PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA www.indicadordeeconomia.com Núm. 177 Any 13 - II Etapa X ESDEVENIMENT NOVEMBRE 2014 XSTART UP CATALONIA Tarragona 2017 busca el suport de les empreses amb l’estímul dels beneficis fiscals L’aprovació dels beneficis fiscals per a les empreses que col·laborin amb els Jocs Mediterranis que el 2017 s’han de celebrar a Tarragona han donat el tret de sortida. L’organització ja ha fet una crida per a que el teixit empresarial del territori s’impliqui en aquest esdeveniment. L’estímul són aquestes bonificacions fiscals, que oscil·laran entre el 15 i el 35% de deducció i que s’estendran durant 4 anys. L’organització espera que les empreses responguin perquè una gran part del pressupost tingui origen privat. De moment, algunes empreses com Repsol, Estrella DAMM o CaixaBank ja han mogut fitxa i han signat conveni com a patrocinadors principals. Pàg. 10 X INFORME Los ‘business angels’ llenan el hueco de la utópica financiación bancaria Financiación, experiencia y contactos. Estas son las tres aportaciones principales que los business angels ofrecen a los emprendedores a los que apadrinan. Pero no es fácil que eso pase. Antes, un proyecto de neogocio tiene que someterse a una exigente fase de análisis en la que los posibles socios del emprendedor decidirán si es digno de su confianza, y de su dinero. Los business angels explican que su motivación principal es la de aportar a la sociedad lo que ellos saben: gestionar y hacer crecer empresas. Su perfil es el de un empresario o directivo con empresa o empresas ya muy consolidadas y una gran disponibilidad de capital. En el Camp de Tarragona acaba de nacer el Foro de Inversión, una iniciativa de los ayuntamientos de Tarragona y Reus que periódicamente reunirá una selección de proyectos para que sus impulsores los expliquen ante los business angels, con la esperanza de captar su interés y su apadrinamiento. Págs. 2-3 El sector químic demana que s’aplani el camí per permetre l’extracció de ‘shale gas’ El shale gas o gas pissarra ha suposat una revolució econòmica als Estats Units, que han rellançat la seva indústria gràcies a disposar d’una energia entre 3 i 4 cops més barata que la que paguem a Europa. Per això, el sector químic, intensiu en consum energètic i que ha de suportar la pèrdua de competitivitat que suposen els elevats costos energètics a l’Estat espanyol, demana les administracions que prenguin en consideració aquesta modalitat energètica. Pàgs. 12-14 El programa de la Generalitat Start Up Catalonia ha seleccionat 12 empreses joves per ajudar-les, mitjançant l’assessorament, a assolir la consolidació. Les vendes, el finançament o la internacionalització són alguns dels eixos del programa. Pàg. 6 Mel Múria Los ‘business angels’ ganan peso en la financiación de los emprendedores Primer Foro de Inversión de Reus y Tarragona para captar este tipo de inversores Dotze empreses aprenen a consolidar-se RT Business Angels aglutina a un grupo de inversores del territorio Crea una gamma de luxe per sortir als mercats internacionals Aquesta bicentenària empresa apicultora del Perelló acaba de llançar ArtMúria, una nova mel gourmet amb la que ja s’està obrint portes a l’exterior. La seva presència al SIAL de París, principal fira de la innovació alimentària, va ser un èxit, i ja tenen contactes molt avançats amb distribuidors de França i d’altres països de diverses parts del món. Pàg. 5 El Port de Tarragona registra el millor setembre de la seva història, amb un 33% més de tràfics Pàg. 11 SCA L’empresa sueca fabricarà bolquers a la seva planta de Puigpelat SCA és una empresa sueca del sector de la higiene personal que té una planta a Puigpelat amb més de cinccents treballadors. A aquesta fàbrica hi acaba de traslladar la producció de bolquers, un sector on SCA és líder mundial, per proveir en exclusiva Mercadona. Gràcies a aquesta aposta, SCA es marca com a objectiu liderar també el mercat espanyol. Pàg. 9 Novembre 02 2014 INFORME Emprendeduría Tarragona y Reus se suben a la ola de los 'business angels' Un proceso pausado De la treintena de inversores privados del territorio que han conocido los proyectos y a los equipos promotores de las seis empresas seleccionadas en el Fórum de Inversión, siete han mostrado interés en firme. "El proceso -advierte Jordi Prats- es lento; ahora llega una reunión para conocer en profundidad los detalles de la empresa y decidir si fragua el interés inicial". Aproximadamente hasta final de año se compartirá toda la información necesaria para, a principios de 2015, empezar a cerrar acuerdos de financiación. Existe la posibilidad de que varios inversores puedan invertir en un mismo proyecto o, incluso, que lo puedan hacer empresas ya consolidadas a las que les pueda interesar el desarrollo de un servicio o producto concreto de los presentados. RT, el club de inversores que aglutina a los business angels del territorio, realiza un servicio integral: identifica y recomienda operaciones, negocia con los emprendedores las condiciones de entrada, efectúa el seguimiento de la inversión y evalúa el rendimiento y las condiciones de venta. El primer Foro de Inversión conjunto de las dos ciudades reúne 6 proyectos emprendedores y 30 inversores del territorio ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA El fenómeno de los business angels cobra auge en las comarcas de Tarragona estimulado por las dificultades del negocio bancario trad dicional, que ha pasado a ser una alternativa de préstamo prácticamente inviable para los jóvenes emprendedores, y por otra parte, no ofrece productos demasiado atractivos a los ahorradores. Ambos vectores insuflan energía a estas redes cuyos integrantes habitualmente se fijan en empresas que se encuentran en las etapas iniciales de vida para convertirse en accionistas; además de aportar dinerro, contribuyen con su experiencia en la gestión y aportan valor mediante su red de contactos. Según los datos que maneja el Departament d'Empresa de la Generalitat, las principales redes de inversores privados han triplicado su volumen de inversión en los últimos cinco años, hasta superar los 10,5 millones de euros en 160 operaciones en Marc Arza y Xavier Tarrés, los concejales de los dos ayuntamientos que impulsan la iniciativa. empresas cuya facturación supera ya los 50 millones de euros y dan empleo a más de 800 personas. Estas cifras dan una idea del peso específico que han adquirido los llamados business angels como fuente de financiación empresarial. Reus y Tarragona, a través de RT Business Angels, se han sumado en 2014 a esta tendencia que palia en parte la falta de fluidez del crédito bancario. La red catalana de business angels, impulsada desde 2004 con una inversión pública de casi 1,5 millones, está integrada por organizaciones como la Red de Inversores de IESE, BANC (Business Angels Network Catalunya), ESADE BAN, BCN BA (Barcelona Business Angels), Eix Technova, Keiretsu Fórum Barcelona y SeedRocket Angels. Reus y Tarragona, con el apoyo de sus respectivos ayuntamientos y en colaboración con BANC, celebraron a finales de octubre por vez primera conjuntamenteel Foro de Inversión en el que seis proyectos (varios ya funcionando con necesidades de capital para su expansión), seleccionados entre 22, realizaron una presentación de sus planes de negocio ante una treintena de inversores, el 90% de ellos de las comarcas de Tarragona. La iniciativa nace con vocación de continuidad y está previsto que se celebre varias veces al año alternando las dos ciudades. RT Business Angels, iniciativa coordinada por el reusense Jordi Prats, es un club de inversores privados que, si bien llevaba más tiempo en gestación, formalmente ha iniciado su actividad este año. "RT es la evolución de la sociedad de capital riesgo Reus Capital de Negocis, que desapareció como tal en 2012, pero que mantenía el interés de un grupo de inversores en este tipo de proyectos", explica Prats. "Es una ola -describe- que está explotando en Europa, Estados Unidos y con una isla importante en España que es Barcelona, donde se mue- Los seis proyectos seleccionados que buscan financiación Ricard Juncadella Xavier Rius Santiago Esteva Josep María Cid Xavier Martínez Marc Garcia IOWME CITYSENS SOM BIOTECH NT SENSORS BED&WATER VIUING Plataforma que unifica todos los datos y servicios (Dropbox, Linkedin, Facebook… han detectado hasta 30 de uso frecuente) que usuarios, profesionales y empresas utilizan a diario en internet. Han desarrollado una potente herramienta informática que controla especialmente la seguridad y privacidad. Han invertido cerca de 150.000 euros y buscan 300.000 euros para su despegue en España y Sudamérica. Jardín modular vertical para disfrutar de las plantas en la oficina o en casa sin preocupaciones de riego, abonos, etc. Inician una campaña de micromecenazgo para reunir 50.000 euros con 400 jardines. No lleva tierra; las plantas se van regando y alimentando por un sistema inteligente que gasta dos euros de electricidad al año. Permite envíos internacionales sin problema. Empresa ubicada en el Parque Tecnológico de Barcelona. Identifican nuevas aplicaciones de fármacos existentes (con o sin patente), los reformulan, hacen ensayos clínicos y obtienen licencia. Trabajan en dos nuevas líneas que necesitan 480.000 euros para su desarrollo. Valoran la compañía en cinco millones por proyectos actuales y en la recámara. Spin off de la URV a partir de una patente de 2007. Comercializa equipos ligeros -como un bolígrafo- que permiten análisis en tiempo real de iones en soluciones acuosas. Han tenido una gran acogida en el sector agrícola en España y Sudamérica, pero buscan la expansión en los grandes mercados de la UE y Estados Unidos mediante una red de distribución global. Buscan una ampliación de capital de 150.000 euros. Portal web innovador que compara y reserva paquetes de actividades náuticas y alojamiento. Funciona desde hace dos años y pretenden expandirse en 2015. Hasta ahora sólo han trabajado en Canarias y quieren llegar a 26 destinos. Ponen a disposición de los inversores un 35% de la empresa por una cantidad que asciende a los 150.000 euros. Primer dispositivo audiovisual portátil (customizable para un sponsor y canal publicitario) que permite al público de grandes eventos deportivos seguir lo que sucede fuera de su campo visual. En 2015 realizarán test técnicos y comerciales y en 2016 entrarán en un gran evento. Expansión en 2017-18. Han conseguido ya 175.000 de 400.000 euros. 2014 Novembre 03 INFORME Emprendeduría ven cerca de 150 proyectos al año y unos 300 inversores con capacidad para aportar capital". En 2013 invirtieron ya más de medio millón de euros para entrar en el accionariado de un par de empresas del territorio: The Coffee Society (Blackzi), una marca de café italiano cuya estrategia de expansión y penetración en el mercado están desarrollando, y El Comprador, el supermercado online que compara precios y productos de las principales cadenas y sirve la compra a domicilio. En 2014 el objetivo es duplicar esa cifra; El foro se celebrará periódicamente alternando las dos ciudades que lo impulsan RT negocia aportaciones de más de un millón de euros con otras cuatro empresas cuyo nombre prefiere no desvelar hasta cerrar los acuerdos. Prats explica que esos datos económicos corresponden a la inversión global, no sólo privada sino también pública, está última a través de convenios con Enisa (Ministerio de Fomento) e IFEM (Instruments Financers per a Empreses Innovadores, dependiente del Institut Català de Finances). "Aunque sólo siete organizaciones trabajan con la Generalitat a través de ACC10, nosotros ya estamos en las redes homologadas para acceder a préstamos participativos, y lo más importante, hemos conseguido entrar en el networking de inversión privada que nos permite conocer y evaluar los proyectos más interesantes". Q Andreu Rodríguez Business angel "El que més et convenç d'un projecte a l'hora d'invertir és el factor humà" DANI REVENGA / REUS Andreu Rodríguez (Reus Building), juntament amb Ferran Teixidó (Indústries Teixidó) i Àngel Barberan n (Grup STS), són pioners al territori en l'àmbit dels business angels. Des de 2012, comparteixen la inquietud empresarial de donar suport a nous projectes d'emprene edors, ara ja integrats a RT Business Angels. Els escolten, els analitzen i seleccionen els que consideren més interessants, aportant-los recursos econòmics i experiència. Una iniciativa en la que, per compartir riscos i sumar esforços, admeten més companys de viatge. -Perquè un business angel apadrina negocis? Fonamentalment, perquè vol aportar a la societat allò que sap fer, que és fer empresa. Evidentment, un business angel també vol fer diners. Però els projectes als que donem suport tenen un nivell de risc tant alt que si només ens mogués el factor econòmic, no pagaria la pena. Buscaríem altres llocs on posar els diners que tenen un retorn més garantit. No som una ONG, però el que fem és una contribució a la societat. Donar suport als emprenedors que generen dinamisme i riquesa és quelcom positiu. -Quines característiques s'ha de tenir per exercir-ne? El que hem d'aportar són diners i experiència. Per això, normalment és un empresari amb el seu propi negoci que sent passió pel món de l'empresa. També pot ser un directiu, Andreu Rodríguez és un dels impulsors del fenomen al territori. que té en comú que s'ha passat la vida gestionant empreses. Pot ser també una persona amb patrimoni, encara que no hagi fet empresa. En aquest cas, la seva aportació es limitarà més a la part econòmica, serà més passiu. -Què és el que més valora a l'hora de decidir si aposta o no per un projecte? Per sobre de tot, el factor humà, les capacitats i actituds de l'equip directiu, tot i que no és fàcil valorar-lo en 2 o 3 presentacions. En aquest sentit, tenir un bon pla de negoci és clau per ser convincent. En segon lloc, que la idea de negoci sigui bona. I que ja ho hagi demostrat amb un cert recorregut, encara que sigui petit. Sense aquesta condició, amb només una idea, és difícil entrar-hi. A més, a un business angel li agrada que l'emprenedor ja s'hagi llançat a la piscina, perquè això demostra la predisposició al risc que cal tenir en els negocis. -Cada cop hi ha emprenedors de més edat. Ser un emprenedor de més de 40 o 50 anys dificulta el suport dels business angels? L'edat és un factor que importa, però no és favorable ni desfavorable. Un persona d'aquestes edats, amb un bagatge professional important, pot ser molt positiu. En àmbits innovadors, està clar que la joventut és un component important, però no té perquè ser-ho en altres més tradicionals. De tota manera, la majoria estan entre els 30 i 40 anys. -Quins sectors atreuen més un business angel? Hi ha un component important d'afinitat i proximitat. Ens sentim més atrets per empreses de sectors que coneixem bé, perquè això fa que l'anàlisi del projecte sigui més fiable i l'expe- riència que podem aportar més valuosa. Actualment, més del 50% de projectes que hi ha en els fòrums són tecnològics, però cal no oblidar que es poden fer coses importants innovant en sectors tradicionals. -Quina és la fase ideal per entrar-hi? Depèn molt dels recursos dels que disposes o dels que vols invertir. Si entres quan un projecte ja ha madurat, pagues més, però el risc és més baix. Nosaltres ho acostumem a fer en un moment molt inicial, una mica més endavant de la famosa 'triple F' (‘family, friends and fools’). Això ens diferencia de les empreses de capital risk, que acostumen a treballar amb projectes més avançats. La nostra aposta és més insegura, però les possibilitats d'explosió més altes. -Més enllà dels diners, què més aporta un business angel? Destacaria el rigor financer i comptable. Moltes empreses es perden per aquí. Els números ben fets permeten prendre bones decisions estratègiques. Si no tens això, vas a cegues i t'equivoques. I aquest és un know how molt important, perquè els bons professionals en aquests camps no estan a l'abast del que els emprenedors poden pagar. Quan l'empresa és del nostre sector, també els facilitem el coneixement de l'entorn on es mouran. -Són receptius els emprenedors als seus consells? Si, perquè no anem a buscar emprenedors a porta freda, els seleccionem a fòrums on els que hi van ja saben el que busquen. A més, nosaltres sempre entrem amb minoria. L'emprenedor ha de ser el protagonista, nosaltres només els ajudem a créixer durant uns anys. Nosaltres hem de tenir uns certs privilegis decisoris, però l'emprenedor ha de tenir majoria. L'equilibri es dóna quan cap de les dues parts abusa de la seva posició. Q Novembre 04 2014 OPINIÓ Editorial En veu alta Les empreses no voten Les empreses, pilar dels Jocs Mediterranis que vol és, per sobre de tot, estabilitat. Ara, però, a Catalunya la paraula que més se sent pel que fa als posicionaments dels representants dels empresaris és diàleg. Demanar estabilitat s’ha quedat curt davant la situació actual perquè existeix la percepció generalitzada que deixar les coses com estan no és bo pel país, ni per a les seves empreses. Per la relació deficitària de Catalunya amb l'Estat i per no posar punt i final a l'esquizofrènia de no saber què s'és i Les empreses no voten, voten les persones. Però volen diàleg, i què és vol ser. no hi pot haver diàleg sense saber quan pesa cada opció Demanar diàleg és un posicionament poder reclamar la independència? Si, diran els de mínims on hi poden encaixar totes les sensipartidaris d'aquesta opció, sempre i quan el bilitats que, al voltant de la qüestió del sobiranisresultat els ho permetés. Però per sobre d'això, me, hi ha en els sectors empresarials. La temptavotar és bàsic per saber qui som, quan pesa cadas- ció és associar el concepte diàleg a, per exemple, cuna de les 2 postures (o 3, si ens agafem a la pre- la tercera via. I no és així. Diàleg significa diàleg. gunta dissenyada pel 9-N) que hi ha en aquesta Parlar per buscar solucions a un fenomen que té important qüestió, impossible d’ignorar si s’ob- la capacitat de deixar la crisi econòmica en un serva amb bona fe. segon terme. I en democràcia es difícil parlar Tanmateix, aquesta apel·lació al posiciona- sense saber aritmèticament quan pesa cadascuna ment sense dramatismes té sentit adreçada als de les opcions en litigi. Per això, els col·lectius ciutadans i no en té cap quan es projecta sobre empresarials, que trales empreses. Les empreses no voten, voten les dicionalment no se persones. I per això no té sentit reclamar que es solen moure de l'innòposicionin. Algunes ho fan, voluntàriament, tant cua estabilitat, s'han en un sentit com en un altre. I no és criticable. El sumat a la petició del que és criticable és exigir-ho. Segons un estudi de dret a decidir. A votar. la Cambra de Comerç de Reus, el 22% de les Però les persones, no empreses de la seva demarcació ja ho han fet i el les empreses. Q 14% no ho han fet però ho faran. El grup més gran, però, és el de les que no ho han fet i no ho faran, amb un 49%. Dani Revenga L'empresa és el motor econòmic d'un país. I Director no és poca cosa. Per això, tradicionalment, el [email protected] Estem immersos en un procés, el sobiranista, en el que cal posicionar-se. Amb molt menys dramatisme del que ens envolta, però cal. Catalunya és un país complex, heterodox, fins i tot amb algunes contradiccions susceptibles d'abocar-lo a l'esquizofrènia. Potser per això desitja tant votar. I que aquests vots es puguin comptar d'una manera homologable, amb totes les postures reflectides. Per projectar el resultat a l'exterior i Fa ja tres anys que treballem en el que probablement serà l'esdeveniment esportiu més important que aculli Tarragona en molt de temps. Els Jocs Mediterranis de l'any 2017 estan marcats en vermell al nostre calendari i el repte que suposen ens omple d'il·lusió i constància per seguir construint aquest històric camí. Aspirem a fer un projecte que cohesioni el territori, que signifiqui un punt d'inflexió en tots els sectors. No només l'esportiu, sinó també el cultural, l'educatiu, el social i l'econòmic. I és que els Jocs són un projecte per tothom i de tothom: de Tarragona, dels altres 15 municipis seu, de les administracions públiques, dels voluntaris, dels clubs esportius, de les entitats i de les empreses. El pressupost operatiu dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 tenen dues vies de finançament. D'una banda, comptem amb el finançament públic de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. De l'altra, cal destacar el finançament privat a través de patrocinis i donacions per part d'empreses col·laboradores. Així doncs queda clar el paper fonamental que juguen també les empreses. Elles són un pilar molt important de Tarragona 2017 i per aquest motiu valorem tant positivament que els Jocs Mediterranis rebes- sin a finals de 2013 la consideració d'Esdeveniment d'Excepcional Interès Públic per part del govern de l'Estat. Gràcies a aquesta consideració, vigent des de l'1 de gener de 2014 fins a 31 de desembre de 2017, totes aquelles empreses col·laboradores que aportin finançament als Jocs puguin gaudir d'importants desgravacions fiscals. Anem per bon camí. Tenim companys de viatge de primer nivell com Estrella Damm, Repsol, CaixaBank o El Corte Inglés, a banda d'altres empreses col·laboradores que ja han reafirmat el seu compromís amb els Jocs i estem satisfets i tranquils del futur que tenim per endavant. Estem a punt de viure un moment històric que vagi molt més enllà de la vessant esportiva i volem compartir-lo amb les empreses del territori: que en siguin partícips i que gaudeixin tant com nosaltres construint el que esperem que siguin uns dels millors Jocs Mediterranis que s'hagin organitzat mai. Q Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona La dada 200% És la diferència de preu de matèries primeres com l’etilé que ha d’assumir el sector químic de Tarragona respecte als seus competidors dels Estats Units, gràcies a l’impacte positiu del shale gas. Redacció i Disseny [email protected] [email protected] Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 EDITA: NOTA Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Editor: DAVID ARIAS Director: DANI REVENGA Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI SOLÉ, ACN Fotografia: XAVIER JURÍO Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ Correcció: BONAIMATGE Comercial i Administració: [email protected] Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. www.indicadordeeconomia.com C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent. 2014 Novembre 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Cas d’èxit Mel de luxe per endolcir el món L'empresa familiar Mel Múria inicia la seva expansió internacional apostant pel sector gourmet ORIOL MARGALEF / EL PERELLÓ Amb una producció anual de 150.000 quilos de mel i presència a més de 6.000 botigues a Espanya, l'emp presa Apícola El Perelló - Mel Múria vol fer-se un lloc al mercat internacional apostant pel segment gourmet. Amb aquest objectiu, l'empresa acaba de llençar ArtMúria, una selecció "de luxe" de les sevves millors mels. En la presentació del producte al n dedicada a la innovasaló SIAL de París, la fira més important del món ció en alimentació, ArtMúria ha despertat un alt interès per part de distriibuïdors, segons l'empresa, i ha permès tancar en només uns dies contractes que faran créixer la factturació el que queda d'any un 10%. "Pensàvem assolir aquest augment en quatre anys. L'èxit del produccte ens omple d'orgull i supera les expectatives més optimistes", explica Rafael Múria, president de Mel Múria. Distribuidors interessats de la Xina, el Japó, Austràlia, l'Àrabia Saudita, i així, de fins a una trentena de països de tot el món... Rafael Múria ha tornat de la fira SIAL de París amb més de 150 contactes internacionals fets, i un contracte perquè ArtMúria, la nova mel gourmet, es vengui en 25 botigues especialitzades franceses, el que permetrà augmentar un 10% les El secret de l’èxit Innovar per avançar-se a les necessitats del mercat vendes de l'empresa només aquest 2014. "Hem parlat amb Harrods, amb Lafayette... L'interès pel nostre producte de luxe és molt alt, més alt d'entrada del que havíem previst", explica orgullós el president de Mel Múria. ArtMúria és el resultat combinat d'un intens procés d'investigació de mercats i dos segles de relació professional amb les abelles. El llançament del producte obeeix a una doble estratègia de diversificació i diferenciació del negoci. L'empresa aposta al cavall del sector gourmet per creuar fronteres i provar nous mercats a l'estranger, menys afectats per la crisi. Què té ArtMúria que la fa diferent a la competència? "Portem anys separant i reservant el millor de les collites, partides que tenen un 80% de pol·len i la màxima concentració d'aromes i propietats. Tenint un producte únic vam crear una presentació a l'alçada, que permetés donar-li valor com el luxe que és", explica Rafael Múria. L'empresa ha invertit 250.000 euros en el desenvolupament del seu emblema prèmium, i d'entrada esperava recuperar la inversió en 4 anys. Si s'acaba concretant només una part de l'interès mostrat pels distribuïdors a París al que al·ludeix Rafael Múria, la inversió en el projecte estarà coberta molt abans. El salt llençament d'ArtMuria, una mel gourmet, permet a l'empresa iniciar l'exportació ArtMúria, que consta de quatre varietats -romer, taronger, alta muntanya i bosc-, es comercialitza en diversos formats amb presenta- PERFIL PROPI Foto: Xavi Jurío Tota organització eficaç necessita un referent. L'abella reina de Mel Múria és Rafael Múria, des de fa trenta anys al capdavant d'aquesta petita gran empresa apícola del Perelló, qui ha aconseguit situar el nom del poble i el de la seva família com un referent a nivell estatal. Seguint i millorant l'experiència dels seus avantpassats, i aprofitant noves eines de valorització del producte, com el pedagògic i modern Centre d'Interpretació Apícola, els Múria s'han sabut diferenciar entre tanta competència i s'enfronten ara a dos nous reptes en un de sol: posicionar la seva marca al sector del luxe i creuar fronteres. De talant emprenedor, Rafael es pren el negoci com una successió de desafiaments: "Som gent inquieta i d'aquí cinc anys segur que ens haurem buscat reptes nous". ció de luxe. L'estoig amb les quatre varietats (quatre envasos de 170 grams cadascun) surt a 60 euros. "Hem creat el millor producte que es pot trobar al mercat. Cap dels distribuïdors que l'ha provat s'ha queixat del preu. Creiem que un 80% es vendrà per regal. Però és una criatura que acaba de néixer, i ara l'hem d'ajudar a créixer. ArtMúria ha de ser un paraigua que ha de salvaguardar tota l'activitat del grup. Però hem de tocar de peus a terra", emfatitza Rafael Múria. L'objectiu és que en uns anys ArtMúria aporti un 50% de la facturació a l'empresa. La firma ha incorporat recentment dos treballadors per treballar el mercat internacional, un departament que s'ampliarà amb dues persones més al ritme que vagin cristal·litzant les oportunitats de venda a l'estranger. La resta de la mel Múria ja es ven actualment en herbolaris i botigues especialitzades espanyoles, una distribució orientada a un client més sensibilitzat i que, en principi, ofereix millors marges als fabricants que les grans cadenes. A pesar de la crisi, la conscienciació cada cop més gran entre els consumidors de la necessitat de mantenir un estil de vida i una alimentació saludable juga a favor del negoci de Mel Múria. "Els transgènics s'estan carregant el món i la salut de tots. També les abelles. Afortunadament, hi ha molta gent que s'està adonant que sense pol·linització no hi ha vida, i que la mel és un producte natural i saludable", afirma Rafael Múria. L'empresa porta anys fent peda- El repte Assolir un 50% de la facturació amb producte de luxe, actualment un 10% gogia sobre la mel, una forma de guanyar consumidors conscients. Va inaugurar el 2011 el Centre d'Interpretació Apícola al Perelló, pel que cada any passen milers de visitants, potencials compradors, i els darrers anys ha rebut diversos reconeixements a la gestió empresarial. "Ja m'ho va dir el president Artur Mas, quan va ser aquí durant la inauguració del Centre d'Interpretació: ara heu d'exportar", assegura Múria. La companyia gestiona més de 2.000 arnes, milions d'abelles que són traslladades en camió cada any seguint un ruta amb diferents floracions: del Perelló i el seu entorn, a les Garrigues, o al Pirineu durant els mesos d'estiu. L'empresa produeix anualment uns 150.000 quilos de mel, una gota en l'oceà d'un mercat globalitzat, dominat a nivell quantitatiu pel producte xinès, de molta menys qualitat. Segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), a finals del 2009 la producció mundial de mel rondava els 1,3 milions de tones, de les quals un 22% eren xineses. La Unió Europea produeix gairebé el 13%, i Espanya explota un 17,5% de l'estructura de producció. Els principals mercats al Vell continent són Alemanya i França. Q FICHA TÉCNICA Nom: Apícola El Perelló Mel Múria Treballadors: 14 Activitat: Fabricació de mel, pol·len, pròpolis i gelea reial Producció: 150.000 quilos de mel Facturació: 1 milió d'euros Novembre 06 2014 ACTUALITAT Emprenedoria Aprenent a fer créixer l'empresa Dotze empreses del territori participen al programa de consolidació ‘Start-up Catalonia’, liderat per Reus, Tarragona i la Generalitat ORIOL MARGALEF / REUS Dotze empreses joves de les comarques de Tarragona han estat seleccionades per participar al progrrama Start-up Catalonia, i durant el proper mig any rebran assessorament especialitzat per abordar reptes per a la consolidació com incrementar les vendes, trobar finançament o internacionalitzar-se. Aquest programa de la Generalitat, que s'estrena al Camp de Tarragona i que compta entre altres amb la col·laboració dels ajuntaments de Reus i Tarragona, a més de la URV, vol corregir l'alt índex de mortalitat que es dóna entre noves empreses al nostre país. Menys de la meitat de les societats constituïdes a Catalunya arriben al tercer any de vida. En aquest sentit, el programa Start Up Catalonia ofereix orientació i suport a empreses innovadores que ja han iniciat la seva activitat, però que necessiten guanyar dimensió per consolidar-se i evitar l'estancament. La iniciativa s'estén ara a Vic, Lleida i el Camp de Tarrgona i arriba després d'haver provat el seu èxit a Girona, Mataró, Sant Cugat del Vallès i Castelldefels, amb més d'un centenar de joves empreses assessorades. Les empreses seleccionades, que durant l'octubre han iniciat la formació a TecnoRedessa, van presentar la seva candidatura abans de l'estiu. En total ho van fer 25 societats. "Vam triar les empreses a qui considerem que els pot fer més servei el programa: empreses de perfil jove, innovadores, amb valor afegit i molt potencial de creixement", explica Marc Arza, conseller delegat de Redessa i regidor d'Empresa, Innovació i Ocupació de Reus. La majoria pertanyen a sectors estratègics al Camp de Les vendes, el finançament o les exportacions són alguns dels eixos. Tarragona, com les TIC, salut o agroalimentari. "Hem valorat el component escalable de cada projecte. Si a aquestes empreses els va bé, estem ajudant a la creació de llocs de treball i riquesa al territori", explica Ivan Utgé, coordinador de l'acceleradora Start-up Catalonia de la Catalunya Sud. Els empresaris en formació analitzen esquemàticament d'entrada la situació actual del negoci fent servir el model Canvas, i plantegen quins són els punts de millora necessaris. Durant els sis mesos que dura el programa, rebran almenys 40 hores de tutoria i 60 hores de formació tenint en compte els objectius plantejats. Cada companyia té assignat un tutor que l'acompanya durant tota l'estada a l'acceleradora. Entre altres aspectes, en aquest temps aprenen conceptes necessaris per millorar el model de negoci, el màrqueting i les vendes, les finances, la búsqueda de finançament i creuar fronteres a nivell comercial. Després de sis mesos de programa, les companyies incipients han d'haver fet créixer la facturació un 30%. A més de la formació, participen en entrevistes individuals amb experts de cada àmbit i presenten els seus projectes davant d'inversors privats. A més, les empreses poden accedir als serveis i contactes d'ACCIÓ als principals mercats del món. A més dels ajuntaments de Tarragona i Reus i la Generalitat, al Camp de Tarragona aquesta iniciativa compta amb el suport de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, el consell comarcal de la Conca i les entitats de foment empresarial dels ajuntaments de Valls i el Vendrell. Q Els emprenedors opinen Santi Ariste Xavier Ferrando Albert Canela UNIVERSAL CUSTOMER TECNOPRAIM SUCESS "Les empreses són com un fill. De vegades necessites que algú et digui que no ho fas tot bé" "Necessitem al nostre costat nous punts de vista experts, sentir-nos acompanyats" "Tenim capacitat per créixer, però volem estar segurs de com fer-ho" Les empreses seleccionades ADICTER GRUPO EMPRESARIAL SL. Marketplace de compra/venda d'articles nous amb sistema de subhasta inversa, on el client demana què vol i avança quin preu està disposat a pagar. BIOSFER TESLAB SL. Comercialitza un test de diagnòstic in vitro (amb patent europea) per a millorar la predicció del risc cardiovascular. EL LICOR DEL DRUIDA SCP. Elabora licors artesanals 100% naturals i d'alta qualitat, des de ratafia a vermut. GENERATION RFID SL. Serveis de desenvolupament de productes electrònics a mida per a tercers. Actualment desenvolupa un APP per a control parental. OLLI DEL MAR. Oli d'oliva verge extra d'alta qualitat, sota una marca jove, moderna i carregada de simbologia territorial. Posicionament gourmet. OPTICAL ILLUSIONS DESIGN SL. Fabricació i comercialització de sistemes d'estimulació multisensorial per a centres de tractament de persones amb demència tipus Alzheimer. SKOOLPOINT SL. Plataforma de gestió completa de l'operativa diària d'un centre educatiu no universitari. SUCCES VINICOLA SCP. Vins de qualitat amb DO Conca de Barberà, buscant la diferenciació. S'ha internacionalitzat i l'any que ve estrena celler. TECNOPRAIM SL. Serveis d'enginyeria electrònica en I+D i desenvolupament de productes propis i per a tercers. Ha llençat READISC, per mesurar el desgast dels disc de frens als trens. TROC CCAT SL. Plataforma online on les empreses realitzen intercanvis comercials sense que intervinguin els diners. UNIVERSAL CUSTOMER SL. Software de diàleg assistit que permet interactuar amb qualsevol client a través d'una tablet amb 8 idiomes diferents. VOITIC SL. Operadora de telecomunicacions que ofereix serveis de telefonia IP i Internet a empreses. Ofereix una interfície molt usable i permet un gran estalvi econòmic. 2014 Novembre 07 ACTUALITAT Promoció econòmica L'Ajuntament de Tarragona i MicroBank impulsen el finançament dels emprenedors REDACCIÓ / TARRAGONA El tinent alcalde de Treball, Activació Econòmica, Projectes i Habitatge de l'Ajuntament de Tarragon na, Xavier Tarrés, i el director comercial de MicroBank, Manuel Sepúlveda Medina, van signar un convveni de col·laboració per facilitar el finançament de projectes empresarials mitjançant microcrèdits. Amb la signatura d'aquest acord s'estableix una línia de finançament d' un milió d'euros. Els beneficiaris seran persones físiques i microempreses amb menys de deu treballadors i una facturació anual inferior a dos milions d'euros. L'Ajuntament mitjançant Tarragona Impulsa elaborarà els informes favorables de viabilitat que seran necessaris per optar als microcrèdits, els quals tindran un import màxim de 25.000 euros. Els projectes Manuel Sepúlveda, de MicroBank, i Xaver Tarrés, regidor de Tarragona. hauran de comptar amb un pla d'empresa, per elaborar-lo els emprenedors podran comptar amb l'assessorament i acompanyament de Tarragona Impulsa. La signatura d'aquest conveni s'emmarca en un programa de treball de Tarragona Impulsa que té com a objectiu facilitar als emprenedors de la ciutat l'accés al finançament. Dins d'aquest mateix programa s'estan duent a terme sessions formatives específiques sobre finançament, s'ha realitzat un Fòrum d'inversió i s'estan signant acords de col·laboració amb entitats financeres. L'acord amb MicroBank té una rellevància especial perquè vol dona cobertura a un tipus d'emprenedor amb pocs recursos que té un projecte per autoocupar-se. Q Tarragona Impulsa crea un programa per potenciar el rol directiu de les dones "Be a reference, enforteix el teu lideratge professional" és un programa dirigit a emprenedores i empresàries tarragonines que s'inicia aquest mes de novembre. El projecte és fruit del treball conjunt de Polítiques d'Igualtat i Tarragona Impulsa i ofereix a les participants eines per exercir un lideratge efectiu a través del treball en grup i individual utilitzant tècniques de coaching, de comunicació creativa i resolució de conflictes. El programa es realitzarà durant el mes de novembre en quatre sessions en grup i dues sessions personals i serà impartit per la psicòloga, psicoterapeuta i psicocoach, Pilar Segura. Les persones interessades poden enviar el CV i una carta de motivació a [email protected] i [email protected], el termini finalitza el proper 9 de novembre. El tinent d'alcalde de serveis a la persona, Javier Villamayor, ha explicat que "la crisi econòmica ha reduït a la meitat la presència de dones en llocs de responsabilitat i càrrecs directius". En concret, Villamayor destaca que "la diferència salarial entre homes i dones en l'àmbit directiu es manté en un 17% de mitjana però el que és més alarmant és la reducció de la presència femenina en els llocs de direcció". Des de 2008 la dona ha perdut gairebé un 50% de la seva quota de presència en la direcció de l'empresa i passa d'ocupar el 20% dels càrrecs directius al 10,3% el 2013. Q Novembre 2014 08 PUBLICITAT 2014 Novembre 09 ACTUALITAT Indústria ·BREUS· 5 REPSOL OBTÉ LLUM VERDA PER BUSCAR MÉS PETROLI AL VOLTANT DE LA PLATAFORMA CASABLANCA L’empresa sueca és lider mundial en la fabricació de bolquers. SCA trasllada la producció de Polònia a Valls per proveir Mercadona DANI REVENGA / PUIGPELAT L'empresa de matriu sueca SCA, líder mundial en la fabricació de bolquers, ha creat a la seva planta de Puigpelat (Alt Camp, a tocar de Valls), un centre de producció de bolquers per continuar submi-nistrant Mercadona, firma de la que són proveïdors exclusius. Aquesta nova línia de producció, la primera de bolquers de l'empresa a l'Estat, va començar a fabricar a ple rendiment el mes de setemb bre i ha suposat la contractació de 50 persones, amb uns perfils alts "per l'elevada exigència te ecnològica dels nostres processos", segons Josep Antoni Mata, director de la planta. Els bolquers amb els que SCA proveïa Mercadona des de fa 30 anys fins ara es fabricaven a una planta de l'empresa a Polònia. La decisió de traslladar la producció més a prop d'aquest gran client s'adopta per reduir els costos de transport i també "perquè tenim l'ambició de convertir-nos en líders del mercat dels bolquers a l'Estat gràcies a la capacitat de dis- tribució de Mercadona", diu Mata, que detalla que la planta de Valls encara no està al 100% de la seva capacitat, fet que fa que una part dels bolquers encara arribin des de Polònia. El Secretari General d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Xavier Gibert, va posar la inversió d'SCA com a exemple de "la reindustrialització que necessita el país per a la reactivació econòmica". "Sense menystenir la resta dels sectors, la indústria ha de ser el motor econòmic de Catalunya perquè promou l'ocupació de qualitat, la investigació i l'equilibri territorial", va dir Gibert. SCA és una multinacional de matriu sueca, líder a Europa i número dos mundial en productes de paper tissú, amb 44.000 treballadors a tot el món i una facturació de 10.700 milions d'euros. A l'Estat, té presència des de 1998, amb 3 centres de producció, dos d'ells a Catalunya (el de Valls i un altre a Mediona, Alt Penedès). Donen feina a 1.200 treballadors i l'any passat van facturar 587 milions d'euros. A la fàbrica de Valls hi treballen 525 persones. Q 5 EL MINISTRE D'INDÚSTRIA VISITA CHEMMED PERÒ NO CONCRETA SOLUCIONS AL PROBLEMA DELS COSTOS ENERGÈTICS El sector químic de Tarragona va tenir el 21 d'octubre una visita d'excepció en la figura del ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria. Era la continuació del contacte que el clúster ja va tenir Soria uns dies abans durant la seva visita a Expoquimia, la fira del sector a Barcelona. El motiu de la trobada era presentar al ministre el potencial i els plans de futur de ChemMed, la nova marca del sector amb la que busca captar noves inversions en l'escenari internacional. En el rerefons, però, hi havia la qüestió dels costos energètics, un llast per a la indústria química. Representants del sector químic com Jesús Loma-Ossorio, president de ChemMed, o Anton Valero, responsable de Feique, van insistir en els seus parlaments en aquesta qüestió, que no va obtenir, però, cap resposta concreta del ministre. 5 LA CAMBRA DE TARRAGONA PREMIA SOLARCA, FLUOR I VOPAK TERQUIMSA, Els Premis a la Internacionalització de la Cambra de Tarragona van recaure en Solarca, Fluor i Vopak Terquimsa, com a exemples de creixement, presència i logística internacional respectivament. El convidat estrella va ser Antoni Brufau, president de Repsol, que va fer una defensa de la indústria. El ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha aprovat la declaració d'impacte ambiental d'un projecte d'exploració d'hidrocarburs de Repsol al voltant de la plataforma Casablanca. Per poder començar, els treballs de sondeig hauran d'esperar encara una nova autorització del ministeri d'Indústria i Energia. En tot cas, les prospeccions hauran de respectar una àrea de 20 quilòmetres al voltant del Delta de l'Ebre. DOW I JOSEP BORONAT, PREMIATS PER L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROTOCOL 5 El complex de l'empresa química Dow a Tarragona i el seu director d'Afers Públics, Comunicacions i Serveis Generals, Josep Boronat, han obtingut el Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals en la categoria 'Entitat Pública i/o Privada'. El guardó es concedeix per l'organització per part d'aquesta empresa del Premi Dow, que cada any premia un estudiant d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. Novembre 2014 10 OPINIÓ L’anàlisi: el ‘radar’ de la Cambra de Comerç de Reus Empreses davant del procés sobiranista La majoria de les empreses de l'àmbit de la Cambra de Comerç de Reus creuen que no afectarà gaire les seves vendes generals, tot i que si a les de l'Estat Per les empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç de Reus l'encaix de Catalunya a Espanya i Europa no hauria de ser la prioritat de les administracions, sinó que aquestes haurien de priorittzar la lluita contra l'atur i la recuperació econòmica. En segon terme caldria fer esforços en reggenerar la classe política. Amb uns resultats molt similars als que van sortir al primer informe (3 trimestre de 2013), les empreses creuen que pot afectar al conjunt de les vendes de les empreses catalanes a l'estat, però en canvi creuen que no afectarà gaire a les vendes de la seva empresa. Tampoc creuen que afecti gaire a les inversions estrangeres, a Catalunya com a destinació turística ni tampoc a que hi pugui haver deslocalitzacions d'empreses. Tanmateix, respecte a fa un any hi ha una major creença que afectarà a les vendes. Actualment, la major part de les empreses declaren que no s'han posicionat en relació al procés, un 22% diuen que sí que ho han fet i un 14% diuen que ho faran en el futur (fig 2). En qualsevol cas aquestes es posicionaran a favor de la independència (75%) o a favor d'una consulta (25%). Cap empresa s'ha posicionat o diu que ho farà contra la independència. Tot i que hi ha fins un 40% de les empreses que creuen que Catalunya arribarà ser independent, molt poques (un 10%) han començat a preparar-se per aquesta nova situació (fig 3). Q La Conjuntura econòmica i empresarial Les empreses del RADAR perceben un cert empitjorament (fig1) de la situació de la zona, quan aquesta es compara amb la percebuda fa 3 mesos. La gran majoria pensen que la "cosa està igual", però repunten els que creuen que està pitjor i d'altra banda es redueix l'optimisme que mostraven les dades del segon trimestre (fig2). L'índex de Confiança empresarial, que recull informació sobre les expectatives dels negocis i la situació comprada amb el trimestre anterior , tot i que encara amb valors molts baixos (14%) consolida una lleugera millora respecte els trimestres anteriors. Mentre que la millora de l'indicador de situació ve explicat per petits increments en la contractació i en les inversions, la millora en l'indicador d'expectatives ve explicat tant per unes millors previsions de vendes com per les previsions de noves inversions. Q Tarragona 2017: el moment de les empreses CaixaBank s'afegeix a Repsol i Estrella DAMM al nivell més alt de patrocinadors dels Jocs del Mediterrani REDACCIÓ / TARRAGONA Amb l'estímul dels beneficis fiscals, Tarragona ja ha activat la campanya per captar empreses col·laboradores per fer realitat els Jocs del Mediterrani que s'han de celebrar a la ciutat l'any 2017. La Cambra de Tarragona va ser escenari d'un acte en el que es van explicar els avantatges que comporta ser-ne patrocinador. Les bonificacions fiscals poden oscil·len entre el 15% i el 35% i s’estendran durant 4 anys. L'organització confia que uns 30 milions d'euros, el 76% del pressupost dels Jocs, seran privats. D'altra banda continua el degoteig d'empreses que se sumen a la causa. L'última ha estat CaixaBank. El president de l'entitat, Isidre Fainé, i l'alcalde de Tarragona i president del comitè organitzador, Josep Félix Ballesteros, van signar un conveni en vir- tut del qual CaixaBank es converteix en soci oficial dels Jocs, la categoria més alta de patrocini d'aquesta competició. D'aquesta manera, CaixaBank esdevé proveïdor oficial de serveis financers de l'esdeveniment. CaixaBank s'afegeix a la llista de socis oficials, on hi figuren Estrella Damm i Repsol. El Corte Inglés també ha signat un conveni de col·laboració i s'espera que Telefónica també ho faci properament. Q 2014 Novembre 11 PORT Tràfics El Port de Tarragona registra el millor setembre de la seva història Es van moure 3 milions de tones de mercaderies, un 32,8% més que l'any passat en el mateix mes per a les exportacions i importacions de les empreses del territori i de la seva àrea d'influència. Pel que fa als contenidors, un dels tràfics estratègics del Port, el moviment fins setembre ha augmentat un 7,6%, fins aconseguir els 118.553 TEU, enfront els 110.168 TEU de 2013. Aquest creixement ha estat motivat per l'impuls de l'exportació de contenidors des del Port de Tarragona a destinacions internacionals (+39,2%) i d'importació (+43,4%). Els principals països de destinació de contenidors procedents del Port de Tarragona són Israel, Nigèria, Ghana i Guinea Ecuatorial. REDACCIÓ / TARRAGONA El Port de Tarragona ha mogut un total de 3 milions de tones de mercaderies durant el mes de setembrre, un 32,8% que el mateix mes de l'any anterior, unes xifres que el situen com el millor setembre de e la història de la infraestructura portuària en tràfic de mercaderies. El creixement més significatiu en termes percentuals s'ha produït en els sòlids a lloure superant el milió de tones (+59,9%), i en especial en els cereals, pinsos i farines (+127,5%) amb un moviment de 590.285 durant el setembre. Així mateix, durant aquest mes també s'ha incrementat el moviment de líquids a doll (+24,6 6%) i el de la càrrega general (+0,7%). La tendència a l'alça en el tràfic d'agroalimentaris durant aquest mes de setembre també es veu reflectida en l'augment del moviment de camions que entren i surten de les instal·lacions portuàries per carregar la mercaderia i la seva posterior distribució al client final. D'aquesta manera, el nombre de moviments registrats de camions, d'entrada i sortida és superior a 62.500 només durant el mes de setembre, xifra que representa un increment del 18,6% respecte el mes d'agost i un Bon comportament dels tràfics energètics i químics Agroalimentaris i químics, dos pals de paller dels tràfics del Port. 25,6% respecte el setembre del 2013. El tràfic acumulat durant els 9 primers mesos de l'any ha estat de 23,1 milions de tones; és a dir, un 11% més que en el mateix període de l'any anterior. El creixe- ment és significatiu tant en la càrrega de mercaderies des del Port de Tarragona (+7,6%) com en la descàrrega (+12%), la qual cosa posa de manifest que la infraestructura portuària esdevé una important plataforma logística Els productes energètics, un dels principals tràfics tradicionals de la infraestructura portuària, mantenen el seu creixement a l'alça. Fins el mes de setembre, les terminals portuàries han manipulat més de 16 milions de tones de productes energètics, un 9,3% més que en el mateix període de l'any anterior. Destaca el bon comportament del gas-oil (+96,2%), el carbó (+46,6%) i els biocombustibles (+74,4%). Pel que fa al moviment de productes químics, de gener a setembre el Port de Tarragona ha mogut 1,7 milions de tones, xifra que suposa un increment del 10,9% respecte gener-setembre del 2013. L'augment també és significatiu en productes siderometal·lúrgics (+15,9%), en adobs (+25%) i moviment de materials de construcció (+14,3%). Quant als sòlids a lloure s'han mogut en total, entre gener i setembre, 6,6 milions de tones de mercaderies. Aquesta xifra suposa un increment del 33,9% pel que fa al mateix període de l'any anterior. Aquest notable creixement s'explica per la recuperació dels tràfics d'agroalimentaris i la importació de carbó per la producció d'energia elèctrica. El Port de Tarragona és el primer port de l'Estat pel que fa al tràfic de productes agroalimentaris. Fins el mes de setembre el Port ha manipulat 3,3 milions de tones d'agroalimentari, xifra que representa un creixement 27,1% respecte el mateix període de l'any anterior. L'increment de les mercaderies carregades al Port de Tarragona, amb destinació la resta de l'Estat o destinacions internacionals, reafirma el paper de la infraestructura portuària tarragonina com a plataforma logística que facilita les exportacions i la internacionalització de les empreses del territori i de la seva àrea d'influència. Fins el mes de setembre d'aquest 2014, destaca l'increment de la càrrega de productes energètics (+10,1%), els productes químics (+11,1%), adobs (+48,6%) i productes siderúrgics (+71,2%). Les mercaderies descarregades al Port de Tarragona també han registrat un creixement notable (+12%). Q Novembre 2014 12 ESPECIAL ENERGIA Indústria La indústria química demana que s'aplani el camí al ‘fracking’ El ministeri d'Indústria veu amb bons ulls el ‘shale gas’, però la tècnica d'extracció d’aquesta font d’energia genera desconfiança social i política a Catalunya quants passos a nivell legislatiu per a l'aplicació del fracking. Però en paral·lel, augmenta l'oposició social i política, que ha aconseguit pronunciaments contraris als Parlaments de Cantabria, Andalusia i Catalunya. ORIOL MARGALEF / TARRAGONA "Ens enfrontem a un fenomen que amenaça el futur del sector a Tarragona. O abaratim l'estructura de costos explotant shale gas aquí, o en qüestió de tres o quatre anys el nostre plàstic podria deixar de ser competitiu a nivell internacional. Seria un cataclisme". Així de contundent es mostra Ruben Folgado, president de la Co omissió d'Energia de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que demana un debat sociall, garanties polítiques i normatives perquè es pugui desenvolupar la tecnologia fracking a Espanya. El shale gas o gas pissarra és gas natural atrapat als porus de formacions rocoses a molta profunditat. Per extreure'l s'utilitza la tecnologia no convencional anomenada fracking, que aconsegueix desplaçar el gas i fer-lo aflorar a la superfície injectant al jaciment una barreja a altíssima pressió d'aigua, sorra i productes químics. El gas natural capturat d'aquesta forma és més barat que el convencional, i també els productes que s'obtenen amb la seva descomposició, com l'etilè o el propilè, que són la matèria primera per fabricar plàstics. Les empreses químiques de Tarragona paguen la tona d'etilè a 1.200 o 1.300 euros. Als EUA, país capdavanter en aquesta tecnologia, la tona d'etilè de shale gas cotitza a 400 euros, tres vegades menys. Sota aquestes coordinades, el mapa de la competitivitat canvia i el polígon químic de Tarragona, amb costos energètics creixents, perd posicions al rànking. "La baixada de costos està reindustrialitzant els Estats Units. Les inversions de grans multinacionals com Dow o DuPont tornen a mirar cap a casa", explica Ruben Folgado. Les primeres conseqüències s'estan notant al mercat del carbó. En només cinc anys, els EUA han passat d'importar gas natural a ser autosuficients. La disponibilitat de gas natural ha desplaçat la demanda en detriment del carbó americà, i l'excedent d'aquesta altra font d'energia fòssil competeix ara a baix preu amb el carbó europeu. És només el preàmbul, segons Folgado, del que pot passar amb el plàstic a Europa, El fracking genera recels a l’opinió pública, però els sectors econòmics defensen que la tècnica és segura Esquema d’extracció de shale gas mitjançant la tècnica del fracking. Aquesta modalitat energètica ha rellançat la indústria als Estats Units, gràcies a la reducció de costos i més concretament amb el sector a Tarragona. "En uns anys ens veurem atrapats entre dos focs. L'entrada en funcionament de grans plantes a l'Orient Mitjà, que produiran en origen, i les noves fàbriques dels Estats Units, que aprofitaran els avantatges del shale gas, inundaran el nostre mercat proper de plàstic produït amb molts menys costos", assegura. A la UE, la Comissió Europea ha cedit a la pressió de països com la Gran Bretanya o Polònia i ha renunciat a legislar específicament sobre el fracking. Des de principis d'aquest any, cada país membre és lliure "d'explorar o explotar" jaciments de gas d'esquist. A Espanya, el ministre d'Indústria, Manuel Soria, defensa amb entusiasme el fracking sempre que en té oca- sió. Des dels setanta que no hi havia tant interès per explorar el subsòl. El govern central ha concedit més d'un centenar de permisos a diverses empreses agrupades en el lobby Shale Gas España- per explorar i determinar la viabilitat d'extreure shale gas a Espanya. L'estat espanyol compta amb el shale gas per reduir la dependència de fonts energètiques de segons països -Algèria en el cas del gas natural- i atenuar les emissions d'efecte hivernacle, i podria introduir modificacions a la Llei d'Hidrocarburs per incentivar aquesta pràctica extractiva. Falten donar encara uns El paper de l'administració en el cas del frustrat magatzem de gas Castor, que segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) va propiciar més de 400 terratrèmols perceptibles a la costa de Castelló i Tarragona, no contribueix a millorar el clima de confiança dels ciutadans. "S'han fet coses malament, però la ciutadania no pot percebre que tot ha de ser igual. La tecnologia del fracking és madura i fiable. Tenim marge per espavilar-nos, i no ens podem quedar mirant mentre perdem el tren de la competitivitat. Farà falta recolzament polític, estabilitat i claredat regulatòria, i també debat social. Que parlin els experts", afirma Folgado. Q Les claus del shale gas Què és? És gas natural atrapat en formacions rocoses i argiloses de molt baixa permeabilitat, normalment a milers de metres de profunditat. Als EUA fa uns deu anys que s'estan explotant jaciments d'aquestes característiques. Actualment hi ha uns 400.000 pous en aquell país. La tècnica del fracking. Per extreure el shale gas s'utilitza la tècnica de fracturació hidràulica (fracking), que també es fa servir en jaciments de petroli. S'injecta aigua, sorra i additius químics que desplacen el gas de les roques i el fan aflorar a la superfície. L'aigua provoca fissures i la sorra les manté obertes perquè fluexi el gas. Permisos d'exploració. Les expectatives per part de la indústria són importants. Diverses empreses han obtingut permís al govern central permisos d'exploració, una fase que sol durar entre tres i quatre anys. Els permisos no autoritzen ni a extreure ni a produir gas. Etilè més barat. L'etilè i el propilè són les principals matèries primeres amb que funciona la indústria del plàstic, un motor econòmic a Tarragona. Actualment s'obtenen de la destilació del petroli, i costen entre dues i tres vegades més cares que les que tenen com a origen el shale gas. Clima normatiu. L'actual marc reglamentari europeu és suficient per iniciar l'explotació el shale gas, segons el lobby empresarial Shale Gas España, que demana concreció i estabilitat normativa. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, s'ha declarat partidari del fracking en diferents fòrums. Dependència energètica. Espanya importa la gran majoria de l'energia que necessita, fet que accentua la dependència de la seva economia del context internacional. Explotar nous jaciments de gas natural a l'estat abarataria el recurs i disminuiria la dependència energètica de l'exterior. Oposició política i social. Diversos moviments socials i ecologistes s'oposen a la perforació fracking argumentant com a riscos la possibilitat de terratrèmols o la contaminació d'aqüífers. El Parlament de Catalunya també l'ha rebutjat "de manera definitiva", i la considera una tècnica "perillosa". Polònia, precursor a la UE. Polònia és el país de la UE on la indústria del fracking s'està trobant més facilitats. El govern ha modificat la llei perquè els pous d'exploració a menys de 5.000 metres de profunditat ja no requereixin avaluació d'imapacte ambiental. Polònia s'abasteix de gas rus. 2014 Novembre 13 ESPECIAL ENERGIA Novembre 2014 14 ESPECIAL ENERGIA Indústria / Turisme Los hoteles 'inteligentes' se asoman a la Costa Daurada El ahorro energético es una de las prioridades del sector hotelero Instal·lació d’extracció de shale gas a Pennsilvània. El gas que impulsa als Estats Units El ‘shale gas’ ha aconseguit millorar la competitivitat de la indústria americana, però creix l'oposició social a l'impacte del ‘fracking’ Los hoteles buscan nuevas formas de reducir el consumo energético para ser más competitivos. ORIOL MARGALEF / TARRAGONA Des que fa una dècada es va començar a utilitzar la tècnica del fracking per extreure shale gas, els Estats Units han aconseguit reduir a la meitat el preu d'aquest recurs, tot un revulsiu de competitivitat per a la indústria química, tecnològica i de serveis del país. El sector, que compta amb una legislació favorable i el suport de l'administració Obama, viu moments d'auge. Més del 20% del gas que extreu els Estats Units és shale gas, i el 2035 serà el 50%, segons les previsions de la multinacional BNK. També s'han aconseguit reduir les emissions d'efecte hivernacle en 450 milions de tones de CO2 els últims cinc anys. El sector treu pit pel que als Estats Units consideren poc menys que una nova revolució industrial. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, en tres anys els EUA seran el principal productor de gas i petroli del món, per davant de Rússia i Aràbia Saudita. El lobby del fracking, en què hi són representats la majoria de les grans enginyeries americanes, reivindica amb orgull haver creat més de 600.000 llocs de feina, i preveu haverne generat 1,5 milions el 2035. Al mateix temps, però, creix l'oposició social en alguns estats, com Califòrnia, per l'impacte ambiental del fracking, i ja són diverses comunitats que El fracking ha abaratit els costos energètics i ha creat 600.000 llocs de treball als EUA promouen iniciatives de llei per prohibir-lo. El Servei Geològic dels Estats Units ha advertit, a més, que els terratrèmols han augmentat a Colorado i Nou Mèxic des que l'any 1999 es va començar a utilitzar aquesta tècnica, i que hi ha hagut 16 sismes de magnitud que cap altre en els trenta anys anteriors. Q ROBERTO VILLARREAL / SALOU Tecnología LED, detectores de presencia, reguladores de temperatura desde la tablet o el móvil, pa aneles de control de consumo, sensores de última generación… el viejo concepto de la domótica ha lleggado, si cabe más sofisticado, tanto a las grandes cadenas hoteleras como a las pequeñas pensiones.. La subida de la factura energética y la insaciable demanda de nuevos servicios por parte de los cliientes convierten la gestión eficiente de estos recursos ya no en un capricho sino en una necesidad para quien pretenda sobrevivir en la feroz competencia del mercado. Según los expertos se puede aum mentar el confort y ahorrar a la vez, aunque previamente es necesario invertir. En pleno auge del concepto smart, el camino hacia el hotel 'inteligente' en la Costa Daurada se encuentra todavía en la fase inicial del recorrido. Conscientes de ello, la Federación Empresarial de Hostelería de la Provincia de Tarragona (FEHT) y el Instituto Tecnológico Hotelero (ITH), -de la mano del y la Asociación Hotelera de Salou, Cambrils y la Pineda, el Ayuntamiento de Salou y la Universitat Rovira i Virgili (URV)-, trabajan para que los empresarios del sector conozcan las ventajas de una gestión energética integral que redunde en la mejora de los resultados de explotación. La semana pasada han celebrado en Salou las VI Jornadas de Sostenibilidad y Eficiencia Energética en el sector hotelero. Según Coralía Pino, responsable de proyectos de Sostenibilidad y Eficiencia Energética del ITH, los gastos de aprovisionamientos energéticos, iluminación, climatización y producción de ACS (Agua Caliente Sanitaria) han crecido exponencialmente en los últimos años, y han pasado de entre un 3 y un 5% "hasta suponer la cuarta parte de los costes totales en instalaciones que ofrecen piscinas climatiza- das y zonas de SPA". La continua subida de la tarifa eléctrica -más de un 30% en los últimos años- y la creciente demanda de servicios de los clientes sitúan la factura energética como tercer coste más elevado en las cuentas totales de un hotel. Se puede aumentar el confort y ahorrar, aunque para ello es necesario hacer algunas inversiones En este contexto, la tendencia entre las grandes empresas del sector de la energía se ha dirigido a crear divisiones específicas para sustituir el esquema clásico -en el que el propietario del establecimiento tiene una responsabilidad total y se preocupa por los suministros, el mantenimiento, las averías, etc…- por un servicio integral "en el que el cliente sólo ve la 2014 Novembre 15 ESPECIAL ENERGIA Turisme La salida de los huéspedes del hotel es una fuente de ahorro. energía útil y consigue ahorros entre un 15 y un 25%", explica Daniel Otero, jefe de proyectos y grandes cuentas del área de Soluciones Integrales de Servicios Energéticos de Gas Natural Fenosa. La clave es aplicar la eficiencia energética, con un modelo de consumo más racionalizado La idea es "quitar un problema de en medio" al empresario con un concepto de servicio. "Lo hacemos todo -sintetiza Otero-, auditoría y diagnóstico, ingeniería, tramitación administrativa… en un proyecto a medida en el que el cliente consigue distintos beneficios: ahorro de costes por un modelo más eficiente, un interlocutor único para alarmas y emergencias y una plataforma de telegestión para un control exhaustivo de consumos en tiempo real". Análisis de suministros, calderas, enfriadoras, cerramientos, sistemas y puntos de iluminación… todo se estudia en profundidad para realizar una reforma integral cuyos costes se absorben en un contrato de entre cinco y 15 años, en función de la magnitud de la inversión que necesita cada proyecto. A modo de ejemplo, un hotel medio puede llegar a conseguir unos 90.000 euros de ahorro en cinco años. Un Ferrari o un Mini Este tipo de planes estratégicos de ahorro y eficiencia energética han calado entre las grandes cadenas pero no existe demasiada permeabilidad entre los propietarios independientes. "El concepto de hotel inteligente no se ajusta sólo a los grandes, sino también a los pequeños; no sólo servimos para un Ferrari, también podemos aportar mucho valor añadido a un Mini", subraya Beatriz Heras, responsable de Hotel Market en el gigante Schneider Electric. Precisamente ese segmento de mercado es el más virgen, aunque también el más refractario a los cambios. Según el último informe de PwC, el sector de alojamientos turísticos en crecimiento tanto en establecimientos como en plazasestá muy atomizado, con unos 17.000 establecimientos y una gran proporción de pequeñas pensiones (en torno a un 48%) y de hoteles independientes (70% del total de hoteles) no integrados en cadenas hoteleras. "Podemos trabajar en cualquier tipología de edificio", ase- gura Heras, quien pone como ejemplo el proyecto desarrollado para el grupo Paradores, "con hoteles que son bienes patrimoniales protegidos y donde cualquier reforma es complejísima". En condiciones tan difíciles han sido capaces de instalar alarmas automáticas para detectar caídas en los baños -el target de Paradores detecta el interés de clientes de edad avanzada- o de inundación, para evitar daños irreversibles en el mobiliario, que con frecuencia está integrado por antigüedades muy valiosas. El programa de hoteles sostenibles de Schneider Electric 'vende' ahorros de hasta un 30% gracias a la eficiencia de sus soluciones. "Aumentar el confort de los clientes es compatible con un menor consumo", defiende Heras. Las encuestas de satisfacción indican que la regulación de la temperatura ambiente es uno de los aspectos clave en el bienestar de la clientela, por lo que se deben arbitrar soluciones inteligentes: "Ellos esperan disponer de la misma tecnología a la que están acostumbrados, por ejemplo poder actuar sobre la temperatura o la luz desde sus móviles o sus tablets, por supuesto en su propio idioma". Los sistemas de detección de presencia permiten ahorrar cuando el huesped no está En la Costa Daurada también cobran mucha importancia los sistemas de detección de presencia: "En el centro y el norte de Europa, el viajero pasa el 65% de su tiempo fuera del hotel, pero aquí, por la climatología, ese porcentaje puede llegar al 90%; no tiene sentido climatizar como si estuviesen en la habitación cuando están en la playa". Q Edificios con 'cerebro' Aprovechar las horas de sol, los reportes automáticos de consumo o las alarmas inmediatas para el personal de mantenimiento conforman algunos de los servicios que deben prestar los nuevos hoteles inteligentes. No tienen por que ser necesariamente inmuebles de nueva planta pues las ingenierías ofrecen soluciones escalables "para ir implementando mejoras por fases, de modo que en cinco años esté instalada una solución total de control del edificio". En este mismo sentido trabaja Aquology, perteneciente a la marca global Agbar, con más de 100 paquetes de solu- ciones integradas para controlar los parámetros específicos que aseguran la mejora de la eficiencia energética. Ellos son especialistas en crear 'cerebros' para monitorizar y sectorizar, mediantes sensores y monitores, las instalaciones de agua, luz y gas. "Lo primordial para ganar en rendimiento es mejorar el seguimiento de los ahorros en calderas, bombas, paneles solares… sólo con estos indicadores de alta tecnología llegan los resultados idóneos", resume Ambrosio Hurtado, product manager de Energía en Aquology. Eco-hoteles certificados "Los clientes no están dispuestos a pagar más por un hotel que cuide el medio ambiente, pero por el mismo precio elegirán uno con certificación medioambiental", destaca Rodrigo Radován, director de negocio de Servicios Industriales de TÜV Reihland, la marca que ha desarrollado especialmente para el sector hotelero español la certificación Eco-hotel, con la idea de aportar un elemento de diferenciación y reconocimiento internacional. Según este especialista, esta certificación energética supone una importante reducción de costes, además de otras ventajas competitivas (imagen de marca, mejor aceptación del público y beneficios para obtener financiación). El símbolo Eco-hotel "garantiza la implementación eficaz de un conjunto de medidas de ahorro de consumo de energía (hasta el 30%) y agua ya testado en otras unidades hoteleras de España". Además de testar los resultados de las medidas de ahorro energético aplicadas en cada caso, las auditorías y certificaciones se han convertido también en instrumentos idóneos para legalizar todas las instalaciones de acuerdo con la nueva normativa, cada vez más exigente. Novembre 2014 16 ESTIL DE VIDA Restauració / Hosteleria El Cairat, la cuina de proximitat al Priorat FÈLIX LLOVELL / FALSET Amagat en un estret carrer de Falset, a prop de la plaça de l'Ajuntament i de la carretera general, descobrim aquest petit restaurant de la Mercé Pellejà, que enguany compleix els 30 anys. El local no omés permet 24 comensals. Presidit per una bruixa que vola amb la seva escombra, el menjador té una decoració càlida i agradable, familiar, íntima. Una escala de cargol porta a l'altell, travessant un cairat que ens fa abaixar el cap per no topar-hi. Tot és petit però bonic, després de la reforma que s'hi va fer el 1992. La seva història arranca de 1985 quan la Mercè i la seva parella, en Juli Mestre, molt aficionat a la cuina i a la fotografia, decideixen llogar una antiga gelateria -que ja es deia El Cairat- i convertir-la en granja cafeteria. De mica en mica es van oferint plats, com la truita amb suc, amanides, formatges, patés, cargols i, finalment a partir de 1992 passa a ser restaurant amb la filosofia d'oferir una cuina catalana, de productes de proximitat. En el 2011 una terrible malaltia s'emporta en Juli i la Mercè continua la magnífica tasca portada a bon terme fins llavors. El seu entusiasme, la L’hotel es troba en plena serra de Llaveria. La Figuerola Resort & Spa, un hotel de muntanya a tocar del mar FÈLIX LLOVELL / VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT La Mercè, propietària d’aquest restaurant de Falset. seva dedicació, el seu esforç fan que El Cairat sigui ara com ara un dels referents gastronòmics del Priorat, terra que ella viu i estima molt, la qual cosa es trasllada a cadascun dels seus plats i dels seus vins, que serveix en copes d'excel·lent cristalleria. Autodidacta, explica als comensals els suggeriments de la carta i cal deixar-se aconsellar per la selecció de l'àpat. També fa catering i està oberta a sortir del restaurant per oferir propostes diferents com és al Castell del vi o a cellers. I darrerament ha introduït els menús temàtics dedicats a productes concrets, com els calçots, les verdures, les fruites… Entre els plats del seu menú de proximitat hi trobem joies com els cigrons amb llonganissa esparracada, rissotto amb espàrrecs de bosc i alls tendres, faves a la catalana amb botifarra i cansalada, filet de senglar amb crema de tòfona dels Ports, mitjana de vedella macerada amb oli de la DO Siurana i feta a la brasa, bunyols amb crema catalana, flamets de gema amb gelatina de vi ranci…. I el menú temàtic, com el de fruites, amb vichyssoise de poma, farcellet de botifarra amb pera, bacallà amb taronja i mel, magret d'ànec amb cireres caramel·litzades i mousse de pinya. Al celler els bons vins del Priorat i de Montsant, en botella i a copes, amb unes 100 referències. Q RESTAURANT Carrer Nou, 3. 43730 Falset. T. 977 830 481 · 620 928 618 [email protected] www.restaurantelcairat.com Aquest any l'hotel La Figuerola ha canviat de propietat i de nom, passant a ser La Figuerola Resort & Spa. S'inicia així una nova etapa d'aquest establiment que es troba a 10 km. de la Costa Daurada, als afores de la població de Vandellòs, a només 5 minuts de les platges de L'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Es tracta d'una antiga masia totalment reconstruïda l'any 2003 respectant el seu estil original. Aquest imponent edifici va ser aixecat al segle XI, situat en un entorn natural, en ple cor de les muntanyes de la Serra de Llaveria. La Figuerola s'alça en un entorn incomparable envoltat d'un camp de pitch & putt i un esplèndid paisatge natural. A destacar les vistes, la tranquil·litat i el confort. Les habitacions estan decorades a l'estil rústic, amb terra de rajoles i bigues de fusta al sostre. En total, té 60 habitacions i 7 suites, equipades amb tota mena de comoditats. Els serveus d'spa amb carta de massatges, piscina d'aigua climatitzada coberta, solàrium, gimnàs, jacuzzi, bany turc i sauna, a més de piscina exterior per l'estiu, tendes i el restaurant gastronòmic 'El safareig'. Tot plegat, ens permet gaudir d'una nit en una confortable habitació i un bon esmorzar, banyar-se en una piscina climatitzada a 30 graus contemplant pels grans finestrals els colors verds de les muntanyes que ens envolten i rebent l'agradable calor del sol a la tardor. Qui s'hi pot resistir? Més tard, una mica de golf al pitch&putt, un bon vermut i un dinar gastronòmic al Safareig. No és una versió de l'art de viure, de la bona vida i del dolce far niente? Ho tenim a 45 km. de Tarragona... Q HOTEL Ctra. Hospitalet de l'Infant a Móra la Nova (C-44). Km. 11,4. (43891) Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Telf: 977 10 01 22 [email protected] www.figuerolaresort.com. 2014 Novembre 17 ESTIL DE VIDA Esdeveniments gastronòmics Tarragona i Reus s'abonen als pintxos REDACCIÓ / TGN - REUS Amb la col·laboració de Torelló Cava Tapes a la primavera, pintxos a la tardor. Aquest és el calendari que sembla consolidar-se a les principals ciutats del Camp de Tarragona, que té també la seva versió a diversos municipis de l'enttorn, com és el cas de Salou. La popularitat d'aquests formats gastronòmics fa que els restauradors se sumin a les iniciatives de les cambres de comerç i ajuntaments. Aquest any, Tarragona debuta amb va versió tardor del ja consolidat Tarragona dTapes, el Tarragona dPintxos. Del 30 d'octubre al 8 de novembre, 52 establiments repartits per tota la ciutat oferiran les seves creacions amb l'acompanyament d'una cervesa Moritz, col·laborador de la Cambra de Comerç en aquesta iniciativa. A Reus, aquest dijous 6 de novembre i fins el dia 16 del mateix mes, torna la ja consolidada Ganxet Pintxo, Un moment del Tgn dPintxos i els cuiners de la Ganxet Pintxo. amb 56 establiments i el patrocini d'Estrella DAMM, amb la col·laboració per segon any de la DOP Siurana, que exerceix d’oli oficial de l'esdeveniment. Q LeSommelier és un nou concepte de vinoteca-gastrobar especialitzada en la venta de vins i licors amb un assortiment de més de 2000 referències. En el gastrobar podreu degustar les millors tapes tot maridant-les, si ho desitgeu, amb l'ampolla que hagueu seleccionat a la vinoteca. Aquest mes us volem presentar un celler de confiança que elabora productes d'altíssima qualitat: Cava Torelló. Actualment Cava Torelló representa la 23 generació de cavistes i bodeguers situats a la Finca Can Martí a Sant Sadurní d'Anoia on elaboren els seus caves i vins 100% collita pròpia. Només elaboren caves reserva i gran reserva sent especialistes en caves de llarga criança i secs. LeSommelier us recomana Torelló Brut Nature Gran Reserva 2009 amb varietats autòctones Macabeo, Xarel·lo i Parellada. El trobareu a la vinoteca de LeSommelier o a copes al gatrobar. No us deixarà indiferents! Q facebook.com/lesommeliersalou Novembre 2014 18 TRIBUNA RELACIONES PÚBLICAS ¿Te dejas ver o te atreves a destacar? Hubo un momento, en torno a los años 50, en el que el rojo era el color de la esperanza. Cuando a la posguerra le sucedió la época del consumo, el rojo siguió vigente como color omnipresente en la publicad. Todo lo que se podía colorear se coloreaba en el color del bienestar. Luego vino el hartazgo. Todo lo resaltable era rojo y la mayoría de productos y elementos de la vida cotidiana eran rojos. Imposible emplear este color de forma creativa, así que se pasó a la forma inversa: aplicar colores fuera de contexto para destacar. En la actualidad, esta anécdota es aplicable a la visibilidad de las marcas y la marca personal. En la era de las redes sociales, la nube e internet, adquirir visibilidad es relativamente fácil. O más que fácil, digamos que está al alcance de todos. ¿Pero es esta visibilidad real? ¿Contribuye a engrosar nuestra cartera de clientes? ¿Tenemos un retorno cualitativo basado en nuestra presencia? He aquí un momento de reflexión que nos permite llegar a la conclu- sión de que no siempre estas acciones responden a nuestras expectativas. ¿Cómo destacar entre la marabunta? ¿Cómo salirnos del contexto? Por suerte nos quedan muchas herramientas de las que echar mano. Cada día descubrimos nuevas armas surgidas de la necesidad por sobresalir. El marketing se inclina hacia el lado más personal y aun a riesgo de utilizar un término algo trillado, nada mejor que ahondar en nosotros mis- Cuando las grandes marcas ponen a disposición de la masa crítica su filosofía y sus principios logran convertir más de un 30% de ese público en clientes mos y gestionarnos desde el denominado 'selfmarketing'. Hoy en día la tendencia es muy "selfie". Da la impresión que nos hemos cansado de no saber quién hay detrás de un logo, de una marca. Sobreinformados y sabiéndonos expertos en las prestaciones de casi cualquier producto, ante una amplia gama de materiales a nuestra disposición de características similares, necesitamos más, necesitamos algo que nos llegue , que nos haga mella en el corazón y nos acabe de decantar hacia uno u otro. Cuando las grandes marcas ponen a disposición de la masa crítica su filosofía, sus principios, dejando que las desnuden y las observen de cerca, logran convertir más de un 30% de ese público en clientes potenciales. 'Selfmarketing', o lo que es lo mismo, llegar al corazón de nuestros posibles clientes, de cerca. Destacamos si creamos conexiones. Ya lo decía la malograda Nokia en su día: "Conecting people" . Destacamos si aprovechamos el universo 'online' para mostrar nuestras entrañas en el terreno 'offline'. Es por eso que las acciones directas, los eventos, las jornadas de MÀRQUETING DIGITAL Paraula de Google Llegia fa pocs dies al darrer baròmetre de Trip Advisor (una de les majors webs de viatges del món) una estadística que deia que el 93% dels viatgers a nivell mundial diu que les seves decisions de reserva es veuen influïdes per les opinions en línia d'altres usuaris. Si ens parem a reflexionar sobre aquesta dada i l'extrapolem a la realitat dels nostres petits i mitjans negocis, és possible que arribem a conclusions en alguns casos com a mínim inquietants. Anem a pams. Queda clar, primer, que la xarxa avui dia s'ha convertit en un dels nostres principals aliats per poder comunicar els productes o serveis als potencials consumidors. Davant de qualsevol decisió de compra que requereixi certa implicació, l'usuari cerca i s'informa en línia abans d'efectuar la transacció en un establiment. No parlem de vendre en línia, ja sabem que això avui encara està molt limitat a alguns sectors específics com poden ser l'oci, l'electrònica i l'alimentació. Parlem de ser a la xarxa per poder vendre en els nostres establiments a peu de carrer. Aquest comportament es coneix amb el nom de ROPO Ens hem de plantejar si disposem d’una identitat digital ben definida per fer front als usos dels nous clients, els d’avui però sobretot els de demà (Research Online, Purchase OffLine), és a dir, l'usuari fa la recerca en el món digital per acabar realitzant la compra en el món físic. Davant d'aquest comportament dels consumidors i veient que aquesta tendència es veu accentuada a mesura que les noves generacions van entrant en el món del consum, ens hem de plantejar si tenim les empreses preparades; si disposen d'una identitat digital estratègicament definida per fer front als nous usos i costums dels nous clients d'avui i sobretot de demà. La segona reflexió que ens hem de fer és que els consumidors prenen decisions basades en les opinions d'altres consumidors, i per tant ja no tenim nosaltres, com a empresa, de forma exclusiva el poder de persuasió i captació d'interès dels clients; ara són ells els que opinen dels puertas abiertas, las demostraciones, etc. ganan terreno día a día, porque dejan experimentar en primera persona quiénes somos y qué podemos hacer por los demás. Lejos de verse arrinconado, como podría pensarse dado el momento socioeconómico por el que atravesamos, el sector eventos va ganando puntos, suma y sigue ascendiendo, descubriéndose por ser el artífice de ese factor diferencial que necesitamos. Nos tiende una mano para conectar y se desmarca de otros medios por su creatividad, ofreciendo alterna- tivas de visibilidad enfocadas y centradas en interceptar grupos potenciales susceptibles a convertirse en nuestros fieles seguidores y clientes finales. Hay que creer en el poder de la estimulación de los vínculos afectivos, del cariño casi encaprichado que cogemos hacia aquel que nos trata de manera especial y hace sentirnos importantes o parte de su proyecto. Hay que creer en el poder de los sentidos, dejarnos oler, tocar, oír, degustar y ver. ¿Es o no es una buena fórmula para descontextualizarnos sin salir de nuestro contexto? Q nostres productes, dels nostres serveis i de les experiències rebudes en el moment del consum. El poder ja està en l'usuari, i ell és el principal prescriptor que farà que altres usuaris s'interessin per la nostra Proposta de Valor. Si no som capaços de complir amb les seves expectatives, ens penalitzaran, i si els oferim una experiència interessant segurament ens acabaran promocionant. L'acte de compra s'ha tornat més social i això hem de considerar-ho i veure com tractem aquests clients i com els identifiquem per tal de potenciar aquestes comunitats i incentivar-los a parlar positivament de nosaltres. Hem de començar a conèixer bé els nostres clients, posar-los nom i cognom, donar-los veu i escoltar-los per tal que se sentin reconeguts per la marca; ja no val vendre des de l'anonimat absolut, és hora de la venda tu a tu i de la connexió i identificació màxima amb els nostres clients actuals i potencials; si no ho fem nosaltres ho farà encantada la nostra competència. Hem de treballar la nostra identitat digital, la nostra política 2.0 i el nostre posicionament, i tot això fer-ho amb una estratègia clara, amb uns objectius molt ben definits i sense deixar-nos portar per la improvisació i l'afany de voler ser a tot arreu i de qualsevol manera. Tenir un bon domini de la xarxa a nivell particular no garanteix les bones estratè- El poder de persuasió dels clients ja no el tenim nosaltres, sinó altres clients que opinen a la xarxa sobre els nostres productes gies a nivell empresarial, els objectius són molt diferents, els interlocutors no tenen res a veure, les plataformes poden no ser les encertades i els missatges molt probablement no siguin els mateixos. No hi perdem més temps, això ha vingut per quedar-se i el futur va en aquesta direcció. En un món global, cada vegada tindrem el client més a prop, i depèn de nosaltres tenir-hi una plaça, paraula de Google. Q 2014 Novembre 19 TRIBUNA Recentment, el Banc Central Europeu (BCE) ha publicat els resultats dels tests d'estrès realitzats a 130 entitats bancàries de 19 països, que representen més del 80% del total de la banca de l'Eurozona. Així, s'han revisat els balanços, tancats a finals del 2013, d'aquells bancs amb actius que superen bé els 30.000 milions d'euros o bé el 20% del PIB del seu país, amb un objectiu doble: per una banda, analitzar la solvència de les entitats i la seva capacitat de resposta davant possibles crisis futures i, per altra, homogeneïtzar la informació comptable de les entitats, atès que a partir del 4 de novembre el BCE assumirà, directament, la supervisió de tots aquests bancs. En primer lloc, s'ha revisat la qualitat dels actius de les entitats per a verificar que figuren classificats i valorats correctament, i en cas contrari, s'han fet els ajustos pertinents. A partir d'aquesta foto ajustada dels actius bancaris, s'ha procedit a un segon examen: les proves de solvència, que plantegen dos escenaris econòmics negatius, un base i un altre advers, per al període 2014-2016 i analitzen l'impacte que tindrien en els balanços de cada un dels bancs. Per aprovar, les entitats havien de disposar d'una ràtio de 'core capital´ (capital propi d'alta qualitat disponible per absorbir SISTEMA BANCARI El test d'estrès del Banc Central Europeu pèrdues dividit pels actius ponderats per risc) d'un 8% en l'escenari base i d' un 5,5% en l'advers. La majoria d'entitats europees han superat satisfactòriament les proves i se situen per damunt dels mínims exigits. El BCE només ha detectat problemes en un total de 25 entitats (9 de les quals italianes i 3 gre- No sembla que hi hagi espai per a l’optimisme en el retorn del crèdit bancari, perquè l’endeutament de pimes i famílies és elevat gues) amb un dèficit de capital al voltant de 25.000 milions d'euros. No obstant, durant l'any 2014, dotze d'aquestes entitats ja han cobert part d'aquest dèficit amb ampliacions de capital i, a dia d'avui, les necessitats baixarien fins al voltant de 9.500 milions d'euros. En el cas d'Espanya, l'escenari base s'ha configurat a partir d'unes previsions de creixement sostingut del PIB, de l'1% el 2014 fins al 2,2% al 2016, taxa d'atur a la baixa fins el 23,2% el 2016, increment del preu dels habitatges fins un 3,5% el 2016. El segon escenari, molt més estressant i advers, parteix d'una hipotètica situació de crisi generalitzada i planteja una reducció del PIB del 1% el 2015 i un suau creixement del 0,1% el 2016, una taxa d'atur pujant fins al 27,1% el 2016 i un descens del preu de l'habitatge fins el 9,6% el 2016. S'ha examinat un total de 15 entitats espanyoles: Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell , Popular, Unicaja, Catalunya Banc, Banc Mare MANAGEMENT Serendipia o el arte de errar bien Serendipia es una curiosa forma de alcanzar un éxito completamente inesperado, se trata de un hallazgo fortuito. También puede referirse a la habilidad de una persona para reconocer que ha hecho un descubrimiento importante, aunque no tenga relación con lo que busca. En la historia de la empresa, o del mundo científico o en cualquier otro ámbito, son muchos los ejemplos que nos podemos encontrar. Conocemos compañías, emprendedores, que les ha pasado algo así, aunque no sean conscientes; o al menos en un principio. Desde el viaje de Cristóbal Colón que no llegó a las Indias, hasta el descubrimiento del post-it que hizo rico al Dr. Silver. Entonces, ¿cuál es la línea Éxito/Fracaso, o dónde podemos situarla? Hay equívocos que merecen la pena, tenemos que acostumbrarnos a preguntarnos: ¿qué ventaja puedo sacar a un "error"? Interpretamos lo que nos sucede con arreglo a esquemas mentales que nos han inoculado, y en ocasiones nos engañan y casi siempre nos limitan. El arte de unir ideas sólo se logra manteniendo la mente no sé si limpia, pero sí abierta. Herman Hesse en Siddhartha, escribió: "Cuando alguien busca, suele ocurrir que sus ojos sólo ven aquello que anda buscando, y ya no logra encontrar nada, ni se vuelve receptivo a nada, porque sólo piensa en lo que busca, porque tiene un objetivo y se halla poseído por él. Buscar significa tener un objetivo, pero encontrar significa ser libre". Mantener un objetivo ayuda mucho, hace que detectemos estímulos en lugares inesperados, como un impulso que busca un encuentro. No obstante, hemos de comprender que el éxito puede llegar con tan diversos disfraces que tene- mos que estar atentos, muy atentos, y mirar las cosas con la frescura de un niño o un anciano o un loco, sin prejuicios o creencias maniqueas. Olvidarse de la experiencia pasada, enfrentarte como un inexperto te hace mirar con ojos nuevos; o dicho de otro modo, no poder recordar viejas soluciones te obliga a inventarlas. Y es que, no complicarse la vida necesariamente no te hace más feliz. Es evidente que en la capacidad emprendedora hemos de Hay equívocos que merecen la pena. Tenemos que acostumbrarnos a preguntarnos qué ventaja le podemos sacar a un error Nostrum, Ibercaja, NovaGalicia, Bankinter, Kutxabank, Cajamar i Liberbank. Totes les entitats han aprovat l'examen de les proves de solvència, tant en l'escenari base com en l'advers. Pel que fa a la revisió de la qualitat dels actius, totes han superat la prova excepte Liberbank (banc liderat per l'antiga Cajastur ) malgrat que, durant aquest any 2014, ha cobert suficientment el dèficit detectat amb diferents operacions destinades a enfortir el seu capital propi. Es pot concloure que la banca espanyola ha obtingut bons resultats, sobretot els dos grans bancs, sense necessitats de més capital propi, atès que les 15 entitats superarien l'escenari més advers amb un superàvit de capital propi d'una mica més de 55.000 milions d'euros. Davant d'aquesta situació de solvència que es desprèn dels resultats d'aquestes 'proves teòriques', sembla oportú pregun- contar con los procesos y sistemas propios de la innovación, o sea, lo que podemos planificar y en cierto modo, controlar. No obstante, lo más disruptivo casi siempre suele surgir del azar, una extraña intervención mágica que alguien capta y cuenta con el atrevimiento y las agallas de poner en práctica. No importa saber mucho o lo que uno descubre, sino aplicar y enfocarse a la acción. La experiencia nos dice que nada acaba cuando encontramos algo. Hemos de saber cómo y para qué podemos utilizarlo. En la serendipia no hay control, más bien surge en el desgobierno del caos, de la ambigüedad, por lo tanto, hemos de asumir la tensión de la incertidumbre como un vector más de nuestra vida. Los avatares de nuestro tiempo nos enseñan claves fundamentales con que se mueven algunos managers: fluir en un entorno difuso de aciertos y fracasos, presión y pasión caminan juntas, utilizan con la misma facilidad el pegamento que la vaselina, se rodean de personas dispares y complementan ambientes, incentivan la imaginación. Olvidémonos de intentar sistematizar el caos, la incertidumbre; dejaría de tar-se quins efectes tindrà a la pràctica i, més concretament, si s'obrirà l'aixeta del crèdit a pimes i famílies. No sembla que hi hagi molt d'espai per a l'optimisme, atès que ja partim d'un nivell d'endeutament elevat i la concessió de més finançament a pimes i famílies representa una font de risc important per a les entitats bancàries i suposa l'empitjorament de les seves ràtios de solvència. A més, des de les autoritats reguladores es continua focalitzant en la solvència de les entitats. Així, per exemple, en la propera Els esforços de les entitats se centraran més a sortir als mercats per captar fons propis que en la concessió de crèdits cimera del G20 es debatran mesures per incrementar els nivells mínims de capital propi de les entitats i, d'aprovar-se, sembla raonable que els esforços de les entitats se centraran més a sortir als mercats per a captar fons propis que en la concessió de crèdits. Q serlo y no sería productivo. Saquémosle partido… A veces, he sugerido buscar un loco para que rescate un negocio o trabaje con un equipo de personas digamos extremadamente ordenadas y normales, y en ocasiones, nos lo han pedido. Buscar un loco, un friki, un…, ellos son los que cambian las reglas. Los demás nos quedamos en empresas commodity o en gigantes protegidos por oligopolios encubiertos, caso de sectores como el de la energía, comunicaciones,… La empresa actual es revolución, contagio, copia-mejora, o subsistencia. Muchas medallas en la guerra son otorgadas a personas que se equivocaron, que no estaban en el lugar que tocaba en el momento oportuno según el plan establecido. Y se convierten por el azar y los acontecimientos en héroes. ¿Basta con eso? Naturalmente que no, el éxito se logra con valentía y dosis de ambición. Es un deseo de explorar y conseguir. A ver si la rapidez, la incertidumbre, el desorden, la ambigüedad, no deja el rito del "happy end" en entredicho. Bienvenidos al mundo caótico, por cierto que la viagra también es serendipia! Q Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · [email protected] · [email protected] · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30 (Re)aprender a trabajar "Creemos que sabemos trabajar porqué tenemos conocimientos, aptitudes y actitudes, pero gestionar un trabajo es más que eso. Y nadie nos ha enseñado". Así diagnóstica Berto Pena, un experto de referencia en el campo de la productividad laboral, una epidemia que se extiende imparable por las empresas. Los agentes de la infección: e-mails, redes sociales, mensajes privados, otros chequeos compulsivos, multitareas, urgencias, imprevistos... Y un virus contemporáneo: las reuniones. Demasiadas, muy largas, poco planificadas y nada concretas. Y muy caras, por lo que cuestan en términos de tiempo laboral invertido. El resultado: un trabajador diezmado, poco productivo y, en el fondo, infeliz. En contra de todo ello, Pena defiende el trabajo inteligente. El que consiste en marcarse objetivos e identificar que acciones te llevan a ellos, y eliminar el resto. Planificar a corto, medio y largo plazo. Concentrarse en tareas de alto valor y eliminar distracciones, porque "la atención compacta virtudes, nos permite enfocar los problemas con lo mejor de nosotros". Distinguir lo urgente de lo importante para priorizar lo segundo. Con todo eso, es posible reiniciar nuestra productividad e, incluso, volver a disfrutar del trabajo. Pena impartió una charla magistral hace unas semanas en el Hotel Mas Passamaner, en la convención anual de Parés i Aubia, asesores de empresa de Valls. Una previa de las sesiones de formación que esta misma empresa organiza con este consumado experto en los meses de noviembre y diciembre, con todavía alguna plaza vacante. Berto Pena, experto en productividad "Hay que eliminar muchas cosas que hacemos cada día" Hacer menos cosas para producir más. Este podría ser el resumen de la filosofía de Berto Pena, ex diirectivo de una multinacional de telecomunicaciones que de repente identie, la sobrecarga de trabajo dismificó cómo, paradójicamente - Productividad es sacar más rendimiento a nuestro tiempo, trabajar más y mejor. Dicho así, parece fácil. Pero, ¿cómo se consigue? En el fondo, la productividad no es más que el sentido común hecho hábito. Pero es necesario decir algunas obviedades para que organicemos mejor nuestro tiempo, porque cada vez corremos más y pensamos menos. Y cuando corremos, perdemos el sentido común, y convertimos en hábito muchas malas prácticas. - Póngame ejemplos. Trabajar muchas horas, descansar poco, no distinguir lo importante de lo urgente, hacer varias cosas a la vez y ninguna bien de verdad… - Me sé de unos cuantos que le dirían que tal como están las cosas no hay más remedio… Pues si lo hay. Yo lo he experimentado en mis carnes. Yo practicaba todo eso cuando dirigía el departamento de marketing de una empresa del sector de las telecomuicaciones, viajando constantemente y coordinando acciones en varios contienentes. Y me estaba haciendo mella. Por casualidad, en un vuelo entre Seattle y Londres, leí 'Organízate con eficacia', de David Allen, uno de los gurús mundiales en productividad personal. El libro me dio las pautas para corregir estos errores que me perjudicaban a nivel profesional, pero también personal. - ¿Así de fácil? Pues no. Lo malo de estos hábitos es que llevan muchos años con nosotros y están muy arraigados. Requiere, primero, tener muy clara la motivación. Pero es por nuestro propio bien, así que es no motivarnos en esto es preocupante. Y cada año cuesta más: los trabajos son cada vez más complicados, el bombar- nuía su rendimiento. Ahora es un experto en productividad que comp parte sus conocimientos para que las tareas no importantes y las distracciones no nos alejen de nuestro camino. deo de información más estresante, la sonal. atención que nos reclaman las tecnolo- Eso es verdad, pero tendemos a creer gías más exigente... Frente a eso, o pone- que todo lo que hacemos es imprescinmos buenos hábitos o estamos perdidos. dible. Y no es así. Hay tareas que repetiPero el caso es que no es fácil. Yo lo mos todos los días que no cuestionamos intenté y fallé. Es un proceso y hay que y que nos roban mucho tiempo y enerser constante. Pero no se puede negar gía. Hay eliminar muchas de ellas. Hay que en cualquier situación se pueden que hacerse una escala de prioridades introducir medidas correctoras para para empezar por lo que es más importante. Si todo es importante, nada es estar mejor, eso es mediocre. - Dígame alguna de esas medidas importante. O como decía David Allen, "puedes hacer cualquier cosa, pero no correctoras. Una muy básica es dedicar energías a todas las cosas". priorizar tus acciones, las que de verdad - ¿Primero lo gordo? influyen más en el resultado global de tu Así debería ser, pero en muchos casos lo trabajo, por el que te juzgan. hacemos al revés. Empezamos por lo Disparamos a todo lo que se mueve y no poco relevante y luego el día se complitenemos balas infinitas. Llegamos al final del día con la "Disparamos a todo lo que sensación de haber hecho muchas cosas se mueve y no tenemos balas infinitas. y nada a la vez. Hay Llegamos al final del día con la sensación de que ponernos objetivos. A corto, medio haber hecho muchas cosas y nada a la vez" y largo plazo. Y gracias a eso distinguiremos lo que hay que hacer sí o sí de lo ca. Y al final del día, lo dejas para mañaque es prescindible. na. Pero así caes en la procastinación, - Pues póngame ejemplos de eso tam- un término que viene del latín y que significa posponer las cosas, una verdadera bién… Rutinas que no te aportan nada, activi- cultura del retraso. Puede haber excepdades basura, consultar servicios de ciones, pero hay cosas que si son para Internet que no necesitamos, reuniones hoy, hoy significa que hay que hacerlas en las que no se decide nada y que nadie hoy. Puede haber excepciones, pero prepara. Y los dichosos minicompromi- pocas. sos, que son pequeñas cosas que por sí - ¿Estar espeso puede ser una excepsolas no parecen de mucha envergadu- ción para posponer un trabajo creativo, ra, pero que vamos asumiendo poco a que no es urgente pero que nos necesipoca y todas juntas minan muchísimo ta frescos para que salga mejor? nuestra productividad. Y muy importan- Si, pero hay que tener muy en cuenta te delegar, quitarnos de encima cosas que eso encierra un riesgo: que aprendamos el truco y recurramos a él cuando que no deberíamos hacer nosotros. - Algo más difícil en unos tiempos en los estamos un poco vagos. No podemos que las empresas han ajustado en per- convertir la excepción en hábito. - Hablando de hábitos, uno que no tenemos muy incorporado y que influye en la productividad es el de la planificación… La verdad que no, y es fundamental para no desenfocarnos, para ayudarnos a ver que es lo más importante. Planificar fomenta la reflexión y luego te permite concentrarte en lo que estás haciendo. La capacidad de improvisación es importante, y una virtud, pero no podemos improvisarlo todo. Los mediterráneos somos así. El inicio de la jornada, por ejemplo, jamás se puede improvisar. Productivamente, ese momento es muy importante. - Y ya que toca temas geolaborales, ¿los latinos somos menos productivos? Sí y no. En mi experiencia en países anglosajones y escandinavos, he constatado que hay una cultura más estricta en cuestiones organizativas. Un ejemplo son los horarios. Nosotros somos un desastre. Pero tenemos cosas en las que somos mejores. Se refleja, por ejemplo, en las reuniones creativas, donde somos más ocurrentes, improvisamos mejor. Deberíamos tomar ejemplo de lo que hacemos mal, como los horarios, y ponerle soluciones. - Todo esto alude a la autoproductividad. Pero en el campo de la productividad de equipos, ¿cómo se consigue sacar el máximo de las personas que nos rodean? Hay que trabajar la productividad individual y desde ahí atacar la de los colectivos. Si yo me distraigo con mi móvil, es culpa mía. Pero si viene un compañero a mi mesa y me da conversación, es culpa de mi compañero. Y hay que vigilarlo. Sin cortar la comunicación, pero hay que circunscribirla a unos espacios y unos lugares, para proteger la productividad. Q www.thinkwasabi.com Text: Dani Revenga / La Selva del Camp Foto: Xavi Jurio
© Copyright 2024