PROGRAMA CIENTÍFIC - Congres Nacional Català d`Urologia

ORGANITZA:
PROGRAMA
CIENTÍFIC
SEU DEL III CONGRÉS NACIONAL CATALÀ D’UROLOGIA
HOTEL PALAS LA PINEDA
Comunicacions
Divendres 8, 15:00 - 17:00h
SALA HIDRA
MISCEL·LÀNIA
C01 - C05.................................................................................01
C06 - C12.................................................................................02
Dissabte 9, 15:00 - 17:00h
AMB EL PATROCINI:
ALALMIRALL
ASTELLAS PHARMA
BAYER
CASEN RECORDATI
COUPLER MEDICAL
GEBRO-PHARMa
GP PHARM
GSK
IPSEN
JANSSEN
KERN PHARMA
LABORATORIOS ROVI
INIBSA
M4 PHARMA
MENARINI
PIERRE FABRE
PFIZER
Q-PHARMA
SANOFI AVENTIS
ÍNDEX
SALA MINERVA II
PRÒSTATA I RONYÓ
C13.........................................................................................02
C14 - C22................................................................................03
La Pineda, Vila-seca
8, 9 i 10 de maig de 2015
Dissabte 9, 15:00 - 17:00h
SALA HIDRA
UROTELI I TRANSPLANTAMENT RENAL
C24 - C31.................................................................................04
C32 - C34.................................................................................05
Casos Breus
Dissabte 9, 09:00 - 11:15h
SALA MINERVA II
B01 - B05..................................................................................05
B06 - B16..........................................................................................06
B17 - B19..........................................................................................08
Pósters
Divendres 8, 19:00 - 21:00h
SALA APOLO
P01 - P06..................................................................................07
P07 - P14..................................................................................08
P15 - P21..................................................................................09
Vídeos
Dissabte 9, 09:00 - 11:15h
SALA APOLO
CIRURGIA RENAL I SUPRARENAL
V01 - V03.................................................................................09
V04 - V11.........................................................................................11
Dissabte 9,
15:00 - 17:00h
SALA APOLO
CIRURGIA PÈLVICA I ENDOUROLOGIA
V12 - V13................................................................................12
V14 - V23................................................................................13
V24.........................................................................................14
SALA APOLO
SALA MINERVA II
SALA HIDRA
Divendres 8
17:00h. - 19:00h.
19:00h. - 21:00h.
OBERTURA DE LA SECRETARIA I LLIURAMENT DE DOCUMENTACIÓ.
SESSIÓ DE PÒSTERS
P01 - P22
COMUNICACIONS LLIURES
MISCEL·LÀNIA C01 - C12
Moderadors: Drs. Jaume Benages i Helena Vila
Moderadors: Drs. Jesús Muñoz i Helena Ascaso
SIMPOSI:
HETEROGENEIDAD DEL CPRCM: CLAVES PARA LA SELECCIÓN DE TRATAMIENTOS Y PACIENTES.
09:00h. - 11:15h.
VÍDEOS: V01 - V11
CIRURGIA RENAL I SUPRARENAL
Moderadors: Drs. Raúl Martos i José A. Bellido
11:45h. - 12:00h.
CASOS BREUS
B01 - B19
PRESENTACIÓ DE TESIS
Moderadors: Drs. Marta Muniesa i Francesc Pujol
Moderadors: Drs. Josep Comet i Gloria Nohales
PAUSA - CAFÈ
11:15h. - 11:45h.
Dr. Angel Prera. President de l’ACUC
TAULA RODONA
Vocal Barcelona 1º
Juan Manuel Corral Molina
President
Ànagel Prera Vilaseca
Vicepresident 1
Xavier Pascual García
Vicepresident 2
Marc Crego Tapias
Secretari General
Naim Hannaoui Hadi
Tresorer
Jorge Hidalgo Arroyo
Vocals
Miquel Closas Capdevila
Josep Maria Auguet Martín
Jaume Benages Pàmies
Antoni Pont Salvadó
Vocal per Tarragona
Rosa Sagrista Vidal
Vocal d'Activitats Científiques
Albert Francés Comalat
PAUSA - DINAR DE TREBALL
13:30h. - 15:00h.
VÍDEOS: V12-V23
CIRURGIA PÈLVICA I ENDOUROLOGIA
COMUNICACIONS: C13-C23
COMUNICACIONS: C24-C34
PRÒSTATA I RONYÓ
UROTELI I TRANSPLANTAMENT RENAL
Moderadors: Drs. Juan M. López i Joan Areal
Moderadors: Drs. Eduard García Cruz i Marta Piqueras
PAUSA
PAUSA
17:00h. - 17:15h.
17:15h. - 18:15h.
Tresorer
Antoni Aguilar Ruiz
JUNTA DIRECTIVA ACUC
Vocal per Lleida
Felip Vallmanyà Llena
Dr. Alfredo Gil-Vermet Sedó
Dr. Manuel Céspedes Pérez
Dr. Jordi Ropero
Moderadors: Drs. Esther Gómez i Marc Crego
Secretari
Jacobo Arce Gil
Vocal per Girona
Jorge Hidalgo Arroyo
CRITERIS EN CIRURGIA
RECONSTRUCTIVA DE LA URETRA
15:00h. - 17:00h.
Vice-president 1º
Vicens Montserrat Orri
Vocal Barcelona 2º
Juan Antonio Peña González
INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS
Dr. César Vargas. President de la SCU
12:00h. - 13:30h.
President
César Vargas Blasco
Vice-president 2º
Juan Uría González-Tova
Dissabte 9
08:30h. - 09:00h.
JUNTA DIRECTIVA SCU
SIMPOSI
Vocal Residents
Josep Gual Frau
COMITÈ CINETÍFIC
Coordinador
NOUS TRACTAMENTS EN UROLOGIA
Antoni Pont Salvadó
Diumenge 10
10:00h. - 11:00h.
Membres
SIMPOSI
Marta Muniesa Calderó
NOUS HORITZONTS EN EL TRACTAMENT DEL CPRC
11:00h. - 11:15h.
11:15h. - 12:15h.
Albert Francés Comalat
PAUSA - CAFÉ
Oscar Rodríguez Faba
TAULA RODONA
Felip Vallmaya Llena
" PASSAT I FUTUR DE LA DISFUNCIÓ ERÈCTIL"
12:15h. - 13:00h.
13:00h. - 13:45h
Naim Hannaoui Hadi
ASSEMBLEA ORDINARIA
DE L’ACUC
ASSEMBLEA ORDINARIA
DE LA SCU
Antonio Rodríguez Casado
PROGRAMA
CIENTÍFIC
Comunicacions Orals
Divendres 8 19:00h - 21:00h
Sala HIDRA
Moderadors: Drs. Jesús Muñoz i Helena Ascaso
C01
C02
FÍSTULES RECTO-URETRO-VESICALS. PROTOCOL
D’ACTUACIÓ I EXPERIÈNCIA AL NOSTRE CENTRE
Parejo Cortés,Víctor; Muñoz Rodríguez, Jesús; Gónzalez Sala, José
Luis; Hannaoui Hadi, Naim; Martos Calvo, Raül; Labró Ciurans, Meritxell; Mora López, Laura; Manuel Jesús, Alcántara Moral; Serra Aracil,
Xavier; Navarro Soto, Salvador; Prats López, Joan
Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell
RESULTADOS DE LA VACUNA POLIVALENTE EN LA
PREVENCIÓN DE LAS INFECCIONES URINARIAS DE
REPETICIÓN
Cristóbal Ramírez Sevilla, Juan Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco Sanz, Juan Antonio Romero Martín
Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme
C03
ABSCÉS RETROPERITONEAL DIAGNÒSTIC A
URGÈNCIES
A.Laborda Rodríguez, M. Piqueras Bartolomé, S.Capdevila Querol, C.
Vargas Blasco
Servei d’Urologia. Hospital de Viladecans
C04
EXPERIÈNCIA INICIAL EN IMPLANTACIÓ DE PRÒTESIS
DE PENIS HIDRÀULIQUES DE 3 COMPONENTS TIPUS
AMS 700 LGX
X. Bonet, J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, B. Etcheverry, L. Pujol, Ll.
Riera, F.Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge. Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
C05
ESTUDIO MICROBIOLÓGICO DE LAS PRÓTESIS DE
PENE TRAS RETIRADA POR FALLO MECÁNICO
B. Etcheverry, J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, X. Bonet , L. Pujol, R.
Cocera, Ll. Riera, F.Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge. Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
1
C06
C07
C08
C09
C10
C11.a
C11.b
C12
CALIDAD DE VIDA EN VARONES CON EXTROFIA
VESICAL. SEGUIMIENTO A LARGO PLAZO
Centeno C.(2), Baldissera A. J.V.(3), Bujons A.(1), Emiliani, E. (1) Caffaratti S. J.(1),Villavicencio H. (1)
(1) Fundació Puigvert, Barcelona, (2) Hospital Joan XIII, Tarragona. (3)
Hospital de Cabueñes, Gijón
NEFROLITOTOMÍA PERCUTÁNEA CON LÁSER
HOLMIUM YAG EN PACIENTES PEDIÁTRICOS CON
LITIASIS RENALES DE GRAN VOLUMEN
Centeno C.(2), Emiliani E.(1), Bujons A.(1), López J.M.(1), Angerri,
O.(1), Caffaratti S. J.(1), Millán, F.(1) Villavicencio H. (1)
(1) Fundació Puigvert, Barcelona, (2) Hospital Joan XXIII, Tarragona.
TRATAMIENTO QUIRÚRGICO DE LAS CURVATURAS
PENEANAS
Pujol Galarza, Laia; Etcheverry Giadrosich, Begoña; Torremadé Barreda,
Josep; Cocera Rodríguez, Raul; Rodríguez Tolrà, Josep; Riera Canals,
Luis;Vigués Julià, Francesc; Franco Miranda, Eladio
Hospital Universitari de Bellvitge
LA MICROALBUMINURIA, MARCADOR DE DAÑO
ENDOTELIAL, SE CORRELACIONA CON LA PRESENCIA
DE MICROCALCIFICACIONES DE LA PAPILA RENAL
DIAGNOSTICADAS POR TAC
Alexandru Ciudin, Ali Wahab, Samhar Mando, Antonio Collado, Pilar
Luque, Javier Sanchez, Antonio Alcaraz
Hospital de Mollet, Hospital Clínic de Barcelona
CURVA DE APRENDIZAJE DE NEFOLITOTOMÍA
PERCUTÁNEA EN EL HOSPITAL VALL D’HEBRON
Ropero Valverde, Jordi; Salvador Lacambra, Carlos; Cuadras Solé,
Merçè; López Pacios, Miguel Ángel; Morote Robles, Juan
Hospital Universitari Vall d’Hebron
METODOLOGIA D’ESTUDI I DE TREBALL EN ELS
PERITATGES DE PARTS EN LA DEFENSA JUDICIAL PER
PRESUMPTA MALA PRAXI UROLÒGICA:
I. PROCEDIMENT CIVIL
C. Pellicé i Vilalta (1) - R. Bruguera i Vilagrassa (2)
1.- Clínica de N.S. Del Remei
2.- Àrea de Praxi del Col·legi Oficial de Metges Barcelona
METODOLOGIA D’ESTUDI I DE TREBALL EN ELS
PERITATGES ‘DE PART’ EN LA DEFENSA JUDICIAL PER
PRESUMPTA MALA PRAXI UROLÒGICA:
II. PROCEDIMENT PENAL
C. Pellicé i Vilalta (1) - R. Bruguera i Vilagrassa (2)
1.- Clínica de N.S. Del Remei
2.- Àrea de Praxi del Col·legi Oficial de Metges Barcelona
VASOVASOSTOMIA, EXPERIÈNCIES VISCUDES I
CONCLUSIONS DESPRÉS DE 468 CIRURGIES
Cos Calvet, Josep Maria *; Piqueras Bartolome, Marta **; Auguet
Martin, Josep Maria ***
Clínica Sagrada Familia Barcelona *; Hospital de Viladecans **; Hospital
Arnau de Vilanova Lleida ***
Dissabte 9 15:00h - 17:00h
Sala HIDRA
Moderadors: Drs. Juan M. López i Joan Areal
C13
2
BIOPSIAS DE PRÓSTATA TRANSRECTAL ECO-DIRIGIDA
CON ANESTESIA LOCAL, NUESTRA EXPERIENCIA
Velez Guayasamin Guillermo; Auguet Josep; Gomariz Alba; Palomera
Meritxell; Bordalba Joan Ramon; Berbegal Carlos; Guajardo Jesus.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
C14
C15
C16
C17
C18
UTILIDAD DE LA BIOPSIA GUIADA POR RMN PARA EL
DIAGNÓSTICO DEL NÓDULO DOMINANTE DEL CA.
DE PRÓSTATA
Pont Salvadó A.(1); Garcia Bennett, J. (2); Elias Cañavera F.J. (1); Griñó
GarretaJ. (1); Monllau Font V. (1); Pont Salvadó M. (1); Conejero Olesti
A. (2); Rebenaque E. (2); Pujol Bosch F. (1)
(1)Servei d’Urologia. (2) Servei de Radiologia.
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
CRIOTERAPIA FOCAL DE PRÓSTATA EN PACIENTES
CON FRACASO BIOQUÍMICO TRAS RADIOTERAPIA
Juárez del Dago P, Breda A, D Salas, Moncada E Schwartzmann I, ,
Esquena S, Rodriguez-Faba O, Palou J,Villavicencio H.
Fundació Puigvert
EXPERIÈNCIA AMB DENOSUMAB EN PACIENTS AMB
ADENOCARCINOMA DE PRÒSTATA
Gasa B., Fumadó L., Francès A., Garcia-Larrosa A., Nohales G., Camara
C., Ruth E., Cecchini L.
Parc de Salut Mar
EVOLUCIÓN DE LOS NIVELES DE PSA TRAS
COLOCACIÓN DE SONDA VESICAL
Alexandru Ciudin, Javier Sanchez, Antonio Alcaraz,Vlad Constantin
Hospital de Mollet, Hospital Clínic Barcelona, Hospital SF Pantelimon
Bucarest.
BIOMARCADORES URINARIOS PARA LA DETECCIÓN
DE CÁNCER DE PRÓSTATA EN PACIENTES CON
NEOPLASIA INTRAEPITELIAL PROSTÁTICA DE ALTO
GRADO
Regis, L.; Bastarós, J.M.; Sequeiros, T.; Sánchez, M.; Rigau, M.; Placer, J.;
Planas, J.; De Torres, I.; Reventós, J.; Doll, A.; Morote, J.
1 Servei d’Urologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona;
2 Unitat d’Investigació médica i en Oncologia translacional, Institut
d’Investigació de Vall d’Hebron (VHIR) i Universitat Autònoma de Barcelona
C19
CIRUGÍA LAPAROSCÓPICA UROLÓGICA 3D:
EXPERIENCIA PRELIMINAR, EN EL HOSPITAL
UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
Velez Sebastian ; Auguet Josep ; Gomariz Alba ; Palomera Meritxell ;
Garcia David; Pascual Xavier; Guajardo Jesus.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
C20
COMPARACIÓN ENTRE NEFRECTOMÍA PARCIAL LAPAROSCÓPICA 3D Y LAPAROSCOPIA CONVENCIONAL
Francesco Pellegrinelli, María José Ribal, Mireia Musquera, Antoni
Vilaseca, Antonio Alcaraz
Hospital Clínic de Barcelona
C22
ANÀLISI DE FACTORS PREDICTIUS DE RECURRÈNCIA I
SUPERVIVÈNCIA EN PACIENTS SOTMESOS A NEFRECTOMIA
PARCIAL PER CÀNCER CE CÈL·LULES RENALS (CCR)
Bonet Puntí, X.; López Costea, M.A,; Etcheverry Giadrosich, B.; Pérez
Reggeti, J.A.;Vila Reyes, H.; Rodríguez Ramírez, E.; Castells Esteve, M.;
Suárez Novo, J.F.;Vigués Julià, F.; Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge, Hospitalet de Llobregat, Barcelona.
C23
SÓN ELS SCORES PADUA, R.E.N.A.L. I CENTRALITY
INDEX BONS PREDICTORS DE RESULTATS EN
NEFRECTOMIA PARCIAL?
Calaf Perisé, O.; Areal Calama, J.; Oliveira, M.; García de Manuel, G.;
Sbriglio, M.; Castillo Pacheco, C.; Ibarz Servio, L.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
3
Dissabte 9 15:00h - 17:00h
Sala MINERVA I
Moderadors: Drs. Eduard García Cruz i Marta Piqueras
C24
LA RESECCIÓN TRANSURETRAL INMEDIATA (RE- RTU)
TRAS EL DIAGNÓSTICO DE UN CARCINOMA UROTELIAL VESICAL PTX NO AFECTA A LA RECURRENCIA NI
A LA PROGRESIÓN A LOS DOS AÑOS DE SEGUIMIENTO
Arroyo Soto I., Gasanz Serrano C., Raventós Busquets C.X., Bastarós
Hernández J.M., Lozano Palacio F., Temprana Salvador J.*, De Torres
Ramírez I.*, López Pacios M.A., Morote Robles J.
Servei d’Urologia i d’Anatomia Patològica*, Hospital General Vall d’Hebron
C25
CARCINOMA UROTELIAL VESICAL PTX, COMO
PREDECIR LA POSITIVIDAD DE LA RESECCIÓN INMEDIATA
Arroyo Soto I., Gasanz Serrano C., Raventós Busquets C.X., Bastarós
Hernández J.M., Lozano Palacio F., Temprana Salvador J*., De Torres
Ramírez I*., López Pacios M.A., Morote Robles J.
Servei d’Urologia i d’Anatomia Patològica*, Hospital General Vall d’Hebron
C26
SEGUIMENT DEL TUMOR VESICAL NO MÚSCUL-INVASIU
DE BAIX RISC. SÓN LES GUIES DE L’ASSOCIACIÓ
EUROPEA D’UROLOGIA MASSA ESTRICTES?
Henao. S., Francés. A., Nohales. G., Cámara. C., Gasa. B., Garcia. A.,
Rodriguez. R., Abascal. JM., Fumadó. Ll., Rodriguez. A., Cecchini. Ll.
Hospital del Mar, Barcelona
C27
VALOR PREDICTIVO DE LOS PATRONES DE PROGRESIÓN
EN TUMORES VESICALES T1G3 DE ACUERDO CON EL
TIEMPO DE APARICIÓN DE LA RECURRENCIA
Kanashiro A, Rodríguez O, Palou J, Gaya JM, Rosales A, Parada R,
Emiliani E,Villavicencio H
Fundació Puigvert
C28
DIFERENTES PATRONES DE PROGRESIÓN EN
RELACIÓN AL GRADO DE LAS RECURRENCIAS EN
TUMORES VESICALES T1G3 DESPUÉS DEL
TRATAMIENTO CON BCG
Kanashiro A, Palou J, Rodríguez O, Parada R, Peña A, Gausa L,Villavicencio H
Fundació Puigvert
C29
ANÁLISIS DE PATRONES RECURRENCIA
EXTRAUROTELIAL EN PACIENTES SOMETIDOS A
NEFROURETERECTOMÍA LAPAROSCÓPICA POR
TUMOR DEL TRAMO URINARIO SUPERIOR
Albert Carrión Puig, Jorge Huguet, Eduard García-Cruz, Laura Mateu,
Roberto Castañeda, Mireia Musquera, Laura Izquierdo, Maria José
Ribal, Antonio Alcaraz.
Hospital Clínic de Barcelona
C30
CISTECTOMÍA RADICAL LAPAROSCÓPICA ASISTIDA
POR ROBOT DA VINCI: EVALUACIÓN DE LAS
COMPLICACIONES SEGÚN LA CLASIFICACIÓN DE
CLAVIEN-DINDO
Kanashiro A, Palou J, Gausa L, Rodriguez-Faba O, Gaya JM, Breda A,
Villaviciencio H
Fundació Puigvert
4
C31
IMPLEMENTACIÓ D’UN PROGRAMA DE DONACIÓ
RENAL EN ASISTÒLIA CONTROLADA (DONANTS
TIPUS III DE MAASTRICHT), RESULTATS INICIALS
Joan Areal Calama, Carlos Gonzalez Satue, José M. Manciño Contreras, Javier Juega Mariño, Laura Cañas Solé, Juan Camilo Pereira Barrios,
Oriol Calaf Perisé, Gemma Garcia nde Manuel, Luis Ibarz Servio.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.
C32
TRANSPLANTAMENT RENAL AMB DONANTS D’EDAT
EXTREMA (>80 ANYS)
Vila Reyes, H; Riera Canals, L; Suárez Novo, J.F; Fiol Riera, M; Cocera
Rodriguez, R; Pujol Galarza, L;Vigués Julià, F; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat
C33
RESULTADOS INICIALES DEL PROGRAMA DE DONANTE RENAL EN ASISTOLIA CONTROLADA
(MAASTRICHT TIPO III) EN NUESTRO CENTRO
Henao. S., Francés. A., Pérez. M.J.*, Cámara. C., Zapatero. A.**, Gasa. B.,
Fumadó. Ll., Pascual. J.*, Cecchini. Ll.
Servicio de Urología. * Servicio de Nefrología. ** Servicio de Medicina
Intensiva. Hospital del Mar, Barcelona.
C34
CIRUGÍA CONSERVADORA DEL TUMOR RENAL EN
INJERTO RENAL: REVISIÓN DE NUESTRA SERIE Y DE LA
LITERATURA
B. Etcheverry, Ll. Riera, M. Fiol, X. Bonet, H.Vila, MA. López, J. Torremadé, F.Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
Casos Breus
Dissabte, 9
Sala HIDRA
09:00h - 11:15h
Moderadors: Drs. Marta Muniesa i Francesc Pujol
B01
HIDROCEL COM A CAUSA D’INFERTILITAT?
Badenes Gallardo, A.; Ruiz Plazas, X.; Serra Deola, A.; Fabià Mayans, A.;
Centeno Álvarez, C.; Santillana Altamira, J.M.; Sagristà Vidal, R.; Ascaso
Til, H.; Prados Saavedra, M.;Vila Barja, J.; Segarra Tomas, J.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
B02
SÈPSIES URINÀRIA MASSIVA PER E. COLI BLEE.
EVOLUCIÓ CATASTRÒFICA
Palomera Fernández, Meritxell; Auguet Martin, Josep Maria; Gomáriz
Camacho, Alba;Velez Gayasamin, Sebastian; Pelegri Gabarro, Jaume;
Vallmanya Llena, Felip; Guajardo, Guajardo, Jesus.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAVLL)
B03
PIELONEFRITIS EMFISEMATOSA. DESCRIPCIÓ D’UN
CAS I REVISIÓ DE LA PATOLOGIA
Pont Salvadó A.; Griñó Garreta J.; Elias Cañaveras F.J.; Monllau Font V.;
Pont Salvadó M.; Pujol Bosch F.
Servei Urologia Hospital Universitari Sant Joan de Reus
B04
TRACTAMENT DE LA FÍSTULA CALICILAR PERSISTENT
AMB N-BUTIL-2 CIANOACRILATE +
METHACRYLOXYSUFOLAN (GLUBRAN2 )
Garcia De Manuel, Gemma; González Satué, C; Sempere, J; Pereira,
Juan Camilo; Calaf, Oriol; Sbriglio , Mauro E. ; Castillo, Carlos; Ibarz
Servio, Luis
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.
B05
FEOCROMOCITOMA BILATERAL Y CARCINOMA RENAL
DERECHO MULTIFOCAL EN PACIENTE CON
ENFERMEDAD DE VON HIPPEL-LINDAU
Sierra L.; Gavrilov P.; Angerri O.; Peña A.;Villavicencio H.
Fundació Puigvert
5
B06
TRACTAMENT CONSERVADOR DEL TRAUMATISME
RENAL AMB ESCLAT RENAL TIPUS IV. A PROPÒSIT
D’UN CAS
Areal Calama, Joan; Castillo Pacheco, Carlos
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
B07
QUIST HIDATÍDIC RENAL.
PATOLOGIA INFREQÜENT EN EL NOSTRE MEDI
Pont Salvadó A.; Elias Cañaveras F.J.; Griñó Garreta J.; Monllau Font V.;
Pont Salvadó M.; Pujol Bosch F.
Servei Urologia Hospital Universitari Sant Joan de Reus
B08
ADENOCARCINOMA EN CÈL·LULES DE SEGELL DE
PELVIS RENAL. UNA ENTITAT MOLT INFREQÜENT
V.Monllau, M.Rodríguez,C.Rodríguez-Otero, FJ. Elias, J.Griñó, M.Pont,
A.Pont, F.Pujol
Hospital Universitari Sant Joan de Reus - Clínica el Pilar (Barcelona)
B09
GANGRENA DE FOURNIER POR CUERPO EXTRAÑO
VESICAL DE LARGA EVOLUCIÓN
E. Ruz; A. Francés; G. Nohales; B. Gasa; C. Cámara; L. Cecchinni
Servicio de urología, Parc de Salut Mar, Barcelona.
B10
RECIDIVA EXTRAPERITONEAL DE TM VESICAL.
10 ANYS DESPRÉS DE LA RTU
Fiol M*, Capdevila S**, Laborda A**, Piqueras M**,Vargas C**.
* Servei d’urologia Hospital Universitari de Bellvitge
** Servei d’urologia Hospital de Viladecans
B11
HI HAVIA UNA VEGADA UNS CATÈTERS...
Fabià Mayans, Ariadna; Ascaso Til, Helena; Ruiz Plazas, Xavier; Badenes
Gallardo, Almudena; Serra Deola, Arnau; Centeno Álvarez, Clara; Santillana Altimira, Josep Maria; Sagristà Vidal, Rosa; Prados Saavedra, Manel;
Vila Barja, José; Segarra Tomás, Josep.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
B12
BUFETA DE PORCELLANA, SIGNE RADIOLÒGIC D’UNA
PARASITOSI URINÀRIA EN AUGE
Serra Deola, A.; Ascaso Til, H.; Garcia Pardo, G.*; Badenes Gallardo,
A.; Fabià Mayans, A.; Centeno Álvarez, C.; Santillana Altamira, J.M.; Ruiz
Plazas, X.; Sagristà Vidal, R.; Prados Saavedra, M.;Vila Barja, J.; Segarra
Tomas, J.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
*Servei d’infeccioses Hospital Universitari Joan XXIII
B13
LEIOMIOSARCOMA VESICAL
Cristóbal Ramírez Sevilla, Carme Admella Salvador (Cap de Servei
d’anatomia patològica), Juan Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco
Sanz, Jose Antonio Romero Martín
Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme
B14
CISTITIS XANTOGRANULOMATOSA
Cristóbal Ramírez Sevilla, Andreína Padrón (Anatomía Patológica),
Juan Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco Sanz, Juan Antonio
Romero Martín
Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme
B15
LEIOMIOSARCOMA DE CORDÓ ESPERMÀTIC
Fiol M; Castells E; Etcheverry B;Vigués F; Franco E.
Hospital Universitari de Bellvitge
B16
PANCREATITIS AGUDA, UNA INUSUAL PRESENTACIÓ
D’AUGMENT ESCROTAL
Parejo Cortés,Víctor; Prera Vilaseca, Àngel; Hannaoui Hadi, Naim;
Romaguera Monzonis, Andreu; Garcia Monforte, M.Nieves; Navarro
Soto, Salvador; Prats López, Joan
Hospital Universitari Parc Tauli de Sabadell
6
B17
METÀSTASIS PRIÀPIQUES.
SÈRIE ESTAT ESPANYOL: 1980 - 2014
C. Pellicé i Vilalta
ICS Barcelona
B18
MELANOMA DE PENIS.TEMPUS FUGIT
L. de Verdonces, N.Hannaoui, R.Martos,Y.Fadil, M.Capdevila, J.Gual,
V.Parejo, R.Ballester, JL. Gonzalez, D.Garcia, C. Abad, J. Muñoz, A. Prera,
E.Vicente, A.Dominguez, J.Prats
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
B19
PARAFINOMA PENIÀ. CAS CLÍNIC.
DIAGNÒSTIC I ABORDATGE QUIRÚRGIC
M. Roig Sanz, J. Arce Gil, C.F. Ballesteros Torres, J.M. Bartrina Rossell, P.
Campo Pisa*, C. Heras Mulero*, T. Robles Portillo*, M. Castro Forns**.
Urologia, Dermatologia* i Anatomia Patològica-CLI**
Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Vilafranca del Penedès. Barcelona
Pòsters
Divendres, 8
Sala APOLO
19:00h - 21:00h
Moderadors: Drs. Jaume Benages i Helena Vila
P01
PRESENTACIÓ PÒSTER : UROLOGIA DE GUERRA. DR.
PONCE DE LEÓN. EDITORIAL LUIS GILI. BARCELONA, 1942
C. Pellicé i Vilalta; X. Ponce De León i Roca
Uròlegs. Barcelona
P02
EVOLUCIÓN EN LA INDICACIÓN DE CRIOABLACIÓN
FOCAL EN EL CÁNCER RENAL:
¿ES LA LOCALIZACIÓN DEL TUMOR RELEVANTE?
Nervo N(1), Rodríguez Faba O(1), Sanguedolce F(2), Grange P(2), Kooiman G(2), De la Torre P(1), Martí J(1), Brookman-May S(3), Palou J(1)
(1)Fundació Puigvert. Universitat Autónoma de Barcelona, Barcelona
(2)King’s College Hospital, NHS Foundation Trust, London.
(3)LMU, Munich
P03
CRIOTERAPIA RENAL LAPAROSCÓPICA POR VÍA
RETROPERITONEAL Y TRANSPERITONEAL EN MASAS
RENALES DE PEQUEÑO TAMAÑO
Bellido JA , Dominguez A, Abascal-Junquera J, Muñoz-Rodríguez J,
Ubré A, Hannaoui N, Banús JM
Institut Català d’Urologia i Nefrologia. ICUN
P04
CIRUGÍA POR MINI LAPAROSCOPÍA: UNA
ALTERNATIVA MAS EN CIRUGÍA ONCOLÓGICA Y
RECONSTRUCTIVA UROLÓGICA
J.A. Bellido Petti,Y. Santos Gutierrez , A. Garcia Navarro, I.Valverde
Villamala, J. Uría Gonzalez Tova
Hospital Universitari de VIC - Consorci Hospitalari de VIC
P05
EXPERIÈNCIA INICIAL EN CIRURGIA PERCUTÀNIA DE LA
LITIASI RENAL A UN HOSPITAL COMARCAL. EXEMPLE
DE COOPERACIÓ ENTRE NIVELLS ASSISTENCIALS
Jacobo Arce, Sergi Colom, Carlos Torrecilla, Carlos Félix Ballesteros,
Josep Maria Bartrina, Eladio Franco, Magí Roig.
Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, Hospital Universitari de Bellvitge.
P06
ANÁLISIS DE LOS PACIENTES CON DISFUNCIÓN
VESICAL NEURÓGENA Y TRASPLANTE RENAL:
EXPERIENCIA DE UN ÚNICO CENTRO
Miret Alomar E., Lorente Garcia D., Trilla Herrera E., Allue Lopez M.,
Castro Sader L., Isalt Lemonche C., Morote Robles J.
Hospital Universitari Vall Hebrón
7
P07
P08
P09
P10
P11
P12
P13
P14
8
INCIDENCIA Y TRATAMIENTO DEL CÁNCER VESICAL
DESPUÉS DEL TRASPLANTE RENAL: UN ANÁLISIS
MULTI-INSTITUCIONAL
Salas D(1), Rodriguez Faba O(1), Caliolo C(1), Palou J(1), Terrone
C(2), Burgos J(3), LLedó E(4), Breda A(1)
(1) Departamento de Urología. Fundació Puigvert, Barcelona (2) Departamento de Urología. Universidad de Novara. Novara. Italia (3) Servicio de
Urología. Hospital Ramón y Cajal. Madrid. (4) Servicio de Urología. Hospital
Gregorio Marañón. Madrid.
LA TESTOSTERONA LIBRE DETERMINADA REFLEJA
MEJOR EL RIESGO DE DETECCIÓN DEL CÁNCER E DE
PRÓSTATA QUE LA TESTOSTERONA TOTAL
Regis, L; Arroyo, I; Lopez, R; Celma, A; Planas, J; Placer, J; deTorres, IM;
Ferrer, R; Lopez-Pacios, MA; Morote, J
Hospital Universitari Vall d’Hebron
CARACTERIZACIÓN DEL CÁNCER DE PRÓSTATA EN
HOMBRES CON BAJOS NIVELES SÉRICOS DE
TESTOSTERONA
Regis, L; Lopez, R; Arroyo, I; Merce, C; Miret, E; Gasanz, C; Servian, P;
Celma, A; Planas, J; Placer, J; deTorres, IM; Ferrer, R; Lopez-Pacios, MA;
Morote, J
Hospital Universitari Vall d’Hebron
LA ATROFIA PROLIFERATIVA INFLAMATORIA EN
BIOPSIAS PROSTÁTICAS NEGATIVAS PREDICE UNA
BAJA PROBABILIDAD DE DETECCIÓN DE CÁNCER DE
PRÓSTATA EN EL FUTURO
Cuadras M, Servián P, Regis L, Celma A, Planas J, Placer J, de Torres IM,
Morote J
Hospital Universitari Vall d’Hebrón
PATRÓN ANATÓMICO Y FUNCIONAL DE LA RECIDIVA
LOCAL/LINFÁTICO POSTERIOR A PROSTATECTOMÍA
BASADO EN RM MULTIPARAMÉTRICO
Salas D(3), Sancho Pardo G(1), Hernández D(2), Giménez D(1),
Esquena S(3), Palou J(3), De la Torre P(4), Maroto P(5), Pernas J(2),
Gómez de Segura G(1), Craven-Bartle J(1)
(1)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Oncología Radioterápica (2)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Radiología (3)Fundació Puigvert, Urología
(4)Fundació Puigvert, Radiología (5)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
Oncología Médica
CORRELACIÓ TOPOGRÀFICA DE LATERALITAT ENTRE
LA RESSONÀNCIA MAGNÈTICA I LA PEÇA DE
PROSTATECTOMIA RADICAL
Cámara Moreno, C.; Fumadó Ciutat, Ll.; Henao Macaya, S.; García
Larrosa, A.; Juanpere Rodero, N.*; Aguilar Sánchez, G.**; Gasa Galmes,
B.; Cecchini Rosell, Ll.
Servei d’Urologia. *Servei d’Anatomia Patològica. **Servei de Radiologia.
Hospital del Mar, Barcelona.
IMPACTE DE LA CORBA D’APRENENTATGE I LA
FUNCIÓ SEXUAL BASAL EN LA RECUPERACIÓ DE LA
POTÈNCIA SEXUAL DESPRÉS D’UNA
PROSTATECTOMIA RADICAL ROBÒTICA (PRR)
Bonet Punti X.1,Vila Reyes H.1, Suarez Novo J.F.1, Narvaez Barros
M.A.1, Castells Esteve M.1, Bonet Huertas C.R.1, Lopez Costea M.A.1,
Vigues Julia F.1, Pont A.2, Ferrer M.2, Franco Miranda E.
1Hospital Universitari De Bellvitge, L’Hospitalet De Llobregat.
2Hospital Del Mar Research Institute, Health Services Research Unit, IMIM,
Barcelona.
LA RESONANCIA MAGNÉTICA MULTIPARAMÉTRICA
INCREMENTA LA EFECTIVIDAD DE LA BIOPSIA DE
PRÓSTATA TRANSRECTAL GUIADA POR ULTRASONIDOS
López R, Celma A, Roche S, Planas J, Placer J, de Torres I, Isalt C, Regis
L, Servián P, Gasanz C, Arroyo I, Cuadras M, Miret E, Morote J.
Hospital Universitari Vall d’Hebron
P15
P16
P17
P18
P19
P20
P21
CRIOTERAPIA EN CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO
C.Fernández, M.Musquera, A.Franco, C.Mercader, R.Castañeda, L.Peri,
A.Alcaraz, M.Ribal.
Hospital Clínic, Barcelona
ENDOMETRIOSIS URETERAL ASSOCIADA A
HIDRONEFROSIS
Fernández Ramón, Caterina2, Peri L2, Martínez-Zamora MA1, Franco
A2, Carmona F1, Alcaraz A 2.
Hospital Clínic Barcelona
UROPATÍA INCRUSTANTE POR CORYNEBATERIUM
UREALYTICUM
Kanashiro A, Angerri O, Sánchez Martín F, López JM, Millán F, Gimeno
E,Villavicencio H
Fundació Puigvert
NUEVO CONCEPTO DE CAMISA URETERAL CON
ÚNICA GUÍA DE SEGURIDAD Y TRABAJO EN LA
CIRUGÍA INTRARENAL RETRÓGRADA
Breda A, Kanashiro A* (presentador comunicació), Emiliani E, Knoll
Thomas, Liatsikos E, Osther P, Scoffone C, Millan F, Angerri O and
Sanchez-Martín F.Villavicencio H.
Fundació Puigvert
TRATAMIENTO MULTIMODAL DEL CARCINOMA
ESCAMOSO DEL TRACTO URINARIO.
Miret Enric.; Bastarós, JM.; Morales- Barrera, R.; Suárez, C.; Maldonado,
X.; Raventós, CX.; Lozano, F.; Carles, J.; De Torres, I.; Morote, J.
Servei d’Urologia Hospital General Vall d’Hebron, Barcelona
RESECCIÓNTRANSURETRAL DELTRAYECTO INTRAMURAL
DEL URÉTER DISTAL: FACTORES PREDICTIVOS PARA EL
DESARROLLO DE ESTENOSIS SECUNDARIAYTUMORES
DELTRAMO URINARIO SUPERIOR
Nervo N, Rodríguez Faba O, Juárez del Dago P, Gaya JM, Palou J,
Algaba F,Villavicencio H
Fundació Puigvert
PATRÓN DE LAS RECURRENCIAS POSTERIORES AL
TRATAMIENTO CON BCG EN EL TUMOR VESICAL NO
MÚSCULO INVASIVO (TVNMI) T1G3: LA RECURRENCIA
DE BAJO GRADO NO ES INFRECUENTE
Salas D, Palou J, Rodríguez Faba O, Gaya JM, Breda A, Esquena S, Wong
A,Villavicencio H
Fundació Puigvert
Videos
Dissabte, 9
Sala APOLO
09:00h - 11:15hv
Moderadors: Drs. Raúl Martos i José A. Bellido
V01
V02
V03
NEFRECTOMÍA PARCIAL ROBÓTICA DE QUISTE
BOSNIAK IV DE 12 CM.
López Costea, MA, Perez-Reggeti, JI. Bonet Puntí X.Vila Reyes, H.
Suarez Novo, JF, Castells Esteve, M. B.Vigués julià, F. Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge
NEFRECTOMÍA PARCIAL ROBÓTICA MÚLTIPLE DE
GRAN ANGIOMIOLIPOMA Y UN CARCINOMA RENAL
PAPILAR
López Costea, MA. Bonet Puntí X.Vila Reyes, Fiol Riera, M. Rodriguez Ramirez, E. Castells Esteve, M, Suarez Novo, SF.Vigués Julià, F. Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge
TUMORECTOMÍA LAPAROSCÓPICA 3 MM SIN
CLAMPAJE, UTILIZANDO HIDRODISECCIÓN
Schwartzmann I, Peña JA, Gavrilov P, Juárez del Dago P, Rodríguez Faba
O, Breda A, Palou J,Villavicencio H
Fundació Puigvert
9
V04
DISECCIÓN INTRASINUSAL RENAL Y TUMORECTOMÍA
OFF CLAMP 3 MM POR RETROPERITONEOSCOPIA
Moncada E, Peña JA, Moncada E, Schwartzmann I, Gavrilov P, Emiliani E,
Breda A, Palou J,Villavicencio H
Fundació Puigvert
V05
NEFRECTOMÍA PARCIAL ‘MINI-LAP’ POR
RETROPERITONEOSCOPIA
Centeno C.(2), Baldissera A. J.V.(3), Peña J. A.(1), Bujons A.(1), Caffaratti S. J.(1),Villavicencio H. (1)
(1) Fundació Puigvert, Barcelona, (2) Hospital Joan XIIV, Tarragona. (3)
Hospital de Cabueñes, Gijón
V06
TUMORECTOMIES RENALS MITJANÇANT RETROPERITONEOSCÒPIA, PEL TRACTAMENT DEL TUMOR RENAL
L. de Verdonces, A.Prera, R.Martos, J.Gual, JL.Gonzalez, J.Muñoz,
N.Hannaoui,Y.Fadil, M.Capdevila,V.Parejo, C.Abad, D.Garcia, E.Vicente,
A.Dominguez, J.Prats
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
V07
NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCÒPICA DE TUMOR
RENAL ENDOFÍTIC. UTILITAT DE L’ECOGRAFIA
INTRAOPERATÒRIA
Francés A., Henao S., Cámara C., García A., Rodríguez A., Fumadó Ll.,
Abascal J.M., Cecchini Ll.
Servei d’Urologia. Hospital del Mar.
V08
EXÉRESIS DE ADENOMA ADRENAL BILATERAL
LAPAROSCÓPICO
Salas D, Palou J, Rodríguez - Faba O, Breda A, Peña JA, Kanashiro A,
Nervo N,Villavicencio H.
Fundació Puigvert
V09
EXÈRESI LAPAROSCÒPICA DE PARAGANGLIOMA
EXTRA-ADRENAL
V.Monllau, M.Rodríguez,C.Rodríguez-Otero, J.Griñó, FJ. Elias, M.Pont,
A.Pont, F.Pujol
Hospital Sant Joan de Reus - Clínica El Pilar (Barcelona)
V10
UTILIDAD DEL ASPIRADOR QUIRÚRGICO
LTRASÓNICO (CAVITRON®) EN CIRUGÍA PARCIAL
RENAL LAPAROSCÓPICA.
Gili J.M., Caballero J.M., Borrat P., Martí, L., Ristol J
Servicio de Urología. Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Terrassa
V11
SHUNT ESPLENO-RENAL LAPAROSCÒPIC EN EL
TRACTAMENT DEL SÍNDROME DE NUTCRACKER
López Costea, MA.,Vila Reyes, H. Bonet Puntí X., Etcheverry Giadrosich, B., Narváez Barros, A;Vigués Julià, F. Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge
Dissabte, 9
Sala APOLO
15:00h - 17:00h
Moderadors: Drs. Esther Gómez i Marc Crego
V12
CISTECTOMÍA RADICAL ROBÓTICA EN MUJER CON
ANASTOMOSIS URETRO-VESICAL INTRACORPÓREA
Raventós Busquets, C.; Lozano Palacio, F.; López Pacios, M.A.; Bastarós
Hernández, J.M.; Isalt Lemonche,C.; Regis Placido, L.; Gasanz Serrano,
C.; Arroyo Soto, I.; Morote Robles, J.
Servei d’Urologia Hospital General Vall d’Hebron, Barcelona
10
V13
REIMPLANTE URETERAL EN NEOVEJIGA TIPO STUDER
ASISTIDO POR ROBOT
Schwartzmann I, Gaya JM, Palou J, Emiliani E, Gausa L,Villavicencio H.
Fundació Puigvert
V14
MINILAPAROSCOPIA 3MM : REIMPLANTE URETERAL
CON RECONSTRUCCIÓN INTRACORPÓREA DEL
MEGAURETER OBSTRUCTIVO EN ADULTO
José Antonio Bellido Petti ,Yolanda Santos G., Alejandro Garcia N. ,
Ivana Valverde V. Juan Uría G.
Hospital Universitari de VIC - Consorci Hospitalari de VIC
V15
TRATAMIENTO LAPAROSCÓPICO DE
FISTULA VESICO-VAGINAL COMPLEJA
(TÉCNICA DE O´CONNOR MODIFICADA)
S. Urologia: Jose Antonio Bellido Petti, Ivanna Valverde Vilamala,Ýolanda
Santos Gutierrez , Alejandro Garcia Navarro, Juan Uria Gonzalez Tova.
Enfermeria: Consuelo Gallego, Gloria Ferré
Hospital Universitari de VIC - Consorci Hospitalari de VIC
V16
EXPERIÈNCIA INICIAL EN CIRURGIA RETRÒGRADA
INTRARRENAL AMB EL FLEXOR VUE® (COOK). ES
TRACTA DEL PRIMER URETEROSCOP FLEXIBLE D’UN
SOL ÚS?
Santillana Altimira, JM; Serra Deola, A; Fabià Mayans, A; Centeno
Àlvarez, C; Badenes Gallardo, A; Sagrista Vidal, R; Ruiz Plaza, X; Ascaso
Til, H; Prados Saavedra, M;Vila Barja, J; Segarra Tomas, J.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
V17
ANGIOMA PAPILAR RENAL: DIAGNOSTICO Y
TRATAMIENTO CON URETEROSCOPIA FLEXIBLE Y
LASER HOLMIUM
Schwartzmann I, Angerri O, Juarez del Dago P, Moncada E, SanchezMartín F, Lopez JM, Millán F.
Fundació Puigvert
LITOTRICIA CON LÁSER HOLMIUN DE ALTA ENERGÍA
CON FIBRA DE 200 MICRAS
Kanashiro A, Angerri O, Lopez Martinez, JM, Sanchez Martín F, Millán
Rodriguez F,Villavicencio, H
Fundació Puigvert
V18
V19
SLING D´INCISIÓ ÚNICA REGULABLE AMB ANESTÈSIA
LOCAL PEL TRACTAMENT DE LA INCONTINÈNCIA
URINÀRIA D´ESFORÇ
Prados Saavedra M, Serra Deola A, Fabia Mayans A, Badenes Gallardo
A, Centeno Alvarez C, Santillana Altimira JM, Ruiz Plazas X, Sagrista
Vidal R, Ascaso Til H,Vila Barja J, Segarra Tomàs J
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
V20
IMPLANTE DE PRÓTESIS DE PENE AMS 700 LGX POR
VÍA INFRAPÚBICA
J. Torremadé, X. Bonet, B. Etcheverry, L. Pujol, Ll. Riera, F.Vigués, E.
Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
RECANVI DE PRÒTESIS DE PENIS PER DISFUNCIÓ
MECÀNICA
J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, B. Etcheverry, M. Fiol, A. Narváez, Ll.
Riera, F.Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
RECAMBIO DE PRÓTESIS DE PENE Y REPARACIÓN CON
MALLA DE AVULSIÓN APICAL DE CUERPO CAVERNOSO
J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, X. Bonet, B. Etcheverry, L. Pujol, Ll.
Riera, F.Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
V21
V22
V23
11
CORPOROPLASTIA PENIANA AMB EMPELT DORSAL DE
SUBMUCOSA INTESTINAL PORCINA
J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, B. Etcheverry, R. Cocera, E. Rodriguez,
Ll. Riera, F.Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
V24
NEFRECTOMÍA PARCIAL LAPAROSCÓPICA MEDIANTE
ABORDAJE EXTRAPERITONEAL ANTERIOR
Gili J.M., Caballero J.M., Borrat P., Martí, L., Ristol J.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Terrassa
Simposis
Dissabte, 9
Sala HIDRA
08:30h - 09:00h
HETEROGENEIDAD DEL CPRCM: CLAVES PARA LA SELECCIÓN DE
TRATAMIENTOS Y PACIENTES
Dr. Josep Ma. Gaya
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
PATROCINAT PER:
Dissabte, 9
Sala HIDRA
17:15h - 18:15h
NOUS TRACTAMENTS EN UROLOGIA
Dr. Juan Morote*, Dr. Jacques Planas*, Dr. Jose Emilio Batista**
* Hospital Universitari Vall d´Hebron, ** Centre mèdic Quiron-Teknon, Barcelona
PATROCINAT PER:
Diumenge, 10
Sala HIDRA
10:00h - 11:00h
Moderadora: Dra. Maria José Ribal Caparrós
NOUS HORITZONTS EN EL TRACTAMENT DEL CPRC
Dr Salvador Esquena Fernández*, Dr Raúl Martos Calvo**, Dr Oscar Buisàn Rueda***
* Fundació Puigvert, ** Hospital Parc Taulí, *** Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
PATROCINAT PER:
Diumenge, 10
Sala HIDRA
11:15h - 12:15h
Moderador: Dr. Naim Hannaoui Hadi
PASSAT I FUTUR DE LA DISFUNCIÓ ERÈCTIL
Dr. Joaquim Sarquella Geli*, Dr. Josep Torremadé Barreda**
* Fundació Puigvert, ** Hospital Universitari de Bellvitge
PATROCINAT PER:
12
satèl.lit
Simposi
III CONGRÉS NACIONAL CATALÀ D’UROLOGIA
Nous tractaments
en urologia
HOTEL PALAS PINEDA - SALA 1 - Tarragona
9 de Maig del 2015
Societat Catalana d’Urologia
Simposi
III CONGRÉS NACIONAL CATALÀ D’UROLOGIA
Nous tractaments en urologia
HOTEL PALAS PINEDA - SALA 1 - Tarragona
9 de Maig del 2015
PROGRAMA
17:15
Introducció
Dr. Juan Morote
Cap de Servei d’Urologia - Hospital Universitari Vall d´Hebron
17:25
Novetats en Càncer de Pròstata
Dr. Jacques Planas
Adjunt Servei d’Urologia - Hospital Universitari Vall d´Hebron
17:45
Novetats en el tractament dels STUI
Dr. Jose Emilio Batista
Coordinador Unitat d’Urodinamia - Centre mèdic Quiron-Teknon, Barcelona
18:05
Debat
XTANDICAT. ABRIL 2015
satèl.lit
Programa
NOUS HORITZONTS EN EL
TRACTAMENT DEL CPRC
ID del evento:
Hotel Palas Pineda
Vila-Seca, Tarragona
Con la colaboración de:
Janssen-Cilag, S.A.
Paseo de las Doce Estrellas, 5-7
28042 Madrid
www.janssen.es
PROGRAMA
10 de Maig del 2015
Moderadora Dra Maria José Ribal Caparrós
Cap Unitat d’Uro-Oncologia
Hospital Clínic, Barcelona
Con la colaboración de:
NOUS HORITZONTS EN EL
TRACTAMENT DEL CPRC
Introducció
Amb l’aparició de noves alternatives terapèutiques per al
tractament del Càncer de Pròstata Resistent a la Castració
(CPRC), de noves tècniques de diagnòstic i noves aproximacions
en el maneig dels pacients, es fa necessari compartir la
informació dels darrers avenços en CPRC presentats als diferents
congressos nacionals i internacionals amb tots aquells
especialistes sanitaris que treballen dia a dia amb aquesta
patologia.
10 de Maig del 2015
Programa
10:00–10:10
10:10–10:20
Seguimient del pacient M0 d’alt risc
Dr Salvador Esquena Fernández
Servei d’Urologia
Fundació Puigvert, Barcelona
Experiència amb el pacient CPRC a la consulta
d’urologia
Dr Raúl Martos Calvo
Servei d’Urologia
Hospital Parc Taulí, Sabadell
10:20–10:30
Presentació del manual ABICAP de maneig del
CPRC
Dr Oscar Buisàn Rueda
Servei d’Urologia
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
Objectiu
Actualització de l’experiència clínica en l’entorn del CPRC des de
la perspectiva d’urologia, amb l’objectiu d’ampliar coneixements
sobre l’abordatge del CPRC i de millorar la qualitat assistencial
dels pacients
10:30–11:00
Debat
PANTALLA
HALL
SALA APOLO
SALA MINERVA I
SALA MINERVA II
PANTALLES
TERRASSA
DISTRIBUCIÓ APOLO + MINERVA
III CONGRÈS CATALÀ D’UROLOGIA
servigràfics
group
SALA HIDRA
Pantalla
SALA AFRODITA
(DISCOTECA)
HALL
DISTRIBUCIÓ SALA HIDRA
III CONGRÈS CATALÀ D’UROLOGIA
servigràfics
group
Dissabte, 9 de maig
9:00-11:15 h
Sessió de Casos Breus
CB01-CB19
SALA HIDRA
Moderadors:
Dra. Marta Muniesa
Dr. Francesc Pujol
CAS BREU NÚM.: B01
_____________________________________________________________________________
HIDROCEL COM A CAUSA D'INFERTILITAT?
Badenes Gallardo, A.; Ruiz Plazas, X.; Serra Deola, A.; Fabià Mayans, A.; Centeno Álvarez, C.;
Santillana Altamira, J.M.; Sagristà Vidal, R.; Ascaso Til, H.; Prados Saavedra, M.; Vila Barja, J.;
Segarra Tomas, J.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
La tuberculosi genitourinària suposa del 2 al 10% de totes les tuberculosis al nostre medi. És la
segona localització extra pulmonar més freqüent, després de la ganglionar. En els països
desenvolupats, malgrat una incidència que decreix anualment, les estadístiques mostren un
alentiment del descens en els darrers anys, probablement secundari a la immigració, el VIH i la
resistència als antibiòtics, entre altres causes, pel que és una malaltia a tenir present en la nostra
pràctica diària.
Presentem el cas d'un pacient de 50 anys d'origen magrebí, que consulta per infertilitat
secundària i augment de la mida de l'hemiescrot esquerre compatible amb hidrocele, en la
exploració física. A partir d'aquí, descrivim tot el procés diagnòstic que conclou amb al
creixement de Mycobacterium tuberculosis als cultius de Löwenstein.
La infertilitat causada per la tuberculosi és una troballa poc freqüent. La major part de les
vegades la infertilitat pot ser la primera o la única manifestació de la malaltia. La importància
del diagnòstic no radica tant en el tractament de la infertilitat, com en el de la pròpia tuberculosi.
CAS BREU NÚM.: B02
_____________________________________________________________________________
SEPSIS URINARIA MASSIVA PER E. COLI BLEE. EVOLUCIÓ CATASTRÒFICA.
Palomera Fernández, Meritxell; Auguet Martin, Josep Maria; Gomáriz Camacho, Alba; Velez
Gayasamin, Sebastian; Pelegri Gabarro, Jaume; Vallmanya Llena, Felip; Guajardo, Guajardo,
Jesus.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAVLL)
Introducció:
La sepsis és un síndrome clínic derivat de la complicación d'un procès infecciós. Malgrat la
majoria de pacients presenten una evolució mèdica favorable, en certs casos el quadre pot
evolucionar a un fracàs multiorgànic greu. El risc d'èxitus s'incrementa un 15-20% per cada òrgan
que fracasa. En les situacions més severes la mortalitat oscil·la entre el 20-42%.
Cas clínic:
Home de 52 anys sense antecedents patològics d'interés. Enviat via SEM al nostre centre per
baix nivell de consciència. A l'arribada a urgències el pacient presenta un Glasgow de 7 punts
amb lesions cutaneas extenses (hemorràgiques i trombòtiques), sugestives de CID. Inestabilitat
hemodinàmica que precisa d'amines vasoactives, hipertèrmia i signes d'hipoperfusió de zones
distals. Acidosis metabòlica amb lactacidemia de 1.7 mmol/L, trombopenia, leucocitosis, fracàs
renal amb creatinina de 8.3 mg/dl i alteració hidroelectrolitica. Es realitza body-TAC amb la
troballa de dilatació pielocaliciliar esquerra secundaria a litiasis ureteral obstructiva a nivell de
UPU. Es realitza cateterisme ureteral d'urgències.
Es trasllada el pacient a UCI i s'inicia antibioticoterapia empírica (Cefotaxima + Ampicil•lina +
Amikacina). Tòrpida evolució durant el seu ingrés amb persistència del estat de coma,
inestabilitat hemodinamica amb necesitat de NA i necesitat d'hemofiltre per fracàs renal. CID
secundaria a procès sèptic compensat i trombopenia severa.
La principal particulartitat del cas és l'empitjorament de les lesions cutaneas que evolucionen
de manera fulminant a gangrena de les 4 extremitats, zona glutea i nas.
En urinocultiu i hemocultiu s'aïlla E. Coli BLEE sensible a antibioticoterapia adminstrada.
Resolució de l'ectasia renal esquerra en ecografies de control i comprovació de correcte
col·locació de catèter ureteral.
Degut al fracàs multiorgànic el pacient és èxitus al cinquè dia d'ingrés. La necròpsia confirma el
diagnòstic de PNF per E. Coli Blee.
Discussió:
Les sepsis produides per infecions del tracte urinari representen el 5-7% del total. La principal
causa desencadenant d'urosepsis és l'obstrucció del tracte urinari. Entre totes les causes
intrinseques i extrinseques, la litiasis ureteral és la més prevalent de totes, representant un 65%.
La derivació urinaria precoç és prioritaria en aquests casos per un correcte control del focus
infecciós.
La gangrena simètrica perifèrica o purpura fulminans és una lesió isquèmica de la pell i dels
teixits tous que afecta bilateralmente a les zones distals del cos, en absència de malaltia vascular
oclusiva prèvia. La principal causa d'aquesta entitat és la CID secundaria a un procès infecciós,
com és el cas del nostre pacient.
CAS BREU NÚM.: B03
_____________________________________________________________________________
PIELONEFRITIS EMFISEMATOSA. DESCRIPCIÓ D'UN CAS I REVISIÓ DE LA PATOLOGIA
Pont Salvadó A.; Griñó Garreta J.; Elias Cañaveras F.J.; Monllau Font V.; Pont Salvadó M.; Pujol
Bosch F.
Servei Urologia Hospital Universitari Sant Joan de Reus
CAS CLÍNIC
Pacient e 80 anys antecedents de DM tipus II en tractament amb ADO i insulina, anèmia
microlítica hipocrómica crònica coneguda des de 2005, FCS última 2008 sense objectivar
patologia., HTA, tiroidectomia subtotal, Polimialgia reumàtica, Coledocolitiasi.
Ingressa a MIN per astènia, anèmia i infecció urinària. S'instaura tractament antibiòtic
mantenint-se afebril. Als pocs dies, al no millorar el quadra es practica TAC que mostra gran
col·lecció renal esquerre amb aire en el seu interior i pneumoperitoni.
Es decideix intervenció quirúrgica Urgent observant peritonitis purulenta i gran abscés amb aire
retroperitoneal que obliga a nefrectomia. El post operatori va ser tòrpid, havent d'evacuar per
punció 2 abscessos subfrènics.
Actualment la malalta es troba asimptomàtica amb funció renal conservada.
DISCUSSIÓ
La PNF emfisematosa es una infecció necrotitzant del parènquima renal i teixits perirrenals que
afecta especialment a pacients diabètics mal controlats, sobretot dones (75%)
Descrita per primer cop 1.988 per Kelly i Mc Kallum s'han publicat al mon mes de 100 casos.
Esta causada per uropatògens que es comporten com anaerobis facultatius en situacions de
baixa concentració d'oxigen produint gas.
Es creu que la causa podrien ser zones de microinfarts secundaris a microangiopatia diabètica,
associades a altes concentracions de glucosa.
La Escherichia coli es el principal agent causal, present en 69%-97% dels casos. Microorganismes
com la Klebsiella, Proteus, Citrobacter, Acinetobacter, Pseudomonas i altres, s'han aïllat en
cultius de pacients con PE. La bacterièmia es fins el 54% de los casos.
La evolució amb o sense tractament mèdic arriba fins el 80% de mortalitat relacionada
directament amb la extensió de la necrosis, la severitat del compromís multisistèmic i el
diagnòstic tardà.
Un diagnòstic ràpid en un pacient diabètic amb un focus sèptic urinari i amb empitjorament del
estat general, és essencial per millorar el pronòstic.
Clínicament es comporta como una PNF d'evolució tòrpida, descompensació diabètica, febre,
dolor al flanc amb sensació de massa.
El diagnòstic sempre es radiològic observant la presència d'aire renal o perirrenal, essent la TC
el mètode d'imatge d'elecció.
El tractament ha de ser ràpid amb un bon control de la diabetis, la evacuació per drenatge
percutani, però no convé retardar la nefrectomia de salvament sobretot en els casos els que hi
ha una important necrosis del parènquima.
CAS BREU NÚM.: B04
_____________________________________________________________________________
TRACTAMENT DE LA FÍSTULA CALICILAR PERSISTENT AMB N-BUTYL-2 CIANOACRILATE +
METHACRYLOXYSUFOLAN (GLUBRAN2 )
Garcia De Manuel, Gemma; González Satué, C; Sempere, J; Pereira, Juan Camilo; Calaf, Oriol;
Sbriglio , Mauro E. ; Castillo, Carlos; Ibarz Servio, Luis
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.
INTRODUCCIÓ:
La fístula urinària és una complicació postoperatòria relativament freqüent de la nefrectomia
parcial. Els factors que afavoreixen l'aparició d'aquesta complicació són: la mida del tumor, la
proximitat del tumor al sistema col•lector, entre d'altres.
Davant la sospita de fístula urinària, l’anàlisi del drenatge quirúrgic confirma el diagnòstic. La
UIV i l' URO-TC són útils a l'hora d'identificar la localització exacte de la fístula.
El tractament de primera elecció consisteix en el drenatge de la via urinària.
OBJECTIU
Presentar una tècnica mínimament invasiva pel tractament de la fístula calicilar persistent, fent
ús d'adhesius biològics (N-butyl-2 Cianoacrilate + Methacryloxysufolan (Glubran2®) per via
endoluminal.
CAS CLÍNIC
Varó de 48anys, que en el context d'una diverticulitis aguda es practica TC abdominal
objectivant-se quist Bosniak IV de 10cm amb àrea sòlida de 2cm al seu interior, suggestiva de
neoplàsia. Davant les troballes radiològiques es decideix nefrectomia parcial dreta via oberta.
A les 48hores de la intervenció es detecta un augment progressiu del dèbit del drenatge, sent
compatible amb orina, pel que es procedeix a la col•locació d'un stent ureteral doble J sense
aconseguir resolució de la fístula. A les 48hores es recanvia per un catèter recte de major
calibre.
Dues setmanes després, davant del diagnòstic de fístula calicilar persistent es decideix segellat
de la fístula amb N-butyl-2 Cianoacrilate + Methacryloxysufolan (Glubran2®), a través del
catèter recte, aconseguint el seu tancament complet.
CONCLUSIONS
La majoria de fístules urinàries tanquen mitjançant el correcte drenatge de la via urinària, ja
sigui amb catèter doble J o Nefrostomia . En les fístules urinàries resistents a tractament
conservador, l'ús de cianocrilats és una alternativa terapèutica a tenir en compte, evitant així
tractaments més invasius , tals com la reintervenció o la nefrectomia.
CAS BREU NÚM.: B05
_____________________________________________________________________________
FEOCROMOCITOMA BILATERAL Y CARCINOMA RENAL DERECHO MÚLTIFOCAL EN PACIENTE
CON ENFERMEDAD DE VON HIPPEL-LINDAU
Sierra L.; Gavrilov P.; Angerri O.; Peña A.; Villavicencio H.
Fundació Puigvert
Introducción
La enfermedad de von Hippel-Lindau (VHL) es una enfermedad autosómica dominante
caracterizada por múltiples neoplasias benignas y malignas, siendo el carcinoma multifocal de
células renales la característica principal en el 65% de los individuos afectados; así mismo el
riesgo de desarrollo de feocromocitomas en estos paciente llega al 20% a menudo bilaterales y
pocas veces malignos. Cerca de un 25% de los casos de feocromocitomas aparentemente
esporádicos estarán posteriormente asociados a una causa hereditaria.
Materiales y métodos
Se presenta caso de varón de 50 años obeso con antecedente de hipertensión arterial, sin
antecedentes familiares de importancia, que durante un estudio para cirugía bariátrica por TC
se evidencia tumor suprarrenal bilateral (izquierdo 7x7cm y derecho 5x4cm) y doble tumor renal
derecho (valva posterior media 3x2cm y en polo inferior 1.5cm diámetro); dados los altos niveles
de noradrenalina en plasma y orina, se realiza una gammagrafía con metayodobencilguanidina
(MYBG) donde se confirma la alta probabilidad de feocromocitoma bilateral, con ausencia de
captación extraadrenal.
Resultados
Tras realizar bloqueo alfa-adrenérgico y posteriormente un bloqueo beta-adrenérgico se decide
realizar una suprarenalectomía bilateral y tumorectomía multifocal derecha laparoscópica en
dos tiempos quirúrgicos, siendo el primer tiempo la suprarrenalectomía laparoscópica izquierda
y posteriormente un segundo tiempo con una suprarrenalectomía derecha con tumerectomía
de dos lesiones de riñón derecho por retroperitoneoscópia sin clamplaje. El paciente cursa con
postoperatorio correcto, a las 48hrs se evidencia un descenso significativo de las
normetanefrinas en orina, se decide el alta a las 72hrs, sin tratamiento antihipertensivo y con
tratamiento corticoideo sustitutivo. Al mes se realiza control ambulatorio, con heridas
quirúrgicas correctas, manteniéndose el paciente normotenso sin necesidad de tratamiento
médico. En el estudio anátomo-patológico de las glándulas suprarrenales confirma la presencia
de feocromocitoma bilateral con signos de agresividad en glandular suprarrenal derecha;
mientras que la tumorectomía renal derecha informa de carcinoma renal de células claras, grado
nuclear 1 de Fuhrman y nucleolar 1 de ISUP, categoría pT1a con margen quirúrgico libre en
ambas piezas. Dados los resultados, se solicitan estudios genéticos siendo estos positivos para
una variante en la secuencia c.499C>T en el gen VHL que sería muy probablemente la causa de
la enfermedad del paciente.
Conclusiones
En presencia de un diagnóstico anátomo-patológico de feocromocitoma bilateral, y más aún,
asociado a un carcinoma renal de células claras multifocal, es necesario realizar un estudio
genético para el diagnóstico de enfermedad de von Hippel-Lindau, de esta manera poder hacer
un seguimiento estricto en el paciente de las patologías latentes de esta enfermedad, así como
el control de las probables recidivas de la misma. Es importante además realizar un estudio
genético a los descendientes del paciente ya que al ser un enfermedad autosómica dominante
tiene una probabilidad del 50% de trasmitir la variante a su descendencia.
CAS BREU NÚM.: B06
_____________________________________________________________________________
TRACTAMENT CONSERVADOR DEL TRAUMATISME RENAL AMB ESCLAT RENAL TIPUS IV. A
PROPÒSIT D'UN CAS
Areal Calama, Joan; Castillo Pacheco, Carlos
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Home de 44 anys sense antecedents médico-quirúrgics d'interès que es portat a urgències per
politraumatisme degut a que va patir una caiguda fortuïta mentre anava en bicicleta.
A la exploració física el pacient mostra important inestabilitat hemodinàmica junt a pal·lidesa
mucocutània. Abdomen no peritonític, dolorós a la palpació d'hemiabdomen esquerra amb
ocupació de flanc esquerra.
La analítica general mostra caiguda d'hemoglobina de 4 punts en una hora junt a empitjorament
de la funció renal amb creatinina de 2mg/dl.
TC abdominal: desdibuxament sever de gran part del 1/3 mig i inferior de parènquima renal
esquerra, gran hematoma perirrenal esquerra i signes de sagnat actiu d'alt flux en fase arterial.
Es realitza DIVAS amb embolització de segona branca arterial que irriga pol inferior.
Es decideix cateterització d'uréter esquerra amb catèter doble jota degut a disrupció de via
urinaria i hematuria.
Persistència de fuita d'imatge compatible amb urinoma perirrenal tot i portar catèter JJ que
segons el TC es troba normoposicionat. Es col·loca drenatge percutani amb pigtali sobre
col·lecció per buidar i controlar el dèbit
Durant el següents dies es va obtenint dèbit per sonda vesical i drenatge percutani a parts iguals,
sense evidenciar clara disminució del dèbit pel drenatge, per el que es planteja nefrectomia
radical davant la resolució infructuosa del cas. Abans del tractament radical s'intenta nova
col·locació de catèter doble jota per obtenir una posició més optima per millorar la derivació
urinària
Al dia següent del nou posicionament de catèter, el drenatge percutani deixa de ser productiu.
10 dies després del nou posicionament del catèter el pacient es donat d'alta amb hospitalització
a domicili. Porta drenatge percutani escàs dèbit diari.
Com a complicacions al alta, va reingressar per febre en dues ocasions, la última ja no era
portador de drenatge percutani. Al urocultiu es va aïllar Enterobacter aerogenes resistent a
Vancomicina i sensible a Ciprofloxacino, per el que es va canviar l'antibiòtic a i el pacient va
millorar de la seva clínica febril.
23 dies després de l'alta es va retirar catèter doble jota sense incidències en el dies posteriors
5 mesos després, al la visita de control el pacient es mostra asimptomàtic i el TC abdominal
mostra bona resolució de la lesió renal a pol inferior.
CAS BREU NÚM.: B07
_____________________________________________________________________________
QUIST HIDATIDIC RENAL. PATOLOGIA INFREQÜENT EN EL NOSTRE MEDI.
Pont Salvadó A.; Elias Cañaveras F.J.; Griñó Garreta J.; Monllau Font V.; Pont Salvadó M.; Pujol
Bosch F.
Servei Urologia Hospital Universitari Sant Joan de Reus
CAS CLINIC
Pacient de 75a que arrel de lleuger augment de la creatinina pel seu MAP, es detecta quist renal
D amb lesions quístiques i imatge sòlida, motiu per el qual es remes amb la sospita de tumoració
renal.
La TAC mostra lesió de 10x11 cm amb bores calcificades. Lesions hipotenses al interior que no
es modifiquen amb la administració de contrast. Davant la sospita de quist hidatídic renal es
sol·licita serologies hidatidosis. IGG4 granulosos 26,3 (màxim 0,35).
S'instaura Albendazol i s'intervé quirúrgicament cobrint el llit quirúrgic amb sèrum hipertònic,
aspiració del contingut prèvia bossa de tabac (600cc) i resecció de la cúpula del quist observant
apertura de la via urinària. Es procedeix a la sutura i col·locació de catèter DJ
Als 15 dies reingressa per fístula urinària lumbar que es va resoldre amb SV durant 1 mes i
drenatge percutàni
DISCUSSIÓ
La Hidatidosi renal esta causada per Echinococcus granulosos. Es tracta d'una zoonosis
secundària a la transmissió secundària del cicle gos-ovella del paràsit que són els hostes
definitius. El contagi pot venir per contacte amb les hostes definitius (gossos) o aigua
contaminada. Els ous del paràsit s'eliminen per la femta del hoste. Al ingerir el ou el hoste
intermedi passa a la circulació portal, després al pulmó. Es extremadament infreqüent (3-4%
dels casos de hidatidosis), essent el mes freqüent a fetge i pulmons. És endèmica al Àfrica, SudAmèrica, Austràlia i conca Mediterrània. Habitualment resta asimptomàtic durant anys i els
símptomes mes freqüents són pesadesa al flanc, dolor i disúria. Ocasionalment poden trencarse i produir còlic renal i hidatiduria.
La serologia és útil en el diagnòstic però existeixen falsos positius. La ECO i la TC són altament
diagnòstics observant vesícules i calcificacions de la paret.
S'ha administrar albendaol preoperatoriament per esterilitzar el quist davant la eventualitat de
ruptura. La cirurgia ha de ser conservadora i s'ha de fer un cicle mes de abendazol
postoperatoriament .
La curació s'ha de confirmar per la negativització de les serologies
CONCLUSIONS
La combinació de la HC, serologies imatges iconogràfiques ens apropen quasi sempre al
diagnòstic: El tractament amb albendazol pre i postoperatori és obligatori i després del
tractament s'ha de monitoritzar amb serologies per confirmar la curació.
CAS BREU NÚM.: B08
_____________________________________________________________________________
ADENOCARCINOMA EN CÈL.LULES DE SEGELL DE PELVIS RENAL. UNA ENTITAT MOLT
INFREQÜENT
V.Monllau, M.Rodríguez,C.Rodríguez-Otero, FJ. Elias, J.Griñó, M.Pont, A.Pont, F.Pujol
Hospital Universitari Sant Joan de Reus - Clínica el Pilar (Barcelona)
INTRODUCCIÓ
El tumors urotelials inusuals poden definir-se com aquells tumors que presenten un patró
diferent al transicional. Suposen menys del 5-10% en els païssos desenvolupats, tot i així,
suposen un repte diagnòstic i terapèutic, ja que presenten un comportament clínic diferent,
molt més agressiu. Les varietats anatomo-patològiques més freqüents són: el carcinoma
epidermoide, l'adenocarcinoma (uracal, mucinós i de cèl.lules en anell de segell) i els sarcomes
primaris.
MATERIAL I MÈTODES
Presentem el cas d'una pacient de 53 anys diagnosticada d'una ureterohidronefrosi dreta per
ecografia, arran d'estudi de molèsties abdominals inespecífiques. Se solicita TAC abdominal, on
s'objectiva una marcada dilatació pielo-caliciliar dreta, en un ronyó de corticals molt aprimades
i amb una lesió de parts toves de 45 x 40 mm a nivell de la pelvis, amb una calcificació central i
que capta contrast ev. Adenopatia de 9mm a l´hili renal. Davant la sospita d'un tumor de pelvis
renal dreta en un ronyó hidronefròtic, es realitza una nefroureterectomia dreta per lumbotomia
i una desinserció endoscòpica. A.P Ca d'alt grau, sòlid, amb diferenciació lipoide, glandular i
mucinosa (amb cèl·lules en anell de segell) de pelvis renal (pT3) i adenopaties hiliars amb
metàstasi (1/2). Tractament adjuvant amb QT estàndard (basada en platins). Primer TAC als 3
mesos sense evidència de recidiva. TAC als sis mesos on s'observa una massa sòlida, de marges
irregulars, interaortocava, de 20 mm i un altre nòdul de 14 mm a fosa suprarenal homolateral i
un altre a nivell de cava inferior dreta de 17 mm, sugestius de recidiva. Es decideix rescat
quirúrgic, realitzant-se ressecció de la recidiva per laparotomia mitja.
CONCLUSIÓ
El diagnòstic tardà en aquests tumors i el seu comportament biològic agressiu, comporten un
pitjor pronòstic que en els tumors de cèl.lules transicionals. Només un diagnòstic precoç i un
tractament quirúrgic radical podrien millorar la seva evolució. La utilitat de la quimio- i
radioteràpia és controvertida.
CAS BREU NÚM.: B09
_____________________________________________________________________________
GANGRENA DE FOURNIER POR CUERPO EXTRAÑO VESICAL DE LARGA EVOLUCIÓN
E. Ruz; A. Francés; G. Nohales; B. Gasa; C. Cámara; L. Cecchinni
Servicio de urología, Parc de Salut Mar, Barcelona.
INTRODUCCIÓN
La Gangrena de Fournier es una fascitis necrotizante polimicrobiana que suele afectar a perineo
y/o área genital. Es una enfermedad poco frecuente pero potencialmente letal, que requiere un
manejo rápido y agresivo.
PRESENTACIÓN DEL CASO
Varón de 57 años que acude a Urgencias por dificultad miccional de días de evolución y malestar
general, acompañado de hipotensión de 80/60 mmHg y frecuencia cardíaca de 100 lpm, así
como de olor fétido. El paciente explica introducción de cuerpo extraño tipo cable metálico por
uretra sin poder recuperarlo 3 meses antes. A la exploración física se objetiva lesión ulcerada en
testículo derecho con secreción purulenta, acompañado de edema, con rubor y empastamiento
desde región escrotal y pene que se extiende hasta nivel hipogástrico, flanco e hipocondrio
derecho. Se realizó analítica sanguínea que mostraba parámetros analíticos de sepsis y TAC
abdominal que evidenciaba hallazgos compatibles con Gangrena de Fournier con extensión a
pared abdominal e imagen vesical con calcificaciones en capa de cebolla sugestiva de cuerpo
extraño. Se realizó desbridamiento quirúrgico y cistolitotomía urgente bajo anestesia general y
se instauró tratamiento antibiótico de amplio espectro. Se tomaron cultivos que resultaron
positivos para E. coli multisensible, Morganella morgagni, S. aureus y Bacteroides spp. En el
postoperatorio se realizaron curas de herida quirúrgica cada 8 horas. Se instauró terapia VAC al
7º día postoperatorio.
El paciente evolucionó de forma satisfactoria dándose de alta a centro de convalecencia tras 43
días de hospitalización para continuar duras de herida quirúrgica y recambios periódicos de VAC.
Finalmente, y conjuntamente con el Servicio de Cirugía Plástica, se realizó cierre primario de las
heridas. El paciente presentó una recuperación completa con un tiempo total de 96 días.
DISCUSIÓN
La Gangrena de Fournier es una forma rápidamente progresiva de fascitis necrotizante
resultante de una infección polimicrobiana que se origina en las regiones perineal, genital o
perianal que lleva a una trombosis vascular de los pequeños vasos subcutáneos, originando una
hipoxia tisular y un limitado aporte vascular, facilitando el sobrecrecimiento de
microorganismos anaerobios. En la mayoría de los casos el origen es una patología anorrectal o
urogenital, lo cual asociado a factores de riesgo como hipertensión arterial, diabetes mellitus,
alcoholismo, edad avanzada o inmunodepresión incrementa la susceptibilidad a la infección
polimicrobiana y condiciona un peor pronóstico de la enfermedad. La Gangrena de Fournier
constituye una emergencia urológica con una evolución rápida y una alta tasa de mortalidad por
lo que requiere de manejo rápido y agresivo consistente en desbridamiento quirúrgico precoz y
amplio, extirpando el tejido necrótico e infectado, la estabilización hemodinámica y la
antibioterapia de amplio espectro. A pesar del tratamiento adecuado la tasa de mortalidad
asciende al 20-40%.
CONCLUSIONES
Nuestro caso es de especial interés debido a no ser una causa habitual de Gangrena de Fournier
(siendo la inserción de cuerpo extraño por vía uretral la que propició la sepsis), así como el
tiempo de evolución, que fueron 3 meses. Destacamos la importancia de un tratamiento
quirúrgico activo y urgente y una antibioterapia concomitante dirigida que hagan posible el
tratamiento y el control de una infección tan agresiva como la expuesta.
CAS BREU NÚM.: B10
_____________________________________________________________________________
RECIDIVA EXTRAPERITONEAL DE TM VESICAL. 10 ANYS DESPRÉS DE LA RTU
Fiol M*, Capdevila S**, Laborda A**, Piqueras M**, Vargas C**.
* Servei d'urologia Hospital Universitari de Bellvitge
** Servei d'urologia Hospital de Viladecans
Introducció:
El tumor vesical és el segon més freqüent dins del sistema genitourinari. El tractament estàndard
és la resecció transuretral del mateix. Un 80% aproximadament dels pacients presenten
inicialment una lesió de característiques superficials. A pesar de ser aquest un procediment
habitual dins dels serveis d'urologia, no és exent de morbilitat ni complicacions.
Presentació del cas
Es presenta un cas d'un home de 81 anys amb antecedent de RTU de tm vesical de 3 cm a cara
lateral dreta el 2002 (pTa G2); al full quirúrgic es descriu perforació de paret vesical pel reflexe
del nervi obturador, complicació no infreqüent en la RTU, que no va precisar de talla vesical. 10
anys després es diagnostica de massa retroperitoneal de 6 cm en contacte amb la bufeta, i
englobament del meat ureteral dret. Es realitza biòpsia endoscòpica del mateix, amb anatomia
patològica de carcinoma urotelial pT2G3. Es realitza RMN pèlvica que evidencia infiltració
extensa pèlvica, no tributari de tractament oncoespecífic.
Conclusió
Disseminació extraperitoneal de tumor vesical de baix grau secundària a perforació vesical
durant la resecció transuretral realitzada 10 anys abans.
CAS BREU NÚM.: B11
_____________________________________________________________________________
HI HAVIA UNA VEGADA UNS CATÈTERS...
Fabià Mayans, Ariadna; Ascaso Til, Helena; Ruiz Plazas, Xavier; Badenes Gallardo, Almudena;
Serra Deola, Arnau; Centeno Álvarez, Clara; Santillana Altimira, Josep Maria; Sagristà Vidal,
Rosa; Prados Saavedra, Manel; Vila Barja, José; Segarra Tomás, Josep.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
La col·locació de catèters ureterals és un procediment molt freqüent en la nostra especialitat.
Això fa que alguns catèters puguin ser oblidats i ocasionar problemàtica als pacients així com un
gran cost a la sanitat, per això cada vegada s'estan estudiant tècniques per a evitar aquests
oblits. El maneig dels catèters ureterals oblidats durant molt de temps pot precisar d'una
aproximació amb diferents tècniques quirúrgiques.
Es presenta el cas d'una pacient de 48 anys, de procedència hindú i amb únic antecedent mèdic
d'HTA, amb dos catèters ureterals oblidats des del 2001 que acudeix a Urgències amb clínica de
dolor lumbar i febre. Un cop sol·lucionat el procés infecciós inicial i estudiada la funcionalitat de
cada unitat renal, s'estableix un pla d'actuació per a tractar de la manera més adequada cada
resta litiàsica que inclou: cistolitotomia endoscòpica i nefrolitotomia percutània amb laser
Holmium. Amb aquesta aproximació quirúrgica s'aconsegueix una desaparició de les
incrustacions litiàsiques i de fragments de catéter i una pacient lliure de litiasi gràcies a tècniques
mínimament invasives.
Aquest cas aporta una iconografia molt interessant i demostra que una combinació de les
tècniques urològiques de les quals disposem pot aconseguir una maneig segur i eficaç dels
catèters oblidats.
CAS BREU NÚM.: B12
_____________________________________________________________________________
BUFETA DE PORCELLANA, SIGNE RADIOLÒGIC D'UNA PARASITOSI URINÀRIA EN AUGE.
Serra Deola, A.; Ascaso Til, H.; Garcia Pardo, G.*; Badenes Gallardo, A.; Fabià Mayans, A.;
Centeno Álvarez, C.; Santillana Altamira, J.M.; Ruiz Plazas, X.; Sagristà Vidal, R.; Prados
Saavedra, M.; Vila Barja, J.; Segarra Tomas, J.
*Servei d'infeccioses H
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
L'schistosomiasi genitourinària és causada per l'Schistosoma Haematobium, un gènere de cuc
parasitari endèmic de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, però en els últims anys ha estat diagnosticada
també en altres localitzacions fruit dels fenòmens migratoris i del turisme.
L'última estimació de l'Organització Mundial de la Salut resol que més de 200 milions de
persones estan afectades d'Schistosomiasi, sent així la segona infecció parasitària, per darrera
de la malària, en termes de impacte socioeconòmic i de salut de la població de les zones on
afecta.
Es presenten 2 casos clínics sobre schistosomiasi vesical del nostre centre. Es discuteixen els
quadres clínics, el cicle biològic del paràsit, el procés diagnòstic, el tractament, l'evolució i el seu
control. Es realitza una revisió sistemàtica de la literatura.
CAS BREU NÚM.: B13
_____________________________________________________________________________
LEIOMIOSARCOMA VESICAL
Cristóbal Ramírez Sevilla, Carme Admella Salvador (Cap de Servei d'anatomia patològica), Juan
Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco Sanz, Jose Antonio Romero Martín
Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme
Paciente varón de 26 años de edad derivado a la consulta externa de Urología desde Atención
Primaria por presentar hematuria macroscópica de 1 mes de evolución con síndrome miccional
asociado predominando disuria y polaquiuria.
Revisando los antecedentes patológicos a los 18 meses de edad fue diagnosticado de
retinoblastoma del ojo derecho practicándose enucleación del ojo y tratamiento quimioterápico
adyuvante con vincristina, adriamicina, dietilcarbamacepina y ciclofosfomida presentando una
buena respuesta. En la adolescencia precisó en dos ocasiones intervención quirúrgica por
retracción orbitaria derecha, posteriormente se decidió colocación de prótesis ocular. A los 23
años de edad se diagnosticó de un meningioma esfenoidal izquierdo que provocaba compresión
del nervio óptico precisando de tratamiento quirúrgico con resección aproximada del 50% de la
lesión tumoral y descompresión del nervio óptico. Durante el postoperatorio presentó como
secuela limitación funcional del brazo izquierdo con parálisis fláccida y retracción en extensión
de la mano secundario a neuritis del plexo braquial. En los antecedentes médicos constaba
también la presencia de hipercolesterolemia, trastorno ansioso-depresivo y síndrome de
Sjögren.
La ecografía renovesicoprostática urgente informó de la presencia de neoformación de 4cm en
la cara posterior vesical sin apreciar hidronefrosis. La cistoscopia confirmó el hallazgo de una
tumoración de gran tamaño con calcifiaciones en la superficie y de aspecto sólido, practicándose
con estudio preoperatorio correcto y de forma preferente resección transuretral en profundidad
de la lesión tumoral. El estudio de extensión se realizó con TC toraco-abdominal y gammagrafía
ósea resultando dentro de la normalidad.
El dictamen anatomopatológico microscópico informó de la presencia de proliferación de células
fusiformes y pleomórficas con focos de necrosis. En el estudio inmunohistoquímico se observó
positividad intensa y difusa para vimentina y actina, y expresión intensa y focal de citoqueratinas
CK AE1-AE3 y CAM-5.2, y negatividad para CK5-6, CK-903 y S-100. La conclusión del estudio
dictaminó lesiomiosarcoma de vejiga.
Se presentó en Comité Uro-Oncológico y se decidió cirugía radical, practicándose
cistoprostatectomía radical, linfadenectomía ilíaco-obturatriz bilateral y sustitución vesical ileal.
El diagnóstico anatomópatólógico confirmó la presencia de leiomiosarcoma pT2N0 con
márgenes de resección negativos. El postoperatorio transcurrió sin incidencias.
Hasta la actualidad han trascurrido 8 años y el paciente está libre de enfermedad tumoral
vesical. Ha precisado en 2 ocasiones de tratamiento quirúrgico por eventración abdominal.
CAS BREU NÚM.: B14
_____________________________________________________________________________
CISTITIS XANTOGRANULOMATOSA
Cristóbal Ramírez Sevilla, Andreína Padrón (Anatomía Patológica), Juan Llopis Manzanera,
Miguel Ángel Barranco Sanz, Juan Antonio Romero Martín
Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme
Paciente mujer de 82 años de edad con antecedentes de hipertensión arterial, dislipemia y
cardiopatía isquémica.
Acude a la consulta de Urología por presentar de forma intermitente hematuria macroscópica
monosintomática sin coágulos de 1 año de evolución.
La paciente no estaba anémica y no mostraba alteraciones en las imágenes de eco renovesical y
TAC abdominal. Las 3 citologías seriadas de orina resultaron negativas para malignidad. En la
cistoscopia se apreciaron únicamente áreas eritematosas con varicosidades en ambas paredes
laterales.
Se practicó resección endoscópica de las zonas sospechosas y biopsia vesical múltiple,
El dictamen anatomopatológico informó: proceso inflamatorio crónico vesical con presencia de
macrófagos y células gigantes multinucleadas compatible con cistitis granulomatosa con
ausencia de malignidad. Las biopsias vesicales fueron negativas.
La paciente presentó un postoperatorio correcto y se decidió seguimiento.
A los 3 y 6 meses de la intervención quirúrgica fueron realizadas cistoscopias y citologías de orina
por lavado vesical resultando dentro de la normalidad. La paciente estaba asintomática sin
nuevos episodios de hematuria.
La cistitis xantogranulomatosa fue descrita en 1932 y hasta la actualidad son pocos los casos
publicados, la mayoría procedentes de Japón. Es un proceso inflamatorio vesical benigno poco
frecuente y de causa inmunológica que puede asociarse con el adenoma de uraco y a un
aumento de las infecciones urinarias de repetición, y se localiza frecuentemente en la cúpula
vesical. El diagnóstico es anatomopatológico y no requiere tratamiento después de la resección
pero sí seguimiento por coexistir en algunos pacientes con tumoraciones vesicales.
CAS BREU NÚM.: B15
_____________________________________________________________________________
LEIOMIOSARCOMA DE CORDÓ ESPERMÀTIC
Fiol M; Castells E; Etcheverry B; Vigués F; Franco E.
Hospital Universitari de Bellvitge
Introducció
Els tumors paratesticulars són una entitat poc freqüent, essent la localització més freqüent el
cordó espermàtic. Dins de les neoplàsies malignes que hem de tenir especialment en compte
són els sarcomes degut al seu comportament agressiu i creixement indolent
Presentació del cas
Home de 70 anys que és derivat des d'atenció primària per troballa de tumoració escrotal
esquerra assimptomàtica de 6 mesos d'evolució, amb augment progressiu del tamany. A
l'exploració, massa paratesticular esquerra, pètria a la palpació, no mòbil. Ecografia escrotal que
informa de lesió heterogènia de 5 cm, que obliga el diagnòstic diferencial entre adenopatia
patològica o lesió primària maligna. Davant de la sospita, es programa exèresi de la mateixa,
realitzant-se abordatge engonal, orquiectomia esquerra amb lligadura proximal de cordó, amb
resultat histopatològic de leiomiosarcoma de cordó espermàtic de 6 x 2,5 cm, grau histològic 2,
presència d'invasió vascular i marge de cordó lliure. Seguiment posterior del pacient lliure de
malaltia.
Discussió
La incidència dels tumors paratesticulars és de 7 -10% de tots els tumors intraescrotals,
corresponent un 75% al cordó espermàtic. Els sarcomes representen una etiologia freqüent dins
de les tumoracions de cordó, essent la més prevalent el liposarcoma (46%), seguit del
leiomiosarcoma (20%) i l'histiocitoma (13%). El pronòstic es determina fonamentalment en el
diagnòstic anatomopatològic i immunohistoquímic. El tractament és quirúrgic amb
orquiectomia radical amb abordatge engonal. Es realitza tractament complementari en cas de
marges negatius, malaltia disseminada i/o segons l'histologia. El tractament complementari
consisteix en realització de limfadenectomia retroperitoneal, radioteràpia (resecció incompleta,
o histologia amb liposarcoma per disminuir la tasa de recurrències) i, quimioteràpia
(adenopaties retroperitoneals o metàstasis viscerals). La supervivència mitjana dels sarcomes
de cordó espermàtic és de 11,8 anys, essent la supervivència als 5 anys dels liomiosarcomes de
77%, amb una disseminació a partir dels 15 anys posterior al diagnòstic del tumor primari.
Conclusió
El leiomiosarcoma de cordó espermàtic és una patologia molt infreqüent, així com els sarcomes
de cordó. En cas de troballa de massa sòlida escrotal externa a la túnica albugínia, és obligatòria
l'exploració quirúrgica i biòpsia de la mateixa.
CAS BREU NÚM.: B16
_____________________________________________________________________________
PANCREATITIS AGUDA, UNA INUSUAL PRESENTACIÓ D'AUGMENT ESCROTAL
Parejo Cortés, Víctor; Prera Vilaseca, Àngel; Hannaoui Hadi, Naim; Romaguera Monzonis,
Andreu; Garcia Monforte, M.Nieves; Navarro Soto, Salvador; Prats López, Joan
Hospital Universitari Parc Tauli de Sabadell
L'augment escrotal és una infreqüent complicació davant d'un quadre de pancreatitis aguda.
La seva manifestació pot arribar a imitar quadres urològics com la torsió testicular,
l'orquioepididimitis o fins i tot un tumor testicular. El diagnòstic diferencial, i el coneixament de
la peculiar anatomia retroperitoneal resulta essencial, doncs davant d'una etiologia pancreàtica
el maneig pot arribar a ser conservador. Un alt índex de sospita, sumada a una acurada historia
clínica ajudat del suport de la TAC abdominopèlvica aporta eines per assolir un encertat
diagnòstic.
Presentem el cas d'un pacient amb antecedents d'enolisme crònic que és consultat al nostre
servei per augment testicular dret, desencadenat per l'extensió de líquid ascític peripancreàtic,
que es resol de forma conservadora.
CAS BREU NÚM.: B17
_____________________________________________________________________________
METÀSTASIS PRIÀPIQUES. SÈRIE ESTAT ESPANYOL: 1980 - 2014.
C. Pellicé i Vilalta
ICS -Barcelona
OBJECTIU:
Saber de l'interés pels secundarismes metastàtics penians (SMP), afectes a mes de priapismes
malignes (PM) en la literatura urològica a l'Estat Espanyol.
METODOLOGIA:
Treball de recerca bibliogràfica (Sèrie Estat Espanyol: Període 1980 -2014 / 14 articles i 9
abstracts congressuals).
RESULTATS:
·22 casos aportats per 12 Institucions Sanitàries.
·Tumors Primaris: Urotelials (9 -41%), Prostàtics (3 -14%), Renals (3 -14%), Recte-sigmoides (3 14%),Pulmonars (2 -9%),Esofàgic (1 -4%) i Testicular (1 – 4%).
·Soques Tumorals Primàries: 73% “urològiques” i 27% “no urològiques”.
COMENTARIS:
·Les metàstasis en el penis poden arribar i afermar-se per:
1.Extensió, contigüitat i veïnatge
2.Via arterial, venosa, limfàtica i perineural
3.Implants iatrogènics
·Els PM son del tipus veno-oclusius, de baix flux i isquèmics (SMP:30%). La retenció sanguínia
produiria una erecció. Aquesta èxtasi, augmentaria la pressió parcial del CO2 i amb una major
viscositat restarien afavorits tant els fenòmens de trombosis com d'isquèmies i ambdues
opcions, potenciadores de les nidacions satèl·lits tumorals.
·Edats: 45 -89 anys.
-Minsa esperança de vida: 100% son neoplàsies disseminades properes ja al decés.
-A mes de la simptomatologia clínica específica de la neoplàsia primària a afegir al PM:
1.Àlgies engonals i/o penianes i/o perineals
2.Clíniques miccionals (Disúries, tenesmes, estrangúries, ...)
3.Hematúries i/o uretrorràgies
4.Lesions tegumentàries vàries nafrades o no,abscessos, flemons...
-Tractaments individualitzats i en el context de una atenció hospitalària interdisciplinària:
Uròlegs, Anestesiòlegs adscrits a “Clíniques del Dolor”, Oncòlegs, Geriatres, Metges Especialistes
en “Cures Pal·liatives”,...
CAS BREU NÚM.: B18
_____________________________________________________________________________
MELANOMA DE PENIS. TEMPUS FUGIT.
L. de Verdonces, N.Hannaoui, R.Martos, Y.Fadil, M.Capdevila, J.Gual, V.Parejo, R.Ballester, JL.
Gonzalez, D.Garcia, C. Abad, J. Muñoz, A. Prera, E. Vicente, A.Dominguez, J.Prats
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
INTRODUCCIÓ
El melanoma primari al gland del penis o a la uretra masculina és una entitat molt poc freqüent,
corresponent a <0.1% de tots els melanomes i representant menys d'un 1.4% de totes les lesions
malignes del penis.
La localització genitourinària del melanoma maligne, a més de ser extremadament rara,
s'associa a un pitjor pronòstic.
Les localitzacions poden ser el gland (55%) prepuci (28%), cos del penis (9%), i meat uretral (8%).
És usual un diagnòstic tardà d'aquesta entitat, de manera que freqüentment la malaltia es troba
en estat avançat quan el pacient sol.licita per primera vegada atenció mèdica, presentant el 50%
dels casos, adenopaties metastàtiques en el moment del diagnòstic.
El mal pronòstic es relaciona principalment amb el retràs diagnòstic, molt sovint donat per por
o desconeixement de la possibilitat de malignitat per part del pacient.
Es presenta un cas d'un melanoma maligne del penis en un pacient de 37 anys tractat amb
intenció radical mitjançant cirurgia conservadora de l'òrgan. No hi ha cap cas descrit en pacients
de <40 anys, essent la mitjana d'edat de presentació entre 60-70 anys.
CAS CLÍNIC
Home de 37 anys sense antecedents patològics, visitat al servei de dermatologia per presentar
lesió pigmentada al penis, de 2 anys d'evolució, que en els últims mesos havia augmentat de
tamany i s'havia fet costrosa.
A l'exploració física, s'observa una lesió macular al gland, hiperpigmentada, de vores irregulars,
de 2x1.5cm, afectant al solc balano-prepucial i frenet. Així mateix, presenta a més una zona
ulcero-costrosa indurada al pol cefàlic de la lesió, dues altres petites lesions sospitoses de
satèl.lits a nivell del solc balano-prepucial i palpació d'adenopaties inguinals bilaterals
patològiques.
Davant la possibilitat de melanoma maligne, es practica biòpsia punch de la lesió, confirmant-se
la sospita.
Es completa l'estudi d'extensió mitjançant PAAF d'adenopaties inguinals bilaterals, essent les
dues afectades per melanoma, PET-TC que evidencia lesió hipemetabòlica a penis i a gangli
inguinal dret i RM craneal sense alteracions.
En valoració conjunta multidisciplinar amb dermatologia, urologia i oncologia, es considera al
pacient tributari de tractament quirúrgic amb intenció radical, realitzant-se penectomia parcial
amb marge de seguretat de 3cm i linfadenectomia inguinal superficial bilateral.
A l'estudi anatomo-patològic definitiu, s'informa de melanoma maligne d'extensió superficial,
en fase de creixement radial i vertical, de 2cm, amb ulceració, infiltració de cos esponjós i uretra
(profunditat d'invasió de 6mm), amb satel.litosi microscòpica (focus de 2mm) i marges quirúrgics
indemnes.
Respecte la linfadenectomia, s'evidencien 3/10 ganglis amb afectació metastàtica a regió
inguinal dreta i 1/5 a regió inguinal esquerre.
Evolució postoperatòria favorable, presentant el pacient ereccions matutines però sense
practicar relacions sexuals en context de síndrome depressiu major secundari a la malaltia i
tractament.
Es realitza la valoració global oncològica, essent un melanoma no cutani estadi III tractat amb
cirurgia radical R0, es discuteixen les opcions terapèutiques disponibles, i tenint en compte que
presenta mutació del gen BRAF, es decideix assaig clínic amb adjuvància amb inhibidors del BRAF
que encara actualment segueix.
DISCUSSIÓ
Les dades publicades sobre el melanoma de mucoses del penis són escasses, i consisteixen en
casos clínics o sèries de casos.
L'escàs nombre de casos publicats no permet el desenvolupament i estandarització d'un
protocol terapèutic, el que fa que moltes vegades el melanoma maligne es tracti igual que la
resta de neoplàsies del penis.
En la pràctica clínica, a vegades resulta difícil reconèixer una lesió pigmentada com a melanoma.
Per aquest motiu, davant de qualssevol lesió pigmentada sospitosa, es recomana derivar a
Dermatologia per valorar realització de dermatoscòpia, útil en el diagnòstic diferencial amb les
melanosis mucoses i, si precisa, biòpsia.
Són factors de mal pronòstic la profunditat (>3.5mm), la ulceració i el diàmetre (>15mm).
El principal tractament del melanoma de penis i uretra és un tractament quirúrgic. El tema més
controvertit és l'extensió del tractament quirúrgic en la malaltia localitzada. A diferència amb la
resta de neoplàsies del penis, el marge de seguretat per a la ressecció d'aquesta entitat ha de
ser ampli.
Tot i un tractament radical i l'aparició de noves terapèutiques adjuvants, el melanoma amb
afectació ganglionar presenta un mal pronòstic, essent la supervivència als 5 anys d'un 30%
aproximadament.
CAS BREU NÚM.: B19
_____________________________________________________________________________
PARAFINOMA PENIÀ. CAS CLÍNIC. DIAGNÒSTIC I ABORGATGE QUIRÚRGIC.
M. Roig Sanz, J. Arce Gil, C.F. Ballesteros Torres, J.M. Bartrina Rossell, P. Campo Pisa*, C. Heras
Mulero*, T. Robles Portillo*, M. Castro Forns**.
Urologia, Dermatologia* i Anatomia Patològica-CLI**
Hospital Comarcal de l'Alt Penedès. Vilafranca del Penedès. Barcelona
Presentem el cas d'un varó de 35 anys, natural de Bulgària amb antecedents patològics
d'hepatitis B i postectomia que es valora a instàncies de Dermatologia per ulceració peniana
ventral indolora d'evolució tòrpida.
Es diagnosticat de parafinoma penià després que el pacient reconegui infiltració amb parafina
líquida feia 13 anys, confirmat per l'estudi histològic.
Es presenta el diagnòstic i la tècnica reconstructiva peniana emprada.
Es practica amb anestèsia local resecció amplia de tot el teixit afecte fins a fàscia de Buck,
comprovant indemnitat de cossos cavernosos i esponjós , cobrint el defecte amb empelt lliure
de pell total obtingut de regió pectoral dreta d'onze cm de llarg per tres d'ample col.locat en
forma helicoidal.
Bon curs postoperatori inicial. Els controls fets a la setmana 1, 2, 7, i 6 i 12 mesos mostren bona
presa de l'empelt amb bon resultat estètic i funcional, mantenint bones relacions sexuals.
El parafinoma de penis o lipogranuloma esclerosant del penis es una tumoració per reacció a
cos estrany, poc freqüent al nostre entorn, per injecció subcutània de parafina o altres
substàncies minerals.
La clínica es presenta a partir des 12-18 mesos de la implantació del material amb deformitat,
eritema, edema, disfunció erèctil, parafimosi i dolor. Les complicacions són la infecció, ulceració,
necrosi i fistulització de les lesions.
El diagnòstic diferencial inclou les malalties infeccioses de transmissió sexual i no sexual, sent
necessari la biòpsia de la lesió, cultius i serologies encara que la clau és el reconeixement de la
injecció de parafina.
Encara que s'ha descrit el tractament conservador amb corticoids (orals o intralesional), és
acceptat que el tractament adequat és l'excisió quirúrgica radical pels bons resultats amb
mínima recurrència amb bons resultats estètics i funcionals.
Divendres, 8 de maig
19:00 a 21:00
Sessió de Comunicacions Orals 1
MISCEL·LÀNIA
C01-C12
SALA HIDRA
Moderadors:
Dr. Jesús Muñoz
Dra. Helena Ascaso
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C01
_____________________________________________________________________________
FÍSTULES RECTO-URETRO-VESICALS. PROTOCOL D'ACTUACIÓ I EXPERIÈNCIA AL NOSTRE
CENTRE.
Parejo Cortés, Víctor; Muñoz Rodríguez, Jesús; Gónzalez Sala, José Luis; Hannaoui Hadi, Naim;
Martos Calvo, Raül; Labró Ciurans, Meritxell; Mora López, Laura; Manuel Jesús, Alcántara
Moral; Serra Aracil, Xavier; Navarro Soto, Salvador; Prats López, Joan
Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell
Introducció:
Les fístules recto-uretro-vesicals són una complicació infreqüent del tractament del
càncerprostàtic. La laparoscòpia i els tractaments ablatius locals han fet augmentar la seva
incidència (0,53% en prostatectomies, 4% en irradiats). El seu tractament suposa un repte
quirúrgic, amb resultats poc satisfactoris i no existeix una estandardització del mateix.
Material i mètodes:
Presentem l'experiència al nostre centre en 9 pacients i proposem un protocol d'actuació:
colostomia terminalitzada, exclusió urinària (cistostomia + nefrostomia), tractament local de
l'orifici fistulós mitjançant TEO/TEM i interposició de Gracilis.
Resultats:
Es presenten 9 pacientsdiagnosticats de fístula recto-uretro-vesical entre 2006 i 2014 (5 derivats
d'altres centres): 1 per tractament ablatiu de càncer de pròstata i 8 per prostatectomia radical
laparoscòpica (4 amb perforació rectal detectada i reparada iniciament). Un cas es va solucionar
amb sondatge vesical, la resta van requerir colostomia terminalitzada. Aquest va ser el
tractament definitiu només en un pacient. Als 7 pacients restants se'ls va realitzar reparació local
per TEO/TEM, 4 amb malla biològica, amb resolució confirmada d'un sol pacient i 3 pendents
d'evolució després d'haver requerit interposició per Gracilis. i 3 TEO/TEM sense malla, 2 d'ells
en fase se resolució (1 amb interposició prèvia de Gracilis), pendents de reconstrucció del trànsit
i el restant pendent d'evolució.
Conclusions-Comentaris:
És necessari establir protocols d'actuació per al tractament de les fístules recto-uretro-vesicals.
La reparació inicial en lesions advertides intraoperatòriament suposen el tractament primari
òptim. Tanmateix, les derivacions urinàries i fecals excloents són una opció terapèutica inicial,
que pot ser suficient en fístules simples detectades precoçment. La reparació mitjançant
TEO/TEM amb exclusió urinària (nefrostomia i cistostomia) pot ser útil en casos molt
seleccionats amb fístules simples. A més, cal un control estricte dels espasmes vesicals per evitar
la recidiva. La utilització de malla biològica no ha estat efectiva en la nostra experiència. La
reparació amb interposició de Gracilis sembla ser la tècnica més efectiva.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C02
_____________________________________________________________________________
RESULTADOS DE LA VACUNA POLIVALENTE EN LA PREVENCIÓN DE LAS INFECCIONES
URINARIAS DE REPETICIÓN
Cristóbal Ramírez Sevilla, Juan Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco Sanz, Juan Antonio
Romero Martín
Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme
RESULTADOS DE LA VACUNA POLIVALENTE EN LA PREVENCIÓN DE LAS INFECCIONES URINARIAS
DE REPETICIÓN
INTRODUCCIÓN
Las guías clínicas de la Asociación Europea de Urología del 2014 consideran la vacuna polivalente
como medida profiláctica de las infecciones urinarias (ITU) de repetición no complicadas con un
grado de evidencia 1a y un grado de recomendación B.
OBJETIVO
Analizar de forma retrospectiva los resultados iniciales de la vacuna administrada en los
pacientes con ITU de repetición durante el período enero 2013 a junio 2014 en nuestro hospital.
MATERIAL Y MÉTODOS
Durante 18 meses se registraron un total de 148 pacientes tratados con la vacuna. En la visita
inicial se realizó anamnesis, exploración física, urocultivo y ecografía. Posteriormente se
visitaron a los 3 y 6 meses. La variable principal estudiada fue el número de infecciones en la
visita inicial, a los 3 y 6 meses. Se analizó la presencia de incontinencia urinaria, diabetes
mellitus, postmenopausia, composición de las vacunas, número de vacunas por paciente, edad
y sexo.
RESULTADOS
La edad media fue 71 años (19-97). El sexo femenino predominaba con 110 mujeres (74,3%) y
38 eran hombres (25,7%). La media de vacunas administradas por paciente fue 1,16 (1-3), de
forma que el 87,2% (129 pacientes) recibieron 1 vacuna y el 11,5% (17) recibieron 2 vacunas. El
porcentaje de bacteria en cada vacuna tuvo una distribución homogénea para K pneumoniae, E
coli, E faecalis y P vulgaris.
En la visita inicial el 70,9% de los pacientes presentaron <5 infecciones/año y el 29,1% más de 5.
A los 3 meses el 52,7% no presentó ningún episodio de ITU, el 23,1% presentó 1 episodio, el
16,9% tuvo 2 y el 7,4% 3 ITU. A los 6 meses de seguimiento el 43,2% no presentó ninguna ITU,
el 30,% presentó 1 episodio, el 18,9% tuvo 2, el 6,8% tuvo 3 y el 0,7% 4 ITU.
CONCLUSIONES
A los 3 meses de seguimiento el 75% de los pacientes presentó de 0-1 recurrencias y a los 6
meses el 73%. Esta situación de mejoría clínica conlleva una gran satisfacción con el tratamiento.
PALABRAS CLAVE
ITU, vacuna, recurrencia.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C03
_____________________________________________________________________________
ABSCÉS RETROPERITONEAL. DIAGNÒSTIC A URGÈNCIES
A.Laborda Rodríguez, M. Piqueras Bartolomé,, S.Capdevila Querol,C. Vargas Blasco
Servei d'Urologia. Hospital de Viladecans
Introducció:
L'abscés retroperitoneal és una infecció infreqüent amb una mortalitat del 50% si no s'efectua
el seu drenatge oportú. En més del 80% dels casos és secundari a un focus d'origen digestiu,
renal,vertebral o de la musculatura iliopsoas i d'etiologia bacteriana mixta. Fins un 14% no es
detecta el focus d'origen. La clínica és un quadre febril sense causa evident sent indispensable
tècniques radiològiques pel diagnòstic i tractament.
Es pot associar amb símptomes inespecífics i dolor a la palpació abdominal o lumbar.
Material i mètodes:
Revisió retrospectiva dels pacients diagnosticats d'abscés retroperitoneal al nostre centre entre
agost del 2014 i març del 2015. Es van avaluar les diferents variables de presentació clínica,
diagnòstic i tractament.
Resultats:
Es van diagnosticar al servei d'urgències del nostre centre 3 casos d'abscés retroperitoneal. Dos
homes i una dona amb una edat mitja de 73.3. Només en un cas es va presentar com a síndrome
febril. En 2 casos van presentar edemes a les extremitats inferiors i en un cas síndrome tòxic. En
els tres casos la prova d'imatge diagnòstica va ser un TAC abdominal i el tractament el drenatge
quirúrgic. L'estança mitja hospitalària va ser de 32 dies. L'origen de l'abscés va ser en un cas
renal, en un altre traumatològic i en el tercer intestinal. Els microorganismes van ser en 2 casos
bacils gram negatius (enterobacter aerogenes i citrobacter Koseri) i en 1 cas gram positius
(streptococ agalactiae).
Conclusió:
Els microorganismes més freqüents són els bacils gram negatius . S'ha de pensar en altres focus
que no siguin d'origen urinari. L'alternativa terapèutica és el drentage percutani o quirúrgic
depenent de l'extensió de la lesió.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C04
_____________________________________________________________________________
EXPERIÈNCIA INICIAL EN IMPLANTACIÓ DE PRÒTESIS DE PENIS HIDRÀULIQUES DE 3
COMPONENTS TIPUS AMS 700 LGX.
X. Bonet, J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, B. Etcheverry, L. Pujol, Ll. Riera, F. Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge. Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Introducció
Les pròtesis de penis han experimentat grans avenços en els últims anys, tan pel que fa en
referència als materials com a les tècniques. Entre aquests, actualment disposem de pròtesis de
penis hidràuliques amb expansió en gruix i longitud. L'objectiu d'aquest estudi es analitzar els
resultats quirúrgics i funcionals de les pròtesis expansibles en gruix i longitud.
Material y mètodes
Estudi descriptiu d'una sèrie de 42 pacients als que es va implantar una pròtesis tipus AMS 700
LGX (Gener 2012 – desembre 2014). S'analitzen dades demogràfiques, quirúrgiques,
complicacions i evolució.
Resultats
S'han implantat 42 pròtesis AMS 700 LGX. 35 han estat primers implants, 5 segons i 3 tercers
implants. L'edat mitja va ser de 57 anys (44-70). L'etiologia més freqüent va ser la disfunció
erèctil postprostatectomia radical (49%), seguida de la orgànica (35%) i la secundaria a cirurgia
colorrectal (11%). El 32 % dels pacients eren diabètics. El temps quirúrgic mig va ser de 78 minuts
(40-160) amb una estança mitja de 2 dies (1-5)
L'abordatge més freqüent va ser el peneoscrotal (38 pacients) i en 4 ocasions varem utilitzar
l'abordatge infrapúbic. En 4 casos també varem realitzar escrotoplastia. En 2 casos es va realitzar
implant simultani amb esfínter urinari artificial via escrotal.
La longitud mitja de l'implant va ser de 21.5cm (14-24). No hi va haver cap lesió uretral, vascular
ni intestinal. En un cas de recanvi de pròtesis amb avulsió de cos cavernós apical es va precisar
la reparació amb una malla d'Ultrapro.
Després de 19 mesos de seguiment mig (1-39) no s'ha observat cap infecció ni extrusió. Només
s'han detectat 2 hematomes postoperatoris i una dehiscència de ferida que es van manejar de
forma conservadora. NO s'ha observat cap fallada mecànica i no s'ha necessitat cap
reintervenció ni retirada de pròtesis.
Conclusions
Segons la nostra experiència, les pròtesis hidràuliques de 3 components expansibles en gruix i
longitud presenten uns prometedors resultats quirúrgics i funcionals comparables amb
l'experiència prèvia amb pròtesis expansibles únicament en gruix. Es requereixen més estudies
per completar aquests resultats amb estudis de satisfacció i a llarg termini.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C05
_____________________________________________________________________________
ESTUDIO MICROBIOLÓGICO DE LAS PRÓTESIS DE PENE TRAS RETIRADA POR FALLO
MECÁNICO
B. Etcheverry, J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, X. Bonet, L. Pujol, R. Cocera, Ll. Riera, F. Vigués,
E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge. Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Introducción:
En la literatura se describe una sobrevida mecánica de las prótesis de pene que oscila entre el
96% a los 5 años hasta el 60% a los 15 años. También se ha descrito una tasa de infección para
primeros implantes del 1-3% que puede aumentar hasta un 18% en casos de recambios de
prótesis. Uno de los posibles factores es la colonización por gérmenes de las prótesis que se
observa hasta un 70% de los prótesis explantadas. El objetivo del presente estudio es analizar la
presencia de gérmenes en las prótesis retiradas por fallo mecánicos los resultados de las
mismas.
Materiales y métodos:
Estudio retrospectivo de los cultivos de las prótesis recambiadas por fallo mecánico en el
Hospital Universitario de Bellvitge entre Enero de 2013 hasta Diciembre de 2014. Se analizan
también datos quirúrgicos y evolución.
Resultados:
Se han realizado un total de 10 recambios por fallo mecánico. El promedio de edad de los
pacientes fue de 59 años (48-70 años) con una media de tiempo entre el primer implante y el
recambio de 10 años (2-12 años). 7 pacientes eran portadores de una prótesis Ambicor, uno
AMS 700, uno Titan Coloplast y uno Dynaflex. En todos los casos se realizó un recambio a una
prótesis AMS 700 realizando previo al reimplante un lavado de arrastre con 3L de suero
fisiológico. Disponemos de cultivo microbiológico en 8 casos. El cultivo fue positivo en 6 casos
(75%). En 5 de ellos la colonización fue por un germen único y en otro caso fue por múltiples
gérmenes. Dentro de los gérmenes en su mayoría fueron Staphylococcus epidermidis, a
excepción de un caso de Staphylococcus capitis y otro de Staphylococcus aureus. No hubo
ninguna complicación intraoperatoria. Con un seguimiento medio de 11 meses (rango: 4-22
meses) no se ha registrado ninguna infección ni se ha precisado la retirada de ninguna de las
prótesis recambiadas.
Conclusión:
Nuestra pequeña serie evidencia, al igual que lo descrito en la literatura, un alto porcentaje de
colonización de las prótesis peneanas. Los gérmenes que colonizan más frecuentemente las
prótesis son los estafilococos.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C06
_____________________________________________________________________________
CALIDAD DE VIDA EN VARONES CON EXTROFIA VESICAL. SEGUIMIENTO A LARGO PLAZO
Centeno C.(2), Baldissera A. J.V.(3), Bujons A.(1), Emiliani, E. (1) Caffaratti S. J.(1), Villavicencio
H. (1)
(1) Fundació Puigvert, Barcelona, (2) Hospital Joan XXIII, Tarragona. (3) Hospital de Cabueñes,
Gijón
Fundació Puigvert, Barcelona
Introducción:
El objetivo de este estudio es revisar la calidad de vida (QoL), continencia urinaria, función sexual
y salud general en una serie a largo plazo de pacientes varones con complejo extrofia epispadias
(CEE)
Material y métodos:
Revisión retrospectiva de 49 pacientes con CEE nacidos entre 1964 y 1996. Los pacientes
completaron cuestionarios validados para evaluar su calidad de vida en función de su
continencia urinaria y su calidad de vida (ICIQ-SF, IIEF y SF-36). Se compara con la población
general.
Resultados:
La edad media de nuestros pacientes es 28 años. 27% de los pacientes tienen incontinencia
urinaria con una repercusión de leve a moderada en su QoL.60% tienen vida sexual activa, 33%
de ellos con disfunción eréctil moderada. El SF-36 mostró una QoL general comparable con la de
la población general en 7 de 8 ítems.
Conclusiones
Los pacientes varones con CEE refieren una QoL normal en 7 de 8 ítems evaluados en el
cuestionario SF-36. Su continencia es normal en el 63% de los casos. El 60% de los pacientes
refiere función eréctil satisfactoria.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C07
_____________________________________________________________________________
NEFROLITOTOMÍA PERCUTÁNEA CON LÁSER HOLMIUM YAG EN PACIENTES PEDIÁTRICOS
CON LITIASIS RENALES DE GRAN VOLUMEN
Centeno C.(2), Emiliani E.(1), Bujons A.(1), López J.M.(1), Angerri, O.(1), Caffaratti S. J.(1),
Millán, F.(1) Villavicencio H. (1)
(1) Fundació Puigvert, Barcelona, (2) Hospital Joan XXIII, Tarragona.
Fundació Puigvert
Introducción
La litotricia extracorpórea por ondas de choque (LEOC) es el tratamiento de elección de la
mayoría de los casos de litiasis renal en niños. Algunos casos, no obstante, son refractarios a
LEOC y pueden estar asociados a alteraciones anatómicas o metabólicas. Es en este escenario
en el que la nefrolitotomía percutánea (NLP) se erige como alternativa.
Objetivo
Discutir nuestra experiencia inicial de NLP con Láser Holmium Yag (Ho:YAG) en niños usando la
técnica de punción 0º-90º e informar de su eficacia y resultados.
Material y métodos
Revisión retrospectiva de los datos clínicos de 35 pacientes que fueron sometidos a mNLP entre
Enero de 2008 y Diciembre de 2012. 66.7% de los pacientes habían recibido LEOC previa (28.6%
de ellos, cuatro sesiones). La NLP se realizó bajo control escópico y con el arco en C usando la
técnica de 0º-90º en supino. Los accesos realizados fueron de 18-Fr a 22-Fr. En casos necesarios,
se fragmentó la litiasis con Ho:YAG a 100 W.
Resultados
Se realizaron 35 NLP en 33 pacientes (27 varones y 6 mujeres) con una media de edad de 7 años
(rango 2-20). 10 de las NLP (28.6%) fueron del lado derecho y 25 del lado izquierdo (71.4%). 24
de los pacientes (69%) presentaron alteraciones anatómicas o metabólicas. La localización de la
litiasis fue, en el 64% de los pacientes, en grupo calicial inferior. El 50% de los pacientes tenía
litiasis en la pelvis renal. El tamaño medio de la masa litiásica fue de 4.46 cm2 (3-13.20). El
número de litiasis varió entre 1 y 20, y el 83.3% de ellas fueron radioopacas. El tiempo quirúrgico
medio fue de 180 minutos. Se logró una tasa de stone free del 85% de los casos. Las litiasis
residuales se trataron con LEOC o RIRS. No se registraron complicaciones perioperatorias.
Conclusión
La NLP es factible y segura en población pediátrica, erigiéndose como técnica de elección en
litiasis de gran volumen refractarias a LEOC
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C08
_____________________________________________________________________________
TRATAMIENTO QUIRÚRGICO DE LAS CURVATURAS PENEANAS
Pujol Galarza, Laia; Etcheverry Giadrosich, Begoña; Torremadé Barreda, Josep; Cocera
Rodríguez, Raul; Rodríguez Tolrà, Josep; Riera Canals, Luis; Vigués Julià, Francesc; Franco
Miranda, Eladio
Hospital Universitari de Bellvitge
Introducción
La curvatura peneana es una patología que puede tener diferentes etiologías. Esta puede ser
congénita o adquirida. La patología congénita tiene su origen en el desarrollo donde se produce
una desproporción en el crecimiento de la tunica albugínea. Se describe una prevalencia de 410 %.
Por otro lado, la curvatura peneana adquirida, conocida como enfermedad de Peyronie,
presenta una prevalencia de 0.4 a 9 %. Tiene una edad de aparición más tardía, en torno a los
60 años, y su etiología se desconoce, pero se ha observado que presenta 2 etapas en su
desarrollo, una inflamatoria y dolorosa, y la segunda etapa fibrótica.
En tratamiento quirúrgico de las curvaturas del pene, viene dado de acuerdo al grado de
impotencia funcional que se genere, es decir, en aquellos casos en la penetración no es posible
o muy dificultosa
Materiales y métodos
Se realizó una revisión retrospectiva de los pacientes intervenidos por alteraciones en la
curvatura del pene en el Hospital de Bellvitge entre el enero del 2012 y abril del 2015.
Resultados
Durante el periodo revisado se intervinieron 31 pacientes, 7 de estos con curvatura congénita,
en su mayoría curvatura ventral, en un caso lateral derecha y otro caso ventro-lateral derecha,
con un promedio de curvatura de 33.3 º (30 a 50º). Las técnicas de corporoplastia empleadas
fueron en 5 pacientes con la técnica de '16 dots', un Nesbit y una rotación de Shaeer. Todos ellos
con buen resultado en cuanto a curvatura y función eréctil, con seguimiento promedio de 12
meses (1 a 32 meses). Destaca uno de los pacientes intervenido por técnica de '16 dots' presentó
edema prepucial que requieró circuncisión.
De los 24 pacientes con curvatura adquirida, la mayoría son dorsales, 5 lateral izquierda, 2
dorsolateral derecha y una ventral. Con un promedio de 43º (30 a 90º). Se realizaron 14
corporoplastias según técnica de '16 dots', 6 según técnica de Nesbit, 2 con incisión de placa e
injerto de parche de submucosa intestinal porcina (Surgisis) y en 2 casos prótesis + modelling de
Wilson.
El resultado es satisfactorio en su mayoría, destaca 3 pacientes que requirieron uso de IPDE-5
tras cirugía (uno con técnica de Yachia, un parche y un '16 dots'). En el seguimiento promedio
de 6.5 meses (1- 26 meses) se observa una recidiva en un paciente intervenido mediante técnica
de '16 dots', realizándose una corporoplastia tipo Nesbit para su corrección. Un paciente al que
se le colocó un parche de Surgisis presentó hipostesia de glande que se resolvió a los 3 meses
postcirugía. Un paciente intervenido por técnica de '16 dots' presentó granuloma de 1 punto
que requirió su exéresis.
Conclusión
En nuestra serie de 31 pacientes intervenidos hemos obtenido resultados satisfactorios con las
diferentes técnicas quirúrgicas realizadas así como una tasa de recidiva y disfunción eréctil
posterior similar a las descritas en la literatura.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C09
_____________________________________________________________________________
LA MICROALBUMINURIA, MARCADOR DE DAÑO ENDOTELIAL, SE CORRELACIONA CON LA
PRESENCIA DE MICROCALCIFICACIONES DE LA PAPILA RENAL DIAGNOSTICADAS POR TAC
Alexandru Ciudin, Ali Wahab, Samhar Mando, Antonio Collado, Pilar Luque, Javier Sanchez,
Antonio ALcaraz
Hospital de Mollet, Hospital Clinic de Barcelona
Las microcalcificaciones de las puntas de las papilas renales se consideran la lesión inicial en el
desarrollo de litiasis renal. Hipótesis recientes relacionan el desarrollo de la enfermedad litiasica
con la presencia de daño endotelial renal. La microalbuminuria se considera que es uno de los
mejores indicadores de daño endotelial renal.
El objetivo de nuestro estudio fue determinar si existe alguna relación entre la presencia de
microcalcificaciones papilares renales diagnosticadas por TAC y la presencia de
microalbuminuria en pacientes sin enfermedad litiasica renal.
Método:
Estudio prospectivo octubre 2013 - octubre de 2014. Los criterios de inclusión: todos los
pacientes consecutivos exploradas mediante TAC abdominal para dolor lumbar en nuestro
centro. Criterios de exclusión: enfermedad litiasica y todas las enfermedades conocidas
relacionadas con microalbuminuria o enfermedad renal crónica. La densidad de la punta de las
papilas renales se midió usando una técnica ya conocida usando ROIs de 0.1mm2 sobre la punta
de las papilas renales. La microalbuminuria y el coeficiente microalbuminuria-creatinina fueron
evaluados en todos los pacientes. Se utilizó la historia médica previa para evaluar los criterios
de exclusión. Se consideró que los pacientes con densidad de la punta de las papilas > 41UH
tenian microcalcificaciones clínicamente significativas. Microalbuminuira se definió como la
excreción urinaria de albúmina entre 20 y 200 g / min, un coeficiente microalbuminuria creatinina> 30 mg / gr fue considerado anormal. La correlación de Pearson y la t de Student se
utilizaron para la estadística.
Resultados:
Entre octubre de 2013 y octubre de 2014 492 pacientes fueron explorados por TAC abdominal
para dolor lumbar; 301 tenían enfermedad litiasica; 58 pacientes no cumplieron los criterios de
inclusión; 133 no tenían litiasis renal y cumplieron con los criterios de inclusión. Hasta el 63%
eran varones.
Hubo una buena correlación entre la presencia de microalbuminuria y la presencia de
microcalcificaciones clínicamente significativas sobre la punta de las papilas renales (R 0,78).
También, hubo una buena correlacion entre un coeficiente de creatinina microalbuminuria
alterado y la presencia microcalcificaciones clínicamente significativas sobre la punta de las
papilas renales (R 0,83).
Los pacientes con densidad de la punta de las papilas alta (> 41UH) presentaron en mayor grado
microalbuminuria (145 frente a 47 g / min), y también un coeficiente microalbuminuria creatinina mayor (143 vs 54 mg / gr) que los pacientes con densidad de la punta las papilas baja
(<41UH).
Además, los pacientes con microalbuminuria presentaron una densidad de la pnta d elas papilas
renales significativamente mayor que los pacientes sin microalbuminuria (37HU vs 44HU), y los
pacientes con el coeficiente microalbuminuria -creatinina alterado presentaron una densidad
de la punta de las papilas renales más alta (36,5 vs 44,5HU HU).
Conclusión
Nuestro estudio muestra que puede haber una correlación entre la presencia de
microcalcificaciones sobre la punta de las papilas renales y los niveles más altos de
microalbuminura.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C10
_____________________________________________________________________________
CURVA DE APRENDIZAJE DE NEFROLITOTOMÍA PERCUTANEA EN EL HOSPITAL VALL
D'HEBRON
Ropero Valverde, Jordi; Salvador Lacambra, Carlos; Cuadras Solé, Merçè; López Pacios, Miguel
Ángel; Morote Robles, Juan
Hospital Universitari Vall d'Hebron
Introducción
La curva de aprendizaje quirúrgica es un periodo en el cual el cirujano encuentra que el
procedimiento a realizar es más difícil, se alarga en el tiempo, existe un riesgo más elevado de
complicaciones así como una menor eficacia, y todo ello debido a la inexperiencia.
No existen datos en la literatura de cómo se define la curva de aprendizaje ni de cómo medirla.
Esta curva está influenciada por factores relacionados con elcirujano (sus aptitudes, su confianza
y su experiencia en otros procedimientos) así como la selección de los casos.
Antes de embarcarse en una técnica quirúrgica nueva el cirujano debe conocer cuántos casos
requiere para realizar una técnica de forma segura y competente.
El objetivo de este estudio es realizar una revisión de nuestra curva de aprendizaje en
Nefrolitotomía percutánea.
Material y Métodos
Se han revisado 123 NLP realizadas desde enero 2010 y enero 2015 por 2 cirujanos con reducida
experiencia previa en el procedimiento.
Se dividió la serie en 3 grupos: Grupo I (caso 1 al 41), Grupo II (caso 42 al 82), Grupo III (caso del
83 al 123).
Se registró el género, edad, índice de masa corporal, ASA, tiempo quirúrgico, descenso de
hemoglobina, estancia hospitalaria, urocultivo, localización y composición del cálculo, TLL y
complicaciones postoperatorias según escala de Clavien. Se realizó análisis estadísitico tre los 3
grupos con paquete SPSS
Resultados
La serie consta de 60 mujeres y 63 hombres, con una edad media de 52,5 años (21-79).
No se hallaron diferencias en la distribución del ASA, IMC, tamaño y localización del cálculo, tasa
de urocultivos +, estancia hospitalaria, tasa de transfusiones, tasa de embolizaciones y
complicaciones según escala de Clavien.
Se hallaron diferencias sustanciales sin ser estadístidacente significagivos en el tiempo
quirúrgico invertido en la tècnica pasando de los 140 minutos necesitados en el grupo I a los 120
minutos necesitados en el grupo III.
La tasas libre de Litiasis también aumentó del 73,5% en el grupo I al 90,9% en el grupo III sin
obtenir tampoco diferencias significativas
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C11a
_____________________________________________________________________________
METODOLOGIA D'ESTUDI I DE TREBALL EN ELS PERITATGES “DE PART” EN LA DEFENSA
JUDICIAL PER PRESUMPTA MALA PRAXI UROLÒGICA: I. PROCEDIMENT CIVIL.
C. Pellicé i Vilalta (1) – R. Bruguera i Vilagrassa (2)
1.- Clínica de N.S. Del Remei
2.- Àrea de Praxi del Col·legi Oficial de Metges Barcelona
INTRODUCCIÓ: La responsabilitat civil es la obligació que neix de reparar els danys per actes i
omissions il·lícites en els quals intervé culpa o negligència. Si es demostra una vinculació causal,
es tindrà que indemnitzar pels perjudicis causats. La via, es una demanda civil i el Tribunal
competent, és el Jutjat de Primera Instància.
OBJECTIUS: Donar a conèixer quina es la metodologia d'estudi i de treball emprada en els
peritatges “de part” en la defensa judicial per presumpta mala praxi urològica en un
procediment civil.
METODOLOGIA: Activitat professional urològica a realitzar, sempre i d'acord amb els principis:
Objectivitat, correcció, reflexió, seny, prudència, imparcialitat i veracitat:
I.Estudiar els antecedents del cas
II.Estudiar el material mèdic de caràcter científic sobre els punts sotmesos a perícia
III.Correlacionar-ho tot en el moment de ocorre els fets
IV.No estar ni deixar-se influenciar mai, pels resultats ja coneguts
V.Correlacionar la bibliografia amb altres materials d'estudi
VI.Especificar de per qui i sobre que resta emesa la perícia
VII.Hom no pot ser evasiu o hostil amb l'autoritat i/o amb la part contrària
VIII.Evitar caure en argumentacions i actituds emotives i/o no científiques
IX.Arribar a la veritat independentment de la part que t'ha designat
X.Acordar prèviament uns lícits honoraris professionals
XI.Mantenir sempre les opinions en el camp de la medicina y la deontologia
XII.Conclusions envers:
·La existència o no de error(s) y del seu tipus
·La presència de dany (lesions / mort) o de uns perjudicis (estètics, morals, etc...)
·La valoració de la relació de causalitat
·La avaluació de las circumstancies concurrents
·La avaluació del alta, seqüeles o estabilització lesional (Necessitat de calcular indemnitzacions
econòmiques)
CONCLUSIÓ: Es altament recomanable que els metges sense una deguda i actualitzada formació
mèdica teòrico-pràctica i que a mes no tinguin uns coneixements suficients jurídics se'n
abstinguin d'acceptar encàrrecs pericials.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C11b
_____________________________________________________________________________
METODOLOGIA D'ESTUDI I DE TREBALL EN ELS PERITATGES “DE PART” EN LA DEFENSA
JUDICIAL PER PRESUMPTA MALA PRAXI UROLÒGICA: II. PROCEDIMENT PENAL.
C. Pellicé i Vilalta (1) – R. Bruguera i Vilagrassa (2)
1.- Clínica de N.S. Del Remei
2.- Àrea de Praxi del Col·legi Oficial de Metges Barcelona
INTRODUCCIÓ: La responsabilitat penal en sorgeix, quan accions o omissions en la pràctica
professional han causat uns perjudicis, lesions o la mort del pacient per imprudència o
negligència greu (Conductes tipificades com a faltes o delictes al Codi Penal i amb sancions de
multa i/o inhabilitació i/o penes privatives de llibertat). L'Acusació Particular ha de presentar
una denúncia o una querella en el Tribunal competent que es, el Jutjat d'Instrucció.
OBJECTIUS:Donar a conèixer quina es la metodologia d'estudi i de treball en els peritatges “de
part” en la defensa judicial per presumpta mala praxi urològica en un procediment penal.
METODOLOGIA: Activitat professional urològica a realitzar, sempre i d'acord amb els principis:
Objectivitat, correcció, reflexió, seny, prudència, imparcialitat i veracitat:
I.Estudiar els antecedents del cas
II.Estudiar el material mèdic de caràcter científic sobre els punts sotmesos a perícia
III.Correlacionar-ho tot en el moment de ocorre els fets
IV.No estar ni deixar-se influenciar mai, pels resultats ja coneguts
V.Correlacionar la bibliografia amb altres materials d'estudi
VI.Especificar de per qui i sobre que resta emesa la perícia
VII.Hom no pot ser evasiu o hostil amb l'autoritat i/o amb la part contraria
VIII.Evitar caure en argumentacions i actituds emotives i/o no científiques
IX.Arribar a la veritat independentment de la part que t'ha designat
X.Acordar prèviament uns lícits honoraris professionals
XI.Mantenir sempre les opinions en el camp de la medicina i la deontologia
XII.Conclusions envers:
·La existència o no de error(s) y del seu tipus
·La presència de dany (lesions / mort) o de uns perjudicis (estètics, morals, etc...)
·La valoració de la relació de causalitat
·La avaluació de las circumstancies concurrents
·La avaluació del alta, seqüeles o estabilització lesional (Necessitat de calcular indemnitzacions
econòmiques)
CONCLUSIÓ: Es altament recomanable que els metges sense una deguda i actualitzada formació
mèdica teòrico-pràctica i que a mes no tinguin uns coneixements suficients jurídics se'n
abstinguin d'acceptar encàrrecs pericials.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C12
_____________________________________________________________________________
VASOVASOSTOMIA, EXPERIÈNCIES VISCUDES I CONCLUSIONS DESPRÉS DE 468 CIRURGIES
Cos Calvet, Josep Maria *
Piqueras Bartolome, Marta **
Auguet Martin, Josep Maria ***
Clinica Sagrada Familia Barcelona *
Hospital de Viladecans **
Hospital Arnau de Vilanova Lleida ***
La Vasovasostomia és el nom que rep la intervenció per anastomosar els deferents, generalment
tallats, prèvia i voluntariament al realitzar una vasectomía.
Hem fet un recorregut entre els anys 1966 fins avui, amb el decurs d'aquest temps he practicat
468 vasovasostomies.
Analitzem els canvis realitzats amb la tècnica quirúrgica com també la manera amb què influeix
a l'hora de fer una reanastomosis, la tècnica amb que es va fer la vasectomia, i per últim
repassarem quins factors pronòstics son més determinants a l'hora de valorar el percentatge
que tindrem d'exit. Així, entre d'altres, veurem con afecte el temps que ha passat des de la
vasectomia, la edad del pacient, les característiques del fuid testicular i la experiència del
cirurgia, entre d'altres.
Dissabte, 9 de maig
15:00- 17:00 h
Sessió de Comunicacions Orals 2
PRÒSTATA I RONYÓ
C13-C23
SALA HYDRA
Moderadors:
Dr. Juan M. López García
Dr. Joan Areal
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C13
_____________________________________________________________________________
BIOPSIAS DE PROSTATA TRANSRECTAL ECO-DIRIGIDA CON ANESTESIA LOCAL, NUESTRA
EXPERIENCIA
Velez Guayasamin Guillermo; Auguet Josep; Gomariz Alba; Palomera Meritxell; Bordalba Joan
Ramon; Berbegal Carlos; Guajardo Jesus.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
OBJETIVO: Valorar la tolerancia de la biopsia prostática bajo anestesia local y sus complicaciones.
MATERIALES Y METODOS: Es un estudio descriptivo, retrospectivo, de corte transversal, que se
realizó en el servicio de Urología del Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida, durante
el periodo enero/2014 a febrero/2015. Se realizaron 258 biopsias de próstata por vía transrectal,
eco dirigidas, bajo anestesia local ( ángulo vesico-prostatico) y de forma ambulatoria; de los
cuales 224 pacientes fueron admitidos para el estudio. Analizamos las siguientes variables: edad,
PSA, tolerancia del procedimiento bajo anestesia local, presencia de complicaciones.
RESULTADOS
La edad promedio fue de 66,1 años, con una media de PSA 9,4. Presentaron antecedentes
prostáticos (4,46%) y ano rectales (13,39%, hemorroides 13 pacientes), biopsias previas 37,05%
(19 pacientes con ASAP). La media de cilindros prostáticos fue de 5,7 y 5,8 para el lóbulo
prostático derecho e izquierdo respectivamente. Según la escala EVA la tolerancia al
procedimiento fue muy aceptable. Durante la introducción de transductor rectal el dolor leve
represento el 81,69% de los pacientes; dolor leve durante la colocación de la anestesia local
96,8%, durante la realización de la biopsia ningún paciente presento dolor severo, dolor
moderado (3,57%) y dolor leve (96,4%). Se evidenció la presencia de hematuria (70,9%),
hematospermia (59,3%), rectorragia (29,46%); ningún de estos síntoma preciso de tratamiento.
Uro cultivo previo (2,67% positivos) y posterior al procedimiento (4,4%, E-coli fue el germen más
frecuente). Se evidencio la presencia de bacteriuria asintomáticas (3,1%), ITU (0,89%), sepsis
(0,44). Se registraron 36,16% biopsias positivas para cáncer de próstata.
CONCLUSIONES
La biopsia de próstata transrectal, eco-dirigida con anestesia local presento una alta
tolerabilidad por parte de los pacientes, con bajos índices de complicaciones.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C14
_____________________________________________________________________________
UTILIDAD DE LA BIOPSIA GUIADA POR RMN PARA EL DIAGNÓSTICO DEL NÓDULO
DOMINANTE DEL CA. DE PRÓSTATA
Pont Salvadó A.(1); Garcia Bennett, J. (2); Elias Cañavera F.J. (1); Griñó GarretaJ. (1); Monllau
Font V. (1); Pont Salvadó M. (1); Conejero Olesti A. (2); Rebenaque E. (2); Pujol Bosch F. (1)
(1)Servei d'Urologia. (2) Servei de Radiologia.
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Objetivo: El objetivo de este estudio es evaluar la seguridad y eficacia de la biopsia guiada
cognitivamente (BGC) por los hallazgos de la resonancia magnética multiparamétrica (RMmp)
para obtener muestras del nódulo dominante del cáncer de próstata.
Material y métodos: Se realizaron BGC en 53 pacientes por elevación progresiva del PSA tras
realización de la RMmp. Todos los pacientes firmaron un consentimiento informado. Las
biopsias se realizaron por vía transperineal ecoguiada. Los primeros tres disparos se obtuvieron
de la lesión diana descrita en la RMmp utilizando criterios PIRADS (corresponden a las BGC).
Posteriormente se obtuvieron 9 cilindros del resto de los segmentos de la próstata (biopsias
sistemáticas). El anatomopatólogo valoró los 12 cilindros estando ciego a cuales correspondían
a las BGC y cuales a las sistemáticas. Se definió lesión dominante a la de mayor valor Gleason y
volumen tumoral en lesiones multifocales y a la única lesión detectada en tumores unifocales.
Resultados: De los 59 pacientes biopsiados se diagnosticaron 29 tumores de próstata. En un
89,7% (26/29) de estos tumores, el nódulo dominante fue diagnosticado por las BGC. De haber
realizado únicamente las BGC no se hubieran diagnosticado dos pacientes (3,8% 2/53) y se
hubiera infraestadificado sólo un paciente (1,8%, 1/53) al no haber obtenido una muestra de la
lesión con mayor valor Gleason. Las BGC obtuvieron una tasa de positividad del 50,9% (27/53) y
en los pacientes con biopsias previas negativas del 46,3% (19/41). No se observaron
complicaciones significativas inmediatas ni tardías.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C15
_____________________________________________________________________________
CRIOTERAPIA FOCAL DE PRÓSTATA EN PACIENTES CON FRACASO BIOQUÍMICO TRAS
RADIOTERAPIA.
Juárez del Dago P, Breda A, D Salas, Moncada E Schwartzmann I,, Esquena S, Rodriguez-Faba O,
Palou J, Villavicencio H.
Fundació Puigvert. Servicio de Urología
Introducción
El tratamiento del cáncer de próstata con recidiva local tras fracaso bioquímico post radioterapia
continúa siendo un reto.
Objetivos
Analizar los resultados oncológicos y funcionales con tratamiento de crioterapia focal tras
fracaso bioquímico de la radioterapia.
Material y Método
Entre 2012 y 2014 se lleva a cabo un estudio prospectivo donde se les ofreció la crio-ablación
focal prostática a los pacientes mayores de 65 años afectos de cáncer de próstata unilateral tras
fracaso bioquímico post radioterapia.
La enfermedad unilateral fue definida por RM positiva unilateral seguida de biopsia prostática,
o RM negativa con biopsia positiva. Se consideró necesario un PSA <10 con un tiempo de doblaje
largo y estudio metastásico negativo.
Se realizó hemiablación prostática de la zona afectada con seguimiento ecográfico
Los pacientes fueron controlados con niveles de PSA cada 3 meses y biopsia a los 6 meses. Se
analizaron los resultados oncológicos y funcionales.
Resultados
Catorce pacientes, con edad media de 71 años y un PSA medio de 5,2 fueron sometidos a criohemiablación. (57%) presentaron concordancia entre la RM y biopsia y 43% presentaron RM
negativa y biopsia positiva unilateral.
El grado Gleason (GL) no pudo ser calculado por el patólogo en 9/14 pacientes debido a
artefactos de radiación. Un paciente presentó un cilindro con GL 6 y tres pacientes GL 7
unilateral.
La media de seguimiento fue de 13 meses, con una media de PSA de 1,0 y sin recidiva bioquímica
hasta la fecha (según los criterios de Phoenix).
En la biopsia de control a los 6 meses, 7 % tuvo persistencia mínima de enfermedad en el mismo
lóbulo tratado, con un PSA estable.
No hubo complicaciones intraoperatorias ni postoperatorias.
14 % presentaron ITU.
93% fueron continentes tras la extracción de la sonda vesical.
La potencia sexual fue valorada en 5 de los 14 pacientes manteniendo la misma potencia sexual
a la previa al tratamiento en 3 de ellos.
Conclusión
La crioterapia focal parece ser una opción segura y con buenos resultados funcionales en
pacientes seleccionados. Los resultados oncológicos son alentadores, pero consideramos que se
necesita mayor tiempo de seguimiento para poder valorar resultados oncológicos.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C16
_____________________________________________________________________________
EXPERIÈNCIA AMB DENOSUMAB EN PACIENTS AMB ADENOCARCINOMA DE PRÒSTATA
Gasa B., Fumadó L., Francès A., Garcia-Larrosa A., Nohales G., Camara C., Ruth E., Cecchini L.
Parc de Salut Mar
INTRODUCCIÓ
En el tractament del càncer de pròstata amb metàstasis òssies existeix, en l'actualitat una
dualitat entre l'àc. Zoledrònic i el Denosumab, demostrant aquest últim major temps lliure en
l'aparició d'un nou esdeveniment relacionat amb l'esquelet (ERE). Tot i així, la seva difusió per
prevenir EREs segueix sent limitada.
MATERIAL I MÈTODES
Des de l'Agost de 2014 fins a l'Abril del 2015 hem indicat tractament amb Denosumab a 12
pacients amb adenocarcinoma de pròstata i metàstasis òssies, a dosis de 120 mg s.c. cada 4
setmanes, independentment del seu filtrat glomerular.
RESULTATS
La mitja del PSA de debut va ser 736.9 ng/ml (35-4139 ng/dl), amb un Gleason de 9 en 10
pacients, un pacient amb Gleason de 10 i un pacient amb diagnòstic d'adenocarcinoma acinar
prostàtic poc diferenciat sense especificar Gleason. Dels pacients inclosos, 5 eren resistents a la
castració. En 7 casos havien realitzat protecció òssia prèvia amb àc. Zoledrònic. Amb una mitja
de seguiment de 5.6 mesos (2-8), no hi va haver cap cas d'osteonecrosi mandibular. Del total
dels pacients, 3 (25%) van presentar hipocalcèmia: un cas asimptomàtic, un altre amb clínica de
parestèsies i l'últim va presentar un sdme. confusional agut, motiu pel qual se'ls va suspendre el
tractament. Per altra banda, també es va suspendre el denosumab en un pacient amb sospita
d'hiperparatiroïdisme primari. Van haver 3 (25%) esdeveniments relacionats amb l'esquelet
nous i no va haver noves metàstasis viscerals ni noves neoplàsies primàries.
CONCLUSIÓ
El càncer de pròstata amb metàstasis òssies és una malaltia molt prevalent i complexa que
precisa d'un tractament multimodal. La incorporació de Denosumab a l'arsenal terapèutic
suplementat amb calci i una bona monitorització dels nivells de calci plasmàtics, permeten un
bon control de la malaltia òssia dins l'àmbit competencial de l'Uròleg.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C17
_____________________________________________________________________________
EVOLUCIÓN DE LOS NIVELES DE PSA TRAS COLOCACIÓN DE SONDA VESICAL
Alexandru Ciudin, Javier Sanchez, Antonio Alcaraz, Vlad Constantin
Hospital de Mollet, Hospital Clinic Barcelona, Hospital SF Pantelimon Bucarest.
Introducción:
PSA se considera uno de los marcadores prostáticos más importantes. Tradicionalmente se
considera que los niveles de PSA en pacientes portadores de sonda vesical (SV) no son fiables, a
pesar de la ausencia de estudios que demuestren esta hipótesis.
Objetivo:
Nuestro objetivo fue evaluar la evolución de los niveles de PSA tras colocación de SV.
Método:
Estudio prospectivo en pacientes varones consecutivos que se les tiene que colocar SV. Criterios
de inclusión: paciente varón, analítica con PSA en los 6 meses previos, candidato a colocación
de SV por cirugía gastro-intestinal o por retención aguda de orina. Criterios de exclusión:
manipulación urinaria en las 2 semanas anteriores, infección de orina, prostatitis aguda,
diagnóstico de cáncer de próstata u otra patología vesico - prostática concomitante. En todos
los pacientes se evaluó la historia clínica con el volumen prostático, IPSS, EHS. En todos los
pacientes se realizó una analítica con PSA previo a colocación de SV y luego análisis de repetición
tras 1, 3, 7 y 30 días. Se compararon los niveles de PSA utilizando el test de ANOVA.
Resultados:
Entre octubre 2013 y octubre 2014 se evaluaron 67 pacientes candidatos a cirugía gastrointestinal (grupo GCI) y 85 pacientes atendidos en el departamento de urgencias por RAO (grupo
RAO). Cumplieron los criterios de inclusión 60/67 y 58/85 pacientes. Edad media 57 años GCI y
67 años RAO. Nivel medio de PSA 2.3ng/dl en el grupo GCI y 4.8ng/dl en el grupo RAO.
En el grupo GCI no hubo diferencias significativas de punto de vista estadístico entre los niveles
de PSA previo a la colocación de SV y las determinaciones a 1, 3 y 7 días (P=0.42). El nivel del
séptimo día presentaba un aumento medio de 10% del PSA (P=0.34).
En el grupo RAO hubo diferencia significativa entre los niveles de PSA basal a 6 meses antes de
la RAO y el PSA antes de colocación de SV (4.1 vs 4.8 P=0.03). No hubo diferencias significativas
de punto de vista estadístico entre los niveles de PSA previo a la colocación de SV y las
determinaciones a 1, 3 y 7 días (P=0.47). El nivel del séptimo día presentaba un aumento medio
de 9% del PSA (P= 0.32). Tampoco hubo una diferencia significativa entre el nivel PSA previo a
colocación de SV y el PSA a 30 dias (4.8 vs 4.9 P=0.63).
Conclusión:
Nuestro estudio no ha encontrado diferencias significativas a corto plazo en los niveles de PSA
tras colocación de sonda vesical en pacientes sin patología vesico-prostatica previa o
concomitante,
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C18
_____________________________________________________________________________
BIOMARCADORES URINARIOS PARA LA DETECCIÓN DE CÁNCER DE PRÓSTATA EN PACIENTES
CON NEOPLASIA INTRAEPITELIAL PROSTÁTICA DE ALTO GRADO.
Regis, L.; Bastarós, J.M.; Sequeiros, T.; Sánchez, M.; Rigau, M.; Placer, J.; Planas, J.; De Torres,
I.; Reventós, J.; Doll, A.; Morote, J.
1 Servicio de Urología, Hospital Universitario Vall d'Hebron, Barcelona; 2 Unitat de
Investigación médica y en Oncología translacional, Instituto de Investigación de Vall
d'Hebron(VHIR) y Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Introducción y objetivos:
Los hombres con sospecha de cáncer de próstata (CaP) son remitidos a biopsia prostática (BP),
y algunos de ellos presentará neoplasia intraepitelial prostática (PIN) de alto grado (considerado
un precursor de CaP) en esta primera BP. Estos pacientes se enfrentan con frecuencia varios
años de vigilancia activa incluyendo BPs de repetición. Anteriormente, nuestro grupo de
investigación demostró que la expresión de los genes PCA3 y PSGR en el sedimento de orina
podría ser un biomarcador útil para la detección de CaP en casos de hiperplasia benigna de
próstata. Aunque con una menor eficacia, también se observó que PCA3 es capaz de detectar
CaP en aquellos pacientes con un diagnóstico previo de PIN de alto grado.
El objetivo de este estudio es identificar biomarcadores urinarios que puedan diferenciar entre
los casos indolentes de PIN de alto grado de aquellos en los que presenten CaP asociado.
Método:
A partir de una cohorte de 114 pacientes con diagnóstico de PIN de alto grado (en una primera
BP indicada por el aumento de los niveles de PSA (> 4 ng / ml) y / o un tacto rectal (TR) anormal),
se obtuvieron muestras de sedimento de orina tras un TR realizado días antes de que una biopsia
de repetición después de un posterior seguimiento de al menos dos años.
Se llevó a cabo un proceso de transcripción inversa de PCR (RTqPCR) sobre el ARN extraído para
determinar la expresión de genes, biomarcadores putativos de CaP. Se utilizaron las pruebas y
análisis de regresión logística univariante y multivariante para examinar las asociaciones entre
el estado de diagnóstico de CaP y
los genes a prueba. Todos los posibles modelos fueron creados usando combinaciones de los
genes más importantes obtenidos en el análisis univariante, aplicando a dichos modelos
regresión logística multivariante.
Se calculó el número de BP potencialmente evitables mediante el empleo de los marcadores
propuestos.
Resultados:
El análisis estadístico univariante de los datos obtenidos evidenció que PSMA, PCA3, PSGR,
GOLM, KLK3 y CDH1 fueron predictores significativos de CaP en la BP de repetición. Los modelos
creados que utilizan los biomarcadores CaP KLK3, PSMA, PSGR, GOLM1 y CDH1 (AUC = 0,81 a
0,86) superaron a todos los genes ensayados, incluyendo PCA3 (AUC = 0,70), cuando se utilizan
individualmente. Fijando una sensibilidad de 95%, la especificidad de los modelos fue de 4158%, en comparación con el 30% de PCA3.
Aplicando estos modelos, sería posible ahorrar entre 33% y un 47% de las biopsias de repetición
practicadas.
Conclusiones:
Un test múltiple de RTqPCR en los sedimentos de orina de pacientes en los que se plantea una
BP de repetición por un diagnóstico de PIN de alto grado puede mejorar significativamente la
capacidad predictiva en comparación con PCA3 o con cualquier otro gen ensayado cuando se
individualmente. Es deseable una evaluación y validación de estos biomarcadores en cohortes
más grandes e independientes con el fin de confirmar estos resultados.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C19
_____________________________________________________________________________
CIRUGIA LAPAROSCOPICA UROLOGICA 3D: EXPERIENCIA PRELIMINAR, EN EL HOSPITAL
UNIVERSITARIO ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA.
Velez Sebastian ; Auguet Josep ; Gomariz Alba ; Palomera Meritxell ; Garcia David; Pascual
Xavier; Guajardo Jesus.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
OBJETIVO:
Revisar nuestra experiencia inicial en la cirugía laparoscopia 3D.
MATERIAL Y METODO:
Presentamos los primeros casos de nuestra serie de cirugía laparoscópica 3D, desde febrero del
2015 ; valorando resultados quirúrgicos, complicaciones y beneficios.
RESULTADOS:
Se han realizado en nuestro centro 22 intervenciones con la tecnología 3D . La media de edad
fue 62,7 años (rango 38-78); 90,9% corresponden al sexo masculino, 18 pacientes oncológicos
(81,81%). Se realizaron 3 nefrouretectomías, 5 nefrectomías radicales, 3 nefrectomías parciales,
11 prostatectomías (7 con preservación de las bandeletas neurovasculares); 6 casos con
linfadenectomía (media de ganglios 11,6, rango 5-24). El tiempo medio total de la cirugía fue de
2:38 horas (1:30 - 3:45 horas), en ningún caso se reconvirtió. Según el sistema de clasificación
de Clavien-Dindo, se evidencio Iº (4 pacientes), IIº y IIIAº (1 paciente). El 86,36% de las piezas
quirúrgicas presentarOn margen libre de tumor. La estancia media hospitalaria fue de 5,6 días
(rango 3-20). La adaptación visual a la tecnología 3D fue progresiva, no se reportó mayor fatiga
por parte de los cirujanos; notable mejoría en la calidad de imagen de las estructuras anatómicas
con relación a la cirugía laparoscópica convencional.
Conclusiones:
La cirugía laparoscópica 3D ofrece resultados alentadores en beneficio del paciente; mejorando
la técnica quirúrgica, disminuyendo el número de complicaciones y mejorando la función sexual
y miccional.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C20
_____________________________________________________________________________
COMPARACIÓN ENTRE NEFRECTOMÍA PARCIAL LAPAROSCÓPICA 3D Y LAPAROSCOPIA
CONVENCIONAL
Francesco Pellegrinelli, María José Ribal, Mireia Musquera, Antoni Vilaseca, Antonio Alcaraz
Hospital Clínic de Barcelona
Objetivo:
Comparar los resultados de la nefrectomía parcial laparoscópica llevada a cabo con cámara
endoscópica tridimensional (NPL-3D) con la laparoscópica convencional (NPL-2D).
Material y métodos:
Se recogieron los datos de forma retrospectiva de 77 pacientes consecutivos sometidos a NPL3D y se compararon con 77 pacientes sometidos a NPL-2D con índice de masa corporal (IMC),
escala de ASA y tamaño tumoral equivalentes, extrapolados de una base de datos de 256
pacientes. Se evaluaron las siguientes variables: indicación quirúrgica, puntuación en el
R.E.N.A.L. Score (RS), lateralidad, tiempo quirúrgico (TQ), tiempo de isquemia caliente (TIC),
apertura del tumor durante la cirugía, apertura del sistema colector, uso de agentes
hemostáticos, tasa de conversión a cirugía abierta, complicaciones según clasificación de
Clavien-Dindo, estancia hospitalaria, estadio T, grado Fuhrman, márgenes quirúrgicos, función
renal a 1 y 3 meses después de la cirugía y supervivencia cáncer específica. Las mismas variables
fueron comparadas ajustándose según el RS.
Resultados:
Los pacientes sometidos a NPL-3D, comparados con aquellos sometidos a NPL-2D, presentaron
mayor RS (7 vs 6), mayor RS ≥9 (16 vs 5) y mayor tasa de indicación imperativa de nefrectomía
parcial (16.9% vs 9.1%). No se encontraron diferencias en cuanto a lateralidad, tiempo
quirúrgico (118 min vs 122 min), estancia hospitalaria (4 días vs 5días), tasa de conversión (3.2%
vs 2.6%), apertura tumoral (7.8% en ambos grupos), estadio T (73,7% vs 77,9% pT1a y 22,4% vs
22,1% pT1b con 3,9% of pT3a en el grupo de NPL-3D), grado Fuhrman y márgenes quirúrgicos
positivos (4.5% vs 5.1%). En el grupo de NPL-2D se observó un aumento del TIC en relación a
mayores RS, con un TIC medio para RS≥7 de 23,7 min contra 19,5 del grupo NPL-3D, mientras
que en el grupo de NPL-3D el TIC se mantuvo independiente del RS. La diferencia entre los dos
grupos en el TIC ajustado al RS fue estadísticamente significativa (p<0.05). En el grupo de NPL2D se usaron más materiales hemostáticos (p<0.05). En el grupo de NLP-3D se observó un mayor
deterioro de función renal al mes de la cirugía (0.12mg/dl vs 0.04mg/dl), pero esta diferencia
desapareció a los 3 meses.
Conclusión:
La NPL-3D parece permitir la realización de NPL más complejas sin aumento del TIC. A pesar de
que se ha observado un mínimo deterioro de la función renal en este grupo, este dato no se
detecta pasados 3 meses de la cirugía.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C22
_____________________________________________________________________________
ANÀLISI DE FACTORS PREDICTIUS DE RECURRÈNCIA I SUPERVIVÈNCIA EN PACIENTS
SOTMESOS A NEFRECTOMIA PARCIAL PER CÀNCER DE CÈL·LULES RENALS (CCR)
Bonet Puntí, X.; López Costea, M.A,; Etcheverry Giadrosich, B.; Pérez Reggeti, J.A.; Vila Reyes,
H.; Rodríguez Ramírez, E.; Castells Esteve, M.; Suárez Novo, J.F.; Vigués Julià, F.; Franco
Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge, Hospitalet de Llobregat, Barcelona.
Introducció
La nefrectomia parcial (NP) es, actualment, un procediment d'elecció en el tractament de les
masses renals sòlides degut a l'augment dels diagnòstics incidentals de les mateixes, el
progressiu envelliment de la població amb comorbiditats associades i els bons resultats
oncològics.
Objectiu
Analitzar el paper dels marges positius (MP) i altres variables com a factors predictius de
recurrència i supervivència ens els pacients amb CCR tractats mitjançant NP.
Material y Mètodes
Anàlisi retrospectiu de 198 pacients sotmesos a NP per CCRR en el nostre centre entre 1990 i
2014. S'analitzen variables sociodemogràfiques, clíniques i quirúrgiques i es van incloure 92
pacients avaluats mitjançant el R.E.N.A.L Score. Es va realitzar un anàlisi Bivariant (Chi-quadrat i
U de Mann-Whitney) i multivariant (Model de Regressió de Cox) per determinar factors
predictius de Supervivència Global (SG) y Recurrència global (RG). No es va poder determinar la
Mortalitat Càncer-específica per manca d'esdeveniments.
Resultats
L'edat mitja va se de 60.4 anys (22-82) i la mida tumoral mitja de 31.93mm (10-90). 123
procediments van ser oberts i 75 laparoscòpics. Un 27.3% van ser tumors d'alt grau (Fuhrman 34) i un 78% corresponien a un T1a (<4cm). La presència de marges positius a la peça quirúrgica
fou reportada en un 13.6% i el seguiment mig va ser de 56.1 mesos (1-170).
L'anàlisi bivariant en relació a factors predictius de RG van ser la bilateralitat (p=0.03) i la
indicació imperativa (p=0.05) els que van mostrar significació estadística. Al realitzar l'anàlisi
multivariant només la bilateralitat resultà estadísticament significativa (HR: 7.1, p0.038).
L'anàlisi bivariant de ls SG va mostrar l'edat(p=0.02), sexe masculí (p=0.01), any de la cirurgia
(p=0.02) i el grau de Fuhrman (p=0.03) com variables significatives. En relació a l'anàlisi
multivariant només s'evidencià l'edat (p=0.04), el sexe masculí (p=0.04) y el grau de Fuhrman
(p=0.006) estadísticament significatius. .
No ho van ser per recurrència ni per supervivència la presència de marges positius (p>0.05).
Conclusions
A la nostra sèrie la bilateralitat es un factor predictiu de recurrència. Per altra banda el sexe
masculí i el Grau de Fuhrman ho son per la supervivència. No ho van ser per recurrència ni per
supervivència la presència de marges positius.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C23
_____________________________________________________________________________
SÓN ELS SCORES PADUA, R.E.N.A.L. I CENTRALITY INDEX BONS PREDICTORS DE RESULTATS
EN NEFRECTOMIA PARCIAL?
Calaf Perisé, O.; Areal Calama, J.; Oliveira, M.; García de Manuel, G.; Sbriglio, M.; Castillo
Pacheco, C.; Ibarz Servio, L.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Introducció:
S'ha incrementat darrerament el diagnòstic de tumors renals de mida petita. Existeixen a la
literatura nombrosos nomogrames que prediuen a priori el risc de complicacions en la cirurgia
parcial d'aquests tumors, segons les característiques radiològiques d'aquests.
L'objectiu del nostre estudi es comparar els anàlisis nefromètrics Padua, R.E.N.A.L i C-index i
calcular-ne la capacitat de predicció de complicacions, de temps d'isquèmia calenta,
d'anemització postoperatòria i de recidiva del tumor.
Material i mètodes:
S'han estudiat retrospectivament 37 pacients sotmesos a nefrectomia parcial per tumor renal al
llarg del 2014. S'han evaluat les característiques dels pacients, la via d'abordatge quirúrgic, el
temps d'isquèmia calenta, la diferència de creatinina pre i postoperatòria i l'anemització
perioperatòria. S'han calculat la mida i característiques anatomopatològiques del tumor (estirp,
grau histològic i positivitat de marges). Mitjançant els estudis amb TC preoperatoris, i amb els
següents paràmetres: mida, preopietats exofítiques, proximitat i relació ambel sinus, localització
polar, proximitat i relació amb la via urinària i distància centre renal-tumor; s'han calculat els
valors de les nefrometries Padua, R.E.N.A.L. i C-index i s'han dividit els pacients en risc baix,
intermig i alt segons el valor d'aquests. Finalment s'han mesurat el número de recidives.
Mitjançant àrees sota la corba ROC s'ha mesurat la relació d'aquestes i la presència de
complicacions postoperatòries, temps d'isquèmia, recidiva, marges positius i caiguda de
l'hematòcrit postoperatori.
Resultats:
Dels 37 pacients sotmesos a cirurgia renal parcial (mitjana d'edat 60 anys, rang 35-86), el 49%
va ser abordat per via laparoscòpica i el 51% via oberta. IMC 28,2 (20-36). La mida mitja dels
tumors es de 27,7mm (7-60). El 63% dels tumors tenia AP de Carcinoma de cel.lules renals.
Complicacions: 5/37 Clavien I, 6/37 Clavien II (transfussió CCHH), 2/37 Clavien IIIb (JJ i DIVAS i
Nefrectomia)
Si considerem l'abordatge quirúrgic, no observem diferencies entre la via oberta o laparoscòpica
en termes d'isquèmia calenta (p=0,8643, incidència de marges positius (p=0,492), recurrència
(p=0,492), complicacions (p=0.407) o de transfussió (p=0.709).
2 pacients amb recidiva als 9 i 6 mesos de la cirurgia (metàstasi òssia i hepàtica respectivament).
A diferència de Padua i R.E.N.A.L., un valor de c-index baix i alt ha mostrat una tendència per a
una incidència diferent de complicacions(p=0.054).
En l'anàlisi de l'exactitud dels 3 scores per predir el risc de complicacions, aquesta no exedeix
0.61 (Padua 0.604, R.E.N.A.L. 0.552, c-index 0.510), acostant-se a 0.7 al predir la necessitat de
transfussió (Padua 0.698, R.E.N.A.L. 0.594, c-index 0.687), sense trobar diferència
estadisticament significatives entre els diferents scores (p>0.05). Tots els nomogrames tenen un
millor rendiment a l'hora de predir la necessitat de clampatge arterial (Padua 0.710; R.E.N.A.L.
0.725; c-index 0.760) i el risc de recurrència (Padua 0.857; R.E.N.A.L. 0.905; c-index 0.905), sense
diferencies significatives entre ells. Malgrat tot, el c-index és un millor predictor del risc de
marges positius (c-index AUC 0.881; Padua AUC 0.548, p=0.01; R.E.N.A.L. AUC 0.512, p=0.001)
Conclusions
En la present sèrie, els 3 nomogrames tenen una bona capacitat en preveure la necessitat de
clampatge i recidiva. El c-index es el que presenta millor capacitat predictiva del risc de marges
positius.
Dissabte, 9 de maig
15:00-17:00 h
Sessió de Comunicacions Orals 3
UROTELI I TRASPLANTAMENT RENAL
C24-C34
SALA MINERVA II
Moderadors:
Dr. Eduard García Cruz
Dra. Marta Piqueras
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C24
_____________________________________________________________________________
LA RESECCIÓN TRANSURETRAL INMEDIATA (RE- RTU) TRAS EL DIAGNÓSTICO DE UN
CARCINOMA UROTELIAL VESICAL PTX NO AFECTA A LA RECURRENCIA NI A LA PROGRESIÓN A
LOS DOS AÑOS DE SEGUIMIENTO.
Arroyo Soto I., Gasanz Serrano C., Raventós Busquets C.X., Bastarós Hernández J.M., Lozano
Palacio F., Temprana Salvador J.*, De Torres Ramírez I.*, López Pacios M.A., Morote Robles J.
Servei d'Urologia i d'Anatomia Patològica*, Hospital General Vall d'Hebron
Introducción
Algunos recientes estudios muestran que la Re- RTU en los casos donde no se objetiva la
presencia de muscular propia en la muestra de la primera RTU (pTx), puede reducir el riesgo de
recidiva. El objetivo de este estudio es analizar el efecto de la Re RTU en los pacientes con pTx
inicial sobre la recidiva y progresión tras dos años de seguimiento medio, y conocer las variables
que nos ayuden a predecir dicha recidiva/progresión
Material y métodos
Se han analizado 141 pacientes intervenidos entre enero del 2010 y Junio 2013. Todos los casos
fueron pTx. Al 34,4% se les realizó Re RTU. El criterio para la RTU inmediata era cirujano
dependiente, pero se consideraba en los pacientes más jóvenes, con ASA menor, en los tumores
con patrón sólido, en los alto grado, y cuando el tamaño era superior a 1 cm. La progresión se
definía com o aumento del grado, presencia de CIS, o pT2 tras la RTU al objetivarse la recidiva.
El análisis predictivo de recidiva /progresión se realizó mediante análisis univariante, curvas de
supervivencia K-Meyer, y el análsis multivariante de superviviencia (Regresión de Cox, método
Bstep (LR)). Las variables incluidas fueron la edad, ASA, patrón tumoral, Re RTU (4-8 semanas),
Grado, Multifocallidad, CIS y tamaño tumoral.
Resultados
El porcentaje de recidiva fue del 39% y de progresión del 12,3%. El tiempo medio de recidiva fue
de 13 meses. Ésta se presentaba en el 37% de los pacientes con ReRTU realizada y en el 40% sin
Re RTU. El tiempo hasta la recidiva fue de 16 y 11 meses respectivamente (p 0.2). la aparición
de pT2 en el seguimento fue de 2 y tres casos respectivamente. La multifocalidad dels tumor
inicial fue la única variable independiente prediciva tanto de recidiva como de progresión (p
0.02). En cuanto a solo recidiva también la edad era predictora (p 0.04)
Conclusiones
La Re RTU tras el diagnóstico de un carcinoma urotelial vesical pTx, no parece influir ni en la
recidiva ni en la progresión de estos tumores. La multifocalidad del tumor inicial así como la
edad del paciente se deberían tener en cuenta en la esquema de seguimento de los pacientes
con pTx inicial.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C25
_____________________________________________________________________________
CARCINOMA UROTELIAL VESICAL PTX, COMO PREDECIR LA POSITIVIDAD DE LA RESECCIÓN
INMEDIATA
Arroyo Soto I., Gasanz Serrano C., Raventós Busquets C.X., Bastarós Hernández J.M., Lozano
Palacio F., Temprana Salvador J*., De Torres Ramírez I*., López Pacios M.A., Morote Robles J.
Servei d'Urologia i d'Anatomia Patològica*, Hospital General Vall d'Hebron
Introducción
Actualmente las guías clínicas recomiendan una segunda RTU cuando en la muestra inicial no
existe representación de la muscular propia. Esta Re RTU representa una segunda intervención
en pacientes que habitualmente presentan co-morbilidades incrementándose el riesgo de
complicaciones durante y después de la cirugía.
El objetivo de este estudio es seleccionar aquellos pacientes en los cuales en base a criterios
clínicos y características del tumor inicial, sería recomendable la Re RTU
Material y métodos
La Re RTU se realizó en 55 pacientes de 154 casos diagnosticados de carcinoma urotelial vesical
desde enero del 2010 a Junio del 2013. Tuvo lugar al1-2 meses de la RTU inicial. Los criterios de
selección de los pacientes fueron la edad (mayores), ASA (I-II), patrón sólido del Tm, Tamaño
mayor de 1 cmy el alto grado. Todos los pacientes con CIS se re-resecaron tras inducción con
BCG según nuestro protocolo. Para conocer las variables predictoras independientes de
positividad en la segunda RTU versus pT0, se realizó un análisis univariante y multivariante de
regresión logística (Bstep method (LR)). Las variables incluidas fueron las que presentaban
diferencias significativas entre los dos grupos: edad, alto grado, patrón sólido, multiplicidad y
tamaño tumoral.
Resultados
El 72.7% de las Re RTUs fueron negativas. Los casos positivos fueron 15: 3 pT2, 3 pTx, 5 pT1 (1
pT1ay 4 pT1b/c), 3 CIS, 1 pT1 de bajo grado. El análisis multivariante objetivó que la edad
(p<0.01), la multiplicidad (p 0.04), y el tamaño tumoral (> 1 cm) (p 0.05), eran variables
predictoras independientes de la positividad de la Re RTU tras el diagnóstico inicial de pTx.
Conclusiones
La segunda resección inmediata debería ser recomendada después del diagnóstico inicial de pTx
en los pacientes más mayores, cuando el tumor sea múltiple, o con tamaño superior a 1 cm.
Estas variables tendrían que ser consideradas en la construcción de un nomograma que nos
ayudara a decidir cuales requieren una Re RTU inmediata y evitar re-intervenciones innecesarias
en pacientes habitualmente frágiles.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C26
_____________________________________________________________________________
SEGUIMENT DEL TUMOR VESICAL NO MÚSCUL-INVASIU DE BAIX RISC. SÓN LES GUIES DE
L'ASSOCIACIÓ EUROPEA D'UROLOGIA MASSA ESTRICTES?
Henao. S., Francés. A., Nohales. G., Cámara. C., Gasa. B., Garcia. A., Rodriguez. R., Abascal. JM.,
Fumadó. Ll., Rodriguez. A., Cecchini. Ll.
Hospital del Mar, Barcelona
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:
Les guies clíniques de l'Associació Europea d'Urologia (EAU) recomanen que tots els pacients
amb diagnòstic de Tumor vesical primari (TMV) se'ls ha de realitzar una primera cistoscòpia de
control als 3 mesos de la resecció transuretral (RTU). Les guies no estableixen diferències entre
els grups de risc per a aquesta primera cistoscòpia malgrat que les taxes de recurrència i
progressió són clarament diferents. D'acord amb la darrera actualització de les guies de l'EAU
del 2015, aquesta primera cistoscòpia als 3 mesos també s'ha de fer als TMV no múscul-invasius
de baix risc (pTa, únics i <3 cm). Si la cistoscòpia és negativa, s'aconsella una cistoscòpia 9 mesos
després. En la nostra institució, tots els pacients diagnosticat de TMV de baix risc es realitza el
primer control amb cistoscòpia flexible als 12 mesos després del diagnòstic. Hem volgut analitzar
els resultats oncològics en els nostres pacients per veure si aquesta “primera cistoscòpia als 3
mesos' recomanada per les guies de la EAU en els pacients del grup de baix risc podria ser
evitada.
MATERIAL I MÈTODES:
Hem realitzat un estudi retrospectiu de 275 pacients amb diagnòstic de TMV primari pTaG1 al
període 2000-2010 en la nostra institució. Del total de pacients, 155 reunien els criteris per ser
classificats com TMV de baix risc. Les variables analitzades van ser: estadi T, grau tumoral, mida,
nombre de tumors, progressió, taxa de recurrència als 3, 6 9 i 12 mesos, grau i estadi de
recurrència. El diagnòstic de la recurrència abans dels 12 mesos es va dur a terme pels
símptomes que requerien una consulta d'urgències (bàsicament per hematúria).
RESULTATS:
La taxa de recurrència acumulada als 3,6,9 i 12 mesos en el grup de baix risc va ser de 1,9%
(3/155), 2,58% (4/155), 5,16% (8/155) i 9% (14/155) respectivament. La taxa de recurrència
acumulada en els TMV que no eren de baix risc era de 1,66% (2/120), 5% (6/120), 13,3% (16/120)
i 22,5% (27/120). En comparar les taxes de recurrència entre els TMV pTaG1 de baix risc i els que
no ho eren, no trobem diferències estadísticament significatives fins a la taxa de recurrència dels
9 mesos. Només una de les 14 recurrències diagnosticades abans del primer any en el grup de
baix risc va progressar (pTaG2). Va ser 2 mesos després de la RTU i el pacient va acudir a
urgències per hematúria.
CONCLUSIONS:
Amb els resultats obtinguts en aquest estudi, creiem que la primera cistoscòpia de control als 3
mesos podria evitar-se en els TMV de baix risc. El primer control pot ser realitzat de manera
segura als 12 mesos després de la RTU, degut a la seva baixa taxa de recurrència i progressió,
sense comprometre el control oncològic. Òbviament cal advertir els pacients que han de
consultar en cas de presentar qualsevol símptoma, especialment la hematúria, per a avançar el
control cistoscòpic.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C27
_____________________________________________________________________________
VALOR PREDICTIVO DE LOS PATRONES DE PROGRESIÓN EN TUMORES VESICALES T1G3 DE
ACUERDO CON EL TIEMPO DE APARICIÓN DE LA RECURRENCIA
Kanashiro A, Rodríguez O, Palou J, Gaya JM, Rosales A, Parada R, Emiliani E, Villavicencio H
Fundació Puigvert
Introducción:
El tratamiento estándar de los pacientes con tumores vesicales T1G3 que persisten o recurren
después de BCG es la cistectomía radical. Los tratamientos conservadores están limitados a
aquellos pacientes en los cuales el tratamiento con BCG falla o que rechazan la cistectomía.
Analizamos el impacto del tiempo de recurrencia en cuanto a la progresión y superviviencia en
nuestra de pacientes con tumores T1G3.
Materiales y método:
Se analizaron 316 pacientes con TVNMI T1G3. Todos fueron sometidos a una RTU completa con
biopsias vesicales múltiples. Todos los pacientes recibieron tratamiento con BCG. Los patrones
de recurrencia se definieron como recurrencia en 3, 6, 12 y > 12 meses. Se realizó un análisis
mediante regresión de Cox para analizar los patrones de progresión, cistectomía o la mortalidad
específica de acuerdo con el momento de la recidiva.
Resultados:
Se analizaron 316 pacientes con T1G3, con una media de seguimiento de 70 meses. 26 (8.2%)
presentaron recurencia a los 3 m, 33 (10.4%) a los 6 m, 27 (8.5%) a los 12 m y 70 (22.2%) > 12
meses. El tiempo medio de recurrencia fue de 11.3 m y el tiempo medio de progresión fue de
11 m. La recurrencia a los 3 y 6 m se asoció con una mayor proporción de CIS asociado (p=0.007).
No se encontraron diferencias en la progresión a tumores ≥ T2 entre las recurrencias a 3 m
(p=0.759), 6 m (p=0.70) y el resto de recurrencias. Se realizó cistectomía en 70 de 156 pacientes.
La recurrencia a los 6 meses se asoció con tasas de cistectomías mayores que aquellos con
recurrencias más tardías (p=0.022). En el análisis multivariante, sólo la recurrencia > a 3 m fue
un factor independiente de menor riesgo de mortalidad (OR = 0.26; IC 95% 0.10-0.69, p=0.007).
Conclusiones:
Los pacientes que presentan recurrencia a los 3 m tienen una peor SCE. La recurrencia a los 6
meses está asociada con una mayor frecuencia de cistectomías pero no aumenta la probabilidad
de progresión. Los pacientes que recurren a los 3 m presentan mayor riesgo de morir de la
enfermedad si se continúa con tratamiento conservador.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C28
_____________________________________________________________________________
DIFERENTES PATRONES DE PROGRESIÓN EN RELACIÓN AL GRADO DE LAS RECURRENCIAS EN
TUMORES VESICALES T1G3 DESPUÉS DEL TRATAMIENTO CON BCG
Kanashiro A, Palou J, Rodríguez O, Parada R, Peña A, Gausa L, Villavicencio H
Fundació Puigvert
Objetivo:
El tratamiento conservador del tumor vesical no músculo invasivo (TVNMI) T1G3 con BCG
adyuvante está aceptado a nivel mundial. La recurrencia y la progresión son los factores más
determinantes del pronóstico del paciente. Evaluamos la incidencia y el riesgo de progresión en
relación con el grado del TVNMI (G1-2 o CIS).
Material y método:
Analizamos 316 TVNMI T1G3 entre 1985 y 2008. Todos los pacientes fueron sometidos a RTU
completa con biopsias vesicales múltiples sin re-RTU. Los tumores fueron agrupados de acuerdo
a las clasificaciones TNM 2002 y OMS 1973. Todos pacientes recibieron tratamiento de inducción
con BCG. Para determinar la relación entre las variables analizadas con la progresión de
enfermedad y la mortalidad cáncer específica (MCE) hizo una regresión de Cox.
Resultados:
La media de seguimiento de la serie fue de 70 meses. El 49.2% tuvieron CIS asociado .Un total
de 120 pacientes (38%) presentaron recurrencia con tumores TVNMI, y 40 (12.7%) pacientes
como TVMI. El tiempo medio de aparición de la primera recurrencia fue de 11.6 (6-24) meses.
La progresión global fue de 17.1%. El tiempo medio hasta la progresión fue de 11 (18-22.5)
meses. Se realizó cistectomía en en 70 de 156 pacientes. En el análisis multi-variante los
pacientes que presentaron tumores G3 o CIS como primera recurrencia tenían un riesgo más
elevado de progresión (HR= 8.798, p=0.0011 y HR= 6.708, p=0.047). Los pacientes con tumores
G3 tenían un riesgo más elevado de MCE comparado con los pacientes con tumores G1-2
(HR=3,898, p=0,049)
G1-2
G3
CIS
Número de pacientes (%)
45 (37.5 %)
48 (40.0%)
25 (20.8%)
Edad (años), meses (DS)
62.7 (11.4)
65.7 (10.5)
66.4 (9.7)
0.036
Cistectomía (n)
Progresión, n (%)
Mortalidad específica n(%)
6
2 (4,4)
3 (7.9)
25
12 (15)
12 (27.3)
8
5 (20)
2 (9.5)
<0.001
<0.001
<0.001
Grade de recurrencia
P valor
Conclusiones
Los pacientes con TVNMI T1G3 pueden recurrir como TVNMI y TVMI. El grado de la recurrencia
del TVNMI está asociado con diferentes patrones de progresión, siendo los tumores G1-G2
menor proclives a recurrencias, necesidad de realizar cistectomía y menor MCE, en comparación
con los tumores recurrentes G3 y CIS.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C29
_____________________________________________________________________________
ANÁLISIS DE PATRONES RECURRENCIA EXTRAUROTELIAL EN PACIENTES SOMETIDOS A
NEFROURETERECTOMÍA LAPAROSCÓPICA POR TUMOR DEL TRAMO URINARIO SUPERIOR.
Albert Carrión Puig, Jorge Huguet, Eduard García-Cruz, Laura Mateu, Roberto Castañeda,
Mireia Musquera, Laura Izquierdo, Maria José Ribal, Antonio Alcaraz.
Hospital Clínic de Barcelona
INTRODUCCIÓN
Entre el 20-30% de los pacientes con tumor del tramo urinario superior (TMTUS) presentan
recurrencia extraurotelial (RE) a pesar de ser sometidos a una nefroureterectomía radical por
laparoscopica (NUL). Nuestro objetivo es analizar los patrones de RE del TMTUS y su evolución.
MATERIAL Y MÉTODOS
Estudio retrospectivo de 117 pacientes sometidos a NUL por TMTUS entre 2007-2012.
Analizamos los pacientes con RE: datos clínicos, anatomo-patológicos, sitios de diseminación y
su evolución clínica.
RESULTADOS
Con seguimiento medio de 20 meses, 36 pacientes (30%) presentaron RE; 27 hombres (75%) y
9 mujeres (25%) con edad media de 71 años. El TMTUS fue en 18 casos pielocalicilar (50%) y 18
ureteral (50%). El estadiaje patológico demostró; 1 pTa (3%), 4 pT1 (11%), 9 pT2 (25%), 14 pT3
(39%) y 8 pT4 (22%), siendo el 86% de alto grado y 15 márgenes positivos (42%). Con un tiempo
medio desde la NUL de 11,4 meses, 5 pacientes tuvieron RE local (14%), 8 metastásica (22%) y
23 ambas (64%).
RECURRENCIA LOCAL 28 (47%)
Masa partes blandas 20
Adenopatías regionales 21
RECURRENCIA DISTANCIA 31 (53%)
Adenopatías no regionales 16
Metástasis órganos 23
Pulmón 12
Hígado 10
Hueso 7
Carcinomatosis peritoneal 5
Implantes en puertos 2
Otros 7
Veinticuatro pacientes (67%) presentaron RE durante el primer año, 10 (28%) entre el primero
y segundo, y 2 (5%) a partir del segundo. Todas las RE fueron detectadas con TAC y 9 (25%)
confirmadas con biopsia. Veinte-y-un pacientes (58%) recibieron QT sistémica. Con una mediana
de seguimiento de 6,2 meses desde la RE, 6 pacientes (16%) siguen vivos (2 con remisión
completa tras la QT y 4 sin respuesta), 28 (78%) murieron por el TMTUS, y 2 (5%) por otras
causas. El tiempo medio de supervivencia desde la RE fue de 4.2 meses y la supervivencia cáncer
específica a 5 años del 9%.
CONCLUSIONES
La mayoría de pacientes con TMTUS experimentaron recurrencia local y a distancia
simultáneamente y durante el primer año tras la NUL. La tasa de respuesta a la QT es baja y la
mayoría de pacientes mueren durante el primer año.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C30
_____________________________________________________________________________
CISTECTOMÍA RADICAL LAPAROSCÓPICA ASISTIDA POR ROBOT DA VINCI: EVALUACIÓN DE
LAS COMPLICACIONES SEGÚN LA CLASIFICACIÓN DE CLAVIEN-DINDO
Kanashiro A, Palou J, Gausa L, Rodriguez-Faba O, Gaya JM, Breda A, Villaviciencio H
Fundació Puigvert
Introducción
La Cistectomía radical es el gold standart en el tratamiento del tumor vesical músculo-invasivo
(MI). El desarrollo de técnicas mínimamente invasivas, ha llevado a la mejora de la cirugía
laparoscópica y asistida por robot da Vinci.
Objetivo:
Valorar las complicaciones en cistectomía radical robótica, incluyendo la curva de aprendizaje,
en nuestro centro, según la clasificación de Clavien- Dindo. Se valoran también los resultados
oncológicos.
Materiales y método:
Entre enero de 2007 y Octubre de 2014 se practicó cistectomía radical robótica a 67 pacientes,
asociada a linfadenectomía extendida en 62 casos. Sesenta y tres (94%) eran hombres y con
diagnóstico histopatológico de cáncer de vejiga invasivo en 49 casos y no invasivo en 18.
Mestastásico en 1 caso y no metastásico en 66 casos. Evaluamos las variables quirúrgicas, el
tiempo de recuperación intrahospitalaria, los hallazgos patológicos y las complicaciones perioperatorias
Resultados:
La edad media fue de 62 años, (rango 34-86), el IMC medio de 27 (Rango 20-34), ASA I 13 (20%),
ASA II 40 (60%), ASA III 14 (21%). En 20 (30%) pacientes se realizó derivación urinaria con
reconstrucción tipo ureteroileostomía tipo Wallace II, los 47 (70%) pacientes restantes
recibieron una neovejiga ileal tipo Studer, todas las derivaciones fueron realizadas de forma
extracorpórea. Recibieron quimioterapia neo-adyuvante 53 (79%) pacientes. El tiempo
promedio de cirugía fue de 177 minutos (rango 90-250) Studer 183 min. (90-259) y conducto
ileal 162 min. (90-240) y la pérdida hemática fue de 300 ml (rango 100-800 cc). Un 16 (24%), 7
(10%), 13 (19%), 8 (12%), 11 (16%) y 5 (8%) presentaron estadios histopatológicos
postoperatorios pT0, p(T1-Ta-Tis), pT2, pT3a, pT3b y pT4, respectivamente. El 12% (8) de los
pacientes operados presentó metástasis a nivel ganglionar. El número de ganglios linfáticos
resecados por procedimiento quirúrgico fue de 16 (rango 3-33), siendo mayor de 20 ganglios en
el 30% (20 pacientes). En 1 caso se registró márgenes positivos. El tiempo promedio de estancia
hospitalaria fue de 9 días (Rango 7-28) días, siendo readmitidos 9 (13%) pacientes, la mayoría
por problemas infecciosos. Un total de 43 (64%) pacientes presentaron complicaciones
perioperatorias, la maryoría Clavien 1-2, de éstos, solo en un 11 (16%) tuvo complicaciones
mayores que requirieron tratamiento más invasivo (Clavien 3), un 19 (28%) pacientes tuvieron
complicaciones después de los 30 días. El tiempo promedio de seguimiento fue de 16 meses
(Rangos 5-36). Durante ese periodo 4 pacientes (6%) presentaron recurrencia a distancia de los
cuales 3 (5%) pacientes fallecieron.
Conclusiones:
La cistectomía radical robótica en el tratamiento del cáncer de vejiga presenta en su mayoría
complicaciones post operatorias tipo Clavien 1-2, y predominantemente infecciosas. Se constata
una baja necesidad de transfusiónm y un tiempo de estancia bajo.
Creemos, qua aunque no es una técnica establecida en la cirugía radical de vejiga, ofrece buenos
resultados a considerar de cara al futuro.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C31
_____________________________________________________________________________
IMPLEMENTACIÓ D'UN PROGRAMA DE DONACIÓ RENAL EN ASISTÒLIA CONTROLADA
(DONANTS TIPUS III DE MAASTRICHT), RESULTATS INICIALS.
Joan Areal Calama, Carlos Gonzalez Satue, José M. Manciño Contreras, Javier Juega Mariño,
Laura Cañas Solé, Juan Camilo Pereira Barrios, Oriol Calaf Perisé, Gemma Garcia nde Manuel,
Luis Ibarz Servio.
Hospital Universitari Germans Trías y Pujol. Badalona.
INTRODUCCIÓ
És conegut el progressiu descens de donants òptims en mort encefàlica els darrers anys. Gràcies
als ronyons de donants amb criteri expandit, als trasplantaments de donant viu i, més
recentment, a l'augment de donació en asistòlia, s'ha aconseguit incrementar les xifres de
trasplantaments renals anuals a tot el país. El nostre centre no ha quedat al marge de la
tendència nacional, per la qual cosa, a més d'incrementar l'activitat en el trasplantament de
donant viu, s'ha posat en marxa un programa de donació renal en asistòlia controlada (DAC), o
donants tipus III de Maastricht.
MÈTODES.
Després d'una anàlisi dels potencials donants per limitació dels tractaments de suport vital que
haurien aparegut els tres anys previs, es va establir una previsió de 10-15 possibles DAC per any.
Es va elaborar un protocol d'actuació conjunt entre components de coordinació de
Trasplantament, Urologia i Nefrologia per valorar la viabilitat i posada en marxa del procés de
DAC. Posteriorment es van dur a terme sessions informatives amb el personal mèdic i
d'infermeria dels serveis de crítics (Med. Intensiva, Unitat Coronària, Unitat d'Ictus, Reanimació
post-quirúrgica) per detectar i valorar de manera precoç possibles donants. Es va optar per
completar la limitació terapèutica a quiròfan, amb canulació i perfusió mitjançant laparotomia
ultra-ràpida. Finalment es van realitzar sessions informatives amb el Servei d'Anestèsia i el
personal de quiròfan.
RESULTATS
En els 6 primers mesos des de la posada en marxa del protocol (octubre de 2014 a març de 2015)
hi ha hagut 8 pacients que no van reunir els criteris de mort encefàlica però en els quals es va
decidir abstenció terapèutica i DAC. En un d'ells no es va arribar a completar l'extracció per ser
grup AB + i no haver-hi receptors a tot l'Estat. Els 7 pacients restants (edats entre 38 i 75 anys)
es van considerar òptims per a la donació, amb les 10 unitats renals trasplantades de forma
satisfactòria. Totes les extraccions van ser 'previstes' amb un mínim de 24 hores d'antelació.
L'acceptació dels serveis i personal implicats després de les reunions informatives que van
permetre aclarir dubtes mèdiques, ètiques i legals va ser molt satisfactòria. L'acceptació de les
famílies dels donants proposats va ser del 100%, sense cap negativa.
CONCLUSIONS.
La DAC de pacients en els quals s'ha decidit limitar del tractament de suport vital constitueix un
important esforç multidisciplinari i d'organització, però amb el consegüent increment del
nombre de donacions i posteriors trasplantaments. El coneixement, la comprensió i el suport de
tots els serveis implicats, especialment les unitats de crítics, és fonamental per a la detecció de
potencials donants.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C32
_____________________________________________________________________________
TRANSPLANTAMENT RENAL AMB DONANTS D'EDAT EXTREMA (>80 ANYS)
Vila Reyes, H; Riera Canals, L; Suárez Novo, J.F; Fiol Riera, M; Cocera Rodriguez, R; Pujol
Galarza, L; Vigués Julià, F; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat
Introducció
La disminució del pool de donants és una de les majors limitacions per a l'expansió dels
programes de transplantament renal (TR). L'augment progressiu tant de l'edat del donant com
dels receptors, ens obliga a aprofitar òrgans que fa una dècada eren impensables. Per altra
banda, està demostrada una millor supervivència amb el transplantament dels pacients d'edat
avançada que estan en diàlisi.
Revisem els nostres resultats en la utilització de ronyons de donants d'edat extrema (≥80 anys)
en els últims 5 anys.
Material i mètodes
Entre 2010 i 2014 es van realitzar al nostre centre un total de 584 TR, corresponent 476 a donant
cadàver i dels quals 51 (10.7%) van ser de donants ≥80 anys.
La mitjana d'edat del donant va ser de 82 (80-88), amb un 61% de dones. El 88,2% eren
hipertensos, 9,8% diabètics i en el 90% la causa d'èxitus va ser per accident vascular cerebral. En
quant als receptors, la mitjana d'edat va ser de 73 anys (64-83), 51% homes, IMC mig de 26±3,8
i temps en diàlisi de 22±16 mesos.
La procedència dels ronyons va ser d'altres centres en un 62,7% i en total un 33,3% van ser
preservats en màquina de perfusió hipertèrmica. No es van realitzar durant aquest període
transplantaments renals dobles.
Resultats
El temps mig d'isquèmia freda va ser de 21±4 hores (11-29). El percentatge de funció renal
retardada va ser del 33,3% y de rebuig agut del 5.8%. 7 pacients van presentar complicacions: 2
trombosis vasculars (transplantectomia), 2 estenosis d'artèria renal (stent), 1 estenosi ureteral
(dilatació + endopròtesi) i 2 limfocels resolts mitjançant tractament percutani.
Actualment, un total de 17 injerts s'han perdut: 1 injert mai funcionant, 3 per mort del pacient
amb ronyó funcionant, 2 per trombosi vascular i els 11 restants per disfunció crònica d'etiologia
multifactorial. En total 34 injerts (66.6%) són funcionants avui en dia, amb una xifra de creatinina
mitja de 157±67 μmol/L.
Conclusions
La utilització de ronyons d'edats extremes és una opció vàlida i inevitable donada l'evolució de
la donació de cadàver al nostre entorn. Tot i això, és fonamental ser cautelosos en els criteris de
selecció d'aquests injerts i utilitzar una correcta política de selecció de receptors. És necessari
minimitzar el temps d'isquèmia freda i valorar en aquest escenari la possibilitat del
transplantament renal dual en casos seleccionats.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C33
_____________________________________________________________________________
RESULTADOS INICIALES DEL PROGRAMA DE DONANTE RENAL EN ASISTOLIA CONTROLADA
(MAASTRICHT TIPO III) EN NUESTRO CENTRO.
Henao. S., Francés. A., Pérez. M.J.*, Cámara. C., Zapatero. A.**, Gasa. B., Fumadó. Ll., Pascual.
J.*, Cecchini. Ll.
Servicio de Urología. * Servicio de Nefrología. ** Servicio de Medicina Intensiva. Hospital del
Mar, Barcelona.
Introducción:
En los últimos años han disminuido los donantes de órganos en muerte encefálica,
principalmente debido al menor número de traumatismos craneoencefálicos (TCE) y a una
mejoría en los tratamientos de los accidentes cerebrovasculares.
Sin embargo, la lista de espera de trasplante renal sigue aumentado, y por ello se plantean
estrategias encaminadas a expandir los programas de trasplante, como la utilización de
donantes con criterios expandidos, la promoción de la donación de donante vivo o programas
de donación tras la muerte por parada cardíaca (PC) controlada o no controlada.
Objetivo:
Presentamos nuestra experiencia inicial con la implantación de un programa de donación en
asistolia controlada (Maastricht tipo III), tras la limitación de las técnicas de soporte vital (LTSV).
Material y métodos:
Entre febrero de 2013 y mayo de 2014 realizamos 12 trasplantes renales obtenidos de 6
donantes en asistolia controlada. En todos los casos se realizó la colocación premorten de
catéter arterial de doble balón (Porges®) y catéter venoso tipo Couvelaire. Los catéteres fueron
colocados por urólogos mediante arteriotomía y venotomía inguinal en la cama de UCI.
Se recogieron variables clínicas del donante, tiempos de isquemia caliente total, funcional y fría,
y la evolución de los receptores.
Resultados:
La edad media de los donantes fue de 54.4 ±11.3 años, con un 100% de varones. La causa de la
muerte fue anoxia cerebral (n=3) y daño cerebral irreversible por TCE grave (n=3). La mediana
de tiempo desde la LTSV hasta la PC fue de 25 min [IQR 19.1-34.2]. La isquemia caliente funcional
fue de 13.5 min [Rango 6-20]. La edad media de los receptores fue de 54 ±8.4 años, 41% varones.
La función retrasada del injerto fue del 25%, con evolución posterior favorable: creatinina a los
3 y 6 meses de 1.60±0.83 y 1.42±0.80 mg/dl, respectivamente, con una supervivencia del injerto
a los 9 meses del 100 %.
Conclusiones:
Los donantes en asistolia controlada representan una fuente potencial de órganos. Es
fundamental la correcta selección de pacientes, así como la creación de un protocolo de
actuación multidisciplinar. Los resultados del trasplante renal en nuestra serie han sido
excelentes.
COMUNICACIÓ ORAL NÚM.: C34
_____________________________________________________________________________
CIRUGÍA CONSERVADORA DEL TUMOR RENAL EN INJERTO RENAL: REVISIÓN DE NUESTRA
SERIE Y DE LA LITERATURA
B. Etcheverry, Ll. Riera, M. Fiol, X. Bonet, H. Vila, MA. López, J. Torremadé, F. Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
Introducción
La aparición de un tumor en el injerto renal es una patología poco frecuente descrita en
alrededor de 0.19 a 0.5 % de los casos en diferentes series. En el tratamiento de las mismas se
intenta, en lo posible, la preservación la función renal (1, 2, 3).
La primera nefrectomía parcial en injerto renal se describe el año 1992 como reporte de un caso,
se describe buen resultado oncológicos y funcional (4).
El objetivo de nuestro estudio es describir nuestra serie y revisar de la literatura respecto al
tratamiento de los tumores renales en injerto renal.
Materiales y método
Se realiza un revisión retrospectiva de los tumores renales diagnosticados en injerto renal entre
junio del 1980 y Marzo 2015 en el Hospital Universitario de Bellvitge. Se analizan los datos
quirúrgicos, los datos de anatomía patológica y el seguimiento posterior.
Resultados
De un total de 2678 trasplantes realizados se observaron 4 casos de tumor renal en el injerto
renal. Con una incidencia de 0.15%. Se trata de 3 donantes de cadáver y uno de vivo con un
promedio de edad de 38 años.
El promedio de años de aparición tras el trasplante fue de 13 años (entre 10 y 20 años). 3
hombres y 1 mujer, edad promedio de 53 años al diagnóstico.
En todos los casos se realizó cirugía conservadora, 3 mediante cirugía abierta y una
laparoscópica, el tiempo de isquemia medio fue 23 min. En 3 casos el tumor era de localización
en polo superior y en uno en medio. De las complicaciones postquirúrgicas describimos un
paciente que presenta necrosis tubular aguda sin requerir hemodiálisis y con recuperación de la
función renal, y otro paciente que presenta fistula urinaria, que requirió la colocación de catéter
ureteral, resolviéndose ésta.
El tamaño promedio del tumor fue de 23 mm. La histología fue el carcinoma de células claras en
3 paciente, y 1 paciente con un carcinoma de tipo papilar, los márgenes de resección fueron
negativos en todos los casos.
La función renal al año de seguimiento se mantuvo. Y no hemos observado recidivas en un
seguimiento medio de 37 meses (4 a 86 meses).
Discusión
La incidencia de tumor renal en injerto en nuestra serie corresponde a lo observado en la
literatura. En general la aparición de esta patología es tardía, encontrándose entre los 7 y 12
años tras el trasplante, descrito en varias series (1, 2, 3, 5), período similar observado en nuestra
serie .
El tratamiento con preservación de nefronas es el recomendado en la literatura con buenos
resultados oncológicos. Siendo la técnica quirúrgica la de elección, cirugía abierta, laparoscópica
o robótica, con buenos resultados quirúrgicos y oncológicos (1, 2, 3, 4, 5, 7).
Otras técnicas también se describen como es la ablación por radiofrecuencia y la ablación por
crioterapia (8 ).
El tipo histológico mas frecuente es el carcinoma de células claras 2/3 en comparación con el de
células renales tipo papilar 1/3, que coincide con nuestra serie que en su mayoría se trataban
de carcinoma de células claras (1, 5).
Nuestra serie es pequeña sin embargo es equiparable a otras series en cuanto a seguimiento y
resultados funcionales y oncológicos.
Conclusión
La incidencia de la neoplasia sobre el injerto renal es baja, con frecuencia el diagnóstico es
incidental y su aparición tardía. La realización de controles ecográficos rutinarios en el
seguimiento de los receptores de trasplante renal es fundamental para su diagnóstico precoz.
El tratamiento de elección es la cirugía conservadora con buenos resultados oncológicos y
funcionales.
Bibliografía
(1) Barama A et al. Renal cell carcinoma in kidney allografts: a case series from a single center.
Am J Transplant. 2005 Dec;5(12):3015-8.
(2) Su MZ et al. Management of renal masses in transplant allografts at an Australian kidneypancreas transplant unit. Transplantation. 2014 Mar 27;97(6):654-9.
(3) Wunderlich H et al. Renal cell carcinoma in renal graft recipients and donors: incidence and
consequence.Urol Int. 2001;67(1):24-7.
(4) Feldman JD et al. Late development of renal carcinoma in allograft kidney. J Urol. 1992
Aug;148(2 Pt 1):395-7.
(5) Tillou X et al. Nephron sparing surgery for De Novo kidney graft tumor: results from a
multicenter national study. Am J Transplant. 2014 Sep;14(9):2120-5.
(6) Wong G1, Chapman JR. Cancers after renal transplantation. Transplant Rev (Orlando). 2008
Apr;22(2):141-9.
(7) Kaouk JH et al. Robotic-assisted laparoscopic partial nephrectomy for a 7-cm mass in a renal
allograft. Am J Transplant. 2011 Oct;11(10):2242-6.
(8) Cornelis F et al. De novo renal tumors arising in kidney transplants: midterm outcome after
percutaneous thermal ablation. Radiology. 2011 Sep;260(3):900-7.
Divendres, 8 de maig
19:00- 21:00 h
Sessió de Pòsters
P01-P22
SALA APOLO
Moderadors:
Dr. Jaume Benages
Dra. Helena Vila
PÒSTER NÚM.: P01
_____________________________________________________________________________
UROLOGÍA DE GUERRA. DR. PONCE DE LEÓN. EDITORIAL LUIS GILI – BARCELONA, 1942
C. Pellicé i Vilalta - X. Ponce De León i Roca
Uròlegs. Barcelona
OBJECTIU:
Comentar la metodologia de treball i d'estudi emprada en referència a les ferides de guerra
gènito-urinaràries ofrenades per l'autor, durant la passada Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939).
Aspectes en relació tant a l'avaluació primera dels casos, mitjans diagnòstics que en disposava,
tractaments ofrenats i seguiment personal de la casuística.
METODOLOGIA:
Presentació sota “format pòster” de la esmentada monografia urològica:
•Títol: Urología de Guerra
•Autor: Dr. Ponce de León
•Editorial: Luis Gili – Barcelona,
•Any Publicació: 1942
•37 pàgines – 8 figures – 2 taules
•Idioma: Castellà
Publicació mèdica presentada sota una molt curosa impressió i amb exquisida reproducció de la
iconografia. Aspectes tots ells que cal fer de obligada esmena, donat el complex i difícil període
inicial postguerra en que vivia l'Estat Espanyol i la resta del països del nostre entorn
embardissats, en conflicte bèl•lic generalitzat.
COMENTARIS:
I.Revisada la bibliografia creiem que aquesta monografia manté encara una total vigència i
segueix amb les directius específiques dels Tractats de Cirurgia de Guerra de l'època i tanmateix
els posteriors a ella.
II.Val la pena recordar els metges, com l'autor esmentat, que tot i treballar sota unes molt difícils
i precàries circumstàncies volien aportar tots els seus coneixements amb una metodologia i un
exquisit rigor científic i per això són dignes de tot elogi i reconeixement.
PÒSTER NÚM.: P02
_____________________________________________________________________________
EVOLUCIÓN EN LA INDICACIÓN DE CRIOABLACIÓN FOCAL EN EL CÁNCER RENAL: ¿ES LA
LOCALIZACIÓN DEL TUMOR RELEVANTE?
Nervo N(1), Rodríguez Faba O(1), Sanguedolce F(2), Grange P(2), Kooiman G(2), De la Torre
P(1), Martí J(1), Brookman-May S(3), Palou J(1)
(1)Fundació Puigvert. Universitat Autónoma de Barcelona, Barcelona
(2)King's College Hospital, NHS Foundation Trust, London.
(3)LMU, Munich
INTRODUCCIÓN
La Crioablación (CA) renal es una opción de tratamiento aceptada en pacientes seleccionados
con masas renales de pequeño tamaño (T1a) . Sin embargo, algunos aspectos sobre la eficacia
del tratamiento y también sobre el abordaje quirúrgico óptimo son todavía controvertidos. En
este estudio se evaluan las indicaciones actuales y los resultados quirúrgicos y oncológicos en
un análisis multicéntrico de tumores tratados con (CA) mediante abordaje percutáneo o
laparoscópico.
MATERIAL Y METODO
Entre diciembre de 2007 y agosto de 2013 se analizaron 80 pacientes de 2 centros de referencia
terciarios sometidos a CA por tumor renal. Las variables que fueron analizadas incluyeron: Tipo
de indicación, tamaño y localización del tumor, abordaje, tiempo quirúrgico, transfusión
sanguíneas, estancia hospitalaria, complicaciones, niveles de creatinina y resultados oncológicos
durante el seguimiento. Se realizó un análisis con curvas ROC para identificar un potencial punto
de corte para predecir lesiones de alto riesgo de recurrencia de acuerdo a sus características
nefrométricas.
RESULTADOS
El tamaño medio de los tumores fue de 2.6 cm sin diferencias entre el abordaje percutáneo (CP)
y laparoscópico (CL) (p:0.48).La CP fue mas frecuentemente realizada en lesiones posteriores
(95%vs 60%; p<0.001), inferiores (72% vs 32%; p:0.002) y laterales (88%vs71%,p:0.002) mientras
que la CL en casos tumores anteriores endofiticos. La tasa de complicaciones fue del 9.2 % en
ambos grupos, siendo significativamente más frecuentes en tumores próximos al seno renal
(30%vs 3%; p:0.003). El tiempo medio de seguimiento fue de 34.4 meses para CL y 23.07 meses
para CP (p:0.026). La supervivencia libre de recurrencia fue de 76% y 90% para CL y CP
respectivamente (p:0.002). El análisis multivariante mostró que solo la afectación sistema
colector fué predictiva de recurrencia (p=0.016; 95% IC 1.41-26.5). Bajo el análisis de ROC, se
encontró que un score PADUA ≥8 podría exponer a los pacientes a alto riesgo de recurrencia.
CONCLUSIONES
Se confirma que el abordaje percutáneo es preferido como técnica de CA para tumores
posteriores y laterales. La CA en lesiones renales que afectan al seno y tumores con un score
PADUA ≥ 8 presentan un potencial riesgo de recurrencia mas elevado.
PÒSTER NÚM.: P03
_____________________________________________________________________________
CRIOTERAPIA RENAL LAPAROSCÓPICA POR VÍA RETROPERITONEAL Y TRANSPERITONEAL EN
MASAS RENALES DE PEQUEÑO TAMAÑO
Bellido JA , Dominguez A, Abascal-Junquera J, Muñoz-Rodríguez J, Ubré A, Hannaoui N, Banús
JM
Institut Català d'Urologia i Nefrologia. ICUN
Objetivo.
La crioterapia es una técnica ablativa, mínimamente invasiva, que se ha planteado como una
alternativa a la cirugía para preservar la función renal en tumores renales pequeños y en casos
seleccionados. Evaluamos nuestros resultados de crioterapia renal laparoscópica.
Material y método.
Se analizan de forma retrospectiva 17 tumores renales tratados con crioterapia diagnosticados
en 16 pacientes, con una media de edad de 66 años (43-80). El tamaño medio tumoral fue de
1.8cm (0.7-3.7cm). La crioterapia con doble ciclo de congelación se realizó por vía laparoscópica
en todos los casos (10 por abordaje transperitoneal y 7 retroperitoneal).
Resultados:
Se realizaron biopsias perioperatorias en todos los pacientes, siendo positiva para malignidad
en 10 casos (59%).
La estancia media fue de 2.8 días. La media de tiempo operatorio fue de 162 minutos. Sólo 1
caso se reconvertió a cirugía abierta por sangrado. 1 paciente requirió trasfusión sanguínea en
el postoperatorio inmediato. La mayoría de complicaciones fueron Clavien-Dindo I-II. El 76.5%
no presentó complicaciones.
Tras un seguimiento medio de 31 meses (6-102), 1 paciente falleció por causa no tumoral y 12
(75%) siguen sin evidencia de recidiva local o progresión. 1 caso presentó persistencia tumoral,
por lo que se sometió a nefrectomía parcial a los 6 meses. Un paciente presentó recidiva
metacrónica en el mismo riñón a los 36 meses y otro presentó recidiva a los 23 meses.
Conclusiones
Los resultados obtenidos animan a considerar la crioterapia renal laparoscópica como una
alternativa entre los tratamientos mínimamente invasivos de tumores renales en casos
seleccionados.
PÒSTER NÚM.: P04
_____________________________________________________________________________
CIRUGIA POR MINILAPAROSCOPIA: UNA ALTERNATIVA MAS EN CIRUGIA ONCOLÓGICA Y
RECONSTRUCTIVA UROLÓGICA
J.A. Bellido Petti, Y. Santos Gutierrez , A. Garcia Navarro, I. Valverde Villamala,J. Uría Gonzalez
Tova
Hospital Universitari de VIC - Consorci Hospitalari de VIC
INTRODUCCIÓN:
La ventaja de este tipo de procedimiento es que sin tener aplicar una técnica completamente
nueva, se obtendrán resultados estéticos y funcionales correctos. Por definición de la cirugía
minilaparoscópica se basa en instrumentos que reducen la longitud total de las incisiones de
trocar a menos de 3mm.
1.URETERECTOMIA DISTAL MAS REIMPLANTE URETERAL CON BOARI
FLAP POR TM URETER DISTAL IZQUIERDO
Mujer 67 años , con diagnostico de Tm uréter izquierdo a nivel de
vasos iliacos de 4 cm de longitud, se realiza ureteroscopia intraoperatoria
Para determinar zona de sección ureteral
2. REIMPLANTE URETERAL Y REMODELACIÓN INTRABDOMINAL DE MEGAURETER DERECHO EN
EL ADULTO
Varón de 21 años con diagnostico de megaureter
obstructivo derecho, un mes antes se extrajo litiasis
de 3 mm yuxtavesical evidenciando estenosis
3. BIOPSIA DE MASA RETROPERITONEAL EN TUMOR TESTICULAR POR MINILAPAROSCOPIA
Varón de 17 años de edad con diagnóstico de masa retroperitoneal y
elevacion de AFP y B-HCG y testiculos normales.imposibilidad
de Bx TC Guiada
CONCLUSIONES:
Una amplia gama de procedimientos se puede realizar de manera segura y eficaz con las técnicas
de minilaparoscopia. Al duplicar los principios de la laparoscopia estándar, no es necesario
aprender una técnica nueva y ofrece menos cicatriz quirúrgica.
PÒSTER NÚM.: P05
_____________________________________________________________________________
EXPERIÈNCIA INICIAL EN CIRURGIA PERCUTÀNIA DE LA LITIASI RENAL A UN HOSPITAL
COMARCAL. EXEMPLE DE COOPERACIÓ ENTRE NIVELLS ASSISTÈNCIALS.
Jacobo Arce, Sergi Colom, Carlos Torrecilla, Carlos Félix Ballesteros, Josep Maria Bartrina,
Eladio Franco, Magí Roig.
Hospital Comarcal de l'Alt Penedès.
Hospital Universitari de Bellvitge.
OBJECTIU
Presentar la nostra experiència en el tractament quirúrgic de la litiasi renal mitjançant la cirurgia
percutània.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi retrospectiu dels primers 10 casos de nefrolitectomía percutània en decúbit prono
tutoritzades per especialista d'hospital de referència realitzades al nostre centre des de l'any
2014. Les variables analitzades son les característiques antropomórfiques del pacients,
localització, nombre i mida litiàsica, temps quirúrgic així com la presència de complicacions i
litiasi residual.
RESULTATS
La edat mitjana va ser de 55,6 anys , 6 dels casos eren dones y en 5 casos del costat dret. En 7
casos la litiasi era pielica única de 2,7 cm de mitjana, i en 3 casos la litiasi era múltiple pièlica i
de grups calicilars inferiors d'entre 7 i 18mm. Es va recollir 1 complicació grau de Clavien I amb
fuga urinària persistent degut a retencionisme crónic que va requerir sondatge i 1 complicació
grau de Clavien II al mateix pacient per itu febril. Es va recollit 1 complicació grau de Clavien III
per 1 cas de hemoptisis per decúbit de tub de intubació orotraqueal que va requerir
broncoscopia. S'han trobat 2 pacients amb microlitiasis residual de 3 i 5mm que no han requerit
tractament.
CONCLUSIONS
La experiència inicial amb la cirurgia percutània es favorable permetent la seva implantació a
hospitals comarcals amb menor volum quirúrgic amb la tutorització i supervisió d'hospitals de
referència.
PÒSTER NÚM.: P06
_____________________________________________________________________________
ANÁLISIS DE LOS PACIENTES CON DISFUNCIÓN VESICAL NEURÓGENA Y TRASPLANTE RENAL:
EXPERIENCIA DE UN ÚNICO CENTRO.
Miret Alomar E., Lorente Garcia D., Trilla Herrera E., Allue Lopez M., Castro Sader L., Isalt
Lemonche C., Morote Robles J.
Hospital Universitari Vall Hebrón
INTRODUCCIÓN: La enfermedad renal crónica (ERC) es una de las causas más comunes de
muerte en pacientes con disfunción vesical neurógena (DVN). El trasplante renal (TxR) ha
demostrado mejores resultados comparados a hemodiálisis con mejoría en la calidad de vida.
Los pacientes con ERC secundaria a DVN pueden presentar menor supervivencia del injerto renal
y más problemas urológicos debido a las características de su vejiga. El objetivo principal de este
estudio fue evaluar los resultados de acuerdo con el manejo quirúrgico vesical de los pacientes
trasplantados con DVN.
MATERIAL Y MÉTODOS: Se analizó retrospectivamente los trasplantes entre 1990 y 2013. 16
pacientes presentaban DVN secundarias a mielomeningocele asociado a vejiga neuropática y 9
pacientes disfunción de vaciado vesical secundaria a reflujo vesico-ureteral en pacientes con
microvejiga. Se analizaron las características de los pacientes, estudio urodinámico,
procedimiento quirúrgico, complicaciones y supervivencia del injerto. Los pacientes fueron
subdivididos en dos grupos a partir de la derivación urinaria: ortotópica (preservación vesical) y
heterotópica (conducto ileal)
RESULTADOS: En 10 pacientes se realizó derivación urinaria tipo conducto ileal antes del
implante renal. En este grupo, los estudios urodinámicos detectaron un detrusor hiperrefléxico
asociado a una disfunción del vaciado secundaria a disinergia esfinteriana. Posterior al implante,
se detectaron 2 complicaciones: 1 trombosis del injerto con necrosis del bricker y 1 pérdida del
injerto por complicaciones hemorrágicas. La supervivencia media del injerto fue de 8 años y
mayor de 10 años en 6 de los casos. Los otros 6 casos de DVN, fueron sometidos al implante
renal con una ureteroneocistostomía clásica a vejiga. En este grupo, los estudios urodinámicos
detectaron altas presiones vesicales y baja acomodación (capacidad inferior a 100 ml). 2 injertos
desarrollaron hidronefrosis (1 ha necesitado cateterismo ureteral). La media de supervivencia
del injerto fue de 4 años pero 4 injertos siguen funcionantes.
CONCLUSION: Los receptores potenciales deben ser clasificados según las anormalidades del
tracto urinario y sus características fisiopatológicas. En pacientes con comorbilidades que no
permiten autocateterismos o ampliación vesical, confeccionar un conducto ileal representa una
alternativa con resultados funcionales y tasa de complicaciones aceptables, además de permitir
incluirlos como potenciales receptores de TxR.
PÒSTER NÚM.: P07
_____________________________________________________________________________
INCIDENCIA Y TRATAMIENTO DEL CÁNCER VESICAL DESPUÉS DEL TRASPLANTE RENAL: UN
ANÁLISIS MULTI-INSTITUCIONAL
Salas D(1), Rodriguez Faba O(1), Caliolo C(1), Palou J(1), Terrone C(2), Burgos J(3), LLedó E(4),
Breda A(1)
(1) Departamento de Urología. Fundació Puigvert, Barcelona
(2) Departamento de Urología. Universidad de Novara. Novara. Italia
(3) Servicio de Urología. Hospital Ramón y Cajal. Madrid.
(4) Servicio de Urología. Hospital Gregorio Marañón. Madrid.
Objetivo
El cáncer de vejiga (CV) en la población trasplantada representa un desafío por los riesgos
conocidos de la inmunosupresión, y la mayor comorbilidad.. Específicamente, el tratamiento
adyuvante con BCG y MMC en el tumor vesical no-músculo invasivo (TVNMI) en ocasiones ha
sido considerado una contraindicación. Valoramos la tendencia en el tratamiento, modo de
presentación, diagnóstico, resultados oncológicos, y las opciones terapéuticas en esta
población.
Material y Método.
Entre Julio de 1996 y Febrero de 2011, se identificaron los pacientes con diagnóstico de CV inicial
posterior a trasplante renal (TR) en cuatro centros Europeos. Además, específicamente, se
revisaron las indicaciones y resultados del tratamiento adyuvante en el TVNMI..
Resultados
Se analizaron los datos de 5.000 TR. Un total de 21 (0,42%) casos desarrollaron CV inicial durante
el seguimiento. El diagnóstico se realizó en un tiempo medio de 72 meses posterior al TR. La
edad media fue 52,3 años y el 90% fueron hombres. La media de seguimiento fue de 66,6 meses.
La forma de presentación más común fue incidental (43%). Se identificaron 16 (76,2%) TVNMI
de los cuales tres (18,8%) recibieron BCG y tres (18,8%) MMC a dosis estándar. En este subgrupo
no se registraron efectos secundarios asociados a niguno los dos tratamientos. No hubo
diferencias significativas en la recurrencia entre los pacientes que recibieron tratamiento
adyuvante en comparación con los que no recibieron (p: 0,53). Cinco pacientes (23,8%) fueron
diagnosticados como TVMI. De estos, cuatro pacientes fueron sometidos a cistectomía radical
(CR) con conducto ileal (dos de ellos recibieron quimioterapia adyuvante) . No se registraron
complicaciones mayores asociadas a la CR. La mortalidad global fue del 28,5% , y la mortalidad
cáncer específica del 14,2%.
Conclusiones
Presentamos una de las series más largas de CV en TR. En general, parece que los casos de
TVNMI pueden ser tratados de forma segura, con Mitomicina C o BCG. En el TVNMI la eficacia
del tratamiento adyuvante tiene que ser investigado más a fondo, ya que en este estudio no se
observaron diferencias significativas en la recidiva. La cistectomía radical con conducto ileal
representa el tratamiento de elección con baja morbilidad.
PÒSTER NÚM.: P08
_____________________________________________________________________________
LA TESTOSTERONA LIBRE DETERMINADA REFLEJA MEJOR EL RIESGO DE DETECCIÓN DEL
CÁNCER E DE PRÓSTATA QUE LA TESTOSTERONA TOTAL.
Regis, L; Arroyo, I; Lopez, R; Celma, A; Planas, J; Placer, J; deTorres, IM; Ferrer, R; Lopez-Pacios,
MA; Morote, J
Hospital Universitari Vall d'Hebron
INTRODUCIÓN: : Mientras la hormono-dependencia del cáncer de próstata (CP) es clara, el papel
de la testosterona sérica (T) en la carcinogénesis prostática es controvertido así como su valor
predictivo en la detección del CP. Creemos que “la testosterona libre determinada(Tl) reflete la
concentración intrasprostática de T mejor que la testosterona total (Tt)” es una hipótesis
plausible. El objetivo de este estudio fue comparar la performance de TL y Tt séricas como
predictores del riesgo de detección y agresividad tumoral.
MATERIAL Y MÉTODOS: Tl sérica (RIA, ng/dl) y Tt (LC/MS, pg/mL) fueron determinadas en 3364
hombres consecutivos seleccionados para biopsia prostática transrectal eco-guiada (TRUS), a
raíz de tacto rectal (DRE) patológico y/o PSA mayor que 4,0 ng/ml. Diez a 18 cilindros prostáticos
fueron extraídos en los primeros 2500 procedimientos, según la edad y volumen prostático y
posteriormente 12 cilindros. Los end-ponits fueron la tasa de detección de CP y su agresividad.
Agresividad tumoral fue definida como Score Gleason(GS) (CPAG: CP de alto grado, GS 8 a 10) y
clasificación de D'Amico (CPAR: CP de alto riesgo, cT3a+ o PSA>20 ng/ml 0 GS 8 a 10). Fue
realizada una recodificación de Tl y Tt en cuatro grupos según la distribución por percetiles
(pctile). Tt/1 (min a 10 pctile): 62-291 ng/dl, Tt/2 (pctile 10 to 50): 291,1 to 451 ng/dl, Tt/3 (pctile
50 to 90): 451,1 to 676 ng/dl, and Tt/4 (pctile 90 to max): 676,1 to 1440 ng/dl. Tl/1: 0,1 to 0,85,
Tl/2: 0,85 to 5,20, Tl/3: 5,21 to 9,65, and Tl/4: 9,66 to 18,0 pg/ml. Se llevó acabo análisis
univariante y multivariante.
RESULTADOS: La media de edad de la cohorte fue 68 años (46-86), la proporción de DRE fue
20,3% (684), y la mediana de tPSA fue 7,0 ng/ml (0,6 a 1754). La tasa global de detección de CP
fue 38,0% (1280). Las tasa de detección fueron para Tt/1: 43,8%, Tt/2: 40,6%, Tt/3: 35,6%, and
Tt/4: 31,7%, p=0,0001. Para Tl/1: 48,0%, Tl/2: 41,0%, Tl/3: 34,8%, and Tl/4: 28,6%, p=0,0001. Se
realizó una regresión logística incluyendo en el modelo edad, DRE, tPSA y semi-cuantitativo tT/14 y Tl/1-4 que evidenció OR 0,857 (IC95%: 0,769-0,956), p= 0,006 y OR 0,792 (IC95%: 0,7090,883), p=0,0001, respectivamente. No se encontró relación entre Tt o Tl con la agresividad
tumoral.
CONCLUSIONES: Tl sérica determinada presenta una mejor performance que la Tt para predecir
el riesgo de detección de CP en hombres bajo sospecha, sin embargo no se ha encontrado
relación con la agresividad tumoral. La utilidad de la determinación de la Tt o Tl séricas previas
a la biopsia prostática persiste incierta.
PÒSTER NÚM.: P09
_____________________________________________________________________________
CARACTERIZACIÓN DEL CÁNCER DE PRÓSTATA EN HOMBRES CON BAJOS NIVELES SÉRICOS
DE TESTOSTERONA
Regis, L; Lopez, R; Arroyo, I; Merce, C; Miret, E; Gasanz, C; Servian, P; Celma, A; Planas, J;
Placer, J; deTorres, IM; Ferrer, R; Lopez-Pacios, MA; Morote, J
Hospital Universitari Vall d'Hebron
INTRODUCCIÓN: Mientras la hormono-dependencia del cáncer de próstata (CP) es clara, el papel
de la testosterona sérica (T) en la carcinogénesis prostática es controvertido. Algunos estudios
han sugerido que hombres con hipogonadismo presentan tumores más agresivos, sin embargo
esta relación aun persiste incierta. El objetivo de este estudio fue analizar la tasa de detección
de CP en hombres bajo sospecha, por tacto rectal (DRE) patológico y/o elevación del PSA, y la
agresividad de los tumores diagnosticados en hombres con bajos niveles de T.
MATERIAL Y MÉTODOS: Se realizó un estudio retrospectivo con 3364 pacientes sometidos a
biopsia prostática transrectal eco-guiada (TRUS), a raíz de DRE patológico y/o PSA mayor que
4,0 ng/ml. Previamente, T sérica fue determinada mediante LC/MS. Niveles de T inferiores a
250ng/ml fueron considerados bajos. Se analizó la tasa de detección de CP y agresividad
tumoral, basada en Score Gleason y riesgo D'Amico. Tumores con Gleason >7 fueron
considerados CP de alto grado (CPAG), y los CP de alto riesgo (CPAR) fueron considerados los
cT3 o más o PSA mayor que 20 ng/ml o Gleason >7. Análisis univariante y multivariante fueron
realizados.
RESULTADOS: La media de edad de la cohorte fue 68 años (46-86). Un subgrupo de 154 hombres
presentaban bajos niveles de T (4,6%). La tasa global de detección de CP fue 38,0% (1280). 74
hombres con niveles bajos presentaban CP (48,1%) y 1206 hombres con T normal fueron
diagnosticados (37,6%), p=0,006. Cuando normalizado por edad, DRE, PSA y tPSA, bajos niveles
de T fue un factor preditor independiente de detección de CP, OR: 1,736 (IC95% 1,200-2,512),
p=0,003. La proporción de CPAG fue de 18,9% entre los con T baja y 26,3% entre los con T
normal, p=0,174, y la proporción de CPAR fue 31,1% y 33,1% respectivamente, p=0,799.
CONCLUSIONES: Menos del 5% de los hombres bajo sospecha de CP presentan bajos niveles de
T. Esta condición parece incrementar la tasa de detección de CP, aunque no su agresividad. La
utilidad de la determinación de la T sérica en hombres con sospecha clínica de CP persiste
incierta.
PÒSTER NÚM.: P10
_____________________________________________________________________________
LA ATROFIA PROLIFERATIVA INFLAMATORIA EN BIOPSIAS PROSTÁTICAS NEGATIVAS PREDICE
UNA BAJA PROBABILIDAD DE DETECCIÓN DE CÁNCER DE PRÓSTATA EN EL FUTURO
Cuadras M, Servián P, Regis L, Celma A, Planas J, Placer J, de Torres IM, Morote J
Hospital Universitari Vall d'Hebrón
INTRODUCCIÓN:
La atrofia proliferativa inflamatoria (PIA) podría intervenir en la carcinogénesis prostática,
estudios genéticos sugieren que PIA comparte características con la neoplasia intraepitelial
prostática de alto grado (HGPIN) y el cáncer de próstata (CaP). Nuestro grupo previamente
objetivó que PIA se encontraba en un tercio de las biopsias prostáticas (BP) negativas, su
detección se relacionaba inversamente con la detección de CaP y probablemente con tumores
menos agresivos. Nuestro objetivo ha sido analizar el significado clínico de encontrar PIA en
biopsias negativas de hombres sometidos a biopsias prostáticas de repetición (BPr) por sospecha
de CaP persistente.
MATERIAL Y MÉTODOS:
Revisión retrospectiva de 434 BPr realizadas a hombres con BP negativa y detección de PIA y
HGPIN. Se obtuvieron 12 cilindros mediante ecografía transrectal. Objetivos principales:
predicción de CaP y agresividad. Variables: edad, PSA total, PSA libre, porcentaje libre PSA
(%fPSA), tacto rectal (TR), volumen prostático (VP), densidad PSA (PSAD), detección de PIA y
HGPIN en BP previa, cinética PSA (PSAV y PSADT) y número de BP previas. Se realizó análisis
univariante y multivariante.
RESULTADOS:
120 hombres fueron diagnosticados de CaP (27.6%). Edad, PSA total en sangre, %fPSA, VP, PSAD,
PSAV, PSADT y detección de PIA se asociaron de forma significativa con la detección de CaP en
el análisis univariante. El análisis multivariante mostró como variables predictivas de detección
de CaP: edad, OR: 1.051 (95%CI: 1.014-1.089), p=0.006; TR, OR: 1.901 (95%CI: 1.118-3.233),
p=0.018; VP, OR: 0.979 (95%CI: 0.968-0.991), p=0.001; y PIA, OR: 0.477 (95%CI: 0.276-0.824),
p=0.008.
Ratio detección CaP según BP previa (%)
PIA – PIA+
HGPIN- 36.6 (44/135) 11.1 (5/45)
HGPIN+ 33.1 (50/151) 20.4 (21/103)
-:ausencia, +:presencia
Ratio detección CaP según nº cilindros (%)
Nº cilindros HGPIN PIA
≤2 20.3 (71/254) 18.6 (26/148)
3-7 32.8 (43/131) 16.7 (7/42)
>7 80 (4/5) 11.1 (1/8)
p=0.003 p=0.840
CONCLUSIONES:
Se detectó CaP en 28% de los pacientes con HGPIN previo y 17.6% de los pacientes con PIA
previo. No se encontraron predictores de agresividad tumoral.
La detección de PIA en BP negativas disminuye el riesgo de detección de CaP en futuras BP de
repetición por sospecha de CaP persistente. Sin embargo, la detección de PIA no predice la
detección de tumores menos agresivos.
PÒSTER NÚM.: P11
_____________________________________________________________________________
PATRÓN ANATÓMICO Y FUNCIONAL DE LA RECIDIVA LOCAL/LINFÁTICO POSTERIOR A
PROSTATECTOMÍA BASADO EN RM MULTIPARAMÉTRICO
Salas D(3), Sancho Pardo G(1), Hernández D(2), Giménez D(1), Esquena S(3), Palou J(3), De la
Torre P(4), Maroto P(5), Pernas J(2), Gómez de Segura G(1), Craven-Bartle J(1)
(1)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Oncología Radioterápica
(2)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Radiología
(3)Fundació Puigvert, Urología
(4)Fundació Puigvert, Radiología
(5)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Oncología Médica
Propósito / Objetivo
El tratamiento para el cáncer de próstata posterior a prostatectomía radical (PR) es la
radioterapia (RT) adyuvante o de rescate. Se recomienda irradiar sólo lecho prostático porque
cualquier tumor remanente o recidiva local se encontraría con mayor frecuencia en esta
ubicación. Por lo tanto, la recurrencia en otros sitios puede pasarse por alto. Tratamos de
evaluar la incidencia y la localización de la recidiva con RM multiparamétrica pélvica (mpMR),
definir criterios radiológicos de recidiva local y la diseminación de los ganglios, y determinar la
asociación con variables clínicas y patológicas con los resultados de mpMR.
Materiales y métodos
Se revisaron retrospectivamente las historias clínicas y estudios mpMR de 70 pacientes con
recidiva bioquímica (PSA) después de la prostatectomía radical. Para investigar cualquier forma
de asociación entre las variables clínicas y patológicas con resultados de las imágenes,
registramos PSA inicial, estadio pT, Gleason patológico, extensión extracapsular, compromiso
de vesículas seminales, márgenes, el número de márgenes positivos, PSA postoperatorio, PSA
en RM, tiempo de doblaje PSA y la técnica quirúrgica.
Resultados
La mpMR fue positiva en 33/70 pacientes. No se encontraron diferencias significativas entre los
pacientes con mpMR positivas o negativas para cualquier variable. La recidiva local se produjo
en 27 pacientes: perianastomótica (19), periuretral (1), posterior derecho de la vejiga (3),
posterior izquierdo a la vejiga (1), lecho de vesicula seminal derecha (1), lecho de vesícula
seminal izquierda (1) , y el bulbo del pene (1). mpMR detectó ganglios linfáticos positivos en 7
pacientes (14 regiones) (10%): ilíaca externa derecha (5), ilíaca externa izquierda (4), ilíaca
común derecha (2), ilíaca interna izquierda (1), obturador derecho (1) , y obturador izquierdo
(1).
Menor tiempo de doblaje de PSA se asoció a ganglios linfáticos positivos (5,83 vs 17,35 meses)
(p=0,05). La recidiva local y ganglionar mostraron los mismos parámetros funcionales en mpMR.
Conclusiones
Casi la mitad de los pacientes con recidiva bioquímica post-PR tenían enfermedad visible en
mpMR. La incidencia de ganglios positivos se debe considerar al planear la radioterapia
adyuvante o de rescate. Recomendamos RT guiada por mpMR en lugar de RT de rescate a ciegas.
PÒSTER NÚM.: P12
_____________________________________________________________________________
CORRELACIÓ TOPOGRÀFICA DE LATERALITAT ENTRE LA RESSONÀNCIA MAGNÈTICA I LA PEÇA
DE PROSTATECTOMIA RADICAL.
Cámara Moreno, C.; Fumadó Ciutat, Ll.; Henao Macaya, S.; García Larrosa, A.; Juanpere
Rodero, N.*; Aguilar Sánchez, G.**; Gasa Galmes, B.; Cecchini Rosell, Ll.
Servei d'Urologia. *Servei d'Anatomia Patològica. **Servei de Radiologia.
Hospital del Mar, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La ressonància magnètica (RM) amb coeficient de difusió és la millor eina de diagnòstic per la
imatge de la que disposem pel càncer de pròstata (CP), en especial per la detecció de focus
significatius de neoproliferació. La fiabilitat d'aquesta tècnica en la localització anatòmica dels
focus tumorals pot tenir repercussió en la indicació de tractaments com la teràpia focal o la
decisió de preservació de la bandeleta neurovascular.
OBJECTIU
Identificar la fiabilitat de la RM en la detecció topogràfica de lateralitat de focus de CP
significatius.
MATERIAL I MÈTODES
Anàlisi retrospectiu de 50 pacients sotmesos a prostatectomia radical (PR) laparoscòpica als que
es va sol•licitar RM previ a la intervenció. El període de temps analitzat va ser de gener de 2009
a gener de 2015. L'estudi es va realitzar mitjançant RM de 3T amb bovina extracorpòria o
endorectal, realitzant seqüències T2 en els 3 plans i T1 en el pla axial, estudi RM espectroscòpic
modalitat multivòxel del volum prostàtic, així com estudi de difusió i perfusió. La valoració
anatomo-patològica va ser efectuada per uropatòlegs mitjançant tècnica d'inclusió total de la
peça. Es van establir com a focus significatius de CP aquells amb Gleason ≥7 i/o volum ≥0.5cc.
RESULTATS
L'edat mitjana va ser de 61 anys (45-73) i el PSA mitjà de 7.7 (3.9-24.9). L'estadi local va ser pT2
en el 46% dels casos i pT3 en el 54%.
En 20 (40%) pacients amb RM lliure de malaltia en un lòbul, van resultar focus de CP en la peça
de PR en aquest lòbul, sent focus significatius en el 55% (n=11, 22% sobre el total). Pel contrari,
en 4 (8%) pacients, l'estudi amb RM va ser positiu per un lòbul però sense confirmació en l'anàlisi
anatomo-patològic. En 5 (10%) pacients l'estudi per RM va ser positiu per focus de neoplàsia no
significatius.
L'índex Kappa ponderat entre la RM i l'estudi anatomo-patològic va ser d'un escàs 0.14.
CONCLUSIONS
En la nostra experiència, es conclou una falta de fiabilitat de la RM en la detecció de focus de
CP, sent remarcable també aquesta escassa fiabilitat en el diagnòstic de focus neoplàsics
significatius.
PÒSTER NÚM.: P13
_____________________________________________________________________________
IMPACTE DE LA CORBA D'APRENENTATGE I LA FUNCIÓ SEXUAL BASAL EN LA RECUPERACIÓ
DE LA POTÈNCIA SEXUAL DESPRÉS D'UNA PROSTATATECTOMIA RADICAL ROBÓTICA (PRR)
Bonet Punti X.1, Vila Reyes H.1, Suarez Novo J.F.1, Narvaez Barros M.A.1, Castells Esteve M.1,
Bonet Huertas C.R.1, Lopez Costea M.A.1, Vigues Julia F.1, Pont A.2, Ferrer M.2, Franco
Miranda E.
1Hospital Universitari De Bellvitge, L'Hospitalet De Llobregat. 2Hospital Del Mar Research
Institute, Health Services Research Unit, IMIM, Barcelona.
Introducció
Tot i els nombrosos estudis sobre els resultats de potencia sexual (PS) post-PRR, hi ha pocs
treballs que analitzin l'impacte de la corba d'aprenentatge i la funció sexual basal (FSB) en els
resultats funcionals sexuals. L'objectiu del nostre estudi és avaluar la importància de
l'experiència del cirurgià i la FSB en els resultats funcionals post-PRR.
Material y Mètodes:
Des d'octubre de 2009 fins desembre de 2012, es van incloure prospectivament a l'estudi 127
pacients sotmesos a PRR per un CP clínicament localitzat. Es va realitzar preservació de
bandeletes neurovasculars en un 96.9% dels pacients.
Es va avaluar els pacients mitjançant qüestionaris EPIC i SF-36 basalment, als 1, 3, 6 i 12 mesos
post PRR
Per analitzar l'impacte de la corba d'aprenentatge, es va dividir als pacients en 2 grups: els primer
50 (Grup 1) i els següents 77 (Grup 2).
Per analitzar l'impacte de la FSB es van dividir els pacients en 2 grups: Índex basal > 70 (Grup
>70) i aquells amb una inferior a 70 (Grup <70) No hi havia diferències sociodemogràfiques ni
clíniques entre grups. Es va utilitzar el test ANOVA per l'anàlisi estadístic entre grups.
Resultats
1. Corba d'aprenentatge: es va observar un descens simètric del domini sexual de l'EPIC entre
els dos grups el primer mes. A pesar de que posteriorment es va evidenciar una recuperació
progressiva en els dos grups, la milloria del Grup 2 va ser significativament major (p<0.05).
2. Funció sexual prèvia: es va observar un descens en els 2 grups en el primer mes. Però mentre
que en el Grup >70 ja s'evidenciava una recuperació a partir del primer mes en el Grup < 70 no
es fins els 3 mesos que s'observa la milloria de la PS; no arribant a igualar-se mai. (p<0.05).
Conclusions
Segons els resultats de la nostra sèrie sembla que la experiència del cirurgià juga un paper
important en la recuperació de la PS post PRR i que els pacients amb una millor FSB es recuperen
més ràpid.
PÒSTER NÚM.: P14
_____________________________________________________________________________
LA RESONANCIA MAGNÉTICA MULTIPARAMÉTRICA INCREMENTA LA EFECTIVIDAD DE LA
BIOPSIA DE PRÓSTATA TRANSRECTAL GUIADA POR ULTRASONIDOS
López R, Celma A, Roche S, Planas J, Placer J, de Torres I, Isalt C, Regis L, Servián P, Gasanz C,
Arroyo I, Cuadras M, Miret E, Morote J.
Hospital Universitari Vall d'Hebron
INTRODUCCIÓN: Las biopsias prostáticas repetidas (BPr) se llevan a cabo debido a una
persistencia de sospecha de cáncer de próstata, sin embargo la tasa de detección suele ser baja.
Para solucionar dicho problema, se están realizando esfuerzos para incrementar la efectividad
de las BPr. La resonancia magnética multiparamétrica (RMm) puede detectar áreas sospechosas
que nos permiten dirigir las biopsias mediante sistemas de fusión RM/US. El objetivo de este
estudio es analizar si la RMm incrementa la efectividad de la biopsia prostática transrectal
guiada por ultrasonidos tomando 12 cilindros aleatoriamente.
MATERIAL Y MÉTODOS: Se trata de un estudio prospectivo realizando una RMm a 175 pacientes
consecutivos programados para BPr con media de edad (67a) y media de PSA sérico (8.1 ng/mL).
La RMm pélvica se realizó la semana previa a la BPr utilizando un dispositivo Siemens de 1.5
Tesla. La puntuación PI-RADS fue asignada por un radiólogo experto (SR) y la RMm se clasificó
como baja sospecha (BS: PI-RADS 1-2), sospecha intermedia (SI: PIRADS 3) y alta sospecha (AS:
PI-RADS 4-5). Se realizó análisis univariante y multivariante para analizar la asociación entre la
RMm y el cáncer de próstata así como su capacidad predictiva para detectar tumores de alto
grado (CaPAG: Gleason primario 4-5).
RESULTADOS: La tasa detección de CaP fue 33.1% (58) y la tasa de CaPAG 43.1% (25). 61
pacientes tuvieron RMmBS (34.9%), 67 RMmSI (38.3%) y 47 RMmAS (26.9%). Se detectó CaP en
6 pacientes con RMmBS (9.8%), en 17 con RMmSI (25.4%) y en 35 con RMmAS (74.5%) p<0.001.
Se detectó CaPAG en 1 paciente con RMmBS (16.7%), en 4 con RMmSI (23.5%) y 14 con RMmAS
(40%), p>0.05. El análisis multivariante demostró que la RMm era el único factor predictor
independiente de CaP, OR: 4.247 (IC95%: 2.182-8.265), sin embargo no fue capaz de predecir el
CaPAG. Si clasificáramos a los pacientes con RMmBS como negativos, la sensibilidad sería del
89.7%(52/58), la especificidad del 47% (55/117), el valor predictivo positivo del 45.6% (52/114),
el valor predictivo negativo del 90.2%, la tasa de biopsias evitadas del 34.9% (61/175) y la tasa
de CaP no detectados 9.8%. El paciente con RMmBS y CaPAG (Gleason 4+4) fue sometido a
prostatectomía radical y en el estudio anatomopatológico de la pieza quirúrgica se informó de
un Gleason 3+4.
CONCLUSIONES: La RMm proporciona una información útil para incrementar la efectividad de
la biopsia prostática transrectal guiada por ultrasonidos. Si se seleccionaran para BPr sólo
aquellos pacientes con RMmSI o RMmAS, se podrían evitar más de un 30% de BPr con una
probabilidad de perder diagnósticos de CaP menor al 10%.
PÒSTER NÚM.: P15
_____________________________________________________________________________
CRIOTERAPIA EN CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO
C.Fernández, M.Musquera, A.Franco, C.Mercader, R.Castañeda, L.Peri, A.Alcaraz, M.Ribal.
Hospital Clínic, Barcelona
INTRODUCCIÓN: La crioterapia es una opción de tratamiento válida para el cáncer de próstata
localizado (CPL). Iniciamos nuestro programa en 2008, incluyendo pacientes con CPL >70 años o
>65 años no aptos para cirugía. Éstos son nuestros resultados tras 7 años.
PACIENTES Y MÉTODOS: Análisis retrospectivo de 152 pacientes sometidos a crioterapia en
nuestro centro (entre 01/2008 - 11/2014) como tratamiento primario para el CPL. Se registraron
características demográficas y de los tumores (descritas en la tabla 1). Aquellos que presentaban
al diagnóstico un volumen prostático >40cc recibieron, previamente, tratamiento hormonal
durante 3 meses. Hemos analizado los resultados y las complicaciones.
RESULTADOS: 152 pacientes (media de edad 73 años) fueron tratados con crioterapia. Media de
volumen prostático pre-crioterapia: 36.8cc. Media de PSA (ng/mL) pre-crioterapia: 8.88 (3.8-54),
post-crioterapia: 1.02 (0.3-2.27). Media de seguimiento: 33.5 meses (0.03-80.07). La
supervivencia libre de recidiva al año fue de 94%, a los 3 años de 83.5%. Se produjo recidiva
bioquímica en un 17.1%, con un PSA medio de 3.9. Hubo sospecha de recidiva local en 11.2%:
biopsias prostáticas en el 76.4%, la anatomía patológica confirmó presencia de tumor en el
69.3%. Los casos con recidiva fueron tratados con: radioterapia (5), re-crioterapia (4) y
hormonoterapia. Complicaciones postoperatorias descritas en la tabla 2: seis casos
incontinencia urinaria grave (>3 compresas/día) (3 de urgencia y 3 de esfuerzo). Seis muertes
durante el seguimiento por otras causas.
CONCLUSIONES: La crioterapia es una opción terapéutica segura para un grupo seleccionado de
pacientes con CPL. Ofrece buenos resultados oncológicos con una baja morbilidad.
Tabla 1. Características demográficas y del tumor
Número 152
HTA 98%
Diabetes 34%
Dislipemia 48
ASA
1 4%
2 48%
3 45%
4 3%
Estadiaje clínico
T1c 112(73.7%)
T2a 34(22.4%)
T2b 3(2%)
T2c 3(2%)
Gleason
2+3 2(1.3%)
3+3 64(42.1%)
3+4 41 (26.6%)
4+3 24(15.7%)
4+4 19(12.5%)
4+5 1(0.65%)
Hormonoterapia 54(35.5%)
Tabla 2. Complicaciones postoperatorias
Hematuria 15 (9.9%)
Síntomas irritativos 45(29.6%)
Infección urinaria 29(19.1%)
Incontinencia urinaria 10(6,5%)
Esfuerzo 3(1.9%)
Urgencia 6(3.9%)
Mixta 1(0,65%)
RAO 12(7.9%)
Fístula rectal 1(0,7%)
Disfunción eréctil 150 (98.6%)
Dolor perineal 6(3.9%)
Hematoma escrotal 18(11.8%)
Reingreso 5(3.3%)
PÒSTER NÚM.: P16
_____________________________________________________________________________
ENDOMETRIOSIS URETERAL ASOCIADA A HIDRONEFROSIS
Fernández Ramón, Caterina2, Peri L2, Martínez-Zamora MA1, Franco A2, Carmona F1, Alcaraz
A 2.
Hospital Clínic Barcelona
INTRODUCCIÓN: La hidronefrosis es una rara, pero grave, manifestación de la endometriosis,
que puede llegar a causar pérdida de función renal secundaria a obstrucción por afectación
ureteral. El objetivo de nuestro estudio fue evaluar las características clínicas y el tratamiento
realizado en pacientes afectadas de endometriosis infiltrante profunda (EIP) con afectación
ureteral y/o vesical.
MATERIAL Y MÉTODOS: Hemos analizado 64 pacientes con historia de EIP con afectación
ureteral y/o vesical que se sometieron a cirugía en nuestro centro (2001-2014). En todas ellas
se llevó a cabo una exéresis completa de los implantes endometriósicos. Analizamos la
incidencia, las características clínicas y el tratamiento realizado en los casos de EIP con
hidronefrosis asociada así como aquellos casos de EIP con pérdida de función renal asociada.
RESULTADOS: De las 64 pacientes 34 presentaban afectación ureteral (8 derecha, 15 izquierda
y 11 bilateral) y 16 presentaban afectación vesical. El 100% de las pacientes con afectación
ureteral presentaban al diagnóstico hidronefrosis asociada (11 bilateral y 23 unilateral). Nueve
de estas 34 pacientes ya tenían pérdida de función renal cuando fueron remitidas a nuestro
centro. En la mayoría de casos el síntoma predominante fue el dolor pélvico crónico y la
dismenorrea. De todos los casos con afectación ureteral sólo 9 (26.4%) tenían dolor lumbar
previo, 2 de esos forman parte de los casos con pérdida de función renal. La mayoría de
pacientes tenía, además, EIP en otros lugares de la pelvis. En la gran mayoría de casos con
afectación ureteral se colocó JJ (unilateral o bilateral) antes o durante la cirugía (76.4%). El
tratamiento consistió en ureterolisis (25 casos), resección ureteral con reimplante directo (7
casos), resección ureteral con anastomosis termino-terminal (1 casos) y nefrectomía (2 casos).
CONCLUSIONES: Aunque hay descritos pocos casos en la literatura, la pérdida silente de función
renal afecta a un 26.4% de las pacientes con afectación endometriósica ureteral en nuestras
series. Los ginecólogos que tratan a este tipo de pacientes deben tener en cuenta que la
endometriosis ureteral puede estar infradiagnosticada, por lo tanto, son necesarias pruebas de
imagen para valoración de la vía urinaria durante el seguimiento de estas pacientes.
PÒSTER NÚM.: P17
_____________________________________________________________________________
UROPATÍA INCRUSTANTE POR CORYNEBATERIUM UREALYTICUM
Kanashiro A, Angerri O, Sánchez–Martín F, López JM, Millán F, Gimeno E, Villavicencio H
Fundació Puigvert
OBJETIVO:
Describir la incidencias de infección de orina por Corynebacterium Urealyticum (CU) en nuestro
centro, así como la incidencias de uropatia incrustante asociada, describiendo la clínica,
analítica, tratamiento y evolución de estos pacientes.
MÉTODO:
Estudio retrospectivo tipo descriptivo en nuestro centro desde los años 2009 a 2014 incluyendo
todos los casos de infección de orina por Corynebacterium Urealyticum con la finalidad de
encontrar la incidencia, posteriormente se seleccionaron los casos con uropatía incrustante
registrando datos epidemiológicos, patológicos, terapéuticos y características generales de los
casos.
RESULTADOS:
Se encontró un aumento progresivo de la incidencias de infección de orina por CU de un 300%
en el periodo descrito, representando un total de 115 casos. De estos 18 (14%) presentaron
uropatía incrustante. 16 (88%) tenían antecedente de cirugía urológica previa y 15 (83%)
complicaciones asociadas a la cirugía urológica. 11 (61%) casos provenían de otros centros.
Predominó la pielitis incrustante en 12 (66%) casos. El tratamiento fue multiciplinario en la
mayoría de los casos con tratamiento antibiótico, derivación urinaria, alcalinización tópica y
cirugía endoscópica asociada. El pH urinaria siempre fue altamente alcalino en todos los casos.
Se encontró negativización rápida y consistente de los cultivos de orina una vez instaurada el
tratamiento. 13 (72%) pacientes presentaron mejoría radiológica con el tratamiento, 9 (50%)
mejoría de la función renal y 10 (55%) mejoría clínica subjetiva.
CONCLUSIONES:
La incidencia de infección de orina por CU se ha incrementado progresivamente en los últimos
años. La uropatía incrustante es una complicación asociada a la manipulación urológica previa,
poco frecuente, pero con mucha repercusión clínica/analítica en los pacientes. Se requiere de
un tratamiento multimodal para conseguir la erradicación de las incrustaciones originadas.
PÒSTER NÚM.: P18
_____________________________________________________________________________
NUEVO CONCEPTO DE CAMISA URETERAL CON ÚNICA GUIA DE SEGURIDAD Y TRABAJO EN
LA CIRUGÍA INTRARENAL RETRÓGRADA
Breda A, Kanashiro A*, Emiliani E, Knoll Thomas, Liatsikos E, Osther P, Scoffone C, Millan F,
Angerri O and Sanchez-Martín F. Villavicencio H.
*Presentador de la comunicación oral.
Fundació Puigvert
OBEJTIVO:
El uso de la camisa ureteral (CU) es común durante la cirugía intrarenal endoscópica (CIRE). La
mayoría de CU están diseñadas para su uso mediante dos guías: De trabajo y seguridad.
Determinamos la utilidad de la CU (Flexor Parallel™ Cook), que permite el uso de una sola guía
para un procedimiento costo-efectivo y más rápido.
MÉTODO:
Se incluyeron pacientes que requerían tratamiento mediante CIRE flexible entre junio y
septiembre de 2014 prospectivamente, en cinco centros europeos. Se intentó el acceso de la CU
12/14 Fr Flexor Parallel™ en todos los casos al inicio del procedimiento siendo exitoso cuando la
CU se insertó sin dificultad con una sola guía. Realizamos el análisis uni y multivariado de las
indicaciones del procedimiento, sexo y condición ureteral previa. Subjetivamente valoramos de
muy bueno a muy malo el material, inserción, radio-opacidad, liberación de guía, revestimiento
hidrofílico, trabajo con endoscopio y reproductibilidad.
RESULTADOS:
Se evaluaron casos con 134 CU, distribuidas en 67 varones y 67 mujeres. 50% de los uréteres
llevaban doble J previo. 90% fueron terapéuticas y 10% diagnósticas. La tasa de inserción exitosa
global de Flexor Parallel™ fue 90,2%. El estado pre-cateterismo fue el único factor predictivo
independiente para la inserción exitosa mientras que el género e indicación no. En el 98.5% de
los pacientes con doble J previo se consiguió una inserción exitosa Vs 82% sin previo catéter
(p=0.001, C.I. 95%: 1.2). En dos casos (1.4%) la CU fue disfuncionante, requiriendo colocación de
una CU convencional. La valoración del material, inserción, radio – opacidad, liberación de guía,
revestimiento hidrofílico, trabajo con endoscopio y reproductibilidad fueron consideradas muy
buenas en 80% de los casos. No se registraron complicaciones intraoperatorias relacionadas con
la CU.
CONCLUSIONES:
Este estudio muestra una importante conclusión en el mundo de la CIRE: En la actualidad es
posible realizar procedimientos de forma efectiva con una camisa ureteral que permita el uso
de una sola guía de trabajo y seguridad, en lugar de dos.
PÒSTER NÚM.: P19
_____________________________________________________________________________
TRATAMIENTO MULTIMODAL DEL CARCINOMA ESCAMOSO DEL TRACTO URINARIO.
Miret Enric.; Bastarós, JM.; Morales- Barrera, R.; Suárez, C.; Maldonado, X.; Raventós, CX.;
Lozano, F.; Carles, J.; De Torres, I.; Morote, J.
Servei d'Urologia Hospital General Vall d'Hebron, Barcelona
Introducción:
El carcinoma escamoso (CE) representa <5% de los tumores del tracto urinario en países
occidentales. La cirugía radical (CR) es el tratamiento curativo de elección en este grupo de
pacientes. Sin embargo, la gran mayoría de los pacientes desarrollarán recidiva locorregional y
enfermedad sistémica después de la CR. En
esta serie describimos nuestra experiencia de pacientes con diagnóstico de CETU que han sido
tratados en el Hospital Universitario Vall d´Hebron. Los objetivos del estudio fueron describir las
características de los pacientes, los tratamientos recibidos, y los resultados de supervivencia
global (SG) y supervivencia libre de progresión (SLP).
Material y métodos:
Entre octubre de 1995 y octubre de 2013, 46 pacientes con confirmación histológica de CETU
fueron tratados en el Hospital Universitario Vall d´ Hebron. Los datos clínico-patológicos fueron
revisados de manera retrospectiva.
La SG fue definida de la fecha del diagnóstico a la fecha de la muerte. SLP se definió de la fecha
del diagnóstico al primer evento de progresión o muerte. Se utilizó el método de Kaplan-Meier
para estimar la SG y SLP. El análisis estadístico fue realizado utilizando el paquete informático
“SPSS” versión 17.
Resultados:
La mediana de edad fue de 70 años (rango 34-86). Treinta y ocho pacientes (82.6%) fueron
varones. La mediana de aclaramiento de creatinina fue de 52 ml/ min. Veintitrés (50%) de los
pacientes tuvieron ECOG PS 0-1. Tres pacientes (6.5%) tenían antecedente de espina bífida. En
treinta y ocho pacientes (82.6%) el tumor primario se origino en la vejiga. Al momento del
diagnóstico veinte pacientes (43.4%) se diagnosticaron en estadio IV.
18 pacientes fueron sometidos a cirugía radical (CR), 3 pacientes recibieron quimioterapia
neoadyuvante seguido de CR, 1 paciente fue tratado con CR y quimioterapia adyuvante, 8
pacientes fueron sometidos CR más radioterapia (3 pacientes con quimiorradioterapia
adyuvante y 5 pacientes con radioterapia adyuvante), 2 pacientes recibieron quimioterapia y
radioterapia concomitante como único tratamiento, 3 pacientes recibieron tratamiento de
primera línea para enfermedad metastásica y 10 pacientes fueron tributarios de tratamiento de
soporte. La mediana de seguimiento de toda la cohorte fue de 14 meses (m) (IC 95%: 1-205 m).
Al momento del
análisis 32 pacientes (69.6%) habían fallecido debido a causa de CETU. La mediana SG fue 13.37
m (IC 95% 3.69-23.04 m) y la mediana de SLP fue de 6.27 m (IC 95%: 3.71-8.83 m). En aquellos
pacientes que recibieron tratamiento de soporte la mediana de SG fue de 4.30 m (IC 95%: 0.90
a 12.19 m).
En los pacientes sometidos a CR la mediana de SLP y la mediana de SG fue 35.15 m (IC 95 % 0,9
a 86.15 m) y 83.74 m (IC 95%:0.9-188.55 m), respectivamente. En 9 de los 18 pacientes se
documentó recidiva de la enfermedad y 4 de estos pacientes recibieron tratamiento de
quimioterapia basada en platino.
Conclusiones:
CETU es un tumor infrecuente asociado a mal pronóstico. La CR puede ser el mejor tratamiento
en pacientes seleccionados. El tratamiento multimodal puede ser una mejor opción de
tratamiento.
PÒSTER NÚM.: P20
_____________________________________________________________________________
RESECCIÓN TRANSURETRAL DEL TRAYECTO INTRAMURAL DEL URÉTER DISTAL: FACTORES
PREDICTIVOS PARA EL DESARROLLO DE ESTENOSIS SECUNDARIA Y TUMORES DEL TRAMO
URINARIO SUPERIOR
Nervo N, Rodríguez Faba O, Juárez del Dago P, Gaya JM, Palou J, Algaba F, Villavicencio H
Fundació Puigvert
Introducción y Objetivos
El diagnóstico del tumor vesical en el trayecto intramural (TMIM) del ureter es poco frecuente.
Analizamos la incidencia y factores predictivos de estenosis del meato y tumores del tramo
urinario superior( TMTUS) después de la RTU de TMIM.
Material y Métodos
Un total de112 pacientes, con una mediana de seguimiento 56 meses, fueron sometidos a RTU
de TMIM y diagnosticados DE TVNMI en esta localización: Un 58% fueron tumores primarios y
un 42% recurrentes..La muestra de la RTU del TMIM fué enviada por separado para el análisis
histológico. Se excluyeron los casos de TVMI.Se dejó un catéter JJ en los pacientes a quienes se
les realizo una resección extensa en el área del trígono (32.1%).
Resultados
El resultado AP de los tumores intramurales fué Ta en 64%, T1 en 22.3% y CIS en 17%. Diecisiete
pacientes (15.2%) desarrollaron TMTUS,localizado en el uréter distal en el 65.4%. Trece (11.6%)
presentaron estenosis ureteral distal. La colocación de catéter ureteral no influenció el
desarrollo de estenosis (23% vs 33%, p=0.45). En el análisis univariante, se observaron
diferencias significativas entre los tumores primarios y recurrentes con respecto a la incidencia
de síntomas (60% vs 26%, p<0.001), desarrollo de estenosis ureteral (4.6% vs 21.3%, p=0.007) y
de TMTUS (4.6% vs 29.8%, p<0.001). El riesgo deTMTUS se incrementó de acuerdo con el grado:
La incidencia fue de un 30,3% en tumores G3 y 37,5% en CIS de vejiga y 26.5% en tumores G3 y
66.7% en CIS de uréter distal (p=0.001). El análisis multivariante demostró que la presencia de
CIS en el meato fue predictivo de TMTUS (p=0.003; 95% CI 0.003–0.31). Además, los tumores ≥3
cm fueron también predictivos de estenosis secundaria (p=0.04).
Conclusiones
El TMIM inusual en el contexto del tumor vesical. En el análisis multivariante, los tumores que
exceden los 3 cm fueron asociados con una alta probabilidad de desarrollar estenosis ureteral
distal y el CIS de la porción intramural aumenta el riesgo de desarrollar TMTUS. Se deberá
realizar un seguimiento estrecho del tramo urinario superior ya que estos factores están
asociados a alta incidencia de TMTUS.
PÒSTER NÚM.: P21
_____________________________________________________________________________
PATRÓN DE LAS RECURRENCIAS POSTERIORES AL TRATAMIENTO CON BCG EN EL TUMOR
VESICAL NO MÚSCULO INVASIVO (TVNMI) T1G3: LA RECURRENCIA DE BAJO GRADO NO ES
INFRECUENTE
Salas D, Palou J, Rodríguez Faba O, Gaya JM, Breda A, Esquena S, Wong A, Villavicencio H
Fundació Puigvert
Objetivo
En el TVNMI T1G3, el tratamiento con BCG es un tratamiento establecido en pacientes seleccionados. No
se ha evaluado hasta el momento el patrón de presentación de las recurrencias posteriores. En este
estudio, evaluamos en los pacientes que tuvieron múltiples recurrencias, el parón de presentación en
función del grado (G1-2, G3 o CIS).
Material y métodos
Analizamos los datos clínicos e histopatológicos de 316 TVNMI T1G3 primarios entre 1985 y 2008). De
ellos, 87,3% eran varones con una edad media de 66 años. Todos fueron tratados con RTU completa y
biopsias vesicales múltiples sin re-RTU. Se realizó tratamiento de inducción con BCG... Se analizó la
recurrencia y progresión en cada recurrencia.
Resultados
Se incluyeron 316 pacientes T1G3 con una mediana de seguimiento de 70 (2-210) meses. El 49,2%,
tuvieron CIS asociado al tumor primario. Un total de 120 pacientes (38%) recurrieron como TVNMI y, 40
(12,7%) como TVMI. La mediana de tiempo hasta el 1ᵃ recurrencia fue de 18,1 (RIQ: 6-24) m. La progresión
global fue del 17,1%.
G1-2, n (%)
G3, n (%)
CIS, n (%)
TVMI, n (%)
Total
p
1 ª recurrencia
45 (28.8)
47 (30)
25 (16)
36 (23.1)
153
<0,001
2ª recurrencia
19 (32.2)
22 (37.3)
7 (11.9)
12 (18.6)
60
<0,001
3ª recurrencia
10 (38.5)
8 (30.8)
3 (11.5)
5 (19.2)
26
<0,001
4ª recurrencia
4 (28.6)
8 (57.1)
1 (7.1)
1 (7.1)
14
<0,001
La mayor proporción de pacientes presentaron la 1ᵃ,2ᵃ y 3ᵃ recurrencias de alto grado (G3) (p <0.001). La
proporción de G1-2 es similar en cada recurrencia. Desde la primera a la cuarta recurrencia incrementa la
incidencia G3. Del 28 al 38% de las recurrencias son tumores G1-2 (Tabla). Globalmente, el 12,5% de los
pacientes murieron debido al cáncer de vejiga, y el 18,5% por otros motivos.
CONCLUSIONES
Las recurrencias en T1G3 pueden reaparecer como TVNMI G1-2, G3, CIS o TVMI. Existen proporciones
similares de tumores G1-2 en cada recurrencia. Hay tendencia a disminuir la proporción de pacientes que
progresan tras varias recurrencias.
PÒSTER NÚM.: P22
_____________________________________________________________________________
ANÁLISIS DE VARIABLES PREDICTORAS DE RE-RTU POSITIVA EN LA PRÁCTICA CLÍNICA
Cámara, C; Rodríguez-Malatesta; R.; García Larrosa, A.; Nohales, G.; Macaya, S.; Ruz, E.;
Juanpere, N.*; Cecchini, Ll.
Servicio de Urología. *Servicio de Anatomía Patológica.
Hospital del Mar.
Introducción:
Dentro de la historia natural del tumor vesical es ampliamente conocida la posibilidad de
progresión y recidiva. Esta particularidad establece la necesidad de controles periódicos y
representa un campo en constante revisión con la finalidad de priorizar qué pacientes se
beneficiarán de controles más precoces y actitudes más agresivas, y en cuáles el seguimiento
puede ser más laxo.
La indicación de realizar resección transuretral de cicatriz (Re-RTU) está bien establecida en las
guías clínicas de la Sociedad Europea de Urología, el objetivo de la siguiente revisión es valorar
qué variables incrementan la rentabilidad diagnóstica de esta segunda resección.
Materiales y Métodos:
Se realizó un estudio retrospectivo de 532 pacientes diagnosticados e intervenidos de tumor
vesical entre enero de 2010 y noviembre de 2014.
Del total de pacientes se identificaron 103 casos a los que se practicó re-RTU. Se realizó un
análisis descriptivo y multivariante. Para el análisis multivariante se calculó un modelo de
regresión logística binario predictivo para re-RTU positiva con una exclusión secuencial (BSTEP).
Las variables analizadas fueron sexo, edad, número de lesiones (única o múltiple), volumen de
la lesión, TNM, representación muscular, CIS y cirujano (residente o adjunto).
Resultados:
La edad media de los pacientes fue de 70 años (40-87), siendo un 84,5% hombres y el 15.5%
mujeres. En 38 de los casos la lesión era única y en 65 de ellos habían 2 o más lesiones. El CIS
estaba presente hasta en un 18.4% de las resecciones iniciales. En un 52.4% de los casos la
resección fue realizada por un residente, y en el resto por un adjunto. En el 13.9% de las
resecciones la capa muscular no estaba presente o estaba poco representada. En un 37.9% de
las re-RTU se identificó tumor.
Al realizar el estudio multivariante ninguna de las variables analizadas resultó estadísticamente
significativa (p <0.05) como predictor de re-RTU positiva.
Conclusiones:
Con la presente revisión no se concluye ningún dato que nos permita modificar nuestro
protocolo de actuación a la hora del manejo de los pacientes tributarios de re-RTU.
Dissabte, 9 de maig
9:00-11:15 h
Sessió de Vídeos 1
CIRURGIA RENAL I SUPRARENAL
V01-V11 i V24
SALA APOLO
Moderadors:
Dr. Raúl Martos
Dr. José A. Bellido
VÍDEO NÚM.: V01
_____________________________________________________________________________
NEFRECTOMÍA PARCIAL ROBÓTICA DE QUISTE BOSNIAK IV DE 12 CM.
López Costea, MA, Perez-Reggeti, JI. Bonet Puntí X. Vila Reyes, H. Suarez Novo, JF, Castells
Esteve, M. B. Vigués julià, F. Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge
Introducción
Entre los avances actuales en la Cirugía Preservadora de Nefronas está el abordaje asistido por
robot con el fin de realizar tumorectomías cada vez más complejas, sea por localización o
tamaño de la lesión renal.
Material y Métodos
Presentamos el caso de un hombre de 60 años que durante el estudio de su HBP es
diagnosticado de un quiste renal Bosniak IV de 12cm en polo superior de riñón izquierdo.
Se realizó una Nefrectomia Parcial asistida por Robot con un tiempo de isquemia de 29 minutos.
El curso-postoperatorio fue correcto y fue dada de alta con una correcta función renal a los 3
días después de la cirugía.
Resultados
El análisis anatomopatológico reveló un quiste hemorrágico coloidal con abundantes áreas
necróticas. No se objetivaron signos de malignidad.
Conclusión
Las lesiones solidoquísticas representan un dilema para el urólogo a la hora de decidir una
cirugía conservadora o radical. En estos casos el abordaje robótico es de gran ayuda si se plantea
una cirugía preservadora de nefronas.
VÍDEO NÚM.: V02
_____________________________________________________________________________
NEFRECTOMÍA PARCIAL ROBÓTICA MÚLTIPLE DE GRAN ANGIOMIOLIPOMA Y UN
CARCINOMA RENAL PAPILAR
López Costea, MA. Bonet Puntí X. Vila Reyes, Fiol Riera, M. Rodriguez Ramirez, E. Castells
Esteve, M, Suarez Novo, SF. Vigués julià, F. Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge
Introducción
La Nefrectomía parcial ha evolucionado con el objetivo de preservar el máximo de parénquima
renal con los mismos resultados oncológicos que la Nefrectomía Radical. En pacientes con masas
o tumores múltiples ipsilaterales esta técnica, aunque más compleja, sigue siendo una opción
válida. La asociación de tumores renales en los pacientes portadores de la mutación ET tipo II
no es infrecuente.
Material y Métodos
Presentamos el caso de una mujer de 72 años, no portadora de la mutación del gen de la ET,
que en un TC de seguimiento de un AML asintomático de 6 cm en valva anterior de riñón
izquierdo se objetivó un nódulo renal de 3 cm en 1/3 inferior del mismo riñón.
Se realizó Nefrectomía parcial robótica en el mismo acto quirúrgico con clampaje de las dos
arterias que conformaban el pedículo renal con un tiempo de isquemia de 19 minutos. La
paciente presentó buena evolución post-operatoria por lo que 3 días después fue dada de alta.
Resultados
El resultado anatomopatológico final definió una masa como un AML de 7 cm y la otra como un
C. Papilar de 18mm (pT1a) Furhman II con márgenes libres.
Conclusiones
La Nefrectomía Parcial asistida por robot es un abordaje válido para realizar tumorectomías
múltiples renales.
VÍDEO NÚM.: V03
_____________________________________________________________________________
TUMORECTOMÍA LAPAROSCÓPICA 3 MM SIN CLAMPAJE, UTILIZANDO HIDRODISECCIÓN
Schwartzmann I, Peña JA, Gavrilov P, Juárez del Dago P, Rodríguez Faba O, Breda A, Palou J,
Villavicencio H
Fundació Puigvert
Introducción
Las guías europeas recomiendan la Cirugía de Conservación de Nefronas en los tumores T1.
Actualmente se intenta minimizar el trauma de la pared abdominal. Reducir la isquemia caliente
es importante para ahorrar daño renal.
En este caso, combinamos el uso de instrumental laparoscópico de 3 mm con la hidrodisección
mediante un chorro a presión de solución salina para realizar la Nefrectomía Parcial sin
clampaje.
Materiales y Método
Presentamos la cirugía de un paciente de 71 años, sin antecedentes médicos relevantes,
diagnosticado por TC abdominal de un tumor renal de 44 mm de diámetro en la cara posterior
del tercio inferior del riñón derecho. Se colocaron 3 trócares de 3 mm. Para producir el espacio
retroperitoneal, mantener el pneumoretroperitoneo y permitir un buen acceso para Hem-olocks, un cuarto trocar, de 11 mm, fue colocado. Se utilizó la hidrodisección para identificar el
plano de la tumorectomía y permitir el control de los vasos tumorales.
Resultados
El tiempo quirúrgico fue de 150 minutos con un sangrado de 300 ml. El paciente presentó una
recuperación sin incidencias y fue dado de alta al 3er día de la cirugía. El patólogo reportó un
Oncocitoma.
La menor rigidez de las tijeras de 3 mm hacen que la disección sea más difícil. Los instrumentos
de 3 mm fueron apropiados para la cirugía. No se fue necesario utilizar trócares adicionales.
Entre enero de 2011 y Diciembre de 2014 hemos realizado 50 nefrectomías parciales por
retroperitoneoscopia. En 11 utilizamos instrumentos de 3 mm. No realizamos clampaje en 9
casos (82%). Tiempo promedio de cirugía de 186 minutos y perdida hemáticas promedio de 313
ml. La estancia media fue de 3,8 días. La complicación fue una fístula urinaria que requirió
nefrectomía (IIIb Clavien). Los resultados estéticos son satisfactorios.
Discusión
La NPRL es un buen abordaje para en tratamiento de masas renales posteriores pequeñas
(<7mm). El uso de instrumental de 3 mm permite mantener los principios de la laparoscopia
estándar. La introducción del hidrodisector permite la identificación y clipaje de vasos
tumorales, con lo cual se reduzca el sangrado facilitando la cirugía sin clampaje.
VÍDEO NÚM.: V04
_____________________________________________________________________________
DISECCIÓN INTRASINUSAL RENAL Y TUMORECTOMÍA OFF CLAMP 3 MM POR
RETROPERITONEOSCOPIA
Moncada E, Peña JA, Moncada E, Schwartzmann I, Gavrilov P, Emiliani E, Breda A, Palou J,
Villavicencio H
Fundació Puigvert
Introducción
El tratamiento de elección de los tumores renales T1 es la cirugía parcial. La
retroperitoneoscopia permite un acceso rápido y fácil al hilio renal. La técnica de cero isquemia
puede disminuir la morbilidad sin comprometer la calidad de resección de los tumores. Los
instrumentos de 3 mm pueden disminuir la agresión quirúrgica de la pared abdominal.
Materiales y métodos
Presentamos el caso de un paciente varón de 62 años, con antecedente de HTA remitido a
nuestra consulta con el diagnóstico de tumor renal izquierdo de 2,5 cm en cara medial de valva
posterior. Se decide nefrectomía parcial izquierda por retroperitoneoscopia.
Resultados
Se realiza abordaje por retroperitoneoscopia con trócares de 3 mm. Disección arterial
intrasinusal con colocación de torniquetes de rummel sin cierre de los mismos en arterias
principal y secundaria. Enucleación tumoral sin clampaje. El tiempo quirúrgico fue 150 minutos,
pérdida hemáticas de 250 cc. No hubo complicaciones. El paciente fue dado de alta al tercer día
postcirugía. La anatomía patológica evidenció carcinoma renal papilar, pT1a, márgenes libres de
tumor.
Entre enero de 2011 y Diciembre de 2014 hemos realizado 50 nefrectomías parciales por
retroperitoneoscopia, edad media de 62 años, tamaño tumoral de 33 mm, cero isquemia en 39
casos (78%). Tiempo promedio quirúrgico de 166 minutos y perdida hemáticas de 407 ml. Se
transfundieron cinco casos. Fueron necesarias una reintervención (IIIb Clavien) y una conversión
a cirugía abierta (IIIb Clavien). Estancia media de 4,2 días.
En 11 cirugías utilizamos instrumentos de 3 mm. No realizamos clampaje en 9 casos (82%).
Tiempo promedio de cirugía de 186 minutos y pérdida hemáticas promedio de 313 ml. La
estancia media fue de 3,8 días. La complicación fue una fístula urinaria que requirió nefrectomía
(IIIb Clavien). Los resultados estéticos son satisfactorios.
Conclusiones
El acceso retroperitoneal puede considerarse electivo para nefrectomía parcial en casos
seleccionados. La retroperitoneoscopia permite un cómodo control intrasinusal del pedículo con
disección de las ramas arteriales. El uso de material de 3 mm permite realizar cirugías complejas
a expensas de un discreto aumento del tiempo quirúrgico. La isquemia cero es posible hasta en
el 80% de estos casos.
VÍDEO NÚM.: V05
_____________________________________________________________________________
NEFRECTOMÍA PARCIAL “MINI-LAP” POR RETROPERITONEOSCOPIA
Centeno C.(2), Baldissera A. J.V.(3), Peña J. A.(1), Bujons A.(1), Caffaratti S. J.(1), Villavicencio H.
(1)
(1) Fundació Puigvert, Barcelona, (2) Hospital Joan XXIII, Tarragona. (3) Hospital de Cabueñes,
Gijón
Fundació Puigvert, Barcelona
Introducción
La retroperitoneoscopia es desarrollada por Gaur en 1990. Tres años más tarde, Jordan y
Winslow describen el primer caso de heminefrectomía retroperitoneoscópica en un paciente
con doble sistema excretor.
Debido a sus ventajas funcionales y cosméticas, la retroperitoneoscopia ha ganado popularidad
en el abordaje de la patología pediátrica del tracto urinario superior (TUS). Comparado con la
laparoscopia transperitoneal, la retroperitoneoscopia simplifica el abordaje quirúrgico del
pedículo renal, evita la movilización intestinal y minimiza la incidencia de ileo postoperatorio.
Como desventaja, el espacio de trabajo es muy reducido y por tanto la colocación y movilidad
de los trocares es muy limitada en el contexto pediátrico.
Material y métodos
Varón, 2 años. Diagnóstico antenatal de hidronefrosis izquierda que persiste postnatalmente y
se asocia a un incremento de la ecogenicidad del parénquima renal izquierdo. La cistouretrografía miccional seriada mostró un doble sistema izquierdo completo con ambos meatos
ureterales ortotópicos(s/ureteroceles). Se observó reflujo vesico ureteral(RVU) izquierdo grado
IV en el hemisistema inferior. En renograma cortical(Tc99m-DMSA), se objetivó un
funcionalismo renal izquierdo del 38%, con captación heterogénea del radiotrazador y severa
afectación del hemisistema inferior.
Se comprobó la ley de Weigert-Meyer y se practicó una primera sesión de tratamiento
endoscópico sobre el orifico ureteral superior. En la cistografía isotópica postoperatoria se
constató la persistencia del RVU y se practicó una segunda sesión de tratamiento endoscópico.
Posteriormente el paciente precisó de ingreso hospitalario por ITU febril. Tras la resolución del
cuadro infeccioso, se practicó cistografía isotópica que demostró el fracaso del tratamiento
endoscópico, persistiendo el RVU. La gammagrafía renal reveló una función renal izquierda del
36% (hemisistema-superior:73%, hemisistema-inferior:27%).
Se decide practicar nefrectomía parcial “Mini-Lap” usando instrumental de 3mm por
retroperitoneoscopia.
Resultados
Tiempo quirúrgico:155min, inicio de tolerancia oral: 24hr y alta a las 48hr s/complicaciones. En
ecografía de control: no se objetivaron complicaciones ni signos de RVU. A los 9 meses de
seguimiento: el paciente está asintomático y normotenso para su edad.
Conclusiones
La retroperitoneoscopia representó una alternativa eficaz y segura para el abordaje del TUS
afectado por RVU. La miniaturización del instrumental laparoscópico facilitó el desarrollo de la
cirugía y permitió alcanzar un resultado cosmético satisfactorio en el paciente pediátrico.
VÍDEO NÚM.: V06
_____________________________________________________________________________
TUMORECTOMIES RENALS MITJANÇANT RETROPERITONEOSCÒPIA, PEL TRACTAMENT DEL
TUMOR RENAL.
L. de Verdonces, A.Prera, R.Martos, J.Gual, JL.Gonzalez, J.Muñoz, N.Hannaoui, Y.Fadil,
M.Capdevila, V.Parejo, C.Abad, D.Garcia, E. Vicente, A.Dominguez, J.Prats
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
INTRODUCCIÓ
Se sap que la cirurgia parcial pel tractament del càncer renal, en malalts seleccionats, presenta
uns resultats similars en quant a supervivència quan es compara amb la nefrectomia radical. De
fet, actualment la cirurgia parcial es considera el tractament de referència en els tumors renals
amb estadiatge T1, quan és tècnicament viable.
En pacients amb un tumor renal solitari de 4-5 cm de diàmetre màxim i un ronyó contralateral
normal, la funció renal a llarg plaç es conserva millor amb una cirurgia conservadora de nefrones
i possiblement arran d'aquesta millor conservació de la funció renal, aporta una major
supervivència global que la nefrectomia radical.
En aquest sentit, l'abordatge endoscòpic retroperitoneal directe és la millor opció en els casos
de tumors renals de cara posterior o de la convexitat, tributaris de cirurgia conservadora,
oferint-nos una molt bona visualització dels mateixos per a la seva dissecció i exèresi, així com
un ràpid accés al pedicle renal.
VÍDEO
En aquest vídeo, presentem un resum de vàries cirurgies endoscòpiques retroperitoneals
directes de diferents tumors, de diferents tamanys i d'ambdós costats, que es troben a la cara
posterior o a la convexitat, tot presentant els punts claus de la tècnica : dissecció i control del
pedicle, alliberació del greix perirenal, localització del tumor, dissecció del mateix i exèresi, i
hemostàsia.
DISCUSSIÓ
La cirurgia conservadora renal és un procediment segur des del punt de vista oncològic i a llarg
plaç proprorciona una millor conservació de la funció renal, una disminució de la mortalitat
global i una reducció de la freqüència d'events cardiovasculars.
Per aconsseguir un bon resultat, la retroperitoneoscòpia ens ofereix els avantatges de la via
extraperitoneal clàssicament urològica i de la cirurgia laparoscòpica convencional, mínimament
invasiva, de forma segura i amb baixes complicacions intra i postoperatòries.
La cirurgia endoscòpica retroperitoneal directe és una realitat actual, essent possible realizar-la
amb èxit amb una adequada planificació, selecció de casos i entrenament.
VÍDEO NÚM.: V07
_____________________________________________________________________________
NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCÒPICA DE TUMOR RENAL ENDOFÍTIC. UTILITAT DE
L'ECOGRAFIA INTRAOPERATÒRIA
Francés A., Henao S., Cámara C., García A., Rodríguez A., Fumadó Ll., Abascal J.M., Cecchini Ll.
Servei d'Urologia. Hospital del Mar.
NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCÒPICA DE TUMOR RENAL ENDOFÍTIC. UTILITAT DE
L'ECOGRAFIA INTRAOPERATÒRIA
Francés A., Henao S., Cámara C., Fumadó Ll., García A., Abascal J.M., Cecchini Ll.
Introducció
Estudis recents mostren un increment en l'ús d'abordatges mínimament invasius i un augment
en la realització de cirurgia conservadora en masses renals. Malgrat aquesta tendència, la
nefrectomia parcial laparoscòpica (NPL) no deixa de ser un repte quirúrgic en funció de les
característiques i la localització del tumor. Darrerament han aparegut diversos sistemes de
puntuació (com el sistema R.E.N.A.L.) per a descriure millor les masses renals i predir d'una
forma objectiva la dificultat de la cirurgia conservadora. Una de les situacions que augmenta la
complexitat de la NPL és la dels tumors totalment endofítics, el que fa impossible la seva
visualització directa per via laparoscòpica i que requereixen la utilització d'un ecògraf
laparoscòpic.
Cas clínic
Presentem el cas d'un pacient de 45 anys que arrel de còlic nefrític esquerra es realitza Ecografia
abdominal on s'objectiva probable massa renal esquerra. Es realitza TC abdominal que objectiva
a la valva posterior del RE lesió nodular de 25x18 mm, totalment endofítica, hipointensa, de 35
UH a fase basal i 56 UH a fase portal, el que suggereix un tumor renal de tipus papil·lar. Donades
les característiques de la lesió (R.E.N.A.L score de 10), es decideix la realització d'una
nefrectomia parcial laparoscòpica amb l'ajut de l'ecògraf laparoscòpic per a la localització del
tumor.
Conclusions
La nefrectomia parcial és el tractament d'elecció en certs tipus de tumors renals degut a la
preservació de la funció renal i als bons resultats oncològics. L'accés laparoscòpic és tècnicament
complex, però amb clars beneficis per al pacient. Malgrat que l'ecògraf laparoscòpic no sempre
és necessari per a la realització de NPL, en casos on el tumor és totalment endofític, és
imprescindible. L'ecografia intraoperatòria és una exploració fàcil de realitzar, ajudant a la
localització del tumor i al èxit oncològic de la cirurgia.
VÍDEO NÚM.: V08
_____________________________________________________________________________
EXÉRESIS DE ADENOMA ADRENAL BILATERAL LAPAROSCÓPICO
Salas D, Palou J, Rodríguez - Faba O, Breda A, Peña JA, Kanashiro A, Nervo N, Villavicencio H.
Fundació Puigvert
Introducción
Desde la primera adrenalectomía laparoscópica descrita por Gagner et al en 1992, la
adrenalectomía laparoscópica se ha convertido rápidamente en el método de elección,
demostrando seguridad y eficacia. La exéresis del sólo el adenoma no es una práctica habitual
en este tipo de cirugía, y no está reportado ampliamente como proceder quirúrgicamente.
Materiales y métodos
Se presenta caso de varón de 44 años con hipertensión arterial (HTA) secundaria a
hiperaldosteronismo primario por adenoma adrenal bilateral (Sindrome de Conn) 19 mm
derecho y 23 mm izquierdo. Sin lograr control médico de HTA se decide exéresis de adenomas
adrenales bilaterales tras no poder determinar lateralidad con estudios funcionales,
realizándose en un mismo acto quirúrgico.
Resultados
Se realiza abordaje transperitoneal iniciando con lado derecho con paciente en decúbito lateral
izquierdo. Apertura del peritoneo supracólico, se identifica, diseca y reseca adenoma
suprarrenal derecho y revisión de hemostasia con bipolar. Se reposiciona paciente en decúbito
lateral derecho y se aborda suprarrenal izquierda identificándose nódulo suprarrenal en borde
interno de cara anterior adrenal y se realiza su enucleación. El tiempo quirúrgico fue de 190
minutos con sangrado mínimo, siendo dado de alta al tercer día post operatorio, con menos
requerimiento de drogas anti hipertensivas.
Al Control al mes de la cirugía, se evidencia potasio normalizado y mejor control de tensiones
requiriendo sólo una droga y sin requerimiento de corticoterapia.
En nuestro centro hemos realizado en los últimos 10 años 38 adrenalectomías por vía
laparoscópicas, 27 de causa benigna teniendo como causa más frecuente el feocromocitoma,
siendo este nuestro tercer caso por síndrome de Conn en este período.
Conclusiones
La exéresis de adenomas adrenales (adrenalectomía parcial o enucleación) por vía laparoscópica
puede considerarse como la técnica de elección en casos con tumoraciones accesibles, en
pacientes con adenomas bilaterales o con una sola glándula adrenal. Este caso muestra dos tipos
de enucleación en un mismo tiempo quirúrgico por vía laparoscópica. La cirugía discurrió sin
complicaciones y con una favorable respuesta clínica.
VÍDEO NÚM.: V09
_____________________________________________________________________________
EXÈRESI LAPAROSCÒPICA DE PARAGANGLIOMA EXTRA-ADRENAL
V.Monllau, M.Rodríguez,C.Rodríguez-Otero, J.Griñó, FJ. Elias, M.Pont, A.Pont, F.Pujol
Hospital Sant Joan de Reus - Clínica El Pilar (Barcelona)
INTRODUCCIÓ
Els paragangliomes són tumors neuroendocrins rars, que poden originar-se en qualsevol
localització que contingui restes embrionàries de cèl·lules de la cresta neural. Es classifiquen en
adrenals (feocromocitoma), essent aquests els més freqüents, i extraadrenals. Poden ser
funcionants o no funcionants i tenen potencial de malignització. L'extirpació d'aquest tipus de
tumors retroperitonials per via laparoscòpica s'associa a una recuperació més ràpida, menor
estada hospitalària i millors resultats estètics.
MATERIAL I MÈTODES
Presentem el cas d'una pacient de 16 anys a qui, arran d'un quadre de disúria i infecció urinària,
se li realitza una ecografia abdominal, que informa de la presència d'una massa
retropancreàtica. Es completa l'estudi mitjançant TAC abdominal i PET-TC (123-MIBG,)on
s'observa una massa sòlida, homogènia, encapsulada, amb calcificacions de 4,5 cm de diàmetre,
situada emtre cara posterior de duodè (tercera porció), que es desplaçada anteriorment, i la
vena cava, des de la vena renal, fins al pol inferior del ronyó. Presenta hipercaptació del traçador,
fet que tradueix activitat transportadora de norepinefrina i és compatible amb el diagnòstic de
tumor neuroendocrí. L'estudi hormonal mostra una elevació significativa de la normetanefrina
(25 vegades el límit normal). Davant les troballes radiològiques i hormonals es decideix realitzar
una intervenció quirúrgica via laparoscòpica, sota l'orientació diagnòstica de paraganglioma
extraadrenal.
DISCUSSIÓ
El vídeo presenta l'abordatge laparoscòpic d'aquesta tumoració, essent possible una molt bona
exposició del tumor i de les estructures adjacents. La cirurgia va tanscórrer sense complicacions,
i el postoperatori sense incidències. L'examen anatomopatològic definitiu va revelar la presència
d'un paraganglioma retroperitoneal de 5 cm, amb presència d'invasió vascular, sense evidència
de glàndula suprarenal. L'estudi immunohistoquímic, revela cèl·lules positives per Sinaptofisina
i Cromogranina A.
VÍDEO NÚM.: V10
_____________________________________________________________________________
UTILIDAD DEL ASPIRADOR QUIRÚRGICO ULTRASÓNICO (CAVITRON®) EN CIRUGÍA PARCIAL
RENAL LAPAROSCÓPICA.
Gili J.M., Caballero J.M., Borrat P., Martí, L., Ristol J
Servicio de Urología. Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona)
Uno de los retos en la cirugía parcial renal laparoscópica es el conseguir una hemostasia
satisfactoria del lecho quirúrgico. Aunque disponemos de diferentes sustancias hemostáticas
que disminuyen la posibilidad de sangrado, la sutura quirúrgica sigue siendo la base de la
hemostasia en esta cirugía.
El aspirador quirúrgico Cavitrón®CUSA, cuyo uso está estandarizado en cirugía hepática,
fragmenta el parénquima mediante energía ultrasónica y lo aspira, respetando de forma íntegra
las estructuras vasculares, sobre las que puede aplicarse hemostasia individualmente.
Aplicamos esta tecnología en la resección de parénquima renal en el curso de una nefrectomía
parcial laparoscópica por tumor renal e intentamos mostrar ventajas e inconvenientes de esta
tecnología.
VÍDEO NÚM.: V11
_____________________________________________________________________________
SHUNT ESPLENO-RENAL LAPAROSCÒPIC EN EL TRACTAMENT DEL SÍNDROME DE
NUTCRACKER
López Costea, MA. Vila Reyes, H. Bonet Puntí X., Etcheverry Giadrosich, B., Narváez Barros, A;
Vigués julià, F. Franco Miranda, E.
Hospital Universitari de Bellvitge
Introducció
El Síndrome de Nutcracker es caracteritza per la presència d'hematúria i dolor lumbar secundaris
a la compressió venosa renal esquerra per àngle aorto-mesentèric reduït. Una de les opcions de
tractament és el quirúrgic, caracteritzat per la seva alta complexitat tècnica si s'utilitza
l'abordatge laparoscòpic. Una de les opcions de drenatge és l'eix espleno-portal degut a la seva
potent capacitat de drenatge venós.
Material i Mètodes
Presentem el cas d'una dona de 20 anys sense antecedents d'interès, que arrel d'hematúria i
dolor lumbar esquerre de 3 anys d'evolució, es diagnostica mitjançant angio-TC abdominal d'una
estenosi de la vena renal esquerra secundaria a una pinça aorto-mesentèrica compatible amb el
síndrome de Nutcracker. Es decideix realitzar un Shunt espleno-renal latero-lateral laparoscòpic.
Resultats
El temps d'isquèmia en normotèrmia va ser de 46 minuts. La pacient va ser donada d'alta el 5è
dia post-operatori, prèvia realització de renograma isotòpic que mostrava FPRE normal i
simètric. A la visita de seguiment post-quirúrgica del primer mes, la pacient presenta remissió
completa del dolor lumbar i parcial de la hematúria.
Conclusions
Els shunts espleno-renals són una bona opció pel tractament del Síndrome de Nutcracker, i
l'abordatge laparoscòpic, tot i la seva complexitat tècnica, afavoreix una millor i més ràpida
recuperació en el post-operatori immediat. L'anastomosi latero-lateral és una possibilitat
factible i de gran utilitat amb la finalitat de no incrementar la pressió venosa esplènica.
Dissabte, 9 de maig
15:00-17:00 h
Sessió de Vídeos 2
CIRURGIA PÈLVICA I ENDOUROLOGIA
V12-V23
SALA APOLO
Moderadors:
Dra. Esther Gómez
Dr. Marc Crego
VÍDEO NÚM.: V12
_____________________________________________________________________________
CISTECTOMÍA RADICAL ROBÓTICA EN MUJER CON ANASTOMOSIS URETRO-VESICAL
INTRACORPÓREA
Raventós Busquets, C.; Lozano Palacio, F.; López Pacios, M.A.; Bastarós Hernández, J.M.; Isalt
Lemonche,C.; Regis Placido, L.; Gasanz Serrano, C.; Arroyo Soto, I.; Morote Robles, J.
Servei d'Urologia Hospital General Vall d'Hebron, Barcelona
Presentamos el caso de una paciente de 50 años con los antecedentes de: fumadora de 25
cig/dia. neoplasia de mama hace 11 años, mastectomía izquierda con linfadenectomía axilar
izquierda + QTP 6 cicloscon reconstrucción con prótesis hace 8 años, pérdida ojo izquierdo en la
infancia por infección ocular.
A raíz de sdr miccional irritativo con algún episodio ocasional de hematuria macroscópica, se
realiza ECO RV y TAC posterior, donde se observa lesión exofítica vesical de 2.8 x 3.5 x 3.0 con
área ecogénica central. Se realiza la RTU de lesión sólida de 4cm en pared posterior-cúpula y
BMN , siendo el resultado AP: Leiomiosarcoma primario vesical. pT2. La morfología de tumor
presenta células fusiformes atípicas con abundante mitosis con Inmunoexpresión intensa para
marcadores de músculo liso (AMB, Caldesmon). BMN negativas. Se indica la cistectomía radical
robótica con substitución vesical ortotópica tipo Studer.
El video muestra los diferentes pasos de la cirugía. Primero la cistectomía radical robótica y
seguidamente la anastomosis uretro-vesical intracorpórea mediante el robot.
La paciente presenta continencia diurna con estudio radiológico de control negativo a los 18
meses.
VÍDEO NÚM.: V13
_____________________________________________________________________________
REIMPLANTE URETERAL EN NEOVEJIGA TIPO STUDER ASISTIDO POR ROBOT
Schwartzmann I, Gaya JM, Palou J, Emiliani E, Gausa L, Villavicencio H.
Fundació Puigvert
Introducción
La neovejiga como método de sustitución vesical ortotópico proporciona un reservorio
continente de baja presión y fácil vaciado. Una posible complicación de esta derivación es la
estenosis uretero-neovesical. La reparación quirúrgica es tratamiento estandar de esta
patología. El desarrollo de la cirugía laparoscópica asistida por robot proporciona una mejor
visión y una mayor destreza en el uso del instrumental.
Materiales y Metodo
Presentamos el caso de un varón de 68 años, con antecedentes de hipertensión arterial,
dislipemia, laminectomía por hernia discal en 1991 y Gastrectomía parcial por ulcus gástrico en
1974.
En marzo de 2014 se realizó Resección transuretral (RTU) de tumor vesical con anatomía
patológica de carcinoma urotelial cT1 alto grado. La Re-RTU a las 4 semanas mostró un
Carcinoma urotelial cT2 alto grado. En junio de 2014 se realizó Cistoprostatectomía Radical con
Linfadenectomía asistida por robot y reconstrucción de neovejiga ortotópica tipo Studer
extracorpórea. Anatomía patológica de cT0N0. En setiembre de 2014 se detectó ectasia renal
izquierda por lo que se colocó sonda de nefrostomía.
Los estudios de imagen mostraron estenosis ureteral izquierda a nivel de anastomosis ureteroneovesical, sin captación de contraste y con citología negativa.
Se decidió realizar reimplante ureteral asistido por robot.
Se coloca al paciente en decúbito supino, colocando los trócares a 3 cm en sentido caudal a la
ubicación de los trocares de la cistectomía radical robótica previa. Tras disección y sección de
segmento ureteral estenótico, se realiza anastomosis uretero-neovesical directa. Se coloca
cateter ureteral y drenaje abdominal.
Resultados
El tiempo quirúrgico fue de 215 minutos. La hemoglobina preoperatorio fue de 112 mg/dL y la
postoperatoria de 100 mg/dL. No se presentaron complicaciones perioperatorias. El paciente
fue dado de alta al 9º día de la cirugía, tras retirada de drenaje. Se retira cateter ureteral a las 3
semanas de forma ambulatoria.
Conclusiones
La laparoscopia asistida por robot es un abordaje útil para el tratamiento de la estenosis de la
unión uretero-vesical. Es posible realizar la intervención con el paciente en decúbito supino
colocando los trócares a 3cm en dirección caudal a los colocados en cistectomía radical.
VÍDEO NÚM.: V14
_____________________________________________________________________________
MINILAPAROSCOPIA 3MM : REIMPLANTE URETERAL CON RECONSTRUCCIÓN
INTRACORPÓREA DEL MEGAURETER OBSTRUCTIVO EN ADULTO
José Antonio Bellido Petti , Yolanda Santos G., Alejandro Garcia N. , Ivana Valverde V.
Juan Uría G.
Hospital Universitari de VIC - Consorci Hospitalari de VIC
Introducción y objetivos: Este vídeo se centra mostrar nuestra técnica de minilaparoscopia de
3mm ,sobre el tratamiento del megaureter obstructivo en adultos .
Los puntos innovadores de nuestra nueva técnica son la reconstrucción intracorpórea de uréter
y confección de la ureteroneocistostomía con pinzas 3 mm.
Obteniendo buenos resultados estéticos y funcionales , sin incremento del riesgo o tiempo
quirúrgico comparado con las técnicas menos convencionales tipo LESS.
Métodos: Varón de 21 años de edad, que fue remitido por infección crónica del tracto urinario
y dolores cólicos lumbares izquierdos recurrentes, con necesidad de URS derecha por litiasis
obstructiva de 3mm hace unos meses . El TC reveló la presencia de un megauréter obstructivo
derecho.se realizo un abordaje laparoscópico con instrumental de 3 mm apoyados en un puerto
e 10mm por cicatriz umbilical . se realizo la remodelación ureteral intracorpórea con la técnica
de HODGSON y se realizó un reimplante directo con la confección de un pezón en uréter distal.
Resultados El tiempo quirúrgico fue de 180 minutos. La pérdida de sangre fue inestimable . La
estancia fue de 3 días, la sonda Foley fue retirada a las 48h, la ingesta oral se inició a las 12 horas.
No hubo complicaciones intraoperatorias ni post operatorias . el catéter doble J fue retirado
después de 6 semanas.
Conclusión:La minilaparoscópia es una eficaz técnica, con buenos resultados, equivalentes a la
laparoscopia estándar y con los beneficios añadidos de estética y rápida convalecencia. Los
estudios futuros deben dar prioridad a los diseños prospectivos y aleatorizados que comparaban
LESS con la laparoscopia estándar.
VÍDEO NÚM.: V15
_____________________________________________________________________________
TRATAMIENTO LAPAROSCOPICO DE FISTULA VESICO-VAGINAL COMPLEJA
(TÉCNICA DE O´CONNOR MODIFICADA)
S. Urologia: Jose Antonio Bellido Petti, Ivanna Valverde Vilamala, Ýolanda Santos Gutierrez ,
Alejandro Garcia Navarro, Juan Uria Gonzalez Tova. Enfermeria: Consuelo Gallego, Gloria Ferré
Hospital Universitari de VIC - Consorci Hospitalari de VIC
INTRODUCCIÓN:
Fístula vesicovaginal es una complicación rara después de cirugia pélvica y de gran impacto para
las pacientes. La reparación laparoscópica puede ser una opción interesante en casos
seleccionados.
OBJETIVOS:
Demostración detallada de nuestra técnica de reparación de la fístula vesicovaginal compleja
por vía laparoscópica.
Los pasos quirúrgicos fueron: colocación del paciente en Lloyd-Davis; La cistoscopia y colocación
de catéteres ureterales ureterales (que se retiró después de la intervención), su fué posible se
colocó cateter ureteral o sonda Foley por trayecto fsitulosos a través de vaginoscopia; Acceso
transperitoneal y 4 puertos (3 de 5 mm y uno de 10mm por cicatriz umbilical); Liberación de
adherencias, La disección entre la vejiga y la vagina para la reparación libre de tensión;Apertura
de vejiga e identificación de fístula; Resección de la fístula; Reparación Vagina con Vlock 30;(Cierre horizontal) ; interposición de Peritoneo / epiplón; Reparación de vejiga con Vlock 3-0
un primer plano y con Vlock 2/0 un segundo plano (Cierre vertical)Colocación de sonda uretral
20 Fr.
RESULTADOS:
La etiología de la fistula fué cirugía ginecológica previa (Histerectomia Abdominal). El tiempo
quirúrgico fue de 130 minutos.Pérdida sanguinea de 80cc; Drenaje por 24h , Sonda vesical por
3 semanas. Estancia hospitalaria fue de 3 días. Reinicio de RRSS 3 meses.
CONCLUSIONES:
La reparación laparoscópica es factible, reproducible y presenta todas las ventajas de la cirugía
mínimamente invasiva. Los resultados a largo plazo son similares a los enfoques abiertos
convencionales.
VÍDEO NÚM.: V16
_____________________________________________________________________________
EXPERIÈNCIA INICIAL EN CIRURGIA RETRÒGRADA INTRARRENAL AMB EL FLEXOR VUE®
(COOK). ES TRACTA DEL PRIMER URETEROSCOP FLEXIBLE D'UN SOL ÚS?
Santillana Altimira, JM; Serra Deola, A; Fabià Mayans, A; Centeno Àlvarez, C; Badenes Gallardo,
A; Sagrista Vidal, R; Ruiz Plaza, X; Ascaso Til, H; Prados Saavedra, M; Vila Barja, J; Segarra
Tomas, J.
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
INTRODUCCIÓ
La cirurgia retrògrada intrarrenal (CRIR) és un tècnica amb eficàcia contrastada pel tractament
de càlculs renals de fins a 2 cm i és una alterativa vàlida per càlculs de major mida. De totes
formes la ureteroscòpia flexible no està instaurada a tots els centres; existeixen limitacions
econòmiques, degudes a la fragilitat dels ureteroscops, que comporten un elevat cost de
manteniment.
Presentem un nou instrument: Flexor Vue® que permet realitzar CRIR i és d'un sol ús.
MATERIAL I MÈTODES
Aquest vídeo, mostra la primera experiència en CRIR amb Flexor Vue® en pacients. Es tracte de
dues dones, portadores de doble J, amb càlculs renals de 2,5 x 1,5 cm i 3 x 0.7 cm, van ser
tractades mitjançant CRIR en un període que va de febrer a abril 2015. Els procediments es van
du a terme amb anestesia general, realitzant la litofragmentació amb làser Holmium
(Versapulse®, Lumenis), utilitzant fibres de 200 i 550 micres.
El Flexor Vue® consta d'una camisa d'accés ureteral d'un sol ús, que flexa 180º (Flexor 180®) i
d'un cable de fibra òptica de 1 mm de diámetre (VueOptic® ) que ens ofereix la imatge
endoscòpica i permet més de 10 usos.
Al finalitzar la lasertripsia i extreure fragments amb cistella de nitinol es va deixar un catéter
doble J als dos pacients.
RESULTATS
En cap dels 2 casos hi va haver problemes l'ascens de l'instrument per l'urèter a través d'una
guía. El temps quirúrgic mig va ser de 94 min. Com a complicació, es va registrar febre en el
postoperatori (Clavien I). L'estada mitja hospitalària de 2 dies (rang 1-3). En tots dos casos es va
resoldre el càlcul mitjantçant lasertrípsia, amb molt bones sensacions en quan al drenatge
espontani dels fragments durant la cirurgia (no gaire habitual a la ureteroscòpia flexible),
lasertripsia molt efectiva pel fet de poder utilitzar la fibra de 550 micres i facilitat de moviments
i flexió intrarrenal (ús molt similar a un ureteroscop convencional).
No es va evidenciar complicacions derivades de l'ús de FlexorVue®.
CONCLUSIONS
Després d'aquesta experiència inicial destaquem que el FlexorVue® permet realitzar CRIR , s'usa
de forma intuïtiva (si es té experiència amb ureteroscòpia flexible) i és segur pel pacient.
Probablement, instruments similars a aquest, permetran el tractament mitjançant CRIR a la
majoria de centres.
VÍDEO NÚM.: V17
_____________________________________________________________________________
ANGIOMA PAPILAR RENAL: DIAGNOSTICO Y TRATAMIENTO CON URETEROSCOPIA FLEXIBLE Y
LASER HOLMIUM
Schwartzmann I, Angerri O, Juarez del Dago P, Moncada E, Sanchez-Martín F, Lopez JM, Millán
F.
Fundació Puigvert
Introducción
La hematuria crónica unilateral o hematuria esencial unilateral, se define como una hematuria
macroscópica que no puede diagnosticarse utilizando estudios clínicos, hematológicos o
radiológicos convencionales. El ureteroscopia flexible se ha convertido en una importante
herramienta tanto diagnóstica como terapéutica en estas entidades, ya que permite la
exploración completa del tracto urinario superior. El angioma renal es un tumo vascular benigno
y es una de las principales causas de hematuria esencial unilateral. El tratamiento de estas
lesiones se realiza habitualmente con electrocoagulación endoscópica, aunque se ha utilizado
también la coagulación con Laser Holmium.
Materiales y método
Presentamos el caso de un varón de 20 años, estudiado por presentar hematuria macroscópica
con proteinuria, inicialmente intermitente y luego constante produciendo anemización. Se
realiza un primer diagnóstico por TC abdominal sin hallazgos. Se realizó una cistoscopia cuyo
único hallazgo fue eyaculado hemático por meato izquierdo y se realizó una biopsia renal
informada como parénquima renal sin alteraciones. Dado la persistencia del cuadro, que
produce anemia, sin deterioro de la función renal, se decide realizar un ureteroscopia
diagnóstica izquierda.
Resultados
Se realiza ureteroscopia inicialmente semirígida hasta pelvis renal, sobre guía Amplatz de
seguridad, observando ureter izquierdo sin hallazgos patológicos. Se introduce camisa ureteral
de forma paralela a guía de seguridad con control fluroscópico, hasta colocarla en pelvis renal.
Se realiza renoscopia, con ureteroscopio flexible digital, observando papilar renales
prominentes en todos los grupos calicilares izquierdos, algunas de ellas formando puentes
interpapilares. En uno de estos puentes, localizado en calicilar medio, se identifica una pequeña
lesión sobreelevada, eritematoso, compatible con angioma, con un punto de sangrado activo
constante. Se decide realizar laserificación de de la lesión a una potencia de 0.6 joules y una
frecuencia de 15 Hz. Se consigue desaparición del sangrado. Se coloca catéter ureteral internoexterno. En control en dispensario a los 15 días, el paciente presenta orina clara, y buen estado
general.
Discusión
La ureteroscopia flexible ha facilitado el estudio y tratamiento de la hematuria esencial
unilateral. El Laser Holmium es una fuente de energía válida para el tratamiento de dichas
lesiones.
VÍDEO NÚM.: V18
_____________________________________________________________________________
LITOTRICIA CON LÁSER HOLMIUN DE ALTA ENERGÍA CON FIBRA DE 200 MICRAS
Kanashiro A, Angerri O, Lopez Martinez, JM, Sanchez Martín F, Millán Rodriguez F,
Villavicencio, H
Fundació Puigvert
Introducción
El Láser Holmium es eficiente para la fragmentación de todo tipo de litiasis urinaria. La existencia
de fibras de distinto calibres, permiten su utilización con cualquier endoscopio, siendo las de
pequeño calibre y gran flexibilidad las más efectivas para el abordaje de las distintas litiasis.
Materiales y métodos
Paciente de 25 años, antecedente de infecciones de orina a repetición, portadora de catéter
doble J izquierdo por pielonefritis asociada a molde litiásico renal de 2.9 cm2. Litiasis visible por
radiografía y estudio metabólico litiásico normal.
Resultados
Paciente en posición de litotomía. Pasaje de guía paralela a catéter doble J previo y extracción
del catéter. Ascenso con ureteroscopio semirígido sin evidencia de litiasis ureteral y pielografía
retrógada (molde litiásico de aproximadamente 2.9 cm2 en infundíbulo del cáliz superior
izquierdo). Camisa Flexor Paralallel 10-12. Exploración mediante ureteroscopia flexible digital
sin evidencia de otras litiasis. Litotricia con láser Holmiun, fibra de 200 micras (energía 0.8 a 1.5
Julios - Frecuencia 30 Hz) potencias 24 – 45 W con fragmentación y posterior extracción de
fragmentos con cesta de nitinol. Aspiración de fragmentos mediante canal de trabajo del
ureteroscopio. Colocación de catéter doble J 7 Ch y sonda vesical durante 24 horas. Tiempo
quirúrgico de 40 minutos, sin incidencia. Paciente dada de alta a las 24 horas post cirugía. Estudio
cristalográfico mostró composición FOSFO-CALCICA. Radiografía control sin litiasis ureteral o
renal.
Conclusiones
El tratamiento de las litiasis urinarias refractarias a litotricia extracorpórea y, en casos
seleccionados sin litotricia previa, mediante lásertripsia con Holmiun es altamente eficaz, sin
embargo depende de la capacidad de maniobra con el ureteroscopio flexible y la potencia para
la fragmentación de la litiasis. Actualmente con la disponibilidad de fibras que soportan altas
potencias y permiten su uso mediante instrumentos con canales de trabajo de calibres
pequeños, conservando la maniobrabilidad, permiten el abordaje de las diversas litiasis
urinarias, consiguiendo altas tasas de éxito.
VÍDEO NÚM.: V19
_____________________________________________________________________________
SLING D´INCISIÓ ÚNICA REGULABLE AMB ANESTÈSIA LOCAL PEL TRACTAMENT DE LA
INCONTINÈNCIA URINÀRIA D´ESFORÇ
Prados Saavedra M, Serra Deola A, Fabia Mayans A, Badenes Gallardo A, Centeno Alvarez C,
Santillana Altimira JM, Ruiz Plazas X, Sagrista Vidal R, Ascaso Til H, Vila Barja J, Segarra Tomàs J
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
La incontinència urinària d´esforç (IUE) és una patologia molt prevalent i suposa un important
problema sociosanitari i higiènic. La incidència d´aquesta patologia augmenta amb l´edat, essent
més freqüent en el sexe femení amb una relació 2/1. L'embaràs i el part vaginal constitueixen
els factors de risc principals pel seu desenvolupament. En els últims anys s´ha produït un
progressiu increment de tècniques quirúrgiques cada cop menys invasives amb un alt nivell
d´eficàcia.
Presentem un nou sling d´incisió única (ALTIS®) pel tractament de l´IUE col•locat amb anestèsia
local. Aquest sling de tercera generació té la particularitat de realitzar-se amb una única incisió
vaginal, disposa d´un ancoratge a la membrana obturatriu i d´un sistema de tensió integrada
que permet oferir una millor situació de la malla a causa d´un ajust bidireccional. Permet un
ajust més precís de la tensió de la malla sobre la uretra obrint un ventall de tractament pels
pacients amb incontinència urinària per disfunció esfinteriana intrínseca.
VÍDEO NÚM.: V20
_____________________________________________________________________________
IMPLANTE DE PRÓTESIS DE PENE AMS 700 LGX POR VÍA INFRAPÚBICA
J. Torremadé, X. Bonet, B. Etcheverry, L. Pujol, Ll. Riera, F. Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
Caso clínico
Presentamos el caso de un paciente de 63 años de edad, exfumador, con los antecedentes de
hipercolesterolemia, tuberculosis pulmonar a los 20 años de edad y estenosis de uretra y meato
por lo que se realizó meatoplastia y uretrotomía interna hace 6 años. Consultó por disfunción
eréctil refractaria al tratamiento médico procediéndose al implante de prótesis de pene tipo
AMS 700 LGX el 20/10/14. Se optó por un acceso mínimamente invasivo infrapúbico, con una
incisión de 3 cm que nos permite un abordaje excelente de ambos cuerpos cavernosos y un
acceso al espacio laterovesical y escrotal sin problemas. El tiempo operatorio fue de 38 minutos,
se deja un drenaje y sonda vesical durante 24 horas e inicia el cycling diario de la prótesis a las
2 semanas. En la actualidad activa y desactiva la prótesis sin problemas estando el paciente
altamente satisfecho con el implante.
Discusión
El abordaje infrapúbico mínimamente invasivo es una técnica segura, rápida, reproducible y
eficaz. El abordaje infrapúbico evita la agresión de la disección escrotal por lo que permite una
recuperación mas rápida, una identificación-manipulación precoz de la bomba y permite realizar
un cycling precoz del implante.
VÍDEO NÚM.: V21
_____________________________________________________________________________
RECANVI DE PRÒTESIS DE PENIS PER DISFUNCIÓ MECÀNICA
J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, B. Etcheverry, M. Fiol, A. Narváez, Ll. Riera, F. Vigués, E.
Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
Cas clínic
Presentem el cas d'un home de 59 anys d'edat, exfumador, neoplasia de orofaringe pT1 pN2b
tractada amb cirurgia i quimioteràpia + radioteràpia adjuvant (lliure de malaltia fins l'actualitat)
i disfunció erèctil refractaria al tractament mèdic, motiu pel qual s'implanta una primera pròtesis
peniana tipus Ambicor el Nov'01. Acudeix novament a la consulta 12 anys mes tard per disfunció
mecànica de la pròtesis motiu pel qual es procedeix al recanvi per pròtesis tipus AMS 700 LGX.
Discussió
Les pròtesis de penis estan indicades en casos de disfunció erèctil peniana refractaria al
tractament mèdic, presentant unes altes taxes de satisfacció (90%) i amb un baix risc de
complicacions (infecció: 1-3%). A pesar de les millories tècniques i mecàniques de les pròtesis,
la supervivència mecànica dels implants hidràulics de 2 components als 10 anys es del 90% i dels
implants hidràulics de 3 components es del 80%. La cirurgia del recanvi de pròtesis per disfunció
mecànica s'associa a un major risc d'infecció (fins al 18% en algunes series) motiu pel qual serà
necessari realitzar tot una sèrie de procediments intraoperatoris i la utilització d'implants
recoberts amb antibiòtic. En el vídeo que es presenta a continuació presentem els detalls tècnics
a tenir en compte en aquest tipus de cirurgia.
VÍDEO NÚM.: V22
_____________________________________________________________________________
RECAMBIO DE PRÓTESIS DE PENE Y REPARACIÓN CON MALLA DE AVULSIÓN APICAL DE
CUERPO CAVERNOSO
J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, X. Bonet, B. Etcheverry, L. Pujol, Ll. Riera, F. Vigués, E. Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
Caso clínico
Presentamos el caso de un paciente de 48 años de edad, con los antecedentes de trastorno
depresivo en tratamiento médico, hiperuricemia e hipotiroidismo. En el año 2003 presentó un
cuadro de priapismo secundario a fármacos con posterior disfunción eréctil peneana, por lo que
se implantó una prótesis de pene tipo AMS 700 CXR ante la presencia de una importante fibrosis
cavernosa. Al 7º día postoperatorio presentó una extrusión uretral del cilindro derecho,
retirándose el mismo. Desde entonces, ha funcionado correctamente con un cilindro por un
periodo de 10 años, acudiendo nuevamente por disfunción mecánica de la prótesis. El 16/6/04
se procede a la retirada de la prótesis, dilatación del cuerpo cavernoso derecho con
cavernotomos y se objetiva avulsión apical de cuerpo cavernoso izquierdo. Se procede a la
reconstrucción del ápex del cuerpo cavernoso izquierdo con malla de Ultrapro y posterior
colocación de prótesis de pene AMS 700 CXR 16+3. El postoperatorio cursó sin incidencias y el
paciente utiliza actualmente la prótesis sin dificultad y está altamente satisfecho.
Discusión
Los pacientes con fibrosis cavernosa (secundaria a priapismo, infección, etc.) son siempre un
reto para el implante protésico. El uso de cavernotomos como los de Rosselló, facilitan
enormemente esta labor, siendo necesario en algunos casos el uso de corporotomías accesorias.
A pesar de ello, no están exentas de complicaciones como las lesiones uretrales y las
perforaciones del cuerpo cavernoso. Por este motivo hay que utilizarlos con mucha precaución
y siempre controlando el extremo distal del cavernotomo.
En un recambio siempre es necesario comprobar nuevamente la longitud de los cilindros a
implantar (upsizing) y la integridad de los cuerpos cavernosos. En algunos casos de erosión o
extrusión inminente de la prótesis por avulsión de un cuerpo cavernoso apical será necesario
realizar alguna maniobra de reparación del mismo. Presentamos una alternativa terapéutica
utilizando una malla de Ultrapro.
VÍDEO NÚM.: V23
_____________________________________________________________________________
CORPOROPLASTIA PENIANA AMB EMPELT DORSAL DE SUBMUCOSA INTESTINAL PORCINA
J. Torremadé, J. Rodríguez-Tolrà, B. Etcheverry, R. Cocera, E. Rodriguez, Ll. Riera, F. Vigués, E.
Franco
Hospital Universitari de Bellvitge
Cas clínic
Presentem el cas d'un home de 60 anys amb els antecedents de diabetis insulinodependent,
dislipèmia i hipertensió en tractament mèdic que presenta incurvació peniana dorsal de 90º de
2 anys d'evolució, en fase estable des de fa 10 mesos. La incurvació li impossibilita penetrar i no
refereix disfunció erèctil preoperatòria. A la exploració física es palpa una placa dorsal de 2cm
en el 1/3 proximal del penis. El 17/10/14 es procedeix a la corporoplastia amb incisió de placa
en H i empelt de submucosa intestinal procina (Surgisis)
Discussió
La malaltia de Peyronie en fase estable i amb repercussió funcional severa es tributaria de
tractament quirúrgic. Dins dels procediments de corporoplastia tenim procediments de
plicatura indicats en casos de curvatures de <60º amb bona funció erèctil. En casos amb bona
funció erèctil però deformitats >60º, deformitats complexes (rellotge d'arena) o en penis de
poca longitud serà necessari realitzar corporoplasties amb incisió/escissió de placa i empelts.
Presentem la tècnica quirúrgica d'incisió de placa en H i utilitzat com a empelt dorsal submucosa
intestinal porcina.
VÍDEO NÚM.: V24
_____________________________________________________________________________
NEFRECTOMÍA PARCIAL LAPAROSCÓPICA MEDIANTE ABORDAJE EXTRAPERITONEAL
ANTERIOR.
Gili J.M., Caballero J.M., Borrat P., Martí, L., Ristol J.
Servicio de Urología. Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona)
La utilidad de la retroperitoneoscopia está bien establecida, pero para aquellos que no estamos
habituados con este abordaje comporta algunos aspectos de dificultad sobreañadida.
Presentamos el caso de un paciente afecto de un tumor renal derecho de valva anterior de
pequeño tamaño, con antecedentes de varias intervenciones intrabdominales (neoplasia de
colon, colostomía, peritonitis, ileostomía…) que desaconsejaban el acceso intraperitoneal.
Se practicó un abordaje anterior con inserción de trócares algo más lateralizados y óptica de 30
grados, pero extraperitonealmente. Ello nos permitió realizar la resección tumoral de forma muy
similar al abordaje intraperitoneal clásico, pero obviando las dificultades que podrían suponer
las cirugías previas.