1. No category

CRÈDITS
Organitza:
AJUNTAMENT DE MISLATA.
Regidoria de Cultura.
Amb el patrocini de:
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA. SARC.
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL).
Coordinació del certamen:
PACO ALCÓN.
JOSEP M. SABATER.
Assessorament i gestió:
VICENT BORREGO.
(Departament Municipal de Cultura. Ajuntament de Mislata).
Correcció lingüística:
AGNÉS TALAYA.
AVIVA Mislata (Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament de Mislata).
Jurat XXXIII edició:
XAVI CUBAS, NÚRIA MARTÍN, NOÈLIA PÉREZ, ISABEL REQUENA, FÈLIX VILATA.
Disseny gràfic:
LIGLÚ ESTUDI CREATIU.
(RAMON LLOP I BENEYTO).
Impressió:
ARIAL ARTES GRÀFICAS.
Dipòsit legal:
V-1518-2015.
Mislata i teatre són, hui més que mai, dues paraules inseparables. Al
llarg de tot l'any, la ciutat de Mislata manté una activitat frenètica en arts
escèniques, i cada dia hi sumem més iniciatives. Però mai podem oblidar
el valor, la importància i el simbolisme que hui té la nostra activitat cultural de capçalera i de major reconeixement: el nostre Concurs de Teatre
Vila de Mislata que enguany torna a presentar-nos la creativitat dels
col·lectius que hi participen.
Un concurs de teatre que s'ha convertit en un referent de la nostra cultura, de defensa de la nostra llengua i d'exaltació a la nostra capacitat
inventiva, la nostra riquesa artística i a l’èxit del nostre treball en equip.
Per això, tot i que es tracta d'un certamen de teatre no professionalitzat,
cada any hi veiem representacions teatrals de major qualitat i originalitat ressenyable; en definitiva, una cartellera amb majúscules.
El nostre concurs, que va nàixer de les nostres pròpies associacions, amb
la participació dels nostres propis veïns, ens ha donat molts èxits, i s'ha
obert a la participació de les millors companyies valencianes. A totes
elles, el nostre afectuós agraïment, per tornar any rere any a Mislata a
mostrar-nos el resultat de la seua implicació i l’esforç per millorar.
Continuarem fomentant la cultura des de les arts escèniques, i continuarem propiciant que Mislata siga la capital valenciana del teatre en
valencià. Ho farem des de dins, amb la nostra prestigiosa Escola
Municipal de Teatre, i des de la grada, augmentant l’activitat, amb més
festivals de carrer i més representacions al llarg de l'any.
Educar en cultura és fonamental perquè la nostra societat no perda l'interés per progressar, per augmentar garanties de llibertats, per generar
motors de creativitat i, sobretot, per defendre el millor del nostre patrimoni ciutadà. El teatre sempre ens permet conéixer millor la nostra
pròpia realitat i acostar-nos a altres que en desconeixíem.
Sigueu benvinguts, novament, al concurs de teatre de Mislata, que continuarà apostant per exalçar la vàlua i el talent de les nostres companyies i els millors elencs d’actors i actrius. Obrim les portes i pugem els
telons. Tots esteu convidats a participar-hi.
Carlos Fernández Bielsa
Alcalde de Mislata
Un any més, Mislata alça el teló per acollir el més selecte teatre valencià,
i en valencià, que fan les companyies diletants nostrades. Són més de 33
anys els que el nostre municipi aposta, de forma contínua i constant, per
les arts escèniques i la normalització lingüística com a trets diferencials
de la cultura d’un poble on el teatre i l’ús de la nostra llengua, des d’antic, han contribuït a forjar les senyes d’identitat de mislaters i mislateres. Més de tres dècades d’aposta ferma pel fet teatral com a eina de
reflexió, de diversió, de socialització, d’educació, de transmissió de valors o de creació. En l'actualitat, dir Mislata dins de l’àmbit cultural, fonamentalment, és dir teatre i en bona part gràcies a la longevitat del Vila,
un concurs que va nàixer empeltat de festa i que, amb el pas del temps,
s’ha mostrat receptiu i ha sabut adaptar-se com cap altre a la realitat de
les noves tendències escèniques, tot i confrontant propostes, reflectint
els corresponents canvis de repertori, acollint els textos dels més novells
dramaturgs, propiciant la traducció de peces de tostemps, difonent les
noves formes de representar i de concebre el teatre o reflectint les
inflexions escenogràfiques més creatives sense cap prejudici. He tingut
la sort d’assistir a l’evolució del certamen pràcticament des dels seus
orígens, bé com a responsable política, bé com a espectadora, i n’estic
orgullosa, perquè al marge de tots els reconeixements institucionals o
provinents del món amateur o professional, quan comença cada edició
del Concurs em trobe amb l’expectació d’un públic delerós i àvid de
teatre que espera que les propostes programades estiguen a l’altura de
les de l’any anterior. No importa si el col·lectiu que les fa possibles és un
grup universitari, un grup independent, un grup vinculat a una escola
municipal de teatre o si ha nascut al si d’una comissió de falla, perquè
allò realment important és el resultat final.
I amb la confiança que al Concurs sempre ha atorgat la corporació
municipal, el públic, les companyies i els jurats i el saber fer de l’equip
organitzador, esta ferma aposta per mantindre una plataforma estable
per a tots aquells que es lliuren amb passió a la pràctica del teatre, resulta any rere any necessària. Benvinguda, per tant, la XXXIII edició del Vila
de Mislata. Recordeu que a la tardor teniu una cita puntual al Centre
Cultural amb el teatre que es fa arreu de la Comunitat Valenciana. Us hi
espere.
Josefa Luján Martínez
Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Mislata
UN SOMRIURE PER AL TEATRE VALENCIÀ
Jo no volia dedicar-me al teatre, però vaig començar a sentir-hi una incontrolable atracció gràcies a una estructura d'exhibició consolidada i amb trellat a la
Universitat de València. Allí hi havia un teatre que feia olor a teatre, la Sala
Palmireno, que programava amb regularitat i permetia a gent com jo saber què
era aquell món extraordinari del teatre. I saber, també, que potser hi havia fins
i tot una oportunitat de pujar (en aquell cas de baixar) de les butaques a l'escenari per a qualsevol que volguera provar-ho.
Un dia, vaig baixar a l'escenari i m'hi vaig quedar per formar part d'un grup de
teatre universitari, un grup que presentava tots els espectacles al Vila de
Mislata. Perquè el Vila de Mislata era - i ho és - l'aparell on es mesurava i es
pesava el teatre no professional valencià: al “Vila” podíem veure el que havien
fet els altres grups, podíem aprendre i mostrar, podíem parlar i debatre,
podíem mesclar-nos i, el més important, podíem pensar que a l'any següent ens
tornaríem a presentar i ho faríem millor. Perquè sempre hi havia un “any
següent” i eixa és la clau de tot.
Si em pregunten què és el Vila de Mislata jo responc sense pensar-m'ho: “És un
bon concurs de teatre en valencià, de companyies no professionals però de
qualitat. Les funcions són cada divendres de cada mes al Centre Cultural des
de finals de setembre o començaments d'octubre fins al desembre. Crec que ara
l'entrada costa poc més d’un euro, i cal córrer per a agafar-hi lloc...” i podria
continuar.
El fet que algú que no és de Mislata com jo puga soltar el discurset anterior és
significatiu del que ha suposat i suposa aquest concurs per al teatre valencià.
Perquè quasi tots els qui formem “el teatre valencià” diríem més o menys això,
que és el mateix que sap i diu el públic que cada setmana ompli el teatre durant
el temps que dura el concurs. I eixe discurset s'hauria de subratllar i emmarcar
i posar-lo com a paradigma de gestió i política cultural. Senzill, clar, veritable i
efectiu: com totes les coses bones que duren en el temps per damunt de les circumstàncies que les envolten.
De vegades, no cal un gran edifici per a construir un gran teatre. De fet, l'auditori del Centre Cultural és un gran teatre sense ser un gran edifici, gràcies en
gran part a aquest concurs i també a tota la gent que l'ha fet i el fa possible. I
per això, vull recordar també un home que any rere any rebia les companyies
amb un somriure sota un bigot que per a mi era part inseparable del teatre, no
només del de Mislata, era part inseparable del Teatre amb majúscula perquè
era un somriure d'un home apassionat pel teatre, d'un treballador del teatre
que ja forma part de la història del teatre valencià.
Que prenguen nota els nous gestors de la cultura del govern valencià del somriure apassionat pel teatre de Nemesio i de la constància i trellat amb què s'organitza any rere any el Vila de Mislata. O, dit d'una altra manera: que prenguen
nota de la passió necessària pel treball al món de la cultura i de la necessitat
d'apostar per projectes a llarg termini nascuts d'idees carregades de sensibilitat i de trellat. Projectes que tenen voluntat d'arrelar en el passat i en el present
del que som, per a créixer en el futur.
Perquè al Vila de Mislata hi ha una llum per a albirar el futur.
Daniel Tormo
(CRIT Companyia de Teatre)
escenografia neutra com a fons
comú, per a més d’una obra feia
de fuster, pintor i enginyer alhora
i si calia promoure o difondre entre la ciutadania la representació
de qualsevol espectacle no dubtava a donar suport als promotors
tot i distribuint pamflets o exercint de comunity manager del boca a boca.
Adéu a un pilar del Vila
Corria l’any 1982 quan al Saló
d’Actes de la Casa de la Vila, gràcies a la iniciativa d’un dels col.lectius teatrals i festívols del municipi, l’Ajuntament de Mislata, amb
poc de pressupost però amb molt
de deler per asumir competències
en matèria de cultura, patrocinà la
primera edició del I Concurs Provincial de Teatre en Llengua Valenciana Vila de Mislata.
Amb la sala del quart pis pleneta
de gom a gom es descorregueren
les cortines per primera vegada i
Nemesio Batres De la Nava estava
allí accionant el botó per fer possible un projecte que, amb el pas
del temps, esdevindria un dels
pilars de la vida cultural al municipi. Com un bon mestre d’en-
ginys, amb el seu “art i ofici” va
saber suplir amb il.lusió, imaginació i dedicació allò necessari perquè qualsevol proposta s’empeltara d’una mise en scène que, de
vegades, ni els mateixos responsables del disseny i llums d’una obra
esperaven, perquè Neme era un
home de recursos, de remeis casolans per a l’escena, capaç d’improvisar els efectes més sorprenents
amb els materials més rudimentaris. Era un home que s’implicava a
fons en tot allò que mamprenia i
alhora motivava a qui fóra necessari per reviscolar el fet teatral
al seu poble. Si calia acotar l’escena, feia de mediador amb les associacions de dones perquè cosiren
telons, petges i bambolines. Si resultava necessari construir una
Nemesio Batres fou una peça clau
de l’organització del Vila des dels
seus orígens. Li llevava hores al
descans i a la família per a atendre
amb predisposició unes companyies que moltes vegades necessitaven d’ell més com a tècnic que
com a encarregat de sala i, fins i
tot, quan el Concurs superà el
llast del “teatre regional” per a
endinsar-se en el món del teatre
“del temps que corre”, per a no
desatendre la inquietud dels diletants del sainet, no dubtà a organitzar juntament amb altres companys a Mislata una comissió
organitzadora perquè aquell gènere que continuava tenint el seu
públic, persistira a casa nostra.
Passat el temps, i transcorregudes
algunes edicions del Concurs de
Teatre, Nemesio es va retrobar
fora del certamen amb alguns dels
concursants que ara tornaven a
fer un «bolo» a Mislata en qualitat
de professionals. Aquells intèrprets, directors, ajudants, regidors d’escena o responsables de
la conducció de la llum i el so
(perquè en el teatre amateur
tothom fa de tot) ara tornaven formats en qualitat de tècnics. Llavors l’aprenentatge era mutu, cordial, íntim, entranyable, perquè el
mestre de l’ahir continuava ocupant un raconet inesborrable en
l’inici de la drecera professional
dels més grans de l’escena valenciana.
Nemesio ha estat i continuarà
estant present en totes i cadascuna de les edicions del Vila, perquè
si el certamen hui continua sent
un reclam per a moltes companyies per la dignitat que, any rere
any ha assolit, qui fou l’encarregat
del teatre del Centre Cultural n’ha
sigut també “art i part”.
Fa uns mesos, el teló de la trajectòria vital del Neme es baixà i ho
va fer amb l’ovació més gran per
part d’aquells que compartírem
satisfaccions i maldecaps pel teatre, d’aquells als quals va prestar
la seua col.laboració a tothora,
d’aquells a qui assessorà, d’aquells amb qui va compartir professió, inquietuds i estima.
Descansa, per sempre, company,
el teu record sempre estarà present al Vila. De fet, a tu i als que
fem possible el Concurs només
ens separa eixa línia imaginària de
la quarta paret.
Els teus companys de Concurs
Calendari de representacions
Relació de
símbols
70'
Duració de l’obra
expressada en minuts
Drama
Comèdia clàssica
Comèdia
Musical burlesc
Majors de 12 anys
Majors de 16 anys
Públic al qual estan destinades
les representacions:
Majors de 18 anys
Públic familiar
Trio
Faraona
Mariano Lloret
2 d'octubre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Aiguamar-Teatre
Gandia (la Safor)
90’
Repartiment i fitxa tècnica
Intèrprets / Sergi Bono, Carlos Flores, Mariano Lloret
Vestuari i disseny escenogràfic i de llums / Aiguamar-Teatre
Realització escenogràfica / Muebles Catalán
Tècnics de llum i so / Yon Mikel García i David Forner
Maquinària / Toni de la Asunción
Atrezzo / Pepa Rovira
Regidoria / Joan C. Ortiz
Idea / Sergi Bono, Carlos Flores, Mariano Lloret
Assessorament lingüístic / Doménec Canet
Dramatúrgia / Mariano Lloret
Direcció / Aiguamar-Teatre
Trio Faraona
El Trio Faraona és un grup d’animadors socioculturals que es dedica a dinamitzar casaments, batejos i comunions, però ara ha decidit anar més lluny i ha
muntat el seu primer espectacle. A diferència de la resta de col·legues, els
Faraona es dediquen fonamentalment a criticar. Si van a unes noces critiquen
fins i tot els nóvios, si van a un acte faller, reproven els fallers... S’han especialitzat tant en l’art de posar a parir tothom, que han arribat a confeccionar
un inventari de crítiques “faraòniques” del qual no s'escapa cap convenció o
tradició de la nostra societat (la primera comunió, les festes de Nadal, els caputxinos...). Entre cançons, un grapat de personatges espontanis i molt d’humor,
el singular trio testimonia el caràcter inconseqüent i incoherent que tant caracteritza la nostra actitud costumista.
Assemblea
de dones
Aristòfanes
8 d’octubre
Dijous, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Indecisos
Foios (l’Horta Nord)
Aiguamar Teatre
Aiguamar Teatre naix l’any 1999, el dia que Carlos Flores decidix muntar un taller
de teatre per al seu alumnat. Després d’una segona obra amb adolescents, Joan
el Cendrós (Carles Alberola i Roberto García), que obté una gran acceptació, el
promotor de la companyia opta per fer, a més, teatre d’adults. Corre l’any 2001
i aleshores s’incorporen al grup Mariano Lloret i Joan C. Ortiz que inicien una
trajectòria conjunta quallada de muntatges amb gran acceptació per part del
públic: Mandíbula afilada (2001), de Carles Alberola; Enténmetuami (2003), d’Eloy
Arenas i Popurri (2005), Més que tu (2010) i Trio Faraona (2014), de Mariano
Lloret.
75’
Repartiment i fitxa tècnica
Intèrprets / Maribel Burón, Roser Giménez, Encarna García, Pilar Cruz, Anna
Arocas, Olga Tarragó, Maria Jordan, Elena Ruiz, Carmina Gil, M. Carmen Seus
Escenografia i vestuari de llums / FET Adults
Disseny de llums / Yapadú
Música original / Vicent Ros
Versió valenciana / Laura Useleti
Adaptació i direcció / Amparo Vayá
Assemblea de dones
Les dones d’Atenes, fartes del mal funcionament de l’Estat, decidixen governar
un món més just per a totes i per a tots. Amb unes propostes revolucionàries, i
també molt atrevides, pretenen acabar amb la crisi de la ciutat... Una versió divertida i esbojarrada, perquè en temps de crisi... també necessitem riure!
Aurora
de gollada
Beth Escudé
16 d’octubre
Indecisos
L’associació cultural Indecisos naix el 2008 amb el propòsit d’organitzar i
estructurar la FET (Foios Escola de Teatre). El grup que representa Assemblea de
dones està format per alumnat d’esta escola i ha participat en muntatges que han
sigut estrenats en diferents edicions de la Mostra de Teatre Novell Escènia.
Actualment, la FET gestiona quatre grups, dos d’infantils i altres dos de persones
adultes on es formen un total de 55 alumnes.
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
GIT Avant va el carro
Alginet (la Ribera Alta)
90’
Repartiment i fitxa tècnica
Intèrprets / Helena Bosch, José Luis Vallet, Alma Solar, Miguel Ángel Blasco,
Ramon Rivero, Lupe Ros, Salva Roig
Coreografia / Porri Fernández
Regidoria / Alícia Bayarri
Espai escènic i vestuari / Avant va el carro
Il·luminació / Josep M. Casany i Helena Bosch
Tècnic de llums / Francesc J. Nadal
Tècnic de so / Mercé Roman
Fotografia i disseny / Alícia Bayarri i Helena Bosch
Vídeo / Javi Granados
Direcció / Josep M. Casany
Aurora de gollada
Aurora es dirigix a comissaria per denunciar el seu propi assassinat, fet a partir
del qual assistim al via crucis particular d’esta dona maltractada que ens conduirà des d’una taula d’autòpsies fins al paradís celestial, passant per un reality
o pel mateix infern. És un text provocatiu i iconoclasta, carregat d’ironia i àcida
comicitat, que ens apropa irreverentment a un dels temes més preocupants de la
nostra societat: la violència domèstica.
Després de la pluja
Sergi Belbel
23 d’octubre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
TU de la Universitat d’Alacant
Alacant (l’Alacantí)
GIT Avant va el carro
El Grup Independent de Teatre Avant va el carro comença la seua tasca l’any 1991
per revifar l’arrelada tradició teatral a Alginet, que entre els anys vint i la
postguerra immediata va comptar amb reeixides companyies diletants com la
“Penya Benavente”. Des de la seua creació, ha realitzat actuacions arran de tota
la geografia valenciana amb un repertori bastit de sainets i d’obres com: La
primera de la classe, Swimming-pool, Ai, carai!, Grossetes, Beatrius, L’escala
humana o l’espectacle de carrer L’edat de la fusta. L’any 2000, crea l’Escola de
Teatre a Alginet i els seus components es formen dirigits per diversos professionals de l’escena com: Joan Carles Rosselló, Josep Manel Casany o Andrés
Poveda. El 2004, la companyia participa en el VIII Festival Internacional de Teatre
Infantil de l’Havana amb l’espectacle Infancia robada. El grup és, a més, promotor
de la Mostra de Teatre “Vila d’Alginet” i participa activament en la vida cultural i
festiva del municipi.
80’
Repartiment i fitxa tècnica
Cap administratiu / Pedro T. Sánchez
Programador informàtic / Fran Peris Feito
Secretària castanya / Àngela Navarro
Secretària morena / Laura Sánchez
Secretària rossa / Nara Pérez
Secretària pèl-roja / Guiomar Domínguez
Missatger / David Pacheco
Directora / Tània Ivorra
Escenografia / Begònia Movellán
Il.luminació i so / Jordi Chicoy
Assessoria d’imatge / Alberto Calle i Aitana Pérez
Assessorament lingüístic / Àngela Navarro i David Pacheco
Versió en valencià / Sandra Montserrat
Regidoria i ajudant de direcció / Aitana Pérez
Disseny cartell / Helga Pérez
Direcció / Elena Candela
Ekilikuà!
Joan Verdú
amb la col·laboració de Marcos Jiménez i Pep Ricart
Després de la Pluja
Els més de dos anys de sequera es fan patents en els ànims d’un grup de
treballadors d’unes oficines que pugen al terrat de l’edifici per fumar, infringint
així la normativa de l’empresa. Busquen pegar a fugir de la seua realitat, però allí
es troben amb les seues pors, ambicions, odis, desitjos i enveges en un ambient
carregat de desesperació i histèria. És urgent que arribe la tan desitjada pluja.
30 d’octubre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Kauen-Teatre
L’Eliana (l’Horta Oest)
TU de la Universitat d’Alacant
Impartit per Tomàs Mestre, el Taller de Teatre de la Universitat d’Alacant, creat
el 2003, és una iniciativa que conjuga els coneixements de dramatització i
d’expressió corporal propis de l’art teatral amb la promoció i la difusió del
valencià. Són aspectes prioritaris dins del seu programa de formació la
realització d’improvisacions sobre fets de la vida quotidiana o l’entorn social i
l’aprenentatge de coneixements i de tècniques relatives a la dramatització.
Des de la seua creació, el grup ha estrenat els espectacles: Això... o no? (20032004); Call Center (2004-2005); En cap cap cap (2005-2006); Antaviana (20082009); Morir o no (2009-2010) i Lisístrata (2011-2012) entre altres.
63’
Repartiment i fitxa tècnica
Intèrprets / Marcos Jiménez, Joan Verdú
Músics/ Laia Bernard i Guillem Santamaria
Escenografia i vestuari / Kauen-Teatre
I·luminació/ Yapadú
Assistent escenografia / Natxo Rupérez
Assistent atrezzo i vestuari / Vive Danza
Accessoris maletes / José Luis Olmos
Foto / Jaume Verdú
Vídeo / Nando Pascual
Tècnic de llum i so / Pablo Fernández
Producció / Marcos Jiménez
Direcció / Pep Ricart
Ekilikua!
Ekilikuà! és un espectacle d’humor que parla del camí que hem de recórrer cada
dia, de les nostres pors, les nostres il·lusions, les nostres victòries i els nostres
fracassos. Els protagonistes cerquen el camí que els durà a l’estació, la drecera
que els conduïsca a la felicitat. I allà van, carregats amb la seua maleta, amb el
seu passat, la seua història i sobretot les seues il·lusions de futur en un viatge
ple de dubtes, però també de somnis. Ekilikuà? Ekilikuà!
Questi fantasmi !
Versió lliure d'Eduardo de Filippo
6 de novembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Assaig (Grup de Teatre de la Universitat de València)
València (l’Horta)
Kauen-Teatre
Kauen-Teatre naix l’any 2007 amb el plantejament de fer teatre, senzill en la
realització alhora que complex, honest i artesà en la seua elaboració. Dins del
procés de treball, cada membre desenvolupa un apartat concret del muntatge, tot
i que finalment tots ells participen en el procés últim de creació. Fruit d’este
plantejament i d'esta filosofia de treball naixen els espectacles: Kauen i Ekilikuà!
70’
Repartiment i fitxa tècnica
Raffaela / Alba Latorre
Gastone / Guillermo Vidal
Pasquale Lojàcono / Joanvi Ferrer
Carmela / Pilar Guillén
Maria / Mar Sanjuán
Alfredo Marigliano / Jorge Vílchez
Armida / Clara Rozalén
Maddalena / Irene Olmos
Sílvia / Laura Parreño
Ajudant de direcció / Alina Shapaghatyan
Direcció / Pep Sanchis
Questi fantasmi!
Comèdia?
Pasquale, un home que intenta complaure la seua dona, arriba a un pis que li han
cedit debades on tot li és estrany. Tots els que l'envolten - la portera i la seua
germana, la seua dona Maria i l'amant d'aquesta, Alfredo- li faran creure, volent
o sense voler, el que no és, el que no existix. Mentrestant, la família d’Alfredo,
farta de les seues infidelitats, farà a Pasquale unes visites inesperades que canviaran la vida del matrimoni per sempre. L'autor, napolità, ens presenta la
societat i els costums de l'època, després de la segona guerra mundial. Una ciutat
napolitana amb uns habitants que han de sobreviure des de l'engany i la picaresca pròpies del sud d'Itàlia. Una comèdia que ens fa reflexionar sobre
l'autoengany.
Ton sexe... mon sexe
Julie De Grandy
13 de novembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Pànic Escènic
València (l’Horta)
Assaig-Teatre
Assaig (Grup de teatre de la Universitat de València) està integrat per alumnat
universitari en continu procés de formació, que desitgen millorar com a intèrprets, amb l’experiència que aporta la seua participació en els espectacles i
propostes escèniques que, dins del marc universitari, el col·lectiu du a terme.
Des del 1991, i majoritàriament dirigits per Pep Sanchis, el grup, pel qual han
passat nombrosos universitaris amb inquietuds escèniques, ha dut a escena els
següents espectacles: Bloody Mary Show (1991); Comèdia que no acaba (1993); La
comèdia d’Amphitrió (1994); Després de la pluja (1996); Les dones de Sade (1997);
Kaput i Historietes d’amor (1998); Parelles de fet, de fet parelles (1999); Dies
d’ensalada (2001); Victòria Cabaret (2003); Tic-tac i Els Misteris del Corpus de
València (2004); El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia i Lunària (2005); El
burlador de Sevilla, Romeu i Julieta, Tirant lo Blanc i Un somni d’una nit de Sant
Joan (2006); Per Sant Lluc (2007); Una nit amb Joan i Espill (2008); Sentiments
(2009); l’Odissea (2010); Jocs perversos, Oxígeno i Eixida d’emergència (2011); Nit
de Reis i El cant de la Sibil·la (2012); Abelles (2013) i Mentides (2014). Aquest curs
acadèmic 2015-2016 Assaig celebra el seu 25 aniversari amb una gran diversitat
d'activitats teatrals,reposicions d’espectacles, lectures dramatitzades, monogràfics i una programació molt especial, que tindran lloc dins del marc de l’Aula de
Teatre.
90’
Repartiment i fitxa tècnica
Paula / Amparo Sospedra Tarazona
Dídac / José Enrique Pérez Clemente
Margot / Marisa Pérez Clemente
Leo / Carlos Maestro Chillida
Francesca / Yolanda Ros Prats
Disseny de llums i música / José Enrique Pérez Clemente
Direcció / José David Badía Valiente
Ton sexe... mon sexe
Ton sexe...mon sexe és una divertida comèdia on la vida de cinc personatges es
barreja al voltant del sexe. Paula –el sexe resignat– i Dídac –el sexe traïdor–, farts
de les seues monòtones vides i de discutir cada dia sobre qui aporta més al seu
matrimoni, demanen cínicament a l’Univers canviar de cos per un temps, sense
confiar que, de vegades, cal anar molt espai amb el que demanes... ja que es pot
fer realitat... Ací comença la trama d’amor, sexe i mentides on Margot –el sexe
experimentat–, Francesca -el sexe prohibit- i Leo –el sexe fibrós- es rebolquen,
barregen, mosseguen i enllacen amb les desventures de la traïció i la resignació...
relacions que només les papallones poden entendre...
Unes espardenyes de Jaragua
Ma. Carmen Sáez
20 de novembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Xana Teatre
Algemesí (la Ribera Alta)
Pànic Escènic
La trajectòria del grup de teatre Pànic Escènic se sustenta en la suma de les
trajectòries i experiències dels seus components, ja que l’edat del grup com a tal
és encara molt primerenca. Durant els darrers 8 anys, els seus components han
contribuït amb el seu bon fer als grups: Inquiets Teatre i Giorgeta Teatre, on han
representat més de 10 obres, entre les quals destaquen, per ordre cronològic:
Truita de Sexes; La fam de Sara (obra musical); Mans quietes; Entre... més; Taulells;
Tres somriures per Nadal; Amant a sou i Ton sexe... mon sexe. En totes elles han
obtingut nominacions o premis en el Concurs de Teatre que organitza la Regidoria de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València (JCF), en el
Concurs de Teatre en Valencià Vila de Quartell, Benetússer, Canet d’En Berenguer,
Catral, Cocentaina, Museros, l’Olleria, Alfafar, etc.
60’
Repartiment i fitxa tècnica
Intèrprets / Gemma Taberner, M. Carmen Sáez, Mila Fernández, Paco Iváñez
Espai escènic / David Rosell i Xavi Navarro
Disseny escenografia / Fede Conti I Lorena Comín
Realització escenografia / Disparatario
Coreografia / Jonatan Santos
Disseny il.luminació / David Rosell
Tècnic de llums / Jordi Escuder
Tècnic de so / Joan Valero
Disseny de vestuari / Vicen Poveda
Confecció de vestuari / Elena Martínez
Maquillatge i perruqueria / Marta Serra
Atrezzo / Miquel Benavent
Audiovisual / Los Otros Planes
Fotografia / Alfredo Tarancón
Disseny gràfic / Joanra Estellés
Regidoria / Alba Barberà
Dramatúrgia / M. Carmen Sáez
Direcció / Xavi Navarro
Això no és vida!
Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana
Unes espardenyes de Jaragua
Llúcia viu envoltada de joguines, d'ordinadors, de roba de marca i d’altres
privilegis. Un bon dia sa mare li dóna un gran disgust: no li comprarà les
sabatilles de marca que ella tant desitja, quina desgràcia! Però un viatge amb la
tia Empar la portarà a un país i a uns indrets que la faran veure les coses d’una
altra manera. Una aventura màgica on descobrirà, en la seua pròpia pell, la
guerra, la misèria i l’explotació dels xiquets a una fàbrica. Així i tot, no estarà sola
en este camí, perquè la seua aventura estarà plena de persones que l’ajudaran a
superar-hi els perills i, fins i tot, hi trobarà bruixes bones i gent que lluita per
canviar el món.
Una història on, a més de tractar sobre el comerç just, apareixen temes
transversals com la solidaritat, el consum desmesurat i la desigualtat. Sense
deixar de costat la diversió, la màgia i la fantasia.
27 de novembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
K-Lidoscopi Teatre
Cullera (la Ribera Baixa)
Xana Teatre
Xana Teatre es constituïx l’any 2008 amb la iniciativa de Xavi Navarro com a
companyia estable, amb segell propi, que pretén consolidar una producció
pròpia, investigar els diversos llenguatges de comunicació teatral i generar un
espai de formació per a tots els oficis que hi ha al voltant del teatre.
70’
Repartiment i fitxa tècnica
Deprimida / Ruth Falcó
Ingènua / Rosanna Vidal
Presumida / Encarna Sanfélix
Estressada / Carol Romero
Agressiva / Puri Fariza
Disseny de llums i so / Cèsar Marza
Tècnic de llums / Julio Martí Zahonero
Tècnic de so / Marco Delgado
Vestuari / K-lidoscopi Teatre
Escenografia / El Pot Verd
Direcció / Juanfran Sáez
Això no es vida!
Els personatges es troben en el desconcert més absolut, submergits en la
confusió total, ofegats, estressats i obsessionats. L’espectador és testimoni d’un
quintet d’inseguretats manifestades mitjançant una dona hiperactiva encegada
per l’organització, una depressiva suïcida, una executiva irritable i agressiva, una
ingènua conformista i una addicta a la cirurgia estètica incapaç d’acceptar-se a si
mateixa. A més d’estos rols, les actrius també encarnen d’altres de secundaris
que es corresponen amb gent que es mou al seu voltant i que han contribuït a
configurar el seu caràcter.
Llar, . dolça llar
Creació col lectiva
4 de desembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Laspontània-Teatre
València (l’Horta)
K-lidoscopi Teatre
K-lidoscopi teatre és una delegació de l’Associació Cultural K-lidoscopi que es va
crear l’any 2014. El col·lectiu està integrat per components de diferents
agrupacions teatrals (JM Gestión Teatral, Raconet Teatre, Taüt Teatre, TramantTeatre) que van decidir unir-se amb el propòsit d’organitzar un concurs de teatre
a Cullera. L'objectiu era dinamitzar i normalitzar la programació teatral del
municipi. L’associació de què forma part ha creat, impulsat i gestionat diverses
iniciatives d’àmbit cultural adreçades a la ciutadania, com ara: cursos formatius,
exposicions, cicles de lectura, sessions de cinefòrum, xarrades col.loqui, actuacions musicals, etc.
70’
Repartiment i fitxa tècnica
Patricia / Pau Vercher
Laia / Aitana Bueno
Clara / Virgínia Latorre
Alicia / Mireia Martí
Manel / Elena Furió
Thomas / David Sanz
Escenografia i disseny / Ferran Luengo
Disseny de llums / Mai Giménez
Direcció / Joan Ballester, Ferran Luengo
Llar, dolça llar
A causa de les enormes dificultats per a establir les seues vides a Espanya,
diversos joves es veuen obligats a abandonar el país en una deriva que no és
només espacial, sinó emocional. Llar, dolça llar és una obra sobre l’exili que crea
finestres a través de les quals veurem com la situació de diversos personatges
forma un mosaic de la realitat que, tristament, ha marcat l’inici del segle XXI per
als joves de final del segle XX.
Retrobaments
Jerónimo Cornelles
11 de desembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 1,20
Passeig-Teatre
Cullera (la Ribera Baixa)
Laspontània-Teatre
Laspontània-Teatre naix el 2012 a partir de la unió de diversos membres del grup
Assaig de la Universitat de València, amb el qual participaren en edicions
anteriors del Vila de Mislata. Actualment, la companyia porta tres obres a
esquenes: Amics de l’ànima; Sr. Andreu i Llar, dolça llar, que és la primera peça
original del grup. Els seus components són diplomats en el postgrau de teatre per
a l’educació i estan immersos en el projecte de Teatre Playback Inestable
programat regularment a la sala Espacio Inestable de València.
72’
Repartiment i fitxa tècnica
Sònia / Marc Sanjuan Orts
Eva / Elena Hernández Fuertes
Laura / Laura Renard Artés
Maria / Maria Montaner Giménez
Ainoa / Lara Bernabeu Gay
Marcos / Diego Granero López
Gaston / José M. Llopis Lafarga
Izan / Iván Miralles Lahoz
Regidoria / Inés Ferrer, Cristina Aragó, Maika García, Mónica Sapiña, Sara
Olivert i M. Carmen García
Llum i so / Carlos Sapiña i Isabela Avellaneda
Col.laboració / Valèria Monzón
Perruqueria i maquillatge / Núria Carles i Pili Pellicer
Escenografia / Vicent Martínez, Luis Gimeno
Disseny i fotografia / Alfredo Company
Producció / Quique Sapiña
Direcció / Iván Miralles
Two ladies... or not two ladies?
Noèlia Pérez
Retrobaments
Què passaria si l’atzar fera possible que quatre exparelles es retrobaren al cap de
molts anys sense haver-se vist? Un espectacle senzill on es poden presenciar
quatre històries sobre huit personatges quotidians que en girar el cantó prendran
un rumb inesperat. Huit vides aparentment inconnexes on l’amor, l’odi i la mort
s’entrellacen de tal manera que l’espectador transitarà de la comèdia al drama
sense adonar-se'n. Un muntatge entranyable i tendre que mostra com malgrat
allò que puga succeir, la vida continua i s’obri camí. Un camí on veurem que
l’amor no entén de sexe ni de gènere i on l’amor funciona com a motor i el
desamor com la gasolina que engega el motor.
18 de desembre
Divendres, 22.30h
Preu de l’entrada: 3
[FORA DE CONCURS]
Sessió numerada. Aforament limitat.
Cashalada i Marlia-Teatre
València i Tarragona
Passeig Teatre
Passeig Teatre naix el 1988 per a potenciar la cultura dins de l’associació cultural
Falla Passeig-Mercat de Cullera. Des de la seua fundació el grup escènic ha
participat en la setmana de teatre en valencià organitzada per la Junta Local
Fallera de Cullera on ha obtingut nombrosos guardons individuals i col.lectius.
D’entre els espectacles representats per la companyia destaquen: La ciutat no és
per a mi; Poquelin Poquelen; El mètode Grönholm; Besos; Nascuts culpables; El
Florit Pensil o Bebé. Amb les darreres obres esmentades Passeig-Teatre ha participat tant en el Vila de Mislata, com en altres certàmens teatrals de la Comunitat: Gandia, Dénia, etc.
90’
Repartiment i fitxa tècnica
Actriu-cantant / Noèlia Pérez
Actor-cantant / Josep Zapater
Assessor de moviment / Víctor Rodrigo
Disseny d’il.luminació / Justo Gallego
Vestuari i caracterització / Marlia Teatre
Producció / Cashalada i Marlia Teatre
Agraïments / Marc Chornet i Neus Pàmies
Direcció musical i arranjaments / Josep Zapater
Idea original i direcció / Noèlia Pérez
Two ladies... or not two ladies?
Una diva de la cançó, alcohòlica, caòtica i eclipsant pretén fer una gira mundial
amb una tímida, tot i que brillant, pianista que no és el que sembla i que amaga
un secret sobre la seua tendència sexual. Fins on arribarà la farsa d’estes artistes?
Què és real i que és espectacle? S’odien o es necessiten? Es mastega la tragèdia o
les llàgrimes són de riure de felicitat?
La confusa professionalitat d’estes dues “dones” ens regalarà grans dosis
d’humor, les seues ànimes perdudes, que busquen trobar-se amb les seues
potents veus, ens emocionaran i la seua màgica intimitat ens recordarà que sense
amor, de l’autèntic... no som ningú.
L’excentricitat, tendresa i humanitat d’estes Two ladies... or not two ladies faran
d’allò que pretenia ser un concert internacional amb cançons com: Moon river, Je
ne regrette rian, Bésame mucho o Youkali una petita joia musical.
Marlia Teatre
Marlia Teatre naix de les necessitats artístiques de Noèlia Pérez, actriu i cantant
de gran experiència tant en teatre (Besos, d’Albena Teatre; La Nit de Sant Joan, de
Dagoll Dagom; Despertaràs ahir, d’Ornitorrincs) com en TV (Autoindefinits,
Socarrats...) i Marc Chornet, director d'escena format a l’Institut del Teatre. El seu
primer espectacle fou Carmela Lilí Amanda, estrenat a Barcelona i representat
arreu de la Comunitat Valenciana, guanyador del Premi Metropol 2011 i Premi
Unnim a Noèlia Pérez, com a millor actriu per la seua interpretació dins d’esta
“petita joia musical”, com va elogiar la crítica. Destaquen treballs com: El Viatge
de Nausica, lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, 2010 al Teatre
Metropol, La 62ª nit de Santa Llúcia, espectacle retrasmés en directe el 2012 per
TV3, Somni d’August, al Teatre Tarragona, Two ladies, espectacle concert
encarregat pel Teatre Barts de Barcelona i Two ladies... or not two ladies?, musical
estrenat al Teatre Micalet de València i interpretat per Noèlia Pérez i Josep
Zapater. Serà este últim espectacle el que farà encetar un nou projecte,
Cashalada. Des de Cashalada, Josep Zapater, músic polifacètic i guanyador del
premi de l’AAPV a la millor composició musical per Els Contes dels Grimm, actor
tant de teatre (Albena, Bambalina, La Dependent) com d’òpera (Cor de la
Generalitat Valenciana, La Fura dels Baus) i Noèlia Pérez assumixen nous reptes
creatius i donen cabuda al teatre fusionat amb la cançó, la música i la poesia des
d’una València que lluita per fer-se escoltar amb la seua llengua arreu del
territori.
Acte de lliurament de Premis
XXXIII Concurs de Teatre
“Vila de Mislata”
18 de desembre
En finalitzar la representació de Two ladies... or not two ladies?
[FORA DE CONCURS]
Preu de l’entrada: unitari per presenciar la cerimònia juntament amb la
representació prèvia.
Sessió numerada. Aforament limitat.
Cashalada i Marlia-Teatre
València i Tarragona
45’
Repartiment i fitxa tècnica
Presentadors / Josep Zapater / Noèlia Pérez / Cristina Fernández /
Frank Alonso Fernández
Arranjaments i Composicions Musicals / Josep Zapater
Lletres / Noèlia Pérez
Guió i Direcció / Cashalada cia.
Coreografies / Cristina Fernández
Coreografies Claqué / Frank Alonso
Disseny Maquillatge / Mercedes Luján
Disseny de Vestuari / Conxa Romero
Masterització de músiques / Estudi Mei
Disseny d’il.luminació / Justo Gallego
Disseny de So / Santi Gil
Espai Escènic / Marlia Teatre
Acte de lliurament de premis del XXXIII Concurs de
Teatre «Vila de Mislata»
Josep i Noèlia recorden els seus inicis, recorden quan somiaven amb ser
professionals del món de les arts i recorden com va ser d’important cada xicotet
suport, cada incentiu, cada reconeixement per poder-se reafirmar, créixer i
formar-se com artistes lliures, amb criteri i amb capacitat empresarial. Per això,
des de Cashalada, juntament amb Marlia Teatre, ens sentim orgullosos de
conduir l’acte de lliurament de premis XXXIII del Concurs de Teatre «Vila de
Mislata» i formar part d’esta sòlida plataforma de promoció i llançament de
companyies de teatre tan nostrades. Compartirem una nit plena de ritme, premis,
humor, artistes, però sobretot viurem una nit plena d’esperança i llum pel teatre
i la cultura. I tot això serà ací, als Vila de Mislata.
Noèlia Pérez i Josep Zapater
,
! "
3
8 !
!
!
=! %
8=
'
*
-
) 8 = #
=
/
"
#=
=
#
!
"
(
#
2=
*
=&
/#
/+
)
!
,*+
-
.
B*
CC!%3D
DEF5402+
+$#FE3FF43G7
<
;/
H
/ 8=
> (
8 8 4 3
4 *
*
! =
CC%3D!6!
)8
8
& ' ? @ ! ;
&&!
"
= =
$
=
/ I
(
8 ?&64'@J#
#
?'
344 @J ! #
$ =8
?
64'@!
!
2
C ):! !
*
4 )
=5E
: 5467 / )
8
K
4 ) 8 =
=
=
&
F ! #
G
!
G
=#D!3
=
)
"
!
548!
8(
$$
*
*
L 8
!
"!#
$
%
!
!
& ! '
(
#%
" )
(!
$ )
*+
,-
./
-01)02+3444
-01)02+5444
-01)02+6744
-01)02+6444
6444
!"
#
$6444!
%&'()$& &*+%$&& '+ *&
*+,-&
'
8'#!&!
9
/
.
:
+
;
7440
! &74;
!
<
:
+
;!
!
#$
/ ) !
#
'
0 1
0)#%8
0 ;
# % ! "
=
:
#
;
0 >
";
!
0/ 8
?&@
$
A
A
2
2 #
&
: #
#
#
2 )
$
<
2)#
=
!=
#
555
6
7824
.
" * +
,- .! %
!8
%
)
)
)
9
/
3
6 ))
)
8'#%
"
##
#
%
5 6?'@7?@!
3 "
"$
!%8
;
D )
!
!
7 "*
E ))
)
: