes; o per l’amor malentès de
Pere que li voldria estalviar la passió; o per la
reiterada petició de senyals del cel contundents que el dispensarien del fracàs; i en la
solitud dels darrers dies, abandonat dels deixebles i deixat de la mà de Déu, decantant la
boca del calze amarg de la passió.
Però Jesús venç el poder de Satanàs
i “viu amb els animals salvatges mentre l’alimenten els àngels”. Amarat de l’Esperit de Déu,
surt victoriós en el seu cos a cos amb Satanàs:
el poder del mal, representat per les feres
domesticades, ja no l’amenaça, i pot dur el seu
combat pel Regne en la presència benvolent
de Déu significada pels àngels servidors. Forts
amb el poder del seu Esperit, preguem en les
proves a Déu Pare nostre: “no permeteu que
caiguem en la temptació”. I que enguany la
Pasqua sumi una nova victòria en el llarg camí
del nostre èxode quaresmal.
Full Dominical
Pàgina 3
“el doctor il·luminat”
La naturalitat de Ramon Llull
Xisco Cardona
A
l’obra del beat mallorquí el tema
de la dona surt amb espontaneïtat. Principalment en el seu
Blanquerna, la dona apareix gairebé
sense adonar-nos de la mateixa manera
que a la vida mateixa, com en la vida de
Llull que en la seva joventut i primera
maduresa va estar envoltat de dones
sense donar-li a això més importància
que la que socialment tenia. Aquesta
naturalitat és percebuda ràpidament en
llegir al Doctor Il·luminat ja que aquest
no s’obstina a descriure la dona millor
ni pitjor del que és, sinó només com ell
la concep, és a dir, en la normalitat d’un
home del seu temps.
En l’opus lul·lià es descobreix una relació deseixida amb la dona sense que
per això es converteixi en freda i distant. És una manera d’afrontar el problema que denota naturalitat amb una
barreja de respecte-veneració sense
que alhora es passin per alt els defectes i errors de la dona.
La personalitat de Llull el fa escriure
en el “boig abandonament” en les
mans de Déu, perquè sap que és de
Déu de qui treu tota la ciència i tota la
saviesa.
No obstant això la navegació de
Ramon Llull no es planeja per singladures sinó per travessies, el beat mallorquí desplega les seves veles al vent
disposat a creuar mars i oceans, guiant-se amb la brúixola recentment
inventada o amb les estrelles si cal.
aplicant l’evangelii gaudium
Una Catequesi que arribi a tots
L
es parròquies gasten generosos
esforços a favor de la catequesi d’infants i adolescents, i és d’agrair! Però
quin tipus de catequesi fem? El Papa avisa
del perill de caure en una formació doctrinal i acadèmica (161) que no fa més que
ensenyar coses que es retenen (o no) dins
la ment però que no es viuen. La proposta del Papa és enfocar la catequesi des del
primer anunci:“Jesucrist t’estima, va donar
la vida per salvar-te, i ara és viu al teu
costat cada dia, per il·luminar-te, per
enfortir-te, per alliberar-te” (164).
El primer anunci no significa que sigui un
punt de partida que després s’oblida. No,
és l’anunci principal damunt del qual s’ha
de fonamentar tot el camí de seguiment
cristià. Tenint aquest anunci com a base
estem cridats a fer una catequesi que
expressi l’amor salvífic de Déu, respectant
la llibertat de cadascú, amb alegria i vitalitat, sense reduir l’Evangeli a proposicions
filosòfiques (165). I per aconseguir-ho el
catequista haurà de ser una persona pròxima, oberta, dialogant, pacient i que aculli
d’una manera cordial.
I com ho podem fer? El Papa proposa dues
vies. La via mistagògica, un procés en el
Llorenç Sales Barber
que intervé la comunitat i on es valoren
els signes de la litúrgia per assumir el misteri de la salvació (166); i la via de la bellesa, un camí per trobar-nos amb la Bellesa
majúscula.
Però, la catequesi és cosa només d’infants
i adolescents? No! Tots tenim necessitat
de ser evangelitzats, de créixer en aquesta
adhesió al primer i principal anunci que és
l’amor de Déu per nosaltres. Per això és
de vital importància formar-nos en l’estudi de la Paraula de Déu ja que aquesta és
“el cor de tota activitat eclesial” (174).
Què faig per a formar-me com a cristià?
espai vocacional
Una vegada em van dir: “Sabràs si has encertat el camí
quan portis molta estona caminant per ell”.
Maria José Beti, Religiosa de la Consolació, Ciutadella.
F
a 30 anys que camino seguint Jesús
com a religiosa de la Consolació.
L’experiència de la vida és meravellosa. Tot un Déu escolta les pregàries
d’uns pares i neix una filleta cercada i
estimada. Sóc d’un poble petit, Càlig
(Castelló), allí visc la fe com es viu als
pobles. Creixo en el si d’una família senzilla i treballadora i la meva interioritat
es va construint entorn de la parròquia:
veure la gent pregar, com cuidaven
que no faltés res per a l’església, les
preparacions dels sagraments, la
Setmana Santa, els patrons del
poble, el mes de maig, la festa a
l’ermita… Tot és una línia recta… i
quan Déu vol dir quelcom, comença a actuar i a canviar de línia.
Llavors, conec el sofriment i la
soledat. Jo no ho entenia, però Déu
em preparava el camí per rebre un
carisma, i en aquelles circumstàncies Ell es va convertir per a mi en
un amic amb qui parles cara a cara.
De repent, sembla que Déu entri
per una porta que desconeixes i ve
acompanyat de molta gent: aquells missioners que ens parlen de Jesús i del seu
Regne, aquelles religioses contemplatives tan alegres, aquella comunitat de
vida Consagrada tan propera i fraterna,
aquells amics i amigues que t’ensenyen a
pregar amb la Bíblia… Quan Déu entra
moltes portes s’obren i jo en vaig veure
una d’oberta. Seguir Jesús és molt senzill.
A mi em va ajudar la seva paraula: “Vols
seguir-me?” I jo vaig veure clar, amb la
seguretat de la fe, la lectura dels esdeveniments i de la seva paraula feta pregària,
que la meva opció era seguir-lo dintre
de la Vida Consagrada i amb el Carisma
de la Consolació. El que més m’atreia de
les religioses era l’alegria i la fraternitat,
la senzillesa i l’acollida. Ara visc en una
comunitat on som quatre germanes.
Estic molt contenta vivint el meu
carisma, i ho agraeixo a Déu
posant-me en les seves mans cada
matí. La pregària és fonamental
per ser fidel al camí començat i
experimento que en les experiències de desconsol Déu es desborda en Consol i Pau estable. En
comunitat visc l’encomanda que
l’església ens ha fet: construir
evangeli en el món de l’educació. I
és per a mi una prova de l’amor de
Déu quan veig que Ell continua
fent-se consol en el cor de tanta
gent de Ciutadella.
ag
notícies nostres
a
end
Formació permanent pels
preveres
Amb motiu de la celebració del cinquantenari de Caritas Diocesana de
Menorca ens visitarà el Bisbe de
Sigüenza-Guadalajara, Mons. Atilano
Rodríguez, Director de Caritas
Espanyola, que ens dirigirà la jornada de
formació permanent al Toro als presbiteri menorquí. Dimecres 25 de febrer, a
partir de les 10.30 h, al Santuari de la
Mare de Déu del Toro.
Inauguració d’una exposició i
Xerrada
Dia 25 de febrer, inauguració de
l’exposició fotogràfica. “No son solo
cucharas” de Lope Campos, a les 19 h,
a la Sala “XEC COLL” de Ciutadella.
I a les 20 h, Mons. Atilano Rodríguez
impartirà una conferència que porta
per
títol,
“La
Caritat
i
l’Evangelització. La identitat de
Càritas a la llum de l’Ex. Ap.
Evangelii Gaudium”. Al Seminari
Diocesà (Ciutadella).
Recessos de Vida Creixent
Com cada any, Vida Creixent, entre
altres coses, a principis de la Quaresma,
farà una recés en cada un dels tres arxiprestats de Menorca:
* A Ponent serà el dimecres dia 25 de
febrer a les 16.30 h, a la capella de Santa
Clara; el dirigirà la monja clarissa na
Gady.
* Al Centre, també serà dimecres dia 25,
a les 17 h, a la parròquia de St.Antoni de
Fornells, dirigit pel consiliari Cristòfol
Vidal.
* A Llevant, el dijous dia 26, a les 17 h, a
la parròquia de Santa Maria que dirigirà
el rector Josep Manguán.
Recès per als catequistes
El Secretariat Diocesà de Catequesi,
ofereix el recés que cada any es realitza,
enguany serà Mn. Josep Manguán qui el
dirigirà. Dissabte dia 28 de febrer a les
10.30 h, al Santuari de la Mare de Déu
del Toro.
Vendes de Menjars
Dins de la Campanya contra la Fam de
Mans Unides, s’organitza una venda
solidaria de menjars. L’horari de recepció de menjars és, dissabte 28 de febrer
a partir de les 18 h. Les vendes serán
dissabte 28 de febrer i diumenge 1 de
març a la Parròquia de Sant Antoni
Mª Claret de Ciutadella.
També, Venda de menjars a
Ferreries. Dissabte dia 28 de febrer de
9 a 21 h i diumenge dia 1 de març de 10
a 15 h a l’envelat de la plaça Espanya.
Recollida de menjars a partir de les 9 h,
tant el dissabte com el diumenge.
Agraïm la col·laboració de tothom
duent menjar o venint a comprar-lo.
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
Inici de la celebració del bicentenari
D
urant el mes de gener la historiadora
de la Congregació de les Germanes
de la Consolació, Maria Esperanza
Casaus, va visitar el col·legi de Ciutadella i
va impartir dues ponències amb motiu del
Bicentenari del naixement de Santa Maria
Rosa Molas.
Dia 13 de gener va parlar al claustre de professors sobre la vida i espiritualitat de la santa, el procés de naixement de la congregació,
l’extensió de la Congregació arreu del món
i l’arribada de les germanes a Menorca i la
seva obra aquí.
Dia 14 es van congregar a l’escola un centenar de persones amb l’assistència del Sr.
Bisbe, antics alumnes, personal del centre
i altres persones properes a la Consolació
per escoltar la xerrada de Maria Esperanza
“Al habla con María Rosa Molas”. Després
vam compartir vivències i una bereneta.
Les dues xerrades van ser enriquidores i ens
va contagiar de la vida de Maria Rosa Molas.
Trobada Talitha Quimi “Al·lot/a aixeca’t”
E
spolsant sa vessa, encarant el fred hivernal, hem partit cap a Sant Lluís on
hem estat molt ben acollits pel rector
de la parròquia Mn Jesús Llompart.
Hem visitat el molí de Sant Lluís, tota una
lliçó de coratge, enginy i valors que ens han
transmès les generacions anteriors.
Aquest grupet d’al·lots i al·lotes, s’han aixecat idò, han participat, reflexionat, jugat i
après també,... tot fent cas a les paraules i
fets de Jesús que donen nom a aquesta trobada:
Jesús es troba amb la gent, hi parla, els
escolta. Com ell hem comunicat a la gent de
Sant Lluís qui érem i perquè estem contents
de fer el que feim i de ser el que som.
La sinagoga lloc de trobada en temps de
Jesús. L’hem dibuixada, i hem conegut més
aspectes de la vida de Jesús.
Jesús escolta el plany de la gent i no res-
ta indiferent. Amb el testimoni de Jose M.
Quesada hem estat atents al plany dels més
pobres.
Cuidar els malalts, expulsar els dimonis que
ens encadenen, però sobretot pregar, la clau
per després poder dur a terme la missió
d’estimar sense mesura, per açò amb Santa
Teresa hem entonat “nada te turbe, nada te
espante, solo Dios basta”.
CONFER Menorca celebra
l’Any de la Vida Consagrada
E
l dissabte 7 de febrer, es van reunir,
quasi en la seva totalitat, els religiosos
i religioses de la diòcesi de Menorca,
al convent de les Germanes Clarisses de
Ciutadella. Un ambient d’alegria i fraternitat, acompanyat per un clima de pau, recolliment i interioritat, va estar ben present
durant tota la jornada.
La trobada es va desenvolupar en un ambient de háppening, d’autèntica festa de
reconeixement i agraïment per part de les
nou congregacions que porten a terme la
seva missió i carisma en els diversos ambients de l’illa.
Es començà amb una experiència d’oració,
preparada pels Germans de La Salle, centrada en donar gràcies a Déu per la crida,
pels fundadors i els diferents carismes, que
van servir d’ambientació, motivació i rememoració de la crida personal i del procés
vocacional.
Va Seguir un segon temps d’intercanvi d’experiències personals i congregacionals sobre la missió i el carisma amb els que cada
una de les congregacions han anat enriquint la tasca evangelitzadora i missionera
de l’Església, sentint-se orgulloses de com
segueixen atenent les necessitats de les
persones, col·laborant en la transformació
de la societat.
El tercer temps d’alegria i esperança,
es va iniciar amb una fervorosa i participada eucaristia en la qual tots van
renovar comunitàriament i amb goig
la consagració religiosa i pogueren escoltar les paraules d’ànim, gratitud i
reconeixement del Bisbe Salvador Giménez. Continuaren amb un fraternal i
suculent àgape, magníficament preparat
per les Germanes clarisses, donant per
acabada la jornada entre cançons de
sobretaula i fraternal i emotiu comiat.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]