1. Espiritual

full
dominical
Església de Menorca
Número 1702 - Any XXXIV - 18 gener 2015
passant per la vida
Dos peticiones:
REZAD POR LA UNIDAD;
ATENDED A LOS EMIGRANTES
T
odos los años coinciden estas
dos celebraciones y os informo de ambas en un mismo
FULL porque, según mi parecer, ningún
cristiano de Menorca puede olvidar la
importancia que la Iglesia concede a la
Semana de Oración por la Unidad de
los Cristianos (18-25 de enero) y a la
Jornada Mundial de las Migraciones (18
de enero). Empiezo el artículo de este
año por el tema de la unidad de los
cristianos; en los anteriores se convertía en un apéndice del otro gran asunto
al que le dedicaba mucho más espacio.
Cambiamos la preferencia en el orden,
nunca en la importancia puesto que las
dos celebraciones ponen el acento en
un aspecto esencial de nuestra fe: la
unidad y la caridad para con los hermanos.
La Semana de Oración por la Unidad
de los Cristianos es una iniciativa a la
que se adhieren la mayoría de las
Iglesias y confesiones cristianas y que
se viene celebrando desde 1908. A través de estos años ha venido configurándose como una cita anual que nos
damos los cristianos de todo el mundo
para rezar por nuestra plena unidad
visible según el deseo de Jesús, expresado en su oración a Dios Padre en la
sobremesa de la última Cena: «Que
ellos también sean uno en nosotros
para que el mundo crea» (Jn 17, 21). La
Iglesia católica participa en la preparación y la promoción de la Semana de la
Unidad a través del Pontificio Consejo
para la Promoción de la Unidad de los
Cristianos, que edita cada año los
materiales conjuntamente con la
Comisión «Fe y Constitución» del
Consejo Mundial de Iglesias, órgano
este último que es una de las expresiones más impor¬tantes del movimiento
ecuménico, englobando actualmente a
más de 300 Iglesias y comunidades cristianas, incluidas la mayoría de las ortodoxas y gran número de anglicanas,
bautistas, luteranas, reformadas, unidas
e independientes.
Se encargó de preparar los materiales de este año el Consejo Nacional de
Iglesias Cristianas (CONIC); fueron
revisados posteriormente y se envían a
todas nuestras parroquias para facilitar
la preparación de los actos y la difusión.
El lema es una frase del evangelio de
san Juan (4, 7): “Jesús le dice: dame
de beber” del diálogo que el Señor
l’entrevista a...
Agustí Anglada
A
gustí Anglada
Orfila, de 65 anys
d’edat. Casat amb
dos fills (un d’ells al
cel), ha desenvolupat
moltes tasques diferents
en el transcurs de la
seva vida. Va aprendre
al Seminari que el servei havia de ser el fil
conductor del seu viure. I per viure servint, ell
demana discerniment a Déu per actuar diàriament d’acord amb la seva voluntat.
Agustí. Creu que són conscients els
polítics de la labor de Carites, voluntaris, aportacions que fa la gent?
En són conscients, i tant; però el que les
associacions dedicades a l’ajut als febles i
marginats els llevin de damunt de les espatlles la responsabilitat tan gran que carreguen amb l’assumpció del càrrec, ja els hi va
prou bé.
Estaria d´acord amb que la societat
menorquina és solidaria?
Jo ho veig cada dia. Només passant pels
“súpers” hom se n’adona de que la necessitats dels “altres” no és indiferent a la nostra
societat. Quan passo per les cases de gent
major o malalts a donar-los la comunió, ells
són els qui m’alliçonen perquè volen donar
per a la gent que s’ho passa malament, una
part de la seva petita pensió. Jo veig gent
fraternal diàriament al mig de la nostra societat.
entabla con la samaritana con la referencia al agua que Él le pide y a la fuente que le ofrece a su asombrada interlocutora. Los cristianos actuales sabemos dónde está el pozo del agua para
poder beber y buscar unidad en el
Señor. El mensaje de los obispos también hace alusión a los cincuenta años
de la aprobación conciliar de dos
importantes documentos que reclaman
reconocimiento y búsqueda de la verdad. No olvidan una contundente
denuncia a la persecución y muerte de
tantos cristianos en distintos lugares
del mundo actual.
Una Iglesia sin fronteras, Madre
de todos. No se puede decir más ni
mejor en tan pocas palabras para referirnos a esta jornada de los emigrantes.
Sobran disquisiciones y análisis interesados. Hemos de trabajar todos por un
mundo nuevo, superando desconfianzas
y rechazos. Hemos de aplicar la palabra
del Papa y esforzarnos en globalizar la
caridad, saliendo del propio amor, querer e interés. Se nos pide también hoy
un recuerdo para tantos cristianos que
atienden con enormes dificultades a
los que huyen de la miseria de sus países y arriban en pateras a nuestras
costas occidentales.
† Salvador, obispo de
Menorca
Vostè ha acudit als polítics demanant-los entre d’altres coses un menjador social. Ha obtingut resposta
positiva?
He obtingut orelles que m’han escoltat i
boques que han estat en concordança amb
el que jo havia demanat: atendre als pobres
i marginats per la crisi econòmica que ells
no havien provocat. Som incapaç de saber si
el seu cor acompanya a les seves orelles i
boques. Hi ha hagut compromisos de moure’s per conèixer com fer-ho operatiu. No
em basta però sí que em dóna confiança. El
temps dirà.
Quines són les necessitats més
urgents a Menorca a part d´un menjador social?
Sols dues coses: igualtat d’oportunitats per
a tots i justícia social.
Que no pot faltar avui en els programes electorals de qualsevol partit
polític?
Ètica personal, de partit i social, que porti
als polítics a ser veritables servidors dels
interessos generals per damunt dels propis
interessos. Això que sembla una utopia és el
que més desitjo per a les properes eleccions. Déu ho vulgui.
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de
Déu
...Tu et
diràs
Quefes,
que vol dir
Pedra.”
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
Salms de la 2a Setmana:
Dg.18, II de durant
l’any: Sm 3, 3b-10. 19 / Sal
39 / 1C 6, 13c-15a. 17-20 /
Jo 1, 35-42.
Dl. 19, Fèria: He 5, 1-10 /
Sal 109 / Mc 2, 18-22,
Dt. 20, Sant Sebastià,
màrtir (MLL): He 6, 10-20
/ Sal 110 / Mc 2, 23-28.
Dc. 21, Sant Fructuós,
bisbe i màrtir, i Sants
Auguri i Eulogi, diaques
i màrtirs (F): He 10, 32-36
/ Sal 110 / Jo 17, 11b-19.
Dj. 22, Fèria: He 7, 25_8,
6 / Sal 39 / Mc 3, 7-12.
Dv. 23, Sant Ildefons,
bisbe (MO): He 8, 6-13 /
Sal 84 / Mc 3, 13-19.
Ds. 24, Sant Francesc
de Sales, bisbe i doctor
de l’Església (MO): He 9,
2-3. 11-14 / Sal 46 / Mc 3,
20-21.
Dg. 25, III de durant
l’any: Jn 3, 1-5. 10 / Sal 24
/ 1C 7, 29-31 / Mt 1, 14-20.
HORARI DE
MISSES:
Diumenge II de durant l’any
Lectura del primer llibre de
Samuel
3, 3b-10. 19
En aquell temps Samuel, que encara
era un al·lot, dormia en el santuari
del Senyor, on hi havia l’arca de Déu.
El Senyor el cridà, i Samuel respongué: “Aquí em teniu.” Corregué cap
a Elí i li digué: “He sentit que em
cridàveu. Aquí em teniu.” Ell replicà:
“No t’he cridat. Vés-te’n a dormir.”
,O·DO‡ORWVHQ·DQjDGRUPLU(O6HQ\RU
el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà,
anà on Elí dormia i li digué: “He
sentit que em cridàveu. Aquí em
teniu.” Elí replicà: “Fill meu, no t’he
cridat. Torna-te’n a dormir.” Samuel
encara no sabia reconèixer el
Senyor, la paraula del Senyor encara
no se li havia revelat. Per tercera
vegada el Senyor cridà Samuel, i ell
s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué:
“He sentit que em cridàveu. Aquí
em teniu.” Llavors Elí comprengué
que era el Senyor qui cridava l’al·lot,
i digué a Samuel: “Vés a dormir i, si
et torna a cridar, digue-li. Parlau,
Senyor, que el vostre servent vos
escolta.” El Senyor se presentà i el
cridà com les altres vegades:
“Samuel, Samuel.” Ell li respongué:
“Parlau, que el vostre servent vos
escolta.” Samuel es va fer gran. El
Senyor l’afavoria sempre i no deixà
de complir mai cap de les seves
profecies.
Lectura del primer libro de
Samuel
3, 3b-10. 19
En aquellos días, Samuel estaba acostado en el templo del Señor, donde
estaba el arca de Dios. El Señor
llamó a Samuel, y él respondió: «Aquí
estoy.» Fue corriendo a donde estaba Elí y le dijo: «Aquí estoy; vengo
porque me has llamado.» Respondió
Elí: «No te he llamado; vuelve a acostarte.» Samuel volvió a acostarse.
Volvió a llamar el Señor a Samuel. Él
se levantó y fue a donde estaba Elí y
le dijo: «Aquí estoy; vengo porque
me has llamado.» Respondió Elí:
«No te he llamado, hijo mío; vuelve
a acostarte.» Aún no conocía Samuel
al Señor, pues no le había sido revelada la palabra del Señor. Por tercera
vez llamó el Señor a Samuel, y él se
fue a donde estaba Elí y le dijo: «Aquí
estoy; vengo porque me has llamado.» Elí comprendió que era el
Señor quien llamaba al muchacho, y
dijo a Samuel: «Anda, acuéstate; y si
te llama alguien, responde: “Habla,
Señor, que tu siervo te escucha?”»
Samuel fue y se acostó en su sitio. El
Señor se presentó y le llamó como
antes: «¡Samuel, Samuel!» Él respondió: «Habla, que tu siervo te escucha.» Samuel crecía, y el Señor estaba con él; ninguna de sus palabras
dejó de cumplirse.
evangeli i vida
E
l pastor metodista Enric
Capó, fill de Samuel, l’antic
pastor de l’església evangèlica
de Maó, ha deixat escrites aquestes
paraules d’agraïment als seus pares:
“m’heu donat més que la vida. M’heu introduït al món de la fe. M’heu ensenyat a
estimar el Pare de tots. I a saber que Ell
m’estima”. Ben segur que molts de creients podríem donar un testimoni semblant sobre persones que ens han facilitat la nostra trobada amb Jesucrist: els
pares, els avis, un amic, una catequista,
un capellà...
Joan Baptista, a l’evangeli d’avui,
orienta dos deixebles seus cap a Jesús
Salm responsorial 39
R: Jo us dic: Déu meu, vull fer la
vostra voluntat.”
Lectura de la 1ª carta de sant
Pau als cristians de Corint
6, 13c-15a. 17-20
Germans, el cos no és per a fornicar,
sinó per al Senyor, i el Senyor, per al
cos. I Déu, que ressuscità el Senyor,
també ens ressuscitarà a nosaltres
amb el seu poder. ¿No sabeu que els
vostres cossos són membres de
Crist? El qui s’uneix al Senyor forma
amb ell un sol esperit. Fugiu de la
fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors al seu cos,
però el fornicador peca contra el
seu propi cos. ¿No sabeu que els
vostres cossos són el santuari de
l’Esperit Sant que heu rebut de Déu
i que resideix en vosaltres? ¿No
Salmo responsorial 39
R: Aquí estoy, Señor, para hacer
tu voluntad.
Lectura de la primera carta del
apóstol san Pablo los Corintios
6, 13c-15a. 17-20
Hermanos: El cuerpo no es para la
fornicación, sino para el Señor; y el
Señor para el cuerpo. Dios, con su
poder, resucitó al Señor y nos resucitará también a nosotros. ¿No
sabéis que vuestros cuerpos son
miembros de Cristo? El que se une
al Señor es un espíritu con él. Huid
de la fornicación. Cualquier pecado
que cometa cl hombre queda fuera
de su cuerpo. Pero el que fornica
peca en su propio cuerpo. ¿O es que
no sabéis que vuestro cuerpo es
templo del Espíritu Santo? El habita
en vosotros porque lo habéis recibido de Dios. No os poseéis en pro-
Facilitar la trobada
que passava: “mirau l’Anyell de Déu”. I
aquests dos, Andreu i un altre (de qui no
se’ns diu el nom) li fan cas seguint Jesús
i anant-se’n amb ell. Són les quatre del
capvespre, una hora decisiva. Joan s’ha
retirat i d’ara endavant el referent
d’aquests deixebles serà Jesús. L’haurien
trobat sense la seva indicació?
Andreu, un d’aquests dos, diu al seu
germà Simó: “hem trobat el Messies” i
l’acompanya cap a ell. I es produeix la
trobada personal de Jesús amb Simó el
qual entrarà en un llarg procés de canvi
radical de vida. ¿Simó hauria trobat
Jesús sense l’acompanyament del seu
germà?
(cicle B)
sabeu que no sou vostres? Déu vos
ha adquirit a un preu molt alt: glorificau-lo en el vostre cos.
Lectura de l’evangeli segons
sant Joan
1, 35-42
En aquell temps Joan estava amb
dos dels seus deixebles i, fixant-se
en Jesús que passava, digué: “Mirau
l’anyell de Déu.” Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això,
van seguir Jesús. Ell es girà i, en
veure que el seguien, els demanà:
“¿Què voleu?” Ells li digueren:
“Rabí”, que vol dir “mestre”, “¿on
habitau?. “Jesús els respon: “Veniu i
ho veureu.” Ells hi anaren, van veure
on posava i es quedaren amb ell
aquell dia. Eren devers les quatre de
la tarda. Un dels dos que havien
sentit el que deia Joan i havia seguit
Jesús, era Andreu, el germà de Simó
Pere. El primer amb qui Andreu es
trobà va ser el seu germà Simó, i li
digué: “Hem trobat el Messies”, que
vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on
era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué:
“Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs
Quefes, que vol dir Pedra.”
piedad, porque os han comprado
pagando un precio por vosotros. Por
tanto, ¡glorificad a Dios con vuestro
cuerpo!
Lectura del santo evangelio
según san Juan
1, 35-42
En aquel tiempo, estaba Juan con dos
de sus discípulos y, fijándose en Jesús
que pasaba, dice: «Este es el Cordero
de Dios.» Los dos discípulos oyeron
sus palabras y siguieron a Jesús. Jesús
se volvió y, al ver que lo seguían, les
pregunta: «¿Qué buscáis?» Ellos le
contestaron: «Rabí (que significa
Maestro), ¿dónde vives? » Él les dijo:
«Venid y lo veréis.» Entonces fueron,
vieron dónde vivía y se quedaron
con él aquel día; serían las cuatro de
la tarde. Andrés, hermano de Simón
Pedro, era uno de los los que oyeron
a Juan y siguieron a Jesús; encuentra
primero a su hermano Simón y le
dice: «Hemos encontrado al Mesías
(que significa Cristo).» Y lo llevó a
Jesús. Jesús se le quedó mirando y le
dijo: «Tú eres Simón, el hijo de Juan;
tú te llamarás Cefas (que se traduce
Pedro).»
Joan Febrer
Tant Joan Baptista com Andreu
han facilitat a uns coneguts seus el trobament amb Jesús. El camí de la fe
passa per la trama de les relacions
humanes en primer i ara. Donem gràcies a Déu per aquelles persones amb
nom i llinatges que, com el Baptista i
Andreu, ens han facilitat la nostra trobada amb Jesús. Després d’aquestes
mediacions, la fe i el seguiment de Jesús
seran una qüestió de compromís personal. A partir de la nostra pròpia
experiència, ens podem demanar: som
nosaltres capaços de facilitar a uns
altres la trobada amb Jesús o som més
tost un obstacle?
Full Dominical
Pàgina 3
“para Vos nací”
CAMINO DE PERFECCIÓN
E
s un libro de FORMACIÓN
ESPIRITUAL en el que trata de “avisos y consejos” prácticos para la
vida interior. La ORACIÓN es el tema y
eje central. Lo escribe a petición de sus
monjas de San José de Ávila, “Me he determinado a obedecer!”. Les ofrece normas
de vida reformada, les explica la manera
de vivir en el Carmelo Teresiano y las
invita a la fidelidad: “Éste es vuestro llamamiento”.
En las páginas de Camino vierte su “gracia
vocacional” sobre el grupo apiñado en
torno a la Madre Fundadora. Por eso el
estilo que utiliza es coloquial, con una
formulación precisa y viva de su
carisma y del estilo de vida que han
de seguir. Se trata de una comunicación
de su experiencia mística. Ya desde el
prólogo, confiesa que escribirá lo que “el
Señor le dé a entender” y afirma que “es
Dios el autor”.
Responde a la petición de las monjas que
le insisten “les diga algo de oración” y
aprovecha para hacerles una catequesis
sobre ella. Pero ese no es su motivo principal para coger la pluma; escribe porque
la oración es el elemento esencial y
configurante de su carisma. “Este ha
de ser el cimiento de esta Casa” (C 4,9). “El
ejercicio principal es oración” (C. 17,1).
“Vuestro trato es oración” (C. 20,4).
Para Teresa, “escribir algunas cosas de oración” viene a ser lo mismo que hablar del
Teresa Otí, carmelita
“modo y manera de vivir que se lleva en esta
Casa” (Pról. 1). Tratar de oración es tratar
de la vida, de las “grandes virtudes”
imprescindibles para ser orantes: “Encierra
en sí todo el camino espiritual, desde el principio hasta engolfar Dios el alma y darla
abundosamente a beber de la fuente de
AGUA VIVA que dije estaba al fin del camino”
(C. 42,5).
A Teresa de Jesús como a Juan de la Cruz,
les preocupa la formación de la persona
orante y no tanto el “tiempo de oración”
o el “acto de orar”. Por eso, toda su pedagogía consiste en provocar el encuentro
con Dios, para que sea el TODO en sus
vidas y hagan una opción profunda y radical por Él.
sembradors de la paraula
Les nostres catequesis avui
Vicent Llabrés
“Una major consciència que vivim temps nous que necessiten respostes noves i que aquestes no arriben si no s’opta per passos més decidits: entre aquests passos, la catequesi d’adults, la catequesi familiar i la formació de catequistes, aspectes que han de quedar assegurats a cada parròquia”. (Assemblea Diocesana - ADM,31)
P
er acceptar aquesta necessitat de
canvi a la catequesi basta que ens
fitxem amb diverses característiques del que succeeix a les nostres
catequesis d’avui:
Els fillets, habitualment, no són despertats a la fe en família. Arriben a les nostres catequesis sense cap experiència de
fe.
La catequesi es concep com a preparació de la primera comunió. Després d’un
temps de “descans” s’agrupen els ado-
lescents al voltant de la catequesi de
confirmació. A partir d’aquest moment
pràcticament s’acabat tot.
Hi ha una divergència entre les expectatives de les famílies que veuen en la
catequesi com a “preu que han de
pagar” perquè els seus fills rebin uns
sagraments que per a ells som com a
ritus de pas, i el que l’Església vol oferir:
un autèntic procés d’iniciació cristiana
marcat pels sagraments del baptisme, la
confirmació i l’eucaristia.
Hem de reconèixer amb sinceritat que
els “sagraments de la iniciació cristiana”
han estat moltes vegades Sagraments de
“conclusió” més que de “iniciació”, per
ser honests amb noltros mateixos ens
hauríem de demanar sobre la ”eficàcia”
de la catequesi, tot comptant que de la
nostra part és el que podem fer i deixant-li a l’Esperit el sentit profund de la
paraula “eficàcia”. Moltes vegades seguim
pensant en clau de “cristiandat” que ens
desanima amb la terrible paraula “fracàs”.
DAVANT EL FENOMEN DE LA IMMIGRACIÓ
Justícia i Pau - Menorca
D
e tots és sabut que durant el
període de bonança econòmica
la població a Espanya va augmentar notablement degut a la vinguda de molts immigrants, que arribaren
cercant treball i una vida més digna que
aquella que els seus països d’origen els
podien oferir. I aquest fenomen, lluny de
constituir un obstacle per al desenvolupament del país, va esdevenir un recurs
per a aquest desenvolupament(C297).
Ara, tot i que amb la crisi econòmica
els immigrants han estat un dels collectius més directament afectats per
la manca d’ocupació i molts d’ells han
tornat als seus països d’origen, encara n’hi ha molts que volen venir a Espanya perquè la situació a ca seva és
molt pitjor que la que tenim aquí. I per
açò molts continuen arriscant les seves
vides per poder entrar, per a exemple
botant la tanca de Melilla que separa
Espanya del Marroc, per tal de poder
viure, ni que sigui il·legalment entre
nosaltres.
Referent al fenomen de la immigració i
el tracte per part dels governs, la DSE
ens diu que “la reglamentació dels fluxos migratoris segons criteris d’equitat
i equilibri és una de les condicions indispensables per a aconseguir que les
insercions es facin amb les garanties
que requereix la dignitat de la persona
humana.” (C298)
En canvi, el govern espanyol acaba
d’aprovar la llei de seguretat ciutadana,
anomenada “llei mordassa” mitjançant
la qual es limiten drets ciutadans i es
legalitza el que s’anomena “devolució
en calent”. Açò suposa que quan una
persona intenta entrar a Espanya de
manera il·legal, sense papers, pot ser
retornada a l’altra banda de la frontera, sense que es complesqui el protocol
establert a la llei d’estrangeria; aquesta
obliga l’administració a traslladar els
immigrants a una comissaria on se’ls intenta identificar per tal de tramitar un
expedient d’expulsió, a partir del qual
l’immigrant té una sèrie de drets: tenir
un intèrpret, comptar amb assistència
mèdica i jurídica, no ser retornat a un
país perillós per a la seva vida, i d’altres
drets com el d’asil. Idò, el govern ha
aprovat la llei mordassa per tal d’eliminar tots aquests drets.
I nosaltres, com creients i seguidors de
Crist, hi estem d’acord amb això? No
ens hauríem de posar al costat del més
feble, en aquest cas l’immigrant? No
trobau que el més bàsic i elemental és
respectar les persones (independentment del seu color de pell, o la seva
religió) precisament per la seva dignitat humana? No els hem de donar una
oportunitat? Pensem-hi, idò.
ag
notícies nostres
a
end
Setmana de pregària per la
Unitat dels Cristians
Del 18 al 25 de gener es celebra la
setmana de pregària per la Unitat
dels cristians.
Assemblea Escoltes de
Menorca
Els escoltes de Menorca-MSC, celebraran una assemblea extraordinària
el la qual s’elegiran alguns membres
per integrar-se a l’equip diocesà.
Divendres, dia 23 de gener, a les
20.15 h, a la casa de l’Església de Maó.
Espai de pregària
El grup Música + Evangeli, ofereixen
un nou espai de pregària. Divendres,
dia 23 de gener a les 20.30 h, a la
parròquia de santa Eulàlia de Maó.
Monestir de Santa Clara
Us convidam a participar dels
Exercicis Espirituals, que tindrem els
dies 26 al 31 de gener, de les 20 a 21
h, orientats per Fidel Aizpurúa,
franciscà.
Els qui hi vulgueu participar us pregam que us apunteu aquesta setmana
(Telèfon 971 38 27 78) i la matricula
és de 10 €.
Us esperam i desitjam que disfruteu.
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
Amb els cristians perseguits
L’
agrupació musical
SOM GOSPEL, dirigida per n’Anna
Ilari, va actuar el passat
2 de gener, divendres, a
l’església de Sta. Maria
de Ferreries. La particularitat d’aquest concert
va ser la causa solidària
amb què va anar lligat en
col·laboració amb Justícia i Pau / Menorca: els
cristians perseguits
al Pròxim Orient.
Aquesta causa es va fer
present i viva en la presentació de l’acte tant
per part de na Sara Pons
Vidal, en nom de JP, com
d’en Joan Mercadal per “Som-Gospel”, així
com amb la projecció d’unes diapositives que
van fer visible als concentrats la cruesa de
la persecució i la crida a solidaritzar-nos-hi
amb la pregària i el suport econòmic. “SOM
GOSPEL” va entusiasmar els assistents amb
el seus ritmes, mentre s’anava interioritzant
el drama dels nous perseguits pel fet de ser
El bicentenari de Maria Rosa Molas
arriba a la Consolació
A
quest curs se celebra el 200 aniversari del naixement de Maria Rosa Molas, fundadora de les Germanes de la
Consolació.
La Congregació va arribar a Menorca en
1891 per fer-se càrrec de l’hospital de
Ciutadella i des de llavors la Consolació ha estat present a l’illa. Actualment
la seva tasca està centrada en l’educació.
Durant aquest curs es realitzaran diversos
actes commemoratius al col·legi de la Consolació de Ciutadella.
Per aquest motiu el passat dia 14 de gener,
es va celebrar una xerrada a càrrec de la
historiadora de la Congregació, Maria Esperança Casaus, sota el títol «Conversa amb
Maria Rosa Molas».
Germanes Clarisses
Retrospectiva a
70 anys de cant
La Capella Davídica inaugurà a l’Espai
Sant Josep de Ciutadella una mostra
visual i documental sobre la trajectòria de la coral de referència a l’Illa.
En ella si recullen els millors moments de la Capella Davídica en els
seus 70 anys de trajectòria i s’ofereix
O·RSRUWXQLWDWGHGHVFREULUIRWRJUDÀHV
antigues i material documental a traYpV G·XQD H[SRVLFLy PRQRJUjÀFD GH
la qual, Enric Taltavull, vicepresident
de la Capella Davídica, és el comissari. Taltavull ha realitzat una laboriosa
IHLQDGHUHFRSLODFLyJUjÀFDLKLVWzULFD
per documentar aquestes set dècades
de cant dins i fora de Menorca.
El diferent material recull material foWRJUjÀF L GH SUHPVD GH OD FRUDO TXH
impulsà el notari Verdaguer i el doctor Comella el 1944.
Al llarg d’aquests anys han dirigit la
Capella el Sr. Gabriel Salord Marquès,
en el període 1944 / 1968. El segon director va ser el prevere Guillem Coll
Al·lès, en l’etapa entre 1968 i 1995. El
1995 agafà el relleu Biel Barceló.
De cadascun d’aquests períodes
s’ofereix divers material il·lustratiu
i representatiu del més destacat de
cada etapa.
cristians.
La parròquia de Sant Bartomeu ha collaborat amb la campanya aportant-hi la collecta de Nadal que junt amb la recaptació
del concert ha donat la suma de 2300 €.
Aquesta quantitat ha estat enviada a l’entitat
“Ajuda a l’Església necessitada” perquè ho
faci arribar als refugiats iraquians a la regió
del Kurdistan.
Evangeli per a fiets a “You tube”
E
ls catequistes de la parròquia de Sant
Antoni de Maó, setmanalment ofereixen al canal www.youtube.com/user/
SantAntoniMao uns vídeos que recopilen l’evangeli de la missa dominical
per a infants.
Aquesta és una recerca per ajudar als
infants a seguir amb més atenció la
proclamació de la Bona Noticia de Jesús i el fan servir dominicalment amb
els infants.
Ja fa temps que els catequistes feien
aquesta recopilació i darrerament
s’han decidit a posar-lo al canal de internet youtube perquè pugui ser útil
a tots els catequistes. Els impulsors
de la iniciativa observen que la ma-
joria dels seguidors són de iberoamèrica i
per açò, animen els catequistes menorquins
perquè també els facin servir.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]