1. Educación

PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA
www.indicadordeeconomia.com
Núm. 179 Any 14 - II Etapa
 COYUNTURA
TRÀFICS
La patronal CEPTA exhibe un moderado
optimismo en sus previsiones para 2015
Los tímidos indicios positivos de indicadores como el mercado de trabajo, las transacciones empresariales o la demanda
interna permiten a la Confederación
Empresarial de la Provincia de Tarragona
predecir un 2015 en el que se continuará el
camino de recuperación económica iniciado
en este 2014. A pesar de ello, algunas pato-
logías desarrolladas durante la crisis, como
el elevado nivel de endeudamiento, el déficit público, los costes energéticos y la elevada presiòn fiscal lastrarán todavía el
desarrollo de la economía. En Tarragona, la
recuperación lleva cierto retraso, pero la
creación de ocupación y sectores como el
turismo inyectan positividad. Pág. 9
 INFORME
El Port creix un 11% i
confirma el seu bon any
Fins el mes de novembre, el
Port de Tarragona va moure
un 11% més de mercaderies
que l’any passat. En espera de
les xifres de desembre per
tancar l’exercici, el Port confirma la seva recuperació després d’un 2013 atípic en què
va anar a la baixa. Pàg. 15
JM Alcántara
Las químicas refuerzan su apuesta por el
valor añadido como clave de futuro
Los costes energéticos y de
las materias primas obligan al
sector a reinventarse
Los plásticos y otros productos
de altas prestaciones, alternativa
del clúster de Tarragona
La transformación requerirá
menos empleos directos,
pero más cualificados
Competir por valor y no por precio.
Este es el reto que afronta el sector
químico de Tarragona, que ya ha asimilado que el actual orden mundial
le imposibilita fabricar grandes cantidades de commodities y venderlas a
precios competitivos. Los elevados
costes energéticos en España, la revolución del shale gas en Estados
Unidos y el acceso a las materias primas de las plantas de Oriente
Próximo dibujan un panorama adverso. El antídoto sólo puede ser el de
fabricar productos especializados, de
un alto valor añadido. Un desafío que
requiere de apuestas valientes que
muchas de las empresas del clúster
estan haciendo en términos de investigación, pero también de inversión
en infraestructuras. El metaloceno de
Repsol, los plásticos avanzados de
Dow o Bayer, los fungicidas de BASF o
los gases de Messer son ejemplos de
este esfuerzo por anticiparse a un
futuro en el que la química de
Tarragona será de valor añadido o no
será. Págs. 2-3
TicSud integra la Fundació
Tarragona Smart
La Fundació Tarragona
Smart Mediterranean City es va
integrar al Cluster TIC
Catalunya Sud, l’associació
d’empreses tecnològiques que
té la seva seu a Reus. Amb
aquesta incorporació, el clúster
TicSud guanya un partner per
desenvolupar conjuntament
projectes dins del camp de les
smart cities, un dels àmbits con-
GENER 2015
siderats estratègics pel seu full
de ruta. Reptes de les ciutats
del futur com la gestió de l’aigua i l’estalvi energètic, la
mobilitat, la salut i la nutrició,
la preservació del patrimoni i el
turisme demanen solucions
tecnològiques en els propers
anys. Una oportuntitat de
negoci per a les empreses TIC
del territori. Pàg. 7
Compra màquines classificadores
d’ous i les ven a l’estranger
Aquesta empresa de Valls ha
fet crèixer la seva facturació en
els últims anys gràcies a la compra, reparació i revenda a països
com Argentina, Turquia o
Aràbia Saudita, entre d’altres,
de màquines classificadores
d’ous, fabricades pel líder mundial, l’empresa holandesa
Moba, de la que són representants exclusius a l’Estat. Pàg. 5
FIBO, la fira de botigues
‘on-line’ de Reus, se centrarà en la gamificació i
les plataformes multicanal
Pàg. 11
Olis Vidoria
Creixerà un 20% el 2015 gràcies a
les exportacions a la Xina i Taiwan
Un acord amb el gegant taiwanès de la distribució Taisun
Group permetrà que l’empresa
reusenca del sector de l’oli
Vidoria incrementi en un 20%
les seves vendes. Aquesta
empresa familiar, que exporta
el 100% del seu producte, ha
invertit 400.000 euros per
ampliar la seva planta i poder
subministrar el seu nou client.
Pàg. 12
BCN World: pas enrere de Veremonte i
pas endavant de la Generalitat
Veremonte, l’empresa que va
impulsar el projecte de BCN
World, no va fer efectiva la seva
opció de compra dels terrenys on
s’ha de construir el nou complex
de la Costa Daurada. La Generalitat
va arribar a un acord amb
CaixaBank per gestionar-los provisionalment i vendre’ls més endavant a les empreses adjudicatàries
de les llicències. Pàg. 10
Gener
02
2015
INFORME
Sector químico
La química de Tarragona se posiciona ante la
amenaza de los productores de 'toneladas baratas'
Los bajos costes de las plantas de Oriente Próximo y EEUU hacen imposible que desde Europa
las empresas puedan competir en el campo de las commodities
ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA
El previsible estancamiento de
la química básica en Europa,
condicionada por el coste de la
energía y las materias primas,
obliga al clúster de Tarragona a
revisar su posicionamiento. Los
que saben dell negocio auguran
que la química que tiene futuro
se pesa en kilos y no en toneladas, menos peso y más valor
añadido. Menos empleos directos, pero mucho más cualificados. Inversiones como las de
Repsol o Dow para fabricar plásticos de altas prestaciones marcan la senda de la supervivencia a largo plazo.
La industria química de
Tarragona intensifica su planificación estratégica a medio y
largo plazo para garantizar la
competitividad de los sites de
Tarragona ante la inminente
entrada en funcionamiento de
los nuevos megacentros de
producción de Oriente Medio
y Estados Unidos, que están
recibiendo gigantescas inversiones gracias a su capacidad
para acceder a una materia
prima barata, petróleo en el
caso de los Emiratos Árabes y
shale gas en el caso norteamericano. "Estamos acelerando al
máximo ante lo que se nos
viene encima; no somos productores low cost y no tenemos
hueco en el mercado de las
toneladas baratas", explica el
director del complejo industrial de la multinacional Dow
Chemical en Tarragona, Kepa
Díaz de Mendibil.
En ese contexto global tan
exigente, las grandes compañías del clúster tarraconense se
orientan decididamente hacia
la diversificación del producto
terminado, de mayor valor
añadido, como salvavidas del
futuro de las plantas tarraconenses ante la feroz competencia externa. La división química de Repsol, que comercializa
sus productos en más de 95
países, ultima el proyecto para
iniciar este año la producción
de polietileno metaloceno de
baja densidad, una tecnología
propiedad de Chevron Philips
Chemical que amplía la cartera de soluciones de altas prestaciones para filme y embalaje.
A modo de ejemplo, el metaloceno permite fabricar plásticos de envasado -autorizados
para procesos alimentarios- de
mayor resistencia y con hasta
un 25% menos de espesor.
Las empresas son conscientes de que hay que fabricar productos cada vez más especializados.
"Este proyecto demuestra que
Repsol continúa invirtiendo
en Europa en el desarrollo de
productos de mayor valor añadido que aportan diferenciación y especialización", subrayan fuentes de la compañía.
Ante el riesgo
de deslocalización
el sector químico se
abre a productos más
diversificados y
especlalizados
La producción de metaloceno, que se realizará con el personal actual tras una formación específica, requiere una
inversión de 25 millones de
euros. El objetivo previo es realizar una primera campaña de
polietileno de alta densidad,
con propiedades ópticas y
mecánicas mejoradas. Además,
se está reestudiando la instalación de un segundo reactor de
fase gas para producir polipropileno de altas prestaciones,
empleado fundamentalmente
en la fabricación de automóviles. A medio plazo, la idea es
buscar mayor penetración en
el mercado de plásticos para el
sector alimentario y adentrarse
en el de cables de muy alta tensión (hasta 220.000 voltios).
La directora de Ingeniería y
Desarrollo del complejo industrial de Repsol, María Mas,
como máxima responsable de
la ejecución de los nuevos procesos productivos, entiende
que este tipo de inversiones
son necesarias para garantizar
la solidez de Tarragona como
principal polo químico del sur
de Europa y evitar su estancamiento e hipotética decadencia. Una filosofía idéntica a la
que
insufla
al
Centro
Tecnológico de la Química
(CTQ) -cuya Fundación preside-, creado en 2008 para contribuir a través de diversos proyectos de investigación a la sostenibilidad, innovación y progreso tecnológico de empresas
y entidades del sector químico
y otros vinculados a él. "Es una
tendencia lógica que, ante una
industria que tiende a deslocalizarse, el sector se abra a la
especialización y al valor añadido".
En la actualidad Repsol
Química fabrica y comercializa
una amplia variedad de productos que abarcan desde la
petroquímica básica hasta la
derivada. La división se beneficia de un elevado grado de
integración con el refino del
grupo, sobre la base de una
generación constante de valor
en productos y servicios innovadores y con el objetivo de
"asegurar un crecimiento
empresarial sólido en el medio
y largo plazo".
Plásticos de altas
prestaciones en Dow
El presidente de la Feique
(Federación Empresarial de la
Industria Química Española) y
de Dow Chemical Ibérica,
Anton Valero, también ha
insistido en esta necesidad de
desarrollo de productos innovadores
para
reforzar
Tarragona como emplazamiento clave dentro de un
Dow: “Somos
moderadamente
optimistas ante las
amenazas latentes
que se ciernen en los
próximos cinco años”
negocio cada vez más globalizado. En el caso de la propia
Dow, que ya exporta el 75% de
su producción a Oriente
Medio, Asia y Pacífico, es un
claro ejemplo de esa visión: en
2014 el complejo tarraconense
se convirtió en el único en
Europa en fabricar el 'Affinity
GA', una nueva línea de plásticos adhesivos termofusibles de
altas prestaciones tecnológicas
(más adherentes, flexibles,
resistentes y versátiles) que
nunca había salido de Estados
Unidos y sólo se producía en la
sede de Freeport (Texas).
Según subrayan fuentes de
Dow, no es la primera vez que
los centros de producción del
polo
petroquímico
de
Tarragona crean ese tipo de
plásticos desarrollados a partir
de elastómeros de poliolefinas,
pero en este caso se trata de
una inversión de altísimo valor
añadido en La Canonja para
satisfacer "la demanda creciente de productos realmente
diferenciados con ventajas evidente sobre las formulaciones
convencionales". A juicio de
Valero, la apuesta por
Tarragona como único centro
con capacidad de producir
'Affinity GA' en Europa,
Oriente Medio y África simboliza el compromiso de la cúpula de Dow por la región ibérica, también desde el punto de
vista logístico, ya que permite
abastecer a los clientes desde
dos continentes.
'Affiniy GA' es sólo una
pequeña gota en el océano de
The Dow Chemical Company.
Se trata del mayor productor
de elastómeros de poliolefinas
del mundo, con aplicaciones
en segmentos como el transporte, envasado y embalaje,
adhesivos, membranas impermeabilizantes, salud e higiene
o calzado, entre muchos otros.
En general, Kepa Díaz de
Mendíbil, se muestra satisfecho con resultados del complejo de Tarragona en 2014,
en los que se han recuperado
los niveles de pre-crisis, y en
particular con el comportamiento de Affinity GA en sus
primeros meses de producción. Tras unos ejercicios muy
difíciles (2012 y 2013), han
conseguido exportar el 75%
de la producción. "No es para
tirar cohetes -sintetiza en lenguaje coloquial- pero somos
moderadamente optimistas
ante las amenazas latentes que
se ciernen en los próximos
cinco años".
Bayer Material Science,
Basf, Messer…
La unidad de negocio de
poliuretanos de Bayer Material
Science (BMS), bajo la marca
BaySystems, es una de las líderes de este mercado, con
Tarragona como pieza clave
en la producción de MDI (isocianatos) "que aportan la tecnología más avanzada a sectores como la construcción (ais-
2015 Gener
03
INFORME
Sector químico
Cantera
de valor
añadido
Tanto
el
Centro
Tecnológico de la Química
(CTQ), con cinco años de
trayectoria, como el
Instituto
Catalán
de
Investigación
Química
(ICIQ), ya con una década
a sus espaldas -y una
veintena de grupos de
investigación, siete proyectos europeos y 240
científicos-, responden a
la necesidad de generar
valor añadido en aras de
la supervivencia del polo
químico
tarraconense.
Mientras el ICIQ está más
especializado en el campo
de la energía, el CTQ
encuentra sus fortalezas
en los procesos de catálisis (se busca la máxima
eficiencia de las reacciones), la transformación
del co2, nanotecnología y
los materiales avanzados,
por ejemplo las membranas inteligentes. Por otra
parte, el complejo de Dow
Chemical en Tarragona
acoge dos centros de
investigación, en agua y
plásticos, con más de
100 empleados en la
investigación directa ligada a la petroquímica:
"Creemos en nuestra
apuesta por la innovación,
y destinamos importantísimos recursos al desarrollo
de nuevos productos
capaces de resolver desafíos de la humanidad
como el uso del agua o la
alimentación", reflexiona
Kepa Díaz de Mendibil.
lamientos térmicos) o la
automoción (materiales
plásticos cada vez más resistentes y de menor peso, lo
El metaloceno de
Repsol o los plásticos
avanzados de Dow y
Bayer son ejemplos
de valor añadido
que se traduce en seguridad
y consumo reducido)".
Según fuentes de la compañía, las últimas investigaciones
realizadas
en
Alemania en colaboración
con la Universidad de
Aquisgrán han logrado la
síntesis del poliuretano a
partir del anhídrido carbónico (co2) -una línea que
también se desarrolla en el
CTQ, que, por ejemplo, se
está empleando ya actualmente en la producción de
colchones.
"Tarragona
todavía no dispone de esta
tecnología, pero como centro de referencia en poliuretanos, se está analizando
su implantación en un futuro".
En el caso de Basf, aunque la mayor parte de la
producción de sus seis plantas (el mayor complejo de
los once con que cuenta la
multinacional alemana en
España) es transformada
posteriormente por sus
clientes en productos finales. La excepción es la planta de formulación de fungicidas (más de 50) utilizados
en la protección de cultivos,
básicamente cereales, hortalizas
y
frutas.
En
Tarragona se fabrican y se
exportan al mercado mundial.
Desarrollar nuevos productos, clave de futuro para las empresas.
Sobrevivir en un
bosque de lobos
La química europea, amenazada por un contexto mundial adverso
ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA
Messer investiga
nuevas mezclas de
gases y BASF elabora
fungicidas para el
mercado mundial
En otras empresas ubicadas en los polos industriales
de Tarragona como Messer,
especializada en gases
industriales, especiales y
medicinales, -con más de
120 filiales en el mundo-, el
esfuerzo de I+D para ganar
en valor añadido se centra
en mejorar la calidad y el
rendimiento de los procesos de soldadura. Aunque
su tecnología procede fundamentalmente
de
Alemania, Messer invierte
en el desarrollo de nuevas
mezclas de gases de protección cuyas principales ventajas radican en una superficie del cordón más lisa y
con menos coloración,
escasa formación de proyecciones y menos deformación por la aportación de
calor. "Las nuevas mezclas
permiten una mayor velocidad de la soldadura y reducen la necesidad de trabajos
de limpieza; por otra parte,
hemos desarrollado un programa para calcular los ahorros que el cliente obtiene
con la aplicación de estas
nuevas mezclas en sus procesos de la soldadura". Q
Tarragona, al igual que el resto de
la petroquímica española, se ve
obligada a agudizar el ingenio para
subsistir en una coyuntura internacional que no ayuda en absoluto.
Los altos costes energético
os en un
país que no puede acceder a materias primas baratas suponen una
desventaja competitiva prá
ácticamente insalvable. Sólo los indicadores de innovación, formación,
seguridad, nivel de infrae
estructuras
o fiabilidad llegan a 'conmover' a
cúpulas de decisión de las grandes
multinacionales.
"Todo va a cambiar en los
próximos años menos la crisis;
el ejercicio pasado (2014) ha
sido claramente mejor que los
dos anteriores, sin que ello signifique el final de la crisis, que
está para quedarse". Con estas
palabras, el director del complejo de Dow Chemical en
Tarragona, Kepa Díaz de
Mendibil hace una radiografía
de las expectativas de negocio a
medio plazo, que obligan a las
compañías con sede en el polo
petroquímico tarraconense a
profundizar en sus fortalezas
para funcionar de modo más
eficiente que nunca en su historia.
A esa eficiencia, y también a la
diversificación productiva, contribuyen los centros de investigación de Dow en Tarragona y
otros como el Instituto Catalán
de Investigación Química
(ICiQ) y el Centro Tecnológico
de la Química (CTQ). La presidenta de este último, María
Mas, explica que en la mayor
parte de casos no aportan investigación básica ni grandes desarrollos de tecnología, sino que
se centran en soluciones "sencillas y robustas" requeridas por
las propias empresas, que buscan una perspectiva externa
para optimizar sus procesos.
Precisamente aspectos como
la innovación, la seguridad, la
fiabilidad o el compromiso
medioambiental pueden servir
de tabla de salvación. Con una
durísima competencia externa
e interna (en referencia a
Alemania y Holanda, fundamentalmente, en el seno de la
UE), la industria química de
Tarragona ha lanzado periódicamente mensajes de SOS ante
La investigación, el
compromiso del entorno,
la fiabilidad y las
infraestructuras son los
argumentos del clúster
de Tarragona para
asegurar el futuro
las Administraciones públicas
para generar una política industrial más agresiva, en especial
en lo relativo a infraestructuras el retraso del tercer raíl de
ancho europeo y del Corredor
de Mediterráneo preocupan
especialmente- y rebaja de costes eléctricos para las empresas.
El
presidente
de
la
Federación de la Industria
Química Española (Feique),
Antón Valero, ha advertido reiteradamente del riesgo de deslocalización de plantas hacia el
norte de Europa por una política suicida de precios de la energía que suponen una evidente
desventaja competitiva frente a
los sites alemanes u holandeses
y dibujan un panorama de pérdida de interés por las inversiones en España. A juicio de
Valero, hay dos factores que se
combinan en la toma de decisiones de la cúpula de las grandes multinacionales y que pueden generar cambios radicales
en el sector químico: el coste de
la energía y el coste de la materia prima.
Como caso más llamativo, la
tecnología de fractura hidráulica (fracking) para la obtención de gas no convencional
(shale gas) ha convulsionado
el horizonte productivo de
Estados Unidos: "De una
industria en retirada hemos
pasado al anuncio de inversión
de 100.000 millones de dólares
por parte de las empresas",
razona Valero, quien opina
que en Europa -acostumbrada
a la dependencia de países
como Rusia o Argelia, con las
consiguientes dosis de incertidumbre-, la búsqueda de recursos naturales no es tan agresiva.
"En lo industrial -sentencia
Valero- nos queda mucho trabajo por delante; llevamos años
escribiendo y controlando en
qué dirección debe dirigirse el
I+D+I, el reciclaje, la potabilización… en definitiva, demasiada regulación y poca innovación". Q
04
Gener 2015
OPINIÓ
Editorial
En veu alta
Autònoms: reforma (encara) pendent
CRT, una oportunitat per al país
compte propi. Al final, el nou marc regulatori
pels autònoms es va quedar en un seguit de bonificacions per a les noves altes, però només durant
18 mesos. Massa poc per incidir d'una manera
significativa en la situació que afronta un segment de l'economia que, malgrat la seva debilitat,
és un dels pocs que pot pal·liar la xacra de l'atur.
El marc regulador dels autònoms a l'Estat -com
passa en altres àmbits- està inspirat no en la vocació d'estímul de l'activitat
econòmica i en la creació de
Les bonificacions de 18 mesos a les noves altes són
llocs de treball, sinó en la d'ainsuficients per millorar la situació d’un dels pocs segfany recaptatori, una doctrina
ments de l’economia que pot pal·liar la xacra de l’atur
que a aquest segment social i
econòmic fa estralls. Més si
tenim en compte que un autònom que abaixa la
entre els 13 i els 58 euros, la pressió fiscal té fixat
persiana es queda sense feina, però també sense
el sostre en el 20% i no han de fer declaracions
subsidi d'atur i molt probablement amb deutes.
trimestrals d'IVA. A països com Portugal o
A més, amb les barreres d'entrada tan altes, es
Holanda les quotes mensuals no existeixen, tot i
continua incentivant el creixement de l'econoque han d'afrontar una fiscalitat considerada
mia submergida, una xacra que en els últims anys
alta, amb un 24,5%. Alemanya, el pitjor país, té
ha passat de representar un 18% del PIB a més
una quota de 140 euros mensuals (si se n’ingresd'un 25%. Tot plegat fa que, al final, l'objectiu
sen 1.700) i una assegurança mèdica de 150
perseguit -recaptar- tingui una dubtosa efectivieuros al mes. Les condicions a l'Estat espanyol tat. Cal que les adminisque no apareix a l'estudi- estan molt lluny d'atracions superin la seva
quests exemples: més del 30% de pressió fiscal,
miopia amb els autòdeclaracions trimestrals d'IVA, 260 euros al mes
noms i afrontin una
de quotes sense importar els ingressos i cobertureforma en profunditat,
res socials inexistents.
que vagi molt més enllà
El govern central va aprovar fa uns mesos la
de rebaixar les barreres
Ley de Emprendimiento, on l'executiu del PP
d'entrada durant un any i
havia anunciat que incorporaria un paquet de
mig. 
mesures per "mimar" (textual) els autònoms.
Semblava lògic que, davant les xifres d'atur i la
Dani Revenga
incapacitat del mercat de treball per absorbir en
Director
els propers anys l'enorme contingent de [email protected]
nes sense feina, s'aplanés el camí a establir-se per
Un recent estudi comparatiu de la revista
Forbes sobre les situacions que afronten els autònoms a diversos països torna a fer palesa la miopia de l'Estat espanyol a l'hora de dissenyar un
marc adequat per un col·lectiu fonamental. Un
autònom francès no paga res el primer any d'activitat i, en canvi, té dret a cobertures socials com
assistència sanitària, jubilació i incapacitat temporal. Al Regne Unit, la quota mensual oscil·la
Catalunya i Barcelona són ja una destinació turística consolidada, tal com ho
demostren les xifres de visitants i l'aportació al PIB català del sector turístic, que
es situa a l'entorn del 14%. Volem consolidar el que tenim, fer del sector una
veritable indústria turística, però també
necessitem aprofitar noves oportunitats.
El turisme de negocis o MICE és una
activitat creixent, de molt valor afegit,
amb unes destinacions a nivell mundial
molt consolidades. Es tracta de posicionar-nos i competir amb aquestes destinacions i la Costa Daurada és un dels
nostres millors arguments. El Govern
de Catalunya ha definit quins són els
factors necessaris per posar les bases
que permetin superar l'actual crisi
econòmica. Cal afavorir l'activitat industrial i l'exportació, captar inversions i
reforçar els sectors estratègics com el
turisme.
Per competir en aquest sector partim
d'una realitat existent que és el Centre
recreatiu i turístic (CRT) de Vila-seca i
Salou, 825 hectàrees de sòl on el
Govern ja va decidir concentrar part de
la nostra indústria turística l'any 1989,
amb un clar resultat exitós com Port
Aventura, que compta amb més de 4
milions de visitants l'any i acull hotels i
un centre de convencions. Ara, amb el
desenvolupament del CRT tenim una
oportunitat per convertir Catalunya en
un hub mundial de la indústria del
turisme de negocis. El fet que la
Generalitat sigui la gestora i l'administració actuant per al seu desenvolupament no és casual ja que es tracta d'un
projecte d'interès públic. Els centres
integrats que hi acolliran aquests
terrenys presentaran una gran oferta
turística amb exposicions, conferències,
oferta hotelera, d'oci i restauració.
Catalunya té les condicions de país per
garantir l'èxit de la proposta: connectivitat internacional, seguretat de país,
mobilitat, un clima excel·lent... la
Generalitat gestiona aquest projecte per
tal que les diferents fases hi conflueixin.
També les empreses catalanes estan
esperant projectes d'aquestes característiques i des del Govern estem creant les
condicions per a que arribin: s'ha fet la
llei 6/14, s'està redactant el PDU, que és
l'eina fonamental que ha de regular els
paràmetres urbanístics del CRT, i ara
també gestionem la disponibilitat dels
terrenys per poder disposar d'aquesta
oferta a Catalunya, mitjançant un procés regulat per llei i transparent. Una
oportunitat
per posicionar la Costa
Daurada i el
país a la primera divisió
mundial del
turisme de
negocis. 
Damià Calvet
Director de l’Institut Català del Sòl
La dada
milions d’euros era la quantitat que l’empresa Veremonte havia de posar sobre la
taula per comprar els terrenys on fer realitat BCN World, el seu projecte. Però
Veremonte va dir no, perquè el pla urbanístic que ha de
definir el complex no estava acabat.
380
Redacció i Disseny
[email protected]
[email protected]
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Editor: DAVID ARIAS
Director: DANI REVENGA
Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI
SOLÉ, ACN
Fotografia: XAVI JURÍO
Disseny i Maquetació: David Jiménez
Correcció: BONAIMATGE
Comercial i Administració:
[email protected]
Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30
EDITA:
NOTA
Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)
IMPRIMEIX:
INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.
www.indicadordeeconomia.com
C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30
D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
2015 Gener
05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Cas d’èxit
Tecnologia
amb passaport
La firma familiar JM Alcántara, de Valls, compra,
repara i ven màquines classificadores d'ous de
segona mà a tot el món
ORIOL MARGALEF / VALLS
Des d'una petita nau a Valls, l'empresa familiar JM Alcántara domina el
mercat espanyol de classifica
adores d'ous de gallina per a granges i exporta maquinària de segona mà a tot el món, especialment a Sud-Amèrica.
JM Alcántara és representant en exclusiva a Espanya de l'holandesa
al del sector i fabricant d'un 90% de les màquines que
Moba, líder mundia
hi ha instal·lades a l'estat. En un context, els últims anys, en què moltes
apagranges catalanes i espanyoles han acabat tancant o multiplicant la ca
citat de producció per ser més competitives, JM compra la maquinària de
esús, la repara i la revén a altres països on encaMoba que ha quedat en de
ra fa servei. És el cas de Turquia o Argentina, on seguint l'estela d'Espanya
la producció d'ous l'estan acaparant instal·lacions cada cop més grans..
Un gegantí model OMNIA
FT330, amb capacitat per classificar 120.000 ous per hora, espera el
seu torn al taller de JM Alcántara,
a Valls, per ser instal·lada en una
granja amb un milió de gallines. A
més de destriar els ous per pes i
classificar-los en diferents grandàries com estableix la normativa, si
el granger vol, la màquina estarà
dotada entre altres complements
tecnològics amb un detector de
El secret de l’èxit
L'aprenentatge tècnic continu i estar a disposició del
client sempre
llum ultraviolada, per descartar els
ous bruts de fem, o làmpades de
xenon per apartar els que continguin coàguls de sang a l'interior.
L'avicultura d'ous a Espanya s'ha
posat els últims anys al nivell dels
països més avançats, on la innovació és contínua i requereix grans
inversions. Només l'adaptació a les
normes mínimes de benestar de
les gallines ha suposat per al sector
un desemborsament d'uns 600
milions d'euros en nous allotjaments.
Moltes petites i mitjanes empreses nascudes als vuitanta, d'una
mitjana de 40.000 o 50.000 gallines
per granja, no han resistit el ritme
inversor dels més grans, amb projecció a la gran distribució, i han
acabat sucumbint. El potencial
productor s'ha concentrat: ara predominen empreses més grans,
que a base de noves i enormes instal·lacions -entre les 300.000 gallines i l'1,5 milions per centre de
producció- han ocupat la capacitat
de subministrament que tenien
granges d'una dimensió més petita, menys competitives. "Els ous
són un sector rendible si es donen
les condicions. Bona part dels avicultors que han acabat plegant són
gent gran, que no veien clar amortitzar la nova maquinària i les
noves instal·lacions. Els canvis obligats amb la llei de benestar els ha
acabat de fer decidir", explica
Josep Maria Alcántara, gerent de
l'empresa.
El salt
La representació en
exclusiva de Moba a
Espanya, el 2004
Entre les empreses que s'han
quedat pel camí i les han donat el
pas i han redimensionat les instal·lacions, a Espanya ha quedat
fora de servei molta maquinària els
últims anys. "Les màquines estan
usades però si es posen a punt
poden donar encara molt servei.
PERFIL PROPI
Foto: Xavi Jurío
A Josep Maria Alcántara se li donava bé la mecànica i l'electrònica, i ara fa trenta anys es va fer un
nom com a tècnic de màquines classificadores d'ous per a granges. Espanya s'estava modernitzant
llavors a marxes forçades i també ho feia el sector avícola, que anava concentrant la gran producció en granges cada cop més grans i tecnificades. Avui l'empresa que va fundar a principis dels
noranta, JM Alcántara, és representant a l'estat de MOBA, la firma holandesa líder en aquest sector,
i al mateix temps també compra, repara i ven màquines de segona mà de la mateixa marca a tot el
món. En paral·lel a l'arribada al mercat d'una nova generació de maquinària tecnològicament més
sofisticada i amb més capacitat de classificació, els dos fills del fundador, Josep Maria (gerent) i
Xavier (cap de taller), juntament amb el seu cunyat, Pere Grimet (cap del servei tècnic) han agafat
el relleu a l'empresa.
Nosaltres tenim experiència, ens
hem especialitzat al llarg dels anys
i som els únics juntament amb la
central de Moba que ens dediquem a recuperar-les, a ajustar-les i
a posar-les de nou en circulació",
afirma el gerent de JM Alcántara.
Les oportunitats per aquesta
maquinària arriben a través d'altres agents internacionals de la
xarxa Moba, que posen en contacte aquesta empresa de Valls amb
clients en altres països. No incorporaran l'última tecnologia ni la
robòtica que ja s'ha començat a
aplicar als models més moderns automatitzant l'empaquetament a
final de línia- però una màquina
amb capacitat per classificar
120.000 ous de segona mà costa
entre 250.000 i 350.000 euros, gairebé quatre vegades menys que
una de nova.
Amb 46,7 milions de gallines i
una producció total de 823.000
milions de tones, el consum d'ou a
Espanya es manté estable amb una
lleugera tendència a la baixa
durant els últims anys de la crisi,
malgrat ser un aliment molt assequible. Tanmateix, a escala mundial, l'Organització de les Nacions
Unides per a l'Alimentació i
l'Agricultura (FAO) considera l'ou
un pilar estratègic en les polítiques
que han de corregir els dèficits
nutritius de milions persones en
àmplies regions, com Namibia,
Botswana o Angola a l'Àfrica del
sud. L'augment de producció a
nivell mundial ha de contribuir,
segons els analistes, a millorar la
dieta d'una població en constant
El repte
Resistir la competència a
Espanya i créixer a nivell
internacional
creixement i necessitada d'aliments a preus assequibles i produïts al seu entorn.
En aquest context, "creiem que
l'Àfrica es convertirà en un bon
client de segona mà els propers
anys, però de moment no tenen
estructura ni el finançament
necessari per fer-ho viable. En
canvi, sí que s'estan generant
bones oportunitats a Argentina,
Bolívia o Colòmbia, a Algèria,
Turquia o l'Aràbia Saudita", afirma
Josep Maria Alcántara. En aquests
països els costos de mà d'obra es
mantenen comparativament baixos als europeus, i no és necessari
que les màquines estiguin automa-
titzades al màxim, com demanden
els grans productors d'aquí. De fet,
l'empresa s'està plantejant ampliar
el número de tècnics en plantilla
per donar cobertura a la nova
demanda d'instal·lacions i manteniments a l'estranger.
Actualment, l'empresa factura
1,7 milions d'euros anuals, dels
quals un 60% són vendes a
Espanya -comissions de venda i
assistència tècnica de Moba, principalment- i un 40% a fora. "El nostre repte és augmentar les operacions internacionals, buscant
noves oportunitats, i per altra consolidar encara més el nostre lideratge a Espanya, no donant marge
a la competència i donant el
millor servei tècnic als clients que
han apostat per Moba", explica
Alcántara. Q
FICHA TÉCNICA
Nom: JM Alcántara SL
Treballadors: 15
Activitat: Compra i venda de
màquines de classificar ous
Facturació: 1,7 Milions €
Fundació: 1994
Gener
06
2015
ACTUALITAT
Emprenedoria
Es lliuren els Premis
Empresa Tarragona Smart City
Els guardons premiaven els millors projectes en quatre categories: cultura, turisme i comerç; innovació social;
eficiència energètica, sostenibilitat; i esports, salut i benestar
REDACCIÓ / TARRAGONA
L'Ajuntament de Tarragona va lliurar els Premis Empresa Tarragona Smart
City que tenen com a finalittat promoure l'esperit emprenedor i recolzar la
creació de noves empreses a la ciutat. L'acte ha esta
at presidit pel tinent
d'alcalde de Treball i Activació Econòmica, Xavier Tarrés, i s'ha celebrat a
la Capsa de Música de la Tabacalera. En l'edició d'enguany hi havia quatre categories: Cultura, Turiisme i Comerç; Innovació social; Eficiència
energètica, sostenibilitat i tecnologia i la quarta, Esports, salut i benestar.
A més, també hi ha un premi per a un centre d'ensenyament. En total
s'han prresentat 20 projectes o empreses de nova creació. Per cada categoria s'han atorgat dos premis, el primer dotat amb 5.000 euros i, el
segon, amb 1.500 euros.
Foto de família dels premiats amb el regidor Xavier Tarrés.
Els guanyadors de la categoria de Cultura, Turisme i
Comerç han estat Waitless, en
primer lloc,
i Sirenas
Mediterranean Academy, en el
segon. Waitless és un projecte
liderat per sis joves emprenedors que pretenen incorporar
les noves tecnologies a la restauració mitjançat la implementació de tabletes a les taules perquè els clients puguin fer
les seves comandes des de la
taula, pagar, valorar els plats,
rebre recomanacions, etc. Tot
un seguit de facilitats que milloren l'atenció dels clients i que
alhora incrementen els beneficis de l'empresa. Waitless ja van
participar
al
programa
Tarragona Talent i al programa
YUZZ per a joves emprenedors
de l'Ajuntament de Tarragona.
També han estat guanyadors
dels Premis REDESSA, així
com de el reconeixement del
Consell Social de la URV com
una de les quatre millors idees
emprenedores de 2014. Pel que
fa a Sirenas Mediterranean
Academy és una empresa de
nova creació que ofereix la possibilitat de ser sirena o tritó per
un dia. Una activitat que ja es
duu a terme en altres parts del
món però que és pionera a
Europa.
En la categoria d' Innovació
Social el primer premi ha estat
pel projecte FUNTRIP4ALL
que també va ser guanyador del
programa YUZZ. Amb un
equip multidisciplinar amb
socis de tot l'estat espanyol, la
idea de projecte es basa en l'economia col·laborativa i té com
a objectiu oferir una plataforma web de turisme i oci creatiu
inclusiva. La idea és que perso-
nes del territori puguin oferir
activitats a turistes, amb o sense
discapacitat. El segon premi
s'ha concedit a la cooperativa
Entra!, que ofereix serveis
forestals i de jardineria sostenible proporcionant ocupació a
persones en risc d'exclusió
social.
Els premis han repartit
un premi de 5.000
euros i un segon de
1.500 per a cadascuna
de les quatre categories
En la categoria d'Eficiència
Energètica, Sostenibilitat i
Tecnologia el guanyador ha
estat PROTEUS, una spin off
de la URV que es dedica a
comercialitzar, per una banda,
eines a mida per la investigació
electroquímica i, per l'altra, dispositius de diagnòstic veterinari. El segon premi ha estat per
TECNOESPAI, una empresa de
nova creació que ofereix serveis
de fabricació digital i de digitalització d'objectes. També realitza activitats de formació relacionades amb la impressió 3D.
El Vergel, primer restaurant
vagà de la ciutat ha resultat el
guanyador de la categoria
d'Esports, Salut i Benestar. Una
aposta de tres emprenedors de
Salamanca que després d'un
intens estudi han considerat
que la ciutat de Tarragona era
l'ideal per la seva idea de negoci. Una tendència cada vegada
més a l'alça i un establiment on
no només s'oferirà menjar sinó
que també es realitzaran activitats culturals. El segon premiat
ha estat L'Espai Evohé que és
un centre dedicat a la dansa, la
creació i les arts en moviment.
Vol ser un espai de referència
de la dansa a Tarragona, la
porta d'entrada d'artistes i professionals reconeguts internacionalment.
Els guanyadors dels projectes
emprenedors han sorgit de les
votacions populars dels vídeos,
que en només una setmana van
tenir més de 15.000 visualitzacions a Youtube, així com de la
valoració tècnica que ha dut a
terme un jurat format per la
Fundació Smart Mediterranean
City, la CEPTA, la Cambra de
Comerç, la URV, PIMEC,
ACCIÓ, SECOT, Jove Cambra
Internacional i representants
dels grups municipals.
Pel que fa als centres educatius, el guanyador és l'Institut
Antoní Martí i Franquès amb el
projecte Young Business Talent
que incorpora un sistema de
simulació de gestió d'empreses
a l'assignatura d'Economia
d'empresa al batxillerat. Un
projecte al que es va incorporar
el Centre durant el curs 20112012 i que els ha portat a participar des de llavors a la final
nacional, essent aquest any els
guanyadors a nivell estatal i per
tant representants a la final
internacional. Cal remarcar
que la introducció d'aquest sistema ha ajudat als estudiants a
millorar molt la seva nota promig en aquesta assignatura,
situant-se un punt per sobre de
la mitjana de Catalunya, i ha
suposat un plus de motivació
per l'alumnat. Q
2015 Gener
07
ACTUALITAT
TIC
Reus i Tarragona s'alien per impulsar
les 'smart cities'
La Fundació Tarragona Smart Mediterranean City se suma al Clúster TIC Catalunya Sud
per coliderar l'equip d'Smart Cities del TicSud
REDACCIÓ / REUS
El Clúster TIC Catalunya Sud,
TicSud, continua establint aliances al territori per impulsar noves
línies de negoci. En aquest cas,
la Fundació Tarragona Smart
Mediterranean City és el nou soci
esenvolupar projectes dins
per de
del camp de les ciutats
intel·ligents, una de les línies de
desenvolupamen
nt estratègic que
des del clúster s'han identificat
com a oportunitats prioritàries.
La Fundació Tarragona Smart
Mediterranean City es va sumar al
Clúster TIC Catalunya Sud amb la
finalitat de coliderar l'equip de
Smart Cities d'aquesta agrupació
d'empreses tecnològiques que te
la seva seu a Reus. L'acte en el que
es va escenificar aquesta nova
aliança el van presidir els regidors
Marc Arza -titular de Promoció
Econòmica i Ocupació de
l'Ajuntament de Reus- i Javier
Villamayor -tinent d'alcalde de
Serveis a la Persona, Jocs del
Mediterrani 2017 i Ciutat
Intel·ligent de l'Ajuntament de
Tarragona. L'acord contempla un
full de ruta pels propers anys amb
la finalitat de potenciar i donar a
conèixer les principals línies d'actuació de les smart cities del
Mediterrani.
Aquestes principals línies d'actuació són les següents: fomentar
la cultura de l'aigua basada en un
ús sostenible i responsable, dissenyar una nova estratègia sostenible
en mobilitat, potenciar una nova
línia en salut i nutrició per mitjà
de l'ús de l'espai públic, posar en
valor al patrimoni i el turisme com
a motors econòmics de la zona i
aplicar l'ús de les noves tecnologies per potenciar el seu creixe-
Javier Villamayor i Mart Arza, regidors de Tarragona i Reus respectivament.
ment i impulsar l'estalvi i l'eficiència energètica
Prèviament, representants de la
FMSC i de TicSud es van reunir
en una sessió de treball on la
FMSC va presentar les línies de
treball de la Fundació (Aigua,
Mobilitat, Eficiència Energètica,
Salut i nutrició, Patrimoni i
Turisme). A més, es van posar en
comú les bases i actors per cons-
truir un projecte Smart Regió a
Catalunya Sud. L'objectiu d'aquest grup de treball de Smart
Cities és identificar, obtenir
finançament i realitzar projectes
col·laboratius en l'entorn de les
ciutats inteligents, siguin de recerca o bé d'aplicació directa als mercats. El grup de treball Smart
Cities, liderat per Alsys i la FMSC,
està format per una vintena de
empreses TIC del territori.
Durant la roda de premsa, el
regidor Marc Arza va posar de
relleu que un dels principals
objectius és "concretar acords, treballar plegats i captar fons econòmics europeus pels diferents sectors TIC del Camp de Tarragona".
En aquest mateix sentit, el regidor
de Promoció Econòmica i
Ocupació ha assenyalat que en les
properes setmanes es programarà
una nova reunió tècnica de cara el
mes de gener amb la finalitat de
concretar els projectes a desenvolupar durant el 2015. Així mateix,
Javier Villamayor va insitir que "les
col·laboracions ente les dues ciutats han d'esdevenir espais d'innovació especialitzats". De fet, el regidor de l'Ajuntament de
Tarragona ha assegurat que "les
sinèrgies entre les dues ciutats han
de generar territoris especialitzats,
competitius i que generin valor
afegit". Q
Gener 2015
08
PUBLICITAT
2015
09
Gener
ACTUALITAT
Coyuntura
2015: optimismo moderado
La patronal CEPTA dibuja un año de recuperación no exento de riesgos y de lastres del pasado
ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA
El
Observatorio
de
la
Confederación Empresarial de la
Provincia de Tarragona (CEPTA)
ha perfilado una coyuntura esperanzadora de cara a 2015.
Indicadores como el mercado de
trabajo, las transacciones
empresariales o la demanda
interna se comportan mejor que
hace un año. El ejercicio se
prevé más positivo para la actividad empresarial que los anteriores, aunque se mantienen algunos de los desequilibrios y patologías -que afectan a la economía española, en su conjuntocomo el elevado nivel de endeudamiento global (público y privado),
el
déficit
público
(Administración del Estado y
Comunidades Autónomas), el
coste energético y una tributación históricamente alta.
Los expertos del Gabinete de
Estudios de la CEPTA presentaron a finales de año su informe sobre la marcha de la economía provincial. Entre los
aspectos más relevantes subrayados,
consideran
que
Tarragona "presenta un cierto
retraso en el proceso de recuperación, aunque se perciben
señales positivas que hace apenas un año no se podían vislumbrar; se trata de una situación de transición, pues hay
indicadores que demuestran
cierto dinamismo como los
relacionados con el mercado
de trabajo, pero otros permanecen en niveles bastante
negativos relacionados con el
sector de la construcción, si
bien se detectan señales puntuales de tipo positivo en la
contratación pública".
Los repuntes en el
mercado de trabajo,
las transacciones
empresariales y la
demanda interna,
factores positivos
A juicio de los especialistas,
los primeros meses del año
serán determinantes para verificar la solidez de la recuperación económica, y para confirmar si el mercado de trabajo
consolida el cambio de tendencia: "Una mínima recupera-
Persisten las sombras
Las buenas perspectivas no
aminoran la atonía en sectores
fundamentales de la economía
de Tarragona, como la construcción, "que no obstante se
pueden ver beneficiados por la
puesta en marcha de proyectos
relacionados por el sector
turístico y para obra pública
licitada para las administraciones locales". La edificación,
una actividad del sector de la
construcción muy intensiva en
el factor trabajo y con una considerable capacidad de arrastre, mantiene todavía un encefalograma casi plano.
La patronal espera que la economía de Tarragona recupere fuelle en 2015.
ción de la demanda interna
puede favorecer notablemente
la consolidación de una dinámica positiva; momento, los
indicadores ya han retornado a
niveles de 2011, y lo que es más
significativo, muestran un
claro cambio".
Tarragona ha cerrado 2014
con la buena noticia de la
caída del paro, que además "no
se produce por la disminución
de la población activa sino porque hay más ocupación", explicó al Indicador Juan Gallardo
uno de los codirectores del
gabinete. En la recta final de
2014 la población activa superó
las 415.000 personas, no lejos
del máximo de casi 420.000 de
que cuestiones gestionar su
calidad y nivel de retribución,
la demanda interna debería
evolucionar favorablemente;
además, hay que dar por cerrado el ajuste en términos salariales y en materia de flexibilización". La reestructuración de
la mayor parte de las empresas,
en términos de costes, ha finalizado.
septiembre
de
2010.
"Reducciones anteriores defiende- venían motivadas
por una caída continuada de la
población activa y por el estancamiento de la población ocupada".
Si las principales tendencias
se mantienen y se sigue generando empleo, "aunque habría
Algunas de las claves
Precios
Técnicamente, la provincia de Tarragona se encuentra en situación de deflación. Los precios se comportan
de una forma singularmente plana, con una fuerte caída desde 2012. El IPC ha pasado del 3,6% de 2012 al
-0,6% de 2014.
Matriculación de vehículos
Las cifras de matriculación de todo tipo de vehículos mejoraron en 2014, en parte por el éxito de programas de canje de vehículos, como las diferentes versiones del PIVE. El buen comportamiento del indicador se
reduce en el caso de vehículos industriales. La normalización del crédito debería incidir favorablemente en las
matriculaciones de 2015.
Mercado de trabajo
Claro aumento de la ocupación con fuerte creación de puestos de trabajo, en la industria y especialmente
en el sector servicios, que hace patente la profundidad del proceso de terciarización de la economía de
Tarragona. La recuperación del empleo industrial demuestra el éxito de los procesos de internacionalización
del tejido productivo tarraconense y augura una incipiente recuperación de la demanda interna.
Construcción
Continúa en mínimos históricos, con las cifras de ocupación por los suelos. Se aprecia una tenue dinamización de la obra pública de las Administraciones locales. El escaso dinamismo de las hipotecas parece haber
tocado fondo.
Sociedades y tráfico mercantil
Suave recuperación de la actividad empresarial y cambio de tendencia respecto a un 2013 desastroso. Se
refuerzan las expectativas de una mayor inversión en 2015. El volumen de tráfico mercantil (efectos de cartera y presentados al cobro) muestra una clara recuperación de la actividad y también una mayor confianza
de los empresarios en la situación económica.
Turismo
Se consolida como un motor clave de la economía provincial, generador de empleo en el sector servicios.
Muy buenos resultados en 2014, excepcionales en el caso de los cámpings. El presente ejercicio se presenta
cargado de incertidumbre por la situación de Rusia y la devaluación del rublo, aunque los operadores confían
en los mercados tradicionales (Francia, Reino Unido, Países Bajos…) para salvar la temporada.
El endeudamiento, el
dèficit público, los
costes energéticos y la
elevada fiscalidad,
los lastres
Persisten además otros riesgos como el estancamiento de
las economías de los países
centrales de la Unión Europea
(Alemania y Francia), y la debilidad de otros en vías de desarrollo. "Habrá que permanecer
atentos -advierten desde
CEPTA- a la evolución del escenario
político
('efecto
Podemos' y el escenario independentista catalán) pues aunque todavía no ha afectado a
los road shows de las grandes
multinacionales
españolas,
numerosos inversores y analistas están formulando cuestiones relativas a esta cuestión".
No se han analizado todavía en
profundidad los efectos de la
crisis rusa y la caída de los precios del petróleo.
"El escenario esbozado hace
creíble, al menos inicialmente,
las previsiones económicas
publicadas, tanto por el
Ministerio de Economía y
Competitividad como por otras
instituciones públicas y privadas", vaticinan, si bien "quedan
por impulsar otras reformas
estructurales de gran calado,
como la mejora del coste y la
eficiencia del sector público o
la vinculación entre empresa y
mundo educativo, a modo de
ejemplo". 
10
Gener 2015
ACTUALITAT
Turisme
BCN World sense Veremonte?
L'empresa promotora del complex no executa l'opció de compra dels terrenys
i la Generalitat els gestionarà provisionalment
REDACCIÓ / BARCELONA - SALOU
L'Institut Català del Sòl,
l'Incasol, gestionarà els terrenys
on està planificat el complex
d'oci i joc BCN World. El govern
català surt així al pas de la situació creada arran la negativa de
Veremonte, l'empresa fins ara
promotora del projecte, de no fer
efectiva la seva opció de compra
dels terrenys on s'ha de construir, que són propietat de
CaxaBank.
El termini va expirar sense
que Veremonte pagués els 380
milions
d'euros
que
CaixaBank havia establert com
a preu dels terrenys contigus a
Port Aventura, on l'empresa
que presideix el valencià
Enrique Bañuelos ha planificat BCN Word. El principal
motiu d'aquesta decisió és que
la Generalitat encara està confeccionant el Pla Director
El Govern català vol
garantir així que el
projecte avança i
vendre els terrenys
als operadors més
endavant
Urbanístic (PDU), que fixarà
les característiques del complex. Tot i així, l'empresa va
afirmar en un comunicat que
"segueix treballant en l'avança-
El Pla Director que
definirà el projecte
s’aprovarà incialment
a finals de mes i es
preveu que estigui
enllestit al juliol
El moment que escenifica l’acord entre la Generalitat i CaixaBank.
ment del projecte i la seva adequació a les noves circumstàncies que s'han anat produint
en els darrers mesos".
Veremonte recorda que el
PDU és "condició precedent"
per a l'inici de la construcció
del complex, tot i que els socis
implicats "seguiran treballant
en el disseny de cadascun dels
'resorts' integrats" durant el
període de definició del PDU.
Un cop es coneguin les condicions del pla, "les societats prequalificades"
(Melco,
Veremonte i Hard Rock) optaran a les llicències definitives
per executar el projecte.
Davant aquesta nova situació, la Generalitat va fer un pas
endavant i va signar un conveni amb l'entitat financera propietària per gestionar els
terrenys a través de l'Incasòl
fins que els adjudicataris de les
llicències de casino els com-
Els terrenys on es planifica BCN World.
prin. El Govern no assumirà
cap cost en aquesta operació.
La Generalitat ha pactat amb
CaixaBank una opció de compra per 18 mesos de les 150
hectàrees on es podran ubicar
els complexos turístics integrats. Amb aquest moviment,
la Generalitat pretén enviar un
missatge de tranquil·litat i
garantir que el projecte arribarà a bon port. El conseller
d'Economia de la Generalitat,
Andreu Mas-Colell, va assegurar que "tot segueix endavant".
Mentrestant, el Consorci del
Centre Recreatiu i Turístic
continua treballant en la
Més de 1.400 assistents als cursos de formació de la
Cambra de Reus durant el 2014
El curs de 'Líders d'alt rendiment', una de les novetats de l'any, es repetirà aquest 2015
REDACCIÓ / REUS
El departament de formació
de la Cambra de Comerç de
Reus va tancar l'exercici 2014
amb més de 1.400 alumnes
registrats que van participar
d'algunes de les activitats organitzades durant tot aquest any.
En total des del departament,
amb la col·laboració del Grup
CIEF, s'han programat 150
cursos (50 presencials i 100 online), i una trentena de jornades i conferències puntuals de
caire divers. Al marge d'altres
activitats tradicionals -com les
vinculades al Màster de
Fiscalitat, al curs d'anglès
empresarial Business English o
al
Curs
Superior
de
Comptabilitat, Economia i
Finances- la programació de
2014 s'ha vist enriquida amb la
primera edició del Curs per a
Líders d'Alt Rendiment, una
proposta sorgida a partir de les
aportacions de les empreses al
RADAR CAMBRA. Una oferta
especialment adreçada als
comandaments intermedis de
les diverses organitzacions.
Precisament, la bona accepta-
La Cambra posa
l’accent en
les demandes i
necessitats formatives
de les empreses
redacció del PDU, que està
previst que s'aprovi inicialment a finals de gener i de
manera definitiva el mes de
juliol. El director d'Incasol,
Damià Calvet, va assegurar després d'una de les reunions del
CRT que "el projecte no ha
variat i això demostra que no
estava fet a mida de
Veremonte ni de BCN World",
ha insistit. El director de
l'Incasòl va subratllar també
que la feina del Govern continua "amb normalitat, amb el
calendari previst i en concerta-
ció d'aquesta primera edició
ha decidit a la Cambra i al
Grup CIEF a obrir la inscripció
a una segona convocatòria que
es realitzarà durant el primer
trimestre de l'any vinent.
En la mateixa línia per
aquest 2015 la programació de
la Cambra ofereix nombroses
propostes per complementar
la formació dels professionals
de les empreses de manera
més específica i actualitzada.
En aquest sentit el president
de la Cambra, Isaac Sanromà,
ció amb el territori".
Damià Calvet va apuntar que
el Govern, després de passar a
gestionar els terrenys, centra la
definició del planejament
urbanístic en la peça de sòl d'unes 101 hectàrees- on està
prevista la ubicació dels complexos turístics, amb prop
d'1,5 milions de metres quadrats de sostre. La resta de
l'àmbit del CRT, fora de la
zona dels complexos, mantindrà el planejament vigent,
la qual cosa inclou els 2.500
habitatges que contempla el
pla aprovat l'any 2006. Tot
això, ha insistit Calvet, sense
oblidar les necessitats de futur
del principal operador del
CRT
en
l'actualitat,
PortAventura. 
ha volgut destacar que per elaborar el calendari es tenen en
compte "les demandes de les
empreses i també les novetats
en el camp legislatiu vinculades a l'activitat laboral i
empresarial. Volem ajustar-nos
de manera específica a totes
les realitats i per això mirem
de ser molt resolutius a l'hora
d'adaptar-nos a les seves necessitats". Sanromà també s'ha
felicitat per les bones xifres de
participació a les activitats formatives el que demostra que
les empreses "són conscients
de la importància de continuar apostant pel reciclatge
continu dels seus treballadors
conscients que aquesta és la
millor garantia per ser encara
més competitius". 
2015 Gener
11
ACTUALITAT
Esdeveniments empresarials
La gamificació i les plataformes de venda
multicanal, principals eixos del FIBO 2015
La fira de botigues 'on-line' se celebrarà a firaReus el 4 de febrer
REDACCIÓ / REUS
El saló FIBO tornarà un any
més a posar sobre la taula les
principals tendències del
comerç 'on-line
e'. En aquest
cas, el protagonisme se l'enduran la gamificació, que se
centra en els aspectes lúdiccs i
d'atractiu dels espais de
venda virtuals, i les plataformes multicanal. El saló de
celebrarà el 4 de febrer a les
instal·lacions de firaReus, al
Tecnoparc.
La gamificació i les plataformes de venda multicanal
seran els principals eixos de la
nova edició del FIBO, la fira
de Comerç On-line de Reus,
prevista pel proper 4 de
febrer. Com és habitual, el
saló que enguany arriba a la
seva tercera edició, tindrà una
durada d'un dia i estarà dividit
Un moment de l’edició de l’any passat.
en dues parts. A primera hora
del matí i fins al migdia, els
assistents podran assistir a les
diferents xerrades i ponències
programades mentre que la
tarda estarà més dirgida a dur
a terme diferents sessions de
treball i tallers. Tot i que encara s'està acabant de tancar el
programa, Xavier Mas (soci i
director a Xmas Estrategia);
Albert Abelló (director d'operacions i Game Designer a
Ilustrum Multimedia) i Daniel
Olivares
(CEO
de
Studiogenesis) ja han confirmat la seva participació.
El FIBO, la fira de Comerç
On-line, és una trobada i networking que té l'objectiu de
donar a conèixer les estratègies de posicionament de
marca a través d'Internet, les
fórmules per millorar la imatge de l'empresa utilitzant les
xarxes socials i també explicar
les oportunitats de negoci i
promoció que ofereix la
xarxa, més enllà del que és la
venda On-line.
El saló compta amb un programa formatiu amb ponències i tallers a través dels quals
es pretén donar a conèixer i
posar en pràctica les eines vinculades a l'e-commerce. A
més, l'espai de networking
permet a empresaris i emprenedors intercanviar la seva
expeirència i coneixements en
la utilització d'Internet per
millorar les seves vendes.
Finalment, el sorteig de la
programació d'una botiga online i un portàtil, programat
per a les 18h, tancaran l'edició
d'enguany. Q
Gener 2015
12
ACTUALITAT
Internacionalització
Olis Vidoria creix un 20%
venent a Taiwan i la Xina
La companyia reusenca ha ampliat la capacitat de la planta envasadora fruit
d'un acord amb el gegant de la distribució Taisun Group
ORIOL MARGALEF / REUS
L'empresa
reusenca
Olis
Vidoria, que produeix però
sobretot compra, envasa i
exporta oli d'oliva cattalà i
espanyol a tot el món, ha firmat
un acord de col·laboració amb
el gegant taiwanès de la distriibució Taisun Group, que li permetrà créixer un 20% de les
vendes només aquest 2015.
Amb unes ven
ndes d'uns 9
milions d'euros anuals, aquesta
firma familiar ha invertit
400.000 euros en ampliar la
planta d'envasar per poder subministrar més oli d'oliva -principalment d'origen català, arbequin
na verge extra- fruit de l'acord amb aquesta empresa.
Taisun Group, amb seu a
Taipei, és un dels distribuïdors
de productes alimentaris més
importants de Taiwan, i la seva
xarxa s'estén a altres països,
principalment a la Xina.
Compta amb més d'un miler de
treballadors i una facturació
anual de 2.500 milions d'euros.
Vidoria i Taisun col·laboren
comercialment des de fa anys,
però ara han fet un pas més i
han establert un contracte d'exclusivitat. Taisun només comprarà oli d'oliva a Vidoria, i per
això, la firma reusenca ha
modernitzat i doblat la capacitat de la planta d'envasament.
De les noves instal·lacions de
Presentació en societat de l’acord amb Taisun Group.
Vidoria sortiran enguany
500.000 ampolles d'oli amb la
marca del distribuïdor -en xinès
"Good Oil"-, valorades en uns
dos milions d'euros, que si es
compleixen les expectatives
podrien arribar a ser un milió
d'ampolles en uns anys.
"Nosaltres ja venem a la Xina.
Ara ho farem també a través de
Taisun. Els taiwanesos són marquistes, ja fa temps que aprecien productes com el pernil o
l'oli, que identifiquen la dieta
mediterrània, i cada cop ho fan
més els xinesos, un mercat
enorme. Malgrat la competència, les perspectives de creixement en aquest país són molt
bones. Tenim un bon producte,
qualitat, i els costos de producció a ratlla", explica el president
de Vidoria, Víctor Alabart.
Les dues empreses van sege-
Detall de l’oli que es distribuirà a la Xina.
llar públicament l'acord fa unes
setmanes amb un acte institucional a Reus. Kenneth Yeh-Lin
Chan, president del gegant taiwanès, va visitar el seu proveïdor català i va deixar clara l'aposta de "confiança" que ha fet
la seva empresa cap a Vidoria. A
l'acte també hi van assistir l'alcalde de Reus, Carles Pellicer,
el
director
general
d'Alimentació, Qualitat i
Indústries Agroalimentàries de
la Generalitat, Domènec Vila.
Cada ampolla d'oli que surt
de les instal·lacions de Vidoria
passa un estricte control de qualitat i es garanteix la seva traçabilitat, requisits que es fan encara més indispensables en un
mercat, Taiwan, que ha viscut
diversos escàndols alimentaries
els últims anys per l'ús d'additius prohibits, i en què grans
empreses com Taisun, s'han
situat al centre de la polèmica.
Vidoria ven a Taisun cada
ampolla d'oli de litre entre 3,5
euros i 4 euros, si bé als supermercats taiwanesos i xinesos el
preu acaba sent molt superior.
La raó no són els costos de
transport, sinó els marges que
apliquen els distribuïdors i
cadenes d'alimentació asiàtiques, com el Seven Eleven.
"L'oli d'oliva verge extra no és
allà un producte de consum
necessari, com ho és aquí, i
molts establiments el posicionen com un producte gourmet,
o beneficiós per la salut, en una
franja de preu al públic més elevat que a Catalunya", explica
Alabart.
Empresa creada el 1990,
Vidoria exporta el 100% de la
seva producció. A més de la
Xina i Taiwan, on té la seva pròpia sucursal, l'empresa ven a
una cinquantena de països,
entre altres a Alemanya,
Colòmbia i els Estats Units i
Itàlia. "Hem aconseguit abaixar
la quantitat de producte que
venem a granel, abans molt
important, fins a un 20 o un
30% del total. Els compradors
són envasadors italians amb qui
mantenim una molt bona relació, però l'oli que els venem a
més baix preu ens acaba fent la
competència en altres països",
explica Alabart.
Degut a la demanda del mercat asiàtic, Vidoria també ha
entrat al negoci d'oli de pinyol
de raïm i té previst convertir-se
en una dels més importants
exportadors espanyols d'aquest
producte. Q
Es presenta la nova Associació de Comerciants
i Empresaris de La Selva del Camp
REDACCIÓ / LA SELVA DEL CAMP
El president de la Diputació
de Tarragona, Josep Poblet, va
presidir l'acte de presentació
de la nova Associació de
Comerciants i Empresaris de
La Selva del Camp. Poblet va
destacar "la iniciativa i capacitat constructiva" de la Selva del
Camp, durant l'acte de presentació de l'Associació de
Comerciants i Empresaris del
municipi. Josep Poblet ha valorat molt positivament la creació d'aquesta nova entitat per
tal de cohesionar les iniciatives
empresarials, crear llocs de treball i generar riquesa al conjunt del municipi. "Emprendre
és vèncer", ha indicat. En el
mateix sentit, Poblet ha refermat el suport de la Diputació
al món de l'empresa, a través
d'iniciatives com els premis
Emprèn, la millora de les
comunicacions mitjançant el
condicionament de la xarxa
viària de la Diputació, o el
suport constant als ajuntaments per tal que puguin
emprendre serveis i iniciatives
de progrés econòmic.
La presentació, que va congregar nombroses persones a
la sala d'actes del Castell de la
Selva del Camp, es va iniciar
amb les paraules del president
de l'Associació de Comerciants
i Empresaris, Joan Guerrero,
que va destacar la importància
d'aquesta entitat per unir
esforços en matèria econòmica. En el mateix sentit, l'alcalde de la localitat, Josep M. Puig
Tàrrech, va assenyalar que l'associació reforçarà el teixit
econòmic de la Selva i permetrà canalitzar "la gran
empenta i esperit de treball
dels selvatans i selvatanes".
Una empenta que, segons va
afegir, ja es va posar de manifest a l'Edat Mitjana, quan la
Selva es va establir com a capital de la Comuna del Camp,
nascuda per defensar els interessos col·lectius dels pobles
sotmesos a la senyoria de l'arquebisbe o del seu capítol cate-
Un moment de la presentació.
dralici.
L'acte de presentació pública de l'associació empresarial
va comptar amb la participació
de membres de la Corporació
municipal, comerciants i
empresaris de la localitat, alcaldes de poblacions veïnes i
representants d'entitats i institucions de foment empresa-
rial, entre els quals la directora
dels
Serveis
Territorials
d'Empresa i Ocupació de la
Generalitat, Carme Mansilla; el
president de la Cambra de
Comerç, Indústria i Navegació
de Reus, Isaac Sanromà, o el
director de la Confederació
Empresarial de la Província de
Tarragona, Xavier Borrell. Q
2015 Gener
13
ACTUALITAT
Responsabilitat Social
Repsol i el Consell Social
de la URV lliuren beques a 19 estudiants
L'objectiu és facilitar la incorporació d'alumnes de secundària a la URV que per diferents motius no poden accedir a la universitat
REDACCIÓ / TARRAGONA
Fundación Repsol i el Consell Social
de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona van lliurar les beques
convocades per les dues entitats a
19 joves estudiants per al curs
2014-2015. L'acte de lliurament va
tenir lloc al Paranimf de la URV i el
van presidir César Gallo, vicepresident de Fundació Repsol; Josep
Anton Ferré, Rector de la URV i Joan
Enric Carreres, vicepresident del
Consell Social de la URV.
Aquest programa de beques
té per objecte facilitar l'accés i
la permanència en els estudis
universitaris a aquells alumnes
d'educació secundària, que
tenint un bon expedient
acadèmic i motivació per
emprendre aquests estudis, es
troben amb dificultats econòmiques, socials o personals
Un moment de la presentació i la foto de família amb els beneficiaris de les beques.
que ho dificultin. Cada any
s'adjudiquen 5 noves beques,
dotades amb 5.000 euros
cadascuna, i es renoven pel
mateix import les existents,
d'acord amb les bases de la
convocatòria de les mateixes.
El pressupost total d'aquesta
edició ascendeix a 95.000
euros. 
Manel Albiac, degà del Col·legi d’Advocats, amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
Tarragona crea un servei municipal de
mediació per als conflictes hipotecaris
REDACCIÓ / TARRAGONA
L'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros, i el
degà del Col·legi d'Advocats,
Manel Albiac, van signar signat
un conveni de col·laboració
per crear un servei municipal
d'intermediació sobre el deute
hipotecari d'habitatges a
Tarragona. El servei, que serà
gratuït, tindrà funcions d'intermediació i assessorament
entre particulars i entitats
financeres. Anirà adreçat a persones i famílies que tenen dificultats per fer front als pagaments dels préstecs hipotecaris
d'habitatges i per aquest motiu
poden perdre el seu domicili
habitual. El servei facilitarà la
comunicació entre les dues
parts, per trobar una solució
abans de la interposició d'una
El servei serà possible
gràcies a un conveni
entre l'Ajuntament i el
Col·legi d'Advocats
de Tarragona
demanda d'execució hipotecària o en el transcurs del procediment.
El conveni
recull que
l'Ajuntament gestionarà aquest
servei mitjançant els serveis
socials municipals que facilitaran a la persona que ho demani tota la informació i li recolliran la documentació per fer
un expedient, el qual trametran al Col·legi d'Advocats perquè un lletrat cerqui una solució entre el deutor i l'entitat
bancària, que permeti a l'usuari mantenir el seu habitatge
i evitar una execució hipotecària. 
Gener 2015
14
OPINIÓ
L’anàlisi
2014, un canvi
en la dinàmica de
creació d'ocupació
En relació a l'ocupació, 2014
presenta una dinàmica diferent
a la dels darrers anys: es
redueix l'attur, augmenten els
afiliats a la Seguretat Social.
Després de tants anys de destrucció de treball aquesta ha de
ser una bona senyal. No obstant això, l'evolució no es tant
bona com molts voldríem.
D'altra banda, tot i que el
2015 la recuperació s'hauria
d'anar consolidant, es plantegen grans incerteses econòmiques i polítiques.
Atur
Per al conjunt de l'estat, cal
destacar el canvi de tendència
que s'ha produït al 2014.
D'aquesta manera l'atur s'ha
reduït en 253.627 persones
durant el 2014, fet que suposa
un 5,39% menys. La xifra d'aturats a final d'any es va situar
en 4.447.711.
Concretament, al mes de
desembre l'atur ha baixat en
107.570 aturats en relació a
novembre.
Aquesta reducció també
s'ha vist a Catalunya on la
variació interanual ha estat
de 48.924 persones menys (7,83%). Al mes de desembre la dada també ha estat
positiva, amb una reducció
de 5.699 persones registrades.
A Tarragona el 2014 també
tanca amb menys aturats, un
total de 68.821, 3.225 menys
que a final de 2013, és a dir
un 4,48%.
Tanmateix, les dades de
Desembre no són tant bones
com en el conjunt de
Catalunya, ja que hi ha 494
persones més registrades que
al mes de Novembre (és la
única demarcació on creix l'atur).
L'economia
tarragonina
presenta una estacionalitat
produïda pel turisme, i la gràfica d'evolució mensual de l'atur mostra aquesta estacionalitat i com hom pot comprovar entre el mínim d'atur al
mes d'agost i el màxim al més
de febrer d'aturats hi ha gairebé onze mil persones
(10.966), és a dir el 14,65%
dels aturats en els màxims
anuals.
Com es veu a la gràfica,
Tarragona torna a mostrar un
diferencial respecte el con-
junt de Catalunya per al global de 2014. La reducció a
Catalunya és de 7,83%, mentre que a la demarcació és de
4,48%. Barcelona és la província catalana on més disminueix l'atur.
La gràfica també posa en
evidència que per segon any
consecutiu i amb una mica
més de força que al 2013 l'atur es redueix, també a la província.
Amb aquest ritme de creació d'ocupació caldran molts
anys per situar-nos en xifres
similars a les d'abans de la
crisi, o almenys en xifres
acceptables per poder-les gestionar a nivell macroeconòmic.
A Tarragona hi havia 29 mil
aturats al Desembre de 2007,
abans de la crisi i es va arribar
fins a 75 mil a Desembre de
2012, es continua per tant
molt a prop dels valors
màxim. Amb el ritme de
reducció de l'atur actual, caldrien més de 15 anys per
recuperar la situació de 2007.
Afiliació a la Seguretat
Social
L'afiliació a la Seguretat
Social també mostra una dinàmica positiva ja que al
Desembre s'ha situat en 16
milions 775 mil persones(16.775.214). Hi ha hagut
un increment respecte desembre de 2013 de més de 400 mil
persones (417.574), un 2,55%
més. Increment que s'ha concentrat en el regim general i
en el d'autònoms.
Aquesta dada canvia totalment la tendència dels últims
7 anys.
A Catalunya l'afiliació a la
Seguretat Social també millora i ho fa en 8.387 persones,
acumulant durant tot el 2014
un creixement de 83.744 persones que suposa un 2,91%
punts més.
Tal com passa amb l'atur,
tot i que per al conjunt de
2014 presenta una dada positiva per Tarragona (+ 7.113
afiliats), no és així pel mes de
Desembre: hi ha 918 afiliats
menys.
Observant el conjunt de
l'estat a nivell provincial es
conclou que hi ha força
diferències i que hi ha una
sèrie de províncies que presenten un dinamisme més ele-
vat. Amb major dinamisme hi
trobem les províncies costeres
del sud, llevant, totes amb
important pes del turisme.
Mentre que entre les que
presenten un menor creixement hi trobem províncies
d'interior i més rural i menys
turístiques.
En canvi Tarragona, que
presenta un important pes del
Turisme i també de la indústria, està lluny de les províncies de més creixement en afiliació.
Previsions
Les previsions dels governs i
dels centres d'estudis independents indiquen per al
2015 un creixement de l'economia, un creixement que
pot ser superior al del 2014
però que no presentarà una
gran fortalesa. I aquest creixement d'alguna manera tindrà
repercussió en el mercat de
treball. Segons el centre d'estudis del BBVA Espanya
durant el 2015 podria crear
llocs de treball amb un ritme
molt superior al 2014.
Sembla ser que no es podrà
confiar en el motor de les economies centrals de l'Euro i
precisament aquesta és una
de les amenaces més importants de la recuperació espanyola.
La situació actual de debilitat de l'euro i del preu del
petroli afavoreix la competitivitat i per tant a la exportacions espanyoles. No obstant,
quan aquests factors juntament amb la caiguda del
ruble tindran un greu impacte en l'economia russa i en la
seva capacitat de compra i per
tant s'espera un efecte negatiu molt important en el turisme rus a casa nostra i, per
tant, en tota l'activitat comercial i turística.
La recuperació econòmica
mundial i també local tot i la
seva debilitat presenta els
principals riscos i amenaces
derivats de la situació política:
a Ucraïna, a l'Orient Mitjà o
pròpiament a la situació política al conjunt de l'estat i a
Catalunya. Les inversions
tenen molta aversió a la inestabilitat política i els escenaris
que marquen les enquestes
polítiques a Espanya així com
el procés sobiranista que es
viu a Catalunya. Q
2015 Gener
15
PORT
Tràfics
El Port de Tarragona creix un 11% fins novembre
Les 29 milions de tones de mercaderies mogudes en els primers onze mesos
confirmen la recuperació de tràfics després d'un 2013 atípic
REDACCIÓ / TARRAGONA
En espera de tancar les xifres
globals de 2014, el Port de
Tarragona ja pot presumir d'haver recup
perat el ritme dels
últims anys, després que el mal
any 2013 d'alguns dels seus
tràfics tradicionals provoqués
una davallada de tràfics superior al 15%. Tot fa preveure que
el Port superarà els 30 miilions
de tones i se situarà en la mitjana dels últims anys.
El tràfic acumulat durant els 11
primers mesos de l'any ha estat de
28,9 milions de tones; és a dir, un
11% més que en el mateix període
de l'any anterior. El creixement és
significatiu en tots els grans grups
de mercaderies: líquids a doll
(+4,5%), sòlids a lloure (+30,9%) i
càrrega general (+4,2%), la qual
cosa posa de manifest que la infraestructura portuària esdevé una
important plataforma logística per
a les exportacions i importacions
de les empreses del territori i del
seu hinterland (àrea d'influència).
El transport de contenidors és un
dels tràfics estratègics del Port de
Tarragona i fins novembre el
moviment de TEU ha augmentat
un 3,4%, fins els 140.568 TEU.
Aquest creixement ha estat motivat per l'impuls de l'exportació de
contenidors des del Port de
Tarragona a destinacions internacionals (+27%) i d'importació
(+34%). Els principals països de
destinació de contenidors procedents del Port de Tarragona són
Israel, Nigèria, Ghana, Guinea
Equatorial i Costa Rica.
Els productes energètics, un dels
principals tràfics tradicionals de la
infraestructura portuària, manté el
Els contenidors, baròmetre de diversificació de tràfics al Port de Tarragona.
seu creixement a l'alça. Fins el mes
de novembre, les terminals portuàries han manipulat més de
19,86 milions de tones de productes energètics, un 9,2% més que en
el mateix període de l'any anterior.
Destaca el bon comportament del
gas-oil (+160,6%), el carbó
(+66,2%) i els biocombustibles
(+152,1%). Pel que fa al moviment
de productes químics, de gener a
novembre el Port de Tarragona ha
mogut més de 2 milions de tones,
xifra que suposa un increment del
8,1% respecte gener-novembre
del 2013. L'augment també és significatiu en productes siderometal·lúrgics (+23,6%) i en adobs
(+20,4%).
El Port de Tarragona és el primer port de l'Estat pel que fa al tràfic de productes agroalimentaris.
Fins el mes de novembre el Port ha
manipulat 4,45 milions de tones
d'agroalimentari, xifra que representa un creixement 28,9% respecte el mateix període de l'any
anterior. Aquest dinamisme de
creixement del tràfic portuari es
reflexa especialment en els cereals
i les seves farines, fins novembre la
infraestructura portuària ha
mogut 2,7 milions de tones
(+42,8%).
L'increment de les mercaderies
carregades al Port de Tarragona,
amb destinació la resta de l'Estat o
destinacions internacionals, reafirma el paper de la infraestructura
portuària tarragonina com a plataforma logística que facilita les
exportacions i la internacionalitza-
ció de les empreses del territori i
de la seva àrea d'influència. Fins
novembre, la infraestructura portuària tarragonina ha vehiculat
més de 7 milions de tones de mercaderies amb destinacions internacionals, o la resta de l'Estat. El mes
de novembre és un reflex de la
tònica de creixement dels tràfics al
Port de Tarragona al llarg del
2014, i en especial d'aquest últim
semestre. Aquestes xifres indiquen
que la infraestructura portuària de
Tarragona treballa en al bona
direcció i fa palès que manté el seu
protagonisme en el conjunt dels
ports espanyols.
El Port de Tarragona ha mogut
un total de 2,8 milions de tones de
mercaderies durant el mes de
novembre, un 5,6 % més que el
mateix mes de l'any anterior. El
creixement més significatiu en termes percentuals s'ha produït en
els sòlids a lloure superant el milió
de tones (+10,7%), i en especial en
els cereals, pinsos i farines (+9,7%)
amb un moviment de 518.532
tones durant el novembre, i el
carbó (+12,4%). Així mateix,
durant aquest mes també s'ha
incrementat el moviment de càrrega general (+3,9%). Q
Primer gran petrolier al nou Moll de la Química
El vaixell,Torm Valborg, petrolier de
100.000 tones de capacitat, construït l'any
2003, va realitzar el passat desembre la seva
primera aturada a la terminal d'Euroenergo
del moll de la Química del Port de
Tarragona. El director de Desenvolupament
Corporatiu del Port de Tarragona, Joan
Basora, va entregar una mètopa al capità del
Torn Valborg, Wilfredo Jr. Latonio Ferme,
en un acte que va comptar també amb la
presència
del
director
general
d'Euroenergo, Igor Mozgovoy, entre d'altres
personalintats. El Torm Valborg pertany a la
naviliera TORM, de Dinamarca, una de les
més importants a l'àmbit internacional, va
atracar al Port de Tarragona per carregar
52.000 tones de nafta de Repsol, per dirigirse després a Singapur. Aquest vaixell tanc té
una eslora de 243,85 metres, una mànega de
42 metres i un calat de 12 metres. Ha estat
estibat per Euroenergo i consignat per
Transmar. Q
El Port rep un premi internacional a la
seguretat de les seves instal·lacions
REDACCIÓ / MADRID
El Port de Tarragona va el reconeixement al millor sistema de
seguretat, en el marc de la XXVII
Edició
dels
Trofeus
Internacionals de la Seguretat
que organitza la revista
Seguritecnia, en un acte en el que
van assistir més de 400 professionals de la seguretat pública i privada d'arreu de l'Estat. En el seu
discurs, el president del Port,
Josep Andreu, va agrair aquesta
distinció i va volgut posar en valor
la tasca en matèria de seguretat
que
està
desenvolupant
l'Autoritat
Portuària
de
Tarragona. "Entenem la seguretat
com una responsabilitat transversal en la que la seguretat física i la
seguretat informàtica treballen
paral·lelament amb un objectiu
comú", va exposar Andreu. El
president del Port va afegir que
"l'Autoritat
Portuària
de
Tarragona creu en la importància
de la seguretat com un dels seus
actius organitzatius, i també especialment en oferir seguretat als
seus clients en benefici de l'activitat portuària".
El doble objectiu del Port de
Tarragona en matèria de seguretat és, per una banda, oferir alts
nivells de satisfacció als clients; i
d'altra banda, consolidar la prevenció i la seguretat com a valors
organitzatius. El Port de
Tarragona ha estat reconegut per
la seva estratègia integral en matèria de seguretat, amb una especial
menció a la implantació d'un
Sistema
Avançat
de
Comandament i Control (SAMCAPT) d'última generació que permet gestionar de forma integral
tots els recursos destinats a la pre-
Josep Andreu, amb els premiats per Seguritecnia.
venció i a la seguretat que puguin
intervenir en els processos de gestió, especialment en casos d'alarma, com és la Policia Portuària o
altres cossos de seguretat. En el
marc de prevenció de riscos, el
Port de Tarragona també ha integrat la ciberseguretat en tots els
processos com una característica
més del sistema. Q
Gener 2015
16
EMPRESES
Emprenedors
Cosmètics casolans
Fitomims comercialitza un kit per auto fabricar-se cremes a
partir d'ingredients 100% naturals
DANI REVENGA / HORTA DE S.J.
Un kit per a la fabricació casolana de cremes cosmètiques
ecològiques. Aquest és l'innovador pro
oducte que comercialitza Fitomims, una empresa
d'Horta de Sant Joan (Terra
Alta) que acaba de rebre
e el
segon premi dels guardons
Biocultura - Incubaeco, un certamen d'àmbit estatal que reconeix i promociona empreses
amb alt potencial de creació de
valor ambiental i social.
El seu producte explota la
moda del 'do it yourself', un
corrent social en expansió que
consisteix en auto fabricar-se els
bens de consum. El 'do it yourself' permet garantir la qualitat
del producte perquè és el mateix
usuari final qui vetlla pel procés
de fabricació. A més, es redueixen costos i l'elaboració es converteix en un hobby pels seus
adeptes. Dins d'aquesta tendència, Fitomims és, des de fa una
mica menys d'un any, pioner en
l'àmbit dels cosmètics. Al darrere
d'aquest projecte empresarial hi
ha la Marta Martínez, biòloga
especialitzada en botànica, i la
seva parella, el Xavi Prera, que
s'encarrega de la comunicació i
les relacions públiques. La Marta
explica que "la idea se'm va acudir fent un curs de botànica natural, on vaig descobrir que fer
aquestes cremes és molt senzill i
ràpid, a l'abast de qualsevol persona que s'hi vulgui posar". Una
Marta Martínez és l’emprenedora que impulsa Fitomims.
El kit de Fitomims, amb tot el que es necessita per fabricar cosmètics naturals.
revelació que la Marta i el Xavi
han sabut convertir en empresa,
gràcies a la creixent acceptació
de productes com el seu.
Fitomims permet auto fabricarse a casa els cosmètics a partir
d'ingredients 100% naturals i
vegetals. Els cosmètics que es
poden elaborar amb el kit de
Fitomim són eminentment medicinals: cremes hidratants, cicatritzants, antisèptiques, desinfectants, per curar cremades... tot i
que també es poden fabricar
cosmètics per al maquillatge. El
kit conté les plantes a partir de les
quals es creen els cosmètics, totes
autòctones i de proximitat, les
instruccions i tots els estris que es
necessiten per fabricar-los. A partir d'aquí, i després d'aquesta
inversió inicial, l'usuari que vul-
El producte va rebre
el segon premi a
Biocultura Incubaeco,
un certamen estatal
de projectes amb
valors ambientals
gui repetir només caldrà que
reposi la matèria prima, abaratint
encara més la fabricació i amortitzant la primera compra.
Tot plegat desemboca en un
procés que assoleix l'ideal de la
transparència ja que, a diferència
del que passa quan s'adquireix
un producte industrial, és l'usuari
qui sap exactament que conté
allò que ell mateix ha fet. I això
en un sector com el cosmètic, en
el que sovint planen ombres
inquietants sobre el contingut
dels seus productes. La Marta
destaca un altre al·licient troncal:
"Quan l'usuari aprèn a fabricar-se
els seus propis cosmètics, li estàs
donant una vivència, una emoció, una satisfacció d'haver aprés
alguna cosa útil i també una
manera positiva d'entretenir-se".
També és important el factor
econòmic. "Les cremes 'bio' amb
components naturals són molt
cares", diu la Marta, que reconeix
que, amb la crisi, aquest també ha
estat un factor de desenvolupament de productes 'low cost' com
el seu.
El target de Fitomims són els
amants del 'slow life', una filosofia
de vida que busca solucions alternatives als hàbits consumistes de
les societats avançades. Per això,
"el nostre client natural es troba a
les ciutats, que és on hi ha més
partidaris d'aquest corrent ideològic". Fitomims està consolidant-se ara per ara al mercat
català, especialment a Barcelona i
a ciutats com Tarragona, Girona
o Lleida, sempre en botigues
especialitzades de productes
naturals, comerç just o fins i tot
alguna específica de productes
'do it yourself. La Marta té clar
que "el nostre producte té a
veure amb uns valors de vida i per
això és important que la seva
venda es faci a aquests llocs, que
és on van les persones que comparteixen aquests valors".
Com a empresa 'slow', no
tenen pressa per créixer, però a
curt termini iniciaran la seva
expansió a la resta de l'Estat. I
tampoc descarten la internacionalització a altres països europeus. Uns passos endavant en els
que serà important una de les
recompenses que van obtenir
amb el premi Biocultura Incubaeco: participar en una
acceleradora empresarial que els
donarà noves claus de creixement. Serà en diverses sessions a
Madrid durant l'any que ve, una
experiència de la que la Marta
espera aprendre "moltes coses
per continuar creixent com a
empresa, tot i que ho farem al
nostre ritme, pas a pas". Q
El laboratori portàtil
Neix Proteus Diagnòstics Sl, spin-off de la URV en aliança amb
ICREA, que desenvolupa dispositius de diagnòstic
de baix cost, ràpids i fiables
REDACCIÓ / TARRAGONA
Proteus Diagnostics, SL, l'spin-off
de la URV en aliança amb ICREA,
es va constituir el passat 22 de
desembre
al
Centre
de
Transferència de Tecnologia i
Innovació (CTTi) de la Fundació
URV (FURV). Aquesta empresa de
base tecnològica desenvolupa
eines de diagnòstic genètic ràpid, i
els seus primers projectes són un
dispositiu de baix cost que permet
quantificar la progesterona i han
desenvolupat una plataforma multieléctrode per fer prototipatges de
recerca. En una primera etapa, es
dedicarà al desenvolupament i
comercialització d'eines de
diagnòstic per a aplicacions veterinàries i en una segona, al desenvolupament d'eines de diagnòstic
genètic en humans.
Proteus Diagnostics, SL, és una
iniciativa del centre d'innovació
Advanced Technology Innovation
Center ATIC i del grup de recerca
de la Interfície Físico / Biològica
INTERFIBIO del Departament
d'Enginyeria Química (DEQ) de la
Universitat Rovira i Virgili (URV).
Aquesta spin-of ja ha obtingut
resultats de coneixement científic,
que han permès el desenvolupament de dispositius multielèctrodes de baix cost que permeten,
entre d'altres aplicacions, l'amplificació isoterma d'ADN en un xip i la
seva posterior detecció de manera
ràpida i senzilla. La concessió de l'ajut per a la valorització del coneixement de la URV, que van rebre el
2013, ha permès avançar en la fase
de
prototipatge.
Proteus
Diaganostics, SL tindrà com a activitat, en una primera etapa, el
desenvolupament i comercialització d'eines de diagnòstic per a aplicacions veterinàries i, en una segona, el desenvolupament d'eines de
diagnòstic genètic en humans.
L'equip emprenedor està format
per Ciara O'Sullivan, professora
d'investigació de la Institució
Reunió de treball del projecte Proteus, amb el rector de la URV.
Catalana de Recerca i Estudis
Avançats (ICREA), Ioanis Katakis,
professor investigador de la URV,
Ángel González, investigador de la
URV, i Josep Lluís Acero, tècnic de
suport a la recerca de la URV.
ICREA és una institució impulsada per la Generalitat que col·labora amb les universitats i centres de
recerca de Catalunya, mitjanant
convenis estables en virtut dels
quals els professors/es d'investigació ICREA s'integren com a investi-
gadors principals en equips de
recerca d'aquestes universitats i
centres. Durant el procés de creació, Proteus Diagnostics, SL ha
comptat amb l'assessorament
d'URV Emprèn i de la Unitat de
Valorització de la URV (UV-URV)
tant pel que fa a la constitució de la
companyia com a la llicència del
know-how. El CTTi de la FURV és
la Unitat de Valorització de la
Rovira i Virgili gràcies al suport
d'ACCIÓ. Q
2015
Gener
17
RESPONSABILITAT SOCIAL
La Fundación PortAventura donará tres millones de euros al
Hospital Sant Joan de Déu para construir la nueva UCI pediátrica
Será una de las mejores de Europa, multiplicará por 4 su superficie actual y contará con habitaciones amplias
y adaptadas para que los padres puedan permanecer junto a sus hijos durante las 24 horas
La Fundación PortAventura
y el Hospital Sant Joan de
Déu han firmado un acuerdo por el que la entiidad
donará 3 millones de euros
para financiar la construcción de la nueva UCI pediátrica del cen
ntro hospitalario.
Las nuevas instalaciones,
cuya finalización está prevista en 2016, multiplicarán
n por
cuatro la superficie actual
destinada a los pacientes críticos. El acuerdo ha sido
rubricado esta mañana entre
Arturo Mas-Sardá, presidente de PortAventura, y Manel
del Castillo, Director gerrente
del Hospital Sant Joan de
Déu. Este proyecto se basa
en el modelo de la UCI del
Hospital de Bosston, considerado a nivel mundial como la
referencia en este tipo de
instalaciones.
La construcción de la nueva
Unidad se fundamenta en
tres objetivos fundamentales: mejorar la estancia de los
niños hospitalizados y de sus
familias, ampliar la dotación
tecnológica de la unidad al
máximo nivel y facilitar el
espacio de trabajo de los profesionales que desarrollan su
labor en el Hospital. Se trata
de la mayor inversión privada de la historia del hospital
para la realización de un
nuevo equipamiento.
El proyecto de colaboración
firmado hoy contempla además, la puesta en marcha de
actividades lúdicas y la incorporación de elementos de
decoración, gracias a los que
PortAventura podrá llevar la
magia de sus personajes a los
niños del hospital.
Arturo Mas-Sardá, presidente de PortAventura, se ha
mostrado satisfecho y entusiasmado con esta colaboración. "Estamos muy satisfechos de que el Hospital Sant
Joan de Déu nos haya dado
la oportunidad de colaborar
en un proyecto clave como la
UCI pediátrica.
PortAventura al igual que el
Hospital de Sant Joan de
Déu es un proyecto para
familias y niños de todo el
mundo, pero con un fuerte
arraigo local en Barcelona y
su área de influencia"
Imágenes virtuales de la futura UCI pediátrica.
Por su parte, Manel del
Castillo, director gerente del
Hospital Sant Joan de Déu,
ha comentado que "estamos
muy agradecidos por la colaboración de Port Aventura.
Es un ejemplo muy relevante
de como la sociedad civil nos
está ayudando a hacer de
este hospital, un centro
pediátrico de referencia a
nivel internacional".
La nueva UC
CI pediátrica
La nueva UCI pediátrica
pasará de los 381m2 disponibles ahora a los 1.440m2.
Gracias a ello, tanto pacientes, como familias y trabajadores contarán con un
ambiente hospitalario con
unas condiciones que situarán la unidad en la vanguardia mundial de la atención
infantil con una unidad referente en Europa.
Uno de los aspectos más
relevantes de la reforma será
la nueva configuración de
los espacios destinados a los
pacientes, que pasarán a ser
habitaciones individuales,
permitiendo que niños y
familias puedan disponer de
más privacidad. Los acompañantes dispondrán además
de un espacio de descanso y
nueva zona de aseo.
Por otro lado, el proyecto
contempla la instalación de
una dotación tecnológica de
última generación, que permitirá garantizar la mejor
atención a los pacientes.
Para atender todos los aspectos del cuidado hospitalario,
la nueva unidad no olvida
tampoco a los profesionales
que desarrollan su labor en
la UCI pediátrica del
Hospital. En este sentido, el
proyecto incluye unas nuevas
áreas de trabajo no asistencial.
Un entorno de calidad
Uno de los objetivos de la
Fundación PortAventura es
dotar a la nueva UCI pediátrica de un ambiente lo más
cálido y acogedor posible
para los niños allí hospitalizados. Es por ello que dentro
de esta colaboración entre
Firma del acuerdo entre la Fundación PortAventura y el Hospital Sant Joan de Déu.
ambas entidades se contempla que la magia de los personajes de PortAventura
tenga también presencia en
las instalaciones del complejo hospitalario. Además de la
instalación de muñecos y
motivos decorativos en el
recinto, la entrega de regalos
en fechas clave y la creación
de un parque infantil diseñado especialmente, los más
pequeños recibirán las visitas
periódicas de personajes tan
entrañables y conocidos
como Woody (El Pájaro
Loco), Epi o Blas. Todo ello
con el fin de que la estancia
en el hospital pueda ser más
agradable tanto para los
niños como para sus familias.
El Hospital Sant Joan de
Déu es uno de los principales referentes dentro y
fuera de Catalunya en
pediatría, obstetricia y ginecología, y en áreas de alta
especialización como las
neurociencias, la neonatología, la oncología o la cardiocirugía. El centro, que
pertenece a la Orden hospitalaria de San Juan de Dios,
atiende cada año más de
120.000 urgencias, 25.000
ingresos y 200.000 visitas,
combinando la última tecnología con una asistencia
personalizada basada en sus
valores de hospitalidad y
solidaridad. Q
Gener 2015
18
ESPECIAL VALLS
Promoció econòmica
Valls impulsa el seu comerç
obrint dissabtes a la tarda
Èxit de participació a la campanya 'Els dissabtes (no) fem festa'.
La iniciativa es repetirà aquest 2015 amb més comerços implicats
Els restauradors de Valls
i l'Alt Camp s'uneixen
per promocionar les
calçotades "autèntiques"
REDACCIÓ / VALLS
La campanya de dinamització comercial "Els dissabtes (no) fem festa", que
durant 5 dissabtes del 2014 va fomentar l'obertura de comerços els dissabtes a la tarda va ser un èxit de participació
ó. Des d'abril fins novembre, un
seguit d'activitats al carrer van estimular l'obertura dels comerçços dissabte a
la tarda a la capital de l'Alt Camp, per
reforçar la seva marca comercial.
L'Ajuntament i els comerciants ja treballen per repetir l'experiència aquest
any i tot fa preveure que se superaran
les xifres de comerços implicats.
El balanç de la campanya presenta
xifres molt positives amb una estimació de més de 2.500 participants
entre assistents als tallers creatius i als
espectacles al carrer. Només els
tallers creatius han comptabilitzat un
miler de participants. La campanya,
que va començar el 5 d'abril, ha
adoptat diferents formats en funció
del calendari festiu de la ciutat, coincidint a vegades amb altres esdeveniments -com la Mostra de Vins de la
DO de Tarragona al maig o el festival
de Teatre de Titelles Guant al
novembre- o omplint pel seu compte
els carrers amb espectacles i activitats
propis, com per exemple el 5 d'abril,
el 12 de juliol o el 13 de setembre. En
tots els casos, la participació dels
comerciants de Valls ha estat molt
positiva arribant a tenir edicions amb
95 establiments adherits que han
repartit més de 1800 regals, promocions i descomptes, si se sumen les
cinc convocatòries d'enguany. Es calcula que els establiments adherits
que habitualment no obrien un dissabte a la tarda representen un terç
del total.
Els tallers creatius han estat la vertadera ànima dels "Dissabtes (no)
La iniciativa busca reforçar la
capitalitat de Valls i el seu entorn en
aquesta tradició gastronòmica
REDACCIÓ / VALLS
Una de les activitats per dinamitzar l’activitat comercial els dissabtes a la tarda.
fem festa". Les 5 edicions d'aquest
format de dinamització comercial
han sumat 34 tallers pels quals han
passat 945 participants. Els establiments comercials han estat els impulsors i organitzadors d'aquest petits
espais creatius principalment orientats al públic familiar. Les manualitats
amb paper, fil o roba, els titelles de
l'ONG Humana i els jocs tradicionals
han estat els reis del carrer gairebé
tots els "Dissabtes (No) Fem Festa".
Paral·lelament, els espectacles
familiars programats també han
rebut una bona acollida per part del
públic familiar, tot i que amb una
certa irregularitat en funció de les
dates. En conjunt, el teatre i la música dels "Dissabtes..." han sumat uns
1.650 espectadors, tot i que cal senyalar que un miler es corresponen als
espectadors de "Valls Va de Moda", la
passarel·la de moda organitzada per
l'Associació de Comerciants del
Carrer de la Cort que tancava la 2a
edició. La resta d'espectacles, nou en
total, va acumular uns 600 assistents,
essent el més multitudinari l'espectacle inaugural del cantant Marc Parrot
amb més de 200 espectadors.
La campanya del comerç vallenc
també ha suposat una important
inversió en publicitat per part de la
Unió de Botiguers de Valls i de
l'Ajuntament. Els "Dissabtes..." han
aparegut en més de 180 falques de
ràdio, en 500 cartells, 7.500 flyers i 10
anuncis en la premsa local vallenca.
La campanya ha generat més de 20
impactes en premsa escrita en paper
o digital, i més de 80 fotografies i 570
visites en l'espai Flickr i ha estat seguida per les 4.070 amistats al perfil i els
1.570 seguidors del perfil i la pàgina
de Facebook de VisitaValls, respectivament, així com pels 2.426 seguidors a Twitter i els 1450 seguidors a
Instagram. Q
Trencar una
dinàmica
Els "Dissabtes (no) fem festa" han
intentat trencar una dinàmica molt
instal·lada en una part del comerç de
Valls dinamitzant els dissabtes a la
tarda. El balanç definitiu el fixaran els
propis comerciants per tal d'analitzar
els encerts i errors d'aquesta experiència pilot. Del veredicte final
dependrà la continuïtat o no de la
campanya, amb canvis o sense, per
tal d'insuflar més dinamisme al
comerç vallenc, ja sigui a curt termini
per combatre els efectes de la crisi
econòmica com a mig termini per
començar a adaptar-se a les necessitats pròpies d'una ciutat turística un
cop es posi en marxa el Museu
Casteller de Catalunya.
Disset restauradors i establiments i l'Ajuntament de
Valls van presentar dissabte 13 de desembre la primera edició de la Jornada
Gastronòmica de Cuina
del Calçot de Valls, una
iniciativa que té com a
objectiu reforçar promocionar l'autèntica calçotada de Valls i la cuina del
calçot de l'Alt Camp.
L'esdeveniment va ser un
èxit de participació i va
comptar amb el reclam del
nomenament de l'ex jugador del Barça Roberto
com a 'Amic de l'autèntica
calçotada de Valls'.
Segons
el
regidor
d'Empresa i Ocupació de
l'Ajuntament de Valls,
"aquesta és la primera d'un
seguit d'accions que ens
serviran per subratllar el
lideratge de Valls en les
calçotades, que són un element d'identitat fonamental per a Valls i la comarca". Solé va afegir que la
jornada tenia la vocació
d'exercir de "tret de sortida per a la temporada del
calçot". Durant la jornada,
l'ex futbolista Roberto va
arrencar simbòlicament el
primer calçot de la temporada, en un any que es preveu molt bo pel sector,
amb unes expectatives de
producció de cinc milions
de calçots d'una qualitat
excel·lent. En paral·lel, es
va presentar el llibret
"Gastronomia del Calçot
de Valls", una guia dels restaurants i altres establiments on es poden degustar les especialitzats vallenques que s'elaboren a partir d'aquesta preuada ceba
dolça.
L’ex jugador del
Barça Roberto va
ser nomenat ‘amic
de l’autèntica
calçotada de Valls’
També es va celebrar un
'showcooking', en què el
xef Ivan Cabral, del restaurant Masia Bou, va exhibir
l'elaboració d'un plat a
base de faisà farcit de
calçots i gelatina de vermut Yzaguirre. A les carpes
situades al Pati, es van
poder degustar 6 especialitats a base de calçot en les
parades de diversos restauradors de Valls i l'Alt
Camp. Q
2015 Gener
19
ESPECIAL VALLS
Promoció econòmica
L'aposta per la intermediació de
Vallsgenera situa Valls entre les ciutats
amb més reducció de l'atur
En 2 anys, l'atur ha baixat en un 13%.
Gairebé 1.100 persones han trobat feina gràcies a l'organisme municipal
REDACCIÓ / VALLS
L'Institut
Municipal
de
Desenvolupament Local VALLSGENERA, organisme autònom
de l'Ajuntament de Valls, aposta des del 2011 per la potenciació dels servei d'intermediació ocupacional com a instrument per a la inserció laboral de
les persones en situació d'atur.
Aquesta feina continuada ha
permès que 1.067 persones
hagin trobat feina des del 2012
gràcies a la gestió de 1.122
ofertes de treball per part de
Vallsgenera, la qual cosa suposa un 95 % de places cobertes.
Aquest servei ha aconseguit
millorar la idoneïtat dels treballadors en cerca de feina a través d'un servei d'intermediació
basat en la personalització i en
l'acompanyament intens dels
tècnics i prospectors en el procés que cada persona fa per a
incorpor-se al mercat de treball.
La clar de l'èxit rau en el conei-
Un total de 1.067
aturats han trobat
feina entre 2012 i
2014 gràcies a les
ofertes de Vallsgenera
xement en profunditat de l'experiència, habilitats i necessitats
formatives de cada demandant
de feina per trobar l'oferta idò-
Comparativa de l’evolució de l’atur als principals municipis de la demarcació de Tarragona
nia de manera individualitzada,
i en el fet que la formació i l'orientació també s'ajusten al
màxim a les necessitats reals de
l'empresa ofertant.
L'aposta per la intermediació
de Vallsgenera ha situat Valls
entre les ciutats amb major
reducció de l'atur del país. De
fet, és la ciutat de la província
de Tarragona on més ha baixat
la xifra de l'atur. Les dades mostren com, des de 2012, la ciutat
lidera els índex de recuperació
econòmica i creació d'ocupació.
La reducció de l'atur a Valls
ha estat de més del doble en la
majoria de ciutats principals de
la província de Tarragona, en
concret, més de 6 punts percen-
Valls és la vuitena
ciutat de Catalunya
d’entre 20.000 i
50.000 habitants en
reducció d’atur
tuals respecte municipis com
Salou, Calafell o Reus on l'atur
ha baixat en dos anys només un
6% i encara més per davant en
comparació amb Tarragona,
Vendrell o Cambrils. Només
Vila-seca al Tarragonès i
Tortosa i Amposta a les Terres
de l'Ebre han tingut reduccions
d'atur similars a les que s'han
enregistrat a Valls des del 2012
fins avui. Aquesta tendència
s'ha vist confirmada respecte
2013, ja que Valls torna a ser la
ciutat on més baixa l'atur un
altre cop, en concret en un 7,33
quan a la província ha estat del
4,5%.
I pel que fa a la comparativa
amb altres ciutats de Catalunya
amb una població similar i que
per tant, puguem comparar,
Valls també es troba entre els
municipis on més baixa l'atur.
En concret, si agafem les poblacions de tot el país entre 20.000
i 50.000 habitants (un total de
43 municipis), Valls és la vuitena ciutat de Catalunya on més
ha baixat l'atur en els últims dos
anys.
400 emprenedors
participen en les
jornades 2.0
Els tres cicles de xerrades sobre
TIC, internet i xarxes socials 2.0
organizats pel Punt Òmnia de Valls
i l'IMDL-Vallsgenera, en col·laboració amb l'Hotel Class Valls, sumen
més una assistència de de 400
emprenedors i professionals en 2
anys i mig de funcionament.
Aquest cicle de xerrades han servir
per a orientar els professionals liberals, comerciants i emprenedors
dins de les tendències més actuals
de les TIC i xarxes 2.0 a través de
la divulgació d'experiències i de
casos pràctics.
Des del 2012, Vallsgenera ha
organitzat 19 xerrades totalment
gratuïtes amb la participació desinteressada de professionals i
experts de les TIC en molts àmbits
i activitats diferents. Les Jornades
2.0 de Valls han comptat amb la
presència de professors de la URV,
consultors, empresaris dissenyadors i experts, tant del Camp de
Tarragona com d'altres ciutats de
Catalunya, per obrir les portes al
món digital a més de 400 emprenedors de Valls i de la comarca de
l'Alt Camp. Les xerrades han abordat temes com l'aplicació TIC en el
turisme, l'e-commerce, educació,
teletreball, coworking, etc.
L'organització d'aquestes jornades ha permès augmentar l'interès
dels empresaris i emprenedors
vallencs en els avantatges i oportunitats que ofereixen les TIC en
àmbits com la gerència, l'organització, el màrqueting, la comunicació i
les vendes, tant en els negocis tradicionals com a l'hora d'emprendre
una nova activitat. Les Jornades
2.0 van començar a celebrar-se
amb ocasió dels 10è aniversari del
Punt Òmnia de Valls l'any 2012, la
qual cosa va permetre sumar
aquesta nova activitat a la ja coneguda d'alfabetització digital i formació en TIC per on han passat més
de 7.000 usuaris en 10 anys.
Valls impulsa dues noves rutes turístiques
sobre Narcís Oller i César Martinell
REDACCIÓ / VALLS
Valls ha inaugurat en els últims
mesos dues rutes sobre dos personatges il·lustres de la seva història:
l'escriptor Narcís Oller i l'arquitecte César Martinell. En el cas de la
ruta Narcís Oller, l'itinerari repassa la biografia i obra de l'escriptor
i la seva relació i implicació amb
Valls, a partir d'una adaptació de
la ruta creada per la Societat
Narcís Oller. La ruta, que recorre
bona part del Barri Antic de Valls,
descobreix els espais de la ciutat
descrits a les novel·les per Oller i
estretament vinculats a la seva
vida. La ruta sobre Cèsar Martinell
ressegueix també la biografia del
personatge i l'obra que l'arquitecte va fer a Valls. Martinell, ciutadà
il·lustre de Valls, va ser col·laborador de Gaudí i és una figura clau
per entendre l'arquitectura catalana de principis del segle XX. La
ruta, que parteix del Barri Antic
de Valls, descobrieix l'obra que
l'arquitecte té a Valls i que combina els estils del modernisme i del
noucentisme. 
Un moment de la inauguració de la ruta dedicada a Cèsar Martinell.
Gener 2015
20
ESTIL DE VIDA
Restauració
El Sol de Mar inicia una nova etapa
Fernando López, ex xef de l'Albatros de Salou, lidera el nou cicle del
privilegiat restaurant de La Pineda
FÈLIX LLOVELL / LA PINEDA
Afortunadament, la brillant trajectòria d'un dels més veterans i
prestigiosos xefs de la Costa
Daurada, Fernando López, que
durant diverses dècades va fer
feliç a molts comensals en el
seu Albatros,, a Salou, ha trobat
una ubicació ideal. A tocar de la
platja i del mar i al costat dels
pins que don
nen nom al nucli costaner de Vila-seca, el restaurant
Sol de Mar ocupa un lloc privilegiat. Propietat d'Explotacions
Gastronòmiques Sol de Mar,
aquest establiment té una llarga
història que arrenca
a de 1968,
passant per diverses etapes.
Des de l'1 de juliol de 2014,
Fernando López, amb el suport
de la seva esposa Ascensión
Aparicio, ha assumit la direcció
de l'establiment iniciant una
nova singladura per oferir, en un
marc d'estil eivissenc, ampli, lluminós i elegant, amb unes vistes
excepcionals, la seva deliciosa
cuina mediterrània, de producte
i de proximitat. Plats exquisits
d'aquest gran cuiner, ben elaborats a partir de matèries primeres
de gran qualitat, procedents de
la zona, ben regats amb vins d'un
ampli i selecte celler amb un centenar de referències, és la nova
proposta gastronòmica de Sol de
Mar.
Entre les especialitats que trobem a la carta podem destacar el
tartar de tonyina vermella amb
guacamole; l'amanida de tomàquet raf amb ventresca i llagostins; els fideus de xipirons i ametlles; el romesco de rap ros amb
cloïsses i gambes de Tarragona;
llobarro en papillote de set verdures; el llamàntol del
Mediterrani amb allets i patata al
pobre; melós de vedella ecològica amb boletus; i el lletó al forn a
l'estil d'Aranda. Amb la possibilitat de gaudir del seu menú de 25
euros o de menú degustació per
45. Al primer pis disposa d'un
menjador privat per tot tipus de
cel·lebracions i esdeveniments. Q
RESTAURANT
Passeig Manuel de Falla, (43481) Vila-seca. Tel.: 977 370 107
2015 Gener
21
ESTIL DE VIDA
Gastronomia
Els millors
de Tarragona
A les comarques tarragonines, els restaurants més
ben valorats a la Guia
Gourmand 2015 són: Can
Bosch, Giorgio, Villa Retiro,
Les Moles, Mas Folch,
Arcs, Bruixes de Burriac by
Jaume Drudis; El Molí dels
Avis, La Goleta, Les
Coques; Lumine, Miami
Can Pons, Miramar, Sirco
Esbarjo Gastronòmic i Sol
de Mar.
La 24a edició de la Guia Gourmand torna a
reconèixer els millors restaurants i hotels de l'any
El xef amb estrella Michelin Jeroni Castell, del restaurant Les Moles d'Ulldecona,
va ser el mestre de cerimònies de la presentació
REDACCIÓ / TARRAGONA
El restaurant de la Marina Port
Tarraco
Sirco
Esbarjo
Gastronòmic va ser escenari de
la presentació de la Guia
Gourmand 2015, un catàleg en
format llibre que des de fa un
quart de segle analitza els
millors restaurants i hotels de
Catalunya, d'Andorra i "d'altres
llocs d'interès". La guia, editada per Arola, és obra dels periodistes tarragonins Fèlix Llovell i
Ramon Segú. La presentació va
servvir per repartir els guardons
als millors establiments de
l'any.
Sirco Esbarjo Gastronòmic,
com a restaurant de l'any;
Salles Hotels & Spa Cala del Pi
5*, de Platja d'Aro, com a hotel
de l'any; Llopart Cava, de
Subirats, com a celler de l'any;
Don
Denís,
d'Esclades
Engordany, com a restaurant
andorrà de l'any; i Tancat de
Codorniu, de Cases d'alcanar,
com a hotel amb encant de
l'any van ser els establiments
reconeguts per la Guia
Gourmand 2015. La presentació d'aquesta nova edició va
anar a càrrec del xef, Jeroni
Castell, del restaurant Les
Moles, d'Ulldecona, que té una
estrella a la Michelin.
La "Guia Elecció Gourmand
de Catalunya i Andorra, i d'altres llocs d'interès", coneguda
popularment com la "Guia
Gourmand", sota la direcció i
realització dels periodistes
tarragonins Fèlix Llovell i
Ramon Segú, i edició de Arola
Editors, ja és a les llibreries. En
aquesta 24ª edició, corresponent a l'any 2015, s'actualitza la
informació d'una àmplia selecció de restaurants i hotels. Els
autors destaquen els "acurats
criteris de qualitat, aplicats
amb total independència" que
fonamenten el seu treball. La
guia es presenta amb edició de
llengua catalana i també amb
edició de llengua castellana i
també es pot consultar, íntegra
y gratuïtament a la web
www.guiagourmand.com
A banda dels principals establiments catalans, en els últims
capítols de la Guia Gourmand,
titulats "altres llocs d'interès",
El restaurant millor
puntuat, amb la
màxima nota de 10
punts, tornar a ser el
Celler de Can Roca,
a Girona
s'inclou també una selecció de
restaurants i hotels de la resta
d'Espanya i de la Côte d'Azur
francesa, Mònaco, Vall del
Loire, Alsacia, París, i Selva
Negra. En total, hi ha informació d'uns 600 establiments. Els
restaurants, un any més, s'han
puntuat després de la visita als
mateixos, tenint també en consideració les qualificacions i
puntuacions atorgades a les
més prestigioses guies existents, així com les opinions
remeses pels lectors. La valoració de l'establiment s'estableix
amb el següent criteri: cuina,
màxim 6 punts. Bodega, decoració, marc, servei i detalls,
màxim 4 punts. La màxima
puntuació suma 10 i en aquesta 24ª edició és, un any més,
per al restaurant, El Celler de
Can Roca de Girona, amb 10
punts. Al quadre d'honor, que
són els restaurant que tenen
LES DISTINCIONS
DEL 2015
Restaurant de l'Any 2015:
Sirco Esbarjo Gastronòmic,
de Tarragona
Hotel de l'Any 2015:
Salles Hotels & Spa Cala del
Pi 5*, de Platja d'Aro.
Celler de l'Any 2015:
Llopart Cava, de Subirats.
Restaurant Andorrà
de l'Any 2015:
Don Denís, d'Escaldes
Engordany (Andorra).
Hotel amb encant
de l'any 2015:
Tancat de Codorniu, de
Cases d'Alcanar.
una qualificació de 8 o més,
l'encapcelen: amb 9,75, Arzak,
Neichel, i Via Veneto; amb 9,5,
Akelarre, La Terraza del
Casino, Martín Berasategui,
Quique Dacosta, Santceloni,
Sergi Arola Gastro i Zalacain;
amb 9,25: Zuberoa. Seguint:
Atrio, Lasarte, Abac, etc... Q
22
Gener 2015
TRIBUNA
PRODUCTIVIDAD
El mail,
los whatsapps y otros
desatinos laborales
España es el país europeo que
mas horas se trabajan, pero
con menor rendimiento por
hora trabajada. La baja productividad constituye un lastre
que castiga nuestro sistema
productivo y por tanto, nuestra
economía y nuestra empresa.
Cuando hablamos de baja productividad, muchas veces no
nos damos por aludidos, como
si ello no fuere con nosotros.
Creemos que eso afecta solo a
los demás. Aunque así fuera,
que no siempre lo es, pues nos
apetece más caer en el autoengaño, lo cierto y verdad es que
muy probablemente, nuestra
productividad personal puede
mejorar sensiblemente, si tenemos en cuenta una serie de
errores que cometemos día a
día en el hábito de nuestra jornada laboral.
Tomar conciencia de nuestros
equívocos cotidianos es importante, pero lo que resulta primordial, es tener la fuerza de
voluntad y disciplina suficiente
para vencerlos, puesto que
muchos de nuestros desatinos,
forman parte de una especie
de moda, hecho cultural y/o
psicológico que circula por
nuestras venas, lo cual hace
muy difícil vencerlos.
Empezamos a las nueve nuestra jornada laboral, con un
esquema mental de aquello
primordial que queremos
hacer solo empezar. La primera decisión que tomamos es
abrir nuestro correo electrónico, como si en ello nos fuese la
vida. Grave error. Hemos quebrado a las primeras de cambio, nuestra planificación del
día y cuando nos damos cuenta, ya son las 10.30 o más. El
inicio proyectado de la jornada, lo malbaratamos si nos disponemos obsesivamente en
abrir el correo y contestar los
muchos "mails" que tenemos
en cola, pues creemos falsamente que atender un correo
es una tarea urgente.
MANAGEMENT
Aprendre anglès,
apuntar-se al gimnàs i
deixar de fumar
Iniciat ja aquest 2015 de la
teòrica recuperació econòmica, segurament molts de vostès
s'han fet algun d'aquests
propòsits.
És habitual, quan canviem
d'any, plantejar-nos fites i marcar-nos objectius que moltes
vegades, amb més voluntat
que fermesa, acostumen a
quedar-se en simples anècdotes de frases dites en moments
i entorns on l'eufòria acostuma a fluir de forma automàtica i desinteressada.
Ara bé, tenim clar, suposo,
que empresarialment no
podem fer aquestes trampes
que tan alegrament fem en la
vida
quotidiana.
L'auto
engany en els negocis tard o
d'hora acaba passant factura, i
aquesta, per desgràcia, acostuma a ser massa cara. Som conscients que no podem gestionar o dirigir des de la improvisació, la inèrcia i les dinàmiques d'un mercat cada vegada
menys previsible, incert i més
dràstic en les seves reaccions?
Som conscients que no
podem gestionar o dirigir
des de la improvisació, la
inèrcia i les dinàmiques
d’un mercat cada vegada
menys previsible?
El futur ja no és el que era, i
aquesta reflexió, no per evident i bàsica, deixa de tenir la
seva importància, ja que encara hi ha empreses que malauradament no planifiquen de
forma clara la seva estratègia i
els seus objectius i comencen
un nou exerciciamb el temut
atzar com a únic company de
viatge; i si després les coses no
funcionen, culpen l'entorn, la
crisi, la banca i els polítics de
les seves pròpies desgràcies.
Hem de tenir clar que en els
negocis, com en la vida,el més
important és posar l'accent i
sobretot tota l'energia en allò
que depèn d'un mateix, ja que
el que no hi depèn, a part de
no poder fer res per canviarho, genera desgast i frustració.
El correo electrónico hay que
abrirlo, por supuesto, pero
parece mejor hacerlo cuando
ya hayamos cumplido una
parte de nuestros objetivos,
aunque que sea las once del
mediodía. Nadie se puede
molestar. Se trata de romper
con un mal hábito. No en
vano, a esa hora, ya habremos
finalizado aquello que habíamos planificado como importante y sobre todo rentable
para los intereses de la empresa. Esas dos primeras horas del
día han de ser por tanto, claves
en la productividad de nuestra
proyectada jornada. El entorno
de personas que nos rodea
también deben saberlo, tomando el compromiso de evitarnos
interrupciones de cualquier
tipo, o al menos limitarlas en
todo lo posible.
Pero aún hay mas perturbaciones. Nos acompaña a poca distancia de la vista, el móvil y sus
whatsapps, convertidos en
otros de nuestros grandes enemigos. Ese artilugio no para de
avisarnos, con señales acústicas, que llegan mensajes. La
curiosidad por conocer su contenido (muchas veces son chorradas, con perdón), hace continuamente pedazos nuestra
capacidad de concentración
para sacar adelante esa tarea
importante. El consejo es fácil
de expresar pero difícil de
cumplir, pues parece contradecir nuestra idiosincrasia cultural. El móvil ha de permanecer
secuestrado durante al menos
dos horas, lejos de nosotros y a
ser posible, en una caja de
Faraday cerrada con dos candados, mientras cumplimos
con esa primera tarea primor-
Sitot i disposar d'una bona
planificació les coses ja acostumen a ser molt complicades,
imaginin com poden ser-ho si
aquesta és inexistent. Ara bé,
quins són aquells aspectes que
hem de considerar per tal de
minimitzar els riscos?
El pal de paller de tota planificació anual és el pressupost,
aquell document econòmic en
el qual hi ha reflectit l'objectiu
numèric previst, fruit de l'anàlisi del passat i les previsions
del futur. Hi establim les prioritats estratègiques, marquem
objectius i sobretot n'avaluem
la consecució mensual per tal
de prendre les mesures
correctores a temps en cas que
aquestes siguin necessàries.
En els negocis anticipar-se és
bàsic i genera en molts casos
un clar avantatge competitiu.
Del pressupost se'n desprenen
variables clau en l'estructura
de qualsevol negoci, en
podem extreure el pressupost
de vendes que acaba donant la
xifra d'ingressos prevista,
també les previsions de marge
de la nostra activitat, les previsions de costos de compra, i
fins i tot les possibilitats d'inversió reals, només per citarne alguns dels mes significatius.
És cert que existeixen empreses que ja utilitzen aquesta
eina com a base per a la seva
gestió i el seu control, però
encara n'hi ha moltes de mitjanes i petites que no treballen
amb la planificació necessària
que avui requereixen els negocis. Dedicar temps a pensar, a
reflexionar i a prendre decisions és la millor inversió que
podem fer; de fet si no ho fem
nosaltres no ens ho farà
ningú.
Tenim ara 12 mesos per endavant, el millor moment per
començar a treballar amb uns
objectius clars,concrets i assignant responsables per a la
seva consecució. Hem de tenir
Tenemos que gestionar
mejor los tiempos de
nuestra jornada laboral,
cumpliendo con pequeñas
disciplinas, que mejoran la
productividad
dial. Está demostrado, se
puede vivir sin él en ese lapso
de tiempo. Otro día hablaremos del enemigo "internet",
culpable también de nuestros
deslices laborales.
En definitiva, se trata de gestionar mejor "los tiempos" de
nuestra jornada laboral, cumpliendo con pequeñas disciplinas, que los expertos han constatado que mejoran sustancialmente la productividad laboral. 
Hem de dedicar temps a
pensar i prendre decisions, perquè ningú no
ho farà per nosaltres. Els
resultats acostumen a ser
una conseqüència
clar que tot allò que no és
mesurable difícilment pot ser
dirigible.
En els negocis, el resultat,
acostuma a ser una conseqüència. Esperem doncs que
es compleixin tots aquests
bons propòsits per aquest nou
any que comença. 
2015
Gener
23
TRIBUNA
Una empresa. Una empresa
cualquiera en un momento
cualquiera respira el aroma
secreto de las personas que la
han amado (y odiado) y la han
habitado y cohabitan. Bajo sus
columnas se diseñan flujos,
funciones, y existen cicatrices,
palpitan formas de hacer que
morigeran a sus integrantes.
No cabe duda que el amante
empresarial, aun en su inspirada dulzura pero en su expresión más entregante, precisa
de la victoria, concluir en
saqueo y aniquilación del contrario. Cuando menos ama las
hogueras. Instintivamente elimina el azar, y deja las ruinas
de la derrota tan calcinadas
que los límites ya no los marque el deseo sino la nostalgia y
el saqueo de la memoria. Así
los líderes se significan y
encuentran la satisfacción de
accionistas y la experiencia
orgásmica en sus moradores.
Esa expresión precisa igualmente de otro tipo de victorias,
en ocasiones el pagano sacrificio de raptar al trabajador de
su entendimiento. Eternizar
para sí el talento, unión emocional sin adulterio, y ausencia
de peregrinación al sepulcro
del amante desleal que se va
(forzado o no). La belleza de la
magia entra en la categoría de
los mitos, y estos el líder y sus
acólitos los transfieren en relatos de valores y competencias.
Las empresas que se mantienen fieles a su deseo, desnudas
de adornos corrosivos, precisan de líderes con vocación,
tenaces, humildes, y llenos de
MANAGEMENT
per causa involuntària, tenir
responsabilitats familiars, buscar activament ocupació, haver
esgotat la protecció per desocupació, i no percebre cap tipus
de renda social.
La persona interessada serà
diagnosticada per el Servei
Públic d'Ocupació, i es definirà
un Itinerari Personalitzat
d'Inserció. En funció del
diagnòstic, aquest itinerari pot
contemplar mesures com
orientació professional, reconeixement de la experiència
professional i formació complementària, i assessorament per
l'auto-ocupació i la emprenedoria.
Els interessats hauran de fer les
actuacions que el Servei Públic
d'Ocupació hagi definit en el
seu Itinerari, i acreditar que
està a la recerca d'ocupació,
sense que puguin rebutjar ofertes que se li proposin i que
siguin adients a la seva formació.
Durant un període de sis
mesos, percebran una ajuda
d'acompanyament, quantificada en el 80% de l'IPREM (és a
dir, 426 euros mensuals).
Aquest programa ha estat ja
objecte de crítiques per diversos sectors, en tant en quant
recupera, en un any electoral,
una ajuda econòmica que la
crisi econòmica s'havia endut.
També es critica que estem
davant un ajut simbòlic, que no
permet subsistir dignament,
estant molt per sota del salari
mínim interprofessional.
Malgrat aquestes crítiques, l'establiment d'una política de de
reinserció en el mercat laboral
de persones que han perdut l'ocupació i han esgotat les prestacions d'atur, avalada amb la signatura dels interlocutors
socials, era una decisió que es
tenia que haver pres, amb tota
seguretat, molt abans.
La lluita contra la cronificació
de les situacions de desocupació, en un mercat de treball
que s'ha fet més petit i alhora
més exigent, és la clau per tal
de disminuir la taxa d'atur. Fins
que no es disminueixi notablement el percentatge de desocupats, no podrem afirmar, sense
ferir cap sensibilitat, que el país
està en el camí de la recuperació econòmica. Q
Amor y Deseo
respeto (respicere = mirar, tal
como es) vienen a obligarse a
ver la persona en su individualidad y ayudarla a evolucionar,
y ¿acaso en el mundo empresarial usurparla de otras posibilidades fuera? Una experiencia
de comunión, sin duda.
Ocuparse en crear vínculos
emocionales y de intimidad
con quien está a su lado.
En todo deseo amoroso empresarial los neófitos inteligentes
que acceden a la empresa asumen la piratería sentimental
con actitud ladina. Entienden
que animales más pesados destruyen a veces sin querer la
atemporalidad de los lazos
afectivos existentes, sistema de
creencias, las costumbres,
memoria y clima. Respira ahí el
alma entusiasta de un trabajador engaged al que todo equipo de dirección desea. Como
amados, lo que oímos, lo que
vemos alrededor, nos configura y nos orienta a pensar, a
actuar en una misma dirección. Es como si fuéramos lo
que los demás ven, nos dicen
sobre nosotros mismos; es
como si fuéramos el misterio.
El buen amante da sin reglas
de equidad, no espera nada a
cambio, no es perezoso ni consentidor, es íntegro y valiente.
Los malos amantes solo muestran la sensualidad en el intercambio y simultáneamente se
erigen en sacerdotes, coro y
fieles; su tentación nunca se ve
recompensada ni con el sacrificio. Tutor o mentor que conspira para calcar en su pupilo
un sello de pertenencia y reconocimiento, como un débito
no sólo a la empresa. ¿Amor o
máscara?
El mundo empresarial en
general cuanta con más rasgos
onanistas; encuentra el delirio
en la reciprocidad, y en la
mayor ganancia el pasmo. El
onanista emplea la sugestión,
la propaganda, la formación y
Las organizaciones
deseantes buscan más
aún la proximidad, el
respeto y claves donde el
liderazgo tienen su onda
expansiva
MERCAT LABORAL
Com activar
l'ocupació
L'any 2014 ha tancat registrant
superàvit en la balança de
compte corrent de l'Estat. La
inversió estrangera ha tornat al
país i la prima de risc s'ha
reduït notablement. Fins i tot,
després de la reestructuració de
la banca, comença de nou a
haver finançament a empreses i
particulars.
Resta, com a gran problema a
resoldre, augmentar la taxa d'ocupació de tal forma que permeti recuperar el sistema
social, esgarrat per la llarga
crisi. Des de l'any 2008 s'han
destruït tres milions i mig de
llocs de treball, i es calcula que
unes 736.000 llars i possible-
mentorización, como un rito
en la medida que le satisface a
él primero y a los intereses
organizacionales después. El
amante eterniza, no tiene en
cuenta la pagana fama, es
exclusivo y siente la satisfacción del amante/amado en la
intimidad y en su expansión;
trasciende el animismo.
Por otra parte, muchos habitantes de cualquier empresa
tienen una personalidad deseante que busca "compromisos
sin vínculos", hábiles en la elección de las afiliaciones pero
libres de lazos (idea expresada
por Remo Bodei), como el
amante pajizo, donde su
recompensa no es más que el
aislamiento, el engaño o la
huída. Una personalidad
incontinente en cuanto se
basta con sus propios deseos
coincidentes en momentos con
los deseos organizacionales,
pero una vez que vuela pierde
la elegancia en pos de sus fines.
Uno puede escapar del fuego,
sí; y el criterio de la conciencia
se limpia contando una nueva
historia.
De igual modo en las organizaciones y marcas. Las gulas de
hoy en día casi siempre se lla-
man ONGs, Greenpeace, cenas
solidarías, donaciones a la
comunidad o a Cáritas, una
bonita nota en prensa: así compramos la salvación de todos
nuestros errores, debilidades y
pecados. Nos inventamos la
transparencia y la RSC, por
ejemplo. Un nuevo cuento en
definitiva.
Si solo existieran los onanistas
en las empresas, ¿podríamos
confirmar que la empresa en sí
no existe? Quizás más bien se
rehaga en sus deseos (nuevos),
se fundan y reconstruyan. Una
organización
como
el
Vaticano, con una brillante historia de amantes, desfalcos,
asesinatos, pederastia,… quizás
no sea más que el anticipo de
la gloria, consagración de lo
efímero y lo eterno, pero
muestra entrañable de la
pasión por las empresas malditas, capaz de reescribirse y
levantarse, capaz de aportar
compasión, traiciones y amor.
Ambivalencia, caos, y la necesaria incoherencia para sobrevivir. ¡El alma!
El delito de la empresa amante
fiel es el asesinato o el suicidio,
parece cierto; pero al delincuente se le perdona, aunque
el olvido no siempre le da la
mano. La empresa irresistible
es un club para otros amantes,
después de la admiración, la
confianza entregada, la pasable
coherencia, las organizaciones
deseantes buscan más aún la
proximidad, el respeto, y algunas otras claves donde el liderazgo y el autoliderazgo tienen
su onda expansiva. Q
ment més de 1.500.000 persones no disposen de cap prestació.
Per tal de trobar solucions, el
Govern ha començat en els
darrers mesos a cercar recolzament en les organitzacions
patronals i sindicals, amb les
que durant gairebé tres anys de
legislatura no havia tingut en
compte a l'hora d'encarar les
diferents reformes hagudes en
matèria laboral.
Es recupera, doncs, el diàleg
social i la primera prova és la
signatura d'un acord, en data
15 de desembre de 2014, anomenat Programa Extraordinari
per Activar l'Ocupació, que
entra en vigor el dia 15 de
gener de 2015 i que s'estendrà
fins el mes d'abril de 2016.
El Programa persegueix que els
seus beneficiaris participin en
actuacions per activar l'ocupació, fet que els permetrà percebre una renda d'acompanyament.
Es dirigeix el programa precisament a aturats de llarga durada,
que ja haguessin estat demandants d'ocupació al gener de
2014 i que hagin estat inscrits
coma a mínim 12 mesos dins
dels 18 anteriors a la sol·licitud
d'ingrés en el programa. Cal
complir una sèrie de requisits:
haver perdut l'anterior feina
Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30
Comptabilitat simultània
L'origen de l'Institut d'Intangibles es troba a l'obra 'Comptabilitat Simulània', del professor
Salvador Guasch. Aquest reputat economista
català, un dels pioners de l'escola de negocis
ESADE i amb trajectòria acadèmica a la prestigiosa
universitat de Harvard, va posar negre sobre blanc
les seves idees sobre la gestió dels intangibles.
Guasch proposa un seguit de fórmules per gestionar l'empresa combinant la lectura dels indicadors
clàssics amb la dels actius intangibles, gràcies a
una check list que aglutina més de 400 variables i
un sistema d'unitats de valor per mesurar-los. El llibre es va editar l'any 2013, amb gran acceptació en
cercles acadèmics i empresarials, i va precipitar la
creació de l'Institut d'Intangibles, dedicat al foment
d'aquesta nova metodologia de gestió. L'entitat ofereix ja un servei real de consultoria a les organitzacions que aposten per aquesta nova manera de
pensar l'empresa. L'Institut d'Intangibles treballa
també en col·laboració amb escoles de negoci i universitats en la creació d'un programa de formació
per forjar professionals especialitzats en el desenvolupament de les seves tesis.
Esteban Sitges, gerent de l'Institut d'Intangibles
"Els beneficis tangibles del futur
provenen dels actius intangibles del present"
Costos, clients, vendes, facturació, patrimoni, nivell d'endeuquen el dia a dia d'una
tament... Són les variables que marq
empresa. Objectives, clares, fàcils de llegir. Però sovint la
balança de l'èxit o el fracàs la decanten aspectes més difícils
epció que
de mesurar com el coneixement de l'entorn, la perce
tenen els clients o el grau d'alineació interna dels departa- Que són els intangibles?
Són els aspectes d'una organització que
tenen un determinat valor però que no
se'ls atribueix cap mesura concreta dins
la informació financeera que una
empresa té d'ella mateixa. Per aquesta
naturalesa, no figuren a la comptabilitat
i en molts casos no es controlen i no es
tenen en compte d'una forma activa i
regulada a la presa de decisions estratègiques.
- Actius més enllà de l'Excel...
I actius gens menyspreables, que sovint
són alguns dels punts forts més importants d'una empresa, malgrat que no
se'n sigui conscient. L'Albert Einstein
deia que "no tot el que compta pot ser
comptat i no tot el que pot ser comptat
compta". Però si no mesurem un aspecte és difícil que pugui fonamentar les
nostres decisions. Aquest és el nostre
repte, ajudar a les organitzacions a sistematitzar la gestió activa dels intangibles,
perquè els valorin i estiguin a sobre de
la taula degudament mesurats a l'hora
de prendre decisions. Transformar la
informació en coneixement i el coneixement en un factor d’excel·lència i
millora dels resultats globals.
- Posi'm exemples d'intangibles...
Són molts i molt diversos, sempre en
funció del tipus d'empresa i de la seva
activitat. Però n'hi ha de transversals,
com la visibilitat de la pròpia marca,
com som percebuts a l'entorn en el que
ens movem. Un altre bastant estès és el
tema de l'alineació interna, saber fins a
quin punt tots els departaments actuen
en funció de l'estratègia corporativa o si
hi ha departaments que van per lliure,
ja sigui per una qüestió de falta de lideratge, de dèficits de comunicació o de
ments respecte de l'estratègiia corporativa. Són els denominats valors intangibles, actius difusos però fonamentals per a
l'èxitt. Esteban Sitges, enginyer sistèmic i gerent del recentment creat Institut d'Intangibles, explica les claus sobre com
analitzar, mesurar i tenir en compte totes aquestes variables
en la gestió de l''empresa i les organitzacions.
l'existència d'interessos particulars. empresa.
Però és un tema important que cal - És un tema abstracte, però quins benedetectar i analitzar. Altres intangibles ficis concrets suposa per a una empresón l'ambient laboral i la motivació, la sa fer aquest auto diagnòstic?
productivitat, la idoneïtat de la forma- Crec que és una inversió de futur i un
ció, el grau d'innovació de l'empresa, la pas endavant en competitivitat. Els
qualitat del servei als clients... O pot ser intangibles són un avís a navegants, et
quelcom de tan concret i senzill com dona informació sobre què cal millorar.
una targeta de fidelització de clients a A més, la seva gestió et permet adelatarte al futur. Si un indicador de motivació
una cafeteria.
- Els valors ètics d'una empresa es i clima a l'empresa et diu que això no va
bé provocarà una decisió per corregirpoden considerar intangibles?
Si, ho són, i és un grup ben important, ho. En aquest sentit, mesurar els intanperò la nostra visió
dels intangibles va
molt més enllà, apun‘Mesurar els intangibles és un factor
tant cap a la gestió
integral. Ho dic perde
competitivitat
per a una empresa, una
què molts cops es confon intangibles amb
oportunitat d'anticipar-se al futur’
valors ètics, però són
moltes més coses. La
cultura ètica d'una organització és un gibles pot ser un factor de competitivitat
gran actiu, però igual que amb la resta molt important per a una empresa, és
d'intangibles, s'ha d'analitzar i mesurar una oportunitat. De l'intangible prové
per tenir identificades totes les seves allò que és útil. En molts casos, els beneficis tangibles del futur els generen els
potencialitats.
actius intangibles del present.
- Com es gestionen els intangibles?
Hi ha hagut diversos models teòrics - Són conscients els directius del potendesenvolupats en l'àmbit acadèmic, cial d'aquest capital que sovint s'escaperò la seva complexitat ha provocat pa de la seva gestió?
que s'utilitzessin poc. Nosaltres el que En general, els directius valoren els
busquem és dotar a les organitzacions intangibles en les seves decisions estratède mètodes de gestió d'intangibles que giques perquè són conscients de la seva
siguin aplicables de forma pràctica i efi- importància. Però ho fan a un nivell
cient. Per fer-ho possible hem fet una intuïtiu, perquè els falten eines que
categorització de més de 400 valors dis- aportin informació més precisa sobre
tribuïts en capital humà, capital organit- els intangibles. El nostre mètode pretén
zacional i capital relacional per poder omplir aquest buit, amb indicadors que
fer el checking i mesurar-los gràcies a objectivin i quantifiquin l'impacte dels
unes unitats de valor que ens permeten intangibles en la realitat de cada orgafer una foto real de la situació d'una nització.
- Malgrat la predisposició dels directius,
poques empreses tenen un diagnòstic
sobre els seus intangibles...
Especialment a les pimes i especialment
en aquest moment. Estem en un
moment de contracció econòmica i
prima la reducció de costos. Tot allò
que té a veure amb la qualitat i
l'excel·lència costa molt més d'implantar. Però la gestió d'intangibles no s'ha
de veure com un cost afegit. De fet, el
professor Salvador Guasch insisteix en
que cal "optimitzar més que maxmitzar". És a dir, no es tracta de fer més
coses si no fer exactament les que
necessites. Però per assolir aquest objectiu cal aturar-se i fer un procés reflexiu
que sempre aporta coses bones. Per
això és tan important analitzar cada cas
en particular.
- Quins són els departaments d'una
empresa idonis per impulsar una política de gestió d'intangibles?
Un procés d'aquest abast ha de venir
des de les instàncies més altes, des de la
direcció, perquè implica una anàlisi
profunda i transversal, i cal comptar
amb la complicitat de tothom. Un cop
feta aquesta diagnosi, necessitarem professionals especialitzats que vetllin pel
desenvolupament de les accions que
s'hagin identificat. Per això nosaltres
treballem en la consolidació del 'gestor
d'intangibles' a les empreses. Fins ara, el
més semblant que han tingut les nostres
organitzacions és el gestor de comunicació, perquè s'ocupa de tot allò que té
a veure amb la imatge, amb la marca,
però la figura que nosaltres proposem
té un abast més ampli, i per això estem
dissenyant programes formatius específics per forjar aquests nous perfils. Q
www.intangiblesinstitut.cat
www.intangiblesinstitute.com
Text: Dani Revenga / Barcelona
Foto: Xavi Jurio